Com puc calcular i controlar quant em costaran unes obres a casa?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, part de la solució, el meu 50%. Es diu Fran Domènech, molt bon dia. Bon dia, Elisenda Carot, com estàs? Com està vostè?

Doncs mira, he de dir que molt content perquè els oients ens envien felicitacions, propostes de temes, fins i tot, també, que podríem fer en el programa. I hi ha una oient, que es diu Sara, que sempre ens envia. Què diu la Sara? No, no diu res. No diu absolutament res, però sempre ens envia stories d'Instagram. Stories d'Instagram que ha trobat el seu compte i que considera que són del nostre interès, relacionades amb temes socials, temes d'esports, etcètera, etcètera. Bueno, una mica d'actualitat, una mica de gats que salten de teulades, també, memes, en fi, memes, perdó.

Aquells amics que busquen Fran Domènech que estan al Club de la Solució. Per cert, si voleu formar part del Club de la Solució.

Perdona, perdona, una cosa que. No, tu ves a la teva, eh? No, perquè m'has preguntat, que és el que ha enviat. Per exemple, ¿cuánto dinero gana Jordi Wild? Ai, ¿cuánto dinero gana Jordi Wild? Hauria d'entrar i potser no ho acaben explicant.

Fes un espòiler, Sara, i m'ho dius directament. El que us deia, si voleu formar part del Club de la Solució, ja ho sabeu, és 677 38 77 19. Ho dic perquè després dieu on està aquell enllaç d'aquell programa, on està aquell informe del que heu parlat, aquells llibres que heu recomanat. L'altre dia, no?, que vam fer la llista de llibres eròtics que ho vas rebentar. Doncs que sapigueu que tot això està al Club de la Solució. A tot això, el control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, la peixera Nilvia, la Sofia Mejías i en Joan Castells.

I si és divendres vol dir que la solució té un nom i el sap tothom. Marta Fontnou, molt bon dia. Bon dia. Per dir-vos una cosa, perquè estic molt trista. Per què estàs trista? Què ha passat? Coi, no hi ha el Malcom. Avui no hi ha el Malcom perquè no és la seva expertesa. Ja, però no m'heu avisat. El tindrem la setmana que ve, que parlarem de lletres, i tindrem en Malcom Otero els divendres. Però avui, Marta Fontnou, és que et portem. Clar. Perquè parlem d'un tema que és la teva expertesa. Sempre. Sempre. No, no, poca broma. Avui parlem d'un tema que és 100% Marta.9. Avui parlem de fer obres. Tu estàs fent obres a casa. Estic intentant-ho. Quants mesos fa que intentes fer obres a casa? Fa un any que intento trobar la gent que m'ho faci, diguéssim. Paletes i manobres. I primer el pressupost, després el no sé què. O sigui, fa un any que estic intentant posar en marxa que ja podria començar. Doncs mireu, avui tema proposat per Marta Bonnou. Avui volem saber, volem trobar la solució a com podem calcular i controlar quan ens costaran unes obres. El martell hidràulic, eh? Al balcó de casa. Per què sembla que quan comencem una reforma a casa sempre gastem més del que teníem previst? Com podem ajustar el pressupost d'una obra? Quins detalls fan encarir més una reforma? On se'ns en van els quartos, eh? Per cert, quines són les reformes més habituals a les llars catalanes? La cuina, el bany, el menjador. Les reformes les fem per necessitat o les fem per qüestions estètiques o perquè fins i tot hi ha gent que s'avorreix a casa? És cert que, en general, les obres mai compleixen els terminis previstos. I com podem fer que aquests terminis es compleixin? Doncs mireu, la solució a aquestes preguntes la tenen dues persones que ens acompanyen avui. D'una banda, l'Oriol Osta. Molt bon dia, Oriol. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Oriol és constructor i, a més a més, té una empresa de reformes. Com es diu, nen? Venim aquí a fer públic. Es diu Bric, que en català seria totxo. Home! Bric amb C-K, eh? Sí, sí, amb C-K. Millor que es digui Bric. I per on operes, Oriol?

Nosaltres, bàsicament, operem per Barcelona i el seu entorn, però hem fet obres a tot Espanya i fins i tot a Portugal. Epa! Sí, sí, hem fet la volta a la península i ara estem més tranquils aquí a l'entorn de casa.

Doncs ja ho sabeu, Bric, allà hi trobareu l'Oriol Osta. Oriol, així si t'atraco, qui marca normalment els terminis d'una obra o d'una reforma? ¿És realment el pressupost o el que volem fer o són els imprevistos? No, la solució per aquest tema. Molt bé, Oriol, bravo! Ja està, ja podem marxar.

Avui acabarem aviat perquè us ho explicaré ara amb molt detall. Sí, molt. Una obra és com un tamboret de tres potes. Ostres, bravo. De tres, no de quatre. De tres, de tres. Si falla una pota d'un tamboret de tres potes, què passa? Que cau. Que cau, és així d'evident, no? I aleshores, qui són aquestes tres potes? Qui són? Un és el que paga, el promotor de l'obra. Ah, tu parles d'obres de. No, no, de la reforma del bany de casa, també. No cal que sigui l'obra del Barça, no cal. D'acord, el promotor. El promotor és un. Dos. El que defineix. N'hi ha d'haver un que a vegades coincideix amb el que promou, però hi ha d'haver algú que defineixi l'obra. I tres, un que hi posa les mans i construeix. El paleta. El paleta, el pintor, el lampista, el de l'aire condicionat. Però totes les obres tenen aquestes tres figures? No, moltes vegades no. I aquest és moltes vegades el pecat. Perquè no hi és.

Però per reformar un bany, Oriol, també cal un promotor, un definidor i un paleta?

Jo crec que cal, primer de tot, una bona definició. Amb una bona definició tenim un pressupost clar i aclarit i, per tant, l'execució es facilita enormement, enormement. Déu-n'hi-do.

Déu-n'hi-do, les tres potes del taburet, quedeu-vos amb aquest concepte. Us deia, d'una banda, l'Oriol Osta, i de l'altra banda, en Jordi Moreno. Molt bon dia, Jordi. Molt bon dia, molt bon dia. Com estàs, estimat? Pues molt nerviós, perquè és la primera vegada que xerraré en directe, però estem bé, estem bé. En Viola, una abraçada al Jordi. Va, audiència, és la primera vegada que s'estrena a la ràdio amb nosaltres. No tenim costum, estem a peu d'obra sempre. En Jordi és constructor, treballa a la construcció des que tens 13 anys, Jordi.

