Crisi a Old Trafford: el Manchester United, en caiguda lliure

Ja hem vist que ha estat un cap de setmana amb molta actualitat esportiva i un dilluns també, que a aquesta hora tenim en joc el Sabadell al partit de segona a la nova Creu Alta. I com dèiem, hi tenim en Toni Padilla. De fet, Toni Padilla, bona nit. Hola, bona nit, com esteu? Bé, com li va el Sabadell?

Bé, de moment no gaire bé, siguem seriosos. No és el millor partit de la temporada.

Molt bé. Escolta, ja ho hem dit que amb tu volem parlar d'altres coses. Tots els aficionats del futbol el coneixen i els que no, també el nom del Manchester United, que és un dels grans clubs mundials. Dues de les darreres tres lligues de campions guanyades pel Barça, de fet, va ser contra aquest equip. Però, ho avançam, aquest cap de setmana el Manchester ha caigut en zona de descens. A veure, ara ens explicaràs per què, però comencem per situar-los tots plegats. Per què és tan popular el Manchester United?

Sí, sí, hi ha moltes enquestes que diuen que seria un dels tres clubs que a nivell mundial té més seguidors, juntament amb el Barça i amb el Real Madrid. Anglaterra és de llarg l'equip que té més seguiment. I hi ha molta gent que diu que l'origen seria els anys 50, que van tenir una generació d'aurada de futbolistes de la casa, entrenats per Sir Matt Busby, un entrenador escocès, que van començar a competir molt bé tant a Anglaterra com a la Copa d'Oro. Per la Lliga de Campeons, que era una competició que havia acabat de néixer, i quan se'n va, el que ho farien molt bé, de forma tràgica, van patir un accident d'avió a l'aeroport de Munic, tornant d'un partit que havien jugat a Belgrat, on la meitat de la plantilla va perdre la vida. Això va fer que, per solidaritat, doncs Anglaterra passés a ser una mica com el segon equip de tothom. Tothom s'estimava molt. A més, aquell equip. Amb el mateix entrenador es va referir aquell cop, va acabar fent una nova forma de futbolistes meravellosos, amb el Bobby Charlton, amb el Denis Low, i sobretot amb en George Best, i van ser capaços de ser el primer equip anglès que va guanyar la Copa d'Europa.

D'aquest diuen que va ser el primer jugador modern, que es comportava com una estrella de rock, no?

Sí, la idea en el cinquè vídeo, de fet podríem estar a les higueres parlant d'en George Best, de les coses que feia dins i fora del terreny de joc, però sí que és cert que a vegades, si tu vols ser un club d'èxit, necessites jugadors que siguin especials. En George Best ho era, i als anys 90, a les ordres de Sir Alex Ferguson, van tenir altres futbolistes que van ser molt mediàtics, i que també tenien molts seguidors, com el francès Eric Cantona, o un tal David Beckham, que també era un ídolo famós que va ser, amb aquell equip que va ser capaç de tornar a ser campió d'Europa, i sobretot va entendre millor que ningú el que era el nou mercat global del futbol. El 1990, és a dir, parlo d'una època en què molta gent encara venia en el passat, aquest club ja va ser el primer que va tenir un videojoc propi, amb la marca japonesa Konami. Van ser els primers que van fer una gira a l'Asia, els primers que van fer una gira als Estats Units, els primers que van obrir una oficina comercial a l'estranger, que ho van fer a Hong Kong, és a dir, aprofitant a més que jugava en Anglaterra, la llengua anglesa que fa que siguin doncs molt coneguts, van convertir-se en l'equip amb més seguidors del món durant molts anys, i a més tenien un equip que guanyava i que jugava a bon futbol.

Per tant, diríem que un equip admirat i envejat fins i tot, eh? Tothom volia ser com ells, o què?

Sí, sí, de fet, en els darrers anys hem escoltat diferents presidents del Barça que diuen que els agradava molt el model del Manchester United perquè era quan guanyen els títols, guanyen diners, però l'United una cosa que pocs clubs no tenen, que és quan no guanyes segueix guanyant diners. És increïble. De fet, el darrer cop que van guanyar la Lliga és el 2013 i segueixen sent un club gran. És a dir, han creat una màquina de generar milions que els permet ser grans malgrat que els resultats esportius no arriben.

Clar, ara parlem dels resultats esportius perquè al final és el motiu que parlem ara del Manchester United. Com és que es troben en zona de descens?

Aquesta és la pregunta que es fa a tothom, suposo. Hi ha diferents claus, però és molt sorprenent que un club tan gran estigui en aquest moment tan trist. Hi ha molta gent que apunta a l'anterior propietari, que és una família nord-americana, els Laser, que són propietaris també d'un equip de la Lliga de Futbol nord-americà, els Tampa Bay Buccaneers, uns magnats nord-americans que van decidir que volien invertir el futbol europeu, van comprar l'equip més gran, el Manchester United, van començar a gastar milions i milions pensant que ells, que són gent d'èxit, se'n sortirien. I no és així. A vegades el futbol. Aconsegueix que els millonaris facin les peres malament. Es van anar posant nerviosos perquè no guanyaven títols, com més gastaven, al final més desajustada estava la balança econòmica i al final fins i tot van començar a generar perdes econòmiques. Fa dos anys va arribar al rescat el Saint Jim Radcliffe, que és el britànic més ric. Un home que ve del sector de les patrulleres, de les químics, que ha invertit molt en el món de l'esport, molta gent li sonava a l'equip de ciclisme a Ineos, és de la seva propietat, doncs aquest home que li sobren els calés va dir, escolta, que se partin els nord-americans, deixeu-ho a nosaltres, als anglesos, entro jo a la directiva del Manchester United, compro el 30% del club, a canvi que em deixo fer perdre totes les decisions. I semblava que amb aquest home, amb Jim Radcliffe, d'alguna forma començaria la reconquesta del Manchester United. Però els diners no donen el criteri, no? Seria això. Correcte. És el que més m'agrada del futbol, que ara els empresaris molt rics es pensen que sempre guanyaran i de sobte la pilota no entra i no entenen què passa, com és que no s'hi surten les coses. Doncs sí, sí, en fet aquest cap de setmana van empatar 4-4 a casa, a l'Aston Villa, i van entrar en zona de descens, que a mi em va ser un trauma, perquè és el pitjor inici en Lliga en 40 anys. Aquest equip que més fa poc va ser golejat 4 gols a 1 pel Como, aquest equip italià de bastes fàbricas, que és la pitjor derrota europea des del 1994, precisament més d'una derrota 4-0 contra el Barça. Intentant respondre la pregunta, qui té la culpa? Els Gleiser, òbviament, tenen una part de culpa. Però molta gent comença ja a apuntar una mica les crítiques cap a Jim Ratcliffe, que és una persona més polèmica, que ha convidat a molts treballadors, que genera mal ambient, que se va acusar de ser molt prepotent, i sobretot li juga el compte que hi va arribar el club dient que hi tenia la solució, que no es preocupessin, que seguia com fe per guanyar títols.

Han estat uns mesos molt interessants. No ha estat gens fàcil, però les coses ja van canviant. Venim de 10 anys molt complicats. Calia un canvi. Hem tingut 6 o 7 entrenadors diferents en 10 anys. Gent molt vàlida, però si no guanyaven és perquè l'entorn del club no era productiu. No era el que cal per ser un club guanyador.

I clar, tu dius això, dient, jo sé com crear aquest entorn productiu, doncs què ha passat? Doncs que fixi jugadors realment per sobre de preu que no funcionen, va canviar d'entrenadors, i tot en un període, recordem-ho, que a la mateixa ciutat de Manchester, hi havia pet guardiola fenomenalment amb el Manchester City. Això no ajudava, però és que ho ha acabat de fer malament, perquè també ha trencat l'harmonia social. Manchester és una ciutat que és un feo laborista, una ciutat històricament treballadora, la gent és més d'esquerres, l'afició del Manchester United sol ser més progressista, i Radcliffe ha començat a fer uns discursos molt propers a l'extrema dreta populista, acusant els immigrants de fer les coses complicades, això ha fet, òbviament, que els aficionats estiguin també molt descontents. En un club a més que té molts aficionats globals, s'ha entès que és un discurs una mica racista, i per acabar-ho a dobar, i això és l'última, ha decidit tocar gairebé l'últim símbol del Manchester United, Old Trafford.

Som aquí per anunciar que volem fer, amb el suport del govern que vol modernitzar la zona sud de Manchester, un nou estadi. I no serà només un nou estadi, és molt més que això. Tothom sap que com més icònic i extraordinari és un edifici, més èxit tindràs. Un bon exemple és la Torre Eiffel, que tothom la coneix. La gent va a París per veure-la gastant diners i nits d'hotel. Tenim un bilió de persones al planeta que en segueix i voldran venir al nou estadi.

Pinta regular, eh, això? Sí que no pinta bé. Comparem un estadi amb la Torre Eiffel. De fet, hem presentat els plans d'aquest estadi, que seria el més gran del Regne Unit i potser, en funció dels plans finals, el més gran d'Europa. I és com una marquesina gegant cobrint un estadi per 100.000 persones en totes torres punxegudes que s'assemblen una mica a la Torre Eiffel. A mi em sembla horrible. Però clar, quan el propietari, en lloc de fer que l'eventualli, comença per recomparar l'estadi amb el Torre Eiffel, l'afició no està, òbviament, contenta, i això està generant encara una mica més de pressió contra aquest propietari Jean Gladcliffe, que en principi havia de salvar Manchester United, i ara mateix, si acabés la temporada,

el baixaria a segona divisió. Doncs seran temps interessants de seguir, a veure què és el que passa immediatament en aquests resultats esportius, si milloren o no, i a veure com evoluciona tot això altre que ens explicaves. Toni, que vagi molt bé. No hi ha canvis, oi, al marcador? No, no, seguim igual, seguim igual. Va ser el millor partit de la història. Aquí seguirem, Fidel. Molt bé. Vinga, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu.