Consultori sobre com comprar per internet de manera segura

Selva Orejón, molt bon dia, Selva. Què tal? Molt bon dia, com esteu? La Selva és pèrit judicial, experta en identitat digital i ciberseguretat, i a més a més és directora executiva d'On Branding, és formadora també de diferents cossos de seguretat de l'Estat. Així d'entrada, què entenem per ciberestaf, Selva?

Al principi no sabia si riure o plorar, perquè la cosa que estàveu explicant ara mateix és una cosa que s'està expandint a tot el món. És així de lamentable, però fins ara podem dir algunes de les coses que serveixen. Ara d'aquí a que pengem, no ho sé. A veure, coses que nosaltres podem. És que ho sento, però és la crua realitat i millor acceptar-la. A veure, per una banda, i que no cunda el pànic, quan nosaltres estem parlant d'una ciberestafa, és normalment quan acabem fent una cosa que nosaltres creiem que estem fent bé, a través d'alguna institució que sí que és legítima, però que en realitat estem cedint dades, podem estar cedint també, per exemple, diners o qualsevol altre tipus de transacció a qui realment no és l'entitat. D'acord, d'acord.

Val, quedeu-vos amb aquest concepte que ha dit la Selva, de seguida hi aprofundirem, perquè voldríem saber també si és una pràctica relativament nova, està molt en excés, ara ja ens ha dit que sí, a més està creixent, no? De seguida aprofundim en les ciberestafes. Abans, però, deixeu-me saludar també que formarà part de la solució avui a Catalunya Ràdio. Antoni Noguera, molt bon dia, Toni. Què passa? Molt bon dia. Com estàs, Toni? Molt bé, molt content. Antoni és redactor de 3Cat Info, està especialitzat en tecnologia i ciberseguretat i és responsable de Cybercrimes, que és un programa de televisió del 3Cat per fer compres online, perquè molta gent ens estarà escoltant i dirà, d'acord, ara parlarem de tots els tipus d'estafes, que si el smishing, que si el phishing, que si el bishing, però. Com hem de comprar online? Hem de deixar comprar online o hem de fer-ho a través d'una plataforma com podría ser Paypal o només fer-ho amb targetes de dèbit? Quina és la millor manera de protegir-nos, Selva?

Mira, hi ha diverses maneres que podem tenir presents a l'hora de poder fer una compra. Hi ha una cosa que és quines són les comunicacions que estem tenint, és a dir, el nostre dispositiu ja està degudament securitzat com perquè jo pugui les compres siguin de la manera com més segura. És a dir, el nostre dispositiu pot ser que estigui accedint a una pàgina que no sigui fraudulenta, però resulta que està tenint foradets i que nosaltres no en som conscients. Una altra cosa és si les comunicacions que estem fent, lo típica que et connectes a una wifi alegrement i sense una VPN i sense mesures de seguretat, això també pot ser un parany per la nostra pròpia compra. I després, un altre tercer factor. Si tu estàs fent una compra a través d'una pàgina que és segura i la teva forma de pagament, segura o insegura, la teva forma de pagament és una targeta de crèdit, estàs tenint més riscos. La meva recomanació, o bé pagues a través de PayPal, o pots pagar a través de cibertargetes, o podries pagar també a través d'una forma. Que no sé si hi ha molta gent que l'està utilitzant o no, però que et serveix amb una targeta de prepagament que et donen a través de correus, que tu pots carregar el no sé, pot ser virtual. Com una targeta amb una D de tota la vida, no? Sí, exacte, però en aquest cas tenen la versió física i la versió virtual. I doncs tu la recarregues, com si fos, com tu molt bé deies, una targeta moneder, i aleshores només et podran fer aquest tipus de càrrecs. I el més important, l'assegurança et cobreix d'una manera molt més àmplia quan són aquest tipus de pagaments que quan són uns altres. Però, una bona notícia, des de fa un parell de setmanes, gràcies a una sentència del Tribunal Europeu, tu t'hauràs de, entre cometes, trencar la cara amb el banc, però primer et retornaran aquest import si hi ha una denúncia a un cos policial, evidentment, i que pugui demostrar que tu no volies fer aquest pagament.

