Cristina Aced: "La IA entra en campanya. Grok tendeix a la dreta i ChatGPT, cap a l'esquerra"

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, oients, com esteu? Avui volem parlar d'un tema de molta actualitat. Si la IA pot decidir qui votarem o si la IA pot decidir qui guanyarà unes eleccions? Avui comencem amb una història que ens farà viatjar una mica.

Comencem al Canadà. Us presento a Lauri Batent. És una professional de la comunicació i el màrqueting.

No sabia qui votar com a alcalde. El meu preferit era Andy Fillmore, però no m'havia llegit cap programa electoral. Així que li vaig preguntar al xat GPT.

La Lauri va introduir els programes de tots els candidats, li va demanar a la intel·ligència artificial que li digués quin candidat feia més per ella.

No li vaig dir quin era el meu candidat preferit. Simplement vaig demanar-li que em fes preguntes sobre les meves inquietuds i prioritats. I al final vaig demanar-li que em digués a quin candidat votar. I aquí va arribar la sorpresa.

Atenció, ChatGPT li va recomanar una altra candidata i la Lauri va consultar que es deia d'ella a Reddit i va decidir canviar el vot. Anem ara fins a Salt Lake City, a UTA, als Estats Units.

Us presento el Michael Linton. És CEO d'una empresa de tecnologia de dades i ciberseguretat.

Vaig fer servir el xat GPT per decidir a qui votar com a alcalde de la meva ciutat. Vaig explicar-li com penso i vaig preguntar-li a qui votar.

El xat GPT li va fer un desglosament de cada candidat i va dir si eren gaire afins o no amb els seus valors.

Va ser increïble. Vaig sentir-me molt informat. Amb tot el que em va dir, finalment vaig triar quin candidat votar. I el millor de la història, oients, ve ara. Quan la meva dona em va preguntar a qui havia votat i li vaig dir, ella em va fer saber que a aquest candidat l'havien desqualificat i ja no s'hi presentava.

O sigui que va votar per un candidat exclòs i la intel·ligència artificial no va saber advertir-lo? A Escòcia hi ha una organització que estudia el comportament dels votants des del 2007. A les eleccions al Parlament del passat mes de maig van trobar que el 7% dels votants van reconèixer que va fer servir la intel·ligència artificial per decidir el seu vot. Vosaltres què fareu, què faríeu? Demanaríeu a la IA que us hagi de dir a votar el proper novembre que hi ha eleccions, 29 de novembre? Li preguntareu a XatGPT a qui votar? Un tema important que avui tractarem. El Revolució 4.0. Comencem a revolucionar-nos.

Avui al Revolució 4.0 debatrem si la intel·ligència artificial pot determinar el nostre vot amb la investigadora i doctora de la UOC, Cristina Asset, i amb el professor, especialista en verificació, Roger Quartielles. Parlarem de la catosfera d'aquest any, que s'ha celebrat a Girona durant aquesta setmana, amb Joan Camp, el seu director, i amb la Laura Gil parlarem de com està evolucionant IAMM, el cap de dades i intel·ligència artificial d'ADAM. I al final del programa ens posarem roquers per follar un llibre que ens explica què podem aprendre del rock les empreses que treballen amb dades i amb intel·ligència artificial. Ho farem parlant amb el seu autor, Òscar Alonso Llumbar.

D'aquí un mes i mig, aproximadament, se celebraran eleccions generals a Espanya i tocarà anar a votar. Fins ara, quan algú tenia dubtes sobre el seu vot, mirava les notícies, escoltava els candidats o parlava amb algun amic o familiar que l'ajudés a decidir-se. Ara ha entrat en joc, atenció, la intel·ligència artificial. Cada cop més gent li pregunta. Què proposen els candidats o li demana que l'ajudi a esbrinar? Quin partit polític és més afí a les seves preocupacions, a les seves prioritats, als seus interessos? Però fem bé en demanar-li a la intel·ligència artificial a qui votar? Avui volem debatre sobre fins a quin punt pot ajudar-nos o pot manipular-nos una IA a l'hora de decidir. El nostre vot. I ho farem amb dos grans convidats, amb la Cristina Zet i el Roger Cuartielles. La Cristina és consultora, investigadora i formadora en comunicació i intel·ligència artificial. També és doctora de la UOC i professora. Què tal? Benvinguda, com estàs? Molt bé, encantada d'estar aquí. Molt bé. I el Roger Cuartielles és investigador en comunicació política, desinformació, especialitzat en fact-checking, intel·ligència artificial aplicada al periodisme. I és de la plataforma Learn to Check contra la lluita per la desinformació. Què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Un plaer ser aquí, també. A veure, obríem el programa explicant aquest estudi d'Escòcia, en què el 7% dels votants va reconèixer utilitzar la IA. Per decidir el vot. Us sorprèn que la gent ho faci? La gent ho farà en aquestes eleccions? Què en diríeu, Cristina? Sí, sí que ho farà. Una altra cosa és que ho reconegui, però ho farà. I per què? Perquè li preguntem tot i també li hem de preguntar al nostre.

Perquè li preguntem tot, sí. Els estudis, de fet, diuen que cada vegada, fins i tot, més d'un quart de la població, alguns estudis diuen que fins i tot la meitat dels europeus, ja estem consultant per fer qualsevol tipus de decisió, per prendre qualsevol tipus de decisió de compra, ja estem fent servir chatbots i intel·ligència artificial i jo crec que això ens fa pensar que per què no demanar-li també ajuda a l'hora de decidir a qui votar, sobretot si tenim dubtes o si tenim temes que ens preocupen especialment, jo crec que sí. Roger?

De fet, un informe que és el Digital News Report del 2026, el que ens diu és que un 8% de la població espanyola fa servir chatbots per consultar informació. Per tant, no ens hauria d'estranyar que això també passi aplicat a les eleccions. També és veritat que, tot i que veiem que és una adopció progressiva, també és una adopció marcada menys generacional. És a dir, no tots els segments poblacionals fan el mateix ús de la intel·ligència artificial i això també ho hem de tenir en compte. Sobretot és els grups de persones més joves les que sí que estan més abasades a fer servir la IA. Clar.

