Com treballa un detectiu privat?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Avui molt pendents de la situació al país, un país que està vivint un matí sense trens. Heu sentit tot l'especial del matí de Catalunya Ràdio. Després us ho deixarem amb l'Òscar Fernández, amb el Catalunya Migdia. Tota la informació a les hores en punt aquí a Catalunya Ràdio, a Catalunya Informació, al 3Cat Info. No hi ha regionals, no hi ha circulació de mercaderies, l'únic que funciona és l'alta velocitat. Us mantindrem informats aquí a l'antena de Catalunya Ràdio. Dit això, avui de nou obrirem de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, part de la solució es diu Fran Domènech. Molt bon dia!

Bon dia, com estàs? Avui estic especialment emocionada. Ai, sí. Mira, tinc una persona avui al costat que ha vingut al programa. No fas spoiler, eh? No, no faré que. Spoiler. Però només diré una cosa. Està al meu costat i jo tinc un ordinador obert i ell va mirant l'ordinador.

Home, clar que ha de mirar l'ordinador perquè és part de la seva feina. No ho sé, un espòiler. Avui una solució d'aquelles d'altura. Solució d'aquelles que interessaran, jo crec, a tothom que ens estigui escoltant. El control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, la peixera, la gran Susana Ortega i en David Vicente.

Avui un tema d'aquells. Respecte als quals, al qual tots tenim preguntes, tots tenim curiositat, tots voldríem fer preguntes. Ja us dic, línies obertes com és habitual, de seguida us ho explica el Fran. Abans, però, deixeu-me dir que si és dimecres, la solució es diu David Balaguer. Molt bon dia.

Bon dia, què tal? Emoció, emoció o no? Sí, perquè aquest tema d'avui, que no el revelaré. El tema i la persona, eh? I la persona, la persona que fa anys que la conec. Fa molts anys que la conec, aquesta persona. Sí, perquè jo quan era productor. En altres emissores, en altres contrades, més d'una vegada.

En altres èpoques. En altres èpoques, molt llunyanes. Alguna vegada havia hagut de contactar amb aquesta persona. És que és un dels grans, eh? És un dels grans, per no dir el més gran del sector. És el Sant Cristo Gros. Avui us portem una solució sobre una professió sovint romantitzada. Avui parlem d'Alerta. Investigadors privats. Com és la feina d'investigador privat? Quins casos investiguen? Per quins clients treballen? Com funcionen? Tenen horaris fixos? Són capaços de conciliar? Sovint tenen família o no tenen família? Quines qualitats calen per ser un bon detectiu privat? I per respondre a totes aquestes preguntes, la solució la tenim davant. És una figura mediàtica del món de la investigació privada que es diu. Paco Marco, molt bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé. És fort perquè t'hem fet una presentació com tocava. Una de les persones que més anys porta dedicades a la investigació privada.

Quants anys portes actualment? Tinc 53, des dels 18. Wow! Des del 18 oficialment. La meva mare va crear l'empresa i jo vaig fer les meves primeres investigacions als 14, doncs content. Método 3 fa 40 anys, celebrem 40 anys aquí. 40 anys en actiu.

Ha parlat de la seva mare i és que la seva mare va ser la fundadora de Método 3. El Paco és jurista, detectiu privat i ara actualment dirigeix aquesta agència Método 3. També dirigeix la consultoria de riscos i business intelligence Marco Ancó. És autor, juntament amb la Maika Navarro, col·laboradora. Del suplement de la fugida sobre el retorn fugaz de Puigdemont, d'Operación Cataluña i de noveles com La preparadora de juicios o Los secretos de Alba entre molts altres. Avui vias de contacte obertes, Fran, perquè la gent tindrà moltes

preguntes al respecte d'aquesta professió. Segurament el 93207404 Traurafum o també el WhatsApp del programa el 677387719 si teniu alguna pregunta sobre l'ofici d'investigador privat, sobre l'ofici de detectiu privat, també, que ara.

És el mateix o no, Paco, això? Detectiu investigador? Sí, és el mateix.

És a dir, la nomenclatura que utilitza la llei és detectiu privat. D'acord. Però, en realitat, es pot dir investigador privat. No hi ha cap mena de confusió als noms.

Legalment detectiu, però investigador també es pot dir.

Doncs mira, hi ha una generació que quan pensa en detectius o investigadors privats, li ve al cap aquest, concretament. Home! Home! Magnum! Això és Magnum, això va estrenar TV3. El 10 d'abril de 1985 era un investigador privat, estava a Hawaii, treballava per un misteriós magnat. El Magnum vivia amb el Higgins, tenia dos gossos, Zeus i Apolo, i a més, que no sé si és una cosa que fa el Paco Marco, conduïa un Ferrari 308. Quin cotxe condueixes tu, Paco? Un SUV.

Un sub, perquè m'imagino que el cotxe també és important per passar des de percebut en segons quins entorns tendinces, no?

Els cotxes que porten els detectius, de seguiments, hi ha dos mons de detectius. El detectiu com jo, que és més d'oficina, etcètera, i el detectiu que està al carrer. El detectiu que està al carrer es compra, mira, l'any anterior ens el va comprar, el cotxe més venut i el color més venut.

Ah, amic, per passades ha percebut. Ah, amic, quin era l'any passat? Jo porto un sub perquè tinc una família nombrosa i llavors A les escoles, t'ho he imaginat.

Jo, si fos detectiu, m'agradaria més ser detectiu de carrer que d'oficina. Quina és la diferència? Si ho creus. Sí, jo crec que sí, perquè ho trobo més trepidant, més intrépid. Però has descobrit unes trames a través de l'oficina?

Sí, però el del carrer és com un paparazzi. O sigui, al final tu estàs 10 hores dintre d'un cotxe, faci fred, faci calor, sense poder anar ni a pixar, i de sobte et surt un tio i l'has de seguir. Creus que les pel·lícules han fet mal? És que jo crec que el problema del detectiu no és un problema de les pel·lícules el problema del detectiu és que el detectiu no s'ha sabut vendre en aquests moments hem creat les agències més grans espanyoles una espècie de lobby per donar a conèixer el detectiu la gent no sap que és un detectiu només pensa un detectiu m'han posat les banyes. O tinc un problema laboral a l'empresa, tens una empresa petita i, hòstia, un bar, no? El cambrer que porta sis mesos de baixa i m'han dit que està a un altre lloc. I puc contractar un detectiu? És legal? No és legal? Aquestes són les primeres preguntes. Sí, senyors, la llei diu que pots contractar un detectiu. I la llei d'enjuiciamiento civil diu que pots aportar proves a judicis fetes per detectiu. Un detectiu, imagino, entre cometes, col·legiat o certificat, oi? Un detectiu que hagi anat a la universitat, has d'anar tres anys a la universitat, a la investigació privada aquí a la UB, jo soc professor allà d'investigació privada, i quan tens la carrera, que són tres anys, has d'anar a la policia, demostrar que no tens antecedents penals que ets espanyol, que tens més de 18 anys, llavors et donen una TIP, una targeta d'identitat professional com a detectiu.

I a partir d'aquell dia, Que seria com un número de col·legiat en el cas d'un psicòleg o d'un periodista. Has dit molta informació, però de seguida farem una espècie de tutorial. Qui pot contractar els serveis i amb quina finalitat? Quines coses feu els investigadors privats? Però abans t'anava a preguntar, dèiem la diferència entre detectiu d'oficina o investigador privat d'oficina i de carrer. Sovint els d'oficina també subcontracteu els serveis d'algú del carrer? No és que subcontractem, normalment les grans agències tenim gent que fa investigacions d'oficina i que fa investigacions de carrer. Jo, per exemple, tinc una dona que porta amb nosaltres tota la vida, que és.

Fent investigacions telefòniques.

Epa, epa, epa, epa, epa. Com funciona això? Et treu a tu sense.

La grandesa d'un detectiu no és treure informació, és treure-li la informació a la persona que no la vol donar. O sigui, és a dir I té aquella gràcia, eh? I ella treu tota la informació. O sigui, tu dius, tu li donaries a algú. Qualsevol cosa senzilla, eh? Però al teu nif per telèfon d'algú diries, no, impossible. Doncs ella t'ho treu.

Una mica com un periodista. Alerta, eh? Si us truca una dona, vigileu que no sigues.

Hi ha gent al carrer que és molt bona fent seguiments, una altra gent, jo què sé, si tu has d'entrar a l'exemple que posàvem abans, un cambrer que està de baixa en un lloc i està fent-li bolos els caps de setmana al seu amic treballant al restaurant. Hi ha gent especialista en entrar aquí al restaurant, amb càmeres camuflades, amb tota la parafernàlia, entrar, gravar, contactar amb aquella persona, fer-li preguntes, etcètera, etcètera. Tot això es grava, tot això es porta en un informe, i aquest informe va a un jutjat, on li diuen a aquest senyor, bueno, l'hem fet fora de l'empresa perquè aquest senyor en realitat està de baixa, però està treballant a un altre lloc.

Mmm, amic. Quantes preguntes, digues. I ara entenc per què agrada tant aquesta professió. Jo crec que a tots ens agradaria ser investigadors o detectius, però pocs s'hi dediquen. I és perquè té per mi els quatre verbs que atrapen l'ésser humà, que són espiar, tafanejar, descobrir i desxifrar. Això ens agrada als éssers humans. De fet, a través de la xarxa, ara que hi ha les xarxes socials, Instagram, a través d'Instagram, la gent espia molt, la gent investiga molt. Som tafaners de mena, per tant, aquesta professió. Com diuen els nois joves, estalqueix, exacte. Clar, és que està connectant amb la nostra curiositat. La mateixa curiositat que vull que tingueu avui oients perquè sé que

tots sou molt curiosos i ara comencen a fer preguntes, oi? El 677-38-7719 i el 93-201-7474. Ara li seguim preguntant coses a en Paco Marco, que avui ens acompanyarà durant tota l'hora, però primer les preguntes a través del WhatsApp, va.

Mira, l'Albert li demana, amb això que diferenciava d'investigadors o detectius d'oficina i investigadors o detectius de carrer, si ell alguna vegada. S'ha hagut de disfressar d'algun ofici que no és el seu per investigar o coneix d'algú que ho hagi fet. Sí.

Però una de les grandeses de la meva empresa ha sigut una cosa que jo li dic teatrillo, no? Que és. Monto una història, i ara estic recordant una, per exemple, vaig jugar un hotel a Madrid, una sala, amb massafates, amb tota la parafernàlia per demostrar que jo era un headhunter, i que tenia una persona que jo no volia treure la informació.

O sigui, llogues una sala i montes tot un festival, o sigui, una reunió, un míting.

Una reunió on hi havia quatre persones, tres eren detectius, vestits, tal, que eren els competidors d'una persona que anava a oferir-li un treball on guanyava cinc vegades més, tenia cotxe, tenia tots els. Jo només volia una informació determinada. Hòstia.

I vas muntar tot aquest teatrillo que tu dius amb actors, entenc, pagats o són membres de l'estaf?

No, no, detectius. Detectius tots, perquè no la caguen, vaja. És l'estil Mortadelo. Mortadelo, es disfressava, sí, és això. Ella es disfressava, no? Però per aconseguir introduir-se en segons quins ambients i tot això, hòstia.

Ara ens deies, fa 40 anys que t'hi dediques, has parlat de, des que tens 18 anys, com entres a la professió? Jo entro amb la meva mare.

La meva mare crea una agència l'any 85, que es deia Metodotres, i la munta. Per sortir-se de la norma del que existe a Espanya. La munta per només treballar per empreses i es vol dedicar al frau contra companyies d'assegurances quan els detectius no treballaven molt en aquest sector.

Perquè els detectius, és el que tu deies, més associat amb estar posant les banyes, al restaurant que no sé què, però anem al macro de dir, ostres, Hi ha molts diners que es perden per gent que diu que està de baixa i no està de baixa o que han simulat un accident i no han tingut l'accident. Anem a agafar aquesta part del pastís.

O gent que diu que té un accident i té unes lesions i no són. Llavors. L'any 87, una cosa així, la meva mare descobreix una senyora que deia que era cega i que no era cega. Jo en aquella investigació ja formo part i som la primera agència que porta a un judici un vídeo. Clar, eren aquelles càmeres, imagineu-vos, aquelles càmeres de vídeo fent un seguiment al carrer. I on la vas posar? No, no, jo no la portava. Jo vaig fer unes fotos. Llavors, aquesta senyora que deia que era cega al metro de Barcelona es mira a la típica paredeta on es venen avaloris, jo agafo una foto des de darrere on ella s'està mirant a un mirall i posant-se un arrecado.

Oh, boníssima!

És que ens presta pel·lícula. Aquesta foto és perfecta. Llavors, aquí l'agència comença a créixer, comença a treballar per totes les companyies d'assegurances, I l'any 95, 96, més o menys, que jo ja havia acabat la carrera de dret i ja estava treballant plenament, se n'adona el que es dona en totes les professions. Llavors, la resta dels detectius se n'adonen que hi ha dues agències, vosaltres i una altra agència, que estem copant un mercat, llavors comencen a baixar preus i comencen a rebentar el mercat. M'imagino l'eufòria que vas sentint en el moment, no l'eufòria que sents en el moment que aconsegueixes aquella fotografia. Perquè ara t'anava a preguntar. No és només l'eufòria, tu tens dues eufòries. La primera, quan tu te n'adones el que acabes de fer. I segona, ara no, ara tots pensem foto, miro, m'ha sortit bé.

Oh, revelar! Revelar e imprimir. I quan veus aquella. Mira, jo sempre dic.

Que no hi ha cosa més orgàsmica, en el sentit d'orgasme, que quan tu reveles una veritat que està amagada.

Perquè Paco, jo ara estic veient això, per arribar a aconseguir aquesta imatge, tu t'has d'infiltrar en l'entorn d'aquesta persona. Quant dura una investigació? No, no és infiltrar-te.

En aquell cas, el més difícil va ser treure-la, perquè estava amagada, I en aquells moments al metro, jo recordo que aquella foto es va treure des d'un fotomatón, un fotomatón dels antics, amb una càmera que era una pràctica tele mil, d'aquelles que feien clac, clac, clac, amb un zoom 80-200, que ara està més que superat. Amb un mòbil ja. Però sí, però infiltrant-se, la meva primera infiltració jo tenia 14 anyets o 15 anyets, a Olot, que estaven fent una investigació d'una senyora que estava de baixa de la seva empresa i estava en una zona muntanyosa i era molt difícil que ningú estigués aquí.

14 anys, la seva primera infiltració. Una infiltració de genoll, eh? En un espai per treure la veritat, per revelar la veritat. Anem a la publicitat i a la tornada. En Paco Marco ens ho explica. Preguntes, el 677-3877-19.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

5 minutets i seran dos quarts de dues del migdia. En David Balaguer, l'hauríeu de veure, va rebotant sobre el seu propi cos. Encara has de saber més, eh?

Sí, i a més perquè les musiquetes que heu triat per ambientar són sensacionals.

Inciteixo, avui parlem de detectius privats. Com és la feina de detectiu privat? Podeu fer les preguntes que sigui, com aquesta de la Susana que ens arriba, diu, quant costa el servei d'un investigador fer el seguiment d'algú, per exemple, que està trolejant a la seva feina? Si alguna empresa vol contractar el servei d'un investigador privat, en aquest cas el restaurant que ens posaves d'exemple, quant costaria

això de mitjana? S'ha de fer, la jurisprudència diu que s'han de fer tres dies de seguiment com a habitualitat. Per què? I s'entén. Perquè si no, abans es podien fer aquestes trampetes d'estar de baixa i se'n va a bar de l'amic, entra i es posa ahí una cervesa i no, està treballant. Ah, clar. S'ha de ser habitual, no ha de ser una cosa esporàdica. I s'han de ser tres dies. A la meva empresa potser és la més cara, però jo estic segur que serveix aquest tipus per fer fora una persona per 1.500 euros. Segur que hi ha detectives pobres.

1.500 euros, per tant, des de. Dels tres dies. 1.500 euros aquests tres dies. T'anava a preguntar, Paco, tu ets una persona, també, que es deu fixar molt en els detalls que els altres ens passen desapercebuts?

Sí, i sí amb la meva feina, és a dir, jo veig un mapa societari, d'un frau societari, i jo estic veient les estructures i de seguida me n'adono on hem d'aprofundir, perquè segur que s'està robant per allà. Perquè tinc l'ull entrenat. Jo entro en un restaurant amb la meva família i jo detecto si hi ha un tio. Em detecten i detecto, no? La gent pregunta, tu pots fer seguiments? No, jo ja no faig seguiments, perquè jo entro en un restaurant i el típic tio gran, amb la típica tia joveneta, molt joveneta, que s'està endolant la mà, m'ubica i de sobte veus que li treu la mà.

Epa! Infidelitat, encantado, infidelidad.

Que no estoy trabajando. Yo no estoy trabajando.

Y tens l'ull entrenat per. Jo sempre em sento. Jo ja vaig amb la meva dona a un restaurant i ella sap on em sentaré jo. I em sentaré mirant la porta, em sentaré donant l'esquena. Tinc les meves coses. Però quan jo estic a la meva vida personal, més personal, amb els meus fills, amb la meva dona, amb els meus amics, a mi em podrien seguir.

L'he investigat, l'he investigat.

Perquè jo tendeixo a baixar la guàrdia quan no estic treballant. Quan estic treballant la tinc molt a dalt.

També ha de ser així, perquè si no, no sobrevius. Podria ser que ara algú ens estigués observant des de fora? Podria ser, podria ser. Pots allà un senyor amb un diari. No, home, no!

Ui! Deixeu-me dir que hem anat a publicitat i ho hem deixat pendent, que ens expliqués la seva primera infiltració amb 14 anys, però deixeu-me parlar un moment amb l'Anna, que ens ha trucat al telèfon, a veure si us animeu a fer-ho també per telèfon, perquè està rebantant el WhatsApp. Va, doneu-la cara, que no ens investigarem, eh? Anna, bon dia. Hola, bon dia. Quina pregunta li vols fer a en Paco Marco?

A veure, soc molt friki d'aquestes coses. Epa, epa, epa, epa, epa. Bueno, no, m'agraden molt les novel·les d'esperi, de thriller, d'investigació. La situació més arriscada o perillosa que has viscut?

Jo sempre dic que la feina de detectiu no és perillosa. El més perillós és pels tios que estan fent seguiments, perquè tu estàs seguint una persona que va a 70 per la ciutat i tu has d'anar a 80, perquè has de frenar, no el pots passar, i de sobte has d'accelerar per passar un semàfor. Llavors sí que estàs en situacions de perill, d'aquest tipus de perill. Jo he tingut una vida molt més complicada i jo he estat sentat a Rússia amb la màfia russa, o he estat sis anys portant coses molt importants a República Dominicana, on he tingut un perill real. I he estat en seguretat privada 24 hores dormint amb gent dintre l'habitació. O sigui, situacions reals però has de dir jo no he tingut mai menys aquests punts de la meva vida sensació de perill fent investigacions a Espanya

Déu-n'hi-do, eh, però Déu-n'hi-do, diu, no, no, situacions perilloses no els de carrer, diu, hòstia, n'has relatat 3 que dic Déu-n'hi-do, no, Anna?

Mira, és a dir, jo no la tornaria a fer si tornés a tenir 40 anys o 30 i

pico anys que és quan ho vaig fer no ho tornaries a fer Anna, alguna altra pregunta?

Com a detectiu, tu no tens protecció. Sí, clar.

I no es porten armes, ni. Mira, al Jaume li preguntava si pot anar armat. No, no. No poden anar armats. Hi ha algun detectiu que porta arma. Jo, el meu fill, a la 24, quan li comprava els clics de famòbil, li treia la pistoleta. Perquè no m'agraden. Si és una persona, també la meva mare, són persones que odien les armes. Jo crec que una arma, si la desenfundes, si la treus, és per matar, no per fer una altra cosa. Mai he anat armat, mai aniré armat i mai he permès que ningú de la meva agència vagi armat. I si he necessitat seguretat privada, he contratat gent especialitzada en portar armes que em protegís.

Anna, gràcies per trucar-nos, un abraçada molt forta. Gràcies, Anna. Gràcies a vosaltres. Adéu, bonica. A veure, ho hem deixat pendent, gràcies, ho hem deixat pendent, eh? Els 14 anys, primera vegada que en Paco Marcos s'infiltra en un lloc.

Bueno, t'estava dient, no?, una senyora que no treballa, que es dedicava a cosir en una empresa, en una textilera, i que vivia a Olot, a la muntanya. Llavors era impossible fer un control i un seguiment d'aquesta senyora. I el poc que es va fer, aquesta senyora no sortia de casa. Llavors vam decidir que jo, com a estudiant, aniria a Olot a estudiar tota la part volcànica d'Olot i em faria amic del seu fill.

I pocs dies després jo estava dintre d'aquesta casa d'aquesta senyora fent-li fotos, perquè ella treballava des de casa fent cosina amb una màquina, I recordo perfectament un polo de color blanc que li vaig dir, broda, m'aquí Paco. I m'ho va brurar i jo li vaig fer fotos mentre. No! Oh, que malverit! Oh, com va picar l'am, tu. Ara me'n recordo d'un altre que jo crec que mai l'he explicat públicament. Abans les cooperatives no estaven a cap registre públic. Tu volies saber els socis d'una cooperativa i era impossible. I als 16 anys, 17, 16, 16, perquè hi ha una segona part i jo ja estava a Irlanda estudiant, per tant, 16 anys, em vaig fer passar per un estudiant que estava fent un treball pel col·le de cooperatives i tal, i em vaig anar a la cooperativa i els hi vaig trobar tot, em van fotocopiar tot. No! Absolutament tot. I recordo, ara he dit això, que jo als 16 anys, perquè clar, jo vaig haver de donar el telèfon de casa abans no hi havia mòbil, sin el telèfon de casa de casa de la meva mare i van trucar els 6 mesos o així per convidar-me perquè fèiem una fira de cooperatives de l'interessat que

havia estat jo no m'ho crec però tu ja havies fet servir aquella informació per revelar no ho sé, la meva mare m'imagino que sí no sabien

ni assabentar d'on havia hagut la fuga que havien tingut ni la persona més desconfiada del món desconfia d'un adolescent.

Bueno, d'una adolescent, ara comencem així.

Ara sí, però et ve un nano de 14 anys que s'ha fet amiguet del teu fill. El coli no sé què. El que estàs dient és el que jo sempre dic.

Jo, al carrer, o sigui, als serveis del carrer, dels seguiments, puc tenir homes i dones, però el que té contacte amb tercers, encara que està al carrer, jo prefereixo sempre una dona, perquè una dona sempre genera més confiança que un home.

Mira, hi havia aquella pregunta de amb qui prefereixes que es trobin els teus fills en un bosc, amb un home o amb un os? La gent dubtava. Amb una dona i amb un os, i tot amb una dona. Sí. Amb una dona. Montse, molt bon dia. Hola, bon dia. A veure, tens una pregunta pel Paco.

Sí, mira, és més que res legal, perquè necessito posar una càmera. Ui, ui, ui, ui, ui, ui. Alerta. Sí, a casa, a la porta de casa. I hi ha pati. A la porta de casa n'hi ha com 10 metres fins a la vall del carrer. I necessita posar una càmera. Més que res per controlar aquesta zona. És legal això? S'ha de posar o com s'ha de posar perquè sigui legal?

Primer, és una càmera només per seguretat? No és perquè ja us hagin robat, tirat merda, el que sigui?

S'ha intentat, s'han intentat. S'ha intentat robar-vos coses, per tant voleu posar una càmera de control.

Sí. Una càmera camuflada, llavors, que no es vegi.

Bueno, no sé, per això dic que no sé si és legal posar-la o com s'ha de

posar. A veure, si hi ha veïns, has de consultar-ho amb els veïns. Si tu dubtes que és un veí el que ho està fent, només has de posar, per exemple, si és la bústia, has de posar una càmera que només controli la teva bústia, cap bústia més. Has d'anar a un detectiu privat, tu faràs el detectiu privat, i si poses una càmera general, ha de ser una càmera que no gravi a l'exterior, perquè no pot gravar el que està passant fora. Però jo recomanaria que anessis a un detectiu i ell et dirà com fer-ho i com no fer-ho.

Més que res per seguretat perquè han intentat robar més d'un cop a casa. Abans de mirar de contractar una d'aquestes.

Una alarma, prefereixes fer això. Mira, Montse, aprofito, arranc del teu testimoni, gràcies per trucar, estimada, una abraçada molt forta. Per exemple, en finques de propietaris, que està passant, jo què sé, i parlo per experiència en primer grau, eh? Desapareixen les làmperes? Enganxen les làmperes a les tauletes. Això a la recepció, eh? Desapareixen les tauletes i les làmperes. Enganxen les làmperes al terra. Desapareixen tauletes, làmperes i un tros de terra. En aquests casos, la gent que ens estigui escoltant, si sospiten que tenen un lladre mateix a la finca, poden contractar el servei d'un investigador privat.

Sí, i es podria posar una càmera camuflada que només controlés aquell espai, no espais on, per exemple, que no enfoqués cap porta que entrés a un pis i que es podria veure l'interior del pis, etc. I sí, sí, es podria posar una càmera camuflada. Determinant molt bé que és per aquesta circumstància. Acotar-ho, eh? Acotar-ho molt bé, que no surti cap imatge, o sigui, és a dir, que el detectiu no transferís cap imatge privativa d'això. Circumscrit amb això, es posa la càmera i llavors ho controla el detectiu, ha de gravar en un lloc on el detectiu pugui controlar, llavors sí.

Per tant, feu-ho acompanyats d'un detectiu, no ho feu vosaltres pel vostre propi peu, perquè després no servirà de res, aquestes imatges.

No, no, no és que serveixin de res, és que després hi ha problemes. La gent que se'n va a aquestes tendes, no vull dir cap nom, però una tenda tal, a comprar una càmera, i ho posen ells, i després surt una altra persona i els posa una denúncia a l'Agència de Protecció de Dades i tenen un problema.

Mira, jo tinc una història amb càmeres d'uns familiars meus que tenien una botiga i tenien uns treballadors i allà desapareixien calés. Llavors és la cosa aquesta de com el que dèiem, durant tota l'estona, com la incògnita ens atrau, com la incògnita ens correu, perquè allà van contractar uns detectius, van posar unes càmeres, que ja us dic jo que no es veia absolutament res. O sigui, no es veia res. Allà tu no sabies que t'estaven gravant. Imagineu-vos el dia que veient la resolució d'aquelles filmacions, veus qui està fotent la mala caixa. És una sensació, és el que tu deies abans, de l'excitació, l'orgasme aquell que sents, no? És quan es resol la incògnita. Perquè, clar, és com el joc del cluedo. Tu no saps qui és. Qui ha sigut. Qui ha sigut.

Mira, ara que fa 50 anys de la mort d'Agatha Christie. Perquè us feu una idea, nosaltres hem convidat en Paco Marco, perquè el 2013, entre moltes altres coses, perquè sapigueu de la dimensió del personatge que tenim avui amb nosaltres. El 2013, en Paco Marco va ser protagonista del cas de la gravació d'una conversa al restaurant La Camarga, us sonarà, a Barcelona, entre Alicia Sánchez Camacho i Maria Victoria Álvarez. Tot allò va arribar en investigació sobre espionatge. Què has après d'aquell episodi?

Bueno, he après diverses coses. Una, que els polítics són uns mentiders. Bueno, ja ho sabia, no? No, he après que quan t'arriba, que arriba l'hostia algun cop a la vida, no? A mi em va agafar, perquè eren totes les. Jo recordo una portada a la Vanguardia, 5 columnes, el todo lo poderoso detective, bueno. Tampoco tanto tampoco tanto pero yo en aquella época vaig tenir que posar fre a la meva vida una mica replegar-me, veure on podia tenir jo algun tipus de problema focalitzar-me molt amb la família i llavors jo que estic molt dicotomitzat amb lo personal i lo professional va primar molt la part personal en aquella època. I em va servir molt per refer la meva vida i refer la meva forma de viure i la meva forma de viure l'amistat i viure la família. Jo al final soc una persona, ho estic dient i sembla molt fàcil, però al final soc una persona que se'm va caure tota una faixa de cabell aquí, em vaig quedar de calvo aquí, un cop d'un dia per un altre, perquè ho portava tot per dintre i el meu entorn estava protegit, perquè jo soc un tio molt protector del meu entorn, però utilitzant les eines que ha après a Método 3 i fent aquestes grans investigacions i aquestes grans gestions de crisi que hem fet a la nostra vida, en sis mesos, vuit mesos, estava tot acabat i jo estava sortint amb un llibre donant totes les aguantades que havia de donar i totes les advertències que havia de donar i em va deixar un mambo.

Paco, ara m'has fet pensar que clar, tu manegas casos, i has manegat casos, del voltatge. T'ha passat mai que tu estiguis investigant a despatx alguna cosa molt grossa i et truqui la competència per contrainvestigar? És a dir, per dir-te, et pago el doble si no m'investigues a mi, sinó que investigues el teu client original? Hi ha algun codi ètic?

No m'ha passat això, sí m'ha passat que m'hagi vingut gent a la que he investigat oferint-me diners a canvi de no utilitzar aquesta informació o el que sigui. Però mira, l'any passat vam descobrir, en un joc amb els meus fills, vam descobrir qui era el personatge que estava darrere, el Banksy. Ho vas descobrir? Sí, sí, sí.

I els meus amics em deien. El Banksy, perdoneu qui no ho sàpiga, és un artista anònim que de vegades desperta una ciutat amb un grafiti d'en Banksy, que fa molts anys que opera i mai ningú no l'ha vist. Hi ha sospites, però ell I amb una aposta amb els meus fills. No sé què, tal.

Tu, si fossis tan buen detective, sabries. I.

Dos mesos després, tenia totes les proves i va sortir el diari El Mundo,

el log del diari El Mundo, amb una doble pàgina. I els meus amics, que havien viscut molt tot això, perquè no era un tema professional-professional, no tenia un client al que protegir, sinó era un piqui amb els meus fills, em deien, tio. Coge la información, vete a Banksy, y por lo menos te llevas un cuadrito a casa, ¿no? I jo els deia, no, és que el problema meu és que quan jo tinc una informació, ja la tinc, jo no la puc vendre, no estic jugant amb informació, perquè jo ho viuria com un xantatge. Llavors, és molt més seriós del que pensem, gestionar informació. Al final, tu tens informació d'investigats, però també de clients, perquè els clients t'han de donar informació, com el cura o com l'advocat, t'han de donar informació que mai te la donarien si no fos per una investigació. Llavors, jo li tinc molt, molt respecte als meus clients, perquè visc d'ell, i també als meus investigats. Sí. Jo, si estic investigant-te a tu per saber una cosa del teu treball i m'entero d'una cosa personal teva, no la posaré en un informe. No té sentit. I jo sempre tendeixo a protegir-ho. Els meus informes, tots els menors van tapats. Encara que no hi hagi cap problema perquè van a un judici, no és per sortir a la premsa, a tots els hi tapem la cara. I si. Jo recordo Ferrer, en un informe molt laboral, es parlava malament d'una persona. Jo vaig dir. No tapia de pàgina y decir que tenemos esta información pero por cuestiones de honor no la ponemos. Es decir, se ha de ser muy curioso con la información.

Paco, ahora estaba pensando, tú sabes muy bien la vida personal de la profesional, pero claro, tú no dejas de ser persona con un cliente o un investigador. ¿Cómo se aprende a no implicarse emocionalmente con los investigadores, a no empatizar con el investigador, por ejemplo?

Perquè jo tinc la gran sort d'entrar només en temes on es juga diners. D'acord. És a dir, jo no faig temes personals. Sí, he fet temes personals, òbviament. Si et ve un client i et diu, oye, tengo este problema, ja els odio profundament. O sigui, jo no. Soc una persona que soc molt blanda en la meva vida personal, o sigui, el meu fill és un pringau, i molt dur en la meva vida professional. Paco Marco pare no podria fer investigacions, i el Paco Marco investigador a casa seva l'odiarien. I haig de. Disuciar, eh? Jo estic absolutament disuciat. I els horaris?

Perquè, clar, hem vist a les pel·lícules moltes vegades que els investigadors privats a les 5 del matí estan desperts, a les 8 ja es lleven, tenen un desordre important.

Tu també? Absolutament. Si jo a les 5 del matí començo a treballar, estic amb la meva dona al llit i començo primer amb el telèfon després amb l'ordinador és a dir, jo si l'any passat tu has dit la fugida, l'any passat va sortir amb la Maika Navarro que és la meva millor amiga, la fugida i després va sortir un manual d'investigació privada, un manual jurídic. I demà presentem amb el catedràtic de dret penal i amb el professor de dret penal un llibre que es diu La invasió de la privacidad. Si jo tinc la capacitat per escriure tres llibres, portar, ser pare, marit, que em vaig casar l'any passat. I, a més, portar totes les investigacions als meus usuaris han de ser des de les 5 del matí a les 12, perquè, a més, jo tinc una vida social molt intensa.

Mare de Déu, m'estic cansant només de com ho relates.

Jo dino i sopo tots els dies fora de casa meva. Tots. I els sopars són amb la família, amb els amics, no amb els clients, òbviament, dino amb els clients o esmorzo amb els clients, però els sopars són amb els meus amics, amb la meva família, amb el meu entorn. Jo. Com he dit, som molt protector i m'encanta compartir els moments amb els meus amics.

Mireu, entre els seus casos més coneguts hi ha la localització de Francisco Paesa. És l'espia que va fingir la seva mort. Una espia que va fingir la seva mort. Això ho explicava el Telenotícies el 15 de novembre del 2004.

Resulta que fa sis anys els diaris van publicar l'esquela de Paesa, que anunciava la seva mort a Tailàndia. Tot i que poca gent es va creure la seva mort, ha estat ara quan s'ha pogut comprovar que era un muntatge. Avui se'n fa ressò al diari El Mundo, que publica una foto recent de Paesa en la portada sota el títol El mort està viu, la investigació d'una estafa dut als detectius a Paesa.

La notícia, fa 21 anys parlava d'un tal Francisco Marco. A veure si us sona.

Llavors ens posem en contacte amb Antonio Rubio del Mundo, que és una de les persones que més coneix el tema paessa. Llavors comencem a investigar, veiem que fuma el mateix tabac, que porta les mateixes robes, que es mou pels mateixos llocs, que té la mateixa nòvia i que utilitza el mateix sistema similar per fer contractes i negocis a l'estranger.

Un espia M'has tret un somriure, eh? Home! Molt gran. És que són documents que no poden passar per alt. Com recordes aquell cas?

Jo recordo l'explosió del cas. Jo recordo que estàvem amb un dels meus millors amics, que és amb el que es crida el catàleg d'Aret Penal, i estàvem sopant a un restaurant. Imagina't, un restaurant que hi havia al carrer Casanova, Londres. Si sopo tots els dies fora de casa, recordant-me un restaurant és.

Uau, és que devia passar alguna cosa grossa, eh?

I estàvem sopant allà i estava la televisió posada i estàvem apuntant a notícies, no ho sé, qualsevol canal. I canviaves tots els canals i tots els canals anaven amb aquella notícia, no? Bueno, jo recordo l'explosió. La investigació en si mateixa va ser una investigació com qualsevol altra. El que passa és que l'impacte és quan t'adones que és un tio que està mort i que és un tio molt important perquè havia robat a l'estat espanyol, era un tio vinculat al tràfic d'armes i el tràfic de joies, de diamants, etc.

A més, era còmplice nou, si no m'equivoco malament, a Luis Roldán. Bueno, era la persona que li havia deixat.

Luis Roldán li havia deixat els diners que havia rogat a l'estat espanyol. El Francisco Paesa, i el Francisco Paesa s'havia pirat amb els diners i s'havia fet el mort.

Mare de Déu Senyor. Més preguntes, va, que en tenim moltes per a en Paco. El 677387719. Últimes preguntes per telèfon al 932017474.

Sí, que hi ha diversos oients que pregunten com es diu el llibre que traurà el Paco Marco, que ja ho ha dit ell, és la IA, Cedio a la Privacidad, amb el Paco Marco, el Fermín Morales i el Luis de las Heras. Hi ha molta preocupació per què passa si tu estàs en una situació compromesa, com per exemple explicaves abans a República Dominicana, si estàs amb algun mafiós, diuen, diu el Toni i l'Anna també, i et descobreixen. Era el govern, era el govern. Era el govern. Era el govern. Mafiós. I què fas en aquell moment si et descobreixen? Ui, això, això. Si hi ha una situació complicada. T'han descobert mai i què fas si et descobreixen?

Et descobreixen més quan estàs fent seguiments al carrer i no al propi investigat, sinó a l'entorn. És a dir, quan tu estàs fent el que nosaltres diem una tronxa, una espera, de 10 hores, al final t'està veient el porter de la finca, la veïneta que mira des de la finestra, t'està veient, tu pots controlar el que passa amb l'investigat, però no pots controlar tot l'entorn. Llavors, amb molts seguiments, truquen a la policia, hi ha un cotxe aquí, tal, no sé què, llavors, arriba la policia, tu no pots dir que ets detectiu, perquè si no, li diran, el tio que ha trucat és detectiu, llavors, si és el veï.

I què dius en aquells casos? No, soc un veí, passava per aquí. Passava per aquí, passava per allà.

Mira, jo recordo una. Jo estava a Holanda. Holanda, si tu. Passes per un jardí privat, estàs cometent un delicte d'intromissió de

morada. En un mateix jardí, eh?

I llavors nosaltres estàvem fent una investigació de companyia d'assegurances, de frau de companyia d'assegurances, jo era jovenet, jo tindria 18 o 19 anys, i estàvem amb un company en un lloc a Holanda molt llunyà, I no sortia de casa el tio, el tio era odontòleg, tenia la seva clínica odontològica dintre de casa, però tenia un jardí molt gran, no? I per entrar al seu jardí havies de passar per tres o quatre jardins, pujar la muntanya, tornar a baixar i tenir la visibilitat directa del jardí. I jo recordo que sí, que vam entrar, vam fer les fotos, vam sortir, tal, tal, i quan arribem al cotxe, pum, pirulo, tu estàs a Holanda, policía holandesa, y digo, ¿qué hacen ustedes aquí? Nada, estudiantes, no sé qué, el plano. Estudiantes. Teníamos un plano, claro, no había GPS, el plano allá, ¿no? ¿Qué estamos buscando? ¿Los hemos perdido? No sé qué, no sé cuánto. I diu, vale, vale, nos vamos. I de sobte un diu, gira, posa l'alot contra les meves sabates i diu, ensenya-me les sabates.

No, com? Per veure si havies passat. Per si tenia. No, césped.

I jo vaig començar a rasar. I vaig dir, hòstia, és impossible, és impossible. Has de tenir, has de tenir, perquè, clar, havíem estat trepitjant tot. Hòstia, no hi havia.

Era sec. Estava molt sec aquell dia. Has hagut de dir moltes mentides.

Un investigador també ha de ser un bon mentider. Mira, és una de les qüestions principals de la meva vida.

Mira, ara anem a les mentides. Deixeu-me anar a la publicitat.

Com gestionar les mentides si ets detectiu privat? La solució. Amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Set minutets i seran les dues del migdia. Us deixarem amb el Catalunya Migdia, molt pendents de la situació a la xarxa ferroviària catalana. Nosaltres, però, estem parlant avui d'una professió que desperta molta curiositat. Investigadors privats, detectius privats. I ho estem fent amb en Paco Marco. Ell, ja ho sabeu, que actualment dirigeix Método 3, però té una llarga trajectòria, més de 40 anys dedicat a la investigació privada. I ara, abans de la publicitat, hem dit, com es gestionen les mentides com a investigador privat?

Primer et contestaré com a fill la meva mare, el perfil de whatsapp de la meva mare és una media verda també és una mentira i jo m'he criat allà

una media verda també és una mentira la meva mare ens protegia el meu

germà i amic de qualsevol barbaritat que poguéssim fer menys d'una mentida era així de senzill tu parles amb els meus fills i et diuen tu el peor que li pots fer a mi pare és mentir-li. Dit això, la meva vida privada no acaba ni a edulcorar les coses. És veritat o és mentida? A la meva vida professional és obvi que he de mentir tots els dies de la meva vida.

No puc dir que soc detectiu. Clar, i és una mentida primigènia, no?

I és una mentida que, a més, està sustentada per la jurisprudència. O sigui, la jurisprudència a Espanya diu "Oiga, usted lo que no puede pretender es que un detective le diga que es detective". Clar. Ho utilitzem cada dia. Estàs emparat per la llei, diguem-ne. És a dir, a mi, quan em truquen al meu telèfon i pregunten per Francisco Marco, dic "Dígame, ¿qué quiere?". I si pregunten per un altre nom i amb un altre cognom, que jo sé quin és, jo ja sé que és d'alguna de les vegades que jo he utilitzat amb qualsevol.

Un àlies, clar. Claríssim. I te'n recordes de tots els àlies que tu has fet servir? Només tinc un àlies des de fa 40 anys. No pot dir quin és, eh? Com a periodista hauria de fer la pregunta, però no pot dir.

Només el sap Maika Navarro. El sap Maika Navarro.

Maika Navarro és la millor amiga. Maika Navarro tampoc ho sap. No ho sé. Ella no sap que l'àlia és Maika Navarro. La mentida, la mentida com a recurs per resoldre coses. Bueno, clar. Et revela la importància de la mentira. Últimes preguntes, va.

Els oients tenen, i és un dubte que a vegades també hem tingut aquí nosaltres, que ens dediquem també a fer trucades a la ràdio, que és, la Rosa, quan es pot enregistrar una conversa on hi ha diverses persones?

És a dir, podem enregistrar una conversa en un restaurant, per exemple, si cap de les persones ho sap? No. La qüestió és, es pot gravar sempre que tu formis part de la conversa. Sempre. Aquestes coses que diuen els periodistes, no, no, no fa falta que li demanis permís. Si tu estàs conversant-hi, ho pots gravar. La jurisprudència el que veia dir és, si tu formes part de la conversa, I l'altra persona que li has comentat qualsevol cosa se'n va i tafaneja amb la seva mare, li explica tal, doncs potser s'ho grava. És a dir, no hi ha cap problema en gravar. Una altra cosa és com utilitzes la gravació. Nosaltres gravem per portar-ho a un jutjat. Una altra cosa és que jo agafés la gravació i la portés aquí a la ràdio i la posés. Llavors podria haver problemes d'honor, no d'intimitat. O sigui, està ben gravada, però depèn del que contingui aquella conversa, pot tenir problemes d'honor. És a dir, alguna cosa que menyspregui la identitat de la persona que surt a la gravació. El que no pots fer és gravar la conversa d'un restaurant entre dues persones si tu no formes part.

I formar part vol dir part activa, no val passar per allà i dir voleu una aigua. No es pot posar, o sigui, és a dir, per posar-ho més senzill i entrar

directament. Quan es parla del micròfon de la Camarga, algú ha autoritzat que jo posi aquí micròfon. Una de les dues persones que formaven part de la conversa, que en aquest cas va ser l'Alicia Sánchez Camacho. Jo no podia anar i posar un micròfon perquè llavors sí que hagués sigut del que se m'acusava. Revelació de secrets, espionatge. Per això els detectius, tu abans de dir espionatge, els detectius, ens allunyem de la palabra espia, perquè nosaltres investiguem, perquè la palabra espia comporta, semànticament comporta, la part il·lícita de la nostra associació.

D'acord, per tant, no espies. Última pregunta, Fran, perquè ens queden dos minuts i escaig.

Mira, no, és un comentari de l'Olga, per valorar la feina que fan els detectius privats, que diu que l'empresa on treballa el seu marit va contractar un detectiu que va enxampar a un treballador, que feia mesos que el vigilaven, treballant a un negoci que tenia a Sardenya durant un permís sindical. Ostres, greu, eh, també. Per tant, són casos laborals que han funcionat.

Abans hi havia molta jurisprudència contrària, ara s'està obrint la jurisprudència i el que ve a dir la jurisprudència és que la gent que és sindicalista i té hores sindicals, que les ha de complir fent hores sindicals.

Et demano una pregunta per acabar, ens queden res, dos minuts i mig. Si et demanessin investigar un amic, t'hi pots negar?

El problema de ser Paco Marco, i ara parlo en tercera persona, és que té molts conflictes d'interès. Tots els dies tinc conflictes d'interès. Perquè coneixes molta gent al llarg d'aquests anys d'exercici, no? I perquè vaig pel carrer, la gent em para, i és gent amiga, i quan més anys portes, més gent t'ha contractat, i tu no pots investigar una persona que t'ha contractat. Sí, tinc molts conflictes d'interès.

No pots investigar una persona que t'ha contractat. És a dir, si jo et contracto, després a mi, en el futur, no em podries

investigar si una persona t'ho demanés. Des del punt de vista legal, si el que m'has transmès, o sigui, per el que m'has contractat, no afecta en aquesta investigació posterior, no tindria cap problema. El que passa és que Barcelona és molt petita. I jo porto fent una feina donant hòsties a molta gent a Barcelona i jo vull continuar anant pel carrer sense enterar-me de qui em mira i per això has de fer bé la feina i mai donar pel sac a gent que ha sigut amic teu, client teu, etc. És a dir, em guanyo la vida lo suficientment bé. Tinc un prestigi lo suficientment gran com per jugar-me'l, per investigar alguna persona que podria dir, no, és que jo fui subcliente i ara m'he investigat a mi.

Avui hem parlat de detectius privats, ho hem fet amb el Paco. Ell és jurista, detectiu privat, conegut per la seva trajectòria com a director a l'agència Método 3. També dirigeix la consultoria de riscos i business intel·ligents Marco Ancó, autor, ho dèiem abans, juntament amb la Maika Navarro, de La Fugida, també d'Operación Cataluña i de novel·les, com la preparadora de juicios de Los Secretos de Alba. Demà presentar el llibre, la invasión de la IA, la invasión de la privacidad, per si el voleu seguir de ben a prop. Ai, Francisco Marco, és que no sé com agrair-te que hagis vingut avui i ens hagis creat aquest clima d'investigació privada a la solució. El clima a la cabina amb la música. La música ajuda a explicar molt millor les històries, eh? Va, que us deixem amb el Catalunya a migdia. David Balaguer, Fran Domènech, moltes gràcies, estimats. Adeu, salut. Us deixem amb l'Òscar Fernández. Aquestes últimes hores us faran un F5 de la situació a Rodalies, a Catalunya. Fins demà, família. Adeu, adeu.