Consultori sobre com preparar un bon cafè i sobre com netejar la cafetera

La Inma Vila i la Nabila El Gamuchi. Molt bon dia, com esteu? Molt bon dia. És dir bé el nom, no? Per primera vegada a la història, oi? Estupendament. Que bé, que bé, Nabila. Les dues són baristes de cafès Cornellà. A Catalunya, així en general, em diríeu que és un país cafetersi o no? I tant. Jo crec que sí, molt. De l'1 al 10? 11.

La Nabila, 11. Jo, 8, potser, 8-9.

8-9. Ostres, estem molt amunt, no? Primer, pregunta, ¿tots els cafès són igual de vàlids com els cossos? Que deia la Marta, el cafè de filtre també se'l porta a apreciar.

És bo, també, Nabila? Oh, i tant. Jo vaig tenir l'experiència contrària. Jo, quan vaig anar a Colòmbia, és quan vaig començar a preferir el cafè de filtre. Oh!

Per favor, ara no li podem dir a algú que apren americano, això que aprens tu és horripilant, no? Si està ben fet, no.

El que passa, jo crec que aquí estem molt acostumats a l'espresso, que també és el que més aprenem, no? Però hi ha altres maneres super vàlides i totes són bones. I també perquè tenim una cultura de bars molt catalana. I també jo crec que el cafè s'ha de prendre segons el moment del dia. Per exemple, després d'un dinar, també de gust un cafè intens que faria amb l'espresso, però potser a mitja tarda em vendria de gust un cafè filtrat.

Mireu, si volem que el cafè surti bo, què és més important el cafè o la cafetera? El cafè. El cafè. Uh, menys mal que han dit el mateix, eh? Finalment es queda tan descoordinada. Quant de temps dura la cafetera? Ai, la cafetera. El cafè al cos. Ara no me'n recordo, però sí que em va dir. Entre 5 i 8 hores. Ah, mira. Entre 5 i 8 hores. I depenent de la persona. Per tant, quan et fas un cafè, allò, que vas a sopar amb algú, no, un cafè que he de conduir, després pots estar fins a la matinada. Tocar les maraques. Nabila, Imma, us preguntaré, quin gust hauria de tenir un bon cafè? Com definim un cafè? Ha de ser amarg, ha de ser dolç, ha de ser aromàtic.

Per mi ha de ser aromàtic, molt aromàtic, dolç. Si té molt amarg, potser alguna cosa no hem fet bé, o el cafè que hem fet no és de massa qualitat. D'acord.

Posar-hi sucre és un sacrilegi.

No necessàriament. Si t'agrada amb sucre, jo crec que te l'has de prendre amb sucre. Ho han dit amb la boca petita, eh? Com volem dir, no volem fer fora ningú. El que sí que passa és que emmascares una mica tot el seu aroma.

I si posem llet, estem matant el cafè o és ok?

Mira, al final és que venim de torrats molt foscos, on llavors ens veiem quasi obligats, no? A posar sucre o a afegir llet. I cada vegada es torra amb més intenció que el cafè pot tenir molts matisos. Hi haurà cafès que tenen notes a cacau, a fruits secs, però n'hi ha d'altres a fruitats, cítrics I llavors, si tu hi afegeixes sucre, doncs ho emmascares una mica. I jo crec que cada vegada s'emprèn menys de sucre i de llet, però cadascú l'ha de prendre com vulgui, perquè al final és una

experiència que tu has de gaudir. El cafè caduca, això no ho sé jo. Caduca? Sí, sí. Ai, quant de temps triga a caducar? Aprox. Ho dic perquè la gent allò de, no, jo prenc poc cafè i vaig comprar un d'això de cafè molt, cada qual l'hem de renovar de les nostres lleixes.

Bueno, el cafè molt, d'entrada, penseu que un cop molt el cafè, l'aroma es va. Cafè molt? Malament. La conservació en principi hauria de ser en tot cas la nevera, perquè així aguantem una mica més tota l'aroma.

Què? Jo això no ho sabia. El tenim tots a sota la cafetera. I amb les galetes. És que el cafè i galetes va junt, no? Què vas a dir, Marta? Oh, i el gra? També.

Què? També a la nevera? O sigui, penseu que quan tu obres un paquet de cafè està conservat a dintre del paquet, però quan tu l'obres. S'oxida, llavors en contacte amb l'oxigen es va oxidant. Llavors és millor sempre amb un pot, si vols, però sempre conservat a la nevera en fred.