Per tant, primers consells del dia. Antoni Noguera ens diu, no confieu en res, arran d'aquest cas de l'amica de la Núria que deia que havia comprat, suposadament, a la pàgina web de Nike, i arran d'aleshores ja havien començat a arribar càrrecs de 1.000 euros a la targeta. Ja ens ha dit la Selva Orejón, ens ha dit, el millor que podem fer, perquè, clar, la meva pregunta era, ostres, deixem de comprar, deixem de posar les dades de la targeta de crèdit, doncs ja ho ha dit, eh? Bàsicament, compreu a través d'una passarel·la, com podria ser PayPal, que us asseguri que protegeix les vostres dades, o bé aquestes noves targetes, virtuals o físiques, com una espècie de targeta monader, aquestes de prepagament, que les podeu trobar a correus. No em sembla mala idea, ho dic perquè s'acosten amics invisibles, època de despeses, que si el Black Friday, i tots de seguida, ai, ai, la pressa, la pressa, posa la targeta, i després passa el que passa. Primer consell respecte a les targetes de crèdit. Que per cert,

ara parlàvem de les compres que fèiem per internet, digitals. La Maria no té un dubte, que és això que esteu explicant. ¿Recomaneu comprar amb el telèfon mòbil o amb un ordinador de sobretaula o portàtil?

Mira, aquesta és bona perquè crec que la Selva anirà pel tema del wifi, oi Selva?

Sí i no, també depèn de com tinguis configurat el propi dispositiu, però hi ha una petita qüestió, quan tu estàs comprant a través d'un mòbil, moltes vegades, imagina't que estàs a Instagram i de cop veus un social ad que t'agrada, cliques i vas directament a una pàgina. Tens menys espai visual per poder veure quina és la URL. Això és una cosa que és important.

A veure, a veure, a veure, perdó, que has dit que cliques al ad no sé quantos, o sigui que jo veig un producte que em pot interessar, unes bambes que vull.

Per exemple, tu estàs a Instagram i veus un anunci. I aquest anunci a tu et sembla interessant i cliques directament en aquest anunci i per tant et porta a una pàgina. Que tu estigui ensenyant Instagram no vol dir que sigui segur. De fet, jo et puc garantir que hi ha un tant percent molt elevat de falsos anuncis i que estan plegadets. Jo he picat en un.

Jo he picat en una Instagram i el que vaig fer va ser immediatament trucar a la caixa, que en aquest cas és on tenia vinculada la targeta, i em va dir, tranquil·la, que si està dins d'aquest període, t'ho bloquegem i no pateixis. Però sí, vaig allò caure de quatre grapes, perquè era una pàgina web d'una marca de roba infantil, que havien copiat. Havien fet una correcció.

I una pregunta. Com vas pagar?

Vaig pagar a través del servei, en aquest cas, que em donava la mateixa pàgina web amb la targeta vinculada al banc. Targeta de crèdit o de dèbit? De dèbit. Mira, encara. Ho hem de millorar.

Però està molt ben pensat. Que millor que sigui de dèbit, que no pas que sigui de crèdit. I potser que no sigui la mateixa física.

L'altre dia algú em comentava. Ara et faig la pregunta. Però has dit que no sigui la mateixa física?

Explica'm això. Doncs això seria millor que utilitzéssim targetes virtuals. Per què? Perquè tu imagina't que ara. Tant de bo no, però imagina't que t'han estafat i aleshores has de donar de baixa la targeta. I ara com paguem al carrer?

Clar. Per tant, hem de tenir, nosaltres ho dic a expectes pràctics, per demanar-li al banc, ens donaran el plàstic de tota la vida, però normalment et donen l'homònima, és a dir, que el plàstic té una versió digital. Hem de demanar una altra numeració, entenc, a la digital.

Sí, és una que et va canviant el CBB, que és el codi de verificació.

