Consultori 2.0 sobre salut ocular

Avui dia de pluja, eh, Guiomar? Els que tenim les ulleres posades i les gotetes ens ataquen els vidres, això com s'ha de rentar? Amb samarreta, no? Amb samarreta, com va dir l'altre dia.

Arribes a la feina a casa, no?

Guiomar, és així. Jo, que soc usuària d'ulleres, no m'agrada d'ulleres quan plou. És horrible. Ho diu. Aleshores, l'hem de contactar. I si no, operar amb el doctor Barraquet.

Però jo, ulleres. No, em vaig operar que plou, avui. Que fotis. Arribaré a tornar a la feina. Ai, senyor. Sempre és bon moment. Sempre és bon moment per operar. Va, consultes obertes. Avui aprofiteu que tenim dos experts del món de l'ostalmologia i de l'òptica.

Tenim moltes consultes de l'altre dia i tenim també preguntes que fins i tot ja abans que haguem donat les vies de contacte han anat arribant. Per exemple, l'aire acondicionat resseca els ulls, per exemple, d'una persona que estigui operada de catarates?

Epa, què li diem, Anton?

Li diem que sí, que sí. I no només una persona operada, sinó una persona no operada, també. Però, a vegades, aquesta dificultat és més evident després de l'operació. O sigui, tenim un dèficit, un equilibri que està agafat amb pinces a la pel·lícula "Llagrimal", Fem l'operació i li donem l'empenta que li feia falta per desestabilitzar-se del tot. Però queda per sempre? No és un període refractari? No té per què quedar per sempre. La gran majoria ho acostumen a poder controlar amb tota una sèrie de coliris, típicament una combinació de llàgrimes artificials, antiinflamatoris.

Ara has dit no tothom, no necessàriament has d'estar operat de cataractes. Les persones que no ho estem, si sentim aquesta sensació de ressecament als ulls, què hem de fer?

Doncs, típicament, molt, molt lligat a l'ús de les pantalles, evidentment, a font llumínica, per parellar gent menys quan estem. Quan estem molt concentrats i, per tant, aquesta pel·lícula llagrimal, que està dissenyada a durar uns 10-15 segons per pallejades, doncs s'evapora i estem invitant a petits moments d'inflamació. Què podem fer? Jo sempre dic el mateix perquè el problema fonamental d'utilitzar aquestes gotes és que la gent se n'oblida o se la deixa a un lloc o a un altre. Posa-t'ho. Si treballes amb pantalla, tu poses al costat i no t'oblidaràs. Llavors, més o menys, si fas cada dues hores una aplicació a cada ull, fora de la pantalla et pots oblidar del coliri, de veritat, i funciona.

Per tant, poseu-vos al costadet de la pantalla. Va, que tenim una trucada al 932014474. Mari Carme, des de l'Eixample, molt bon dia. Hola, ¿qué tal?

Bon dia. A ver, estimada, pregunta. Sí, pues que tinc una conjuntivitis crònica que no se me va amb res. He provat tota mena de colitis, entre ells l'antibiótico de Trobadex. Ara m'han donat un que es diu ciclosporina 0,05%, que ho fan en una farmàcia especialitzada. Però veig que tampoc em funciona. A veure si el doctor sabria orientar-me a què puc fer.

A veure, la maricarma, no, Marcis, maricarma. Conjuntivitis. Ara li respondem si et sembla la maricarma i després et preguntaré quants tipus de conjuntivitis hi ha.

A veure. Aquí tenim, clarament, és un cas de conjuntivitis per una pellícula llagrimal insuficient que ha fet aquesta cascada inflamatòria que parlava, però porta tants anys. Que trencar el cicle costa, costa. Llavors hem de jugar colíria a baix, colíria a dalt, ciclosporina, això, allò. Llavors, clar, si una gota de ciclosporina, per exemple, com diu la senyora, no és suficient, hem de provar. Provar a posar potser una mica més o un corticoide. És un equilibri, clar, que aquí potser no abarcarem una visita tan tècnica, però sí que és veritat que existeix un tractament que seria el mínim possible perquè la persona estigui relativament bé.

