CP Sarrià: 75 anys de futbol i de barri

El malic del futbol, amb Jordi Meli.

Fútbol català amb el Jordi Melli, que avui estem de celebració, perquè el Melli, que no el tenim voltant per Catalunya, que ens agrada que trebixi territori, però també ens agrada que vingui a l'estudi.

No l'havia estrenat, aquest, encara. No, no havies vingut a aquest estudi. L'hem fet nou, Estudi 3 de Catalunya Ràdio. Ha quedat maco o no? Molt, molt, molt. Que passa que el que fa boquet d'estudis la gent que hi ha a l'estudi. Això és molt important.

Em permetràs que em salti un moment el guió? Perquè saps que aquesta temporada ens fixem molt en el Lleida. El Lleida ja ho saps que comença una nova aventura des de la categoria més baixa, des de la quarta catalana. Vam explicar el dia que van debutar al camp del Sunyer, que van guanyar, que va haver-hi un munt de gent al camp del Sunyer. Va guanyar el seu partit, vam saludar el vicepresident en directe. El camp d'esports l'altre dia van dur, em sembla que eren gairebé 5.000 persones, és a dir, eren molta gent, més de 4.000 socis, i allà on van, Quarta Catalana, alguns camps de terra, doncs clar, fan calaix, fan caixa. I avui, em feia il·lusió poder-ho explicar, perquè jugant, o havien de jugar, ara ens ho explicarem, el camp del Sudanell. Clar, qui està molt involucrat i és de Sudanell? Home, un crac d'aquesta casa. Un mite de Catalunya Ràdio, redactor històric d'Esports de Catalunya Ràdio, el Josep Anton Aïssa, que, si no m'erro, encara deu ser el secretari de Lluís del Sodenell. Hola, Isa, què tal? Hola, president. President, home, president. M'he quedat curt, m'he quedat curt. El president també deu fitxar, no? Bueno, no, això ho farà de fer l'entrenador.

El president només diu ok i ja està, si no malament. Cadascú té el seu departament.

Escolta, Maís, heu tingut una mala notícia perquè no es juga el partit contra Lleida, que ha passat, que plou molt, no?

Sí, ha plogut des de les 10 del matí i continua plovent. Han vingut a Lleida els dos capitans, els dos entrenadors, l'àrbitre, I bé, hem vist que això seria un desastre, que el camp no estava per jugar i l'hem ajornat a dimecres.

Aquest dimecres a les 9 de la nit. Però clar, dimecres no us deu anar massa bé, no? Perquè potser no us vindrà tanta gent, que és el que suposo us pareu, no? Fer calaix.

Bueno, però clar, plovent tampoc no. La gent tampoc no venia, vull dir, era. De perdidos al río, que diuen els castellans, no?

Perquè quanta gent esperava avui al camp, Isa?

Bueno, a Soñé hi van anar mil, però nosaltres ja teníem perspectiva que no vindrien tanta gent perquè ha baixat una mica el suflé i perquè el Meteocat ja anunciava que faria mal dia. Amb la qual cosa hauríem estat, jo crec, 600 o 700 persones. Però bé, amb això no hi podem fer res.

Pregunta, quin pressupost teniu al Sudenei, Lleisa? Doncs mira, 15.000 euros.

A Lleida només amb socis ja n'han recaptat 200.000.

Imagina't. Imagino que, clar, per qualsevol equip de la categoria, que et vingui el Lleida i feu bon calaix, gairebé et cobreix, no sé si tot el pressupost, però bona part.

No, tot el pressupost no, però és una bona ajuda. Però, clar, nosaltres aquesta ajuda no la tindrem. Ja. Escolta'm, objectiu, Aïsa, la temporada del Sudanell. Bueno, mitja taula i que els nois del poble, que cada vegada són més, es vagin consolidant a l'equip. Jo crec que el Lleida jugarà en una altra lliga.

Jo crec. No, no, clar, m'ho imagino. De moment, dos golejades, dos partits, dos golejades.

Sí, a veure, són, diguem que són, encara que no siguin l'equip de més categoria de la ciutat, són el que té més arrels, d'una ciutat de 150.000 habitants, i el rest, doncs, nosaltres en tenim 900, m'entens?, I tots els equips de la categoria, uns en tenen 1.000, 1.200, vull dir que és una altra lliga. Com prova la jubilació, Isa? Bé, molt bé. De moment no hi ha pas queixa. Quins trets. Quan vulguis passar-te per aquí.

Sí, contents de saludar-te aquí en directe. Home, em feia molta il·lusió. M'ho ha dit el Campos. Escolta, que el Lleida ha jugat amb el Sudaner.