Els tres números, que et diu, és un CBB, no sé com li diuen dinàmic. I jo vull obrir una altra derivada. Espera, que acabo. Per tant, segon ensenyament, si no podem fer aquestes targetes de prepagament a correus, millor una de dèbit, diguem-ne, Selva, perquè hi ha un límit, un tope de pasta que ens poden estafar, no? Efectivament, i que no et deixin. Que no et deixin, deies? Inoperatiu. Inoperatiu, clar, clar. Núria, la següent pregunta i

vaig a anir al Toni. Molt ràpid. Si no tinc mal entès, des d'aquesta setmana, el 26 d'octubre, als supermercats tu pots pagar amb visum. Sí. Tinc entès que, per exemple, Mercadona i Capravo ja ho permeten. D'acord. És més o menys segur? Epa, boníssima aquesta.

Perquè ja fa uns quants mesos que en alguns establiments, no només online, sinó també si anaves, no sé, a llogar-te un cotxe o el que sigui, a vegades t'ho farien amb un QR. Ui, sisplau, atenció, amb els QRs. Perquè hem d'estar molt segurs que el que estem escanejant és el que estem escanejant.

Ui, ui, ui, un moment, un moment, un moment. T'he d'aturar aquí, t'he d'aturar aquí, perquè el del QR em preocupa. Si vas a un restaurant i mires la carta a través del QR,

tot és QR a la vida. Aquí anem. Un QR no deixa de ser una manera bonica o una mica més visual de posar una pàgina web. Si nosaltres no tenim la seguretat de on ens està portant aquest QR, que ens estem estalviant tres segons del nostre temps que li podríem dedicar a la seguretat. No, donem-li feina als que imprimeixen les cartes dels restaurants o del lloc que sigui, i en el cas del bízum no cal que sigui un QR, només que et posin el número de telèfon i que tu et garantitzes que quan tu poses el número de telèfon de l'entitat que sigui, a tu et surt en el propi bízum. Un nom. Coincideix o no coincideix. Si coincideix, vas endavant. Si no coincideix, el tu.

Per tant, pagar amb Visum, bon senyal, perquè hi ha com un doble factor de verificació. I els QRs, clar, però hi ha un altre, Toni, que és que hi ha molts establiments que directament et diuen, no, la carta al QR, i la demanes físicament, no, al QR.

Sí, aquí com a molt, si no tenen cap altra alternativa, que preferiblement utilitza una carta física, has d'assegurar-te que almenys ningú hi ha posat una enganxina a sobre del QR. Ah, amic, perquè són enganxines. Clar, tu no veus on va aparar aquell link, aquell QR, igual que passa amb els escurcedors d'enllaços, que a vegades veiem Bitly, no sé què, no sabem ben bé quin és el domini, quin és aquest punt com on estem dirigint-nos, i per tant, com que no tenim aquesta seguretat, ens la poden colar perfectament. Sempre preferiblement una carta física, i si no, almenys assegurar-se que aquell és el QR que el restaurant tenia intenció de posar-te. Responent a la pregunta

original que ens ha portat aquí, ens deia, millor comprar des de l'ordinador o des del mòbil? I tu deies, depèn del sistema operatiu que tinguis, Selva. A veure, ampliem això.

Mira, i justament hi super d'acord amb el que acaba de dir. Quan tu estàs a través d'un número de telèfon, bueno, número de telèfon no, des d'un mòbil, també tens la possibilitat de poder navegar a través del teu propi navegador i també tens la possibilitat de poder tenir un sistema anti-malware, és a dir, un antivirus de tota la vida, evidentment de pagament, els gratuïts, ojo. I quan estàs en un ordinador també, per què ens dóna més confiança estar en un ordinador? Perquè sembla que a l'ordinador tu fas les coses amb més calma, que no té per què, però podria ser, el dit a vegades és una miqueta més ràpid, quan estàs amb un mòbil, però sobretot pots veure molt bé la URL a la qual estàs anant. I una altra cosa important, hi ha més antimalware o més antivirus desenvolupat per ordinadors que per mòbils, lamentablement. Però si estàs amb un Android, per exemple, pots tenir, no sé si puc dir alguna marca, perquè tampoc em porto res.

Si no t'emportes res, ho recomanes.

Molt bé. ESET. Els que tinguin Android tenen versions que penso que els donen, si no recordo malament, com uns 30 dies de prova gratuïta. I en algunes versions d'Android són gratuïts de per vida. En el d'Apple és un altre tema. Millor sempre navegar amb Safari i tenir-ho ben capat, és a dir, ben tancat, i prou més.

I que no amb Chrome, eh? Toni, volies afegir alguna cosa?

Vull afegir que és hora que tothom tingui un antivirus al telèfon mòbil, que molta gent es pensa que pot anar per la vida navegant amb el seu telèfon sense la protecció que hem tingut sempre. Podem saber si el tenim, eh? Serà la següent que et faré, Toni. Un antivirus. Instalanta ESET, instalanta Kaspersky, instalanta Malwarebytes o qualsevol marca d'antivirus. Busquem antivirus reputats i segur que trobareu. Podem anar a algun lloc que ens oposin a l'antivirus? Això a l'aplicació, a la tenda oficial d'aplicacions, és on heu de descarregar. Aquest tipus de coses. I només reforçar la idea que amb el mòbil és millor no prendre decisions econòmiques, per el que deia la Selva, que tens més espai visual, però també insistir en que tens més calma. Quan tu t'asseus i prens una decisió amb el teu rector i el teu teclat, una pantalla més gran, i pots comparar, i pots mirar bé, és el moment en què pots fer operacions econòmiques, si no, no gastis diners ràpid al metro mirant una pantalla petita.

Les dades diuen que el 2025 es van detectar 45.445 casos de frau fiscal o ciberestafes. Això és un 19% més que el 2024. ¿Quina és la diferència entre un incident de ciberseguretat i una ciberestafa, Toni?

Un incident de ciberseguretat seria qualsevol problema que tenen les pàgines web o els serveis per internet i que compromet la infraestructura, que és a dir, un forat en el que es pot utilitzar per explotar directament, i l'altre és quan realment han tingut un efecte. Amb aquest forat de seguretat t'han arribat a fer una cosa que tu no pretenies i t'han enganyat, han robat dades o han robat dades a l'empresa. Una cosa és el que ho permet, que és el ciberincident, i l'altra és quan efectivament s'ha utilitzat i t'ha afectat.

Feu servir booking? Sí, a vegades. Ara anirem al cas de booking. El 677-3877-19. Mira, el Jordi,

ara que parlàveu de mòbils i virus, diu, tots els telèfons mòbils tenen virus perquè tinc entès que els d'Apple no li entren.

Vaig estar parlant amb experts de ciberseguretat d'antivirus i gent de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i tots recomanen que s'ha de tenir un antivirus, sigui iPhone, sigui Android. És veritat que l'Android és un sistema operatiu molt fragmentat, cadascú té la seva versió, i com més versions, és més fàcil que hi hagi forats de seguretat, i que iOS té tendència a ser una mica més protegit. Però existeixen virus per iOS, existeixen virus per Android, tots necessiten una capa de seguretat extra.

No sé si, Selva o Toni, a partir de PayPal, si podem, com que és una passarel·la, de dir, escolta'm, el producte que hem arribat no és, no sé si hi ha alguna manera que PayPal bloquegi els diners i faci una mica d'intermediari amb aquesta empresa fraudulenta.

Clar, una cosa és un tema de seguretat, i l'altra és d'estar conforme amb el producte que has rebut, que és de qualitat, i aniria per una altra via. Jo diria que PayPal no protegeix d'aquest tipus de desencontres entre el consumidor i l'empresa on compres.

Selva? Sóc una grandíssima venedora en una altra empresa que tinc, amb un tema de vint-et i deu a la pop, i aquí sí que us puc dir que el que millor li funcionaria seria que anés a la Unió de Consumidors de Catalunya. Per què? Perquè he tingut de tot tipus i la veritat és que responen moltíssim. I PayPal, de manera preventiva, torna els diners, però després, si hi ha una discrepància i hi ha una resposta per part de l'empresa o de l'altre consumidor, en aquest cas el que fa és que et demana que retornis els diners. I, en el cas hipotètic en què finalment la Unió de Consumidors, després dels 30 dies que sí o sí han de passar per la resposta que et doni amb qui hagis fet el tràmit, doncs si diu que ok, aleshores PayPal sí que t'ho ha de retornar.

Joan Enric de Barcelona, que en lloc d'explicar-vos jo el cas de Booking, us l'explica ell. Joan Enric, bon dia.