I la típica pinça no, eh? La típica agulla d'estendre, això no acaba de. El cafè normalment ve com amb una espècie, perdó, embolicat amb una espècie de pel·lícula que no li toqui el sol. Si tu el traspasses a un pot,

no li toca el sol. Què passa aquí? Bueno, si el poses a la nevera, ja en principi és el sol.

Si no has de canviar la nevera, és el sol.

Puc fer una pregunta? Estem en contra del torrefacte, aleshores? Sí, sí, sí, totalment.

Incluso afegiria que preguntàvem per la cafetera, que és més important la cafetera o el cafè, i després del cafè, el molinet, abans que la cafetera. Si tu pots moldre cada dia cafè, és una altra experiència. I vosaltres què hi teniu a casa a beure? Els professionals. Jo no tinc màquina espresso a casa. Jo faig cafè de filtre, jo tinc la bicicleta, l'aeropress, faig servir la caleta. I tu, Imma?

Jo tinc una màquina espresso professional i un molí, a part. O sigui, morro el cafè cada vegada que faig un cafè. El Josep Maria

és l'alumne avantatjat de la solució, perquè ell guarda el cafè en un pot de vidre al congelador. Has de congelar el cafè, eh? Sí, sí. Josep Maria, bravo.

I quant de temps dura congelat?

El que vulguis, bueno, tampoc no massa temps, però sí, sí, tens molt més temps per tenir-ho ben bé.

Perquè si no el congelem, perdona, la nevera, o sigui, perquè la gent ho tingui clar, fora de la nevera, quan ens dura?

Fora de la nevera molts, durarà 15 dies com a molt. D'acord. Engrar fora de la nevera? Engrar fora de la nevera, un mes. Un mes. Engrar a la nevera? Engrar a la nevera, més temps. 6 mesos.

És molt relatiu, perquè el cafè un cop obert comença a oxidar i depèn del teu nivell d'exigència. Per mi un cafè molt del matí a la tarda ja no va. Si tens nivell d'exigència, mitjó mullat, 8 mesos.

Però si tens una miqueta de gust. Un mes com a molt, no? Exacte. Un mes com a molt. I congelat?

Congelat pots estirar una mica més, potser dos mesos, i després l'has de treure, deixar-lo temperar, i després el pots fer servir.

D'acord. Malcom, perdona, aquest és de fons.

No, vull dir que això de congelar i tal, tenia una pregunta rara, perquè hi ha una altra cosa que és el que fer amb gel, que a l'estiu es fa molt i tal, i a mi això m'agrada, que sé que no és molt purista, i ara fan una cosa. Depèn, a veure si és un gel de gasolinera, fill meu, és a saber què t'estan fotent allà, però un bon gel. No, però això parla, que ara fan una cosa els vals. Colbru. Què, què, què?

És un cafè macerat. A veure, repetim el concepte, que aquí la tieta Marta i jo no. És cafè en fred, el colbru. Colbru. Ah, és allò que jo llegeixo colbriu. Sí.

I què és això? Expliqueu-m'ho. És un cafè macerat en fred. És a dir, es posa amb aigua i el cafè molt dintre d'una ampolla o un recipient amb un filtre, poses l'aigua i el filtre i poses el cafè molt i ho deixes macerar entre 17 i 24 hores. Llavors va fent, va fent, va fent, després treus el filtre, et queda el cafè ja fet, fred, i el poses a la nevera i tu te'l pots anar consumint quan vols. Ah.

Ah, amic. Sí, sí, té un gust una mica diferent. Sí, sí. I després hi ha aquella gent que fa cafè amb gel i que et porten el gel que és com gel de cafè. Recomanable o no recomanable? La Nabil ha fet una cara, una microexpressió d'aquesta merda. Tinc subtítols. Això és molt de cunyat. És allò de, ara es treca el gel. I surt i ve amb les glaçoneres, és que jo el gel el faig amb el cafè que va a sobrar d'ahir. Però tu trobes, per tant, és adequat, Nabila?

Per mi no és adequat. Llavors, com que cada cafè és diferent, depèn de quin cafè estàs fent servir, quin origen o. No.