13 anys, sí, vaig acabar l'EGB i l'ofici del pare me'l va transportar. Uh, perquè ara hi ha falta de paletes també, eh?

Sí, molta falta de madobra. I ara estàs tu allà de sol a sol, eh? Sí, sí. Déu-n'hi-do. Envieu-li escalf al Jordi. Nosaltres el Jordi el coneixem perquè tu treballes molt en un gabinet d'arquitectes, els Quadern, que nosaltres vàrem fer un programa d'arquitectura sostenible i precisament vam parlar amb el gabinet dels Quadern i ens van dir, home, parleu amb en Jordi, que és un clàssic. 13 anys que t'hi poses. Quina edat tens, Jordi? En tinc 45 a 46, porto 30 anys, 33 anys a l'ofici. Aquests són els bons. Avui se'ls rifen, eh? Aquests són els bons. Perquè Jordi, tu sempre. No, no, ho dic. No, ja ho veuràs, ja ho veuràs, perquè ara cremaran les línies demanant el telèfon del Jordi i de l'Oriol. Si us volen contactar, el Jordi ho tenim clar, a través d'Abric, però Jordi. Ai, l'Oriol, a través d'Abric, que és la seva empresa constructora. Però Jordi, si a tu et volen contactar,

com et troben? Doncs és molt fàcil, JTM22,

Obras i Serveis, S.L., J-M-A-22, obres i sermons. Sembla un sermón jeroglífic, això també. Bueno, sí, ens ho vam buscar una mica. Li podries haver posat nom Bric, Totxo. Ja li vam donar quatre voltes. J-M-A-22. A veure, des dels 13 anys treballes a l'obra. Com es pressuposta una obra? Tu que l'has vist evolucionar, també?

Comparteixo prèviament amb l'Oriol que, per pressupostar una obra, primer s'ha de trobar un tècnic i fer unes valoracions. Encara que sigui un petit bany, sempre tenim petites

coses que no es contemplen. Ah, per tant, no s'hi va l'allò de. Perdoneu-me, per la gent que t'estic escoltant. Té una mica paleta que ja em fot quatre arreglos. És a dir, ha d'haver-hi un tècnic que certifiqui aquella obra.

Si és una obra que s'ha d'englobar, diguem-ne, un gran volum, sí. O no, una persona amb experiència, que vegi allò que està darrere la paret.

D'acord, per tant aquesta tindríem les dues potes, digues Oriol.

No, jo penso que la definició és molt important, també et permet comparar preus, perquè si et ve el paleta i et diu, escolta, això val, jo què sé, 10.000 euros, tu quina referència tens, no? En canvi, si tens un estat d'amidaments, que és un document en el que es defineixen totes les feines que cal fer i està perfectament medit, aquell document el pots compartir amb altres constructors i, per tant, comparar un preu i decidir amb qui et quedes, no? Per si és més simpàtic més barato, més ràpid a l'hora d'executar. Aquesta feina prèvia jo penso que és absolutament imprescindible.

Per tant, el que hem de demanar a qualsevol empresa o paleta de confiança que tingui prou experiència per fer-nos-ho és un pressupost detallat. De dir, mira, posem, per exemple, un lavabo, no?, Enderrocar el lavabo que hi ha, treure les tasseles o treure la rajola, tot detallat, canviar la pica, canviar la banyera per un plat de dutxa, tot això detallat, detallat, perquè així podem dir, d'acord, jo tinc un primer pressupost, però me'n vaig a buscar una segona opinió també pressupostària.

Tu després, tu, dius, escolta'm, tu m'has valorat un vàter model X i tu després vols canviar-lo, que no valgui la meitat del pressupost aquell vàter. Tu has de tenir una referència de preu de mercat i adequada. Per tant, si la diferència són només 50 euros, doncs pagaràs 50 euros. De més o de menys, el que compres és més barat. Per tant, si el tens perfectament referenciat, aquí no hi ha possibilitat de dur. Bàsicament que podem decidir, no?

Si he de retallar en un moment durat, escolta, mira, en lloc de posar-me, jo què sé, eh? Les piques de marbre de Carrara, doncs me'l poses de fusta, no?

No val allò de dir por hacer baño 15.000. Home, jo crec que hi ha d'haver un cert detall perquè el marbre de Carrara ha d'estar definit, la pica ha d'estar definida, el plat de dutxa ha d'estar definit.

A tot això, preguntes. Sé que avui serà un tema que farà bullir l'olla, farà bullir telèfons i farà bullir el nostre WhatsApp. La pregunta del dia, Fran.

Però d'entrada dir que li estan enviant escalfa al. Ah, clar, que ho hem demanat. Sí, li estan enviant abraçades. Gràcies, gràcies. Jo també, boom, també necessito, eh?

L'Oriol també necessita escalfa. Sí, escalfa l'Oriol. A veure, necessitem paletes.

Per cert, que hem sentit els constructors, ara sentirem els clients. Endavant. El 93207474, el telèfon del directe, o el WhatsApp de la solució, des de la una que ja estem rebent missatges, el 677387719, Ara ho deia l'Elisenda Carot, us demanem si teniu dubtes o consultes, però també us preguntem quina ha estat l'última obra o reforma que heu fet a casa i si es va fer amb els terminis previstos. Mira, fem una cosa, el Joan Castells ha sortit al carrer també a demanar-ho per veure com bateguen les obres del Ciutadà de Catalunya.

Quan va ser l'última reforma que vas fer a casa? Fa un parell de mesos. I què vau reformar? Els lavabos. Els lavabos, tot i que acabasen el menjador, la cuina, el balcó. Van acabar a temps, les obres?

Van a temps. Evidentment, no. De quina part diries que va ser la que et va fer més la punyeta que no estigués llesta pel teu dia a dia?

Home, el lavabo és empipador perquè fa molta pudor.

La cuina i el lavabo, perquè evidentment no pots cuinar, no pots dinar, no pots fer res, el lavabo només tens un llit per dormir i s'ha acabat. Home, evidentment el lavabo.

Sense dutxa, sense pidet, jo veia allò tot destrossat, gris, no semblava casa meva.

Bueno, és incòmodo perquè no pots estar a casa tranquil·lament.

