Crítiques a "La revuelta" amb Abascal, malgrat ser un èxit d'audiència

L'altra és l'entrevista que va haver-hi a Televisió Espanyola, va fer un 33,6% de xert. L'entrevista de David Broncano a Santiago Pascal, 4.815.000 espectadors a Espanya. És una mica per sota del 33,9% que va fer la revuelta amb l'entrevista de Pedro Sánchez, que va fer més xert, però va tenir, en aquest cas, 428.000 espectadors menys. Per cert, ahir el president del Govern espanyol també era a la sèptima i va aconseguir un 14,2% de xert. Vau veure l'entrevista, Jordi?

Sí, o sigui que, perdona, per entendre'l. Més xer de Pedro Sánchez. Vol dir que ahir més gent estava mirant la televisió, però que menys gent va veure la revuelta quan va anar-hi

Pedro Sánchez. Exacte. Santiago Pascal va tenir més espectadors, més gent mirant la televisió, però la gent que mirava aquell dia la televisió de Pedro Sánchez va aconseguir retenir més gent. Entend? Una mica rebuscat, però.

Jo estava mirant l'entrevista a Pedro Sánchez i de seguida que va començar l'entrevista a Pascal, vaig canviar a Pascal i no vaig tornar a Pedro Sánchez. Ni m'ho vaig plantejar de fer el canvi, i em sap greu discrepar de la descripció que em feia l'Albert Sait a la píndola que hem escoltat fa una estona, perquè a mi em va semblar un espectacle de televisió, per desgràcia, bastant potent. El que vaig veure no em va decepcionar, però no em va aburrir gens. Estaves enganxat a la televisió. És a dir, hi havia una alta expectativa per com es desenvoluparia aquest programa, i el contraste amb quin és el gènere de la revolta habitualment i el control que va guanyar el líder de Vox durant la conversa i en la dialèctica. No sé si t'has trobat, quan t'entrevistes a algú, que veus que se't va menjant. No sé si t'has trobat mai, però entenc que és una cosa que pot passar, veure un espectacle de televisió molt interessant i preocupant.

Clar, potser no era tant el fet que vam veure ahir, sinó com s'arriba allà, no? És a dir, primer, un programa d'entreteniment ha de convidar a tots els candidats en preeleccions? No. Però si convida el president del govern? Pot convidar qui vulgui. Per què no convida a tots els jugadors de tots els equips de futbol de primera divisió?

Sí, però si és un espectacle televisiu que no està orientat per una agenda ideològica, que això ja discutim-ho, però en tot cas, si és una televisió pública que té aquesta mena de programa. I d'alguna manera està al servei de tots els espectadors, que són tots els contribuents, i cada vegada hi ha més d'aquells contribuents que són votants de Vox, em sembla normal que se l'entrevisti. Si ho fas. Un exemple.

El Dia Mundial de la Ràdio fa un, no sé, 10 anys, el suplement, vaig entrevistar Carles Puigdemont pel Dia Mundial de la Ràdio. Era el president de la Generalitat. S'ha d'entrevistar a tots els representants polítics per parlar del Dia Mundial de la Ràdio? No. És un espai de conversa sobre la ràdio, més entreteniment, que s'entén en un context molt concret. Sí, però Pedro Sánchez va. La ràdio només entrevisteix a Puigdemont tot el dia, aleshores sí que hem

de ser un monosplural. Però si estem en un context de precampanya i el president del govern, que és candidat a ser reelegit, hi va, i no hi aniria si no fos candidat, crec que no hi aniria, no s'hauria produït aquella entrevista, Vaja, em sembla que això podem convenir-ho. És normal que els altres ho vulguin.