Per tant, primer missatge, Mari Carme, per tu seria, no ets un casaïllat, això passa. No, molt habitual. Segon missatge, es van cronificant per aquesta acumulació de coses, d'aquest efecte en cadena. Però tercer missatge positiu, el teu metge, Mari Carme, si no se't soluciona, torna-hi perquè et vagi fent aquesta alternativa, no?

Sí, aquí hi ha diferents aproximacions. I en principi, un metge portarà més de prop o més, o farà uns controls més allunyats, però essencialment hem de també donar un temps que el tractament faci funció. No és una cosa que s'arregla d'un dia cap a l'altre, però hi ha un tractament escalonat i millorarà.

Mari Carme, doncs comença amb aquesta ciproflorina. Ciclosporina.

Que t'han dit, d'acord? Ciclosporina, puc posar-me dues gotes al matí i dues gotes a la nit.

Això ja no t'ho pot dir el doctor perquè no t'ha vist els ulls. Això en tot cas que t'ho digui el teu, però insisteix. Si no funciona, proposa-li, escolta'm, anem alternant una miqueta aquests coliris diferents. Gràcies, Mari Carme, una abraçada. Gràcies a vosaltres. Fins ara, bonica. Adéu, adéu. Ja que hi som, quants tipus hi ha de conjuntivitis?

Clar, la conjuntivitis com a concepte vol dir inflamació de la conjuntiva, que és una part anatòmica de l'ull, és com una espècie de revestiment per sobre de la part blanca de l'ull. No el veus, el que tu estàs veient per blanca es diu esclera. Llavors la conjuntiva ho revesteix i aquesta quan es torna a veure vermelleta, conjuntivitis, itis, inflamació. Llavors, què pot ser? De tot, pot ser totalment irritativa, al·lèrgica, bacteriana, vírica. Típicament, una combinació entre al·lèrgica i vírica.

Per tant, anar al metge si se'ns posen els ullets vermells. No començar a fer invents de jo em poso el tròbex, tòrbex.

Això és el típic problema que, bueno, són molt A vegades, perquè el pacient no vol que anar-se'n de la consulta i no li hagis donat un tractament real. I, clar, com només llàgrima, només llàgrima jo. És que la majoria d'aquests processos són autolimitats. Nosaltres mateixos, el nostre sistema immunitari el pot controlar amb una correcta hidratació de la superfície.

Mira, parlàvem d'ulleres, però l'Enric de Sant Cugat té una pregunta sobre les lents de contacte. Em puc banyar amb lents de contacte si estic acostumat a obrir els ulls sota l'aigua?

Guiomar. Abans de res, jo diria, per anar a la piscina, sí o sí, hem de dur lents de contacte, perquè veiem malament, doncs sempre recomano un lent de contacte diària, perquè jo acabo l'activitat, la llenço i torno a tenir una lent de contacte nova, amb la qual cosa el risc d'infecció o de problemes es redueix molt. Segons jo, d'obrir els ulls sota l'aigua, aquí ja ho deixo amb la persona, però si ell té la necessitat d'obrir els ulls, posem una ullera de piscina amb la lenta de contacte i aquí ja redoblim tota la problemàtica.

Enric Sancogat, hi ha ulleres de piscina amb graduació. Correcte. Jo me les vaig acabar comprant amb graduació. Semblava una mica tonteta perquè sortia del vestuari amb les ulleres de piscina posades. Si no, jo em perdo fins d'arribar a la piscina. Ben pràctic, que deu ser. Això és bastant pràctic, no?, també.

Sí, a veure, hi ha moltes combinacions al final. La qüestió és, encara que probabilísticament, avui dia, una bona piscina normal i corrent, que tingui una certa salinitat o cloro o combinació dels dos, la probabilitat que tinguis algun ensor és baix. Però encara i així, si passa alguna cosa, és molt greu. Llavors millor no jugar. Millor no jugar amb aquestes coses.

Una altra Mari Carme, aquesta vegada de Tortosa. Escolta, quina és la teva consulta, Mari Carme?

Mira, la consulta meva ha fet bé de demanar-me una visita a una clínica de Barcelona, que a mon fill li va entrar una catarata, per saber l'altra opinió.