Sí, s'ho va apuntar, s'ho va apuntar. El que passa que, clar, jo esperàvem que avui poguéssim jugar i poguéssim explicar això, que hi havia molta gent i ens ho passàvem molt bé, que era com una festa major del futbol. Però no ha sigut. Ja serà, ja serà. No s'hi pot fer res. Una abraçada, Isa, que vagi molt bé. A tu, gràcies, adéu. Mític relator històric de

Catalunya Ràdio. Me'n recordo quan ens trucava a Ràdio l'Hospitalet. Com estàs, Mèlic?

Bé, mira, avui et vull dir una cosa molt important de l'himne, perquè hem investigat molt avui amb l'himne que posarem. És l'himne de la Unió Esportiva ADIAR, un himne de 2011 amb una bonica història al darrere. La lletra és d'en Joan Prat. En aquella època entrenador del primer equip, que també el va ajudar en Roger Coll, que també era amic d'en Joan Prat. La van refinar el propi Roger Coll i el Jordi Costa, més conegut pel sec, i la van gravar a Well Shown Estudio de Cerdanyola. Ho van fer amb els següents músics. Un bateria, Paula Foz, un baix, Marco Rominas, dos guitarras, Roger Coll i Xose Ruiz, un teclat, Roger Coll i Xose Ruiz, i la veu d'en Jordi Costa. El productor musical va ser en Xose Ruiz. El Jordi Costa del tot Costa, eh? No, el Jordi Costa és ex-Strombers, que va fer l'himne, recorda el Fruituseng. Ell ara s'ha dedicat a la música més reparadora, a la música més social que no la de l'espectacle, amb un projecte que, si la gent el vol seguir, és Canta.cat. La lletra d'aquest himne és preciosa, amb molt de sentiment i amb una interpretació d'en Jordi Costa deluxe. Un tastet, escoltem-lo.

El camí d'aquells jugadors que amb el seu cor van començar.

T'haig de dir que tota aquesta informació la tenim gràcies a un home que ho documenta tot, que es diu Josep Badia. Si ara ja diuen Josep Badia, no saben qui és. És de Cal Estabet, així el coneixeran, que és exdirectiu. Ara és també directiu del club, que va recopilant tota aquesta informació i també treballa a l'Ajuntament.

Molt bé, després l'escoltem. Abans, tema del dia. Però quan és cada qui. I avui volem felicitar el Centre Perruquial Serrià pel seu 75è aniversari. Una efemèride molt especial que el club vol aprofitar per recordar en majúscules la figura del seu president fundador, Josep Calderó Pitu, que ens va deixar l'1 d'abril passat als 91 anys.

Per això el CPSR vol que el record d'en Pitu sigui molt present durant els actes de celebració d'aquest 75è aniversari. I és que el club sempre ha viscut sota la tutela, sempre, de Josep Calderó Pitu, que amb només 17 anys ja va fundar el CPSR l'any 1952 i que va estar 7 dècades al capdavant de l'entitat, fins al 2022, quan en Josep en tenia 87 d'anys. En aquell moment va ser anomenat president d'honor del CPSRI, càrrec que va mantenir fins que ens va deixar, malauradament, ara fa uns sis mesos, als 91 anys. Tota una vida dedicada al CPSRI, una vida vinculada al futbol i, sobretot, a tot un barri que ell el va estimar i també el barri va estimar en en Pitu. L'actual presidenta del CPSRI és la Puri Romero, que considera que aquest 75è aniversari ha de ser també un gran homenatge a la figura d'en Pitu, per tal que mai s'oblidi el seu llegat.

La millor manera de recordar-lo és mantenint viu tot allò que va representar per a aquest club, no només recordar la persona sinó els valors, la seva estima al club, el seu compromís i la seva manera d'entendre'l. I sobretot m'agradaria que les noves generacions coneguessin qui va ser i què va aportar, perquè al final el millor homenatge que li podem fer és que el seu llegat continuï formant part del club durant molts anys.

Per tot plegat cal recordar que en Pitu va rebre la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya el 2003 i la medalla d'honor de Barcelona l'any 1999. A més, durant la festa major de Sarrià de 2012, coincidint amb el 50è aniversari del CP Sarrià, el club i el districte van voler retre un menatge molt especial en Pitu. De la mà de l'artesà i matginer David Ventura, del taller Ventura en Ventura Osta de Nevada, es va constituir un gegant que reproduir la seva imatge. La figura va ser cedida, ha estat cedida posteriorment a la colla gegantera de Sarrià, convertint-se així en un símbolo més del vincle d'en Pitu amb el club i també amb el barri. El CP Sarrià va donar el tret de sortida als actes del 75 aniversari amb una celebració al Teatre de Sarrià el passat 30 de setembre, una trobada molt especial per commemorar 75 anys de futbol, de persones, de famílies i de barri, però sobretot per celebrar 75 anys d'una manera d'entendre i viure i compartir el futbol.

Puri Romero és la presidenta. És una manera d'entendre el futbol, basada no només en competir, sinó en educar, en formar persones, fer amistats, crear aquell sentiment de pertinença que és el que jo tinc des dels vuit anys que anava a veure el meu germà i el meu pare jugar a futbol. Aquesta identitat de ser ceperiano, per mi és fantàstica.

Quines són les fortaleses del club després de 75 anys d'història? Per a Puri Romero la resposta es troba en tots aquells valors que envolten el futbol i que en Pitu precisament va defensar i potenciar al llarg de tota la seva trajectòria. Uns valors que, segons la presidenta, avui corren el risc de perdre'ls.

És la gent i aquest sentiment de pertinença. Però també la capacitat d'adaptar-se al llarg dels anys, també formar jugadors i jugadores i sobretot formar persones, que avui en dia el món del futbol cada vegada és més competitiu i és difícil mantenir els valors i la identitat dintre del club, no? I que és un club de família i portar 75 anys fent-ho és un orgull i crec que té molt de mèrit.

I quins són els propòsits de cara al centenari? La presidenta del Club Puri Romero es marca diversos reptes de futur amb un objectiu clar, continuar avançant sense perdre de vista l'essència i la filosofia que han permès al CPSR arribar fins als 75 anys d'història.

Un dels reptes seria arribar a ser un club fort, un club sostenible, que estigués arrelat al barri, que potenciéssim el futbol bàsic i el futbol femení. Ojalá d'aquí als 100 anys tinguéssim més equips femenins. També millorem instal·lacions i sobretot mantenir aquells valors que ens han fet créixer.

El club festejera aquests 75 anys d'història amb trobades mensuals d'antics jugadors, tècnics i directius, reconeixements de persones que han deixat emparenta l'entitat al llarg de tots aquests anys, exposicions de fotografies històriques i partits commemoratius, entre d'altres activitats, però com dèiem, una al mes. Una celebració pensada sempre de cara al barri i a la seva gent, mantenint viva l'essència del CPSRI i recordant, com dèiem, la figura de l'home que va posar la primera pedra d'aquesta bonica història, Josep Calderó Pitu. Doncs moltes,

moltes felicitats a la gent del Centre Parroquial Serrià, del CP Serrià, equip de Barcelona, que fa 75 anys i això és per celebrar-ho i per felicitar-los. Molt bé, us hem dit que avui us presentem himne candidat del mes d'octubre i que és l'himne de la Unió Esportiva avià, amb IA o sense IA?

A la comarca de la Vergada, club fundat l'any 1963 i presidit per en Ferran Vila i Casals, quatre amateurs a la segona i quarta catalana masculina i a la segona divisió femenina i femenina amateurs de futbol set, himne del 2011, la lletra, com dèiem, de Joan Prat i Roger Coll, la veu d'en Jordi Costa, dura 3'27. Jo diria que és un himne més d'autor, de cant, que no pas d'animar, però també té moments, doncs, de rauxa, no? L'himne comença definint el poble somni.

Que juguem sempre per guanyar. Acaba aquesta primera estrofa. Sac i ganxo, és com es coneix la gent d'Avia. Ens ho va explicar l'Estaret, que des d'aquí el saludem. Hi ha moltes estrofes molt boniques. Avancem en pas ferm de llibertat per no tornar mai enrere, amb el blanc i blau per banderes, perit d'igualtat. Avia estem amb tu, l'afició, l'equip, que l'equip és l'afició i el futur el farem junts. És a dir, és una lletra molt bonica. Hi ha un moment que sembla com una tornada que comença. I cantem.

Sempre acompanyats de la nostra veu, la veu d'un sentiment.

L'himne va increixendo, increixendo, increixendo i arriba a la part final, que és on possiblement la gent que vagi a veure el partit s'hi pot afegir, és al final de l'himne.

Bé, doncs l'himne de l'Avià, de la Unió Esportiva Avià, que és candidat a millor himne del mes d'octubre, on, recordem-ho, ja vam presentar l'himne del Club de Futbol Alvesa, o Aubesa, com diuen al poble de la Noguera, i també l'himne de la Unió Esportiva Avià, que és el segon candidat que de moment tenim en aquest mes d'octubre.

Meli, ¿alguna cosa més? No, saludar la gent de Xerta, que han tingut molts problemes amb el terreny de joc. Estan pendents de pujar gespa artificial, per tant, escolta'm, fem ja l'obra definitiva, que no la reptin, estan de terra, ja, que posin la gespa artificial i endavant, no? I així ens evitem un tràngol, però realment una salutació a tots ells. I tant que sí, i ens hi afegim. Gràcies, Meli, fins la setmana que ve.