Curses de muntanya, l'afició en auge de moltes dones

Hi ha coses que fan molta pujada, però no són les muntanyes.

Una de les cites més esperades de l'any pels amants de la muntanya és l'Ultra Pirineu, una de les curses de muntanya més prestigioses del món. La pionera d'aquesta cursa va ser Núria Piques, que ha guanyat 5 edicions. Aquest potser és el nom més famós, però són moltíssimes les que cada any pugen a vegà per competir. Ara ja les dones són un 11% de totes les participants. N'hi ha de totes les edats i algunes tenen més de 60 anys. No tenen por, els encanta, estan preparades i ho demostren. Saben que la muntanya que fa més pujada és la de la igualtat. Avui parlem amb algunes de les seves protagonistes.

A Catalunya Ràdio, les dones i els dies, amb Montse Virgili.

I comencem el programa d'avui amb nou disc de la Miley Cyrus i aquest Let's Get Married. Casem-nos, no esperem més, si ho diem molt en aquest programa, però avui deixem que ho digui Miley Cyrus.

Aquesta nit mateix ja ens va bé, comenceu a trucar al 932017474 si voleu proposicions de matrimoni. Si no, escolteu aquest programa. Cèlia Forment, de les dones i els dies, va passar tres dies amb totes aquestes corredores. Va patir per la pluja, però va tenir temps de passar estona amb elles. Algunes són professionals i s'hi dediquen tot el temps que poden. La majoria han d'esgarrapar temps entre la feina, els fills, i tot i així no es fan enrere.

Benvingudes, benvinguts a les dones i els dies.

Celia Forment, com estàs? Jo estic bé. Has vingut amb xubasquero, pràcticament, encara. No he tingut temps de secar-me.

Estic força impressionada amb tot el que he vist aquests dies, sí.

Escolta, quan va tenir lloc aquesta cursa i de què va l'Ultra Pirineu? Si algú encara no sap de què va.

Doncs mira, va ser de divendres a diumenge, el passat cap de setmana, és a dir, del 2 al 4 d'octubre, i té lloc a Begar, al Berguedà. Tot i que el recorregut, com que són molts i molts quilòmetres, travessa tot el que seria el Cadí Moixeró. Tu tu coneixes això perquè ets de la zona, més o menys de la zona. Sí, de la comarca veïna, no sóc del Berguedà,

del Ripollès, però sí, més o menys. Perfecte, doncs tinc entès que veu pati per la pluja i vas pensar que potser en algun moment es podia cancelar i no hi havia reportatge, eh?

Sí, és que aquest cap de setmana teníem mala previsió meteorològica, això va ser motiu d'una reunió del comitè de crisi que va ser molt impressionant. Van decidir escurçar alguna de les curses i també modificar recorreguts per seguretat, però tot i així cap de les inscrites es va fer enrere, totes tenies moltes ganes de sortir i divendres a la tarda ja era navegar.

De fet, tu ets una experta que jo em consta que fa temps que hi vas. Les dones, clar, som a les dones i els dies, les dones encara són minoria en aquestes curses, però ha augmentat en els últims anys, oi?

Sí, hem de pensar que a la sala Montultre Pirineu sempre hi ha un miler d'inscrits de mitjana. A la primera edició, l'any 2009, hi van participar 19 dones. Aleshores, aquesta cursa, per cert, es deia Cavalls del Vent, nom molt bonic, L'any passat, el 2025, ja eren 77 i el cap de setmana passat van ser 112 inscrites. Com veieu, la xifra va en augment però la representació encara és molt minoritària. El que m'han explicat les professionals és que com més curta és la cursa, més inscrites femenines hi ha i això va disminuint a mesura que s'incrementa la distància. Però cada vegada hi ha més convençudes de fer ultramaratons d'aquestes

de llarga distància. I a mi el que em sopta també és que hi ha dones de moltes edats. De fet, ho deia al principi, que hi ha dones de 60 anys. Clar, la competició homologada, això regeix pels criteris

mundials d'aquest esport, marca quatre categories. Fins a 39 anys són sèniors, de 40 a 49 són veteranes, de 50 a 59 es diuen màsters, i a partir dels 60 són les màsters superiors. És que és així a la vida, també. Sí. I a la Salomon Ultra Pirineu hi havia inscrites de totes aquestes categories.