Hola, bon dia. A principis d'any vaig contractar una estancia a Morella de dos dies, a un hotel. Ho vaig fer a través de Booking. I un mes abans la vaig cancelar. Cap problema fins aquí, no vaig pagar res ni res. Llavors, van enviar, farà com un mes i mig, un correu booking, diem que hem tingut un problema d'accés a les dades meves, però no a les dades econòmiques. D'acord. Llavors amb aquest tema em quedo tranquil perquè no m'ha desparcut cap euro del compte ni res. I Bukin veig que es fica molt al tema dels shorts de Facebook i això, i jo crec que aquí hi ha una mica de complicació per ells.

Joan Enric, perdona que t'aturi. Al correu et deia Booking que s'havia vist compromeses les seves dades o que a l'hotel que tu havies reservat i després cancelat li havien compromès les dades en aquest hotel? Booking, Booking. Les dades de Booking mateixes, eh?

Sí, sí, o sigui, les dades que jo tenia en l'hotel. Llavors, les meves dades, però que ells m'informaven, Booking m'informava que les dades econòmiques no havien entrat a elles per res. I després de la senyora que ha trucat al principi de Paypal, jo amb Paypal vaig tindre molt mala experiència fa uns anys, i jo a Paypal no compro res, perquè no falla l'empresa que tu compres, falla Paypal. És molt complicat. Primer parlar amb ells i fer les coses amb ells. Perquè vaig voler fer un retorn. Que si fotografies, que si I al final, com no ho vaig fer per correu certificat com volien ells, va quedar els diners a l'aire i ho vaig plegar. Carai. No, no, no, Paypal no el recomano per res. Joan Enric, ara a veure què ens diuen

els nostres experts i ara parlem del tema booking. Gràcies per trucar-nos, una abraçada. Gràcies. Adéu, adéu.

Si no tinc mal entès, Paypal se la va inventar Elon Musk.

Sí, sí, és propietat. O era, o sí.

Un dels fundadors va ser, els coneixem com els Paypal Mafia.

Anem al tema de Booking, perquè la Júlia ens ha escrit i ens ha explicat el mateix cas que en Joan Enric, però a sobre ens ha dit, i al cap d'uns dies, vaig veure que em feien un càrrec a la targeta de 0,47 cèntims, i ella immediatament va bloquejar la targeta, la va posar, Núria, això ho pots fer des de l'aplicació, la va posar invisible. A veure, Selva, què pot estar passant aquí? D'una banda, que Booking ens enviï un correu i ens digui que ells, o a tercers, és a dir, a l'hotel que havíem reservat, se li han compromès les dades, ens prometen que no s'han vist compromès les dades de la targeta, però, casualment, al cap d'uns dies, Arriba a aquest càrrec de 0,47 cèntims. La Júlia, ha fet bé en desconnectar la targeta en el moment?

A veure, per PAMS, Booking va tenir en diverses ocasions un problema molt seriós de seguretat, que se li va comprometre les dades a tots els seus usuaris i de fet va haver-hi una explotació d'aquestes dades gravíssima, també en els quals diferents llocs, hostals, hotels, apartaments, etcètera, estaven. Rebent algun tipus de cadetat, de booking no, de reserva, però que estaven rebent els diners els criminals. Això consti en acta que tots els que hi hagin utilitzat booking seria molt aconsellable que es fessin de seva pròpia empremta digital i eliminissin algunes informacions, però això dona per un altre programa. Aleshores, en el cas de booking, concretament, Està bé que es desvinculi la targeta, evidentment que es canviï el seu mot de seguretat, és a dir, la seva paraula de seguretat, i a més també que s'activi el doble factor de verificació. Però fixeu-vos que la comunicació de Booking va ser. Les vostres dades, en el sentit més d'econòmiques, no s'han vist afectades ja, però és que tu les dades bancàries te les pots canviar ràpidament. Però el domicili de casa teva, el DNI i etcètera, no te'l pots canviar. O sigui que veiem quines dades són més compromeses.

Exacte, estic d'acord. La Marta, ara que parlem de booking, deixeu-me sumar la trucada de la Marta un moment, de Viladecans. Marta, bon dia. Hola, bon dia.