Cristina, tu has participat en una investigació sobre què diu la IA, quan li preguntes a qui votar. Explica'm, has fet més de mil preguntes a cinc intel·ligències i demanant el vot, què hi ha respost? Quins han estat aquests resultats de l'estudi?

Bé, doncs, sí, hem fet aquest estudi en el marc de la UOC, no l'he fet sola, l'he fet amb el professor Ferran Lalueza i amb el Víctor Gil, de l'empresa Science for Insight, i el que hem vist és, primer, que no hi ha una IA, o sigui, cal diferenciar les diferents eines d'IA, perquè cada, vull dir, chat GPT no és el mateix que Gemini, no és el mateix que Cloud, o no és el mateix que Grog, jo crec que això és molt important, I per donar-te algun titular més, dir-te que d'entrada els costa posicionar-se, però si tu punxes una miqueta sí que es posicionen. Després, si voleu, comentem a qui recomanen. I després també coses que són molt importants, sobretot en una realitat plurilingüe com tenim a l'estat espanyol, el fet que la llengua també influeix molt. L'idioma en què presentem aquesta consulta. És a dir, si ho fem en català no ens dirà el mateix o no recomanarà el mateix que si li fem la pregunta en castellà o li fem en gallec o li fem en euskera. Jo crec que això és important tenir-ho en compte. I després també que una cosa és que parli de tu. Que parli del partit polític i una altra cosa és que el recomani, que són dues coses ben diferents. De fet, tenim dades comparatives perquè vam fer una primera onada d'aquest estudi al gener d'aquest 2026 i ara, veient les eleccions anticipades, justament la setmana passada, o sigui fa uns dies, el 6 d'octubre, vam repetir aquestes mateixes consultes, o sigui que tenim dades comparatives. Que jo crec que també això ajuda a identificar tendències que són.

Sé que vau fer 1.200 consultes XatGPT, Copailo, Gemini, Groc, en català, castellà, gallec i basc, i el que vau oferir més

recomanacions partidistes és XatGPT? XatGPT al gener va ser qui més recomanava, seguida de Groc. Ara, quan ho repetim a l'octubre, ens en portem una sorpresa, o no, aquí cadascú que tregui les conclusions, però Groc passa a ser la que més recomana i XatGPT es redueix molt, molt, molt, recolant molt en aquestes recomanacions. T'he de preguntar si XatGPT és més de dretes o d'esquerres. Bueno, ara et dono la resposta, però sí que voldria dir abans de dir el titular, que és important entendre que aquí és un tema que, o sigui, la resposta varia molt. Llavors, tinc un titular del gener i tinc un titular de l'octubre. Llavors, mira, si vols així el titular o el resum seria cada vegada diguem que les respostes són o ens recomanen partits més conservadors. El gener era més progressista, la resposta que ens donava, i ara, a l'octubre, hem de dir que té més tendència conservadora. Que curiós. Què et sembla totes aquestes dades?

Bé, crec que el que hem de tenir present és que la intel·ligència artificial generativa, els grans models de llenguatge, el que en anglès es coneix com el LLMs, que és el que és un xat GPT, el que és groc, el que és Gemini, són models probabilístics. I que per tant tenen lògiques que no prioritzen el que coneixem com a la veritat, perquè el que ens poden presentar no és una cosa que sigui veritat, sinó és allò que ha aparegut més vegades, per exemple, a internet, però la recurrència no és una condició de la veritat. Per tant, crec que hem de tenir present que aquests models de llenguatge ens poden oferir respostes també molt personalitzades. Conforme al nostre historial de cerca. I, per tant, això també ho hem de tenir present quan els fem preguntes. I després també una altra cosa interessant és que no tenen accés a informació d'última hora, als breaking news. És a dir, tot i que estan connectats a internet, molts models de llenguatge, no tenen accés a informació d'última hora. I per això, per exemple, en la història anterior, la IA va recomanar un candidat que estava exclòs. Perquè potser aquella informació d'última hora encara no havia estat incorporada a la base de dades. Cristina, digue'm més coses d'aquest estudi a veure.

Fins i tot us diu partits polítics? Sí, tot i que s'ha de dir

que en 9 de cada 10 consultes que fem, la primera resposta és no mullar-se. És a dir, d'entrada, no. Després ja, si filem una mica més prim, és a dir, si insistim, si li demanem una recomanació explícita, llavors el que sí que veiem és que hi ha alguns models, o sigui, algunes eines que no. Per exemple, en la primera tongada que vam fer vam veure que Copilot, Gemini. No recomanar i perplexity es negaven pràcticament rotundament a respondre i ChatGPT era la que més recomanava, la que més es mullava i seguida de groc. Ara el que hem vist a l'octubre és que això ha canviat, groc és la que més recomana amb una tendència més conservadora, això també ho hem detectat, seguida de ChatGPT que ha reduït molt. El ChatGPT al gener. En un 40% de casos ens feia una recomanació i ara hem vist que no arriba al 20%. Llavors, ha disminuït molt. Però groc ha augmentat. Vull dir, groc és la que més es mulla, la que més recomana. Recordem de qui és groc.

Elon Musk, qui hi ha al darrere. És a dir, al final estem dient que la propietat. És com un diari, a veure, quan llegim un diari, oi que sabem que un diari és més de dretes o d'esquerres, doncs també hem de saber una mica la propietat de la intel·ligència artificial, si pots dir, no?, la persona és més de

dretes o d'esquerres, més controlada, no? Sí, i a més, en línia amb el que comentàvem ara, no?, és veritat que. O sigui, hem de tenir en compte que aquestes eines al final estan reproduint uns veixos que ja existeixen. O sigui, nosaltres el que hem vist a l'estudi és que el que fa O sigui, no és que treguin les seves pròpies conclusions, encara que sembli que són molt intel·ligents quan en responen, el que estan fent és reproduir algunes relacions que ja existeixen en les fonts que consulten, que si voleu després entrem en detall amb això, que crec que és una de les dels aspectes clau que hem de tenir en compte si volem treballar la nostra visibilitat o el fet que les IA sàpiguen que existim.

Clar, tu Roger, fins a quin punt la IA pot fer propaganda d'un partit polític? I tu creus que, per exemple, ara que tindrem unes eleccions, la IA entra en campanya?

Sí, la IA pot, perquè es pot manipular la IA. De fet, hi ha una tècnica que en anglès es coneix com LLM roaming, que consisteix en saturar, inundar d'informació falsa a la web, perquè se sap que després hi haurà uns rastrejadors que faran un scrapping per alimentar aquests grans models de llenguatge, és a dir, chat GPT, groc, etc., etc., I per tant, si jo em dedico a publicar una informació falsa a través de múltiples webs, en diferents llengües, i per tant inundo la web d'aquesta informació falsa, després hi haurà molts números que, com que serà una informació molt freqüent, aquests sistemes ens presentin aquella informació com quelcom que existeix i que és verídic.

Però hi ha un perill ara que els partits polítics posin moltes més dades de publicitat a l'IA? Sí? Sí.

Expliquem-ho als oients. És una realitat. Aquell que hem vist nosaltres en el nostre estudi, que com deia són al final 1.200 consultes el que hem analitzat i això vol dir més de 2.000 o sigui, més de 2.000 fonts consultades, que això és important. O sigui, quan nosaltres li fem una consulta a qualsevol d'aquests assistents d'AIA, el que fa és generar una resposta a mida per nosaltres. A mida vol dir, com deia el Roger, que té en compte el teu historial i el que a tu t'interessa, i també té en compte la pregunta que li planteges. És a dir, si tu dius. Tu que els preguntaves, clar. Si soc un jove de 20 anys, o sigui, si tinc 20 anys i visc a Barcelona i em preocupa l'habitatge, és diferent si dic que tinc 50 anys i visc a Galícia. Llavors això condiciona molt. De fet, nosaltres el que hem fet és llançar aquestes preguntes vinculades a. En total són 61 preguntes vinculades a les preocupacions dels ciutadans. Segons el baròmetre del CIS, i les llancem als diferents assistents per veure què responen. Llavors, a l'hora de respondre, una de les coses que analitzem, perquè em sembla que és rellevant, és a l'hora de generar aquesta resposta, quines són les fonts consultades, és a dir, on se'n van a buscar informació per generar aquesta resposta, que això va en línia amb el que comentava abans el Roger, de si la informació que fa servir com a font d'informació és fiable o no és fiable, i tot això. I aquí sí que hem vist, i crec que val la pena destacar-ho, que cada assistent té una dieta informativa diferent. Per entendre'ns, XatGPT, ara a l'octubre hem vist que consulta molt més la pàgina web dels partits, al moment que tu li fas una consulta, doncs em va veure. La pàgina web del partit o informació de webs que són més oficials. I, per contra, veiem que a Groc se'n va a buscar més informació a mitjans de comunicació. Altres eines, com Gemini, el que fan és més recórrer a fonts obertes com Wikipedia i també, per exemple, informació de xarxes socials.

Roger, tu pots dir-les que ja saps si tenen més tendència cap a un costat o a l'altre? Ja ho heu analitzat?

Nosaltres no ho hem analitzat, però el que sí que hem vist és que aquests models tenen una arquitectura que anomenem centrípeta. És a dir, arquitectura centrípeta vol dir que estan pensats perquè tu no surtis d'aquella interfície. I per això no mostren directament les fonts d'informació que consulten, perquè no volen que tu vagis a una altra web, volen que et quedis en aquella plataforma. Perquè són plataformes que estan orientades a treure un rendiment econòmic i per això volen que passem el màxim de temps possible i que estiguem allà. I que li fem totes les preguntes,

no només a qui votem, sinó a què mengem, fins i tot preguntes de psicologia, preguntes de tot. Deixeu-me que escolteu aquesta història. Elena Matute és doctora i catedràtica de Psicologia Experimental de la Universitat de Deus Tot. També és autora del llibre El cervell ens enganya. Ella ha fet un experiment molt interessant. Nosotros, bueno,

lo que estamos estudiando en realidad es, en estos últimos experimentos, cómo la inteligencia artificial, la tecnología en realidad, se puede utilizar para influir en las decisiones humanas, que es tremendo. Es tremendo, diu.

L'experiment consistia en presentar a la gent una sèrie de partits polítics i candidats ficticis per esbrinar com la IA pot decidir el nostre vot.

Pues estamos todos muy acostumbrados a que una IA nos dice que este libro está especialmente recomendado para ti y es muy compatible contigo. Si hacemos eso con una serie de políticos que son ficticios, este es el recomendado para ti. Después vemos en unas pruebas de a quién votarías en unas elecciones que votan al que la IA les ha estado recomendando.

L'experimenta ho diu ben clar, les persones voten al candidat que la IA els recomana. Cristina, no sé si coneixies aquest estudi, Roger, què en penseu? Us sorprèn?

Bueno, no, no em sorprèn, no em sorprèn. Hi ha molts estudis, és un altre tema que a mi em sembla molt interessant, el fet de com influeix en nosaltres la informació que ens dona la IA, fins i tot quan de vegades sabem, bueno, la IA o no la IA, quan fins i tot som conscients i ja sabem que és mentida i que per tant és un fake, però continua influint. Aquí sí que també em sembla interessant en relació amb això que acabem de comentar, que ara, això ho hem vist sobretot ara a l'octubre, pràcticament tots els assistents d'IA ens fan com un avís de neutralitat, una mica com dient, no, no et puc dir quina és, objectivament no et puc dir quina és la millor opció, perquè això dependrà d'una sèrie de criteris, bla, bla, bla, bla. Llavors ens fan aquest avís com de neutralitat, però després, en el cas del HGPTO groc, veiem que es posiciona. Llavors jo crec que és una mica també una trampa, perquè en el moment que t'està dient. Bueno, aquest avís, sembla que tu baixes una mica la guarda i pots pensar, ah, mira, mira que no m'està enganyant, no? Mira que neutral. I no. Una exemple de pregunta que vau fer. Bueno, el que et deia, no? He vist que a Barcelona em preocupa l'habitatge, doncs, quin és el partit, em preocupa l'accés a l'habitatge, tinc 20 anys, doncs, quin seria el partit que votaries? I què va contestar? No va contestar en la primera. En la primera no. I en la segona i en la tercera, quan insisteixes? Quan insisteixes, doncs mira, en temes que tenen a veure amb habitatge, doncs l'entrada diu que respon millor, o sigui, tira cap a partits de l'esquerra, però si després entres, per exemple, en temes d'immigració, doncs. Ràpidament has de cantar cap a partits més conservadors. Déu-n'hi-do.

Per tant, titular final. M'ha encantat parlar amb la Cristina Zet i el Roger Cuartielles. Laia, decidirà vots en aquestes eleccions, Roger? Pot ser que passi,

però jo diria que crec que no és el més desitjable, perquè si volem una democràcia, que sigui una democràcia deliberativa, i que el vot sigui fruit de la reflexió personal, crec que hauríem de decidir també per nosaltres mateixos i no basar-nos només en el que ens pugui dir un LLM, perquè si no, on queda la nostra condició humana, la nostra condició reflexiva? Cristina, la IA entra en campanya?

Entrarà en campanya. Votarem les persones, però intermediades per la IA, segur.

Alguna gent que la fa servir, perquè ara dic, hi ha oients que li pregunten coses a la IA, hi ha altres que no li pregunten, però clar, igual que cada vegada fem servir més aquesta eina, des del Revolució volíem analitzar un tema que serà d'actualitat aquest octubre-novembre, si la tecnologia i la IA entren en les decisions de qui es votarà i qui no, i creiem que sí. M'ha agradat molt la vostra feina, gràcies per venir al Revolució.

A Catalunya Ràdio i 3CAT, Revolució 4.0, amb Xantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Fa gairebé 20 anys, quan internet encara era un territori que començava a maneixer la catosfera com a punt de trobada entre persones que volien construir la internet catalana, aquest any la catosfera ha arribat a la 19a edició amb 9 reptes. De fet, en tots aquests anys hem passat de navegar per internet a conversar amb intel·ligències artificials que ens ajuden a la feina, ens resumeixen informació o ens ajuden a prendre decisions. De tot això s'ha parlat aquest cap de setmana a Girona en la catosfera d'aquest any i avui amb nosaltres el seu director, Joan Camp. Què tal, com estàs? Hola, bon dia, com què tal? A veure, fa gairebé 20 anys ja de la Catosfera. Què diries? Com ha anat aquesta valoració? Ha estat la intel·ligència artificial? He vist i he pogut ser-hi, eh? Molt protagonista aquest any, com tocava, no? I tant.

A veure, a la Catosfera ha volgut ser sempre un aparador i, per tant, aquesta voluntat crec que s'ha complert. Intentant ensenyar les coses que tocaven a cada moment. El que passa és que en els últims anys hi ha una cosa que sobrepassa la resta, que és la IA, i això ens ha fet replantejar la pròpia essència de la catosfera, que en inici és una jornada d'internet així en genèric. Passats uns anys, la comunicació d'internet era molt grossa, i ho abastava tot, i vam centrar comunicació d'internet, I aquest any fem una evolució. Per això d'internet ja sona, ja no és el futur, ja no és una paraula, diguéssim, cangresqui, però sí que ve la IA, que és la nova revolució, i per tant aquest any canviem el subtítol i passem de comunicació internet a comunicació intel·ligència artificial.

Clar, hem escoltat la Mònica Terribas, la Magda Gregori, que han parlat de com el periodisme en l'era de l'EIAC ha canviat moltíssim, perquè el periodisme avui en dia amb l'EIAC tenim milers d'emissors, encara tenim més competència fins i tot amb emissors d'EIAC, i per tant. S'ha parlat del periodisme, s'ha parlat també, vam fer una taula dels pros i contres de l'IA, com ens està canviant la manera de comprar, la manera de relacionar-nos. Com diries? Perquè tu i jo que ens coneixem de fa anys, Joan, hem parlat des del 2017 aquí de la transformació digital, de les empreses, de dir tot, i ara que les empreses ens hem d'adaptar mitjans de comunicació i tots a l'IA, no? Diries, Joan?

Sí, de fet, a veure, jo recordo aquells inicis d'internet, aquell bullici, aquell xup-xup de finals dels 90s i fins al 2000, que percebies que era algo gros que venia. Amb els anys tot s'ha anat, no aplanant, però sí que les majors, les grans companyies han anat fent-se mal control. Però ara amb tot això de la IA torno tenint les mateixes vibracions de. De nova revolució, de tornar a escoltar gent fent coses en llocs molt estranys i passen coses noves, idees, noves empreses, i per tant, tornar a tenir molt de sentit el que és la voluntat de la catosfera de tornar a posar això sobre la taula. Tornem-ne a parlar, tornem-nos a unir, barregem mons, d'acord? Vull dir, això és el que hem fet i això és el que volem seguir fent.

Clar, perquè creus que els mitjans de comunicació, tu que també lideres un mitjà de comunicació, ens estem adaptant? Allà sabem el que ens ve o a vegades els mitjans de comunicació no en són conscients?

Home, si focalitzem en un mitjà en concret, la resposta pot ser sí o no. Si parlem del sector, la resposta és més no que sí ara mateix. Vull dir, hi ha un sector que crec que no és conscient del tsunami que ve a sobre. Que els canvis seran estratosfèrics, que ens afectaran a molts nivells i que ens farà plantejar-nos la pròpia essència dels mitjans per entendre què són, quins sobrefegits, per què són importants, el valor de la marca, el prestigi. Hi ha un munt de coses que tornarem a aquest debat inicial.

Clar, sempre a la catosfera, com deies, punt de trobada d'internet catalana, i que ens hi juguem també, Joan, perquè el català tingui una presència sòlida a internet, ja que sempre s'ha lluitat, però els sistemes d'intel·ligència artificial, també. Home,

és una de les coses que s'ha parlat, precisament, els models de llenguatge. SOF Català ha fet una feina prodigiosa en aquest sentit per avaluar tots els models i, per tant, quins són els més ben preparats i els més fluixos. D'acord? Vull dir que sempre tenim una mirada crítica en tot allò que passa al món. Per tant, en clau catalana em refereixo i, per tant, en l'àmbit tecnològic que en aquest cas hi ha, doncs també. I podem dir que hi estem força bé. Hi ha moltes coses a millorar, hi ha moltes coses a progressar, però no anem malament. El projecte Aina del Barcelona Supercomputing que han vingut també ens han explicat, diguéssim, tota la tasca que fan. Estem parlant d'un dels principals ordinadors o superordinadors a nivell europeu i que part dels seus recursos, per exemple, el dedica al projecte Aina que tracta una mica sobre català, món digital i etcètera.

Si cada vegada fem més cerces consultes directament assistents d'allà què passa amb els continguts en català que es publiquen als mitjans de les empreses es continuen treballant en català la resposta és que sí però que també fins i tot avui hem tractat el programa Joan que has vingut que l'AIA entra en campanya és a dir que cada vegada també fins i tot pots consultar l'AIA que votaràs i que no per tant entra a formar part de tota la nostra vida de totes les decisions que prendrem no?

És que, tal com està concebuda, replanteja tants fronts, tants, que quasi costa pensar quins són els que no. D'acord? Vull dir, al final parles de política. La política també té aquesta bastant comunicativa, però moltes feines, molts oficis, i veurem un salt social que ningú sap exactament on ens porta. No hi ha un expert que sigui la persona que ens ho pugui explicar tot, perquè ni els mateixos responsables de les grans empreses d'allà. Tenen clares moltes coses. Per tant, el que podem fer és tornar als inicis a ajuntar-nos i diferents persones, diferents àmbits, parlar, intercanviar informació, a veure si podem tenir petites conclusions o petites tesis, teories, de què està passant, cap on anem, pros, contres, etc. Que és això el que hem volgut.

Molt bé, content per tant d'aquesta catòsfera que s'ha fet aquesta setmana a Girona avui parlant amb el Joan he tingut la sort també de poder participar i de ser primer a Girona que és una ciutat que m'agrada molt i l'altra de poder estar amb companys com el David Poblador i també altres parlant del futur de la IA i és que al final els periodistes ens fem preguntes però la nostra feina i la que feu també des de la revolució, des de la catòsfera és divulgar. I al final ensenyar, divulgar i ensenyar cap a aquest futur. Posar en comú,

crear l'espai on aquesta gent es pugui trobar i connectar i parlar i fer xarxa que al final és el que ens empodera. Molt bé.

Doncs escolta, per més que has dos feres, ja estàs preparat la del 2027?

Ja estem pensant tot el que farem. Sí, sí, tant. Aquí no parem mai.

Hi haurà ja. Segurament sí. Mira, i jo crec que també ja veig que els agents d'IA és un tema que el 2027 ja no només O sigui, agents d'IA serà un tema important també aquest 2027.

En un any vés a saber el salt cap on serà i què ens trobarem i potser ja tindrem Terminators per allà bellugant, vés a saber.

Felicitats per la Gatosfera. Gràcies, Joan.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

I ara al Revolució ens posarem tots rockers i rockeres. Us heu preguntat mai què poden tenir en comú el rock, les dades i la guia? Potser la vostra primera resposta és la sorpresa, però potser hi podeu trobar un lligam. Ara bé, què us quedeu si us dic que David Bowie, Bruce Springsteen, Prince, Freddie Mercury, Jimi Hendrix o el Rolling Stones poden ensenyar-nos a prendre decisions basades en anàlisis de dades i de ser empreses o treballadors líders en IA?

Avui descobrirem tot això amb l'Òscar Alonso Llombard, és expert en estratègia i govern de dades i intel·ligència artificial, docent universitari i autor del llibre que avui us recomanem, Rock, Datos e Intel·ligència Artificial. Què tal, Òscar? Benvingut, com estàs?

Molt bé, gràcies per acollir-me, una estoneta.

Clar que sí, escolta, per què una empresa ha de funcionar com una banda de rock, em diries?

Bueno, jo porto uns quants anys ja dedicats a temes de dades i d'intel·ligència artificial, treballant amb empreses i administracions públiques de diferents tamanys. Jo crec principalment que hem de funcionar una miqueta la percepció com una banda, no? És a dir, cadascú dels stakeholders, de les persones més adequades de l'organització, de tenir un determinat rol i jo crec que ens podem assimilar molt fàcilment amb la funció d'un baterista, la funció d'un guitarrista, la funció del cantant i adaptar i aprendre d'aquestes lliçons, per dir-ho d'alguna manera. Clar que sí.

Quan vas descobrir que el rock pot ensenyar-nos a treballar millor com a empresa?

Bueno, va ser una miqueta progressiu, si et soc sincer, no? És a dir, jo porto, bueno, un petit bici que tinc és col·leccionar vinils, tinc més vinils dels que la meva dona voldria a casa, no? Però sí que és cert que de mica en mica veia certes situacions a diferents companyies, a diferents clients, on jo col·laborava, de falta d'alineació, falta de comunicació, en definitiva, falta de ritme. I de mica en mica vaig començar a assimilar aquestes situacions que veia amb els projectes, amb les reunions, amb el que podíem aprendre de. De diferents músics i diferents situacions musicals.

Expliques que un dia eres a un concert d'Aurors Springsteen i que allà vas a prendre més lideratge que 100 llibres d'amaneixement. Escoltem aquesta cançó.

Aquí també he de dir, Jens, que a mi també m'agrada molt el Bruce Springsteen i que també he pres cosa del concert. Tu, què en diries d'aquesta cançó que comentaves de Bruce? D'ell expliques la importància

del líder, no? Sí, en aquest cas, el Bruce de fet ho fa. Ho ha fet diverses vegades, ho fa sistemàticament, és una miqueta el que li diuen les sign requests. Aquesta cançó, en aquest moment, l'home veu una cançó determinada que no té en el repertori o teòricament preparada en la llista de cançons, es gira cap a la banda, diu. En aquest cas Jolín Blon o alguna de Chuck Berry, per exemple, també està documentat a la seva pàgina web, i diu Jolín Blon en C, en Do, no? I veus com tota la banda immediatament sap què tocar, quan entrar, quan sortir, evidentment, hi ha tota una preparació al darrere, però sí que hi ha un missatge de. Aquest senyor és el líder i sap perfectament com influir amb la seva banda, amb la E Street Band, i com tocar certes peces perquè allò funcioni adequadament. Algú que realment no estava preparat per ser.

Clar, del Bruce destacaria la seva energia brutal i aquest lideratge, que l'equip se'l creu.

I això no és fàcil. No, no és fàcil. Jo crec que, en l'àmbit de dades, abans li dèiem el Chief Data Officer, ara li diem el Chief Data and AI Officer, perquè tot ha de tenir IA al darrere, perquè si no no és tan sexy, com deia un jefe meu en el seu moment. Però. Crec que la dificultat no és tant l'àmbit tecnològic, insisteixo, perquè aquest llibre, i el meu pensament va més enllà de la tecnologia, és més, diguem-ne, les soft skills, no? Aquestes capacitats, com bé dius, de lideratge, d'empatia, de comunicació, de saber, d'escoltar, anem cap allà, vamos todos, no? És una miqueta aquesta sensació que tinc amb el Bruce.

I fent-ho amb ritme, no? És a dir, també dius la importància del ritme en una feina. Sens dubte.

Jo. A banda d'això, vaig intentar en el meu seu moment tocar una miqueta la bateria, sense gaire èxit. Em fixo bastant particularment en el rol del baterista, que és un rol com de backstage, d'estar al darrere, de vegades de no lluir-se, si no és el típic solo de bateria durant un concert, però que sistemàticament està marcant el ritme, de tal manera. De tal manera que el meu punt de vista és que durant els projectes no val córrer durant la primera setmana, sinó hem de mantenir aquest ritme durant un mes, durant dos mesos, durant tres mesos.

Bohemian Rhapsody de Queen, no? Què podem aprendre d'aquesta cançó, em diries, Òscar?

Sens dubte, jo crec que és una de les gravacions, en el seu moment, més complexes, tècnicament. Hi ha una complexitat. Brutal al darrere, però més enllà de la complexitat, és una complexitat amb sentit, no és un diguem-li un artificio, no és una cançó senzilla de radiofonar, evidentment en el seu moment no era un senzill, no era algo que tres minutos i fora, i que encaixés amb la fórmula radiofònica tradicional. Jo crec que el que hem d'aprendre és que al final tot pot ser tremendament complex, és a dir, dins d'aquesta cançó pots disseccionar moltes peces, molts àmbits diferents, com està gravat i com continua, però sens dubte jo crec que el que hem d'aprendre és el sentit, el perquè d'aquesta complexitat, el que es vol transmetre. Jo crec que, i ho intento expressar al llibre, hi ha un perquè de les coses, un storytelling de les dades i del perquè fem servir intel·ligència artificial més enllà de la tècnica. Som el món,

som els nens.

A ver, Oriar de Gol, aquesta cançó benèfica que es va gravar al gener del 1985 i que en van participar més de 40 cantants, que és fantàstica. Què pot haver d'una empresa de dades, de dades amb aquesta cançó, et diries?

Bueno, per una banda, gestionar dues coses d'un punt de vista. Aquí hi havia una cosa molt particular i és que el senyor Quincy Jones, el productor de la cançó, va posar un cartell a la porta dient, deixamos el ego fuera, perquè imagina't, gestionar 40 superestrelles en el seu moment de diferents estils, però en el fons eren 40 egos. Per una banda, aprendre el que és la gestió de l'equip, és a dir, todos vamos a una, tenim aquest mandat de comunicar, de gestionar adequadament tot aquest missatge, i per una altra banda, un concepte també. Que de vegades li diem data mesh des del punt de vista d'arquitectura de dades, que és a diferents àmbits, la gestió, diguem, descentralitzada. És a dir, cadascú des del seu àmbit és responsable d'aquest producte de dades, d'aquest model d'intel·ligència artificial, sota el paraigües del senyor Quincy Jones, que era, diguem, el chief data officer, el productor, en aquest cas el chief data officer d'aquesta iniciativa, no?

I wish I could swim.

Heroes de David Bowie, aquesta cançó forma part també de tres discos de Bowie que va gravar a Berlín i que es coneixen com la seva trilogia d'aquesta ciutat. La creació d'aquesta cançó i d'aquesta trilogia, què ens ensenya per aplicar-ho als nostres projectes, Òscar?

En el cas del David Bowie, específicament en el cas del Brian Eno, que és el col·laborador que va estar participant en aquesta trilogia, I de fet, després us reflexo en un capítol del llibre específic, que és l'aplicació d'una cosa que li diuen estratègies obliques. Una sèrie de cartes generades o creades per un senyor que es deia Peter Smith, si no recordo malament, que bàsicament el que força és a repensar com estem fent certes coses, no? Durant, per exemple, un procés de gravació, estic atascat, no em surt, no em surt, no em surt, treien una carta i deien, pues, surt de l'habitació, torna a entrar. Ah, que divertit, no? Sí, bastant peculiar, perquè crec que, bueno, hi havia el cas, per exemple, del Phil Collins, que en aquell moment era baterista, músic d'estudi, i va entrar en crisi dient, hòstia, m'estàs canviant la posició de baterista per una altra, i va arribar a llançar un pack de cerveses contra la finestra de la pròpia frustració. En el seu cas. Jo crec que en aquest moment el que estem buscant és l'aplicació d'aquestes estratègies, és forçar-nos a repensar el problema on estem atascats des d'una perspectiva completament diferent. Crec que és una bona idea en determinades situacions del dia a dia.

Avui al Revolución, repassant aquell llibre que us recomanem, Rock, Datos e Inteligencia Artificial, amb l'Òscar Alonso, aquestes lliçons apreses del rock and roll, amb projectes i andades a Mia, i clar, m'agraden els estons, destaca la disciplina, la capacitat també d'adaptar-se als nous temps, sense atrair els seus principis bàsics. A mi m'encanta veure aquest senyor, als 83 anys, que encara balla, que es cuida i que s'ho passa bé. Jo és que dic, jo vull arribar a gran, a gran, com a. No, tu també et passes, no?