I clar, depèn també com hagis fet el glaçó, si el fas amb un cafè que és un residu d'un cafè que t'ha sobrat, clar, aquell cafè ja altera molt el producte que tu tens després. Ja pots anar fent molt el cafè i tota l'especialitat del món, i si li fots allà un cafè de la tieta d'en Malcolm. També li pots posar-hi un gotet d'aigua, no? Exacte, això sí que és més important. I per què la fem servir, l'aigua? Doncs per netejar primer el paladar i ja preparar-lo per degustar el cafè, o també per diluir la concentració que tens de cafè. Potser t'agrada més suau i tu vas fent un golopet d'aigua i un golopet de cafè i ho barreges a la boca.

I alerta perquè la Montse ha provat el cafè tradicionalment considerat com a més car del món, concretament a Bali, un cafè que es diu Kopi Luwak, pot ser?

És aquell cafè que passa per una cibeta, que se'l menja. Explica, explica. Llavors, de feca al gra, després es renta. És cafè o caca? Sí, home. És tot plegat.

A veure, entre 200 i 600 euros per kilo,

diu la Montse. Perquè és una cibeta que es menja el cafè. Què és una cibeta? Un animal. Ah, perdó. Com un rosegador, no? Sí, exacte, és com una rateta. Sí, és com un O sigui, una rata que caga el cafè. O sigui, un esquirol. Que queda més bé. Molt bé, sí, sí, és així. Marta Pontnou. Estic gana i estic molt agressiva. Aquesta civeta ingereix el cafè, després de feca, entenc que es rende un procés de rentat, i aleshores directament

el poses a fer. Sí, l'origen, la gràcia i el valor que té era perquè antigament, llavors, elles en llibertat escollien la cirera en el seu punt òptim de maduració i el que elles defacaven era la millor part de la planta. I et feies uns cafès espectaculars. Però què passa? L'ésser humà tot ho ha de corrompre i ara estan esclavitzades, tancades. Per tant, la sirena és més verda que vermella. La rata és tancada. Exacte. I llavors és un consum.

Cadenes, etc. Cadenes? Sí, amb gàbies. Però, tio, ¿alguns l'heu provat? ¿És espectacular? No, per mi no.

Abans la gràcia era aquesta, trobar-ne i. Sí, no estem a favor de. Home, ni encara que sigui espectacular. És que sempre, igual, patint animals i dones.

I la Clotilde afegeix una altra nova cafetera, que és. Jo tinc una cafetera d'èmbol, o de pistó, entre parèntesis, French Press, que a França és bastant habitual. Potser queda menys intens el gust, però pot dur més cafeïna que els espressos.

És així? Però què és això? Imma, com funciona aquest tipus de cafetera? O una vila, perdoneu, eh?

No, la French Press és una cafetera d'èmbol, que és a dir, és un pot de vidre que poses tu el cafè, d'acord? Llavors hi poses l'aigua calenta a dintre, remenes i deixes esperar uns 3 minuts, 3 minuts i mig. I després apretes l'èmbol cap a baix, et filtra tot el cafè a sota i ja tens la beguda a dalt. Ah, només en 3 minuts, eh? 3 minuts, 3 minuts i mig. És com si infusionessis el cafè, no? Exacte, és com una infusió de cafè.

Això és la cafetera d'èmbol. Sí, la French Press. D'acord, t'havies preguntat malcompte.

No, era preguntar sobre això, però jo he estat a Etiòpia i he vist aquesta cerimònia

que fan del cafè moltes vegades. El Malcom és guia a Etiòpia. A l'any que ve ens hi portarà tots. El novembre fa un viatge i ell és un dels guies. On podem trobar aquesta guia? A Cananga, podeu anar a Cananga. A Cananga és una agència de viatges on trobareu l'excursió amb el Malcom Otero.

Allà fan aquesta cerimònia del cafè, que es diu Buna, i fan una cosa, perquè el cafè està tendre, i allà agafen una paella sobre el carbó, la fan, com que és també una mica turístic, te la deixen tal, i després fan el cafè, o sigui, tu prens un cafè que has vist verd, diguem-ne, i te'l prens després, i està prou bo aquell cafè. Però no és el procés de torrefacció. Ell agafa la paella aquesta i allà. Si no és indusquial. El torren allà directament. És tot molt cassolà. La meva pregunta és, es podria comprar cafè verd nosaltres i fer el cafè?

Epa, bona pregunta, boníssima pregunta. De fet, hi ha una tendència que ja comença a fer-ho. No fotis. Vam estar l'any passat a Amsterdam i molta gent té torredora de 50 grams, compres el cafè verd, te'l torres i.

Ja estem fent prou de coses. Fes-te tu el saps? Fes-te tu el dinar, fes-te tu el cafè. No, no, jo no, jo m'ho compro fet, això.