Tu també vas rebre un mail de booking. Jo vaig rebre un mail de booking i em deia que havia de confirmar que no estava l'estada. Que havia de donar-li el clic en un lloc i va dir, ui.

Per tant, no era de booking, sinó era algú que simulava ser booking, no, Marta? És el cas, eh? Suposo, suposo que sí, perquè llavors el que vaig fer va ser trucar a l'hotel. D'acord. Mira, això és una tàctica, Marta, me la quedo, que ara parlarem també amb la Selva i el Toni de fer això quan rebem un correu electrònic que ens fa bastanta pudoreta. Gràcies per trucar, Marta. Gràcies. Ara anem a aquest cas, Celpa, però em deies que Bookings havia vist compromeses les seves dades i tu dius, potser és més sensible aquest material de DNI adreces que no pas una dada bancària que tu te la pots canviar. Ara bé, el cas de la Júlia que ens deia, pot ser que a través d'aquest foradet de Google hagin accedit a la meva targeta, tot i que m'hagin dit que no, i ara em facin un càrrec de 0,47 cèntims per provar a veure si la targeta funciona?

Sí, pot ser. També ens hem vist en aquest tipus de situacions. També recordem que és molt important que pensem que la major part dels usuaris haurien de tenir, la major, no tots, haurien de tenir el doble factor de verificació en qualsevol dels comptes que estiguin utilitzant. Els bancaris són obligatoris, però, per exemple, els comptes de Google, els de Microsoft, els de diferents serveis, i la major part d'ells no obtenen. És a dir, que el que ell està dient, que és una preocupació totalment legítima i que ja li puc assegurar que sí. Moltes vegades es fan aquest tipus de càrrecs i després comencen a augmentar l'import que estan començant a rebre. Per tant, si ens passa això i veiem

un càrrec sospitós, primer de tot entrar a l'aplicació del banc i apagar la targeta. Seria això, Selva?

El que hem de revisar és quin és l'origen del càrrec. I després també una altra targeta per uns altres tipus de càrrecs que puguin ser més del pis, dels subministres, etc. Que tot ho tinguem fragmentat ens ajuda a poder també tenir més control sobre el propi gast i també tenir més capacitat de poder donar de baixa una de les targetes i seguir operant amb normalitat.

Clar, que no diguis ara dono de baixa la targeta i em quedo amb les calces a l'aire, no? La consulta que ens feia la Marta, Toni, que deia, jo vaig entrar a Booking i em donava un enllaç, un clic, això és el típic cas de phishing, no?

Sí, exacte, és pel que estan fent servir aquestes dades que s'han filtrat en diferents atacs. Sabem aquest Booking en el que es van filtrar dades personals, que són molt sensibles, però també hi ha casos que potser ni ens n'adonem d'hotels particulars, de negocis petits, que tenen les nostres dades perquè hi hem fet una reserva i de cop un forat de seguretat, qualsevol atac, els hi treu aquestes dades. Són dades de reserva i amb aquesta informació poden fer phishing. Vol dir que es fan passar per la reserva, et diuen som l'hotel tal, tens reserva aquest dia, si vols confirmar-la necessito que facis aquest ingrés en aquest compte. I no són els de l'hotel.

Això de vegades em passa, a mi m'ha passat, que t'obren un WhatsApp. Un WhatsApp amb un número estranger i et diuen, a veure, et pots confirmar? I jo, què és? Però és molt fàcil caure-hi. El Marc de l'Ametlla d'Amerola, que abans hem intentat parlar amb ell, però se sentia fatal, diu que té un iPhone que des de fa dies rep notificacions que algú ha intentat entrar al seu Apple ID des de diferents parts del món. Què pot estar passant? I sobretot, què ha de fer ara mateix el Marc de l'Ametlla d'Amerola que ens sent des del cotxe?

Sobretot no respondre en aquests correus directament, que sigui ell el que inicia aquest procés de canvi de contrassenya, que seria el recomanable, sobretot si està veient que venen de correus d'Apple, que també algú es pot fer passar per Apple i fer servir la mateixa direcció o imatges molt similars per enganyar-te. Però en tot cas, tu, des del teu compte, entres a iCloud.com, intentes canviar la contrassenya el més aviat possible i a veure si deixes de rebre aquests missatges.

