Com podem gestionar la incertesa?

Passen 6 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carot i aquí comença La Solució.

I ha arribat el moment d'investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia. Bon dia, Elisenda Canot, com estàs? Estic estupenda. Que bé. I a més a més, és que avui fem un tema que va tan perfecte a la situació actual que estem visquent de pluges, pluges que, ja ho sabeu, pentinaran de sud a nord a tota Catalunya. Jo crec que amb excepció al Pla de Lleida i Terres de l'Ebre, que potser se'n lliuren, se'n lliuren, de ruixades fortes. Estem parlant igualment a les terres de l'Ebre de 40 litres m2, que això és una barbaritat, però amb la nova realitat no sembla tan barbaritat. Ara mateix, de fet, estem veient a Protecció Civil que estan fent aquesta roda de premsa, aquest F5 del Pla Inuncat, sentíem Santi Sagalà del Meteocat, ell és el cap de l'àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, que està dient precisament això.

Escoltem-lo, si us sembla. El de 3 hores és de grau de perill 2, color groc, i el d'acumulació és de grau de perill 3, també color taronja. Avui el missatge és estar pendent de les eines de teledetecció perquè en cas que alguna d'aquestes precipitacions veiem que quedi encallada o que arribi amb una intensitat especialment important, emetriem, com fem habitualment, però avui en especial aquesta vigilància cobra especial atenció perquè faríem avisos de vigilància, quirúrgics, i si calgués pujar a color vermell alguna zona, presumiblement del litoral i el prelitoral, precisament per aquesta situació que comento, d'estaticitat de les precipitacions o de més intensitat, doncs el faríem al llarg d'avui a la tarda, avui a la nit i demà a la matinada. Per tant, ja ho sentiu, eh?

Santi Segalà, cap de l'àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, dient bàsicament que tots estiguem atents als sistemes de teledetecció, però que el gruix de pluges se situarà al llarg de la tarda. Evidentment, Catalunya Ràdio estarà al vostre costat i us informarà de tot en tot moment. I avui, precisament, dia de pluja, dia d'incertesa, dubtes, inseguretat, no sabem si teletreballar, si recollir els nens a l'escola o no. La incertesa, el desconcert, la situació ens té a tots i a totes alerta. Ara ho sentíem precisament en aquesta roda de premsa. I és per això que avui us portem una solució adaptativa. Avui, parlant especialment del temps, com podem gestionar la incertesa.

Ara, de fet, en aquesta roda de premsa parla Sergio Delgado, sots director de Protecció Civil. Sentim-lo un momentet, Víctor.

Evidentment, hi ha una situació que ens ocupa, que ens fa mantenir el pla inuncat en fase d'alerta i que en aquests moments ens fa demanar precaució en general a la població en tot aquest litoral i prelitoral a partir d'aquestes hores fins al vespre i també en aquest àmbit de la Catalunya Central, Pirineu i Prepirineu. L'escenari que identifiquem, tal com ens avança l'agència catalana de l'aigua, és que allà on pugui ploure fort, litoral i prelitoral, les rieres poden créixer amb facilitat.

Alerta, zona sobretot del litoral i prelitoral. No és tant la importància de les capçaleres, sinó on acaba tota aquesta aigua que avui s'espera que caigui sobre Catalunya. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, ara el sentíem al sots director de Protecció Civil, Sergio Delgado, explicava que som en una etapa complicada per fer previsions.

Hem de ser conscients que hi ha insertes en les previsions. Hores d'ara, amb la informació que el Servei Meteorològic ha publicat, que és la que hem de tenir en compte, que és la que teníem ahir, no hi ha avisos d'un nivell de risc significatiu a nivell d'avisos vermells.

La previsió d'ara, però també afegeix. Que la previsió d'avui és la més difícil de predir en els últims temps. Això és el que he dit literalment.

La incertesa. Aquest matí ho parlaven el Ricard Tostrell juntament amb en Sergio Delgado, que està compareixent ara mateix en aquesta roda de premsa, i parlaven d'això, d'aquesta incertesa, de la dificultat de predir què passarà. Doncs nosaltres avui un tema millor que mai, eh? Avui un tema d'aquells útils. Com podem gestionar la incertesa? Quines conseqüències té a la nostra vida aquesta incertesa? Com ens condiciona? Com vivim, el neguit, davant de fenòmens meteorològics imprevisibles? Quins sentiments predominen quan hi ha una alerta per una tempesta? Què hem de fer si ens preparem per una pluja forta però no arriba aquesta pluja? I a l'inrevés, què passa quan som fora de casa enmig d'una pluja torrencial? Com es combina explicar el que pot passar però sense espantar la gent? Doncs mireu, avui intentem donar resposta a aquesta i a d'altres preguntes. I primer de tot ens ajudarà, com sempre, si avui és dilluns, David Balaguer. Molt bon dia! Com estàs, estimat? Molt bé.

Que, que, incertesa a tope, no? Molt bé, molt bé, és un digue, eh?

Avui, de fet, hem començat el programa i ja l'hem començat del revés, perquè just ha arribat aquesta roda de premsa, o sigui, incertesa fins i tot en l'estructura de programa, eh?

Em sento bé perquè sóc a la solució, perquè justament aquesta, sí, m'encanta la solució i aquesta incertesa. Justament ha impedit que en alguna ocasió es fes el programa. En tres ocasions. Estaré malait. Sóc un dissortat.

Ai, senyor, en David Balaguer, que com cada dilluns el teniu aquí, però a més a més hi sumem dos experts en la matèria. D'una banda, un aplaudiment pel doctor Antoni Volbena. Molt bon dia, doctor. Ai, en Volbena. En Volbena és catedràtic de psiquiatria de la Universitat de Barcelona, el millor especialista a Catalunya en l'estudi de la relació de les condicions atmosfèriques i la salut. I, a més a més, col·laborador de la solució. Així d'entrada, doctor Volbena, ¿hi ha persones meteosensibles a qui ens afecta més el temps? És a dir, ja parlarem de la incertesa en general, però, a més a més, si vinculem incertesa amb temps, hi ha una altra variable que és persones que ens afecta molt el temps.

Sí, de fet, avui quan parlàvem de si les pluges pentinaran, de fet la pluja pentina i despentina. Pentina perquè mentalment és un aspecte positiu quan plou, i això també ho hem treballat bastant, però en canvi despentina perquè és incòmoda, se'ns entenen les ulleres i fa desgràcies. O sigui, la pluja pentina i despentina.

Les bruixes espantinen

i despantinen i la pluja també. Has d'anar molt preparat. Jo, per exemple, hi va haver un canvi radical en la meva manera d'encarar la incertesa amb la pluja quan em vaig comprar un calçat, que és aquest que porto avui,

especial pels dies de pluja. Ai, ni foquena, va dir jo, ara com si t'haguessin de cremar els peus. No hi entra ni una gota

i això és bestial perquè a mi els dies de pluja si una cosa em mortificava d'un dia de pluja era acabar amb els mitjons molls ui sí, és horrible perquè després et quedes tot xop tota l'estona és horrible, els mitjons molls tot el dia i després allò que et va després te'n constipes. Repredes. Venen problemes.

Això és una fake news que algun dia t'explicarem. Jo tenia aquesta sensació. Amb aquest calçat, ni una gota. A la teva dreta hem de dir que avui també ens acompanya perquè també parlarem de com explicar, com gestionar la incertesa amb les nostres criatures. Perquè sovint, després de les danes de València. Etc, etc, etc. Tota la regió sud de Catalunya. Els nens estan espantats cada vegada que senten. Hi ha pluges, hi ha pluges. Com gestionem aquesta incertesa? Com els donem seguretat? Doncs per això avui, evidentment, ens acompanya l'avi Siskella. Molt bon dia, avi. Molt bon dia. L'avi Sisquelles, psicòloga infantil, és directora del Centre de Psicologia Ludum de Barcelona. Ja el podeu estar buscant a Instagram, Ludum de Barcelona. Aquesta nova situació meteorològica, avi, canviant, i aquesta incertesa, afecta, no sé si a l'estat d'ànim de les criatures, o afecta a la necessitat de seguretat que tenen les nostres criatures?

Afecta la necessitat de saber que tenen les criatures. No només de seguretat, qualsevol criatura té aquesta necessitat de seguretat, plogui o no plogui, però sí de saber, de tenir aquesta informació, perquè si no la incertesa crea això, aquest intríngulis d'estómac de no sé què passarà.

No sé què passarà, una d'aquelles coses que detesten les criatures i en David Balaguer és una mica com la criatura

de David deixem dir-te una cosa la incertesa que per exemple amb el tema del temps és això, et pot arribar a mortificar la incertesa en altres aspectes també té coses molt bones, per exemple és emocionant avui coincidir amb l'avi.

Que feia anys que no la veia i és una persona. És que m'he quedat frapada per aquest missatge tan positiu d'en David Balaguer,

que normalment tot és negatiu. La incertesa també pot ser excitant en altres aspectes de la vida que no siguin el temps. És emocionant, perquè aquí qui m'anava a dir a mi que avui coincidiria amb l'avi després de tants anys, una persona que aprecio profundament. Doncs clar, són sorpreses que t'ofereix

la incertesa també. Ai, senyor, avui parlarem d'incerteses meteorològiques o no meteorològiques, de com gestionar l'estat d'ànim davant d'aquesta incertesa vital, perquè ja no només la meteorologia, ens ho trobem avui, i ens va perfecte per plantificar aquest tema, però sí que és veritat que estem en una realitat molt més canviant que la que van viure els nostres avantpassats. Ens hem d'adaptar molt ràpid amb un cervell quasi prehistòric que no està preparat per canvis a tanta velocitat. Incertesa dels fenòmens meteorològics, canvi climàtic. La nova realitat econòmica, la nova realitat d'habitatge, la nova realitat de les feines. Volem saber si teniu algun truc per gestionar la incertesa i, evidentment, que tingui a veure amb fenòmens meteorològics. Línies obertes, Fran.

Doncs sí, com sempre, el 932017474, el telèfon del directe per parlar amb nosaltres o, si no podeu trucar o no podeu parlar o no voleu, simplement podeu escriure. El whatsapp de la solució al 677 38 77 19 i avui us preguntem doncs exactament això com esteu vivint aquests últims mesos en aquest context de canvi climàtic doncs aquesta incertesa pel que fa el temps de fet ja els oients com que estan acostumats i ja tenen la seva rutina adaptada i ens estan escrivint des de fa diversos minuts. La Fina de Malgrat, per exemple, viu a una planta baixa i també es genera certa incertesa i va viure angoixada fa uns dies quan va saber que hi hauria foros aiguats i recordeu fins i tot aquell cap de setmana on es va fer servir el concepte de mini huracà. Diu, està molt bé saber i tenir tanta informació però a mi em genera molta angoixa, diu la Fina. Esperant que no passi res, no només a mi, sinó que també pateixo pels altres que no sé com ho estaran vivint.

Doncs ja ho sabeu, si voleu dir la vostra al 677 38 77 19 93 201 7474 Ara ho dèiem, eh? Hi ha persones. Que els afecta més el temps, no sé si sou d'aquestes persones, i no sé si a les criatures tu tens controlat, avi, que els canvis de temps, més enllà de les pors, eh? Els canvis de temps els afecten el caràcter.

No a tots, però als que són especialment sensibles, sí. Els que tenen aquesta hipersensibilitat, així en general, sí que noto. I, per exemple, els dilluns han coincidit molt amb mal temps. Sí. I els meus pacients de dilluns. Ja sé. Dilluns i pluja, eh? Doncs així, saps? Sí.

És que als adults depèn de com, dilluns, pluja, no veure el sol, no sé si ens afecta també no veure el sol,

són fotònics, doctor? Sí, molt, precisament és, al final l'efecte del temps té moltes variables, abans parlàvem de la incomoditat, però sobretot aspectes més biològics, està clar que la llum i en aquest cas un canvi de temps com és el ploure, no abans de ploure, que per si és un mal moment, sinó el moment que descarrega, això és un aspecte que allibera bastant. O sigui, tant per tant dilluns, que no és un dia senzill, doncs millor que plogui. I que ens agafi recollits, esclar, perquè cerebralment és millor que plogui.

Amic, cerebralment és millor que plogui David, perquè després et vagis queixant cerebralment també deu ser millor que si plou estiguis en un lloc tancat això

és tota la cosa ja no

és només el cervell cerebralment també hi ha una cosa que és bestial que és avui per exemple fa un dia realment fosc, com a mínim aquí a Barcelona ara jo estic veient un dia de gran foscor hi ha dies de pluja que no són tan foscos aquesta foscor també ha d'afectar molt no només els adults sinó també els nens la

foscor és nefasta que no només afecta això, sinó que l'estrès que provoca la pluja en els adults, és a dir, en els pares dels meus pacients, també venen ells carregant aquest estrès de va, que t'estàs mullant, va, no saltis als vessars, va, però corre que plou. Tot aquest estrès, quan arriben a l'údom, ja venen tots com molt passats.

No pesats, eh?, sinó passats. Ara, avi, et faré una pregunta que potser és una mica agafar una tangent, eh? Però és més de triar les batalles, com a pares. Ara has dit, eh? No, els vessals, no. Posa't això que et mulles. No, que no sé quantos. Potser hauríem de deixar de. Fluir. Vull dir, si es mulla, què passa? No s'encongeixen en principi. Exactament. Que volen jugar al vessal? No passa res, no? Vull dir, no els estem malcriant.

I no, no es constiparan. O sigui que.

Aquí m'he equivocat abans. Són els virus, David, no? És la temperatura. Sempre he tingut la sensació

que amb els peus molls m'enconstipo. És triar la batalla, com tu bé dius. És a dir, doncs si anem estressats perduts, arribem tard i és incòmode allà que plogui, si vols saltar en els vessals, salta, que serà una mica més divertit tot plegat. T'he de dir, així en general, no cal anar provocant el personal tota la tarda, però sí que has de triar bé les teves batalles, perquè si no serà una tarda fosca, mullada i estressant. I aleshores potser tampoc serà divertit.

Va, anem a la banda d'incertesa, si us sembla, i li preguntem al doctor com carai calma el cervell.

Busca certeses per afrontar aquests moments d'incertesa?

Doncs, és una pregunta que hauríem de canviar el nom del programa per dir solucions. Són diferents solucions. Ja aquí som. Doncs, a veure, l'incertesa, ho comentàvem l'altre dia, que és un aspecte que és consubstancial a qualsevol ser viu, tots. El problema és quan tenim intolerància a la incertesa, però incertesa n'hi ha necessàriament. Necessàriament? Sí, esclar. Precisament el fet que hi hagi una cosa que no podem prevenir, és més, ens posem malalts i ens morim, o sigui, si tenim incerteses. Però esclar, el tema és que aquesta incertesa a vegades et captura per por de la incertesa, per la inseguretat. Fixeu-vos que els que donen el pronòstic del temps és meravellós, però és clar, són gent que és capaç de dir què passarà demà. Qui ho fa de nosaltres, això? Jo no. Això és magnífic. I llavors, un dia que diuen que no gaire, ja ens atabala. Avui no poden estar segurs.

A més, ho rebotem, et deixo seguir amb l'argument, Antoni, però és molt interessant perquè ens enfadem amb els mèteos, ens enfadem amb protecció civil, perquè no sabem gestionar aquesta incertesa, jo crec, no? Exacte.

Aquí anava precisament perquè el fet que no puguem fer això a vegades donem solucions massa ràpides i aquest és un dels problemes que hi ha amb la incertesa que a vegades ho acabes massa ràpid en la vida que puguem aguantar el que no sabem és l'única manera que podem aprendre. Però és que és difícil dir que no sé. Però com aguantem el que no sabem? Bé, doncs això és una de les coses que hem de poder ens entrenar tots amb això. Saber que no sabem és l'única manera que tenim els sers humans d'aprendre. Però és que hi ha gent que quan es dona compte que no sabem ja se li ha despertat el malestar. I això és una de les coses que es fa amb els tractaments. És a dir, veiem. Espera un momentet, no vagi tan ràpid a parar. El cervell no vol incertesa, vol una certesa. I tot sovint prefereix una certesa negativa que no una incertesa. A veure, a veure, baixem-ho això.

Una certesa negativa de dir, prefereixo, el meu cervell prefereix dir, avui ens morirem tots.

Doncs sí, de fet, ja sé que avui em anirà malament, ja sé que arribaré tard, ja sé que no em faran cas, ja sé que avui serà un mal dia. O fas un examen i dius, com ha anat? Malament. Bueno, espera't, home, veiem què passa. No, no, malament. Perquè, què és el que canvia? Que, almenys, jo ho he endevinat. Almenys estava clar.

Val, val, val. O sigui, les persones, com en David o com jo, ens posa el mateix sac, eh, David? No és autoprotecció, és com almenys tenir una victòria, que és la de l'encert de la derrota, precisament.

A més, ja no hi ha incertesa. Has comprat una certesa negativa en lloc d'aguantar. Clar, això passa moltes vegades.

Certesa negativa, wow. Per això nosaltres volem espòilers.

L'Elisenda i jo volem espòilers. Per això ara deia el doctor, és important, deia?

Sí, el fet que siguem capaços de no caure en la trampa, de eliminar la incertesa immediatament, perquè podem posar-nos de peus a la galleda amb un aspecte negatiu. Una falsa, que a més és curiós, perquè aquestes falses certeses acostumen a ser negatives. I això, a exemples, és molt habitual. I, esclar, una cosa important és explicar el procés, fer una mica de psicoeducació, és a dir, que la persona s'adoni d'aquest mecanisme i poder. L'avi ens ho pot explicar més bé. Es tracta d'explicar aquest mecanisme, que un ho vegi, i llavors tens una mica més, uns milisegons, per dir. Clar, per dir, estic fent trampes al solitari, no? Aguanta, exacte. I això, i clar, llavors la certesa negativa curiosament tranquil·litza uns segons, però et deixa amb un panorama negatiu. Que és encara pitjor. Que és pitjor, esclar, perquè és tranquil·lament, entre cometes, tancat amb una resposta negativa. Una cosa molt aparatosa que passa. Imagina't que vas a una clínica a veure un càtigo d'una criatura. Home, els pares són una mica estranys. I dius, mira, aquí ha vingut un condenat a mort. Home, sí, és un condonat a mort, però no ho dius, això. Entenc, la criatura, clar, tots ens morirem, no? No comences amb una cosa. Això és un exemple extrem, per si m'entengueu. No cal eliminar la incertesa de com serà el nen dient que es morirà.

Aquest viatge negatiu. Avi, des de la teva perspectiva. Els infants el que fan és una conducta com molt adaptativa per ells, que és tot el que és incert pels infants, ells ho omplen. És a dir. Ofercen de les seues experiències, del que ells creuen, de la seva fantasia. Per tant, perquè el que l'infant no sap, i la majoria d'adults tampoc, és sostenir el esperar. La incertesa és no saber, per tant, t'hauràs d'esperar a veure què passa. Això t'anava a dir, conviure amb aquesta incomoditat, és el que no sabem sostenir, ni adults ni nens. Conviure amb el saber esperar també, és a dir, jo no sé quin temps farà demà, per exemple, he d'esperar, a veure quin temps, perquè la meva àvia havia d'esperar, a veure. No tenia meteocat la iaia, no? Exacte, no tenia meteocat, i per tant, demà, a veure quin temps farà. El saber esperar. És el que crea tanta incomoditat. Els adults en són conscients, entenem que m'he tocat i xim-pum, i ja està. Però els nens oferceixen de. Si no, ara ja anirem amb barca a l'escola, perquè és que plourà molt. Ara et demanaré com podem practicar aquest saber esperar.

En realitat, la incertesa és una amenitzadora del recorregut, però. Perquè si nosaltres ho sabéssim absolutament tot, la vida seria avorridíssima, eh? Hi ha gent que es pensa que ho sap tot. Aquest és un altre problema. I per això la informació del temps enganxa tant i la gent la segueix tant perquè és saber una mica el futur. Si tu poguessis fer que cada dia algú et fes la previsió del teu dia, estaries enganxadíssim.

Però ara, David, mira, una cosa que parlàvem amb David i jo la setmana passada fora de micros, eh? La incertesa té un punt de positiu, i ara potser em poso jo aquí una mica als mons de Yupi, eh? Però té un punt de positiu perquè hi ha el David. Jo li deia, eh? Puc traslladar, no? Que et deia? Digo, ostres, David, sempre pensem en que xungo la incertesa, pot anar cap al dolent, dolent, dolent. Jo li deia, ja, però és que també et pot canviar la vida en positiu. També poden passar coses de dir, és que això no m'ho esperava. Jo quina sort, qui m'havia de dir que jo estaria presentant la solució ara fa quatre anys, no? No pensem mai. Ens costa molt. Hi ha com aquesta. Com li dèiem? Aquest arrossegament emocional cap al negatiu, no? Que no tendim a pensar en positiu, doctor.

Sí, és que la part del cervell dedicat a lo negatiu, a l'amenaça, és molt més gran que la part positiva, evolutivament. Fixeu-vos-hi, el tema de la incertesa ara s'està considerant com un dels motivadors humans bàsics, igual com hi ha la gana, la set, la temperatura, i fa poc estava llegint un llibre que era que hi ha la incertesa, o sigui, el tractament de la incertesa és un dels reforçadors més bàsics del ser humà. Clar, als animals potser no els cal tant, perquè el seu cervell no els dona, per exemple, el tema de viatjar amb el temps, de dirigir l'atenció, de donar-te en compte d'aquestes coses, de tenir llenguatge. Clar, el ser humà té aquestes característiques que donen un aliment especial per aquesta capacitat predictiva.

I després, una cosa com lligada a això, és que hi ha molts adults que toleren molt malament el no saber, i els infants no necessiten adults que ho sàpiguen tot. Necessiten adults que els ajudin a entendre què està passant. No necessitem adults que ens donin solucions per tot.

Per això tendim els adults, a vegades els adults amb els adults, de dir, mira, el que farem és això. Moltes vegades, quan algú ens explica, em sento així, em sento així, d'acord, doncs hem de solucionar-ho. Potser no hem de solucionar simplement escoltar. Exacte, escoltar i acompanyar.

I validar i fer la croqueta que dic jo en aquella incertesa i ajudar l'infant a viure en aquella incertesa, perquè si ve a tu un infant i et diu, però de m'ha ploure tant. Posem un exemple, de m'ha ploure tant. No, home, no, carinyo. No ho sé, podem dir no ho sé. Fem un roleplay. Va, tu ets un nen, David. Demà plourà? No, això era la pregunta, no? Demà plourà? Doncs no ho sabem, però tu et preocupa que plogui?

No, si sóc un nen, segurament, evidentment, em responen. Home, sí. No, segurament si em responen. No fas fatal de nenes. No, no, no, perquè si et responen així, si et responen així des de l'origen dels teus dies, evidentment, no t'haurà preocupat. Clar, el problema és si t'estan constantment fotent la por al cos. Tu ara fes veure que sí, perquè els nens poden tenir por del que han vist a les notícies. Ara sabreu que sí. Ostres, però a mi m'espanta que demà pugui ploure a vots i a barrals. Ja ho entenc, que t'espanti. Què és el que t'espanta exactament? Home, que si no en digues a nostra, que no pugui anar a l'escola, que no pugui sortir al pati, que si no en digui la classe.

És normal, però podem mirar a veure si demà quin temps està previst, si vols. Doncs mirem-ho, sisplau. A veure, aquí comença a relaxar-se la cosa, eh? Ja t'has relaxat, no, David? M'he relaxat una mica. No podem respondre de cop. No, home, no, no preocupis, que no plora tant. Bueno, llavors no estàs validant el que m'està passant. Exacte, sí, sí. Sí, perquè ja seria un engany, això. Exactament.

La Laura, per exemple, avui, davant la previsió, davant la incertesa que hi havia avui en les previsions, ha aprofitat per sortir 20 minuts abans, i allò que explicava abans l'avi, ha anat caminant mentre plovia. És cert que avui no era una pluja torrencial, han anat tocant els vessals les fulles amb les gotes hem après a agafar bé el paraigües diu la Laura, i hem gaudit molt aquests 20 minuts abans que ens hem avançat a l'hora d'anar a l'escola Doncs avui,

com gestioneu vosaltres la incertesa? Us preocupen aquests canvis de temps? Teniu algun truc personal per afrontar-ho? El 93207474 com ho expliqueu a les criatures? També el 677387719 Us faig un canvi de tema, un momentet. Perquè aquí també estem per fer un Fets o Fakes. Saps què vull dir? També volem validar coses que es diuen aquí en el programa que potser són mentida. Com David Balaguer, has afirmat que quan et mulles els peus te'n constipes. Sí. I no és així? Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Molt bon dia, Jordi. Què tal? Bon dia. Jordi, és que t'havia de tracar, saps? Perquè es fan aquestes afirmacions a la ràdio pública de Catalunya i crec que això s'ha de matisar.

S'ha d'esmenar. I recorda el David, que va ser profe meu. Oh!

Aquesta no la volia dir perquè. Com que va ser profe teu? Va venir a fer un curs. I jo li vaig impartir unes classes. Home, i ara ha guanyat premis i tot de comunicació mèdica, eh? Estic molt content quan el sento a la ràdio i fent coses, perquè és brillant. El Jordi Mestres és brillant. Per això el tenim aquí fitxat, a la solució. Jordi.