Li diré d'una manera molt senzilla. Generalment, una segona opinió és bona. Una tercera i una quarta pot confondre molt. Llavors, una segona sempre és bona. El criteri dels nostres companys a Tortosa, està bé, escolti, la que tracta és l'envelliment natural del cristalí, per tant, arribaria tardor d'hora, i la qüestió de quan operar-se, home, si hi ha una baixada significativa de visió a aquest ull esquerre, evidentment, però si a la pregunta de parlem amb un altre metge de Barcelona de segona opinió, Segur. Jo sí que ho faria. Sobretot si tenim dubtes. Una tercera o una quarta persona potser es confon més.

Però una segona sí. Una segona sí. Per tant, Mari Carme de Tortosa, resolta la pregunta si fas bé. Segona opinió, no t'emmerdis en terceres i quartes perquè si no al final acabes que ja no saps on és. Molta sort, Mari Carme. Una abraçada bonica. Moltíssimes. Fins ara. Adéu, adéu. Avui que parlem d'ulleres, avui que parlem de salut oftalmològica, Malcom Otero, tu llegeixes molt per feina i per plaer.

Com tens la vista? Jo tinc això de la presbícia. Vista cansada. Vista cansada. Vull dir, jo vaig començar amb un i aporto tres. A part que jo tenia una. Jo presumia tenir una vista fantàstica i vaig fer una revista fa poc i, escolta, ara tinc de tot. Coses que no, ja vull dir, ara tinc aquestes mateixes mans, no sé què, vull dir, ara tinc un suís de merda.

Ah, escolta, les ulleres que porta el mal, són de farmàcia o són d'optometrista? Són de farmàcia. Farmàcia. Aquestes ulleres així de farmàcia, allò que et diuen, més un, més dos, més tres. Guiomar, què en pensem?

M'agraden les pauses que fa la Guiomar.

Respira fort. A mi no m'agrada. Entenc que és una solució ràpida, on he perdut les ulleres, me les he deixat a casa, no puc treballar, vaig a comprar, però és una ullera que no està personalitzada, no hi ha cap centre òptic, no està centrada.

Per això tens una vista de merda.

Jo tinc lentilles però me les poso només per conduir i aleshores el que tinc és com 75 ulleres i sempre com que em passo el dia llegint i les tinc fins i tot amb llum et regalarem un cordonet d'ulleres perquè les portis penjant me les vaig posant, tinc un al costat del llit perquè jo em passo el dia amb la lectura és que abans jo necessito un braç com l'espectador gadget 3 o 4 metres.

Ara que dèiem aquestes ulleres de farmàcia, Guiomar, hi ha gent que fa servir lupes per llegir o per fer labors. Aquestes lupes les aproves o no? Sí. Lupes sí. I a més hi ha.

Lupes no és un sinònim d'ulleres, eh? Lupa literal. Però això no és per substituir l'ullera, o sigui, jo necessito ullera per poder llegir bé i si després haig de fer una cosa molt petita, de molt detall, hi ha gent que pinta miniatures o fa punt de creu doncs hi ha lupes, inclús amb llum, que així ens facilita més la feina i això està molt recomanat i és compatible amb les ulleres.

Ara el mal, com ha dit, vaig a una revisió i m'han trobat una mica de tot. Anton, cada quant hauríem de

fer-nos una revisió ocular? Generalment, a partir dels 40, hi ha una sèrie de proves de cribatge, sobretot proves de cribatge de pressió intraocular, una bona foto del fons d'ull, o dilatar i mirar-lo directament amb lupes, i mirar com està la superfície, perquè aquest ull sec, si hi ha predisposició, comença a ser més evident a partir de potser més a prop dels 50, però entre els 40 i els 50, llavors fem un íntegre, una cosa una mica total.

Guiomar, cada quan hem de revisar ulleres? Així com el doctor ens ha dit a partir dels 40 aquestes revisions, les ulleres cada quan?

Nosaltres recomanem fer una revisió de la graduació de la vista com un cop l'any. Un cop l'any fer una revisió, això no vol dir que hagi de canviar, que hagi d'evolucionar, però un cop l'any. A partir de quina edat? Mira, si hi ha simptomatologia, hi ha problemes, hi ha signes i tal, jo diria que allà som benvinguts tots, però a partir dels 12 anys ja podem fer revisions. A partir dels 12 anys.