¿Què és més incòmode, Marta, la cuina o el lavabo de fer obres? Mira, jo diria el lavabo. El lavabo, no? Potser has de dutxar. Sí, exacte, perquè dius, home, m'he de dutxar, rentar-te la cara, les dents. Bueno, que pots anar a fer la cuina segons quines coses, no? Si et fan la cuina, en canvi, acabes a casa com un herví amb vi, no? Que pots anar a veure el lavabo, el Nicobones, la cuina. No, no, no, no xata, jo me'n veia al restaurant. Escota, la fina, eh? Perdoni'm, eh, senyora, perdoni'm. Home, on has d'anar? Home, nena, si et dura tres setmanes no aniràs cada dia de restaurant, no fotis. Bueno, pues mira, potser sí, després de tant esperar. Una millonària, tu, 93. No, home, no, però que es pot, es pot ara. Avui en dia vas a buscar-te quatre coses per menjar, així. Acabem allà, no? Acabem allà. 93, 201, 7474, 677, 38, 77, 19. Fran, ens comencen a donar les primeres respostes, entenc.

Hi ha una opinió que voldria posar a la taula sobre. Bé, l'entrada del Jaume ha canviat tot el terra del pis últimament i actualment està remodelant la façana. O sigui que, escolta'm, no s'atura el Jaume. Però a Marta hi ha una opinió que posa sobre la taula que és. Amb les obres jo sempre penso que s'ha de calcular que gastaré un 15% més del que t'han pressupostat. Epa, aturem-ho tot.

A veure, a veure, a l'hora de fer un pressupost, fora d'antena, en Jordi ens deia, home, has de fer una forquilla. Aquesta forquilla, quin tant per cent ha de ballar, Jordi?

Bueno, el tant per cent hauria de ser entre 5 i un 10. Si tens un projecte ben detallat, com deia l'Oriol, és més fàcil donar aquest ventall. Per tant, tu recomanes fer,

no pressupost tancat, tancat, tancat, sinó de dir, mira, això pot ballar entre un 5 i un 10 en funció

del que ens trobem, no? Sempre i quan tinguis un projecte i uns envidaments que et facin saber més o menys on calcular. Oriol, tu què en penses?

5-10? Estàs allà? Sí, estic bastant d'acord. Aquesta forquilla l'has de tenir. No pots atacar una obra escurat, escurat, escurat al límit del teu pressupost. Has de tenir aquest petit coixí segur.

Per tant, la teoria de. Com es deia el nostre oient? La Marta. La Marta. Doncs la teoria de la Marta és correcta. Podríeu guardar un 12% més per les sorpreses, que ara anirem a investigar aquestes sorpreses. Que s'allargui una obra. Vol dir que també s'allarga el pressupost sempre, sí o no? O és una qüestió només de temps,

Oriol? Moltes vegades sí, si s'allarga l'obra hi ha més temps a dedicar-hi i per tant probablement el pressupost s'allargui. Per què s'allarga l'obra? Doncs moltes vegades definir el culpable és complicat. A vegades no és només el constructor, moltes vegades és el que defineix o el propi client, perquè el client a vegades ha de pagar quan ha de pagar i no ho fa, ha de decidir si vol aquesta rajola o en vol una altra i no ho decideix, i quan es decideix resulta que la que ha decidit ve d'Itàlia i triga tres setmanes, i per tant l'obra es para. Jo crec que tots hem de posar aquesta mirada

i no només la culpa és del constructor. M'estàs dient que moltes vegades. Es demana una rajola, per exemple, i després el client diu, ai, calla, que no m'agrada. Això ha passat moltes vegades. Tenim una amiga que vindrà després a dinar. No diré que és la Laura. La Laura Fano. Que ja li havíem posat a la mà i va dir, ui, no m'agrada. I vaig dir, no li diguis al teu marit, perquè li va dir, carinyo, agafa aquesta, que em va bé. Jo ara saps com triaré la rajola? Un moment, un moment. Espera, ara m'expliques com triar les rajoles, però què va passar amb aquestes rajoles? Bueno, que després, clar, tu vas a triar allà una rajola, que jo també l'entenc, vas a triar una rajola allà que et donen un pam per un pam o encara menys una mostra de dos dits. I costa molt imaginar-s'ho, no? I després hi ha la rajola aquella que fa un per un i allà hi veus unes taques o uns colors que no t'agraden i després posat a casa ja ni t'explico si és un lavabo que va donar tota la volta. Us ha passat això? M'ha passat, a mi m'ha passat. I aleshores com actua? És com diu ella.

Depèn dels diners, no? No, ho has d'encarar amb la clienta com està. Ho pagues tu o ho pago jo? Jo he tingut una clienta triant 30 models de rajola. 30, 30, 30. Aquest no m'agrada, aquest no el veig. I després a l'hora de. Un cop el tens col·locat, et diu, ostres, no era això el que m'imaginava. Però això també són clientes o clients, diguem-ho així, que són molt dubtosos. És veritat que les mostres són molt petitones, costa triar, costa encabir-ho dintre dels altres acabats.

I què fas si et trobes, per exemple, un lavabo muntat amb una rajola que després no agrada? L'han triat. A més que tornin a pagar el desmontatge i muntar un altre. Mets mal. Jo sempre els dic, a mi me n'ofereixes tres, eh, màxim? A mi no me'n merdis, eh? Màxim tres, eh? Si no, me'n merdo. Saps com l'escolliré? Com? Agafo un grapat de cabells de la meva filla gran, un grapat de cabells de la meva filla petita, exactament, un grapat de cabells meu, el meu marit no, perquè, pobret, ja gairebé no en té. I llavors aniré, perquè els he d'anar a escollir la setmana que ve, llavors els aniré a tirar sobre les rajoles. Tal qual. Entre les tres que a mi m'agradin i a les que menys pèls es veuen. Perquè la gent diu dels animals, però no sabeu les adolescents la de cabells que deixen pels puestos. M'encanta aquest truc infalible de Marta Pontnou per saber quina rajola triar. Tot això us estem demanant, manifesteu-vos, eh? Hi ha alguna obra que vulgueu fer però us fa mandra pel merder que implica? Digueu-nos-ho també al 932017474 o al 677387719. Responeu a la pregunta de la Fran.

Mira, hi ha molta gent que s'està explicant que es va reformar el lavabo, que es va reformar la cuina, per exemple, com el Pere. Vam començar les obres de la cuina just abans del confinament. De la Covid-19 i vam estar tres mesos sense cuina.

I almenys tenies el microones, no?

Sort que es va espavilar a muntar la cuina vella al garatge i la solució va ser al garatge durant el confinament.

Un aplaudiment per aquest oient que és bastant espavilat, perquè em passa a mi i de veritat me'n vaig a viure a casa dels meus pares.

Bravo pel Pere i bravo per l'Anna de Manresa que l'últim que ha renovat també és el bany. Saps allò de treure la banyera i posar una dutxa? No, el típic. I diu que no ha tingut cap problema amb els terminis i tampoc cap problema amb el pressupost. Per tant, eufòria a casa de l'Anna de Manresa.

