Com saber si tinc altes capacitats?

El diagnòstic, què detectem en els adults o com podem dir, calla que potser convindria que anés a un expert que em digui si realment això respon a unes altes capacitats o si sóc neurodivergent o si simplement se m'escapen segons quines coses a l'hora d'abordar-les o no tinc prou eines.

Una cosa que ha dit, que és important, és que no sempre les altes capacitats van lligades al rendiment acadèmic. Ella ha explicat que va fer fins a 8a. EGB, sí. Això passa moltes vegades. Sí que tenim erroneament associat que altes capacitats són rendiments acadèmics excel·lents, i no sempre passa així. Hi ha molta gent que no estudia. No passa res. Això no vol dir que no tinguin inquietuds, com les que explicava el Roger, i que no acabin tenint aquests interessos per moltes coses que que no saben ni per què interessen, però m'acaba interessant tot. I quan m'interessa alguna cosa, doncs tinc aquella intensitat que vull arribar fins al fons, perquè vull saber tot d'allò. Que potser després, quan ja ho sé, me'n vaig a un altre tema. D'acord, pots saltar l'interès, eh? Salta, salta l'interès. D'acord. Normalment no es queden fixats en un sol interès. Sí que potser la pregunta la faria darrere, no? Què venen explicant els adults, quan arriben a consulta, del per què sospiten, no? D'acord, què expliquen? Expliquen. Una trajectòria escolar diversa, sense acabar d'encaixar molt ni en la part acadèmica moltes vegades, perquè, com heu dit abans, la manera en la que s'educa, en la que s'ensenya, està pensada per un grup normatiu que és majoritari, però que no és el de les persones amb altes capacitats. Llavors, s'acaben avorrint a l'aula, acaben fostrant moltes vegades aquesta curiositat o aquestes ganes de preguntar més als tutors o als seus docents, perquè se li diu, espera, ara no toca, tu que sempre contestes, doncs ara no contestis. Tot això és un procés que el viuen. I, per una altra banda, a nivell personal o emocional, se senten molt diferents de la resta. Que no acaben d'encaixar en cap grup. I això tampoc vol dir que tinguin problemes de relacions socials,

perquè això és un altre tòpic que també. Mira, un altre tòpic que desmuntem. No tenen problemes de relacions socials, sinó que no se senten part de cap grup en concret. Per què? Perquè en edat escolar,

potser la seva edat cronològica és la que toca, però la seva edat mental és superior a la cronològica. Potser està dos anys més per sobre. Llavors, s'avenen molt bé o comparteixen molts més interessos amb alumnes més grans que ells o amb adults, fins i tot. Llavors, no acaben d'encaixar amb el seu grup de companys d'aula perquè els agrupem per edat cronològica. Clar. Una edat madurativa de cadascú, diguem-ne, no? D'acord. Un exemple, per exemple, doncs, nens que amb 3 anys tenen introduïts les normes, o el joc normatiu, o el joc amb regles, i intenten jugar amb els seus companys seguint unes regles. Els seus companys no estan per això. Estan, doncs, per cadascú jugar el que vol,

l'altre. Això és la frustració que comporta, això, no?, haver de compartir espai. T'ho ara imaginen, Núria, que tu i jo ens posem a jugar al monopoli i juguem amb persones que no aguanten les regles, no? Aleshores, clar, hi ha una frustració. No encaixes amb aquestes persones que no segueixen les regles, no? D'acord. Més? Més, Mònica?

Jo no entenc la diferència entre tenir un talent i una alta capacitat. Perquè, per exemple, Elisenda, nosaltres, val més te dir-ho, però vull dir, igual que jo soc molt dolenta cuinant, crec que tinc un talent, per exemple, fent presentacions. Per mi això no és una alta capacitat.

D'acord, no? És interessant, que se't doni bé una cosa, on està el llindar. Una habilitat,

tu pots tenir moltes habilitats, òbviament, tothom té habilitats. Tal com s'entenen les altes capacitats, dins de les altes capacitats es pot parlar de talents, quan, per exemple, un és molt bo en matemàtiques. I nosaltres podem avaluar-ho i podem dir que aquest noi o aquesta noia té un talent matemàtic. Però potser no és d'aquest talent. I potser té altres habilitats, com habilitats esportives o, a més a més, li agrada cuinar i cuina molt bé. Però una cosa són talents que es poden mesurar, que forma part també de. Deixem que hi hagi pocs estudis, però la neurociència tira cap a una configuració cerebral diferent de les persones amb altes capacitats.

Però si una alta capacitat no es pot mesurar, pot ser que jo me'n vagi amb el mateix nen que li has diagnosticat tu amb alta capacitat i un altre psicòleg em digui no, no en té? No. Sempre coincidireu els professionals perquè hi ha un ABC?

Normalment perquè hi ha un estàndard de tot el que recollim de la part qualitativa i un estàndard de tot el que recollim de la part quantitativa, de la part psicomètrica. A part també de la informació que recollim de les famílies, de les escoles en cas de nens escolaritzats i del propi noi o noia que estem avaluant. A part d'això, també tenim en compte tota la part més emocional, social i de context. O sigui, les altres capacitats intel·lectuals poden anar acompanyades de trastorns, de trastorns del neurodesenvolupament, com dèficit d'atenció i peractivitat, com trastorns dins de l'espectre autista, com dificultats d'aprenentatge. I això és important. I és molt important saber-ho perquè no fem cap favor als nostres fills i filles si no. Detectem una cosa i l'altra detectem una cosa i detectem

l'altra el que ens deia la Mònica no sempre les altres capacitats vol dir que siguem més intel·ligents que els altres, cert o fals?

si parlem d'intel·ligència estem parlant d'un concepte molt més ampli però òbviament el que nosaltres mesurem són capacitats cognitives intel·lectuals per tant,

hauria d'anar lligat a partir de, ara la típica pregunta a partir de quin número considerem altes capacitats o no?

Jo us diré el que considera el Departament d'Educació. Es considera a partir de 120, estem parlant de talents, i a partir de 130, un coeficient intel·lectual de 130, estem parlant de superdotació. Aquí hi ha molta discrepància perquè. No només estem parlant d'un coeficient intel·lectual i d'un número, que vol dir que si és 29 ja no ho és. Evidentment, com tota la vida, no? Per això, com he dit abans, quan fem una identificació valorem moltes variables, no només aquesta.