
Com serà la final del Mundial?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
A Catalunya Ràdio, tot es pot parlar. Amb Domènec Sobirà i Núria Pujades.
¡Vale, Messi! ¡Vale, Messi! ¡Vale, Messi! ¡Messi mata el centre!
Se hará lo mejor, la verdad que lo de esa foto es una locura.
Es una foto real de Messi y un bebé, Yamal. Es realmente él como bebé. Era bebé y hoy estemos
los dos enfrentando una Copa del Mundo.
La verdad que lo que digo es una locura. Vi a Messi y fue bien guardado, bien guardado. Inglaterra 1, Lautaro 10 por más. Argentina, mi corazón, estamos juntos.
Siempre juntos, Argentina, lo sabemos. 47 minutos. La selecció espanyola ha arribat a la final i nosaltres els desitgem el millor, que és que guanyi. I això ho dic amb tota normalitat. Això no és incompatible amb res de.
Probablemente el más inolvidable es el que le dieron a ese señor, ¿es un cartón rojo? y yo fui forzado a llamar a Johnny y solo hacer una recomendación y le dije a Johnny, me gustaría hacer una recomendación ¡Déjalo ir!
Avui a les 9 del vespre a Catalunya, 3 de la tarda a Nova York, final del Mundial de Futbol al MetLife Stadium entre les seleccions de l'Argentina i Espanya, amb l'atractiu afegit del cara a cara l'Amin Yamal Leo Messi. Potser no us havia quedat prou clar, és com hem obert l'informatiu, i ara volem dedicar-hi una bona estona de conversa amb el Xavi Campos, que és qui conduirà la transmissió de la final al Club de la Mitjanit, avui aquest vespre. Xavi, bon dia. Bon dia. Amb el Marc Andrés, redactor d'Esports. Marc, bon dia, també. Hola, bon dia. Escolteu, això que va passar ahir, aquestes dificultats per l'entrenament, què, ha de tenir alguna repercussió o no? Jo m'imagino que potser el president Milei a l'Argentina pot veure aquí alguna cosa de superstició, però vosaltres hi veieu aquí algun problema afegit? Xavi? No, no, no, no.
Aquestes últimes sessions d'entrenament normalment són per estirar les cames, hi ha poc treball tàctic. I no crec que canviï gens i mica el que hagi de passar aquesta nit a la final. Això sí, un dels grans atractius
d'aquesta final serà veure l'Amin Yamal i Leo Messi cara a cara, el nen i el mite d'avui La Vanguardia. És un dels grans atractius, això sí, hi ha gent que potser no és ni d'una selecció ni d'una altra, però aquest serà una de les coses que els motivarà a veure-ho?
Sí, jo crec que sí, que és un dels grans alicients. Home, el partit és un partidatge de per si, però a més té aquest element de veure enfrontar-se per Playa Nevada Messi i la Mint. Hem recuperat aquests dies la famosa foto que es van fer quan la Mint era un nadó i Messi el banyava a un dels vestidors del Camp Nou.
D'aquesta foto, Campos, que ja en vam parlar fa com dos anys, a l'estiu, perquè jo recordo estar aquí treballant i ja parlant d'aquesta foto, i ara de cop i volta, que si Jimmy Fallon, que si tothom, ha fet com la volta al món, ara, la foto.
Sí, clar, ha recuperat vigència i interès pel fet que s'enfrontin a la final del Mundial. És la primera vegada que s'enfronta amb Messi, la foto ja va aparèixer fa un parell d'anys, quan la menja feia un temps que que havia debutat amb el primer equip i ja el coneixíem prou bé, i va tenir impacte. La veritat és que és una història increïble. Em sembla mentida com poden passar aquestes coses, però molta gent s'ha pensat que la fotografia estava feta amb intel·ligència artificial, i no, no, el Carlos Baray va deixar que no era així.
Sí, sí, de fet, el fotògraf va dir que hi havia una possibilitat entre no sé quants milions, que era més fàcil que toqués la loteria que que passessin totes les coses que han passat
amb aquesta fotografia. Jo vaig llegir, ara no sé on exactament, a un compte de xarxes socials, que la possibilitat era d'una entre trilions, que passés d'un jugador tan important a la història del futbol com ha estat Messi, banyant un jugador que està cridat, almenys a ser un dels jugadors importants en aquesta època del futbol, com és l'Amin Yamal.
És que és increïble, digues, Domènech.