Abans, el doctor ha deixat caure un concepte, pressió ocular. Quan anem a fer-nos una revisió, si venim a mesurar, ara ens ho deia el doctor Barraquer, la pressió ocular. Què és exactament la pressió ocular i què vol dir tenir una pressió alta a nivell ocular?

Doncs la pressió ocular, el sistema ocular té una pressió a part de l'arterial clàssica nostra. No és igual allò, no? Jo estic superbé, estic a 8-12. No, no té res a veure. Llavors, clar, el problema fonamental que ara, durant els últims 15 anys hem anat millorant, és que la gent té més consciència, ve, es mesura, clar, quin és el problema d'això? No fa mal i no et dónes compte. De la pressió alta, eh? No, no et dónes compte, excepte que sigui una barbaritat, no? Però generalment una petita elevació d'aquesta pressió sostinguda durant molt, molt, molt de temps, doncs pot acabar fent mal als receptors de llum de la retina, no? I això es veu expressat en la visió que tens. La pressió alta no té res a veure amb aquella gent que té, disculpa, els ulls saltons, oi? No necessàriament. Això és una altra història. Quina història és? Tenia els ulls una mica.

Sí, hi ha gent que té els ulls com sortits, no? Podria tenir. Un escuixi.

Com? Un escuixi dels nens.

Podria tenir a veure amb temes una mica de la tiroides. Ah, amic. No necessàriament, eh? A vegades hi ha gent que simplement és així, no? Però podria ser. Val la pena i pot valer la pena una analítica que se centri més en la funció tiro idea i una exploració general

enfocada en aquesta. Que per cert, hi ha molta gent que parlàvem sobre vista cansada. La Lídia diu, què és millor, tenir una mica de vista cansada, entre un i mig i dos, Perdó, què és millor? Si tinc aquesta vista cansada, què és millor? Forçar la vista per llegir o posar-se ulleres? Epà, va, Guiomar.

Jo no forçaria mai, és que perquè hem de

portar el límit al nostre sistema. Perquè hi ha com aquella fake news, jo crec que és no t'acostumis, perquè si et puges tu mateix a la graduació se t'acostuma a l'ull i aleshores se't demanarà cada vegada més, com si l'ull fos un ull

de Sauron que sempre vol més graduació. Però a canvi de què? De mal de caps, de molèsties als ulls, de cansament, de ganes d'anar a dormir, de no treballar bé, aleshores no té cap sentit. Tira cap amunt, no? Tira cap amunt.

Jo anava, per la meva visió perifèrica, anava veient aquí el doctor que anava fent sí,

sí, sí amb el cap. Sí, no, estic d'acord. Al final, la vista cansada que es té que desenvolupar, al final, facis el que facis, arribarà. És inevitable. Ara bé. Aquí, si et poses tècnics, dius, bueno, pues les utilitzes quan toca, tal. Jo, al final, faig un punt mig. No negocies amb el pacient, li dius, escolta, si tu caigues al final del dia cansat, que et pesa la vista, que, bueno, tota aquesta simptomatologia una mica com nebulosa, això vol dir que necessites portar les ulleres. Llavors, arribem aquí a un punt de A jugar, eh? Sí. Però, en el fons, totalment d'acord amb la Guiomar. Una pregunta.

És veritat que la gent que és miope, vull dir, això li compensa la vista cansada d'alguna manera?

Això ho diuen, que triga més a sortir, no, la vista cansada?

O sigui, no és que triga més, sinó que al final la vista cansada es defineix en un número positiu, més un, més dos, més tres, i la miopia en números negatius, menys un, menys dos, menys tres. Llavors, per pura lògica, tu pots jugar contra això, però traient-te les ulleres. Si tu tens ulleres miòpiques. Tindràs la vista cansada. Llavors, la màgia és que quan vols veure algú de prop, veuràs que molta gent fa pim, pim, es va traient les ulleres. A la de baix, a la de baix. Sí, sí, bueno, clar, després venen cansats. Ai, doctor, estic fart. Perquè l'ull va fent com arranjaments, no? Es va adaptant. Sí, exacte. Per lluny, ullera. Per prop, sense.