Estelba, volies afegir alguna cosa que et sentia? Sí, sí, sí.

La notícia pel Marc és que li estan arribant aquests correus i aquests intents d'accés perquè el seu correu electrònic és públic a la xarxa i us puc assegurar que la seva contrassenya també. Aleshores, és molt important que canviï la contrassenya. Si aquesta contrassenya l'has estat utilitzant en uns altres serveis, que també la canviï i que activi el doble factor de verificació en els diferents serveis que estigui utilitzant. I el compte d'iCloud és com la mare del Xai. És, vaja, superimportant que el tingui molt controlat, perquè és el que emana sobre totes les còpies de seguretat del seu telèfon.

Per tant, el compte d'iCloud, ja us ho ha dit, la selva, la mare dels ous és el compte d'iCloud. Per tant, Marc, has fet bé de fer la consulta, ja ho saps. Entra directament i intenta canviar la contrassenya.

Toni. Que estic veient una mica les cares de preocupació de molts de vosaltres perquè se us posa per davant molta feina i és vital la ciberseguretat. Necessita, requereix que fem molta feina prèvia, però sí que es pot fer una mica amb seny. No cal potser un doble factor d'autenticació pel teu perfil de la Biblioteca de Barcelona. Però sí que fa falta pels teus bancs, pels teus correus electrònics principals, Gmail, iCloud, i qualsevol empresa o organització que realment sigui difícil. Que hem de tenir contrassenyos diferents per cada servei? És veritat, però potser per serveis més petits us podeu permetre una mica de llicència, però el doble factor d'autenticació és obligat, com diu la Selva,

en tots aquells que són compromesos. I de totes maneres, jo penso. Una cosa d'això, Núria, perquè és molt interessant el que diu el Toni, perquè ara tots a casa us esteu atabalant, servidora de vostès, Alfred i la Núria, ens està passant el mateix, però també és interessant dir, d'acord, per les coses grosses, contraselles diferents. Després, per el compte del gimnàs a myfitness.com, doncs mira, escolta'm, si és la mateixa que el cooking de la Thermomix, doncs no passa res. Que no és ideal, però. No passa res. Núria.

Tots tenim en els nostres dispositius gestors de contrasenyes, que no cal ni que ens recordem de quines són totes les contrasenyes, els que tenen Google Password que tinguin Android, i els que tenen Apple Password són els que tenen iPhone o qualsevol dispositiu d'Apple. No ens costa res, només ens cal recordar-nos d'una contrasenya i ens fa la vida molt més fàcil, a nosaltres ens donarà menys feina, però viuran molt més tranquils.

Jo preguntaré als dos experts com funciona això dels gestors de contrasenyes. Perquè clar, si tot està junt, perdoneu, que jo soc una neòfita, però segurament a casa estareu pensant el mateix. Però si tot està junt, només que em fotin el telèfon, me foten totes les contrasenyes. Jo vaig amb boli i paper. Ui, ui, ui. Sí, home, i penja una foto.

Home, no, però vull dir que no les guardo directament en el telèfon. No me'n refio ni del meu propi telèfon. Com funciona això? Els gestors de contrasenya.

És una aplicació que pot ser 1Password, Dashlane, n'hi ha diferents, que el que fa és, a través d'una contrasenya mestra, et dona accés. Però això no és perillós? Ha de ser una contrasenya molt potent i està xifrat tot el baúl de contrasenyes que hauries de guardar a dins. Et permet oblidar-te de gestionar o memoritzar contrasenyes i, a més, et permet canviar-les molt ràpidament quan hi ha una filtració. Però és veritat que jo porto molts anys recomanant gestors de contrasenyes, no me n'he sortit, ningú vol utilitzar-les, i a nivell pràctic acabo dient, almenys, si us plau, assegureu-vos que els comptes més compromesos estan protegits. Però, evidentment, el que diu la Selva és el que s'ha de fer. Selva,

aquests gestors de contrasenyes. La pregunta aquesta neòfita, eh? De dir, però si està tot junt, si ens foten el telèfon mòbil i aconsegueixen entrar en aquest gestor de contrassenyes, se'ns en va tota la vida la merda.