Això de les banyeres i les dutxes depèn de l'edat. O sigui, si tu vius molts anys en aquella casa, vas fent el procés d'ara tinc canalla, vull una banyera, ara som avis i ara d'això. O sigui, jo he vist processos. A les famílies? Jo he vist gent, exacte, com el que deies tu, que arriba amb plat de dutxa. No, jo vull banyera, perquè ara que tenim casa nostra vull banyera. I al cap de tres dies diuen, no, banyera és un incòrdio, posa'm allà un plat de dutxa. Això és bastant habitual aquest canvi. Ara ja anem. Deixeu-me parlar amb en Jordi, de Sant Quirze del Vallès, que ha trucat al telèfon al 932017474. Jordi, bon dia. Hola, bon dia, tingueu. A tu et fa mandra fer obres? Gens ni mica. Gens ni mica. Em passo la vida fent cosetes per casa. Vine a casa! Un moment, però això vol dir que tu t'hi dediques

semiprofessionalment, no? No, jo estic jubilat des de fa un any i tota la vida m'ha agradat sempre el tema de l'activitat, tema chapusses, veure vídeos, com es fan les coses, com funcionen, i a casa, doncs, quan hi ha alguna cosa que s'espaia, doncs, paro jo.

A mi, Carota, això em posa catxonda. Us ho prometo. Jo, un home que sàpiga arreglar coses per casa, em posa catxonda.

A casa tenim una gran avantatge, que tinc una promotora, que és la dona, una ensenyadora, que és ella. Veus? Les tres figures.

Bravo, bravo.

M'encanta perquè en Jordi està escoltant atentament el que ens deia ara l'Oriol i diu, la promotora, la dona, una persona que les defineix que sóc jo i el manetes que també ets una mica tu. Jordi, i no t'ha passat res estrany, eh? És allò de dir, ui, he hagut de tornar a muntar la dutxa perquè l'he muntada al revés?

No ens ho dirà. No, perquè, no, a vegades passen coses, per exemple, quan vaig muntar el plat de dutxa, quan estava pujant per l'escala em va caure a sobre d'un grau i me'l va tancar i m'havia preparat per l'emergència. Pero bueno, es cuestión de paciencia, ver cómo van las cosas y, evidentemente, saber una miqueta.

Saber una miqueta o molt, Jordi, perquè jo ara estaves definint el meu pitjor malson, de dir mirar vídeos per saber com muntar o com fer una obra. M'estic ja atabalant. Jordi, quina és l'última obra que has fet?

L'última va ser el bany, el bany que tenia banyera i vam voler posar plata dutxa perquè jo tenia una edat i en un tema futur s'ha de mirar. En aquest aspecte jo he tingut la gran sort que el meu pare era artista i de petit anava al taller quan els nanos podien fer moltes coses que ara no els deixen fer. I allà en el taller, doncs, en 12, 13, 14 anys vaig aprendre moltes coses. Llavors, al cap dels anys, el meu pare també era molt manetes i va ser el meu mestre. És una mica hereditari, eh?

En el vostre cas, Jordi i Oriol s'hi dedicaven, la família, també, al negoci de la construcció? Sí, sí. En el cas del Jordi sí, en el cas de l'Oriol? En absolut. Ah, no, eh? Què feien? I no tinc descendència que tingui ganes de dedicar-se a aquest fantàstic món. Ai, senyor. Jordi, gràcies per trucar-nos, bonic. Una abraçada. Un abraçada, gràcies. Adéu, adéu. El Toni de Barcelona, que ens fa una pregunta molt concreta i després vols una reflexió sobre els terminis de pagament. Toni, a veure, bon dia.

Hola, bon dia. Mira, jo us voldria preguntar primer sobre el tema de les garanties, perquè moltes vegades ningú atiu quina garantia té una reparació d'aquestes. Tant si és una petita reparació com si és un bany sencer. Jo entenc que les garanties haurien d'estar especificades en la factura. Aquesta. Mira, espera't, et duro aquí, Toni,

Toni, anem fent pregunta a pregunta. A veure, la primera pregunta que ens fa, ¿hi ha garanties per llei? ¿Hem de tenir alguna garantia estipulada o és un contracte privat entre dues persones o entre empresa i particular i aleshores podem estipular el que vulguem? Va, Oriol, aquesta et toca a tu.

No, no, per llei ja ha estipulat unes garanties i uns terminis clars i es queda perfectament definit quines són les responsabilitats del constructor, del definidor i de l'executor. És a dir que en aquest sentit jo penso que tothom pot estar tranquil. Em sembla una bona idea que quedi reflexat en el contracte, que quedi reflexat en el pressupost i fins i tot a la factura. Potser és un element més a afegir a la factura, però si està inclòs en el pressupost i ens posem d'acord en el pressupost i està escrit allà, jo crec que és clar per tothom. Ara t'ho deies, estan definides així

pel boc gros perquè la gent ens entengui a casa, de quants mesos estem parlant? D'una obra de reforma estem parlant de 3 anys 3 anys? O sigui, si jo faig, per exemple, el típic socle. No sé si es diu així, eh? Sòcul. Sòcul, perdó. El típic sòcul, que se't filtra aigua i tu l'has de canviar perquè has aixecat tot el terra i poses el sòcul i al cap de, m'invento, un any se't torna a bufar perquè ha entrat aigua, també hi ha garantia aquí?

Bueno, hauríem de veure per què s'ha bufat, per què s'ha allogat aquella vorada, aquella junta entre les rajoles, per què ha passat això. Si arribem a la conclusió que el problema és que ha estat mal col·locada o el producte que s'ha fet utilitzar per fer aquella vorada no és l'adequat, doncs, evidentment, tu incorreràs amb la teva responsabilitat i hauries de reparar-ho sense cost.

Per tant, estem parlant, Toni, responent a la primera pregunta, tres anys en principi, això entenc que ho pot consultar en algun lloc.

Sí, sí. O no ho podem consultar? Bàsicament, les associacions de consumidors i la IA, en aquest aspecte, ajuden moltíssim a trobar coses d'aquestes. Mira,

jo t'encoratjo que vagis a Consum, que són una gent que t'atén superbé i allà et poden informar de tot. Jordi, ai Jordi, Toni, d'acord? Primera pregunta resolta. Anem a la segona.