Mare meva. Si us sembla, tornem als bàsics. Perquè l'altre dia la vam deixar votant. Vam dir, no, el que dependa que una ullera sigui. Ai, una ullera. Un ull tingui hipermetropia o miopia és la forma de l'ull. Perquè vam parlar d'unes lents de correcció, que ara ho tornarem a dir, perquè no hi fos. Explica'm la base física que fa que no hi veiem bé.

Físicament, tres coses. La forma de la còrnea, que dona una certa potència, la del cristallí, que és el que tracta, que com és molt habitual i molt igual o similar entre totes les persones, tampoc el tenim molt en compte, la llargada de l'ull, Com, la llargada de l'ull? Els miops són més llargs.

Llargs de profunditat? Sí, sí, exacte. O sigui, m'estàs dient que jo tinc els ulls més profuns que el Malcolm? Sí, però estem parlant de mil·límetres. Ah, però ets més profundament. La mirada profunda. Ja m'ho han dit més d'una vegada. No, no, no, és que no hi veig un pijo.

Doncs sí, això. Bàsicament són aquestes tres coses. Després ja et pots ficar en temes de retina, però principalment són aquestes.

Per això funciona el que dèiem, aquestes lents correctives. Explica'ns com funciona això, Guiomar.

Doncs són unes lents de contacte que li diem Orto-K. Orto-K. Orto-K. És una lenta semirrígida que es col·loca durant la nit, amb la qual cosa el pacient va a dormir amb la lenta de contacte durant tota la nit i quan ens despertem al matí traiem lenta de contacte i durant el dia no cal fer servir-les.

Per tant, orto K, aquestes lents correctives que cada dia s'han d'anar fent servir, no s'hi val posar-te-la un dia i no, ja em corregeix de per vida.

No, no, no, cada nit. De fet, al final del dia ja comencem a notar una mica aquesta petita borrositat perquè comença a arribar a la forma original de l'ull. A tot això va. Toni, bon dia.

Sí, hola, bon dia. Com estàs, Antoni? Quina és la pregunta que li vols fer als doctors?

Escolta, mira, t'ho recordo molt ràpid. Jo em vaig operar amb l'àsser de la miopia. Tenia un estrès de 18 dies. Però automàticament, ja em van avisar, però automàticament tinc una forta visió curta. Vista cansada. Vista cansada, perdona. M'agradaria saber quin és el futur que m'espera, perquè de moment la miopia la tinc corregida, però la vista cansada, doncs no.

Per tant, l'Antoni, que s'ha operat de la vista llarga, com diu ell, la vista cansada, hi ha alguna cosa a fer

o no es pot operar això? Clar, l'operació de láser, des del punt de vista de resultats, això és la meva opinió ja, i en altres. Òptims per visió llunyana, clar, ara tenim la visió llunyana, però fixa't que immediatament, ah, doncs ara noto més la presbícia, o sigui, a la prop no. Hi ha programes i softwares específics que fan una còrnea multifocal, perquè el láser el que fa és canviar la còrnea, essencialment, però, bueno, almenys nosaltres al centre ho trobem una mica controvertit i no acostumem a fer, sobretot pel futur, perquè aquest senyor, més endavant, necessitarà una operació de cataractes. Fer els càlculs de les lents i el tipus de lents que li podrem oferir són diferents. I perd la possibilitat de potser portar un cert model més complex. És a dir, el limita. Fa que els càlculs siguin més difícils, etc. Però, en principi, la solució més bàsica és ulleres.

Ulleres, Antoni, ulleres que queden molt guapes. Una abraçada a Bellcaire

d'Empordà fins ara. Gràcies. Fem una cosa. Espera't una cosa.

Et passo amb el Nil i ho crivem perquè hi ha moltíssima gent a l'espera. Una abraçada. Fins ara, guapo. Adéu, adéu. Al 677-3877-19.

Què ens diu en Fran? Doncs mira, l'Anna té una pregunta que ens fa l'Anna i també ens fan diversos oients, també el Sergi o el Jaume. Que és aquesta variabilitat que hi ha entre la gent que hi veu bé durant el dia i que després a la nit no hi veu. És a dir, per què hi ha persones que no hi veiem tan bé o tan còmodament a la

nit com hi veiem al dia? I Omar? Realment tots, ens passa a tots, eh? A la nit al final és l'efecte de la midreasi, la miosi de la pupila, us ho explico un moment. Sí. Gran o petita. Gran o petita, val. La pupila funciona com el zoom d'una càmera. Aleshores, quan surt el sol, es tanca totalment, ja fem miosi de l'iris. L'obturador, saps allò que diuen? No posa la 12, eh? Correcte. Vinga, ment tancadet. A la nit, què passa? No hi ha llum, amb la qual cosa el que fa la pupila és obrir-se totalment. Això fa que veiem una miqueta, ens puja, fins als estudis es creu que ens puja entre un 0,25 i un 0,50 de miopia, amb la qual cosa aquell que ella veu una mica malament, doncs a la nit és pitjor. I després, el contrast de la llum. La llum sempre ens ajuda a veure millor i la nit no ajuda tant.

És com les càmeres de visió nocturna versus una càmera de visió normal. Vull dir, es veu més granulat a la nit, no?, amb aquella visió nocturna. Va, més preguntes al 677-3877-19, Fran.

Doncs mira, la Teresa té un dubte sobre el que li passa últimament, que és quan surt de casa, si fa fresca o fred, enhorabona, perquè en fa, allà on vius tu, em cauen les llàgrimes com si plorés. Per què em passa això?

Oh, mira, si fa fresca o fred, doctor, per què passa això?

A vegades això és una reacció. La superfície en rebre aquest impacte de canvi que pot ser físic del vent o pot ser de la combinació del vent i la temperatura, doncs hi ha gent més sensible que reacciona i la seva glàndula llàgrima el diu, anem de produir més llàgrima per protegir-nos. I què passa? Que al final a la superfície cau cap un mínim i quan ens passem plorem, ja no entra més. I si no li donem temps, perquè produïm molt, tenim els canalicles a la part més a prop del nas, que van recollint tot això, si estan treballant, surt per un altre costat.

Amic, doncs aquí tenen una resposta. A tot això, ulls clars, a veure, amb el contú 50-50, no? Estàs allà. Fills, ulls clars, foscos? Sí, jo tinc foscos, més que els ulls de la mare, sí. Jo, per exemple, pare i germà, ulls claríssims, i ells sempre diuen que tenen els ulls més sensibles. És veritat que tenen més problemes els ulls clars? Sí. Ah, sí? Mira, hi ha oients que ho han preguntat també, si era cert o no.

Són molt guapos, però. Això funciona com la pell. La pell més oscura té més melanocits, que són les cèl·lules especialitzades en rebre els ratxos UVA del sol. Intentar manegar-los d'alguna forma. Llavors, si en tens més, anem a dir que pots absorbir més. I el pigment de color marró o tirant cap a negre pot absorbir més. I en canvi, el pigment més clar no, perquè té menys melanocits i per tant no pot absorbir tant. Llavors, en no poder absorbir tant, entra. O rebota, i aquest efecte és el que tu notes, que tens com fotofòbia, que no. Bueno, quan hi ha una llum X, en comparació amb una altra persona, no aguantes tant. A veure,

jo no els tinc excessivament clars, però jo sense ulleres de sol no puc anar enlloc, eh? Jo conduir sense ulleres de sol no puc. Tu també els tens clars? Sí. També et passa? Sí, em passa, em passa. Sí, sí. No sé si volies afegir alguna cosa aquí, Omar. No, no, no, tu també d'acord. Digues, Fran.

Hi ha moltes preguntes, precisament, ara que dius ulleres de sol. El Manel diu, quines són les millors ulleres de sol tenint els ulls blaus i havent estat operat quatre cops de cada ull d'extravisme de petit i, amb una altra especificitat, vivint a una zona de muntanya? Uh, Guiomar, buah, déu-n'hi-do, eh?