No, però el volia dir perquè l'he escoltat i dic que ho li diré. No, a veure. A veure. El tema de mullar-nos els peus o agafar fred o mullar-nos el cap, això no ens refreda des del punt de vista que els virus veuen que tenim els peus mullats i ens ataquen. Això no funciona així. El que sí que pot ser és que quan ens mullem els peus, el cap, el cabell, el que sigui, doncs tenim un canvi de temperatura que el nostre cos nota i per tant aquest canvi de temperatura fa que ens sentim amb més fred i per tant, com que arriba l'hivern, els virus respiratoris viuen millor en èpoques fredes, les mucoses del nostre nas, com que fa fred i es congestionen, no ens protegeixen tant, per tant, estem més susceptibles a que ens infectem per un virus, per exemple, el refredat, que és el que estem veient ara.

Ah, per tant, és un no, però sí, eh, David? Hi havia una part de realitat, doncs. He de callar i em menjo les meves pròpies paraules perquè tenies una miqueta de raó. Fem 50-50? 50-50.

50-50. Vaja, la conclusió és que és millor no anar amb els peus molls per la vida.

És millor que no perquè no hi hagi aquest canvi de temperatura en el cos i per tant que baixi una miqueta aquesta sensació, que no tinguem la sensació de fred, perquè és com quan dormim i se'ns puja el pijama i se'ns refreda el lumbar i ens aixequem amb sensació de mal cos, no és que els virus vindran i veu una esquena destapada, anem a infectar-nos-en. ¿Pero no has quedado atrapada? A por ello. A por ello, ¿no? Però, evidentment, a l'hivern hi ha més factors que influeixen que ens han costat bé. Jordi, ara et torno a portar

al tema que estàvem parlant avui, que estàvem parlant de la gestió de la incertesa. La nostra excusa ha sigut aquest temps tan canviant, aquesta rebuda de és alert per totes les bandes, al final ja no saps què fer, si cancelar plans, si sí, si no. No sé tu, com a metge de família, no sé si has detectat a consulta més gent amb angoixes, amb malestar, amb no saber gestionar la incertesa del món actual que ens envolta.

Bé, en Medicina Família, que és una atenció primària, sí que veiem cada vegada, sobretot amb gent més jove, la falta de la frustració, no? Això s'ha de parlar molt. Sembla que tot ha d'estar com molt quadrat i tot ha de ser perfecte i tot. I això ho comencem a veure molt a consulta, malestars aquests indeterminats que no sabem ben bé per on surten i que darrere moltes vegades hi ha molta exigència, molta pèrdua de capacitat de frustració. I nosaltres als metges de família, la meva especialitat, diem que som especialistes en persones i a més a més ho expliquem a la facultat que som especialistes en incerteses. Perquè tot el que ens arriba I ho expliquem molt bé, perquè som especialistes en incertesa, perquè moltes vegades no arribem a saber què està passant, però ho hem de contenir i hem de donar-li respostes que a la persona li puguin funcionar. I ens hem de treballar amb això, al final.

Uau, especialistes en incerteses. Boníssim, això. Sembla boníssim, Jordi. Això ho estic en la facultat, eh? No sé si vols afegir alguna cosa al que ens ha dit ara mateix en Jordi.

Sí, amb el tema d'abans hi ha algun article del tema dels peus. O sigui, hi va haver un estudi que va demostrar que posant els peus en èpoques de grip, van agafar 200 persones, van posar els peus, i els que els van posar amb peus freds van tenir costipats, o sigui, van tenir el flu amb un 15%, i els que van tenir els peus calents amb un 2%. Perquè els de l'espanyol hem d'estar solidaris, sí.

Avui, de veritat, hi ha més persones de l'Espanyol que del Barça que passa poques vegades en un estudi de ràdio. Saps què estava pensant jo ara?

La quantitat de gent que avui a Catalunya està fent el seu dia amb els peus mullats.

I em posa nerviós només pensar-ho això. Obriu línies, és que em posa nerviós. Esteu fent la vostra feina amb els peus mullats? 932017474. Truqueu-nos i manifesteu-vos. Jordi Mestres, vetge de família i buqueta. De la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Gràcies i una abraçada. Gràcies per poder contar amb tu sempre. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Va, rebem en Josep el telèfon del Guinardó. Josep Guinardó, molt bon dia. O l'enviament.

És el que estava parlant de la incertesa. Sí. Llavors m'he adonat que jo, quan miro els partits de futbol, no els puc mirar en. Sempre els miro en diferit. Espera, espera, Josep, Josep, Josep.

Josep, Josep, Josep, para-la, para-la. Anem a la publicitat, perquè la incertesa pel futbol jo no me l'havia plantejada. Anem a la pública i a la trucada analitzem el cas d'en Josep. Ara venim.

M'encanta haver-los robat la sintonia a l'agenda del Tot Costa, no és per menys la transmissió dels peus. Abans, però, Fran, no m'agrada que aquest

nom te l'acabes de trobar a la màniga. La TDP. No, la TDP, la transmissió dels peus. M'encanta.

Ara tornarem al Josep, que ens ha dit que li genera incertesa això del futbol, i ara ho analitzarem també amb tots els que som aquí a taula. Abans, però, en Joan, fem la TDP, la transmissió dels peus. Joan, del Pla de Santa Maria, bon dia. Hola, bon dia.

Mira, a minut 42 estem 0-0.

Minut 42, 0, 0. Estàs intentant no mullar-te els peus?

Mira, jo sóc taxista, és clar, nosaltres podíem baixar a basto amb tots i coses, però si puc, me'ls asseco molt, perquè el que dieu vosaltres teníeu raó, perquè el pare tenia un refrany que deia, cap fred, panxa neta i peus calents. Ho veus? Un aplaudiment per aquest refrany, clar que sí. Sensacional. No, no, això el pare Pau de Sánchez sempre ho deia. I llavors, també el que anava a dir, doncs, moltes vegades que em vaig dormir, si puc, a l'hivern ja tinc uns mitjons de llana, són diferents, me'ls poso a nit i em trobo més bé, i descanso més bé, si no molts dies no dormo gaire. Però Joan, escolta'm una cosa,

tu sent taxista, clar, no pots anar amb botes d'aigua, perquè botes d'aigua per conduir diguéssim que no és el més òptim. Exacto, això ho estava pensant,

i moltes vegades hem d'anar ben vestit, perquè moltes vegades, per la feina, hem de portar sabates, però si puc jo, plou un tipus de bota, jo una mica més ben tapada.

Mira, et donaré una pista, Joan, ara busques online, hi ha com una espècie d'unes bossetes, no són bosses de plàstic, són com unes fundes pels peus, que això se'ls posa molt a la canalla, que t'ho pots posar i treure en 5 segons a sobre de qualsevol sabata. Mira. Farem una cosa, t'ho buscaré i t'enviarem un WhatsApp. No pengis que ara el Nil t'agafa el número i t'enviarem la referència.

Molt bé, molt agraït. No, jo soc un transportista que porta un paquet i això, perquè és clar. Exacte. Doncs ara t'ho enviem. Gràcies per trucar-nos, Joan dels Tres Bullats. Endavant amb el programa.

Endavant amb el programa. Endavant, adéu bonic, adéu, adéu. Hi ha un programa que és la TDP de transmissió dels peus, on la Mila vol fer una aportació. En aquesta línia que comentaves tu, Elisenda Carot, que si et poses als peus una bossa de plàstic d'aquelles que et donen a la fruiteria, a sobre dels mitjons no es mullaran mai. A veure, a veure, una bossa de plàstic que és sobre. Una bossa de plàstic d'aquestes que et donen a la fruiteria no se't mullaran. Passa que vas pels llocs i vas fent.

Avui estem parlant de com gestionar la incertesa davant d'aquest panorama incert a nivell de meteorologia a Catalunya. I parlarem d'incertesa també en general. I de fet ens ha trucat en Josep del Guinardó que diu que no aguanta la incertesa en un partit de futbol. Josep, ja ets aquí de nou, eh? A veure, Josep. Digues, digues, rei.

Comentava això, doncs, que jo no entenc que hi hagi gent que pugui anar al camp de futbol, al Barça, per exemple, i pagui, pagui, per disfrutar d'aquesta incertesa de no saber qui guanyarà. I paguen, per disfrutar de la incertesa. Això és increïble. Jo el que faig és, espero que hagi el resultat, i un cop se s'hi perd o guanya, doncs a mi el partit tranquil·lament, i ja està, i no pateixo.

Però un moment, t'acabes de petar tota la gràcia del joc, que és no saber com acaba, no? Emoció del futbol. Aquí, futboleros, a veure, en Volvena i en David.

Home, jo alguna vegada sí que és cert que quan hi ha un penal, depèn de com vagi el partit, me'n vaig al lavabo, no el miro, sí, això sí, però el partit en si, és que no té cap gràcia veure'l després.

Tens incertesa del penal, però et fa actuar diferent de no mirar-lo per la incertesa. Potser més a escala ja no mires-ho de partit.

A mi en el tema d'esports em passa el contrari. Si jo, per exemple, els partits de bàsquet, que moltes vegades els veiem en diferit, sempre aviso a la família, el veurem en diferit, el veurem en diferit, no mireu el resultat.

Sempre hi ha algú que s'escapa, però. Sí, aquesta dificultat és més que un té una predicció negativa. Si ell sapigués mantenir un equilibri, pot ser que guanyi o que perdi, tirar la moneda. No, no, és que el que comença a travessar l'espera, que deia l'avi, és el resultat negatiu. I, per tant, hi ha un fantasma immens del resultat negatiu que, aleshores, és insuportable. Per tant, no és que. No es pot fixar si juguen bé, si. No, no, no. Ja estàs afrontant un fantasma que va malament. I aquest és el tema. Per tant, quan fem això. Podria, depèn del club, això passa més o menys.

Jo tinc amics, doctor Volbena, disculpi, que quan hi ha un penal, per exemple, posem a favor del seu equip, en aquest cas del Barça, en lloc de mirar-lo, se'n van, en aquest cas el David dèiem a Matxalababo, se'n van a la cuina amb l'aplicació d'aquests dels diaris esportius que fan el minut a minut, i van actualitzant F5 a veure si s'ha xutat ja el penal o no, per tal d'estalviar-se

el trànsit de mirar-lo. Però imagina't que els diguem,

mira, quan és en diferit, que el marcarà. Llavors l'aguantaria bé. El tema és, insisteixo, el fantasma de la impredictabilitat i la resposta negativa.

Amb gols històrics de vegades passa una cosa, també. Que quan els has vist moltes vegades encara tens una sensació increïble dins del teu cap de I si el falla?

Això passa a mi amb les pelis, que encara tinc esperança. Mai no perdo l'esperança que se salvin. I tant i que encara no la perdo.

Jo li volia preguntar al doctor si hi ha gent com. És a dir, aquesta activació dopaminèrgica davant de la incertesa, hi ha gent que la pot sostenir millor que altres? Perquè jo, per exemple, a part que el futbol. Espera, que li penjo el Joan. Joan! Ah, sí, clar, pobre Joan. Joan?

Joan? Ha marxat. Ah, ha marxat, ja s'ha donat per acabat. Gràcies, Joan, estimat. És que ha dit,

jo he acabat aquí la meva aparició. Això preguntava, perquè per saber-me el futbol no m'interessa gens. Gràcies. Però sí que crec que hi ha gent que ho sosté millor que altra incertesa, crec, per un tema neuroquímic, potser.

Sí, de fet, aquest article que us deia de considerar la incertesa com un element bàsic del ser humà, com la gana i la set, perquè totes les coses bàsiques sembla que són biològiques, no? Aquest és un aspecte bàsic que també forma part de les nostres necessitats primitives. Doncs això sí que, al fer l'anatomia, la part dopaminèrgica és aquesta més ràpida. Perquè depèn després de com has incorporat el coneixement, el llenguatge, la predicció i l'espera. Això que deies també. És a dir, si això ho pots fer, i és el que hem d'ajudar els nens a fer-ho també, és a dir, que puguin tolerar l'espera, l'espera, diguem, com un aspecte actiu. És a dir, per anar en aquell, amb l'exemple del futbol, que puguis pensar que potser el jugador ho farà bé o ho farà malament, és a dir, que et portes a estirar, o sigui, que puguis omplir el futur d'elements de coneixement.

Exactament, de la fantasia. I el fet de la. Omplir el futur d'elements de coneixement,

em sembla un gran resum, eh? I a més a més, positius. És a dir, que no ens quedi infiltrat per l'agilitat de tornar un resultat negatiu. Per això que ella quan deia. Aquest programa és un exemple d'això. Per exemple, diguem solució. No, no, aquí no duem solucions. Aquí estudiem els problemes i ens acompanyem. I trobem aspectes positius. Aquesta és la gràcia del programa, per això que jo quan vinc aquí sempre surto millor que abans. Ai, m'encanta.