A mi m'encanten els cachondos que diuen això quan estan utilitzant la mateixa contrassenya per tot. No entenc, com pot ser que sentin. Seguritat, tenint més mesures de seguretat que tenint-ne menys o seguint igual. La meva recomanació és aquesta i creieu-me que veig drames autèntics, no només a nivell empresarial sinó personal. Tots tenim un gestor de contrasenyes en el nostre iPhone que funciona amb un Face ID, tots ho podem tenir amb el Google Password, que a part entres també a través de l'empremta digital o del Face ID i home.

Com activem aquests gestors de contrassenyes? És a dir, si ara algú està a casa i agafen el seu telèfon mòbil, com activem un gestor

de contrassenyes? Si tenen un iPhone, veuran l'aplicació que es diu Contrassenyes o Passwords, depenent de l'idioma en el qual tinguin el sistema operatiu. En el cas de les contrassenyes de Google, poden anar al seu navegador i posen passwords.google.com i veuran tot el llistat de contrassenyes. Us diré més, si teniu un iPhone al davant i teniu l'aplicació de contrassenyes, hi cliqueu i us sortiran. 6 grups d'informació. Veureu que hi ha uns que posa totes. Claus d'accés, codis, wifi, seguretat i eliminades. Que mirin quin és el número que li apareix en seguretat. Si li surt 0, perfecte, bingo. Com li comencin a sortir alguns, aquesta tarda han de comprar pipes i posar-se a canviar contrassenyes. Si posa 151, és un problema? Mare de Déu, senyor, per favor, Elisenda. M'agafarà alguna cosa, ara.

És com el Bruno Pérez Juncá, que ens esbroncava a tots també,

la serva amb les mans al cap. Si hi ha algú a casa que li surt això, 151, què hem de fer? Algú està fent aquesta prova a casa i diu, d'acord, contrassenyes, estic a l'iPhone, a seguretat, em surten 151, com algú que possiblement estigui a l'estudio. Què ha de fer? Canviar totes les contrassenyes de tot el que recordi que és important, tipus banc, mails, etcètera, etcètera? Sí, sí. Ara mateix, eh?

Ara mateix no ho sé, però aquesta tarda es pot posar tranquil·lament, o aquest cap de setmana ja té feina, i comença a posar-se compte per compte, que a part ho pots fer d'una manera bastant ràpida des d'aquesta aplicació, els que tinguin Mac també ho poden fer des de la pròpia aplicació, o des del seu ordinador sempre serà més còmode, i els que tinguin Google, tres quarts del mateix. Però mira, si no els hi dona temps, com a mínim, que escollin aquelles que, com estava dient el Marc, que siguin més prioritàries, home, la de l'iCloud i la de Google si tens Android, ai, perdó, i que ho puguin canviar i que sigui més o menys ràpid. I perdoneu una cosa, eh, és que si no, revento. Els que estiguin utilitzant intel·ligència artificial, chat GPT, no sé, perplexity, copilot, més o menys, la que sigui, doncs haurien de, quan accedeixen a aquestes aplicacions, ells entren normalment en Google Connector o en Microsoft Connector. Clar, si tu la teva contrassenya de Google la tens, doncs en aquest cas afectada, el clic per poder accedir a l'historial del xat GPT és bastant ràpid. Per tant, recomanem sempre tenir doble factor de verificació en els comptes que emanen sobre la resta de les aplicacions. Google, Microsoft, Apple, etc. Allò que et diu,

entra com Google, no? Doble factor de verificació. Ara ho explicarem en algun cas concret. Abans, però, hem penjat a l'Alfons, perquè si no, no ens dona temps. Això que ens deies, Selva, i amb això ja t'acomiado, diu que té un gestor de contrassenyes de pagament, però que es troba amb el problema que les aplicacions dels bancs no permeten utilitzar aquest gestor de contrassenyes. Això passa habitualment? Toni, m'ho pots revelar?

Sí, una cosa és l'emplanament automàtic que els bancs no permeten per seguretat, però tu pots guardar informació segura al gestor de contrassenyes igualment i fer-la servir pel banc.