Com podem detectar que una relació ja no ens fa bé?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I, com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia. Bon dia, com estàs, Elisenda Caroz? Estic estupendament emocionada pel tema que farem avui. Quina il·lusiós. És d'aquells que es rebenta.

Escolta'm, tu creus en la gent que, per exemple, envia missatges en moments concrets? En moments que saps que ho llegiran immediatament? Perquè és el que ha fet el Karen, ara mateix. El Karen ha enviat un missatge, ara que s'acabava el bolletí, i diu textualment, hola, vull entrar al Club de la Solució. I jo he pensat, clar, potser ell diu, ara es posa davant de l'ordinador, i ho veuen. I mira, doncs ara mateix l'acabo de respondre. Per cert, si algú ha vist les pel·lícules de Superman, el Karen a la foto de perfil s'assembla a en Clark Kent.

Ai, mira, escolta, ja ens passaràs el telèfon. No, no, que això és la llei de protecció de dades, no ho permet. De tot això, hem de dir que el Club de la Solució l'heu doblat. Un fort aplaudiment per tots vosaltres, perquè des de juliol. Fins a novembre hem literalment doblat les persones que tenim al Club de la Solució. Avui el control tècnic, el mestre l'Albert Jodar i a la peixera Nilvia, la Sofia Mejías i en Joan Castells.

I avui us portem una solució sobre relacions humanes, un omple pistes, el que diuen. Avui volem investigar com podem saber que una relació ja no ens fa bé.

Hi ha senyals indiscutibles que ens indiquen que una relació no funciona? I n'hi ha que ens indiquen que sí que funciona? Si algú no ens escolta o no ens pregunta vol dir que no estem bé amb aquella persona? De què parlarem amb la gent que no tenim bona relació? Com podem comunicar-nos amb algú amb qui no tenim una bona relació? Es poden posar límits verbalment per tenir una bona relació? La comunicació no verbal ens dona pistes de quan una relació funciona i també de quan una relació no funciona. Doncs mireu la solució a aquestes preguntes. La tenen dues persones que avui m'acompanyen. D'una banda, en Jordi Reche. Molt bon dia, Jordi. Molt bon dia. Tan feliç d'estar aquí una vegada més. Jo soc tan feliç en aquesta casa amb vosaltres. La meva veu de moc t'ho agraeix moltíssim, Jordi. Com estàs?

Doncs molt bé i molt content. A més a més, un tema que m'apassiona, tot allò que tingui a veure amb les relacions humanes. I segur que ajudarem molt a qui ens escolta. Seguríssim.

A més, el Jordi Reche és expert en llenguatge no verbal i ja ens ha visitat un parell o tres de coses al programa. Poques, em semblen. Parlant de per què mentim, sobre si ens hem perdut en la nostra capacitat d'atenció o no, el podeu trobar a Jordi Reche a Instagram, busqueu-lo. Programes, per cert, que podeu recuperar a l'app i al web de Catalunya Ràdio i 3Cat. Jordi, així d'entrada, és fàcil detectar senyals, tant positives com negatives, que en una relació de parella, sigui o no de parella, estem bé o estem malament?

Sí, si t'hi fixes, perquè moltes vegades aquests senyals són coses que és un feeling, no? No sé per què, però avui veig la meva parella una miqueta més moixa, una miqueta més moixa. Aquest no sé per què, quan saps de comunicació, dius, mira, doncs tal vegada és perquè jo he fet aquest apropament i ell s'ha fet una miqueta enrere o ha apretat els punts. És a dir, el cos sempre enviarà senyals quan un apropament no és benvingut. Llavors, clar, quan saps d'aquest tema, aquestes corazonades, aquestes sensacions, les aterres i dius, ah, vale, és que està passant això i això altre.

Són inequívocs sempre, és a dir, si algú es tira un puntet enrere quan t'ha de saludar, sempre vol dir que no et volia veure?

Vol dir que alguna cosa no funciona, però no vol dir necessàriament que li caiguis fatal, pot ser que l'ha sorprès, que li fa vergonya, que no t'esperava, però Déu amic de la no s'activa quan la sorpresa és benvinguda. Si tu veus a algú que et cau genial i que tenies moltes ganes de veure, no et tiraràs ni una dècima de milímetre enrere, et quedaràs allà tan contenta.

Gràcies al Jordi, Fran. Jo tinc aquella dèria de quan veig dues persones que s'abracen, dic. Ui! Estan tocant pelvis o no? Perquè si no tocan pelvis. He creat un monstre, Elisenda, eh? El monstre en soc jo. Em consta, eh? Pensava que anaves a

dir que cronometraves les abraçades. Perquè en funció de quan dura una abraçada també

pots calibrar-ho, això. Ja hi entrarem. Ara de moment tots tenim una emissió. Entreu a Instagram, tal com sona, amb CH, Jordi.Retxe, i allà el trobareu. Poseu-lo a seguir i també poseu a seguir la nostra convidada, que també ha volgut formar part de la solució avui, la Marta Emerson. Molt bon dia, Marta. La Marta s'estrena a Catalunya Ràdio la Marta Emerson primera vegada que és avui a l'estudi de Catalunya Ràdio ella és mentora estratègica és experta en intel·ligència relacional i en comunicació amb autoritat és a dir, aprendre a dir les coses amb autoritat, sense enfadar-nos sense exposar-nos, aquella fina línia hi ha gent que té com un art que és innat de dir les coses i dir com pot ser que hagi sentat bé i hi ha d'altres que potser ho hem de treballar més.

Bueno, més que innat, més que innat, tots aprenem. El que passa és que algunes persones han tingut la sort d'aprendre de gent molt bona. Hi ha persones que potser resulta que la seva mare és que és un animal social. Perquè ho ha après en altres vegades. I tu de sobte has anat creixent i has anat veient una sèrie de coses, te les has anat ficant teves. Sense adonar-te'n, no? Sense adonar-te'n, però tots aprenem. Al final, d'una manera o altra. I tots podem aprendre. No va de personalitats. Una persona pot ser tímida, una persona pot ser extrovertida, una persona pot tenir la personalitat que vulgueu, però tots podem aprendre a relacionar-nos i aconseguir els nostres objectius dintre d'aquest món relacional, perquè al final tots

passa per persones. Literalment. A la Marta la podeu trobar a Instagram també, arroba Marta Emerson M-E. Marta Emerson M-E. Com de Marta Emerson, com de M-E. Ah, clar. Arroba Marta Emerson M-E, que són les seves inicials. Allà la podeu trobar a Instagram. Franja, ens estan començant a dir coses, oi?