Això es pot ser. Mira, traurem aquest tall, perquè això és. La propera promo és el doctor Volbena fent-nos la propaganda del programa. Ah, vineu a afegir alguna cosa?

I després us preguntaré als dos per l'esalerte. El que anava a afegir és que el que no podem permetre o el que hem d'intentar. És que no li segresti la por en aquell infant, perquè de vegades omplim aquests buits d'incertesa amb la por. I això és el que diu el doctor, per mi és molt interessant també, omplir-lo d'experiències positives o de coses que passaran en positiu, no només, a més que l'altre dia va passar això, això et fa por, oi carinyo? Però posar-hi paraules. Això et va generar molta por i tens por que et torni a passar ara?

I serveix tipus, per exemple, d'intentar fer un pensament racional, de dir, entenc que et faci por perquè l'altre dia va passar això, però quantes altres vegades no ha passat això? O no?

No va per aquí amb els nens? Quan l'emoció és tan potent, que entri la raó, De vegades, a l'infant es queda com dient, ja, però és que no m'estàs escoltant, és que no estàs entenent el que t'estic dient, perquè jo t'estic parlant de l'emoció, no des del cap. És a dir, per tant, primer valida'm, primer entén la meva emoció, després d'aquí una estona ja parlarem de si dos i dos són quatre. M'entens? Sí, sí, sí, absolutament. Tota la part racional, està bé incorporar-la. Perquè tampoc t'escolten, no?, si estan en plena por. És que no poden connectar amb aquell. Perquè tu l'estàs intentant fer pensar i ell està sentint, no està pensant en aquell moment. Té el cos segrestat per l'emoció.

Això també m'encanta, el cos segrestat per l'emoció. Perquè moltes vegades els pares. Perdona'm, David, ara vaig a tu, eh? Intentem donar dades racionals. Et quedes al col·le i estàs molt bé amb els companys i potser és més fàcil abraçar la criatura i dir-li entenc, jo també vull estar amb tu tot el dia.

I ja està. I tu te'n vas a la feina, ella es queda a l'escola i aquí no passa res. Però amb aquella abraçada i haver validat el jo també t'entenc, jo també voldria estar amb tu, És que és una abraçada molt més guai. Però no veus que només és aigua i que no et cremarà?

Aquelles frases. Al final estem veient que la incertesa no deixa de ser com una trituradora d'emocions i que en aquella amalgama hi ha de tot, emocions bones i emocions dolentes, perquè és molt punyetera. Perquè la incertesa algunes vegades t'ha arribat a excitar i altres t'ha mortificat. En positiu. En positiu, perquè tu, per exemple, quan et fan un regal allà embolicat. Ai, què serà, què serà? El clàssic què serà, què hi haurà allà dins, això t'excita. O, per exemple, una cita amb una persona. Com anirà. Com anirà, què s'hi amagarà darrere d'aquella brusa. No, això ens ha passat a tots, aquesta excitació, aquesta incertesa.

Aquesta incertesa l'has buscat tu. Una cita l'has volgut tu. Per tant, hi ha menys probabilitat que vagi malament. O el regal té poca probabilitat que no t'agradi gens. Jogues a cavall guanyant-lo, que diuen, no? Doncs no depèn de tu. Saps què vull dir? Això,

una de les similituds que hi ha. Hi ha molts noms per la incertesa. Ara està molt de moda perquè hi ha moltes escales que ho mesuren. Però estem parlant de l'anticipació. I l'anticipació és un dels símptomes bàsics de les persones que tenen angoixa. És a dir, que hi ha una tendència a anticipar. I esclar, l'anticipació de veure la nòvia o el nòvio és una fixació que és molt positiva. És de les coses que ens mou molt. Però esclar, tot sovint aquesta anticipació sí queda vehiculada, com deia l'avi, per la por. Ja no és una anticipació, ja és un estat en el qual un ja va amb l'aspecte negatiu. I aquesta és una de les claus, és a dir, que aquesta anticipació l'eduquem perquè no caigui ràpidament en la trampa de la por i de lo negatiu. Només amb això, que poguéssim fer aquestes dues coses, perquè un que té por o un que està en lo negatiu, el negatiu ja ho té clar perquè ja no fa falta res més. I el que té por no està pensant. Surtir d'aquests dos és lo fonamental.

En relació al que deia ara el David, la incertesa positiva perquè te l'has buscada, en Jofre Llombard, col·laborador del Matí de Catalunya Ràdio, ens diu, i aquest és el mateix mecanisme mental, el de projectar, pel qual estem més feliços un divendres a les 3 de la tarda, que teòricament no és cap de setmana, que no pas un diumenge a les 6 de la tarda, que sí que ho és, és el mateix mecanisme mental?

Jo per mi sí, perquè tot el que ve després de divendres a les 3 de la tarda és molt més positiu, té molt menys risc d'error, que no un diumenge a les 6 de la tarda, que ve tota la setmana per endavant, i hi ha tanta incertesa de com tenia la setmana, que si la feina, que si els nens, que això ja et genera aquell estat de por.

Sí, això, abans, quan comentàveu el fet d'agraçar la criatura i això, que és molt important, també convé fer un referent a què després ens veurem. A part de calmar aquell estat, també és important fer una espurna de la ment per dir el futur positiu. Per això ens ho fan fer a l'escoleta. I llavors això, el que deia el Jofre, de fet hem de tenir la gràcia de saber que els caps de setmana són magnífics, però poder la setmana també pot anar bé. Per exemple, començar la setmana prenent aquest programa. És a dir, que hi ha coses que són positives. I hem de saber aprofitar aquests aspectes. Perquè clarament, estimats, el cervell negatiu mana molt.

És molt ràpid. Les vigílies marquen molt.

De fet, aquí, ara que parlàveu del Jofre, el divendres a la tarda i el diumenge a la tarda, aquí vam fer un programa sobre la neuròsia de diumenge, aquesta ansietat anticipatòria que tenim els diumenges a la tarda. Existeix o no la neurosi de diumenge? Ho vam resoldre aquí a La Solució. Sí, efectivament, i podem penjar-lo al programa, al Club de La Solució.

Per fer, el club que, per cert, ja són 1.300, un aplaudiment pel Club de La Solució, 1.300 persones. Si voleu formar part del club, ja ho sabeu, al 677 38 77 19, el nostre número de WhatsApp, vull formar part del club, en Fran us remet un enllaç, i allà entreu, us passem continguts en exclusiva, que no surten a altres xarxes socials, i cada vegada que fem referència a alguna cosa l'enviem a través del club. Per tant, ho tindreu tot allà, com per exemple aquest programa especial de la Neuròsia de diumenge a tots els que formeu part del club. Anem a la publicitat i a la tornada. Us expliquem una cosa que fem el dimecres. Home, David, el dimecres ens tornem a veure. Ara us ho explico.

La solució, amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Va, que venim a posar una miqueta de sol en aquesta setmana. Us explico una cosa que fem el dimecres. Dimecres 21 d'octubre, la solució se'n va d'excursió.

Serem en directe a partir de la una del migdia a la UPC, a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la ciutat de Barcelona, a la Biblioteca Rector Gabriel Ferreter. Voleu venir sols o acompanyats? Voleu conèixer en David Balaguer? Allà el tindrem. En David Bueno, el nostre expert en neurociència, també. Allà el tindrem. Parlarem de quina relació hi ha entre ciència. Tecnologia i art perquè les coses es toquen més del que pugui semblar. Voleu venir? Últimes places. Nom complet el 677 38 77 19 i a més a més tenim marxantatge en exclusiva. Un aplaudiment perquè tindrem les noves tasses de la solució! Dissenyades per l'equip de La Solució. La Líbia, que és una gènia, ens ha fet un disseny extraordinari. Cap de disseny de La Solució. Sí, és el nostre cap de disseny. Ara és cap de disseny, la Líbia. Líbia Discipio, cap de disseny. Va, tants caps, tants barrets. Va, que si voleu venir al bolo del dimecres, aquest dimecres, eh? Dimecres, dia 21. A la una del migdia, al 677-3877-19. Un WhatsApp i us apuntem a la llista. Recordeu, últimes places. Mentre sonen els oques grasses, us deixo temps. Al 677-3877-19.

Què vols dir, David? Ja haurà sortit el sol. Espero que hagi sortit el sol. La incertesa meteorològica d'aquell dia està fulminada.

Va, 4 minutets i seran la una del migdia. Faig l'última pregunta als nostres experts. Avi Siskella i doctor Antoni Volbena. Molt bé tot això de definir la incertesa, què ens passa al cervell, però com carai ens acostumem a gestionar la incertesa. Què podem fer? Quin exercici podem fer a casa?

Jo parlo pels infants. Els adults que s'apaguin. Jo crec que el que és important no és fer passar la incertesa, sinó ensenyar als infants a conviure amb allò que no podem controlar, amb allò que no sabem. Però com ho ensenyem? Donant espai perquè hi puguin posar paraules, tenir unes rutines flexibles, fugir de la rigidesa, per exemple, donar com seguretat emocional per part dels pares, dels adults, també. A mi m'ajudava molt que els pares diguessin, passi el que passi, ho afrontarem i ho tirarem endavant, no? Sí. Sí, jo per mi és molt bonic, eh? Però ho hem d'aterrar una mica més, perquè el que passi ho afrontarem, el nen de 5 anys et diu iaia. I què passarà? Què passarà, exacte. I tornarem al cap del carrer. Per tant, és donar aquesta seguretat emocional, aquells espais emocionals perquè el nen o la nena puguin posar paraules al que els passa, d'acord? Sobretot, però ajudar a transitar la incertesa, no a fer-la marxar, sinó a poder atrevessar la incertesa. I seguir, com en l'ansietat, eh? Doctor Volvena, és una mica el mateix mecanisme, no?

Sí, de fet, hi ha molta similitud i, de fet, la gràcia és que la incertesa es pot poder especificar una mica més. Però, sí, primer de tot, hi ha una part mental, que és que puguis que els adults, que són més pesadets que els nens en realitat. Doncs, clar, tenim la possibilitat de, per exemple, jo en una cosa faig molt, faig dibuixos, faig esquemes, perquè llavors ho poses al mig i llavors, depèn del tipus de problema, però ho veus al mig i llavors els dos podem veure com transitem per aquest procés. Hi ha un procés automàtic, que és el que ens fa nosa moltes vegades, Recordeu, o ve la por, o ve la resposta negativa, ens passen endavant i ja no hem triat, per tant, ajudo que això ho vegin, però després l'altra cosa és acceptar que la incertesa no és un trastorn, sinó que és un aspecte natural, i és un aspecte que fins i tot pot ser bo, com abans parlava l'Eloi. I després, sí que l'aspecte aquest de l'experiència, és a dir, això que dèiem amb els nens, sí, doncs, el fet de conjugar la primera persona al plural, és a dir, davant d'això, ara ens hi posarem. Perquè és important que la persona hi participi. És a dir, si només és que els pares o algú ho arreglarà, però, clar. Està bé incloure, eh? El tema de que la persona inclogui. Quan veus en un pacient, l'important és que se senti que ell i jo estem treballant junts, ell està fent una feina. Al meu èxit sempre els he dit que és que, en aquests casos, no sempre, és que el doctor tingui el nom d'ell, no el meu. Ell sigui l'autor. I això és la feina important del metge, el psiquiatra, especialment, quan el doctor és el nom del pacient, no el del metge.

Avui hem parlat d'incertesa, de com gestionar la incertesa. Tornarem a unir aquesta taula de savis a Vicisquella. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a tu, Elisenda. L'údom, tothom a buscar-la a Instagram. I per l'altra banda, el doctor Volvena, com sempre, acompanyant-nos aquí a la solució. Doctor Volvena, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Senyor Balaguer, ens sentim el dimecres, eh? Sí, dimecres. Dimecres. I nosaltres, Fran Domènech, tornarem demà. Demà hi tornem per fer

afegir que la TDP era trasvejada als peus. La Montse ens diu que sempre els ha tingut mullats perquè ha estat professora de natació durant més de 40 anys.

I que no passa res. No passa res, que peus mullats, ànima seca. Demà tornem amb l'Helena Puig-Guitart per saber quins tipus de psicòlegs hi ha, què cal triar en funció del que vulguem tractar. Us oferirem aquí la solució. Per cert, avui, dilluns 19 d'octubre, ja sabeu, un dia marcat per un episodi de pluges torrencials i xàfecs intensos que mantenen activats avisos vermells i taronges i alertes de protecció civil a diferents comarques. Ara us en fa un F5 al Catalunya Migdia, amb l'Òscar Fernández al capdavant. Tornem demà, família.