El programa es va oferir per convidar-los a tots. Pensant-se que Abascal no hi aniria. Doncs va jugar amb intel·ligència. I va i demana un públic, i li donen. Aquest és el punt de partida. Aquesta és la part més discutible,

totalment. Però a veure, els programes poden combinar a que ho diguem, però quan se convoquen eleccions, comença allò que diuen el període electoral, i aleshores s'actua una cosa que quan jo dirige a TV3 li diria a la Junta d'Ofensiva Nacional Sindicalista, que són les juntes. Junta Provincial i Junta Central Fallera. Aquests actuen i són terribles. Terribles, eh? I suposa que deuen ser terribles. Suposa que aquí eren una mica més terribles i que en altres llocs no deuen ser-ho tant. Però no actuen d'ofici. I s'ha d'haver-hi un recurs. Si un programa d'entreteniment, quan s'han convocat eleccions, convida un polític, els altres tenen dret a demanar al mateix temps. Tenen dret tots. Una altra cosa, i per això aquí ve el dubte, és si realment va haver-hi un recurs de Vox demanant-ho. O d'alguna altra demanant-ho. I aleshores hi ha hagut una disposició de la Junta Electoral, o bé provincial, o bé central. Això no ha transcendit i, per tant, això no ha passat. I, per tant, vol dir que una de dos, o el Terrat. El Vigió Espanyol han decidit que es posen la vena abans de la ferida i que per curar-se en salut els conviden a tots, això és possible que ho hagin decidit, o senzillament, ja que és un programa d'espectacle, han decidit tindre espectacle. I l'espectacle el van tindre, perquè espectacle vol dir audiència. I quan un no té una audiència com la que va entendre, això és espectacle. I ahir hi era. Ja dit això, aleshores ens queden dos grans temes. Per què ahir broncar no semblava la Prarita Marilín i per què era bronca però no era entrevista i, a més. Estava tota l'estona nerviós, feia més botigues que mai, i no va saber fer una bona entrevista, i jo crec que el senyor Abascal va ser-ne com el gran victoriós, i segona, per què li van regalar al públic? Perquè això sí que no es fa, i això no ho pot demanar cap junta electoral. I si algú te diu que per vindre necessita un públic que no siga anti, i que ell el tria, i tu acceptes, és que tens moltes ganes que vinga.

De fet, el mateix Bronca a l'entrevista ho diu, que és per legitimar el seu programa. Diu que posa aquest públic que permet que vinguin perquè així se'ls legitima també que hagi pogut entrevistar gent com Pedro Sánchez, Irene Montero, Gabriel Rufián. Per tant, quedava claríssim aquí la qüestió. En tot cas, quan fas una entrevista com aquesta, primer de tot has de tenir en compte què és el que busques, és a dir, si ets un programa d'entreteniment no ets un programa informatiu i, per tant, si no ets periodista no intentis fer una cosa que potser no saps o que potser no és l'àmbit en el qual et sents còmoda i, d'altra banda, tinguis present quin interès en vols extreure, és a dir. D'alguna manera la gent mirava aquest programa, la gent que seria antifeixista mirava aquest programa per l'interès de veure com se n'en sortiria en Broncano i al llarg del programa el que passa és que de cop l'interès és veure què és el que li respon a Pascal. I per tant aquí és on hi ha el problema real.

Sí, jo crec que com a programa funcionava des del punt de vista de l'espectacle, jo tampoc em vaig avorrir. Ara, crec que va ser un fiasco monumental, crec que Broncano es va sobrevalorar ell mateix i que és una reivindicació del periodisme polític i que, a més a més, tu no pots posar-te davant d'un líder de l'extrema dreta que porta 30 anys fent el mateix discurs i tastant-lo i provant-lo i assajant-lo al Congrés dels Diputats i no portar els deures fets o sobretot canviar la teva manera de fer les coses. Esbroncar no fa espectacle, no fa informació. En el moment que Broncano es posa davant d'un monstre polític com és Abascal no li pot aguantar la tensió i té por i jo el que vaig veure és un Broncano que feia patir que tenia por davant del convidat que tenia al davant i que veia com anava perdent peu ell mateix perquè és un tipus llest. Aleshores, això el que diu també molt és de l'estat de la professió, perquè pensar que qualsevol pot ser periodista i que els periodistes no serveixen per res, doncs home, hi ha periodistes polítics que estudien molt, treballen molt, escolten moltes hores de Congrés dels Diputats i de discursos polítics i saben molt bé què poden preguntar i sobretot repreguntar, perquè si no repreguntes no ets un periodista. I se'l va menjar amb patates. I això va mostrar el límit de la Cunyeta. I això és el que va passar, feia patir Broncano. I a més a més, per què no li va fer les dues preguntetes? Perquè la gràcia d'aquest programa, a mi que em perdonin, són les dues preguntetes aquestes, a veure com la gent té la barra de sortir-se'n o no sortir-se'n. I és que ni això li va fer. Broncano tenia por.

