Comença el curs polític més incert dels últims temps

El setembre és època de tornar a la normalitat, de reprendre coses pendents o de marcar cites importants a l'agenda. Doncs això és el que farem ara amb el curs polític que comença. Què passarà els pròxims mesos a la política catalana i espanyola? Pedro Sánchez acabarà la legislatura o avançarà a les eleccions? Què més pot passar al mapa polític? De què hem d'estar pendents? Què hem d'esperar? I què ens pot sorprendre d'aquest curs polític? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. El Raúl Flores és cap de política de 3Cat Info. Hola Raúl, com estàs? Molt bé, què tal Eloi? Escolta'm, venim d'un curs amb molta agitació política, hem tingut tots aquests casos judicials que han envoltat Pedro Sánchez, hi ha hagut tots aquests pactes autonòmics entre PP i Vox, això ha fet créixer molt l'atenció política, i per postres, aquesta crisi que hi ha hagut a Ceuta, que ha fet pujar encara més la crispació política. I sobre aquest escenari, doncs ara comencem un nou curs que de moment té una cita allò segura i confirmada, que són aquestes eleccions municipals, no?, el mes de maig, que aquí a Catalunya aquestes eleccions poden rebregar tot el mapa polític perquè es preveu la irrupció o l'expansió, vaja, d'Aliança Catalana, no?, del partit de Sílvia Oriols.

Hauríem d'estar molt pendents d'això. Sí, aquesta serà una de les batalles. Junts confia en poder retenir les seves alcaldies principals, fins i tot en poder-les ampliar, però sí que veurem la prèvia del pols que acabaran tenint, segurament mesos després, quan hi hagi eleccions al Parlament. I justament en l'arrencada d'aquest curs polític hem vist, hem escoltat un enduriment del to de Junts que ha carregat directament contra Aliança. Ha buscat, de fet, un cos a cos molt més directe amb aquest partit. I aquí l'argumentari principal que utilitza Junts és el de la cohesió social, el de situar Aliança com un obstacle, ho diuen literalment, per aconseguir la independència, justament perquè a ulls dels de Puigdemont posen risc la cohesió social. I exclou, diuen, bona part de la població. On podem veure, de fet, les batalles principals entre Junts i Aliança en aquestes municipals són d'entrada a les quatre capitals del país. Ho veurem a Barcelona. Aquí tenim enquestes que ja pronostiquen un surpasso d'aliança sobre Junts, però atenció també al que pugui passar en ciutats com Girona o Lleida. Atenció també al que pot passar Terrassa. Terrassa és la principal ciutat del país governada per una força independent, la de Jordi Ballart. Veurem si la pot conservar o no i veurem també el que passa amb moltes de les alcaldies de la Catalunya Central justament amb aquesta irrupció d'aliança catalana que pot canviar o pot alterar algunes de les majories.

Però espera't, perquè si això fos poc, l'escena política catalana també està molt pendent aquest any, sembla que aquest any sí, d'un moviment que ho podria capgirar tot i que seria el retorn, la tornada esperada de Carles Puigdemont. Què hi ha sobre això?

Clar, per Junts això pot ser un revulsiu, justament per capgirar algunes de les coses que hem estat explicant. Aquí hi ha un calendari que comença al setembre però que no sabem quan acaba. I el. El principal interrogant és que l'aplicació de l'amnistia no depèn del Tribunal Constitucional, depèn del Suprem, i està per veure què fa aquest Tribunal un cop tingui les resolucions del Constitucional, previsiblement, aquest octubre, sobre l'amnistia. Per tant, tenim un mínim calendari, el que costa molt de veure encara és el desenllaç.

I tot això, com deies, condicionat per un calendari electoral que està centrat en el gran interrogant, en el gran dubte, que és que si hi haurà algunes altres eleccions més enllà de les municipals, perquè ja hem dit que sabem segur, tenim marcat el calendari, que tindrem eleccions municipals al maig, però cada vegada sembla més probable que també tindrem eleccions generals a Espanya. Pedro Sánchez diu que vol esgotar la legislatura, això teòricament ens portaria a l'estiu del 2027, però efectivament sembla impossible que això passi i que tindrem eleccions abans, oi que sí?

Clar, és una pregunta complicada de respondre perquè de fet només la pot respondre una persona, que és el mateix Pedro Sánchez, l'únic que té la capacitat, el botó, per poder convocar eleccions i per avaluar si en els temps en què està la situació és òptima per treure el millor resultat o no. Aquesta és una pregunta de difícil resposta.

Doncs a veure si ens ajuda a respondre-la la nostra companya de Catalunya Ràdio a Madrid, la Paula Brujats. Hola Paula, com estàs? Hola, ¿qué tal? ¿Tot bé? Molt bé, molt bé. Aquí plantejant molts interrogants i intentant trobar-hi respostes. I una de les preguntes que ens plantejàvem era aquesta, com arriba Pedro Sánchez a aquest tram final de la legislatura i què farà amb aquestes eventuals eleccions generals. Com ho veus?

A veure, Pedro, Sánchez arriba molt tocat, és evident. Hi ha una sensació generalitzada que va de crisi en crisi i que no aconsegueix legislar ni treure endavant algunes de les lleis que ha promès. Penseu que Sánchez va marxar de vacances amb el cas Tapatero encès i que ara ha tornat de vacances amb aquesta greu crisi a Ceuta que comentàveu, on absolutament tothom se li ha girat en contra, inclòs els seus socis de govern. I li està suposant un desgast enorme. El sentiment que recorre aquests dies pel Congrés, pels passadissos, que recorre també els aliats parlamentaris, és que això s'acaba i aquí només falta saber el que dèieu, quants seran les eleccions. Això dependrà de Pedro Sánchez, òbviament, dependrà també dels pressupostos que ell ha promès que vol presentar, però que té molt impossibles d'aprovar i encara més en aquest clima preelectoral. La idea que té Pedro Sánchez és presentar aquests pressupostos a la tardor i li servirien de carta de presentació per anar a unes urnes, per anar a unes eleccions abans d'hora, justament per anar a les urnes abans que alcaldes i candidats autonòmics del Partit Socialista que li demanen que vagi ell abans i que ell pagui aquest desgast que tots veiem que està patint aquestes últimes setmanes. Clar, ara tu parlaves de desgast.

No sé si hem d'entendre que Pedro Sánchez es presentarà a la reelecció, no? És a dir, no hi haurà sorpreses en això.

Aquí no hi ha dubtes perquè, òbviament, Sánchez optarà a la reelecció, excepte que canvien moltíssim les coses. El nucli dur del partit li dona un suport incondicional absolut, però és veritat que fora d'aquest nucli dur que envolta el president del govern espanyol, també entre votants socialistes creix el malestar cap a la seva figura, primer per tots els casos de corrupció, el d'Avalos, el suposat cas de Zapatero, ara aquesta gestió amb Ceuta, on sembla que ha perdut també la batalla de l'opinió pública. I ens surt realment debilitat en un tema que, com deia en Raúl al principi, és aparentment on s'hauria de moure millor.

Clar, però és que a l'opinió pública cada vegada li va restant més suports i veiem a les enquestes un augment cada cop més important de la dreta. Mirem cap a la dreta. Paula, què passa amb Alberto Núñez Feijo? Com s'està preparant i també com està el seu lideratge dins del PP?

Com s'està preparant per si és president del govern espanyol? Aprenent en anglès? Segur que no, perquè Feijóo ja va dir que no li cal saber anglès per ser president perquè el mòbil li tradueix tot. Però bromes a banda, aquest és el curs del tot o res per Alberto Núñez Feijóo. És el curs que vol que el porti a la Moncloa i a poder ser, d'arribar-hi sense Vox. Això ho té molt difícil. Ho té tot de cara per aquestes enquestes que li donen una majoria claríssima, sempre però lligat a l'extrema dreta de Vox. Ho té de cara també perquè s'està fent fort amb els escàndols de corrupció, amb aquesta crisi a Ceuta. En clau interna de partit, Feijó sí que està més còmode que fa uns mesos, bàsicament per un motiu, l'escàndol de l'àtic de Sabel Díaz Ayuso, i amb una Ayuso més dèbil, Feijó guanya més pes, no li trontolla tant la cadira com el líder del PP, com li ha passat en diverses ocasions aquests últims temps, i sembla que aquest fantasma de Iuso, que sempre amenaça Feijó, es desdibuixa.

Es preveu una primavera i un estiu interessants, amb molta activitat política i trepidants, també aquí a Madrid. O sigui que, cànims i bona feina, Paula. Això no para. Fins aviat, gràcies. Adéu, fins ara. Raúl, torno amb tu, perquè hem estat fent previsions a mig i llarg termini, però aquesta mateixa setmana aquí a Catalunya tenim la Diada Nacional de Catalunya. Jo aquests dies pensava, ostres, si recordem els 11 de setembre que celebraven just ara fa 10 anys, si mirem una dècada enrere, ha canviat molt el panorama de l'independentisme, d'aquelles mobilitzacions massives, ara amb un independentisme molt desmobilitzat ara mateix.

Doncs depèn com t'ho miris. Si mirem els resultats electorals, l'independentisme té un molt mal moment. Per primer cop, en més d'una dècada, per exemple, no aconsegueix ser al govern, no aconsegueix tenir majoria parlamentària. Si t'ho mires com a unitat de l'independentisme, també. No hi ha unitat, hi ha retrets creuats, hi ha un nou actor, que és Aliança Catalana, que impedeix, justament, la construcció de majories àmplies perquè hi ha molta més divisió del vot. Però, en canvi, si ens ho mirem des de la demoscòpia, veiem com l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, parlava d'una certa remuntada del suport a l'independentisme amb el millor resultat des de l'any 2020. El sí continuaria per darrere del no, però puja fins al 45%. Per tant, hi ha una certa contradicció. Demoscòpicament, l'independentisme remunta, però això, per ara, no té una traducció en una millora dels resultats electorals.

Haurem d'esperar, doncs, a veure quan arribin aquestes cites electorals, com es plasma tot això a les urnes. Ho anirem seguint perquè, com dèiem, se'ns dibuixa un curs polític amb molta activitat i apassionant, a més a més. Ho anirem seguint amb el Raúl Flores, cap de política de 3Cat Info. Raúl, moltes gràcies. Gràcies, Eloi. Fins aviat. Avui a la taula de so ja hem tingut la Mariví Pérez. El muntatge musical és de Luis Ángel Alonso. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.