Sí, la segona pregunta són els terminis de pagament. Perquè, clar, tu contractes el que sigui, una reparació, et fan el pressupost i et diuen. Al començar l'obra, jo què sé, un 25%, no sé quantos a la meitat, i no sé quantos a l'acabar. I clar, aquest últim termini a l'acabar és trinco-trinco, quan acaben. Què vol dir? Que tu no el pots retenir, que jo sàpiga, per tenir alguna força si després tens problemes.

Mmm, d'acord. Això és una reflexió, no?

No, i t'explicaré per què. Perquè a mi, em van canviar una banyera per un plat de dutxa, me'n va reincluir de nova, o sigui, parir de nova i tota l'història, que em va costar gairebé 5.000 euros. I els senyors de General de Contratas, que em dóna la gana de dir-la de llances, al cap d'un any que tenia humitats al veí de sota, doncs ni asa ni bèstia.

Clar, però jo entenc aquí, Toni, et vull portar la contrària, però jo entenc que qualsevol servei, un cop s'ha acabat, tu el pagues, i si hi ha algun malfuncionament del servei. Hauries d'estar emparat per aquesta garantia que estàvem dient i per la responsabilitat ètica de l'empresa. Vull dir, ja no és tant un tema dels terminis de com es paga, perquè qualsevol servei es paga quan s'ha fet, sinó de respondre, no? Seria, com li diuen allò, l'atenció al client, no? Seria més aquesta part, Toni?

Sí, sí, no? Si ho heu fet perfectament, al final resulta que en aquests senyors jo els vaig enviar, fins i tot, un burofax.

Mira, els dos, en Jordi i l'Oriol, estan fent com cara de. Sí, això de vegades passa en males praxis, no? M'imagino que vosaltres també en el sector us deveu trobar de tot, Jordi.

En aquest cas, sí, molt, molt, molt. De mala praxis, molta. I us arriba alguna obra de dir,

ja ho vaig fer amb un altre constructor, amb un altre palet, no em va funcionar? Molta. Quin percent de la teva feina?

Bueno, jo tinc un percentatge que és molt petit, perquè normalment aquestes reparacions no les agafo. Ah, d'acord. Fas coses més grosses? No, jo faig obra menor, però són cases, particulars, clients, com estudis d'arquitectura, i fem cosetes de reformes integrals, obra nova però petita.

Toni, m'estàs donant una idea. Jo crec que ara no et puc donar resposta perquè tinc dues persones que es dediquen a la construcció, però potser muntem un programa en quant a reclamacions.

Et sembla? No seria mala idea. El que passa és que em sembla que. Ens omplirem, d'això es tracta.

Toni, em guardo el telèfon, d'acord? Intentarem muntar un programa sobre reclamacions, ja siguin per d'anys, per exemple, ara que hem tingut tantes pluges, ara que estem en plena onada de ventades. En aquests casos, qui ha d'assumir-ho això? O aquí podem reclamar si, en aquest cas, com el que ens estaves explicant tu, l'empresa no està responent al que hauria de ser l'obligació, segons el que ens deia l'Oriol, d'aquesta garantia de 3 mesos. El muntem, d'acord? Toni, t'avisem. Perfecte. Una abraçada, Mónic, fins ara.

Adeu, adeu. El que voldria dir és que també podem reclamar a l'empresa constructora que ens ha fet la feina, però a vegades, moltes vegades, més del que seria normal, podem reclamar al client que acabi de pagar el que ha de pagar. Ah, que la gent no paga. Els clients, moltes vegades, aquest últim pagament costa, costa, Déu hi ajuda a cobrar-lo. Perquè ja està fet, no?

Sí. O perquè falta aquella coseta de, és que m'has deixat això per acabar de pintar, fins que no vinguis no t'ho pago. Ah, perquè la gent fa aquest xantatge,

eh? I aquest desproporció entre el que queda a vegades i el cos retingut, no?

Ho dic perquè tinc un amic constructor que just ahir el veia i diu, mira, aquest d'aquí amb 10, tants calés. I és perquè dir, no, no, fins que no m'acabis això no. Perquè és el que deia ara l'Oriol, no? De dir, ostres, escolta'm, el que et queda per fer pintar quatre marcs de portes no és el 20% de l'obra, que és el que m'has de pagar al final.

I jo diria que hi ha alguns professionals d'aquesta situació i d'aquest tema important. De fer coses gratis? Sí, de fer coses i d'últim pagament si t'he vist o no m'acordo i ja t'espavilaràs. Hauríeu de fer una llista d'amorosos del món de la construcció.

Sí, n'hi ha, n'hi ha. No diré noms ara, però hi és. No, però després els pots denunciar, no? Sí, i tant. Va, tot això, 93-201-7474. Quina és l'última obra o reforma que heu fet a casa? Ho tornareu a fer? Terminis previstos? S'ha allargat? Ha sigut un malson? O, per contra, ha anat tot bé i tot fantàstic i ho recomaneu? Parleu-nos d'obres. 93-201-7474. Vull gent que ens truqui que digui que no tinc mandra de fer obres, perquè a mi sembla un món terrible. A mi em fa il·lusió, eh? Mare de Déu, jo regalaria el meu primogènit a qui em digués. En un obrir i tancar d'ulls tens les obres fetes a casa. Home, això també.

Fixa't que, per exemple, el Paco és fuster, però li fa mandra, també, fer obres. Dius, l'última reforma és el parquet del pis i la cuina. Home, el parquet és molt punyetero, eh? Però li fa mandra. Jo vaig caminar al parquet

de casa vivint a dins, eh? Perquè fer el parquet, perquè la gent ens entengui, si no teniu parquet, canvia qualsevol terra, no només el parquet, però el parquet a sobre hi ha un afegit de pols, no? Entenc, aixeques, llimes tot i surt molta pols. No només has de treure els mobles, sinó que a sobre els atinguis o no els atinguis, o els tens a teruel, o els has de cobrir amb 70 tones de plàstic, perquè si no se't fot de pols fins al capdamunt, no, Jordi?

Tot és pols, tot és pols. Com es treu aquesta pols, al final? Bueno, després, no sé, a base de rentar, tu. Sí, sí, jo he fet un microciment, eh? En una casa on hi vivien, eren un matrimoni, la seva filla vivia a dalt, amb dos fills, tres fills i el seu home. I fèiem un microciment.

Jo vull fer això, doncs, eh? Això vol dir que no ho pot trepitjar ningú durant

una setmana. Sí, exacte. I el microciment s'ha de fer tot, o sigui, s'ha de fer tot sense parar, o sigui, és tot un terra, com es diu això, Oriol? Continu, no? Continu.