Jo faré un apunt mínim. Durant anys i anys i anys, Santena 3 i Telecinco s'han pres el relleu l'un a l'altre per la liderada de la televisió en Espanya, la televisió analògica. El mes passat va ser Televisió Espanyola. Té un espectacle. Està clar que la direcció de Televisió Espanyola fa temps va prendre la decisió de recuperar el liderat sent una televisió pública fent el que calguera fer.

I l'audiència demostra que va ser un bon espectacle perquè estava tothom enganxat.

Deixo parlar Anna Grau, també vam demanar el torn de paraula al Jordi Amat, però abans, Mariola Covells, bon dia. Hola, bon dia, companys. I Darío Forras, bon dia. Què tal, bon dia. Què et va semblar, Mariola?

Doncs, bueno, jo no recordo haver vist una cosa tan incòmoda des de feia molt de temps, me tenia a calçar del sofà. Durant tota l'estona, però a banda del contingut polític del que esteu parlant, és a dir, a mi me interessava molt, molt, molt que m'explicara bé i no, amb una explicació escassa i tèbia, el principi de tot, i és inaceptable, a banda de que siga, bueno, en fin, puga ser qüestionable que s'entreviste o no s'entreviste a Bascal en un programa d'entreteniment, l'Ajuntament Electoral ja ho van parlar ahir, no, ho reclama, no ho ordena. És a dir, és una interpretació de la llei per, com deia Vicent, curar-se en salut. I jo esperava una explicació més detallada i més completa i més contundent i menys tibia de per quina raó se li accepta el condicionament del públic. A mi em pareix una qüestió fonamental. Jo crec que si tu acceptes això.

Però imaginem, Mariola, que el públic és el de sempre i algú s'aixeca i. No sé, li planta una bufatada a Santiago Bosco.

Bueno, jo no crec que el publi de Broncano es un publi gamberro, és un publi que crida ner, etc. Però sincerament no crec que haguera passat això. Dit això, de tota manera, és de veres.

Perquè això és l'argument que feies amb iVox, te'l poses a la taula per això, no perquè pensis que hagi de passar.

No, Broncano viu de divertir, Broncano no és periodista, fa apologia d'això en cada programa, és a dir, ell només, ahí ho parlàvem també, pues sí, toca el tambor, fa preguntes clàssiques, etcétera, etcétera. Ara ve, ara ve, Tu has acceptat aquesta qüestió, has decidit que sí, que efectivament ve a Bascal, has d'utilitzar el que saps fer, que és la sàtira. I si tu no ho saps fer, tens un equip de guionistes que ha de tenir un acudit per cada cosa que penses que va a dir misògina, xenòfoba, tot el que vulguis Santiago Abascal. Ho has de tenir preparat perquè, si no, l'espectacle és incòmode d'entès i sobretot seria. Divertit o seria jujujaja si no fos un líder de la ultradreta. Aquí tenim el problema. És a dir, no és divertit des del moment que és Santiago Pascal i tot el que diu va en contra de com bé va quedar a ir clar la agenda de 2030. Yo no entiendo por qué Grison y Castella van a estar solos. No lo entiendo. No puedo entender que ese programa, que tiene un seguido que dice durante todo el programa, venga aquí, venga, no estén a la alzada. Entonces, a mí eso, yo, de veras que lo vas a pasar fatal, pero fatal es fatal. Y no me enche la historia hasta del espectacle televisivo. Sí, claro, si veguérem una ejecución también sería un espectacle, pero no puede ser eso, ¿sabes? Es decir, tú no has de quedarte. A mí esa sensación de tristor, sí, de pena, es que te donaban ganas de anar y abrazar a Broncano. No sé, vamos, yo. Desde luego es una cagada. Sí, sí, desde luego, per suposa, es un mal, es un error de Televisión Española. Sí, sí,

no trago la crítica, diguéssim, pero. Què tal? Un esperpent. Un esperpent des del començament fins al final. Un esperpent, el que deia el Vicent, lo més greu, lo del públic. Escolta'm, és el públic que hi ha. Si no t'agrada, doncs adiós. Vindrà el públic del programa, i ja està. Però més greu també, o al mateix nivell de gravetat que lo del públic, és perdre la teva essència. És a dir, li vas entregar al públic i li vas entregar l'essència del programa. Li vas entregar el to del programa a Pascal. L'entrevista dura una hora i mitja. En una hora i mitja no va fer Broncano ni una sola broma. Ni una és ni una. No només les preguntes de cuánto has follado y cuánto dinero tienes en el banco. Ni una sola broma. I ja el ramat final va ser que l'entrevista va acabar, després d'una hora i mitja, d'aquest home dient el que va dir, fent ell l'únic acudit del programa. I a més fent un acudit bo. Malmastadir-ho. O sigui, jo vaig riure amb l'acudit que va fer Abascal sobre el que has de vigilar tu amb el que tens aquí. És a dir, tu no pots entregar-li l'essència. Si fas el programa, perfecte. Però la manera de rebatre un personatge com Abascal. És amb humor, i jo crec que ell tenia massa por a Pascal Broncano. Però amb humor, és a dir,

és que no fa gràcia, és a dir, és que no fa gràcia, és a dir, humor què?

Que és més machista o més racista? Ha, ha, ha, o sigui, no. No, no, jo no refeixo això. Bueno, però el nivell és aquest. No, no, no, Broncano tenia por de riure-li les gràcies i de blanquejar la presència de Pascal. Tu has d'utilitzar l'humor de manera intel·ligent, per les barbaritats que lligui a Pascal, donar-li la volta amb humor. I això es pot fer. Hi ha gent que es dedica a fer humor intel·ligent. I crec que Broncano pot tenir la capacitat de fer-ho. Crec que és molt més que cuánto dinero tienes en el banco.

Si acceptes fer l'entrevista. Fem un altre referent. Anem a Estats Units. Quan fa entrevistes a polítics, és que és molt àcid i els deixa destrossats a tots. O fem això, o no ho fem.

Correcte, però. Perquè si no, no fem humor. Eh, un moment, però fem-ho en tots, eh? Perquè el que no val és dir. No, no, és que si no, el que no val és dir. No, no, aquests bé i normal, i aquí farem jajajajijiji, però quan ve l'extrema dreta. No, no, no.

Això també val per tots els periodistes. Quan ve qualsevol. Hem de repreguntar a tots, sí. I és veritat que això, a vegades, te'n di més una cosa que no una altra.

Evidentment, però el que no es pot dir és que ahir va passar tot això i va ser una catàstrofe perquè venia el senyor Abascal. No, no, no. És a dir, si el programa no funciona habitualment, el programa no funciona habitualment. I si el programa tracta un polític amb el jajajiji, doncs l'altre també. El problema és que jo crec que sí que falta intel·ligència per fer aquest tipus d'humor i que el pugui suportar Abascal i que el pugui deixar una mica d'evidència. I el problema també és que en l'entrevista de Pedro Sánchez no hi va haver-hi tampoc aquest humor. Aquest és el problema. El problema és que el programa, segons quin dingue davant, fa un bony o fa un forat.

I això passa als Estats Units. Però això, Vicent, passa amb un programa d'humor i amb Broncano, i passa amb un programa de no humor i amb entrevistes. Tu veus l'entrevista de Susana Griso, d'Anna Rosa Quintana. Segons qui, i el to de les preguntes i de les coses que el

diré és bastant determinat. La diferència és que això es pot dir, però aquestes són televisions privades. I si tenen una persona sectària entrevistant i un periodista farsant entrevistant, o tenen un periodista venut o comprat, és el seu problema. El problema és que tu agafes. És veritat que hi ha una concessió pública també, eh? I mira, la sèptima és una concessió pública de fa quatre dies. És veritat que hi ha una concessió pública pel mig, però allò que és una televisió pública és una televisió pública.

Abascal Alacope valorant l'entrevista d'ahir.

Ayer tuve un debate intenso, iba a una entrevista y tuve finalmente un debate y yo creo que fue bueno para que mucha gente lo viera. Mucha gente que normalmente no puede escucharnos y a pesar de las dificultades del formato, pues creo que pude explicar algunas cosas que O sea,

que esa es otra manera de verlo. Iguanya a tothom, iguanya a Broncaro en l'audiència, iguanya a Pascal perquè

té un públic que no té habitualment. Sí, no, no, Abascal va fer el ple, el pleno el 15, vull dir, Abascal va sortir molt reforçat, va anar a un públic que normalment no l'escolta, a un públic que normalment li té por, i va veure, doncs, que és un senyor que més o menys se'n surt i que té una, bueno, que té una. No, bueno,

i sobretot una cosa que no sé si esteu d'acord, però jo tinc la sensació que va quedar com una persona moderada. Sí,

jo crec que en el moment en el que. Perdona'm, perdona'm. Digues, digues, perquè l'Anna fa estona que no parla i després t'hi suporto la Jordi.

Demano una insistència a parlar perquè em sembla que heu entrat una mica en bucle i esteu dient tots una mica el mateix. Però ara ens ho arregles tu. Que acaba de dir allò A veure, per començar, a veure. Benvinguts al món real. O sigui, jo penso que els periodistes no estem per fer cordons sanitaris i en aquest cas estem parlant d'una fossa que pot ser la tercera i espero que no sigui la segona després de les eleccions. Llavors dius, home, jo crec que el programa del Broncano va ser una aposta molt intel·ligent per fer política sense semblar que es fes política. Se suposa que el senyor Broncano fa entreteniment, però sempre és entreteniment que carrega del mateix cantó. El públic sempre és, diguem-ne, progre, enrotllado, etc. La novetat ahi és que apareix la Bascal, que és com si vingués d'un altre planeta, i bé, doncs, escolta, el senyor Bascal existeix i el vota i el votarà molta gent el 29 de novembre. Si discutim el tema de si han d'anar o no a programes d'entreteniment, a mi l'Hormiguero tampoc em sembla precisament la clave. I crec que el que va passar ahir pot tenir dues claus. Una, que evidentment d'aquesta visió tan caricaturesca, tu pots estar en contra d'una opció política. Jo no votaria mai la Sílvia Oriols, però li tinc un respecte. Intel·lectual i polític. Jo no la votaria mai, però no me n'enfoto, no la subestimo, no penso que sigui una pallassa. Aconsello no fer el mateix amb el senyor Santi Abascal. I en tot cas, tampoc tinc tan clar que el broncano s'ofegués amb un got d'aigua, perquè, home, posats a analitzar estratègies polítiques, no és cap secret que pel partit socialista, diguem-ne, o per les forces d'esquerres, els interessa donar més visibilitat a l'Abascal que al Fejó, perquè tot el que tingui l'Abascal no ho treu el Fejó. I això és que seria la diferència el 29 de novembre entre els uns i els altres. Per tant, jo crec que aquí s'han ajuntat la fam amb les ganes de comer, no? Vull dir que la Pascal, diguem-ne, ha tingut un moment de glòria en un format que normalment no el té. És possible que no li preguntessin quant folla, quants diners té el banc per poder humanitzar-lo massa? Vull dir que aquí no sabem qui li va fer un favor aquí. Però vaja, que jo em sembla que com a periodistes tots tenim dret a tenir les nostres neures i fòbies, però a partir de l'acció, home, que per què el Broncano no va matxacar la Bascal, llavors preguntem, i per què l'altre no va matxacar el Pedro Sánchez, no sé. Penso que hauríem d'estar una mica tots més al nostre lloc,

sincerament. Un assessor destacat a Catalunya durant molts anys en la política, ha guanyat bastantes eleccions, que em diu, no esteu observant que el que va perdre ahir va ser Feicó.

Sí, exactament. Però cada cop que parla Pascal per Feijó, això ja se sap. Cada cop que parla Feijó per Feijó. També, absolutament. I pensem una cosa, si estem parlant d'intentar fer un programa divertit i que a Pascal va ser capaç de fer un acudit, Feijó és incapaç de fer riure una hiena. Feijó és avorridíssim, però.

Això sí que es mereix el comentari d'abans. El que passa que Feijó, que en principi no té previst anar a la revuelta, veient l'entrevista d'ahir potser diu, escolta'm. Clar, si Feijó ara truca i diu. Jo també puc. Vinc i vinc amb el meu públic, podria dir. Per què no? Segur que hi ha. És que el precedent és aquest. L'Egipte humàment pot fer-ho. Però amb el seu públic.

A mi m'agradaria fer un matís. Fins ara el públic de la revolta ha estat de tot menys neutral. Ens hem d'acostumar. Hem normalitzat la complicitat amb la falta de neutralitat d'una banda i ens esgarrifa la falta de neutralitat d'una altra. Som periodistes. Si no batllem nosaltres per aquestes coses, qui ho farà?

A mi m'agradaria fer un matís. No és que sempre Santiago Pascal Sanán surti. No és que sempre ho faci bé i que llavors haguem de moure tota la maquinària per intentar que falli. No és això, és que ahir el format era desencertat. Se li havia permès que hi hagués un públic que fos a fi a ell, es va canviar completament el format del programa i van intentar fer una cosa informativa quan realment el que se'ls dona bé és el troletx, és el vacilar l'altre. I potser fins i tot amb bronca no se n'haguessin sortit, vacil·lant, vull dir que ho hauríem d'haver vist i a mi això és el que em generava interès a l'hora de veure aquesta entrevista. Se n'haguessin sortit en evidenciar que aquesta persona el que vol és tirar enrere amb tots els drets que hem conquerit. Bueno, per això tu tens en compte

que és un posicionament polític, no periodístic. Estàs fent un posicionament polític, no periodístic.

No, no, és que per mi l'error en aquest cas del Broncano va ser que a nivell de contingut, a banda de la qüestió formal, a nivell de contingut també hi va haver una qüestió que era que va voler ser. Portaveu de col·lectius que poden veure's afectats per les polítiques de l'extrema dreta en lloc de portar argumentari que també ho defensa.

Llavors, crec que aquí és on es veia la situació una mica incòmoda entre una cosa i l'altra.

Jo diria, si Sánchez té un entorn corrupte.

No, és que no tinc necessitat de tapar-me, eh? Vull dir que a l'extrema dreta s'ha de combatre.

No, no, no, un moment, un moment. S'ha de combatre tot, no l'extrema dreta només. Perquè si no, tu què ets, si tu només combats l'extrema dreta? Un activista. S'ha de combatre tot. I aleshores, si Sánchez és un corrupte i té un entorn corrupte, un periodista ha de treure el corrupte. Si el senyor Abascal és una bèstia tu has de treure la bèstia el senyor Abascal quan perd els nervis absolutament, d'acord amb això si el senyor Fijo està venut en aquests moments a les polítiques de Vox i és avorrit, treu un senyor que no té cap intel·ligència i que està venut, però tu has de treure quan tu fas una entrevista a algú i que aquest ha hagut una projecció pública o a la política jo crec que qualsevol periodista ha d'entendre que no va contra aquell perquè és d'extrema dreta. Si no va contra Kate, no. Va a traure allò que Kate té dins. I jo crec que tots podem coincidir que el que Pascal té dins no és precisament l'àngel de la guarda. Doncs que el traga.

I podrien haver tret incongruències, també.

Notícia que avancem ara al matí. Feijó s'estaria repensant anar a la revuelta. Tània.

Si més no, no hi ha un no rotund, almenys no hi era abans de l'entrevista de Bascal. Estan dissenyant la seva campanya i davant la pregunta de si aniran o no a la revolta, sabeu que s'havia convidat a tothom, doncs el Partit Popular diu que encara no ho havien parlat, diferenciava el que és un espai d'humor com aquest del que és un espai informatiu a Televisió Espanyola. Sabeu que no hi volen posar els peus, no volen que Fijo. I vagi, a menys que no sigui en una entrevista amb els serveis informatius. Però sobre la revolta, almenys divendres, no ho tenien clar. En veurem avui, presenten el programa electoral aquest migdia, què n'opinen, com li va anar Abascal, i si s'ho repensen. Però, insistim, no hi ha un no. Per tant, queda obert que Feijó vagi a la revolta.

Sí, jo crec que el problema d'ahir va ser el canvi de registre. Si ell hagués anat, estic d'acord amb la Marta, si ell hagués apostat pel trolet, que és el que sap fer i el que fa sempre, i hagués estat acompanyat pel seu equip, probablement no haguéssim vist el desastre que vam veure ahir. Però van ensumar la por. I fijo, ara també estan sumant la por. Perquè ara què farà? Farà una entrevista de broma? En canvi, o farà una entrevista per parlar seriosament dels temes que no controla i que no sap? Què farà? Jo també voldria dir que jo, amb l'entrevista a Pedro Sánchez, vaig sentir vergonya aliena. Vull dir que va ser un espectacle i que guapo

I aquest es fa triar els públics. Els periodistes, les preguntes, les respostes, només li falta posar el caire en ell.

Sí, el dia que vulguis parlem de la nostra professió i de qui pot considerar-se periodista i qui pot considerar-se altres coses. I qui fa activisme i qui fa periodisme. En parlem quan vulguis. Però Broncano no és el cas. No és un periodista, és un senyor que fa espectacle i ahir va deixar de fer espectacle i la va pifiar. I en Feijó, que és un home avorridíssim, serà realment. Allò sí que serà realment avorridíssim.

Jo a Esther ja et responc sense ser Broncano ni el seu equip. Si va a Feijó, Broncano li farà una entrevista amb sentit de l'humor i amb brones. Per què no li té por? Per què no li té por i perquè el personatge projecta el que projecta.

Però no crec que sigui només perquè no li té por. No és només perquè no li té por, perquè no té por de quedar en evidència. És a dir, no és la por al personatge, sinó és la por a dir "Ui, ara què diran de mi?". En tot cas diguen, i a més ja estem arribant al punt, si ara Feijó demana una entrevista amb Broncano, qui ha guanyat en tot això? El programa. Qui ha guanyat és el programa, evidentment.

A part d'això jo voldria insistir en que tot aquest estorament generalitzat demostra fins a què punt hi ha una desconexió del món mediàtic i del món polític real. Jo conec molta gent que votarà la Bascala aquest 29 de novembre, I és veritat que alguns són gent molt extremista, però molts no en són. Llavors, clar, aquí sembla que caiguem tots de la figuera i dius, bueno, la gent ha quedat parada que la Bascal pugui anar a un programa com aquest i se'n surti. Bé, doncs, escolta, potser és que portem unes orelleres, potser és que portem uns cascos i no volem veure la realitat.

No sé si les heu vist, però no sé quin és el format. Quan tu anaves al Parlament en una sessió de control parlamentari, les sessions de control parlamentari del director de Televisió Espanyola són molt interessants. Perquè ell respon amb molta intel·ligència i Vox no està allà gens. I és allò que ahir va fer broma, em sembla, no sé qui dels dos, si a Bascala o a Broncano, que van dir, quan governem entrarem amb el lanzallames. Llavors, ahir va sortir aquesta qüestió. Llavors, no n'acostumem a parlar, perquè no acostumem a fer debat sobre els mitjans perquè són col·legues. Però el govern de Pedro Sánchez probablement, amb part de raó, va percebre que en l'ecosistema de mitjans de Madrid no tenia el suport que tradicionalment tenien els governs. I això implica parlar de política mitjans i pasta. Que és una cosa que no ens fa il·lusió, però que és un implícit que sempre està present. Quan l'intent de crear una televisió entorn del diari on jo treballo no va sortir bé, el govern necessitava urgentment una televisió activista. I ja la té. Igual que això passa a Madrid i passa a Barcelona. Llavors, el que va passar ahir és que a la vegada hi havia l'entrevista a Pedro Sánchez a la sèptima, que sabem que és un mitjà còmplice, que sense el suport implícit del govern probablement no existiria, i a la vegada, davant de la constatació que va tenir el govern, i això ho deia el Vicent també, que no comptava amb un mitjà de referència, Aquesta direcció de televisió espanyola, jo crec que de manera intel·ligent, ha fet una aposta d'espectacle i d'ideologia molt interessant.

Sí, ideologia, diguem-ne, amb cubata, te la poses amb un cubata.

Això ho dius tu, però que des del punt de vista de l'audiència li ha anat bé.

Però mira, fixa-t'hi, Sánchez a Bascal, Sánchez a la sèptima a Bascal, Fejó a les Galàxies Exteriors. O sigui, la jugada és mestra. Per decisió seva, fins avui. La jugada és mestra. Mentre hi hagi burros, els llestos aniran a peu.

Jo crec que durant tota l'etapa de Felipe González, amb els governs socialistes, està clar que el PSOE controlava bé Televisió Espanyola, bueno bé, intentava controlar-la i passava de vegades el que passava, i també en aquella època passava que Grup Prisa estava alineat en aquell moment amb el PSOE. Això ha anat canviant. Senta't, perquè han aparegut contrapoders que no existien. Quan arriba Rodríguez Zapatero, Rodríguez Zapatero ja pensa que el grup Plisa no li serveix. I llavors entra un altre grup. La sexta. O que vol més. Media Pro. Llavors entra un altre grup. I ara ha entrat, i ara segurament Pedro Sánchez ha arribat a la conclusió que a Televisió Espanyola sí que li serveix més, crec jo, del que estàvem acostumats. Sí, pels programes de producció externa. Però què prisa no té una televisió i per tant no li serveix en aquest àmbit i ha creat una televisió. I també és veritat que la premsa digital ha establert una miqueta més d'empat perquè està clar que en Madrid tots es decanten, tots es decanten i els mitjans que es decanten per la dreta o l'extrema dreta són molts més. I per la pasta. I per la pasta.

Ester, breument, sisplau, que hem d'acabar aquest debat i de seguida nosaltres. Per cert, el candidat de Vox a les eleccions generals.

Jo m'ha agradat molt aquest triangle polític-polític amb mitjans-pasta. Crec que el tema fonamental és la pasta i voldria dir dues coses. Una, a Catalunya la pasta, com a mínim, és transparent. Sabem què paguen les administracions, els mitjans. Sí, però ho sabem a misses dites. Ho sabem a misses dites, però ho sabem. Ho sabem perfectament. Per tant, en la democràcia sempre hi ha alguna cosa a fer perquè pots votar després o pots portar la gent als tribunals si no t'agrada. Política, mitjans i pasta. A Catalunya és transparent, a Espanya no és transparent, ni per part de la Moncloa, ni sobretot tampoc d'un altre gran inversor publicitari que és la Comunitat de Madrid.

Que és la que determina el sistema de mitjans. Efectivament. La que determina el sistema de mitjans.

Ni a mi s'has dit, Anna. I encara una altra que es diu IBEX35 i que va a colp de BOE. Exactament. I que quasi tot, absolutament tot, són concessions i són I que tots aquests.

Sabem quins interessos tenen. Aquí voten i aquí donen suport.

Jo puc fer un apunt a la visita. Molt ràpid, molt ràpid. Avui qui surt guanyant és Ada Colau, que va a la revuelta. Tothom està mirant a

veure la diferència. Ho tenen molt difícil, ara.

Els polítics que vagin ho tenen molt difícil. Avui sí que s'ho passarem bé. Ahir Televisió Espanyola, després de Pascal, hi havia Bertín Osborne participant tranquilament a Masterchef.

Tot fa part una mica de l'espectacle. Igual la dreta, la cosa esta de que no,

vine a la dreta. Una abraçada, gràcies.