Crisi entre Mbappé i la Xina: "Si fas un acudit sobre Mao, et conviden a 'prendre el te'"

Doncs arrenquem amb una polèmica que barreja el futbol i la Xina. Els culers xinesos potser estan d'enhorabona perquè es queden sense poder veure els partits de Lliga, de la Lliga Espanyola, i no per error de les teles ni per cap conflicte amb els drets esportius, no, la culpa és de Kylian Mbappé. La televisió estatal xinesa ha decidit suspendre les transmissions de la Lliga de Futbol i dels partits en què participi Mbappé, una decisió que afectarà Madrid i selecció francesa, per unes declaracions suposadament polèmiques d'Mbappé, en què es refereix a Mao Zedong, l'antic líder del Partit Comunista xinès i màxim mandatari xinès, com a dictador. Judit, què ha passat exactament?

A veure, ens hem de posar una mica en context perquè si esteu tan enganxats com jo a TikTok, a Instagram, segur que heu vist aquests últims dies que hi ha moltíssims. Diria que mesos. Mesos. Sí, sí, porque ve de llarg. Moltíssims memes, moltíssims vídeos fets amb intel·ligència artificial, on es compara Mbappé amb un dictador.

Con este mediocampo esta temporada no vamos a ganar nada. Quiero a Rodri. ¿Entendiste? Por favor,

convencid a Rodri de ir a Madrid. No puedo volver con las manos vacías. Al dictador no le vamos.

En aquest vídeo es veu Mbappé fet amb intel·ligència artificial com amenaça i escridassa a Florentino perquè fitxa a Rodri, però n'hi ha moltíssims. Per exemple, ahir en veia un en què Mbappé també vestit amb un. Vestit militar. Sí, sí, militar. Ara entenc per què tinc aquests stickers al WhatsApp. Surten d'aquí. Ara no podràs parar de veure vídeos d'en Vapé

vestit de dictador. Sí, sí, sí que en tinc. Perquè se suposa que dicte ell el vestidor del Madrid que passa i que van fer fora Xavi Alonso

perquè tal. Per ell, per ella. I tots són vídeos i memes d'en Vapé com si fos un dictador. Fins i tot s'han fet cançons. Sí, sí.

Bé, circulen tantíssimes bromes sobre aquest Mbappé dictador que en una entrevista que li vam fer l'altre dia en un canal de YouTube li vam treure el tema, li vam preguntar quin és el seu mem preferit i ell va contestar això.

Mbappé diu que el mem que li fa més gràcia i que comparteix molt amb els seus amics és un que compara una foto de la seva cara amb un retrat d'un dictador xinès en referència a Mao Tse Tung. Trobo boníssim.

Que, a part, no diu cap mentida, no? No, no, no diu cap mentida. Mbappé, a més a més, té una característica que a mi m'agrada d'ell, que és que tinc la sensació que diu sempre el que pensa. Bastant. I això jo em sembla molt bé. A vegades els futbolistes, que els retraiem que no parlin obertament de les coses, trobo que Mbappé ho fa. I trobo que, en aquest cas, té prou sentit de l'humor. Doncs això de dir-li dictador a Mao Zedong no ha agradat als xinesos. No els ha agradat gens. Vaja, alguns xinesos.

Bé, almenys. Els que manen. Almenys això. S'ha convertit en tota una qüestió d'estat a la Xina.

Aquest és el portaveu del Ministeri d'Exteriors xinès que ha advertit que les paraules d'Mbappé fareixen els sentiments del poble xinès i que tota ofensa, diu, serà condemnada per tota la societat.

Són amenaça, això, eh? I hi ha hagut també conseqüències econòmiques. Mare meva!

No, no, salia crisi diplomàtica. Molt fort, molt fort. Jo crec que un mem mai havia arribat tan lluny. Perquè, a banda de suspendre les transmissions dels partits de futbol en què participi Mbappé, la Xina també ha dit que retirarà els anuncis i vídeos protagonitzats pel futbolista. I, de fet, Mbappé, en les últimes hores, ha perdut diversos patrocinis de cop. Diverses empreses xineses han trencat les relacions comercials que tenien signades amb Mbappé.

La cosa s'ha anat tant de mare, s'ha escapat tant de les mans, que tothom ha agafat els pantalons i se'ls ha baixat fins als turmells. Tant Mbappé com la Lliga ja han demanat disculpes.

Mbappé ha publicat un comunicat, per cert, en francès, en xinès i en anglès. No en castellà, eh? No en castellà. On admet que aquest comentari va ser desencertat. Diu que ara entén que ha pogut doldre molta gent, tot i que assegura que no era la seva intenció. També Javier Tebas ha hagut de recollir cable, ha demanat perdó en nom de la Lliga, ha defensat que no es pot perjudicar els 20 clubs de la competició per una actuació individual. I la Lliga també ha fet un altre comunicat. S'han compromès a posar en marxa mesures concretes perquè situacions com

aquesta no es tornin a repetir. M'agradaria saber què farà Tebas perquè no es repeteixi això. Que fa un curs de doctrinament entre els jugadors.

Si es baixen tant els pantalons, segons tu, Garriga, és perquè tots els horaris de la Lliga també es van fer tenint en compte l'horari que hi ha a la Xina.

El partit de les 4 de la tarda és per la Xina i els de les 12 del migdia i el de les dues. Però és acollonant, no?, que una veritat com un temple agafi aquesta dimensió i, a més a més, amb una declaració que està dins del sentit de l'humor, no? Este Quim Mem, a tu t'agrada més si qualifica Mao de dictador. Sí, és evident, no? En aquest programa tenim un col·laborador que es dedica a explicar-nos la Xina i avui era el dia per trucar-lo i que vingués. Sergi Vicente, bona tarda. Bona tarda. Excorresponsal a Pequín per 3CAT. No tenen sentit de l'humor, els líders xinesos?

No, jo crec que sobretot, i també després d'aquesta conversa prèvia, hi ha una gran diferència, no només cultural, sinó de què es pot dir, què no es pot dir, en un lloc i l'altre. Allò que aquí ens sembla el més normal, dintre d'un context de la broma, evidentment a la Xina té unes altres conseqüències per diferents motius. Quins serien aquests motius? Primer de tot, Mao Zedong és un símbol nacional. Però és estimat per tothom? Mao Zedong familiarment se l'anomena l'avi Mao, Mao Yeier, i per tant és una figura absolutament respectada, diguéssim, per la gran majoria dels xinesos, segurament en tindràs alguns que no ho pensen així, i que fins i tot la historiografia oficial considera que va fer un 70% de coses positives i un 30% de coses negatives, és a dir, la historiografia oficial no defuig del fet que segurament també va cometre errors, no?, Però sí, sí, és una figura molt respectada. I jo crec que en aquest cas també hi ha una cosa que és innegable, que és que aquí hi ha molts milions en joc. És a dir, si això ho hagués fet qualsevol persona que no tingués l'impacte que té Mbappé, que no tingués els contractes milionaris dels quals està gaudint Mbappé, amb marques com Magnó, que és una de les principals marques de llet a la Xina. Quan vas a la xina el veus fins a la sopa les marquesines segurament això no hauria tingut la mateixa transcendència

però en el sentit això es retira? tota aquesta publicitat es retira? allà a la xina si diuen que fan una cosa la fan

de fet ja ho havien fet el que passa que hem de veure què és el que passa a partir d'ara perquè això s'ha accelerat molt en les últimes 24 hores això va saltar diria que aquesta entrevista fins i tot no era recent sinó que algú la va agafar a propòsit de continguts del Balón d'Or de tota aquesta gala a. Algú la va propagar i diguéssim aquí és on ja es va fer gros i és on hi va entrar el que és la diplomàcia xinesa i els mitjans de comunicació xinesos. Però hem de pensar una cosa, que això potser aquí s'ha passat per alt, que és que els xinesos, la gent que pot haver comentat i pot haver, si em permetó l'expressió, rajat d'en Vapé, no tenen accés a aquest vídeo, perquè el vídeo on apareix la cara d'en Vapé sobre el rostre de Mau és una ofensa de tal magnitud que això és impensable que circuli.

Per què és una ofensa fer un mem amb la cara de.

Perquè és el pare de la pàtria, és un símbol nacional

diries que és la figura més venerada és la figura

més intocable això ja són interpretacions de cadascú però sí que és el pare de la revolució un dels pares de la pàtria juntament amb Suyat Sen i sobretot a diferència ho podries fer amb Xi Jinping això? Tampoc ho podries fer. Però seria igual de greu? Sí, de fet, és que no es permet, i de fet ja està estipulat el que són delictes en contra dels símbols nacionals, i això és un delicte a països com la Xina, no només la Xina, perquè això. Si ens n'anem a un país com Tailàndia, ofendre el rei és motiu de penes grosses de presó. Molts estrangers amb borratxeres els ha passat, que han dit alguna estracanada i han acabat a la presó i al final ha hagut d'intervenir el cos consular del seu país. També me'n recordo un episodi amb Griezmann i Dembélé, que Dembélé se'n reia al Japó d'un operari d'un hotel que els arreglava la televisió i no veigés la casverma. També hi ha una qüestió cultural, que és que a les figures respectades, del nivell que siguin, és especialment ofensiu perquè hi ha més respecte a la jerarquia, a l'autoritat, etcètera.

Per exemple, a l'Espanya franquista hi havia molts acudits sobre Franco. De fet, crec que es va fer una exposició fa relativament poc on recopilaven acudits sobre Franco. A la Xina es fan acudits sobre Mao? Si algú gosa fer-los. És greu, encara que sigui un acudit entre cometes blanc, que no el ridiculitzis.

Però si Mao forma part d'un acudit. Te la jugues, te la jugues. Què vol dir, te la jugues? Se la jugues, doncs, que potser et toca la crustó i si ho fas de manera reiterada potser et detenen. El que passa és que és veritat que aquests acudits o aquests memes o qualsevol broma que es vulgui fer i que allà està considerat especialment ofensiu, especialment greu, no tenen recorregut, perquè el sistema, diguéssim, de propaganda i de censura xinesa no permet que això arribi a la xarxa. És el que deies que no s'ha vist, no? El que deies és que això no s'ha pogut veure. Per això en la discussió que hi ha aquí es passa per alt que no estem analitzant el mateix objecte. Però la gent, quan li tanquin els partits de la

Lliga a Espanya, i ara perquè no els ha. Per un mem que no has vist, no?

La gent ha entès que ha passat alguna cosa amb Mbappé i tot és molt críptic. És a dir, se sap, perquè això està circulant i, no sé, la meva dona m'ho ha dit avui mateix, què ha passat amb això, no? Però és veritat que no poden analitzar el mem perquè és difícil de trobar, no sé, que tinguis les eines per saltar-te el gran tallafoc, no? Un VPN, etcètera, que hi ha molta gent que també els utilitza, no? Però. Perdó, ara m'he perdonat, no sé quina era la pregunta, eh? No, està bé.

Jo t'anava a preguntar, quan parlem de l'humor i de fer bromes, per exemple, a la tele, què veuen que sigui d'humor? És a dir, quin humor es pot veure a la televisió? Perquè entenc que, clar, criticar el govern no es deu poder criticar.

O si un poloni allà seria impensable, per exemple. Una sotana i a nit d'ec.

És impensable, però. És a dir, és tot molt humor blanc? Sí. És el que fa gràcia als xinesos? Sí, a més a més, culturalment no existeixen coses com la ironia, com l'entenem aquí, no? Per exemple, els codis humorístics també són molt diferents. Jo, quan vaig arribar, anava molt perdut, perquè a vegades feia bromes. I ningú m'entenia, no? Una vegada me'n recordo que en un taxi vaig dir, el meu color de la pell és un altre, però com que porto molt de temps aquí m'he tornat blanc, no? Per exemple, que això, diguéssim, bueno, en un moment donat pots pensar que té més o menys gràcia, però és que allà no es pensaven que jo estigués fent ni tan sols conya, no? Perquè allà hi havia en aquella època. Es pot saber que el codi de la ironia no existeix? Bueno, diguéssim, s'enriuen d'altres coses, però, en tot cas, hi ha coses que no estan permeses, això és evident. És un país on tu no pots anar en contra del sistema. I, per tant, si ho fas, te la jugues. No, no, és així, no és un sistema democràtic i per tant és un règim polític diferent al nostre.

Sergi, jo et volia preguntar, aquesta polèmica a la gent de peu de carrer està tan indignada com els dirigents xinesos? És a dir, és una ofensa per tothom o això és una cosa que des del poder s'ha dit? Això és una gran ofensa?

En la mesura que les autoritats xineses consideren que representen l'opinió del poble, en el moment en què es diu s'ha ferit la sensibilitat del poble xinès, que això és una frase que es fa servir moltíssim, ja no és la primera vegada ni serà l'última. És una frase tipus, que es fa servir molt sovint. En el moment en què això passa, evidentment, la reacció a les xarxes és d'indignació, perquè s'ha ofès una figura clau, una figura que podríem dir que és fins i tot familiar pels xinesos. Penseu que el rostre de Mao està. Tots els bitllets de Yuan, des d'un Yuan fins a 50, fins a 20, fins a 100 Yuan. No n'hi ha un per cada, una figura diferent per cada bitllet. Està en tots els bitllets, està en estàtues, està en tota la simbologia oficial i diríem també que popular, no?

Ara m'escrivia el Joan Bota i ho he recordat, va haver-hi una època que van censurar els dibuixos animats de Winnie the Pooh perquè hi havia un mem que el vinculava justament a Xi Jinping com que s'assemblés relativament a Winnie the Pooh i van decidir que no es podia veure Winnie the Pooh.

Clar, perquè en el moment en què tu pretens posar en dubte l'autoritat, doncs això. Òbviament el govern xinès s'assegurarà que no tingui recorregut. No hi ha arma més potent que l'humor per posar en dubte.

Però tu com a periodista, per exemple, senties la pressió en aquest sentit de dir, hòstia, és que aquí jo he d'explicar les coses com són. Però si se sabenten del que estic explicant, que no tinc un problema. O hi ha un cert marge per la premsa internacional?

Això va canviant, depèn de l'època. Jo he de dir que a la Xina van haver-hi molt poques ocasions en què em crideixin a prendre el tel, diguéssim que es diu, no? És que diuen, escolta, a mi no aneu a fer una conversa informal i t'expliquen alguna cosa. Sobretot, algunes de les més greus fa. Quan et fiques en problemes com a periodista no és pel que tu publiques per la teva audiència, que té un impacte, si no nul, pràcticament nul, en l'opinió pública xinesa, sinó perquè tu t'han dit que hi ha unes normes i pel que sigui te les has saltat. Quina et vas saltar, tu? Recordo quan estàvem seguint la notícia de l'escapada d'un activista sec que s'havia fet mal en la seva escapada. S'havia refugiat primer al consulat nord-americà i després estava tractant-se d'aquestes ferides en un hospital. La premsa estava esperant, aviam si captàvem alguna imatge. I va entrar el metge que l'estava atenent, el metge de l'ambaixada, el consulat nord-americà, i ens vam saltar el cordó policial que ens havíem posat. I, per tant, aquí ens havíem saltat les normes que prèviament ens havien dit que no ens podíem saltar. I, per tant, en aquest tipus de coses sí que et toquen el voraviu, no? Però jo no vaig veure mai la meva funció com a periodista amenaçada. Sí que és veritat que et transmeten pressió, perquè tampoc els agrada que parlis de segons quines coses, no?

Doncs avui volíem referir-nos a aquesta polèmica al voltant d'en Vapé. Que en Vapé hagués pogut aprofitar per no fer aquesta passa enrere, sinó al contrari, per intentar canviar les coses. Recordem que en Vapé, en Vapé, en Vapé, en Ceuta, va decidir no posar-se una samarreta, i en canvi aquí ha rectificat el moment. En Ceuta no fa negoci, amb la Xina sí.

Per això he dit que no sempre diu el que pensa, perquè en aquest cas segurament el que ha dit al final demanant disculpes. Diu el que pensa i demana disculpes. Sí, sí.

Doncs això és el que tenim sobre la taula. Veurem quines conseqüències té. En tot cas, gràcies, Sergi, per acompanyar-nos avui. Ens has ajudat a entendre una mica, perquè certament ens queda molt lluny aquesta societat.