Com pot reaccionar Trump a una derrota a les midterm?

Bé, avui ens acompanya el Francesc Garriga, també el Bernat Adeu. Bon dia, Bernat. Bon dia. Perquè falta just una setmana per les midterm, les eleccions que es fan a mig mandat presidencials als Estats Units, i avui volem parlar de Donald Trump. De fet, des del principi de setembre, el Bernat ens ajuda a entendre aquestes eleccions cada matí al voltant de dos quarts a set del matí, i sempre ens explica algunes de les claus de la situació en què ens trobem. Diries, Bernat, que Donald Trump arriba una mica coix a aquestes eleccions? Home, més que coix,

si et fixes en les dades de popularitat, que són un dels baròmetres de Carles Smith Terms, el president supera ben poquet el 30%. És una popularitat molt baixa. Però després a Trump li ha passat una cosa interessant, que de tant en tant els polítics. Per diferents circumstàncies els passa, i és que allò que feia gràcia fa vuit anys ja comença a no fer gràcia. És a dir, aquest personatge que va aprofitar la seva àurea d'antipartidista, de populista, de vers lliure, que en certa manera ho era i això. Trobo que el president va exercitar-se prou bé en alguns moments de la seva primera presidència, sobretot ara ja comença a no fer gràcia. L'exemple més evident és la reforma, la famosa reforma de la Casa Blanca, una reforma que havia de començar amb un simple ball, el ballroom, és a dir, allò que es fan a les gales, que havia de ser una reforma més o menys necessària i que ha acabat sent una cosa faraònica, absurda, com va dir l'Obama l'altre dia, sembla que la Casa Blanca sigui la. Una cheesecake factory feta per Saddam Hussein. Llavors, jo crec que ara al Trump li ha perdut la gràcia. I després, clar, tot el Partit Republicà en els últims anys s'havia adaptat a l'estètica i a l'ètica dels Maga. I això, aquesta unitat que fins ara era molt forta, a nivell mediàtic, a nivell social, s'ha estat trencant, per molts motius. Jo crec que el motiu migratori, el motiu de la política antimigratoria de Trump ha fet molt mal, el tema de l'AIS ha estat determinant. I després passa una cosa. És aquella famosa frase, és l'economia estúpida. Quan la gent va a posar benzina al cotxe, especialment als estats que són rurals, a Kansas, a Ohio, que és on els republicans guanyaven sempre per dos dígits, i els costa més diners als treballadors, aquests treballadors s'enfaden i allà bé sempre ho paguen a les midterms. I després hi ha un tema interessant, i és que els demòcrates trobo que han fet una campanya molt més pensant en tot el país que no pas en els seus líders mediàtics de la costa, sobretot novaiorquesa. És a dir, nosaltres ens fixem molt, ho hem dit moltes vegades en els nostres comentaris, en Mamdani, en Bernie Sanders, etc. Però clar, els demòcrates que han de guanyar a llocs com Texas no han de ser els mateixos que han de guanyar a un estat com Nova York. I això trobo que els demòcrates, amb candidats més centristes, com la Gina Yohosa de Texas, com el mateix James Talarico a Texas també, han fet un canvi cap a posicions molt més centristes que els donen presència, fins i tot escons del Senat que no acostumen a tenir mai, com és el cas, per exemple, de Texas, North Carolina, Kansas, on l'Adam Hamilton està fent una feina boníssima, l'Adam Hamilton és un pastor d'una de les congregacions més grans dels Estats Units, I per tant aquesta visió més centrista els està donant un marge que fins i tot pot ser que tombi el Senat. Jo crec que el Congrés els republicans ja l'han perdut, pràcticament segur, però al Senat hi ha lluites molt interessants en indrets que eren des de sempre vermells.

Sí, això que deia el Bernat, que el que feia gràcia ja no fa gràcia, jo crec que està tornant a passar, la història s'està repetint. El 2015 Trump fa molta gràcia, el 2016 guanya les eleccions, perquè és un personatge que va a la contra, perquè és un personatge que dona solucions fàcils a un problema, i la gent ho compra. El 2020. Després de quatre anys que aquestes solucions no hagin impactat de la mateixa manera que ell va prometre, els nord-americans opten per un senyor amb tan poc carisma com Joe Biden perquè entenen que necessitem tornar a la normalitat de tota la vida. I el 2024 se n'han oblidat absolutament i el senyor Trump els torna a vendre durant dos anys les mateixes receptes, les mateixes divertimentos. I la gent diu, ah, ara sí. I dos anys després la gent diu, hòstia, és que ens l'ha colat una altra vegada. Llavors, el que diuen totes les enquestes. És a dir, el problema que hi ha als Estats Units ara és que la gent no es vol creure les enquestes perquè si passa el que diuen les enquestes és una massacre al Partit Republicà. I llavors hi ha un punt de precaució de dir. No serà tant. Ja ens l'han colat. No colat, però ja ens hem equivocat amb les enquestes.

Les últimes eleccions que Donald Trump va augmentant encara més vots dels que va treure les últimes anteriors, també tothom deia que la cosa estaria. Que no guanyaria Donald Trump. Però les últimes enquestes.

Recordo que a tu et va afectar personalment. A mi em va impactar, tot i que, en el fons, el que va passar era el que deien les enquestes, que era que tot estava molt ajustat i Trump va guanyar a tots els llocs per la mínima. Et va impactar, deies, perquè el teu entorn,

els amics que tu tenies allà, tenia la sensació que el país que ells pensaven

que existia no existia realment. No, no, que reaccionaria. Això que et deia ara, que la gent va tornar a comprar un discurs de. Que havien rebutjat quatre anys enrere, els semblava que era impossible que la gent fes aquest pas. I fa la sensació que ara, d'aquí una setmana, veurem de nou com els nord-americans es planten una mica, i veurem en quin grau que perdre la cambra de representants es dona per fet, i el Senat. Pinta que el perdrà també. Si es produeixen aquests dos fets, Donald Trump queda llavors molt coix pels dos anys que li queden.

Sí, sí, de fet, un dels enigmes d'aquestes eleccions és com passarà un president que està poc avasat a que l'auditin, i el Congrés i el Senat bàsicament serveixen per això, un president que literalment passa del Congrés i del Senat, si us hi fixeu, una cosa molt interessant d'aquestes eleccions és que van començar bàsicament parlant d'intel·ligència artificial, que és una cosa que a mi em va sobtar bastant, perquè jo pensava, es parlarà de seguida del cost de la vida, que és el tema que ha acabat imparant, el preu del petroli, el preu dels béns de la supermercata, etc. Però va començar amb una discussió sobre la IA. I és que els americans, paulatinament, s'estan adonant, i dic paulatinament no perquè siguin burros, jo soc de la gent que m'estimo molt, els americans, i crec que són gent molt intel·ligent, Però clar, Amèrica durant uns últims anys s'ha acostumat a que el president faci política a nivell federal amb dos o tres tecnofaudalistes. És a dir, el Congrés i el Senat, el francès que segueix tant com jo l'actualitat nord-americana, estàs acostumat a. El Congrés aquesta setmana ha fet això, el Senat. El Congrés i el Senat han desaparegut del comentari polític. I el comentari polític és Sam Alman s'ha tirat un pet, Elon Musk s'ha fet un paterró. Són una sèrie de paios que no ha votat ningú, que tenen un accés molt important al president i que ara s'està veient que les seves polítiques impacten els estats, per exemple. I que cauen molt malament. Ara cauen. Ara! Però si t'hi fixes, primer, aquesta gent era demòcrata. És a dir, la gent de Silicon Valley, tradicionalment, era encimbrada pels progres. I eren gent que feien gràcia perquè eren els genis d'Amèrica, tot el tema de l'emprenedoria, etcètera. Llavors, clar, això s'ha vist que té derivades. Per exemple, a Texas, un dels temes importants de campanya són les plantes d'energia de cara a la. A la fabricació d'intel·ligència artificial. Clar, la intel·ligència artificial la gent es pensava que era una cosa que només estava al núvol. Ara resulta que se necessiten plantes energètiques, que les plantes energètiques tenen un impacte mediambiental. Per exemple, la Gineino Hossa, un dels temes de campanya de la seva campanya a Texas és el tema de, escolti, aquí no volem aquestes plantes perquè. Ja tenim el mediament prou fotut com perquè ara ens vinguin a posar unes infraestructures que són problemàtiques. Per tant, el mindset lentament està canviant. I una cosa que ha canviat també a Donald Trump és que Donald Trump tenia un acord de podcasters, periodistes, molt poderosa. Toca Carlsen, Nick Fuentes, poseu-li qui vulgueu, que eren paius, que amb un micro. Ara que faràs un podcast, senyor.

Fixa't en ells, fixa't en ells. Va com va podcast.

Si ens voleu seguir a Instagram, doncs ho podeu. Converses pausades, llargues. Sense el ritme de la tele. Senza publicitat. Doncs clar, aquests tios feien un podcast i quasi tenien 20 milions d'espectadors. Aquests anaven tot a una i ara. I ara diuen ell.

A molts els ha perdut per sempre. Els ha perdut? Sobretot pel tema d'Iran. Anem a incorporar aquesta conversa al Franco Dele Donne, que és analista política especialitzat en geopolítica, relacions internacionals i extrema dreta, i acaba de publicar un llibre també amb el Fernando Arancón, que es diu En la mente de. ¿Cómo piensan los líderes autoritarios del siglo XXI y por qué ganan? On repassen, entre d'altres, com són les ments de líders com Donald Trump, com Meloni, com Milley, com Putin, entre d'altres. Franco Dele Donne, bon dia, buenos días. Buenos días, ¿cómo están? Y gracias por acompañarnos. ¿Cómo debe estar ahora Donald Trump viendo que su popularidad está bajando?

Bueno, si seguimos un poco su personalidad y la forma en que nos ha mostrado cómo se desenvuelve, yo no creo que esté muy preocupado. Tal vez al contrario, de estar pensando que esto proviene de alguna forma que lo quiere perjudicar, en esa visión muy narcisista que tiene sobre lo que es su trabajo. Me parece que la pregunta más importante ahora es si efectivamente las encuestas tienen razón y le va muy mal a su partido en las elecciones de medio término. ¿Qué va a pasar después con las instituciones democráticas? Porque eso es lo que suele suceder con este tipo de líderes de la familia política, de las derechas radicales, donde justamente esas instituciones son erosionadas con el trabajo que van llevando adelante. En el caso en que tenga dificultades para sacar leyes adelante y demás, ¿cómo se va a desempeñar? ¿Va a recurrir a los decretos, a los vetos? ¿Va a generar una situación donde esas columnas del Estado de Derecho, en este caso en Estados Unidos, se vean afectados? Y eso es lo que me parece que tenemos que observar, insisto, en el caso en que se cumplan lo que dicen las encuestas, porque ya sabemos que a veces las encuestas. Bueno, le pegan un poco afuera,

¿no? Tú dices de Donald Trump que tiene personalidad de un alcohólico.

Bueno, eso no lo digo yo. Lo dice Susie Wiles, que es una de sus personajes más cercanos, ¿no? De un asistente que él tiene, que lo acompaña desde el año 2015, es decir, desde antes de ser presidente, hace, bueno, ya 11 años. Y a ella, en una entrevista con la revista Vanity Fair, se le consulta qué opina de él y, entre otras cosas, dice justamente esto. Y hay algo que me llama mucho la atención y es que cuando a Donald Trump, después de haber leído esto que dijo Susie Wiles, se le consulta qué opina de eso, cómo va a decir esto su. Su ayudante y demás, él dice, no, bueno, en realidad ella quería decir otra cosa, ella quería decir que yo soy muy impulsivo y tiene razón, alcohólico no soy, no bebo ni una gota, pero de alguna manera ella lo que quiere transmitir es que a veces me cuesta controlarme en mis decisiones, ¿no? Y me llamó mucho la atención porque Donald Trump no es una persona que. Defienda a alguien que dice algo negativo sobre él, ¿no? Entonces ahí hay un elemento particular que nos ayuda, por un lado, a entender efectivamente cómo se comporta, porque él mismo lo termina reconociendo, y por otra parte que en algunas ocasiones él hace estas excepciones, más allá de que su comportamiento suele ser bastante iracundo, ¿no?, cuando alguien le contradice. Esta es una virtud,

¿no?, para Donald Trump, esa forma de ser, de alguna forma.

Bueno, depende de cómo lo veamos, ¿no? O sea, él construyó una estructura, o mejor dicho, una imagen pública a partir de la cual él se manifiesta como alguien casi infalible, que en todo caso, como te decía al principio, si algo le sale mal será culpa de alguien más o de algo más o de algún factor que en todo caso él no controlaba y por eso se le fue de las manos y es interesante porque si miramos un poco hacia el pasado, no sé si ustedes se acordarán hace muchos años, Donald Trump tenía su propio programa de televisión que se llamaba El Aprendiz. No sé si se acuerdan, un reality show donde él citaba. Estás despedido, you're fired. Exactamente, sí, esa era la frase, ¿no? Usted está despedido. Y era interesante porque él ahí se manifestaba como una especie de juez. Era capaz de ver el talento de la gente, identificarlo ahí con dos o tres charlas, darse cuenta de quién sirve. Que él plantea, él está por encima, ¿no? Él está por encima de lo que sucede alrededor de la realidad geopolítica, por encima de la realidad de los partidos, por encima de incluso lo que le pueda llegar a pedir su gente, ¿no? Su pueblo, América, ¿no? Como le llama. Entonces me parece que en ese sentido puedo llegar a coincidir con vos en que esta forma de ver las cosas, esta forma de expulsar las culpas hacia afuera, le permite a él vivir una vida relativamente tranquila, al menos en ese sentido, ¿no?

Claro, y uno de los factos tan incontables, Franco, es si las encuestas más o menos se cumplen, ¿cómo reacciona Trump a una derrota tan sangrienta? Una opción es, no acepto los resultados, vamos a juicio en Alaska por esto, aquí por el otro, no sé tú cómo crees que puede desenvolverse todo si Trump efectivamente pierde control de las dos cámaras, ¿cómo lo acepta él esto?

A ver, aceptarlo, tengo dudas que lo vaya a aceptar en términos formales. Luego la pregunta es cómo podría proceder en términos concretos. Esto que vos planteás de judicializarlo es una opción que no descarto. De hecho, a ver, tampoco tenemos que especular muchísimo. Hay que irse al año 2020. 21, perdón, en enero, no sé si se acuerdan, y ver lo que pasó, de gritar en la calle que nos han robado la elección, esto ha sido un fraude, y vayan y hagan lo que tengan que hacer para que esto no se acepte en el Capitolio. Y pasaron esas imágenes que, a ver, en la vida nos pasan tantas cosas, y ustedes más todavía, que están ahí con la información del día a día, que a veces nos olvidamos, pero lo que pasó fue muy grave, y ese no reconocimiento de Trump. Creíamos que culminaba con el fin de su carrera política. Y lo que vemos es que no pasó. No solamente que no pasó, sino que cuatro años después fue elegido y con más votos, o reelegido, mejor dicho. Y creo que eso es algo que tenemos que tener en cuenta. Si sucede efectivamente una derrota electoral. Me imagino a un Trump trabajando con los artilugios legales, pero también que le permita al sistema político institucional para él poder seguir gobernando como le parezca sin importar esos límites que le pueda poner la institucionalidad. Ser posible, y es lo que estuvo pasando con el ICE, que también parece que fue hace una década, pero en realidad fue hace muy poco, fue en enero, este mismo año, diciembre, enero, donde veíamos que los derechos y garantías de una porción muy importante de la población estaban siendo masacrados, ¿no? Digo, en el sentido de. Si vos tenías cara de latino, tu vida estaba en peligro o tu situación legal en Estados Unidos estaba en peligro y podías ser deportado o metido en una cárcel sin juicio previo, sin investigación, sin nada. Entonces creo que ahí hay varios indicios que a mí me hacen pensar que Donald Trump no tendría ningún problema de reorganizar cómo funcionan esos resortes estatales en función del resultado, aunque sea negativo.

Si en voleu saber més, en la mente des, aquest llibre de Franco de Le Donne, que avui ens acompanya. Franco, gràcies per acompanyar-nos. Muchas gracias a ustedes. Cita, entre d'altres, per exemple, Donald Trump, el 2016, que diu que tenia la gent, diu, tinc la gent molt lleial, diu, podria parar-me a disparar per la cinquena vinguda i la gent no em seguiria votant.

L'altre dia va sortir en un míting i va dir, jo puc sortir aquí. No, no. Fa 15 dies va sortir en un míting. Jo podria dir la tonteria més gran i m'aplaudiríeu. I la gent va aplaudir. Però això ja comença a caure.

Ara dèiem, el tema d'aquestes eleccions no només seran el resultat i, evidentment, les esmenes que hi posarà Trump. De fet, ja a través del Departament de Justícia sobretot a l'estat de Califòrnia, ja han començat a fer bullir l'olla. No, i Alaska. Ja parlen, i Alaska, que hi ha vots il·legals d'immigrants que estan empadronats però que estan i legítimament al país que no s'haurien de comptar. Els republicans ja han començat a fer bullir l'olla, no? Però el més interessant d'aquestes dues eleccions, d'aquestes eleccions, són els dos propers anys, un president que governa sempre sol, com s'ho farà? Com s'ho farà? Ara estarà especialment sol. I que en teoria ha d'acabar mandat. Exacte. Sí, sí, jo crec que l'acabarà. I després què passarà? Perquè, clar, tota la ideologia del Partit Republicà ara està en mans dels Maga. El Partit Republicà, si vol tornar a ser un partit de centre, haurà de fer una autèntica revolució. Però també després tenim, jo insisteixo molt, jo dels polítics d'esquerra europeus em faria molt cas el que estan fent els demòcrates als Estats Units. L'altre dia la Gina Hinojosa, escoltava una entrevista que li feia el David Remnick, el director de Libyorker, i la Gina Hinojosa deia una cosa interessant de cara a les esquerres. Deia, hem estat molts anys nosaltres parlant de guerres culturals, de si els lavabos dels transsexuals I feia molts anys que no parlàvem dels preus del súper. I ella mateixa deia. D'ella mateixa va dir, jo soc una populista econòmica. M'interessa que els meus constituents, que diuen ells, que els meus electors, puguin anar al supermercat i els ous estiguin a un preu que els puguin comprar. I després, escolta, ja parlarem dels transsexuals, de la pau al món.

Que no és incompatible tenir un debat amb l'altre, però no oblidar quin és el problema real de la gent.

És que la gent ha de menjar. I quan hi ha menja, llavors ja parlarem d'altres coses.

Això serà interessant. Ho seguirem a Catalunya Ràdio amb Bernat Adeu i Francesc Garriga. Gràcies. Una pausa. De tornem.