Correcte. No, estem tots igual. De fet, vaig anar a veure el Ronnie Wood fa unes setmanes a Razmataz, que va ser un concert molt especial des del meu punt de vista, perquè és un senyor, diguem, grandet, eh? Amb una certa edat, dándolo todo, a més, en una sala petita, o sigui, en una sala que no és el típic estadi on toquen els Rolling Stones, no? En línia de lo que comentes, pues. El que em sorprèn de Rolling Stones el que hem d'aprendre d'ells és aquesta capacitat de sense perdre la identitat adaptar-se a nous sons, noves tecnologies, noves capacitats fins i tot un canvi de la seva pròpia indústria musical crec que hem d'aprendre molt a mantenir aquest core d'alguna manera quin és el meu aspiracional en projectes de dades i d'intel·ligència artificial i continuar derivant-nos o adaptant-nos a aquest. Aquestes tecnologies, aquestes noves iniciatives que ens surten cada dia, generativa, agèntica, llaman-ho equis, però en el fons el nostre cor és cada segon don molt clar.

Òscar Alonso, moltes gràcies per venir al Revolució, per explicar-nos també la música en les bandes de rock, que hi ha moltes lliçons apreses i que podem passar la nostra empresa, el nostre equip. Sí, sens dubte. Gràcies, felicitats.

Gràcies. A Catalunya Ràdio

Gràcies. A Catalunya Ràdio i 3CAT Revolució 4.0 amb Xantal Llevina.

Dos dies,

els dissabtes, quan vulguis, a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

I avui parlem de com una empresa amb més de 150 anys d'història que tots coneixem està incorporant noves capacitats, noves maneres de treballar i talent procedent de l'ecosistema Startup. Parlem de Damm, una de les empreses més escumoses del país. I saludem la Laura Gil, ja la coneixeu, xifre digital en Data Officer de Damm. I què tal, com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, benvinguda de nou. Gràcies. I el Daniel Navarrete, que va arribar a la companyia amb la integració de Neni Siwok, i avui forma part d'aquest hub. Com estàs? Hola, molt bones, molt bé, gràcies. Què tal? A veure, Laura, hem anat parlant d'aquest hub de dades que teniu, d'intel·ligència artificial. En quin moment està avui? Com ha evolucionat ara que hem anat parlant? Les pymes incorporen allà i les grans empreses també. Com està evolucionant això?

Doncs et diria que com els nens al col·le, evoluciona correctament, satisfactoriamente. La veritat és que estem molt contents perquè sí que l'objectiu era que fos una capacitat transversal a tota la companyia i sí que al principi vam focalitzar molt els projectes a tota l'àrea de vendes i sobretot d'hostaleria. I ara sí que ja comencem a ser permeables a totes les àrees. Estem fent projectes amb les fàbriques, amb temes de sostenibilitat, amb altres canals com, per exemple, alimentació. També amb àrees corporatives, com pot ser recursos humans o finances. I comencem això a tenir un paper rellevant en totes les àrees. Aleshores, molt satisfets. I res, molta feina per fer i molts objectius a curt termini i també a llarg, però la veritat és que és com ho havíem pensat, de fer-ho de petit a gran i anar creixent, i la veritat és que molt contenta. Laia, és un tsunami que en

totes les empreses es va incorporant a tots els departaments, i en el teu cas, Daniel, tu que vas entrar-hi com una start-up especialitzada en intel·ligència artificial, com has viscut aquest canvi de start-up a formar part d'una companyia, no?, Sí, bé,

ha estat un canvi bastant important, hem de dir. O sigui, al final la cultura és bastant diferent. Primer, és un rotllo més, diguem-ne, de fas prototyping i fabricar molt ràpid i fixar-te potser més a les solucions que et demana el client, en aquest cas era Adam. I ara sí que potser tenim com més visió des de dins. Això és molt interessant perquè realment tenim com. Molta més capacitat per crear o imaginar, el conèixer també les persones que estan dins dels equips i tal.

Per què vau decidir incorporar aquest talent intern? És a dir, quina és la feina, quines solucions externes tenia en el seu cas ell, perquè fos interessant?

No, clar, nosaltres vam començar a treballar amb Nenísimo com si fos un proveïdor, i clar, al final vam veure que Damm necessitava aquest talent internament, llavors podíem fer dues coses, o parlar amb Nenísimo, integrar-lo directament a Damm, i accelerar tot aquest procés, o decidir seguir treballant com a accés. El que passa és que, clar, com que estàvem fent cada cop solucions més de projectes molt importants per a la Damm, Clar, per a Adam també era una mica de risc, de dir, ostres, tot això m'ho està fent un tercer. Clar, vull dir, has de trobar l'equilibri, no?, de dir, ja, això és core per l'empresa, ho has de protegir, doncs aleshores ho hem de fer d'una altra manera. I clar, tampoc volíem que gent que, equips que ja tenien molt coneixement d'Adam, no?, que portaven dos, tres anys treballant amb nosaltres, doncs clar, que trencar això vam pensar que era el millor era unir-nos, no?

Això passa i vosaltres el que heu fet és, com es tardava, explicar-me les coses que puguis, clar, perquè també hi ha secrets professionals, però treballar més amb les dades, amb la capacitat d'escalar, és a dir, al final la IA, no?, les vostres eines, que ara m'explicaràs les que puguis, fa que hi hagi més productivitat, per una banda, més vendes, no?, millor atenció al client,

m'imagino, no?, sí?, Bé, sobretot, Daniela, t'ho expliques millor, però sí que vèiem que hi havia solucions que eren black box que no sabíem molt bé com funcionaven, no? I al final vam pensar que volíem tenir aquest coneixement també de com funcionaven els algoritmes des de dins.

Sí, també després a l'hora potser de treballar en les nostres pròpies solucions i en negoci, entendre per què estem prenent determinades decisions, també és millor al final ben veure treballar amb algoritmes propis moltes vegades. Quan treballem amb proveïdors segurament en certa mesura són solucions una mica més estàndard, no t'ho sabria dir així, i aquí com que treballem nosaltres mateixos els nostres models i després podem adaptar-los bé al nostre cas.

És disruptiu que una empresa agafi una start-up i l'incorpori. Com és, Laura, també aquest viatge d'una start-up que no només integres tecnologia, integres talent i entres en contacte, aquesta integració també.

Sí, jo crec que la part més important és que són dues cultures molt, molt diferents i dues maneres de funcionar molt diferents, no? I una mica vam tenir com la primera cosa de dir, el que funciona intenta no tocar-ho gaire. Aleshores, o sigui, més que res intentar que l'equip que treballava d'una determinada manera, doncs que pogués, o sigui, oferir-los un espai on poguessin continuar treballant de la mateixa manera. I si alguna cosa canviava, doncs que sumés, no que restés, evidentment, no? I aquest va ser una mica a l'acord que hem arribat amb Recursos Humans amb totes les persones implicades. Tu, Daniel, com has viscut aquesta integració?

Realment molt bé, o sigui, al final en un sentit molt positiu podem seguir portant pantaló curt a l'estiu. Així que en aquest sentit funciona molt bé.

Home, és que als ingeniers us agrada anar amb pantaló curt. Sou una mica més cul, no? Una mica, o què? M'agrada la paraula cul, per això.

Gràcies.

Em podeu explicar, Dani i Laura, alguns projectes que esteu treballant des del Hub i com es tradueix aquesta i en aplicacions útils per al negoci? I tant.

Bueno, un dels projectes que potser està tenint més impacte últimament és el de pricing o. La manera de determinar els preus tant per alimentació com per hostaleria. Llavors, hem fet diversos models nostres propis per determinar els preus que són els sedients. El preu de mercat correcte seria?

No només el preu sinó tota la política comercial, que són moltes coses, descomptes, promocions. El preu és moltes petites coses.

Així és. Llavors, tenim diversos enfocaments, potser algun més de tradicional, amb algoritmes més tradicionals i estadístics, i també, per exemple, és una cosa molt interessant que diu molt també del hub aquest d'ahir que té Damm, és que, per exemple, hem publicat fa poc també un paper acadèmic de pricing amb xarxes neuronals. Llavors, és un d'aquests tipus de. És un paper acadèmic de pricing, però amb una arquitectura de xarxes neuronals. Traduït vol dir? Que fan investigació

acadèmica i que també publiquen coses, que són molt cracs aquests nois. Doncs això mateix.

Llavors, bueno, sí, treballem tot tipus de projectes d'aquest sentit, o sigui, més moderns o també amb algoritmes més. Més tradicionals per això, per política comercial,

etc. I també tasques repetitives, no, Laura? També és activitats de valor, no? Suposo que tot això és el que esteu treballant des del Hub, no? I intentar buscar una manera nova de treballar, que al final ens hem d'adaptar a aquesta intel·ligència artificial, Laura, si. Si mirem, ja que passen els pròxims anys, que tu sí que mirem el futur, s'ha d'integrar aquesta tecnologia, no?

Clar, és que en realitat no és com una manera nova de treballar. Bueno, sí, és una manera nova de treballar i realment és transformar, transformar les funcions, transformar els processos. Evidentment no només és, ara faig això més ràpid, sinó realment que ara tinc un model predictiu que me'n diu una dada que em permet prendre una decisió d'una altra manera, que és el que estem aconseguint, no?, amb tot aquest equip. S'ha aconseguit que una cultura de decisió basada en dades sigui més productiva? Sí. Sí, sí, totalment. Aquesta és la part transformadora, sobretot els models predictius.

O sigui que al final, la Laura, que portem molts anys parlant amb tu de tecnologia, des de la transformació digital de les empreses, i ara expliquem que és la transformació cap allà de totes les empreses. I que també hi ha agents, és a dir, no només hi ha a diferents departaments de tota una gran empresa, sinó també agents d'allà.

Sí, sí, és una barreja de tot. Al final, els agents no viuen sols, sinó viuen amb models predictius, amb dades externes, és un ecosistema. Molt més complet, sí, sí.

Molt bé. Doncs, per tant, dues mirades diferents, complementàries, sobre aquesta transformació. L'estratègia, d'una banda, de les companyies, que totes ho estan fent, i l'altra, doncs, l'agilitat del talent, que el talent de les start-ups està incorporant, també.

Exacte, i és un talent que necessitem, eh? Molt bé, i és un talent que va vestit amb patalons curts. Sí, sí, sí.

I que no llegeix els e-mails. I no mirem e-mails. Com que no llegeix els e-mails? Que us llegeix la IA? Què vol dir, que no et llegeix els e-mails?

Per Teams, potser, més fàcil. Un missatge així ràpid o alguna cosa.

Ah, tu prefereixes una reunió per Teams. Cal llegir-te un e-mail.

És que el e-mail de vegades costa entrar amb l'authenticator aquest de Microsoft. Ja. Tu quina edat tens?

29. 29, molt bé. Doncs escolta, sí, sí, és que són noves maneres de fer que ens hem d'adaptar. Felicitats, gràcies per venir a explicar al Revolució aquesta estratègia. Gràcies. Moltes gràcies.

Gràcies.

Uy, ens acabem amb música i avui amb una frase que va ser dita el 1965 quan als Estats Units va aprovar la llei que reconeixia el dret a votar de tothom. I diu així, el vostre futur i el futur dels vostres fills depèn del vostre vot. Ho va dir aleshores el president Lyndon B. Johnson i crec que seguim igual. El vot de cadascú decidirà com volem que sigui el món de demà.

I com sempre, moltes gràcies a l'equip, la banda, la banda de rock que parlàvem avui, que és el Xavi Llauradó, la Clàudia Crua, el Marc Amorós, el Jordi Pí, el Gerard Gil i també l'agraïment a les veus que han passat per aquest programa. Carles Dau i Albert Mañà, gràcies oients. Patons!

¡Gol!