Vull destacar amb el repàs de portades com l'Ara titula que al final a la selecció un dels guanyadors ja, perdó, en aquesta final un dels guanyadors és la pedrera del Barça, perquè tens l'Amin Yamal i a Messi com les figures destacades com estem comentant ara. Pel que fa al clima, tot aquest tema, no sé si n'heu parlat amb la Sònia Salmà, amb el Roger Bussà, ens hem de preocupar. Per les tempestes, no? Sí, per les tempestes, no, i per aquest fum que sembla que arribava a Nova York degut als incendis de Canadà. Això ens ha de preocupar d'alguna manera o no?
Home, les notícies que hem rebut d'ells els últims dies no no indicaven que ens haguéssim de moinar gaire, la veritat. A veure, tempesta, risc de tempesta n'hi ha en aquella zona d'Estats Units. És freqüent, o sigui, això pot aparèixer com va aparèixer ahir. I, clar, el partit es juga a les 3 de la tarda a Nova York. En un estadi que no és climatitzat, que molts dels estadis del Mundial es podien tancar i es podien refrigerar, en aquest cas no, i es pensava que potser les temperatures serien extremes, però finalment aquests dies, pel que explicava la Sònia Zelma i el Roger Rosades de Nova York, les temperatures eren més o menys, eren altes, però sostenibles.
Sí, aquestes pluges en principi no haurien d'afectar, també ens ho deien, que no perillava la final en cap cas, per molt que ahir els entrenaments tinguessin aquests problemes, Espanya suspenent-lo i l'Argentina posposant-lo fins a una hora.
Un partit que no sé també si tindrà pausa d'hidratació, jo ja us ho he de confessar, no soc gaire futbolera, sort que us tenim aquí, però això de la pausa d'hidratació ha portat cua també, no?
Sí, perquè molta gent, i això em refereixo a opinió que llegeixo a xarxes socials i també parlant amb gent, que sembla que el futbol ara, almenys en aquest Mundial, en comptes de dues parts, estigui sent de quatre quarts, com si fos una mica un partit de bàsquet, no? Estem americanitzant una mica el Mundial. Una mica sí, però bé, crec que l'americanitzada del Mundial ve per altres temes. Per molts altres temes, sí.
No només per la pausa. Pel diners, no? Pel diners que han aconseguit. La FIFA ha augmentat considerablement, considerablement vol dir molt, eh? O sigui, no. Els ingressos per publicitat a la televisió, perquè és clar, és que tens garantides, dues finestres de publicitat en moment de màxim interés, mentre s'està jugant el partit, la gent no s'aixeca del sofà pels tres minuts de la pausa de dilatació, com a mínim, com tot és nou, segurament no ho tenen tan establert com el descans, no? I aquí, a nivell, no sé què passarà amb la UEFA i la Champions, però. Sembla que, per motius econòmics, això de la pausa de dilatació és un nou element que s'inclorarà en el futbol.
Igual que el xou del descans, també semblarà la Super Bowl, això que actuarà allà tothom, Madonna, Shakira, Justin Bieber, Coldplay, i un descans que també es podria allargar més del compte justament
per totes aquestes actuacions. Sí, tu dius, Núria, sembla la Super Bowl, no, és, és. És la Super Bowl. És a dir, ho estan intentant, almenys en aquesta final del Mundial, transformar-la en la Super Bowl com a tal, també fent-ho americanitzat amb Jennifer Hudson, que cantarà l'himne abans, que és una cosa que a mi no em sona que s'hagi passat mai, almenys recordant, no sé, Qatar, Rússia, el Mundial del Brasil, també, o el de Sudàfrica, jo no recordo que es cantés l'himne de la selecció anfitriona encara que no participés al partit, no? I sobretot això del descans, que en principi tothom diu que ha de durar uns 17 minuts, però clar, jo vull veure si aquests 17 minuts són d'actuació, són 17 minuts entre muntatge, actuació i desmuntatge. Clar, aquí s'haurà de veure com acaba a nivell de temps, a nivell de recorregut, i també com afecta això al verdict i a la gespa.
La FIFA ahir va assegurar que la durada del descans, entre tot plegat, serien 17 minuts. Ja t'estàs passant de dos minuts sobre el que marca el reglament. El reglament del futbol diu que el descans del partit, de tots els partits, ha de durar com a molt 15 minuts. I aquí ja se'n van els 17 minuts. Potser és una miqueta més, però no crec que arribi a ser la mitja hora, perquè en un principi havia de ser mitja hora. Però segurament la FIFA ha aconseguit agilitzar els processos perquè sigui més ràpid. És que si no, segurament s'hauria de fer un segon escalfament per als jugadors amb mitja hora d'aturada i això. Però en qualsevol cas,
Xavi i Marc, això pot afavorir, si analitzem tàcticament vosaltres que hi enteneu, pot afavorir més un equip que un altre tot això?
No ho sé, no sé dir-t'ho.
Mira, jo en aquest cas et puc parlar de la meva experiència com a aficionat als esports americans. A mi m'agrada molt el futbol americà, jo he vist moltíssimes Super Bowls, i a vegades sí que fa la sensació que aquest descans a vegades serveix per un com a reset, però per mi com a reset de sobretot els jugadors més experimentats que potser ja ho han viscut ja saben el que és haver d'anar al descans saber que tens 20 minuts de descans en comptes de 15 o 25 o mitja hora i saber que encara que en principi hagin de ser 15 aquest partit és una cosa més especial, és diferent i per tant has de mentalitzar que jugues dos partits diferents perquè. Comences un partit, arribes al descans, i com que passa tant de temps, quan tornes a la gespa, comença un altre partit, que a vegades segueix el patró que seguia la primera meitat, o a vegades canvia totalment.
Aviam Campos, i aquest és el Mundial més de Messi que de la MIN?
Sí, clar, aquest és el Mundial més de Messi que de ningú. Amb molta diferència, eh? Té 39 anys i està fent un tros de Mundial. Entre gols i assistències són 13 en 7 partits. És el jugador que més acumula aquests dígits. Veurem si li dona per. Per guanyar la bota d'or de màxim golejador, perquè Mbappé ahir va marcar en França i està obligat a marcar per aconseguir el trofeu de màxim golejador del Mundial, però vaja, suposo que ho convia tot per guanyar la segona copa, el segon Mundial, i encara que no marqui i no guanyi el trofeu de màxim golejador, ha fet un Mundial espectacular. Brillant, bona nota. Fora de categoria.
Sí, jo crec que de fet, perdó per dir-ho, però que encara que si no passa una cosa extraordinària allò clàssic d'un hat-trick d'X jugador o d'aquest que fa no sé què, jo crec que totes les travesses han de donar Messi com a favorit per guanyar la pilotadora, almenys del Mundial. La pilotadora, el millor jugador del Mundial, jo crec que és indiscutible per Messi, per molt que això envapé en aquest partit del tercer quart lloc. Fes dos gols, ara ensumideu, etc. Crec que Messi serà nomenat millor jugador mundial si això, no? Si no hi ha cap jugador que en aquesta final faci un hat-trick, per exemple, i tot el focus vagi per ell.
I escolteu, si ampliem una mica el focus per la gent que potser no hi entén tant com vosaltres, que esteu especialitzats i que ho seguiu cada dia, no? S'enfronten dues maneres diferents de veure el futbol? Perquè sí que he sentit a dir que els dos entrenadors tenen un tarannà similar, són persones tranquil·les, fins i tot se'ls comparava una mica Vicente del Bosque, però no sé si la manera d'entendre el futbol és la mateixa. Hi havia qui deia que Espanya necessita un ritme més alt, més intens, que Argentina intentarà aturar més la pilota. Són dues maneres diferents d'entendre el futbol?
Per mi no, per mi són molt similars. És veritat que la selecció argentina, sobretot en els partits de les eliminatòries des dels atletes de final, ha jugat molt amb el factor emocional. Però la manera de jugar de l'Argentina d'Escaloni, que va guanyar el Mundial de Qatar, i sobretot en aquest Mundial d'aquest any, té moltes similituds a la manera de jugar de la selecció espanyola. Es busca la passada en curt, Són estils similars. Hi ha un punt més d'agressivitat i d'emotivitat en el joc argentí. La selecció espanyola segurament és la que s'ho passa millor jugant o la que s'ho ha estat passant millor jugant en aquest Mundial i ja ve amb la inèrcia de l'Eurocopa de fa dos anys. És una tendència. Però a mi, són dos equips que, això del ritme alt, clar, a Espanya contra França no li interessava el ritme alt, li interessava tenir la pilota, que és el que va fer, i hipnotitzar a Dembélé, Mbappé i companyia. Però a l'Argentina potser sí que necessita una miqueta més, perquè defensaran de manera diferent, però són seleccions força similars per mi. Jo, sobretot,
per afegir això que deia el Xavi, de l'Argentina, que potser gestiona més els partits de manera emocional, a mi m'està fent la sensació, almenys en aquest Mundial, que l'Argentina està gaudint del caos, o que Guassó està passant bé dins del caos. Parlo de l'eliminatòria contra Cap Verde, que Cap Verde empata fins a dues vegades, l'eliminatòria contra Egipte, que estan 0-2 perdent al minut 75, o contra Suïssa, que just als empates a Suïssa hi ha aquella vermella a un jugador suís, a Mbolo, i llavors. Van a la pròrroga i sembla que tot anirà als penals, però Julián Álvarez treu un xut del no-res o la remuntada també contra Anglaterra en els últims minuts. En canvi, Espanya, a mi em fa la sensació que està gaudint del control. És a dir, jo no he vist la selecció espanyola inferior en cap moment. Com Argentina, per exemple, perdent 0-2 contra Egipte, tu veies que s'estava jugant el que volia la selecció africana, però la selecció espanyola a mi m'està fent la sensació que està controlant els partits. A vegades no dominant-los, però sí que els controla i s'està jugant més el que vol. I jo crec que bona prova d'això és una xifra històrica com és un gol encaixat només en set partits del Mundial.
I des de Nova York, ben d'hora, ben d'hora, parella, l'enviada especial de Catalunya Ràdio, Sònia Gelmà, bona nit, bon dia. Hola, bona nit, bon dia, com esteu? Molt bé, i tu? T'hem llevat, t'hem llevat.
Bé, sí, home, m'heu llevat una mica, sí, sí, m'heu llevat, m'heu llevat.
El despertador, més aviat. Volíem saber com estaves, com es prepara aquesta final des dels carrers de Nova York i les aficions, com s'estan preparant, també, tu que ho has viscut aquí a peu de carrer.
Majoria aclaparadora de moment als carrers d'aficionats argentins, tot i que ahir va haver la trobada habitual que fan els argentins, que es diu el banderasso, la van fer al Times Square i allà, evidentment, potser hi havia, sense exagerar, 5.000, 10.000 persones d'argentets que es van trobar i també van fer una trobada similar als espanyols que també són a Nova York i que volien fer el mateix soroll, que són una mica menys, però ja et dic que també van voler demostrar que estaven pels carrers d'aquí per ajuntar-se i fer els seus càntics. I ja et dic. En aquesta trobada es van veure molts aficionats espanyols. Com que es van ajuntar llavors es veien junts, es veien. Però si tu vas per Nova York i deixes al marge aquestes dues trobades et trobes moltíssims argentins i et costa molt veure aficionats espanyols. Jo crec que tranquil·lament hi haurà un 80-20 al camp aquesta tarda, aquest vespre per vosaltres. I cal veure si arriba tothom, perquè la veritat és que hi ha hagut, no sé si n'heu parlat, perquè m'he acabo de connectar, però hi ha hagut bastant caos a les últimes hores a Nova York, perquè ahir va haver unes tempestes elèctriques durant tot el dia. Això va fer que s'enderrarissin molts vols, que s'encanselessin molts altres, i hi ha molta gent que de moment s'ha quedat a terra, no sé si avui. Va posant complicacions. Sí, sí, en principis preveu que el dia sigui més clar i que no hi hagi tant problema de temps, però clar, hi ha hagut molts vols que s'han hagut d'anul·lar i veurem si tothom arriba a Nova York a les pròximes hores.
De tota manera, Sònia, estem parlant de tota aquesta afició, que no vol dir que tota aquesta estigui dins de l'estadi, perquè jo he sentit parlar d'uns preus d'entrades astronòmics, no? No, no,
hi ha una absoluta bogeria per. Durant tot el Mundial ha passat, que els preus eren molt alts, però clar, ha arribat la final i aquí hi ha els preus de la FIFA oficials. Ja estaven per sobre dels 7.000-8.000 dòlars, les més barates, les entrades més econòmiques. Mare meva. Hi havia de 120.000, que ja són aquelles entrades VIP, que pràcticament. Bé, una barbaritat en general el que passarà en aquesta final. I això parlem dels preus oficials. Després hi ha la revenda, que ja es multiplica el preu, però hi ha. Especialment pel fet que hi ha gent a la final. Però clar, també Espanya, que no hi arriba tan sovint a una final, fa que hi hagi gent disposada a pagar preus molt alts per aquest partit de futbol, que per molta gent és històric. Sí, sí, com sempre al futbol,
movent molts diners cap aquí i cap allà. Una final en què també haurem d'estar molt pendents de la llotja, de Trump, d'Infantino i de tothom que estigui allà a prop. Sònia Gelmà, a l'enviada especial de Catalunya Ràdio, t'agraïm moltíssim que t'hagis connectat. I Xavi Campos, capitanejant aquest vespre l'especial del Club de la Mitjanit. A quina hora t'hem d'escoltar? A les 8 comencem, una hora abans de la final i fins que s'acabi. Molt bé. Doncs escoltarem el Xavi Campos, escoltarem la Sònia Gelmà, Marc Andrés, també moltes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. I res, tots a punt a partir de les 8 a l'antena de Catalunya Ràdio per seguir aquesta final del Mundial de la Selección a Espanya i l'Argentina. Gràcies a tots. Adeu-siau. Catalunya Ràdio. Som 3K. L'estiu ets tu.
I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis.