Com s'ha fet "La bola negra"? Tots els detalls, amb Alberto Conejero, coguionista

Hi ha molta expectació per la pel·lícula que avui es podrà veure als cinemes a Catalunya. La bola negra. El corazón de un maricón es un océano lleno de secretos. De fet, arriba a les sales com un autèntic fenomen, com dèiem, perquè tenen prebendes ja d'entrada rècord amb sessions ja ampliades davant de l'alta demanda. Saludem a aquesta hora el Marc Garriga, cap de Cultura de Catalunya Ràdio. Marc, què tal? Bon dia. Bon dia. Que és a Sant Sebastià i ja l'ha vist dues vegades. Marc. Sí, senyor.

A mi em sembla una pel·lícula monumental, ho vaig dir des del primer dia. És el que vaig pensar quan ens la van ensenyar abans que ningú hagués fet cap crítica, per tant, quan la vaig veure sense estar influenciat per l'opinió de ningú i ho mantinc després d'haver-la vist per segon cop. Els Javis a mi m'han sorprès molt positivament, ja sabíem que eren bons perquè la sèrie de la Messias ja havia estat un salt endavant, però aquest és un segon salt endavant impressionant. Han fet una pel·lícula on la seva vessant al modo variana ja no està tan present, tenen un component més clàssic, però alhora molt pop contemporani, i s'ha explicat molt de què va. Són tres històries amb Federico García Lorca com a fil conductor, el seu esperit, si més no, i que les va entrenant d'una manera molt intel·ligent amb escenes que són un prodigi estètic, musical, interpretatiu. Per mi està tot bé, jo li veig molt poques pegues per no dir-ne cap. Cap pega. O sigui, tu entens.

Gairebé cap. Entens l'eufòria, diguéssim. També és veritat que han fet una campanya de màrqueting fantàstica, perquè ens ha anat una expectació brutal, però si més a més hi ha qualitat, al final tot això també lliga. Tu havies vist mai tanta expectació per una pel·lícula?

Jo crec que la campanya, més que fer-la ells, la vam iniciar els periodistes que la van veure i van veure que era una gran pel·lícula. Després, evidentment, s'hi han posat ells també a fer campanya i als Estats Units, a més, la campanya la fa Netflix i s'hi està abocant de manera espectacular. Jo no havia vist una expectació així, podríem dir, des d'alguna de les pel·lícules del mode over de fa dècades, quan estaven els seus anys més interessants, i per mi la prova del cotó de que aquesta eufòria està justificada és la reacció que està tenint fora. Semblava que havia de ser una història més d'aquí, no?, Guerra Civil i tot això, però és a fora, on les crítiques són més incontestables, i en canvi aquí és on comencen a sortir crítiques negatives. Que evidentment que pot no agradar la pel·lícula, però jo crec que hi ha altres coses al darrere. Perquè hi ha molta gent catalana al darrere, no, Marc? Molta gent, molta gent. Els més destacats, els que hem vist per aquí a Sant Sebastià, doncs la Gris Jordana, que és la directora de fotografia, el Refri, que ha fet la música, però també hi ha el Roger Vallés, que és el director d'art, igual que l'Oriol Guardiola, la Judit Ferrer, que és la responsable de decoració. Per tant, nosaltres reivindiquem una mica la Catalano d'aquest èxit tan global.

No marxis, perquè volem saludar a aquesta hora un home que és també un dels protagonistes de tot plegat, de La bola negra, bàsicament perquè La bola negra és una pel·lícula que té Federico García Lorca com a fil conductor en tres històries, cada una situada en una època diferent, parla del desig, parla de la culpa, de la persecució també que ha patit el col·lectiu LGTBI, i parla, evidentment, d'aquest desig de llibertat d'estimar, de fer-ho sense complexes. I aquesta hora volem saludar Alberto Conejero, que és dramaturg i és coguionista d'aquesta pel·lícula. Alberto, què tal? Bon dia. ¿Qué tal? Buen día. Y gracias, gracias por acompañarnos. Muchísimas gracias. Abans de res, el día d'avui, ¿cómo lo estás vivint?

Pues con los nervios felices de un día de estreno, sabiendo que ya en un par de horas habrá gente en las salas de cine y es un día muy importante y muy emocionante también con esta historia en la que está Rafael Ruiz Rapú. Ahora hablaremos de él, imagino, que empezó para mí hace una década y ahora el salto con esta escala es algo increíble, así que con nervios y mucha alegría.

Tu ets co-guionista d'aquesta pel·lícula, ets autor també de La Piedra Oscura, que és una peça teatral en què els Javi s'han inspirat per fer la pel·lícula. Explica'm d'on neix Totplegat. Com has sigut treballar també amb ells conjuntament en aquesta idea que era teva?

Digamos que El corazón de la bola negra es la trama de esa función teatral a la que te has referido, que en Cataluña la pudisteis ver en el Teatro de Llura, ya hace casi una década, y esa obra de teatro cuenta la historia de Rafael Roger Rapun, que fue secretario de La Barraca, y el más hondo amor de García Lorca, y un soldado del Bando Nacional, de los sublevados, de los golpistas, llamado Sebastián. Los Javis vieron esa función cuando se estrenó hace una década. Siempre estuvo como el deseo de llevarla al cine y hace un par de años sonó el teléfono y eran ellos de es el momento, vamos a convertir La piedra oscura en una película y así empezó el viaje de la bola negra y digamos que de ese tríptico al que se ha referido Marc. La piedra oscura es el corazón del que dimana en las otras dos tramas, la del 32 y la del 2017, y trabajar con ellos ha sido alucinante. Todo un aprendizaje viendo su ambición poética, viendo desde el principio qué clara tenía la película. Es una película a la que han entregado sus vidas en los últimos años y para mí es muy emocionante ver que esa historia. Pequeñita de teatro de dos personajes que sucede en una cárcel, en una celda de Santander en el 37, de repente ha tomado esta proyección, esta dimensión. ¿Y tú cómo arribas a Lorca? ¿Cómo llego yo a Lorca? Bueno, primero yo soy andaluz, aunque ahora vivo entre Girona y Madrid, Lorca siempre ha estado en nuestra cultura, pero para mí el encuentro decisivo fue en un instituto con una gran educación pública, donde de repente yo leo bodas de sangre y ahí reconozco mi propia vocación de dramaturgo. Y luego esa colección de poemas de amor, que son los sonetos del amor oscuro, que para mí es una de las grandes cimas de la poesía amorosa. Y eso, yo ahí me reconocí, algo tembló en mí. Yo dije, aquí hay un magisterio luminoso en la poesía de Federico y en su persona, y hasta ahora, desde la adolescencia hasta ahora.

Clar, és una pel·lícula, Marc, que s'estrenarà en un moment molt convuls políticament, ara ho estàvem també explicant, no? Per tant, també té un missatge molt polític, diria, social. Sí, jo crec que els Javis

sempre han tingut un missatge polític, s'han posicionat sempre obertament, i per això quan us deia abans que hi havia crítiques negatives aquí, més que no pas a fora, jo crec que hi ha un component polític en alguna d'aquestes crítiques negatives, algun component homòfob, i insisteixo, evidentment, pot no agradar la pel·lícula. Hi ha crítiques ben documentades i ben justificades a les que no els ha agradat, però jo crec que si hi ha una altra part de les crítiques, que sí que anirien una mica per aquí.

I tu creus, Alberto, que això pot revertir algun discurs?

A ver, yo creo que el tiempo de integración de la película es muy importante porque se está haciendo esta película en esta ola neuroreaccionaria, ¿no? Con el ascenso de los discursos homófobos de extrema derecha. Lorca es una herida de nuestro estado, su cuerpo sigue desaparecido. Desde luego, la película puede no gustar, desde luego, por criterios artísticos, cinematográficos, de gusto, pero sí que a veces se observa que hay otras cosas temblando detrás y es una resistencia. Primero, a las heridas abiertas que tiene este Estado, a la propia relación con la diversidad sexual, y yo creo que se distingue muy claramente cuando el criterio es de gusto cinematográfico y cuando se mueven otras cosas, pero yo creo que el arte siempre es político, incluso una película de evasión durante una dictadura, durante la represión, es igual de política que. Que lo trate directamente. Y yo creo que efectivamente la bola negra en nuestro presente lanza preguntas. Hay un verso de esos momentos del amor oscuro que dice mira que nos acechan todavía. Bueno, pues nos acechan todavía, acechan a la diversidad lingüística sexual, a la libertad. Estamos en un tiempo donde se está disputando. No solo la memoria, sino el porvenir, y La bola negra dialoga con eso desde una película que yo creo que tiene un gran espíritu humanista, que no contiene ningún sermón, pero lógicamente es una película enclavizada en la memoria y en la defensa del deseo libre.

Moltes ganes de veure-la. Alberto Conejero, gràcies. Una abraçada. Un plaer. Que vagi bé.

Adéu. Adéu. Aquí competeix, per tant no pot competir en secció oficial a Sant Sebastià, és una secció paral·lela que es diu Perles, on només pot guanyar el premi del públic, però avui podem confirmar que 99% de possibilitats que la bola negra s'emporti aquest premi, perquè la màxima rival era el documental palestinasa, i avui ha sortit la seva nota, és un 9,29, però és que la bola negra va tenir un 9,40 per part del públic, per tant gairebé pràcticament assegurat que s'emporta aquest premi també.

Gràcies Marc, una abraçada. Igualment.