Quants xecs, eh? Ai, Manel. Aviam, independentment del seu històric d'operacions, la millor ullera, les ulleres, perquè us feu una idea, estan categoritzades en quatre, en filtre, de zero a quatre. Quatre és la ullera que és específica per l'alta muntanya, però, per exemple, no està recomanada per la ciutat. Us penseu en la Ronda del Litoral, per exemple. A veure què veus. Que anem, clar, entres en un túnel, no hi veus absolutament res. Clar, la gent que no aneu graduats no passa res perquè us les apugeu, però els que anem graduats semblem la Pantoja, eh, quan arribem als llocs. L'ideal és un filtre 3. És una ullera urbana, et serveix per tot, i després recomanem la de filtre 4, doncs, per quan anem a alta muntanya, i hem d'estar molt temps en alta muntanya. I filtres polaritzats també es recomanen. T'anava a preguntar, els nens,

l'altre dia llegia algun pediatre que deia, els nens fins a l'edat de dos anys no haurien de portar ulleres de sol, cert o fals? Potser no era un pediatre, eh? Vull dir, ara no et pensis que desacredites a un pediatre.

Jo faria com deia el doctor Barraquer, de parlar amb el pacient

i arribar a un acord. Amb dos anys? No, amb els tutors, amb els pares. Els nens en general, no sé si ho heu vist o ho heu intentat, se les treu. No li aguanten les ulleres ni dormir-los. El que jo crec per on va aquesta pregunta és sobretot perquè a vegades s'importa i té una petita microdesviació, potser tu no et dónes compte, però això és un matís molt matís.

Abans m'has fet pensar, quan has dit del parpallet, que de 15 a 20 segons, els nens petits no parpallegen. Jo per un moment vaig dir, aquest nen és un autòmetre, i vaig buscar-lo i no, no, parpalleja molt menys.

A veure, ara mateix em pilles, no sé quan és a nivell de números, estadístics, potser perquè és veritat que tenen una llàgrima increïble i una elasticitat que inclús es veu en com cauen i no els passa res, i tenen una certa flexibilitat que nosaltres no en tenim. Podria anar per aquí, però a mi no em sona que sigui tan, tan, tan diferent. No?

No. Jo crec que ho vaig buscar, era com 60. No, no, vaig fer la prova amb el nen i dic, mona meva, aquest nen no parpalleja, m'ho va dir un nebot, diu, per què no parpalleja en Guillem? Perquè et mira fixament. No, els nens petits no parpallegen. Pares i mares, per favor, feu-m'ho saber. Us hi heu fixat que els nens petits, petits, no parpallegen? Sí, set-set, trenta-vuit, set-tanta-set, dinou. Ara de seguida anirem als temes de màcula, que ens esteu fent moltes consultes, eh? Temes de màcula, miopia magna i desgast de cutícula. Intentarem donar respostes curtes perquè això és molt ad hoc per a cadascú de vosaltres. Intentarem fer-ho de manera breu i anar als temes una miqueta més macro. Per exemple. Em salta un ull. Quan em salta un ull, és un tema muscular? Saps allò? No, no que et salti de la cara, eh? El tic, el tic. El tic, el tic, perdó. No t'ha passat mai, Malcolm? T'està passant ara, no?

Sí, sí. Sí que és una cosa molt habitual i, a més, una consulta que pot ser frustrant perquè jo, al final, la resposta és el típic, no?, de dorm bé, descansa, no?, et miren com dient, vale, però no tens una solució real, no. Realment, típicament, uns tics. No de gent jove, anem a dir una persona d'edat mitja, és sobretot estrès. Sobretot estrès, dormir poc, típicament és això. I després hi ha altres situacions que potser són una mica més amb nom propi, però no són les habituals. L'habitual és estrès i dormir poc.

Malcom. Ara que hem parlat de nens petits, jo com a pare, però també com jo, que soc bastant maldestre, Si t'entra una pedreta o sorra o una sorreta a l'ull, com s'ha de fer per treure això? Perquè, clar, és. No, no freguis! I mai sé ben bé què dir-li als nens perquè. Però em fa mal! Ja, espera un moment, sortirà sol! Què s'ha de fer? Si.

Hi ha gent que diu, apreta la parpella, mira amunt, avall, dreta, esquerra. Si segueix a dins de l'ull, el que sigui que ha entrat, pots empitjorar-ho. Fots una greu. No, literal, tu pintes allà a la còrnea i problema. No, en principi, idealment, ser-ho fisiològic, i si no, jo he vist, si no el tens a mà, agafa la primera ampolla i atira un xorro. D'aigua. Sí, sí. Sí, imagina't que podria ser qualsevol cosa, una cremadura, un líquid d'àcid, un líquid molt bàsic, una pedreta, treure, i no passa res, inclines el cap cap enrere i fas un xorret.

I després queda com el reflex, la sensació que t'has rescat, això és normal, eh?

Sí, sí, depèn de quanta estona, lo gran que hagi sigut, pot quedar-se una estoneta, pot haver-hi una ferideta que s'ha de curar, a vegades pot ser un antibiòtic, no vagi a ser que s'ha sobreinfecti, bueno, visitar.

Per tant, pedretes als ulls, sorret als ulls, se t'ha ficat alguna cosa a l'ull, aquell remei que diuen d'apretar la parpella, amunt, avall, dret, esquerra, no ho feu en cap dels casos. Chorro de suero, si pot ser, si no, llàgrima, i si no, aigua, algun líquid. Bueno, algun líquid, no hi foteu, fa aire, eh? Ens estem entenent, eh? Per cert, la crida que he fet als pares i mares, la Marta Roqueta ens diu. Em va cridar molt l'atenció quan era nadó que el meu fill tampoc parpallejava gaire. Quan era nadó era molt divertit.

A veure, evidentment, la pel·lícula llagrimal d'un nen petit, tot és nou, i llavors funciona de meravella. Ara, de veritat, no et mentiré, ara mateix no me'n recordo quants segons hi ha d'entrar per pagesos, sí que ser el clàssic, perquè és el que visito, que són els 10-15 de la gent d'edat mitjana.

Avui tothom a mesurar

els pallejos de les criatures, sisplau. No, perquè estic veient que nosaltres, els adults, 15 vegades per minut, ells entre una i tres vegades per minut. És que són autòmats.

Són meravellosos. Tenim oients que fan servir farigola o camamilla, com la Susana, també, per mussol. I quan entra una sorreta, també, per treure-li a les criatures, la sorreta, farigola i camamilla. Farigola i camamilla, approved. Marigola no, sisplau.

No, eh? Marigola no.

Per què? Diuen que és antiinflamatori, no sé què. No, perquè no saps com està tractada, com l'has guardat, que això, allò, la camomila. El mateix, no sé com l'has preparat, jo no sé res d'això.

Ah, per tant, allò que ens feien als anys 80, típic, que et lleves amb un ull de conjuntivitis i et fotien camamilla per obrir-te l'ull, no? Xumaria el faror, això.

No, no, no, no crec que. Tampoc crec que et faci. Et faci tant de mal, eh? Però, home, millor. Què és estèril? Un aigua de suero fisiològic estèril, ja està.

Tenim suero perquè fotem el rooibos, no?

Doncs té una altra solució, Susana, si voleu us la dic també. Hi ha uns oculars que són com un gotet per netejar i una vegada em van tirar pebre i camamilla i em van anar netejant amb el gotet ocular. Com, com, com? Pebre i camamilla. I per què li van tirar això? Doncs perquè devia tenir alguna sorreta o conjuntivitis. Però la pebre és més sorreta.

No ho entenc. I què són els gots oculars aquests? Són uns banys oculars. Explica-m'ho, això. Al final és suerofisiològic i després va com un gotet de silicona que omples de líquid. Com un xupito a l'ull, eh? Correcte. Encaixes l'ull i aleshores ja has de bolcar i anar netejant, anar movent l'ull. Òmic! No, he fet xupitos, però no l'ull.

És una versió una mica més elaborada del xurret.

Flipo. Per cert, en Juli, que ens pregunta, per què plorem quan ens posem tristos?

Hem tingut que deliberar, però sí, a veure, molt, molt, molt, bàsicament, sistema de control neurològic simpàtic per simpàtic, no? Simpàtic activa coses i, clàssicament, per exemple, se li ven menys, no? Això seria, per exemple. L'estrès. L'estrès, no? Un accident o estàs a punt d'evitar alguna cosa, no? Doncs s'activa això, no? I el parasimpàtic, que és més per calmar o relaxar, per exemple, una sensació de tristesa. Indirectament, el parasimpàtic fa saliva més, fa que la glàndula generi més llàgrima i plorem.

Oh, i ens autoanestesiem, m'encanta.