Sí, sí. Nosaltres en diem obres amb bitxo. I passant, eh? Perquè el client està a casa, no? Obres amb bitxo.

Paga'ns tu un hotel a beure obres amb bitxo.

Forma part del 5-10% d'edicional que has de pagar per l'obra. Jo recomano que marxeu de casa.

Sempre que pugueu, marxeu de casa. Mira, ara obrirem aquest baló. Marxar o no marxar de casa. 932014474677387719. Ara vaig a la publicitat abans,

però deixa'm la botana, Fran. Doncs mira, l'Edel, que es va fer al bany, estava embarassada de 8 mesos.

Què fas? Ara tornem.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Marta, però nou no s'hi val fer negocis aquí, eh? Estàs intentant fitxar en Jordi i en Jordi, JMA22, obres i serveis, està ocupat fins aquí tres anys. No el truqueu. Però literal, eh? No és de veritat. M'ha dit que jo tinc cua tres anys. Però què dius, ara? Oriol, a Bric teniu tanta cua?

Tanta cua no, però sis mesos sí. La mare que els va matricular tots.

Ara us demanaré la pregunta de la mare dels ous. Ja podeu anar pensant fort. Què és el que realment retarda les obres? Per tant, què és el que he de controlar a nivell pressupostari i a nivell horari? D'acord, abans, però, fem una ronda de trucos. Ai, teníem una embarassada. Sí,

hem anat a la publicitat amb l'Edel, que va decidir reformar-se al bany, embarassada de 8 mesos, i ens explica que s'havia de dutxar. Que loca. Sense mampara, amb una cortina provisional. Encara. Però és que recorda. Trencar aigües i haver d'anar al bar. També et dic una cosa, es diu Mabel?

Adel. Adel, Adel, et dic una cosa, quan tens criatura acabes fent el mateix, eh? O sigui, a cucu i duchant amb la porta sense mampara. T'imagines fent un bidet allà a la pica de la cuina, perquè clar, és l'únic que es queda amb aigua. Va, fem una ronda ràpida de trucades, demanaré brevetat a tots els que entrareu ara mateix. Joan, bon dia. Bon dia. Joan, de Mallorca, a veure, tu ets constructor. Sí. I volies il·lustrar això que estàvem parlant ara. Sí, que nosaltres, per exemple, per un senyor client. Perdoneu, perdoneu, t'aturo, Joan. Joan, Francesc, Cristina i Gemma, que sou els que esteu ara mateix en llista d'espera. Traieu-me, sisplau, amb mans lliures, perquè, si no, la comunicació es fa superimpossible. Gràcies, Joan. Mira, eh, que obedients són els nostres oients. 93-201-7474. De seguida parlarem amb en Francesc, que ens vol fer una pregunta sobre aquestes empreses que et diuen, no, jo et canvio el plat de dutxa d'un dia per l'altre. Ara m'ho resoleu. Joan, Mallorca, ara et sento perfecta.

Per un senyor que se va volestalviar el projecte, fora cap plano, amb un plano del pis de dalt, va dir, jo vull una reforma com el veïnat de dalt. I li fèrem tot, però al final, un forat de 25.000 euros, acabes l'obra perquè no t'ocupis. Bona nit. Bona nit. 3 anys d'espera i encara estem pendents de judici. 25.000 euros en una empresa petita no vàrem tancar de mirada.

Doncs Joan, t'emplaço també aquest programa que li hem promès al Toni, per tant ens guardem les teves dades. Gràcies per col·laborar amb la solució i explorar-nos aquesta problemàtica. Una abraçada, bonic, fins ara. Gràcies a vosaltres. Francesc, que obre un meló. Francesc, bon dia.

Francesc, hola, bon dia. Hola, hola. Sí, bon dia o bona tarda. Mira, la meva consulta és, hi ha empreses, la meva senyora i jo volem canviar la banyera per un plat de ducha. Y hay empresas que, bueno, tú, en un día. ¿Tú vols saber si són fiables aquestes empreses, oi? ¿Esto es fiable o no?

Doncs mira, ara et responguen antena, Francesc, que tinc una cobertura una mica estranya. Patons, fins ara. Adéu, adéu. En Francesc, a veure, ens parla d'aquestes empreses que et diuen canviar un plat de dutxa, perdó, una banyera per un plat de dutxa. Recomanable, sí o no? No parlem de les empreses. En general, creieu que és viable fer-ho tan ràpid?

Jo hi posaria un punt de prevenció aquí. Jo crec que hi ha d'haver una mica de coixí i que compte que seran tres dies almenys aquest tema. Que si tot va molt bé, tot molt bé. Abans ens ho explicava un oient que va pujar al plat de dutxa i li va caure per l'escala. Això pot passar a qualsevol. I per tant, aquest termini es pot allargar per una cosa que tu no has previst. I quan treus la banyera et trobes que les canyeries estan absolutament fetes molt bé i has de dedicar més hores. Però si no passés res, es podria fer en 24 hores? Si no passés res, si tot ho tens previst, ho tens a peu del tall de la feina, es pot arribar a fer. Es pot arribar a fer. Per tant.

Ai, perdona'm, Jordi. És com s'interpreta les 24 hores. 24 hores vol dir dos dies de treball. O tres, com acaba de dir ell. Ah! No són 24 hores des de les 7 del matí fins a l'altre dia de les 7 del matí. I s'ha d'entendre que sempre hi ha instal·lacions pel mig, ja siguin recollides d'aigua, llum.

Ells diuen 24 hores, clar, repartides en jornades de 8 hores,

3 per 8, 24. Ja ho tenim, no? Es pot fer en 8 hores? Sí. Juste.

D'acord, ara ho entenc. A menys que estiguis esclavitzant a persones que a l'Europa moderna això no s'hauria de fer. Cristina, Palau Solità i Plegaments, bon dia. Bon dia. A veure, fes-me la pregunta, et demano concreció, Cristina.

Em van fer un pressupost, em van dir que duraria 4 mesos l'obra d'una reforma d'un pis sencer i estem a 13 de novembre i encara està pendent de fer un fotiment de coses.

Avui han d'acabar l'agost i esteu al novembre i encara estan pendents de fer. Sí. Estem parlant de 3 mesos de retard, eh? Tres mesos de retard, ¿és habitual o no és habitual? Els nostres experts. Jordi, Oriol.

No sé què penses, Oriol.

Jo el que diria és que una obra que està prevista en fer en quatre mesos, que en portem set, estem absolutament desmarxats. Aquí segurament hi ha un punt de desídia o d'abandonament de les feines a fer. Jo aquí, sense conèixer res més, però em posaria molt a favor d'aquesta senyora.

Clar, però fixeu-vos que la Cristina ha dit que s'havia de reformar tot un pis sencer. Potser l'error de base, Cristina, no és tant que s'hagin desviat de la ruta original, sinó que et prometessin una cosa que era inviable. No sé si es pot reformar tot un pis en quatre mesos, Oriol.

Depèn del pis, depèn del nivell d'actuació que tu facis. Si només pintes, doncs segur que es pot fer. Si fas un bany, una cuina, canvies el parquet, que poses els finestres nous, aire acondicionat, sostres, il·luminació, etcètera, potser és una mica just, però en cinc mesos un pis es pot reformar, un pis de cinc metres quadrats es pot reformar. Cristina, no, no és normal. Que tu ens deies, és normal?

No, no és normal. Què puc fer? Què puc fer? Com puc fer-ho? Perquè és que a més a més m'estan dient la setmana que ve et portem això, això i això i la setmana que ve no és. És la setmana següent? Tampoc. Cristina, farem una cosa.

Saps què passa? Que els nostres constructors d'avui no et poden ajudar en temes de reclamacions legals, però li he promès al Toni que faríem un programa de reclamacions. M'apunto el teu telèfon i tant en Toni com en Joan com en Francesc com tu sereu dels primers a entrar en aquest programa, d'acord? Moltes gràcies. Una abraçada bonica, fins ara. Adeu, adeu. Acabem aquesta ronda amb la Gemma de Castelldefels. Bon dia, Gemma. Hola, bon dia. Què, desastre o encert?

No, no, desastre. Jo vaig voler fer una obra que sigui encerta al 100%, és difícil. Vaig voler fer la obra a la cuina, al pis, sencera, o sigui, mobles, rajoles, tot, i un dia allò que vas entre setmana a veure com va l'obra i per les escales sentia uns crits, uns cops. S'estaven esbarallant els paletes, m'estaven destrossant la cuina perquè hi havia el que jo havia contractat no pagava als treballadors. Mare meva! I em van començar a trencar-ho tot a cop de martell. I vaig haver de tocar els Mossos perquè els deia que marxessin al pis i em deien que no si no pagava.

Mare de Déu! N'hi ha una mica de tot, eh? I què vas fer, Gemma? Com ho vas aconseguir solucionar?

Bueno, tocant els Mossos, van venir, els van fer fora i buscant una altra persona que m'ho fes. Mare de Déu! Clar, res més. L'important era que marxéssim del pis, que no volien marxar perquè deien que no cobréssim i que si és que està pagat per avançar.

I era l'altre que no pagava. Doncs Gemma, em sap greu sentir això. Avui estem parlant de reformes que en principi van bé i volem aprendre a saber com controlar aquestes desviacions tant de pressupost com de temps i ara donarem una de les respostes clau. Gemma, gràcies per trucar-nos. Una abraçada bonica. Fins ara. Adéu, adéu. Vinga, va, anem a la Mare dels Ous, a veure. Volem controlar el pressupost. Què hem de tenir en compte? Quines són aquelles coses que ens podem trobar al llarg de l'obra que dius, merda, se me'n va el pressupost, a Campistrau? Jordi, què seria? Trobar-te què? Què hem de vigilar? Que s'ha de vigilar amb una reforma. Especialment, aquell lladre de quartos que dius, uf, vigileu amb això. Hòstia, això ho sé. Una fuga d'aigua? Una fuga d'aigua. De cop, eh? A on se'ns en va el pressupost, Oriol?

Jo crec que se'n va normalment en la indefinició. Jo crec que aquest és el gran pecat. D'acord. Perquè si ho tens ben definit i ho tens tot ben comptat, aquí no hi ha d'haver massa sorpreses. Tu tens, clar, que estàs comprant 50 endolls, doncs hi ha 50 endolls. Que estàs comprant tants metres quadrats de parquet, doncs tants metres quadrats de parquet. És a dir, això ha d'estar ben definit, ben medit i ben valorat.

Però, per exemple, ara em penso, eh? Poden passar coses que et caiguen. I et trobes i dius, ostres, però si totes les canyeries són de plom, com eren abans, s'han de canviar totes, això pot ser un lladre de diners? Podria ser, pot ser. Com aquest, quins altres podem trobar-nos? Tot allò que no vegis prèviament. Ara hi anem, tot allò que no veiem, no? Pot ser l'estructura interna, no? Sí, a nivell estructural.

De tota manera, per això sempre recomano un tècnic, perquè un tècnic normalment hi posa una mirada de coneixement, una mirada d'experiència, que et pot prevenir de les coses que poden passar. I per tant penso que és molt important aquesta pota del tamboret que deia al començament, que és el que defineix. Aquest pot posar aquests ulls, aquesta mirada més enllà de les parets, per entendre què passa. Podrà analitzar la finca, podrà veure de quin any és, podrà veure si les tuberies són de plom, són de ferro, són de coure podrà veure si les parets tenen esquerdes o no en tenen, etcètera, etcètera, etcètera. I, per tant, aquesta figura jo penso que és molt important i molt necessària.

Per tant, avui hem trobat la solució a una de les preguntes. Estàvem preguntant variable temps i variable quartos. La dels diners, bàsicament, és tenir una persona tècnica que s'humili tot abans per tot allò que no es veu a simple vista. Ara ens parlava parets escardades, que podem trobar unes tuberies de plom, podem trobar una estructura malmesa. Tot això no es veu a simple vista. Per tant, si voleu esterbiar-vos quartos, en aquest cas, és portar un tècnic perquè els diners, el sotrac, l'ensurt d'una obra que et pugui costar un 20, un 30, un 40% més del pressupostat, vindria per aquestes coses, les que no es veuen. I anem a l'altra variable, que pot provocar un endarreriment. On són els endarreriments? Perquè ara, fora d'antena, en Jordi em deia, uf, són en els acabats.

No ben bé en els acabats. Pots trobar molts imprevistos. Pots començar una obra nova i, per exemple, en un moviment de terres trobar-te qualsevol cosa. Començar amb una terra de sauló i trobar-te una pedra de granit. Això et pot endarrerir molt. Llavors, amb el tema acabat, sempre hi ha aquella. Conjugació amb els industrials, que vulguis, sempre s'ha de portar molt afinada. Anem, jo no tradueixo en paraules,

perquè el Jordi no es vol mullar, però és molt difícil trobar-se un lampista, un fuster, un que faci els tancaments, els marbres, els pintors, això ens pot fer desviar el nostre, ja no tant pressupost, sinó la durada de les obres, perquè és molt difícil trobar aquest tipus d'industrials, Oriol?

És difícil trobar industrials compromesos i temerosos i vergonyosos de la seva feina, que són responsables del que fan, no? I, per tant, gent compromesa, que entenguis els terminis, que es posin a disposició de l'obra perquè l'obra sigui un flux constant d'industrials i que no hi hagi parades, és molt important. D'industrials que poden donar servei i són bons i són professionals, n'hi ha moltíssims, però també n'hi ha molts més que no ho són. Per tant,

això ens pot fer perdre temps. Exacte. No tant quartos, sinó temps perquè no siguin eficaços.

Aquí torno una altra vegada a la figura del prescriptor i, per tant, director de l'obra. Una figura que tingui el domini de la planificació i, per tant, contracti amb temps per tal que no hi hagi esperes en l'entrada dels industrials també és fonamental.

I ara hi ha una figura que és com una mena de coordinador de projecte i ja no és ni l'arquitecte ni és el constructor, sinó que és una persona que parla per tu. Una persona que és com molt propera a la persona que entén molt a qui contracta l'obra o qui vol fer. I decideix també. Decideix, o sigui, tu ja saps el que tinc jo al cap i baralla tu, perquè clar després hi ha aquesta cosa que tu t'has de barallar amb la persona i que parli el llenguatge de l'industrial exacte, i t'estalvies molts problemes perquè tu dius, a veure, t'entén o sigui, és el mediador una mica entre tu i el constructor perquè dius, jo ja saps el que vull, vull aquest estil, aquest estil industrial, vull aquesta pedra però a vegades tu li expliques a un tècnic, no, no, mira, jo vull aquesta pedra però ells no entenen el que, en canvi si hi ha aquesta persona que parla el teu idioma. I el seu sap traslladar-li la idea. Estem afegint un cost a l'obra, que és aquesta figura, evidentment. Com es diu, quin nom tècnic té?

Project manager. Això, això. Això o runner, m'agradaria dir. Perfecte. Però aquesta et costarà uns diners, però segurament te'n farà estalviar molts. I sobretot et traurà una cosa molt important que són preocupacions a tu d'un tema que no saps i un tema que tu hauries d'entrar tu a l'obra et pots arribar-te-la a fer tu però faràs un màster a base de cops de puny però tinc la

sensació que de vegades paquem tots d'anar a la pesseta, allò de dir vull el preu més baix, el preu més baix i hi ha coses intangibles que tenen el seu preu, com algú que et tregui mal de caps que puguis dormir totes les nits perquè no estàs preocupat perquè el baixant de la canyaria no sé què et desviarà el percentatge de l'obra etcètera, etcètera. Tot això, fem una última pausa, i a la tornada, al 677-38-77-19, lleguem missatges, com per exemple.

Doncs el de la Teresa, que està eufòrica, perquè li van reformar tot el pis nou de 58 metres quadrats. I tornant de la pausa, us direm en quant de temps ho va fer.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Bona notícia, tinc una bona notícia. Què ha passat? A veure. Que farem un programa específic de reclamacions pel que fa a obres i ho farem amb un advocat expert en consum i en construcció que ens podria donar resposta a tots els mols que esteu trucant. Mala notícia, ens queden dos minuts cinquanta-cinc de programa.

La Teresa es va reformar el pis, abans de publicitat ho dèiem, ens ha escrit al WhatsApp de la solució, un pis de cinquanta-vuit metres quadrats, i ho va fer, i a veure l'Oriol i la Jordi que valorin si és molt o poc,

En tres mesos. Felicitats. Que s'abraci amb el constructor. Passa'm el telèfon del constructor, tu.

Vinga, Teresa, que corri el telèfon. Per cert, hi ha molts oients que pregunten què es fa amb la runa de les obres. Ah, què fa amb la runa de les obres, és veritat. Què feu amb la runa? Es porten a l'abocador, a l'abocador autoritzat.

I això ho ha de fer el mateix constructor? El mateix constructor, clar. D'acord, no se li digui, senyora, aquí té la runa, vostè.

El constructor té un contracte amb una empresa de residus i allà l'hi portem. Més preguntes, Fran.

Doncs mira, la Maite demana si en lloc de reformar són partidaris ells de reciclar, és a dir, si hi ha unes rajoles del lavabo que potser no estan massa bé, si es poden repintar, per exemple.

Sí, hi ha solucions, es poden reaprofitar, es poden pintar, i fins i tot aquella rajola de fa 40 anys que és bonica, que d'alguna manera torna a estar en la cresta de l'onada, doncs aprofitem-la, i tant que sí. Una pintada d'un bany és donar-li una nova vida sense massa mullader i econòmic.

La Blanca demana quin professional em podria ajudar en el cas de manteniment o si en algun moment he de fer reformes de la meva casa prefabricada de fusta.

Respira en fons. Tothom diu 1. Per què? És complicat tocar una casa prefabricada, Jordi. Sí, depèn. A mi un arquitecte em va explicar que realment les cases de fusta, com que no estaven encara aprovades a llarg termini, com reaccionava tot. El bany, la cuina, el terra O sigui, com reaccionaven aquestes cases passives. Per tant,

ningú se'n fa responsable, Oriol? Home, hi ha una garantia de sanal pel constructor, pel que ha muntat la casa, per tant aquesta garantia existeix, i també penso que és una mica com fabricar neveres, una nevera és un element que algú pot donar una garantia, i fer una casa prefabricada s'acostaria a això, encara que la munti sobre el terreny.

Ai, senyor, tornarem a fer una edició especial obres, especial reclamacions, com n'hem promès al Toni. Avui hem atès els consells de l'Oriol Osta, constructor, que té una empresa de reformes que es diu Bric. Oriol, moltes gràcies. A vosaltres. Tornaràs. I en Jordi Moreno, que avui s'ha estrenat a Catalunya Ràdio, constructor, que treballa en la construcció des dels 13 anys, ja el trobeu a JMA22, obres i serveis. Gràcies, Jordi. Has de contestar, tio, que és la ràdio. Ai, gràcies a vosaltres. Marta Pondou, ens sentim fins ara, bonica. Fins la setmana que ve. Adéu, adéu. Fran Domènech, tornem dilluns. Ho fem amb la Marta Pérez Verge per saber quin és l'origen de l'expressió ser un tros de pa. Per què diem allò també de va, afanya't, que és tard i vol ploure? Doncs fins que se'ns acabin les respostes cada dia a la una, aquí a Catalunya Ràdio, trobareu la solució. Us deixem amb en Fernández i el Catalunya Migdia.