Jo també ho penso, eh? A part que el cafè amb cop torrat necessita uns dies per anar evolucionant, llavors tampoc seria el punt òptim.

Perdoneu un moment, és que m'he empenat jo, no estava mirant el xat del programa, que tenim trucades aquí pendents. A veure, Patrick, des de Catalunya Nord. Patrick, bon dia. Hola, bon dia. A veure, quina és la teva pregunta per les nostres expertes cafeteres?

No bec cafè, sinó cappuccino. I ho vull saber primer si faig bé. Després, si quan me'l preparo és millor que posi, que faci bullir o escalfar aigua o llet. I també si és millor que me'l prepari jo mateix o si pot passar, si pot alargar bé, si em bec de càpsules. Com el cafè. D'acord, primer,

la primera pregunta és cappuccino bé o malament, oi? Si l'has de fer amb aigua o amb llet, aquest cafè, i la tercera seria si és millor el cafè que et pots fer tu a casa o el de càpsules. Són aquestes tres preguntes? Vinga, doncs et responc en antena. Patrick, gràcies per escoltar-nos. Un abraçada molt forta a la Catalunya Nord. Fins ara. Adéu, adéu. En Patrick, que ha fotut tres preguntes, tu. A veure, primer de tot, ell deia, millor un cafè que pugui fer jo, moldre jo, o càpsules? Crec que està. Ja l'hem fet, no? Sí, sí. Li diem que el faci ell. Exacte. Que se'l compri en gra, el molgui I se'l faci ell. I se'l faci ell. Primera pregunta resolta. Després, fer-ho amb aigua o amb llet, el cappuccino?

El cappuccino porta llet d'entrada, és un espresso amb una mica de llet i l'escuma texturitzada de la mateixa llet. Per tant, per mi un cappuccino ha de ser amb llet.

Hi ha gent que fa el cafè. Això és el que et anava a dir. Jo crec que la pràctica aquesta perillosa de posar llet a la cafetera italiana i que no ho recomano és perillós i no és el que estem buscant. El cafè s'ha d'infusionar amb aigua i és un altre tema pendent perquè és inclús igual o més important que el cafè si l'aigua no és bona. El 98% de la beguda del cafè és aigua. Per tant, aigua d'ampolla? O filtrada? Sí, sí. Menys dura, millor. Que no sigui molt tova.

Una beceria, per exemple, no ens anirà bé perquè necessita uns minerals. D'acord. Però una que estigui a mig, que no sigui tampoc molt dura, com una solanda de cabres, per exemple, que és molt dura.

Una font vella. O una viladrau. Tiran cap a casa. Tampoc. Ah, no podem dir marques. Perdoneu. No ho ha dit l'Imma, ho he dit jo. No passa res. No,

però em refereixo que un mateix cafè, a vegades hem fet algun tast amb diferents aigües, i la gent ha percebut com si fos un cafè diferent, i sempre és el mateix cafè i canvia, que si aigua de la xarxa, aigua amb més duresa, amb menys, amb més sodio.

Ni molt dura, ni molt tova. O de pou, al meu poble hi ha un bar, un dels bars, on tothom hi va a fer cafè, que diuen que és el més bo, i és perquè deien que l'aigua venia. Que és d'un pou i aquella aigua és diferent de manantial. Nabila, en aquesta línia del que estàvem dient, que hi ha gent que hi posa llet a dintre de la cafetera italiana, això ja és dir que no?

Sí, ho he vist molt a les xarxes, inclús pot ser perillós, pot explotar la cafetera, no té la mateixa densitat que l'aigua, vull dir, no està pensat per infusionar el cafè amb llet. Després hi ha gent que

fa una cafetera i amb aquell cafè que surt torna a posar-lo en el dipòsit perquè faci una altra cafetera. Això què és? Recramat. La cara de la Imma ja és tremenda. Recramat horrorós. Per tant, no ho feu. No, sisplau. No doble infusió en el cafè, aigua duresa mitjana, tampoc no us passeu ni cap amunt ni cap avall, comprar, a ser possible, cafè de gra i moldre'l al moment, emmagatzemar-lo tancadet a la nevera i infusionar sempre amb aigua, ni llet ni dobles infusions d'aigua. De moment estem aprenent això, aniré fent el decàleg. Tenim una trucada, la Neus. Neus, bon dia. Neus, de Passant de la Conca, de Conca de Barberà, bon dia. Sí, bon dia.

Com estàs? Mira, bé, bé, escoltant cada dia el programa vostre, que m'encanta, he après moltes coses.

Així m'agrada, aquesta és la finalitat.

Un aplaudiment per a tu. Un aplaudiment útil.

Sí, m'encanta. He après moltes coses que ho ignorava. Quina és la teva pregunta? És una curiositat antiga. I automàticament el portat, el cafè, et porta una botella d'aigua.

Automàticament. És veritat, això. I, de fet, alguns llocs encara ho fan, que et posen el gotet d'aigua. Per què s'ha deixat de fer, això? Tenim resposta, les nostres expertes?

Jo crec que és per la pràctica del mateix moviment que hi ha en el local, però s'hauria de fer sempre, jo crec.

I amb el cafè amb llet també, i amb el tallat també, o només amb cafè sol? Per mi, més amb cafè sol. Us he de preguntar, quins són els principals països exportadors de cafè?

Polòmbia, Etiòpia, Brasil, Ruanda, també Indonèsia.

L'Elisabet fa anys també, alumna avantatjada, que té el cafè natural i molt a la porta de la nevera, per tant, ha fet els deures. I la Montse, concretament, té una pregunta sobre les càpsules. Les càpsules també s'han

de guardar a la nevera? Bona pregunta, perquè heu dit el cafè a la nevera. Molt bé, Montse. S'han de guardar a la nevera, les càpsules? No crec, no crec. No cal. No, perquè estan. Tenint en compte que ja venen en plàstic. Un drama. A la Nabila no li agraden les càpsules. N'hi ha algunes que són fetes amb materials reciclables i no és plàstic, eh? Tampoc els donem l'ok?

Bueno, el que passa és que si no és un material reciclable no farà barrera, llavors l'aroma es traspassa.

Mira, el Roman, perquè clar, aquí parlem de quin tipus de cafetera, com fem el cafè, i diu, què en sabeu dels cafés de Puchero? Ho dic així en castellà perquè, diu, era tradicional a Extremadura, ho veia que ho feia la meva àvia, era, posava aigua a bullir amb una olla i el cafè molt a coure. Com un caldo.

Què en sabeu d'això? Què en sabem, Nabila? No, a mi el cafè de Puchero m'agrada molt, però hi ha dues versions diferents. Hi ha una cap a Galícia que ho fan d'aquesta manera, com ell diu, que està molt bo, a mi m'agrada, però també hi ha una altra tendència a fer-ho amb el gra, sencer. Ah, gra sencer. I això sí que em sopta, una mica. Et sopta en negatiu? Sí, perquè penso que es va popularitzar, des del meu punt de vista, és una teoria meva, pel torrefacte, perquè llavors sí que tenia sentit posar-lo i sortien els sucres, però si no, si tu no mols el cafè,

no té gaire sentit. Per tant, ja sabeu, dues maneres de fer cafè de putxero, una de vàlida i l'altra xepi-xepi. Ara, si t'agrada, t'agrada.

Clar, com que jo tinc cert esnobisme dins del món del cafè, vull preguntar si el cafè aquest de Blue Mountain de Jamaica és tan, tan, tan bo com es diu o és un cafè normal, bo i tal, perquè és una mica més car que els altres i a vegades no sé si és pur esnobisme o realment paga la pena.

A veure, què li diem, Imma? Home, jo trobo que és bo, està bé, està molt bé. Sí, sí, a mi m'agrada. Val la pena, val la pena que te'ls gastis si ets un especialista. Sí, sí, sí, de les muntanyes blaves és guai.

En cafè. Com es renta una cafetera? Quin és el principal adversari d'un objecte com aquest? Doncs parlem amb en Jordi Millán. Jordi, molt bon dia. Hola, bon dia. En Jordi pertany al Gremi de Drogueries i Perfumaries de Catalunya, propietari de Drogueria Millant. Jordi, així d'entrada, una cafetera, la típica Orolei, s'ha de rentar com? Hi posem sabó o no hi posem sabó? Aigua calenta, freda? No, no, sabó mai.

Mai sabó? No, mai. Vull dir, no perquè és que. No. No perquè és que. La fas malbé. La fas malbé. No. O sigui, hi ha productes al mercat que són descalcificadors. Ahà. Que serveixen per al tipus d'olei, com per les de càpsula, per tot tipus de cafetera serveix. I si descalcifices ja estàs netejant. D'acord, si descalcifices neteges. Per tant, queden impecables, no queden olors, no queden residus de sabons, és el millor que es pot fer. Per tant, Jordi, si jo faig servir. És perfecta i serveix per a tot tipus de cafetera.