Encara no han fet preguntes? No, però és així, perquè la gent participa. Hi ha molta gent preguntant també què és el Club de la Solució, perquè, clar, hem començat així sense els preliminars. El Club de la Solució, i us ho podeu venir a través del WhatsApp del programa, 677 38 77 19, allà hi trobareu continguts que fem aquí en antena, però també vídeos, fotografies i enquestes que són exclusives, que només passen allà, en el Club de la Solució. Això pel que fa al club i pel que fa a les vies de contacte ja la sabeu. El 93207474, que és el telèfon del directe per parlar amb nosaltres. I si ens voleu explicar si sabeu detectar quan una relació no va bé. Per cert, si ho detecteu, que és el que feu, no? Això ho podeu fer si ens truqueu, però també ens ho podeu explicar al WhatsApp del programa, el 677387719. Sabeu detectar? Si una relació no funciona, si una relació, és igual, no cal que sigui de parella, pot ser amb algun parent, pot ser amb algun amic, si una relació no funciona, què feu quan ho detecteu?

Com detecteu que a algú li està caient malament algú altre. És que apreta els punts, és que se separa, és que creu els braços. Si teniu preguntes també del llenguatge no verbal i del llenguatge verbal, de dir vull establir un límit i no sé com fer-ho a la feina, no sé com dir-li al meu jefe que, el meu cap, perdoneu, que X, ens poden ajudar els nostres experts avui, en Jordi Reche i la Marta Emer.

Mira, ara que som en un dels fenòmens més recents mediàtics, que és l'entrevista que li va fer David Broncano al líder de Vox, Santiago Vázquez de la Revuelta, ahir m'imaginava el Jordi Reche analitzant tot el llenguatge no verbal en uns moments de tensió que hi havia i me l'imaginava prenent notes i preparant ja els vídeos per analitzar-ho tot.

Fes un resum, Jordi. El que penjaràs aquesta tarda a les xarxes.

Sí, és impossible que el teu cos no transmeti una incomoditat quan l'estàs veient o sobretot quan estàs fora del teu hàbit normal. En comunicació la clau és senyir-te el teu registre o allò en què estàs còmode i res d'això tenia en Broncano. Ni el seu públic, ni el seu estil, ni el seu estil d'entrevista. Ell va voler baixar el fang, ell va voler un debat dur i allà la Bascala estava molt més acostumada i se'l veia més a gust i va contraposar. En Broncano ell sempre molt de gretar-se, de micropicors, etcètera. D'atabalar-se, de parlar molt ràpid, i ahir ho tenia més que mai, perquè quan estàs incòmode el cos ho evidencia, i clar, llavors contrasta més amb l'abascal que estava assegut. Estava aixós i ha agafat el coixí, a vegades el coixí el fem servir de manera no conscient, com de barrera cap a l'altra persona, que per fer-ho bé hauria d'haver agafat el coixí en forma de gos, perro, llavors ja sé que calgués. Però és impossible que el teu cos no enviï senyals quan no estàs a gust en un lloc, i ahir es va notar ahir molt.

I és impossible, no pots fingir-ho de dir, jo seré molt conscient, transmetré això amb el meu cos, com si fossis un actor. No es pot fer.

Un ull entrenat, per exemple, veurà coses com microexpressions. Tu quan sents alguna cosa, el teu cos sempre la matrà. No t'ho dius a la teva parella. Escolta, t'agrada aquest pastel o el que sigui? I pum, hi ha un flash que és que s'aixeca la comissura del llavi per un cantó i això és despreci, o si són els dos és fàstic. És impossible, feu l'exercici a casa si voleu, pensa un menjar que no t'agradi, que et faci fàstic, i és impossible que no facis l'expansió del fàstic. Llavors, una microexpressió és una representació molt breu de tota la part o tota l'expansió de l'emoció, i si tu estàs entrenant la captaràs, i quan la captaràs has de saber que encara que algú faci. Si algú et diu, has posat cara de fàstic i et diu, ha sigut només un moment, és absolutament igual, l'emoció és la mateixa.

Per tant, si jo et digués què pesa més, el llenguatge verbal o tot el llenguatge no verbal, el que transmet millor la sinceritat, almenys a les nostres emocions, seria el no verbal.

El verbal normalment la gent l'entrena, allò del guió, la resposta, etc. Però tu el teu cos, quan entra en pilot automàtic, com per exemple allunyar-se d'algú, o posar la mà a la cara, o desviar la mirada, això és fidedigna a allò que realment sentim, no? I sí que és veritat que hi ha moments en què les paraules tenen més pes, però jo convido la gent a que pensi, recorda una conversa que vas tenir molt dura amb algú, recordarà sobretot què vas sentir, on estaves, inclús quina roba duies, més que les paraules purament dites.

És que és fort perquè de vegades algú dius, no, no, és que tot el que diu verbalment, d'acord, no hi ha res, no hi ha cap peró, no? Però en canvi m'està transmetent una muda que no sé, no acabo de, no?

Clar, i és el que et deia abans, són sensacions, són feelings, allò que dius, No sé per què, però d'aquest no me n'acabo d'enrafiar. Aquest no sé per què sempre, és perquè has percebut algo a nivell no conscient que t'ha impactat de ple, però no tens l'eina per dir, potser li ha tremolat la veu en aquest moment, o potser quan m'ha dit això ha fet com un resping, o s'ha tirat enrere o ha desviat la mirada. Llavors, quan un està format, la vida és meravellosa i divertidíssima, perquè aquestes sensacions.

Quina por, nen, no anirem tu al lloc, eh? Quina por que m'analitza. Soc una persona molt normal, eh? El 677-387719, de seguida recollim les vostres preguntes. Abans, però, abans he presentat la Marta com dient, ella és experta en intel·ligència relacional. Què és la intel·ligència relacional, Marta?

Doncs la intel·ligència relacional és el que al final ens permet establir connexions amb persones. Tot el món, i abans ho dèiem, tot sempre passa per persones, una empresa, les nostres relacions socials, i al final hem de saber com moure'ns per al món. Hem d'entendre habilitats socials, que són comportaments. L'habilitat social són comportaments, com ens comportem en diferents situacions. Per exemple, entro a un grup nou, que no conec a ningú, com em comporto. Tot això són habilitats socials. També comportament estratègic, entendre per què dic o faig les coses per aconseguir un objectiu. És a dir, en aquesta conversa, quin és el meu objectiu? I com actuaré per aconseguir aquest objectiu? I, per tant, això també és important tenir-ho en compte. També hem d'entendre el nostre ator. Abans parlàvem també del que és important la comunicació no verbal. I dintre de la comunicació verbal sí que s'entén. Moltes vegades per on van els tiros amb el to i la velocitat del que parlem, que acompanya també moltes vegades en el llenguatge no verbal.

Mira, estic molt d'acord amb això, perquè de vegades també sentim a portaveus, a entrevistadors, a periodistes, dius, ostres, això que ha dit aquesta persona, humoristes, ha sentat magníficament bé per com ho ha dit. En canvi, ho digués algú altre i diria,

ma, mans al cap, no? Això també és el ton, moltes vegades. També se'ns nota si estem nerviosos per la velocitat. I va acompanyat amb la comunicació no verbal, perquè, evidentment, com deia el Jordi, és que no podem controlar.

Malauradament. És així, no? Això és molt difícil entrenar-ho. Hauries de ser un superexperto, espia de la no sé què, per saber-ho entrenar. I tot i així, no sé jo si realment es pot controlar. El 677387719 ens diu en frase.

Mira, és curiós perquè el Christian diu que va tallar una relació ara fa 10 anys, que va durar dos mesos, i diu em posaré en contacte amb la Marta perquè no tinc cap problema en relacionar-me amb els altres, però necessito. Més treball que la resta, en aquest sentit. Vull dir que és important perquè ell n'és conscient. I ara que parlàvem de problemes relacionals, el Manel demana, com no he de baixar el fang quan tinc uns pares narcisistes que m'ho volen imposar tot sempre?

Uh! Això ja és complicat, eh? Marta, no sé si pots respondre aquí.

A veure, és complex ser sempre amb els pares, perquè aquí hi ha moltes escoles, no?, diferents. La de, bueno, els pares són els pares, i per tant, doncs, bueno, hem de sempre mantenir, intentar mantenir una relació amb els nostres pares, no? Després també tenim la, bueno, doncs, Depèn si ens fa mal o ens fa bé aquella relació, perquè de pares no podem ser qualsevol. Hi ha moltes persones que són pares, hi ha males persones que són pares, hi ha psicòpates que són pares. Si de pares tenim associat ser pare,

de sobte et converteixes en una persona cuidadora.

No, no, no. El que sigui una mala persona no cuidadora seguirà sent igual. I aquí hi ha un tema moltes vegades de rol. I aquí aquesta persona deia. Em diuen el que he de fer, em marquen molt, però a vegades hi ha pares que no han sortit del rol de pares de quan eren petits, del rol de tu eres dependiente, ets un depenent meu, i que per tant em fico en aquestes coses, et guio d'una manera molt més intrusiva, etc. I això a vegades passa, doncs, per educació, per com hem vist les coses, per com és la família, per personalitat pròpia de la mare o del pare, que és molt gallinita, però és feina nostra també saber posar aquests límits. I moltes vegades podem, una de les coses, una tècnica que podem utilitzar sempre és reconèixer la dinàmica. I dir, escolta, papi, mami, sé que fins ara hem estat fent les coses així, o sé que fins ara aquesta és la dinàmica, sempre em dieu això, sempre tal, però a partir d'ara. Tenim en compte això i lo altre. Per tant, una cosa és reconèixer la dinàmica, també és important, parlar les coses i posar límits. Per posar límits hem de tenir en compte que té un cost posar límits.

Perquè jo vaig a posar un límit i no li agradarà. El primer és que no te l'accepten. Clar, algú que està acostumat empenya sempre fins on vol, tu li posaràs un límit i al principi t'empenya el cap a l'altra banda. Clar,

però tu tens que ser consistent. És a dir, si tu has dit que això no ho toleraràs, o que aquest tipus d'actitud, o aquest tipus de manera de parlar-te, o aquest tipus d'ordres d'aquesta manera, que no són alguna cosa que tu acceptaràs, i que per tant, això és important tenir-ho en compte, hem de ser coherents amb el que diem. Perquè en el moment en què jo dic que vull canviar la dinàmica, però constantment torno una altra vegada a cedir, no faig res, no faig absolutament res, i això és important.

Ai, escolteu, avui és un tema molt ampli, l'intentarem portar, reduir a senyals que ens fan pensar que una relació està en un bon estat de salut o senyals que ens fa pensar que una relació està en mal estat de salut. Així, si us pregunto pel boc gros, quins són els primers senyals que ens indiquen que una relació no està passant el seu millor moment, Jordi?

El teu cos serà el que et dirà sempre quan ja no és, no? És a dir, quan tu estàs a gust en un lloc, estàs tranquil, la teva respiració és normal, no tens un allò, no? Quan estàs en un lloc on no toca, que pot ser una feina, pot ser una relació, pot ser un cercle d'amistats, tu sentiràs una angoixa o sentiràs un no sé què i hem d'escoltar el cos, no? Perquè sempre serà el que ens donarà les senyals. I després, si em preguntes la manera de saber si estàs bé en un lloc, és si et sents vist, si et sents escoltat, no? A vegades tu, imagina que arribes a casa, estàs tota cansada de la gent de tot el dia treballant, que no has parat, no? I arribes a casa i tens el cervell fregit i no estàs per ningú, no? Un minut després d'arribar, que tu estàs al sofà, no poses ni Netflix, eh? Perquè estàs que no. Ui, no, els que són pares de nanos d'un any i mig, això no. Total. Posen ells el Netflix. Doncs imagina que arriba la teva parella o el teu company de pis o qui sigui i et vol explicar amb tot luxe de detalls com ha sigut el tie-break del desempat del segon set del partit de pàdel que tot importa a un bledo. Clar, tu potser intentaràs escoltar, però el teu cos començarà, aniràs mirant el mòbil de reull, aniràs fent amb els dits, aniràs fent senyals, i saps què passa, Elisenda? Que l'altra persona ho percebrà, potser, una o dues vegades, i no hi haurà una tercera vegada en què t'expliqui allò del pàdel. I quan és el pàdel, primer és el pàdel, després una altra cosa, una altra cosa, no? A vegades hem de fer l'esforç de dir, vale, no m'interessa això en concret, però aquesta persona m'ha triat per explicar-m'ho a mi, i amb una il·lusió, i escolta, ho podem acotar, no? Igual li pots dir, escolta, sembla bé explicar-m'ho d'aquí una estona, perquè ara tinc el cervell fregit, no? És a dir, pactar,

i no és el bon moment. Vull escoltar-te, molt bé, molt bé, però físicament no puc.

I donar-te un dia jo. I segurament, potser descobries que a tu també t'agrada el pàdel però si et tanques i després passarà això les parelles moltes vegades comencen a fer-se esquerdes quan senten que no són vistos o no són escoltats o no són tinguts en compte perquè la quarta vegada o la tercera com deies tu la frase que amenaça una parella o una relació és que mai escoltes jo no sé si no estàs oient-se alguna vegada l'han escoltat recentment o l'han dita però quan se't diu o dius tu és que mai m'escoltes allò està en greu perill.

Heu dit mai aquesta frase? Feu-nos-ho saber a les vies de contacte habituals. Marta, com podem distingir una mala època d'una relació que no ens fa bé en general?

Doncs normalment una mala època que la podem tenir tots, però hi ha una cosa que sempre té una mala època i és que seguim estimant la persona. I ens seguim sentint estimats, hi ha un interès per aquella persona real. Encara que jo pugui tenir una mala època, que pot venir per estrès, per feina, perquè tenim els fills petits i tot és molt dur, per qualsevol motiu personal, però hi ha aquesta estima i aquest interès per la persona. Quan realment una relació ja no va bé, perdem l'interès, potser guanyem interès per altres persones o per altres coses, i a vegades també entra un component que ve al despreci, que ve al rebuig, que ve, clar, moltes vegades són components que també poden entrar en aquesta fase, que el despreci i el rebuig no entren en una mala època. Aquesta és la diferència. D'acord.

Per tant, si hi ha allò que la persona ja et fa grima, que et surt aquell com d'expressió, o si et sents que et responen de manera com amb un menys teniment evident, ja no és una mala època, que la cosa està escardada, no?

Una mala època ve moltes vegades de l'exterior, no ve de la parella en si, ve perquè estem. Econòmicament ho estem passant una mica malament i és dur i és difícil perquè és més estressant i ens costa però normalment quan hi ha una relació no ens fa bé. Entren ja altres factors com aquests. M'interessa molt aquest despreci.

Vosaltres diferencieu entre les preguntes de tràmit i les preguntes que realment busquen saber com està l'altre. Quina és la diferència entre una pregunta de tràmit i la pregunta realment genuïnament interessada?

Jo per mi és tenir en compte com l'altra persona se sent. No és el mateix preguntar què tal ha anat avui el dia, què tal ha anat la feina, com t'has trobat avui a la feina. Hi ha preguntes de tràmit, què tal el dia, les que li fem als nens quan venen de l'escola, què tal el col·le, com si fos tan fàcil per un nen triar. En canvi, pregunteu-li. És a l'alcohòlic, els nens que són tan literals I després hi ha pares o mares que diuen, és que sempre et diu bé. Clar, què vols que et digui? Un nen de 7 anys no té l'eina per posar. Llavors, preguntar com t'has trobat avui a la feina, o com t'has trobat. Sé que hi havia una reunió que era dura per tu, com t'has trobat. Les preguntes aquestes de seguiment, no?, que dius tu. Sí, el que diu la Marta, també. És a dir, que vegi que com a persona, que va més enllà d'un tràmit, que no és una entrevista a l'ús, no? Vull dir que realment em preocupa saber com t'has sentit tu, com t'has trobat tu.

Per tant, hem d'evitar preguntes genèriques,

no? Què tal el dia? Tot bé? I fer els següents nivells. És a dir, com deia el Jordi, no? Com ha d'anar la reunió? Primer, hem recordat que hi havia una reunió important, que això ens fa sentir estimats. I vistos, eh? I vistos. Se'n recorda d'aquesta reunió. Conviant un guant s'aquella hora, i és molt bonic canviar. Que vagi bé la reunió, o si calcules més o menys que acaba de sortir de reunió, escolta'm, com ha anat? Estàs bé? Com tal? I després és fer aquestes preguntes de següent nivell, és a dir, t'explica bé, bé, no, mira, hem parlat d'això, l'altre, no sé què, tal, tal, i llavors continuem, no deixem la conversa i parlem d'una altra cosa, sinó continuem una miqueta. Anant a següents nivells com t'has sentit en aquell moment i com ha reaccionat l'altre i què creus que et dirà el Joan després d'aquesta reunió i què penses que no sé què i llavors vas baixant una miqueta i estàs deixant que l'altra persona desenvolupi molt més i l'ajudem també a pensar moltes vegades i això mostra interès.

I a vegades algú diu, sí, perquè el Joan és un. Bueno, és igual. No, no, és igual. Explica'ns qui és el Joan. És a dir, que l'altra persona vegi que t'interessen tots els matisos.

Exacte. Per tant, si algú no ens fa aquestes preguntes, pot ser que no tingui interès o pot ser simplement que no tingui aquesta habilitat de repreguntar.

O que no té l'eina. Hi ha gent que li costa més veure l'altra persona. I no neix. El problema és quan neix de manera conscient no fer-t'ho, però quan no viu en ella, que tu no l'hi pots esperar d'algú, una cosa que no viu dins d'ell o d'ella.

La Raquel en aquest sentit diu voldria preguntar si això de demanar o fer les preguntes de seguiment és generacional i us dic perquè els meus fills adolescents no em pregunten com ha anat el dia però estic segura que m'estimen. Ah, aquesta és molt bona, també. És veritat, no? És veritat.

Raquel. Raquel, perdona, Raquel. Bueno, és que un nen adolescent normalment no té aquests recursos, no té. Sí, i a part, l'adolescència és l'adolescència. És tot un tema en si. L'adolescència és una època, doncs, on una persona s'està començant a desenvolupar, està començant a aprendre. Els pares ja no som el centre del seu món i les persones més importants I ens han matat els pares. Vull dir, en llenguatge fraudiar, eh? Totalment. Deixem de ser algú tan referent, li importa molt més la seva reputació i el seu tema relacionant amb els amics, i per tant està molt més centrat en això, i té el cap centrat en això, i amb els seus problemes, perquè a vegades pensem que els fills adonacents no tenen problemes perquè veiem una vida molt fàcil des de la nostra òptica, no? No té que pagar res, no té costos, ho té tot solucionadet. Però la seva realitat és una altra, clar. La realitat és el seu dia a dia, està ficat dintre la seva borbolla on l'amiga no sé què li ha dit no sé quantos i l'altre no sé què i ara vol, sobretot, anar amb la roba adequada i vol.

Per ells és un món, eh? Tot això és important. I sobretot entendre que les relacions es treballen. Tu no pots entendre que el teu fill, ara que és adolescent, i t'interessa saber on va, amb qui va, amb quin cotxe. Ara que comenci a explicar coses, quan a la vida li has preguntat res, no? Exacte. Al igual que t'interessa un cert tema la teva parella, perquè sospito. Ui, em parla molt del seu cap o la seva cap, a veure si. No, aquest tema sí que m'interessa. Xato, fa tres anys que no em preguntes per la feina. No esperis que. Clar, és que la gent se l'hi veu a l'autor. Les relacions es treballen en el temps.

Ai, senyor, mireu, passa un minutet de dos quarts de dues del migdia. Ara anirem a la publicitat i a la tornada. Farem un break, que li diuen, eh? Un trencament de cinc minutets, perquè volem fer-vos una espècie de guia pel dia de demà. I he d'avisar si faig vaga. Quan em costarà fer vaga? Em poden sancionar per fer-la? Puc demanar teletreballar en un dia de vaga? Consta com a vaga o consta com a feina? Doncs de seguida us ho responem. Tindrem aquí en Pau Rodríguez, periodista de Trescat Info a la secció d'Economia, i en Nacho Parra, advocat laboralista i soci del col·lectiu Ronda, per fer-vos aquest tutorial més ràdio de servei que mai. Ara tornem.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Quatre minutets que passen de dos quarts de dues del migdia. Avui estem parlant amb en Jordi Reche, experta en llenguatge no verbal, i amb la Marta Emerson, mentora estratègica i experta en intel·ligència relacional i en comunicació amb autoritats, sobre quins són els senyals que ens fan pensar que una relació va bé o quins són els senyals que ens fan pensar que una relació no va bé. Ara bé, demà a Catalunya es viu una situació excepcional. Hi ha prop de 4 milions de treballadors catalans cridats a fer una vaga general. De seguida rebrenem el fil del programa d'avui, però fem un punt i a part. Fem ràdio de servei perquè, com que ens teniu de programa de referència, molts de vosaltres ens heu fet arribar dubtes, com per exemple quins drets tenen els treballadors en una jornada així. Estan obligats a dir que faran vaga? Quan em poden descomptar de la meva nòmina? Puc demanar fer teletreball? Doncs per resoldre aquestes i moltes altres qüestions, Nacho Parra, molt bon dia. Hola, bon dia. Nacho és advocat laboralista i soci del col·lectiu Ronda i també saludem en Pau Rodríguez. Molt bon dia, Pau. Hola, bon dia, Elisenda. En Pau és periodista del Trescat Info, a la secció d'Economia. Si us sembla, farem una espècie de guia ràpida en uns pocs minutets perquè els nostres oients estiguin més que informats de tot el que es poden trobar a la jornada de demà. Pau, començo amb tu, va. Com podem saber si el meu sector professional fa vaga?

En principi, una vaga general, per definició, afecta a tots els sectors productius, tant de l'empresa privada com de l'administració pública. Per tant, el teu sector amb tota seguretat està cridat a la vaga, excepte alguns casos molt puntuals, com poden ser la policia, l'exèrcit. I altres sectors vinculats a la seguretat. I també s'ha de tenir en compte que en el teu sector pot estar creada la vaga, però tu pots estar, diguéssim, considerat com a serveis mínims i haver d'anar a treballar.

D'acord, ara anirem als serveis mínims abans. Important, Nacho, cal avisar l'empresa si està pensat fer vaga?

No, mai. És a dir, el dret de fer vaga inclou, per definició, per naturalesa, la no comunicació prèvia de la intenció de fer vaga. Per tant, qui vulgui fer vaga no ha de dir res i el dia que toca no anar a treballar. Però ho pot dir?

Ho pot triar fer-ho, Nacho? Dir-ho? De dir, jo faré vaga, aquesta és la meva intenció?

És a dir, no existeix una prohibició de comunicar a l'empresa que no ha de fer vaga. El que s'ha d'evitar sempre és que existeixin pressions per part de les empreses per obligar la gent a anar a treballar. I quina és una manera de pressió subtil? Doncs comunicar a l'empresa, que l'empresa comuniqui a les persones treballadores que li han de notificar prèviament qui vol fer vaga. Per tant, per evitar aquesta situació de pressió, que al final pot fer ineficaç l'exercici dret fonamental, és estrictament necessari la no comunicació de la voluntat de fer vaga.

Mira, en relació al que parlàvem ara amb en Nacho, Pau, l'empresa no ens pot obligar a anar a treballar, però et poden sancionar o acomiadar, i en cas que ho facin, tu pots resoldre d'alguna manera? Tens algunes eines al teu abast?

Sí, ho estava explicant el Nacho molt bé. El dret a vaga està reconegut com a dret fonamental per la Constitució i, per tant, és un dret àmpliament protegit i la teva empresa no et pot sancionar, ni obrir cap expedient, ni represaliar de cap forma perquè tu secundis la vaga, tant si ho has avisat com si no. En aquest cas, en aquest sentit, si la teva empresa prengués algun tipus de represàlia o apliqués algun tipus de conseqüències sobre els treballadors, aquests ho podrien recórrer i en última instància els jutjats els haurien de donar la raó.

Nacho, ara ens deia el Pau, es podria recórrer, es podria acabar portant el jutjat, però què passa si les sancions, les pressions són més subtils, no és tan explícit com "et castigo per haver assistit a una vaga".

Tot i que les pressions siguin més subtils, si hi ha existit qualsevol mena de represàlia, el que sí que hem d'entendre és que hi ha un indici. Des d'una perspectiva jurídica és molt important tenir en compte que quan parlem de drets fonamentals parlem d'aquells drets que. Configura la nostra condició com a persones i com a ciutadans, i per tant té una protecció especial, té una protecció màxima. Els drets fonamentals, per exemple, només són desenvolupats via llei orgànica, el que obliga o requereix la majoria absoluta del Congrés en la seva aprovació. Per tant, què significa això? Doncs que si hi ha un únic indici, un petit indici, que ha de demostrar que la decisió. Negativa, respecte a aquest treballador, és absolutament aliena a l'exercici del seu dret de vaga, és l'empresa. És a dir, canvien les tornes. D'acord, no has de demostrar que

t'estan fent la travetta, sinó que ha de ser l'empresa a demostrar que no es deu a això, o que no existeix.

És a dir, imaginem-nos el supòsit, una persona fa vaga, i poc després és sancionat, o és acomiadat. Si aquesta persona acredita, cosa que és senzill, que ha fet vaga, això ja constitueix un indici suficient perquè qui ha de demostrar que la decisió és absolutament aliena i no té res a veure amb la vaga és l'empresa.

Interessant, aquest canvi de paradigma del que és habitual en un judici. Nacho, l'empresa et pot substituir a un treballador que fa vaga?

No, també un altre dels comportaments especialment sancionats. És a dir, si dèiem abans, pressionar perquè la gent no faci vaga és una de les proteccions especials. L'altra protecció especial és que si alguna persona fa vaga ha de tenir un impacte. La vaga com a eina de defensa dels drets de les persones treballadores té un impacte. Per tant, si l'empresa fa qualsevol actuació que minimitza. Aquest impacte, com és substituir treballadors, és un comportament sancionat, és a dir, és il·legal. No em pots substituir ni amb una persona d'un ETT, ni subcontractant aquest servei, ni tampoc destinant a una altra persona que sí que estigui treballant a fer les meves funcions.

Interessantíssim. Pau, quins serveis mínims ha decretat la Generalitat pel dia de demà?

Sí, recordem que els serveis mínims són aquells serveis que es presten en àmbits essencials que considerem necessaris de cobrir. Sabem que n'hi ha a l'educació, al transport públic, a la sanitat. Els que ens han publicat en aquest cas per la vaga de demà, pel que fa al transport públic, són del 25% en hora punta, el servei habitual, de rodalies, ferrocarrils de la Generalitat, metro, tramvia, busos. Els centres educatius són una mica inferiors als que hem vist en vagues anteriors del sector educatiu pròpiament i seran d'un docent per cada sis grups classe. En el cas de les plantilles de llars d'infants, per exemple, seran del 33%, una mica superiors. I, per exemple, quan el sector sanitari, els centres d'atenció primària, tindran el 25% de la plantilla disponible pel que fa al servei mig. A urgències, en aquest cas, com que és un servei encara més essencial i més necessari de cobrir, doncs el funcionament hauria de ser el normal i les plantilles hauran de ser d'acord. Pau,

aquests percentatges que ens has dit, 25 en el transport, 33 en llars d'infants, per exemple, sector sanitari 25, excepte urgències, que seria funcionament normal, si algú forma part dels serveis mínims, Pau, avui ja ho hauria de saber?

Doncs crec que aquesta pregunta la deixaré pel Nacho, perquè no sé si.

Fins quan ens podem comunicar que formem part dels serveis mínims?

No existeix un període de preavís, previ. És a dir, la llei no regula que t'ho han de comunicar en dos, en tres, en quatre o cinc dies d'antelació, sinó que t'ho han de comunicar tan aviat sigui possible. Clar, aquí estem parlant que la comunicació té una dependència que és la resolució de la Generalitat decretant aquests serveis mínims. Per tant, des del moment en el qual existeix aquest decret de serveis mínims, l'empresa, en el menor temps possible, ha de designar quins treballadors formaran part d'ell.

Nacho, un altre dubte, molt de recurrent. Si fem vaga, ens ho descompten del sou. Com podem saber quants diners ens descompten del sou?

Doncs és fàcil. Si el mes de novembre té 30 dies, doncs es cobrarà només 29 dies. Si una persona cobra 3.000 euros bruts al mes, doncs en aquest mes cobrarà 2.900 euros. Si fem 3.000 euros entre 30 dies que té al mes, cobrarem només 29 dies.

Per tant, hem de dividir 30 dies naturals, no només laborables. Naturals, naturals. D'acord, doncs ja sabeu fer-ho amb la vostra nòmina. Agafeu la vostra nòmina bruta, mensual, dividiu entre 30 i li resteu un d'aquests dies. El descompte, Nacho, el veurem directament a la nòmina d'aquest mes d'immediata? Sí, el descompte es veu a

la nòmina del mes de novembre. Per tant, s'ingressaran la part corresponent inferior i, evidentment, a la nòmina podrem veure com únicament se'ns han retribuït 29 dies. Seria raonable que en totes les nòmines existís també el petit descompte que sigui per vaga. És a dir, d'aquesta manera. Queda amb prova fafaent que efectivament aquella persona ha fet vaga. D'acord.

Nacho, a veure, la mare dels ous, si demà la gent vol anar a treballar, però creu que no pot arribar al lloc de feina, es pot demanar teletreball i consta com que no estàs fent vaga, sinó que estàs teletreballant? Pots demanar aquest teletreball?

Sí, demanar-ho pots demanar-ho sempre. La qüestió és que no hi ha a la legislació una obligació per part de l'empresa que en un dia de vaga general o en determinades circumstàncies hagi d'acceptar si o si el teletreball. El teletreball és via acord. Per tant, si nosaltres, en la nostra empresa, tenim un acord individual o un acord col·lectiu signat amb el comitè d'empresa on es recullen uns paràmetres del teletreball, aquests són els que s'han d'aplicar. Posem, per exemple, que en el nostre acord diu que cada persona té dos dies de teletreball. I que aquests dos dies s'escolliran per part de la persona treballadora. Cap problema, la persona treballadora pot comunicar que demà jo faré teletreball i per tant no faré vaga, treballaré i treballaré des de casa. Què succeeix? Que si no tenim aquest acord necessàriament ho hem de pactar amb l'empresa. D'acord, d'acord. I l'empresa et pot dir que no? I l'empresa pot dir que no. Última pregunta per tots dos.

Què passa si algú vol anar a treballar però no pot arribar-hi a temps o li impedeixen els talls de carretera o la vaga, en aquest cas, que no tindrem serveis de mobilitat. Què passa en aquest cas, Nacho?

Doncs en aquest cas, si hem dit abans que no hi ha obligació de comunicar i que, per tant, que una persona fa vaga i que, per tant, si aquell dia no s'esteix al lloc de feina, evidentment està fent vaga, si una persona vol anar a treballar i es troba que és impossible accedir al lloc de feina, ho haurà de comunicar l'empresa. Haurà de dir, jo no estava fent vaga, vull accedir al lloc de treball, no he pogut arribar a la feina. I no el poden penalitzar, entenc, eh? Exacte. Llavors, quines conseqüències té? La primera conseqüència, no pot existir cap mena de penalització, perquè la no assistència a la feina no és una qüestió voluntària, volguda, sinó és una qüestió que no ha pogut, perquè no hi ha transport públic per arribar o perquè hi havia tancs de carreteres i la mobilitat ha estat molt complicada. Primera conseqüència. Segona conseqüència, aquell dia sí que s'ha de cobrar. L'empresa no ha de descomptar aquell dia, sinó que ha de pagar aquell dia perquè la inassistència al lloc de feina no és voluntària, sinó que és deguda a una circumstància exòsia, una circumstància objectiva que no impacta en la voluntat de la persona treballadora. Però, tercera conseqüència, evidentment, com és una circumstància aliena, tampoc és una circumstància imputable a l'empresa. I des d'aquesta perspectiva l'empresa podria demanar a aquella persona que recuperés les hores perdudes.

Ah, i en aquest cas, perdona'm, Nacho, també es dona el supòsit que si la persona diu jo no he pogut arribar perquè estava atrapat, atrapada, a no sé on i no he pogut arribar, també ho ha de demostrar l'empresa que està intentant, o sigui, en cas que dubti, ha de ser l'empresa que. M'explico la pregunta, eh?

Sí, no, en aquest cas no, és a dir, no existeix. Des d'una perspectiva jurídica, existeix un dret fonamental a fer vaga, però no existeix un dret a no fer vaga. La vaga és un dret propositiu, per tant, tu tens dret a fer vaga, però no existeix la contrapartida com a dret a no fer vaga. És a dir, el no fer vaga no és una situació que s'hagi de protegir. Per tant, no hi ha aquesta. Inversió de la càrrega de la prova i l'únic que ha de fer la persona és demostrar que no ha arribat. Com es demostra? Home, jo et diria que també cal aplicar les relacions laborals al sentit comú i demà és molt previsible que hi hagi dificultats de mobilitat. Per tant, jo crec que tampoc seria necessari exigir una prova extraordinària, inconcloent, que aquella persona no ha pogut anar perquè existia un tal de carretera. És evident que existiran problemes de mobilitat i, per tant, sota la meva perspectiva, simplement comunicar que no puc arribar per aquest motiu seria suficient per acreditar, un, que tu no estaves fent vaga, que volies treballar, que per tant has de cobrar aquell dia, però, compte, que l'empresa pot fer recuperar aquestes hores que, efectivament,

no se n'ha arribat a treballar. Doncs més clar i català impossible. Us deixo ja marxar tots dos. Última pregunta d'un ullet, en aquest cas.

Sí, l'Anna fa classes de ioga, paguen trimestralment una quota, però la seva professora ha dit que demà farà vaga. I l'Anna pregunta, ¿ens ha de tornar l'import proporcional de la classe que demà no farem?

Nacho, jo crec que aquesta és per tu, oi, Pau? Jo crec que sí, també.

Nacho. A veure, és un element que escapa al que és la relació laboral. És a dir, entrem en. Jo estic pagant una quota en aquest cas a un centre de ioga i demà no tindré classe. He de demanar que em tornin aquella part de quota que no s'ha fet la classe. Aplicable.

Nacho, perdona que et tallo, perquè hi haurà molta gent que ens estarà escoltant que dirà, demà, d'acord, no portaré les criatures perquè vull que ells puguin tenir el seu dret a fer vaga, però hi ha molta gent que està pagant un menjador, per exemple, i hi ha un menú associat. És el mateix cas que això del ioga. Disculpa'm que volia fer el matís, Nacho, ho dic perquè serveixi per a tothom.

Haurem d'analitzar en aquell cas quin és el contracte o quines són les circumstàncies. Ara et parlo des de la meva perspectiva, des d'una perspectiva jurídica a mi em sembla difícilment justificable. La necessitat de retorn, per què? Perquè és veritat que no s'està donant el servei, però no es dona el servei per l'exercici d'un dret fonamental. Llavors sempre hem de tenir en compte l'exercici d'aquests drets fonamentals a l'hora de valorar quines són les conseqüències jurídiques que poden comportar. És a dir, si un centre de treball no obre, imaginem un gimnàs, si un gimnàs no obre perquè tot el personal està de vaga, tenen dret les persones a sol·licitar el retorn. De la quota d'aquell dia, o exactament igual en el cas del menjador. A mi se'm fa difícil justificar que tinguin dret a tornar perquè la no obertura està obeint a l'exercici d'un dret fonamental.

Amic. Doncs escolteu, us heu explicat extraordinàriament, això és el que volíem fer, aquest repàs ràpid, aquest F5 per a totes les persones que tinguessin dubtes i que ens ho estaven fent arribar a través del WhatsApp. Un plaer parlar amb vosaltres. Pau Rodríguez, periodista de Trescat Info, a la secció d'Economia. Gràcies, estimat. Un plaer igualment, gràcies. I recupereu l'article també en escrit, que té el Pau Rodríguez al portal de 3catinfo, perquè allà ho tindreu tot per escrit, tot el que hem comentat ara mateix. Nacho Parra, advocat laboralista i soci del col·lectiu Ronda. Gràcies, Nacho. Gràcies a vosaltres. Una abraçada, fins ara.

Déu-n'hi-do que bé s'expliquen els nostres experts. Heu flipat, no, ara mateix, Marta? No sentim la Marta. A veure, Marta? Fantàstic, fantàstic. Quina precisió, eh? Quina precisió.

Mare de Déu. La Raquel té una pregunta també sobre això. Diu, ara que parleu de relacions i també heu ficat aquest apunt de servei de la vaga, com hem de gestionar les relacions amb una empresa si tenim por de les represàlies quan diem el que pensem?

Mira, en l'entorn laboral, tu recomanaries explicitar les pors, tipus aquesta, en el nostre cap? No, en general no.

En general no, eh? En general no. D'acord. Depèn, estratègicament, depèn del contexte, depèn del que estiguem parlant, sobretot, en tot cas, hauria de ser una reunió privada, i plantejar-nos molt bé quin és l'objectiu d'aquesta conversa que jo vull tenir. Quin és l'objectiu? I quina és la conseqüència quan jo parli d'això, de l'altre, del que sigui, no? També tenint en compte quin és el meu rol, quin és el rol de l'altra persona amb la que parlaré. I aquí també apliquem sentit comú, però també apliquem alguna estratègia bàsica del nostre procés de creixement professional dintre d'una empresa. Igual que un empresari tampoc és convenient que expliqui tots els seus problemes als seus treballadors, perquè és una bogeria, perquè els treballadors s'espantarien, prendrien decisions, buscarien feina, farien. Vull dir, aleshores, hi ha coses que estratègicament no cal, perquè no compleix l'objectiu que tu tens previst. Tornem al tema de les

relacions de parella, perquè ens queden 10 minutets per explicar-ho, i ja us dic que tornareu un altre dia, perquè això se'ns està quedant curt i encara no hem acabat. Com podem saber, no verbalment, disculpeu, que algú no té interès o sí que té interès en nosaltres? Jordi, tu sempre parles de l'orientació. Explica'ns això de l'orientació.

Sí, hi ha una màxima en el llenguatge no conscient, que és que quan una cosa t'interessa, t'atrau. És a dir, si hi ha interès, hi ha orientació, i si hi ha orientació, hi ha interès. Tu, per exemple, quan alguna cosa no et cau bé, o alguna persona, o vols marxar d'un lloc, sempre hi haurà una part del teu cos, generalment els peus, fixeu-vos en els peus. Els peus van per lliure. Clar, escapen. Ja estan a la porta, eh? Sí, tothom t'ha entrenat una miqueta el com m'assec, no li donaré l'esquena al Fran perquè es pensarà que tal, però arriba un moment quan tu vols marxar d'un lloc, els peus ho diuen, no? I hi ha una cosa que porta molt malament el cervell, és que som de les primeres generacions al llarg de la humanitat que no fem sempre allò que volem. Un senyor al paleolític volia dormir, dormia, volia reproduir-se, agafava i no preguntava massa. I ara a nosaltres potser ens passa que estàs aquí i el teu cervell pensa, m'encantaria anar a fer una Coca-Cola aquí a la terrassa al costat. És enviada la senyal a les cames i és quan la gent nota com aquesta cuissó i és quan fa el típic, es dona un toc a les cuixes i diu, bé, bueno, vale, no? Això que està fent és aplecar les cames i dir-li a les cames, si ja ho sé, si jo també em vull aixecar, no? Però sempre que algú vol marxar d'un lloc enviarà aquestes senyals o s'asseurà en postura. Jo vaig fer una vegada un vídeo que en Johnny Depp va anar al programa de la Ellen DeGeneres i no li estava anant massa bé l'entrevista. Es va passar tot el programa assegut com si estigués a punt d'aixecar-se per sortir corrents, no? Clar, llavors tu has de veure això i doncs. El problema és que hi ha gent que és molt cega, que no veu o no vol veure.

Escolta'm, busquem aquest vídeo i posem-lo al Club de la Solució i també l'anàlisi que va fer el Jorge.