Jordi, jo tinc una pregunta, però, a la gent que ens estigui sentint a casa. Ostres, jo faig un cafè, els li passen aigua i descalzifiquem cada quan, un cop al mes, un cop a la setmana, com ho hem de fer amb aquest producte que ens has dit? Normalment, amb un cop al mes,

també depèn de l'ús, perquè, clar, no és el mateix si fes el cafè un cop a la setmana que si fes tres cafès al dia. Normalment, a les cafeteries, sobretot a l'orell, a l'orell ja veus a dintre que ja no està llisa, que queda com aspre, i això és la calça que s'ha d'arribar.

Per tant, cafeteres Oroley mai a la vida el rentabaixelles, que això també ho he sentit. L'Imma va fer que sí, en Jordi assumeixo que diu que sí. No la podem posar al rentabaixelles. Després et preguntaré si se'ns taca la roba de cafè. He llegit moltes coses, he vist moltes potingues, que si vinagre blanc, que si sal i llimona, que si clara d'ou, que si cervesa, bicarbonat. Què és el millor per llevar les taques de cafè de la roba?

De la roba? Doncs mira, són productes químics. Però que funciona molt bé. Tens l'esmàquia, que està en pols o en espai o en líquid, com vulguis, i el de tota la vida, el flexene. El flexene, ets molt fan del flexene, eh? El flexene és una passada.

És que el tenim guardat, he de dir, a la gent el tenim guardat com Jordi Flexene, eh? Perquè sempre recomano el Flexene en Jordi. I Jordi. Però aquest no s'ha queixat mai ningú. Mai a la vida. No ens ha trucat ningú dient el Flexene no funciona. Funciona. Jordi, vaig molt curta de temps, ja saps que sempre et truco sempre que puc, però acabaré amb una pregunta. Si no només se'ns taca la roba, per exemple, el marbre, tenim una taca de cafè, allò no és porós, però de vegades queda una mica de taca. Com la podem treure del marbre o marbre blanc, per exemple?

D'un marbre blanc? Bueno, és que el marbre és porós, també. Si no està acabat de polir o recent polir, vull dir que és porós. Llavors pots agafar una solució d'aigua, vinagre o llimona, però diluïda amb aigua, no directament, i fregar-ho amb això.

Per tant, solució. Aigua amb llimona o amb vinagre. Jordi, una abraçada. Adéu.

La Mònica té una pregunta, eh? Diu, quina diferència de cafè hi ha entre les plantacions que són a gran altitud i les plantacions que són a nivell del mar?

Va, acabarem aquesta dient que hem dit cafè de Putxero, cafè de Topí, en català correctament. O cafè de Michó, diuen també molts oients, com la Pilar o la Montse. Respecte a les plantacions, que tenim dos minuts, a veure, alta, alta, com han dit això?

A gran altitud o a nivell del mar? Sí, això que dèiem ja mai que, per exemple, és a muntanya, a la bruma i no sé què.

Quina és la diferència?

Normalment els cafès aràbica són els que són a gran altitud i els robustes a menys altitud segons el nivell del mar.

I quina és la diferència organolèptica? Organolèptica de sabor vaja. Sí, moltíssima.

Nosaltres estem molt acostumats a prendre més cafè robusta. No és que un sigui millor que l'altre. De fet, hi ha espècies que són infinites, però les més comercialitzades són l'aràbica i el robusta. I la diferència és que normalment el Robusta, Imma, no sé si estàs d'acord, té molt més cos, és més intens.

Sí, fa més crema, però també té més cafeïna. Exacte. Llavors l'Arábica és molt més aromàtic, no té res a veure. I té menys cafeïna que el Robusta.

I perfils molt diferents. Sí. Jo m'he quedat amb moltes ganes de saber-ne més de cafè. I nosaltres, de si ho fem bé o no, això de la mitjanit. A tot això, pregunta ràpid abans de marxar. I a la salut. Quan ho fem amb l'orolet, s'ha d'apretar o no el cafè? No, no. Mai a la vida? Mai. Saps que gent li fot la cullera i fa un pressing

catch contra la cullera? Compactar. Compactar, enrasar i ja està. Compactar, enrasar i ja està. Que l'aigua pugui passar igual per tota la superfície i no es coli per un canal i no acabi d'infusionar bé.