Ara mateix en Joan Castells el busca, perquè ja el veig que l'està buscant. Us ha enviat tant el vídeo del Johnny Depp com l'anàlisi que em va fer en Jordi Reche a Instagram. Insisteixo, si voleu buscar els nostres experts, ja ho sabeu, Jordi.Retxe a Instagram i Marta Emerson, M-E, que correspon també a Marta Emerson, a Instagram de la mateixa manera. El cos ens pot donar pistes de si estem bé o no amb la nostra parella, d'acord? Això ara ens ho ha dit ja el Jordi. Però a nivell verbal, donen pistes? Diguem 5 punts o 3 punts que, si s'estan complint en la relació de parella dels oients ara mateix, poden donar-los pistes que la cosa no va del tot bé.

Que no va bé a nivell de comunicació. Doncs que la comunicació es talla, ja no parlem, parlem en monosíl·labs, responem sí, no, vale, sí, i ve acompanyat, evidentment, amb. Això vol dir que no hi ha interès, no? Si algú diu sí, no, no, sí. Sí. Efectivament. Per tant, això és important. Quan ens trobem amb això, també el to. El to és molt important. Hi ha un to més carinyós, un to. Encara que estiguem cansats, un pot posar un to d'escoltar. Sí, estic cansada, però et respondré com pugui, però amb un to. I llavors, el tonito. El tonito. El tonito. La música. Sí, totalment. I després, evidentment, el tema que comentàvem de les preguntes. Estem preguntant, estem responent, estem presents. Estar present també és molt important. Quan la relació no va massa bé, moltes vegades estem tenint la relació amb el mòbil més que amb la persona que tenim al costat. Ens interessa més veure la pel·lícula o veure el que sigui que poder estar una estona de qualitat. I si estem en aquest punt,

ara algú està dient, ostres, és que la meva parella mira més el mòbil o mira més el Netflix que a mi. Em fa servir un ton, no és gens carinyós, i fa servir el tonito. Em responen monosíl·lops. Encara ho podem rescatar, això?

Parlem-ho. Encara pujarà a Catalunya l'índex de separacions d'avui, per culpa nostra.

Només us dic que no patiu, perquè la setmana vinent, el dimecres, de fet, el 18 de novembre, amb l'Helena Pugitart i amb la Sílvia Catalán, farem un tema de en quin és el moment d'anar a teràpia de parella. Vull dir que potser seria el moment, si esteu en aquell punt que s'estan complint aquests senyals que diu la Marta, és moment potser d'anar a teràpia de parella, oi?

Perquè si hi ha alguna cosa que ens preocupa, ho hem de parlar. I és això que a vegades, el que diem de les converses difícils, i no ens atrevim, perquè té un cost, perquè és difícil, perquè les emocions I perquè requereix energia. Perquè requereix energia, perquè requereix moltes vegades saber com dir-ho, perquè tenim experiència d'haver començat una conversa difícil amb la nostra parella i que acabi malament. És a dir, comencem amb. És que tu sempre dius. Els sempre és els mais, això mai hem de fer. Per tant, el nostre objectiu, quan hem de tenir una conversa així, és que l'altra persona baixi la guàrdia.

Perquè ens pugui escoltar. Per tant, sempre i mai hi ha descartats. No, no, són completament descartats. I el to agressiu o. Baixem el to.

Com de càstig, no? Exacte, totalment, i tot més carinyós. I moltes vegades comencem amb un objectiu comú. Doncs m'importa la nostra relació, per exemple. Frases d'aquestes en les que una miqueta ens ajuden. Per tant, nosaltres em marquem una conversa difícil, la dic, escolta'm, carinyo, vull parlar amb tu d'aquest tema i diem el tema últimament estem molt distants o últimament jo sento que. No em sento estimada o no em sento recolzada o no em sento I és molt important el jo sento o jo no em sento. Per què? Perquè és com jo em sento. No el que faig és interpretar les teves accions. Perquè això ens porta a una confrontació. Jo t'interpreto. És que tu últimament fas això perquè no t'importo. Jo ja estic interpretant. El per què tu fas les coses. I aquí desviarem la conversa. I el que un sent no es pot rebatre.

Jo sento i no em pot rebatre.

Bueno, bueno, et trobaries de tot, eh? No et pots sentir així perquè no O el que diu,

segur que això has pensat que jo. Mai deixeu que algú us foti una bronca per alguna cosa que pensa que penses.

Totalment, i el que passa és que desviem la conversa. Tu volies, teníeu un objectiu, i ara han desviat la conversa a que l'altra persona es defensi sobre un tema determinat, que si jo dic que tu tens aquesta intenció I a més, com molt bé deia el Jordi, tu no pots provar quina intenció tenies. Per tant, jo puc tenir-la o no, però puc defensar a mort que no la tenia, aquesta intenció.

Deixem-me fer una última pausa. A la tornada et preguntaré, Jordi, ¿el contacte físic és un mesurador de les relacions? No m'ho diguis ara.

Va, que ens queda un minutet i mig i us he promès que li preguntaria al Jordi. El contacte físic és mesurador de la relació? Jordi Reche, sí o no? Sí, totalment. Per mi el principal. I si les parelles es toquen quan parlen, entre ells, és un bon senyal?

Que sigui normalitzar el contacte físic, vol dir que aquella relació té un vincle que no té una relació en el contacte físic, no existeix. És una cosa primària biològica que viu a dins nostre. La necessitat de, quan estàs molt bé amb algú, oi que al principi vols tocar la persona, necessites olorar-la, necessites sentir-la, no? Clar, al final el que passa és que aquest desig sorgeix de la falta, no? Normalment desitges allò o que veus poc aquella persona, etc. Hem de normalitzar el tenir la persona al costat. Aquí també. I regar això, al final és una cosa que s'ha d'anar regant, tu, perquè al final, si normalitzes el no contacte, el dia que vulguis contacte, serà raro. Serà una mica invasiu.

Escolteu, haurem de fer segona edició, perquè avui hem fet una cosa, jo crec que molt necessària per a tota la població, ara ens deia la Marta, eh? Servei públic a tope. Exacte, a Catalunya Ràdio hem fet el servei públic a tope amb el Pau Rodríguez i el Nacho Parra, però no deixarem d'atendre aquesta qüestió amb en Jordi Reche i la Marta Emerson, senyals inequívocs que ens faran saber si una relació està en un bon estat o no està en un bon estat. Tornareu, no? I tant, hi ha moltíssimes gammes. I mentre aneu buscant el Jordi Reche, Jordi.Reche, a Instagram, i Marta Emerson, M-E, també a Instagram. Fran, escolta'm, missatges de dojo, no? Entenc. Doncs sí,

hi ha un senyal que deixo a l'aire, que és, si no es discuteix, vol dir que estem bé.

M'encanta, se us ha de parlar. Us deixem amb el Fernández.