Veteranes o màsters superiors, en què us quedeu vosaltres? Escolta, i aquestes dones poden

viure d'això o què? La majoria, la veritat és que no, però de les 112 inscrites d'aquest any, una dezena sí que eren professionals, són corredores d'elit i firmen contractes amb marques d'esponsors. Elles recorren tot el món perquè córrer és la seva professió, van de cursa en cursa i sí que es poden guanyar la vida amb això. També hem de dir que aquest esport és un dels únics que la competició és mixta, és a dir, no hi ha diferències entre els requisits que es demana esportivament als homes i a les dones, tots corren junts, surten de la mateixa línia de sortida i a més a més els premis que reben en metàl·lic també són igualitaris.

Escolta, tu t'has passat tres dies allà a vagar, passant amb la pluja i amb el que convenia, però allà acompanyant-les, i què podem sentir en aquest reportatge? Clar,

ara anem parlant de les corredores, però l'ultrapirineu és molt més que això. Hi ha tot un univers en el prepirineu, també en el pirineu, que es prepara per aquesta cita, per aquest cap de setmana. És una de les marques al calendari per molta gent i hi ha tota una cara B d'aquesta cursa que la fa possible. Són voluntàries, membres de l'organització, animadores, dones que pugen fins als refugis per fer els avituallaments de totes les atletes. Hem pogut parlar amb totes elles, aquestes dones que fan això? Fan, realment, com deia, que sigui una realitat cada any, i el que sentirem ara ens transportarà el Cadí Moixeró en una mena de dietari

d'aquesta ultrapireu. Ha fet dia per dia, eh? Se li ha format dia per dia allà, amb pluja, neu, fam. Escolta, és que ella també podria fer. És que una mica ho és, eh? Perquè li has donat un rotllo èpic que ja hem sentit al reportatge, ja ho sentireu a dir. O sigui, de Game of Thrones cap amunt. Exacte. Ha estat molt fort, això. Gràcies. Gràcies.

Trepitjen fort de principi a fi. La muntanya els ho dóna tot. Cent quilòmetres per davant. Mesos d'entrenament a les cames. Aquestes són les dones de l'ultrapirineu.

Divendres, 2 d'octubre, les últimes hores abans del tret de sortida. La previsió no pinta bé a la serra d'Alcadí i a la serra de Moixeró.

Aquests roixats que aniran entrant i, a més a més, els que creixeran cap a Pirineu i Prepirineu.

A Begar, al Berguedà, on tot comença i tot acaba, el comitè de crisi es reuneix.

L'Ultra Pirineu i la Marató Pirineu es converteixen en una batalla contra el temps.

La decisió és dura. L'Ultra es reduirà de 100 a 60 quilòmetres. La seguretat va per davant. I mentre la muntanya imposa les seves normes, hi ha qui no s'atura. Les voluntàries de l'Ultra Pirineu. L'Elisabet Cortina n'és la responsable.

Vas més pesat, al calçat, a la roba. Clar, si vas moll, cansa una mica més. Però la gent estan encantats, tothom diu que vol sortir i que endavant. Sense les voluntàries, la cursa no existiria. Fa tres o quatre mesos que ja estem movent els voluntaris. La presència femenina sobretot és majoritària, sobretot aquí a entrega de dorsals, la gran majoria, el 90% són noies.

Unes preparen els avituallaments pel recorregut, d'altres reparteixen dorsals.

La nostra feina és, bàsicament, apuntar els corredors que venen aquí a la cursa, demanem els dorsals, els DNIs, i ens hem apuntat aquí perquè sempre havíem estat aquí a l'estal on un ultrapirineu des de ben petites. Ens agrada molt participar amb el poble de vegà. Per què és especial viure això? És com que si no estàs aquí no ho entens. Doncs, els nervis que té la sortida de l'Ultra a la plaça Porxada, totes les emocions que té l'Ultra, és una sensació que no es pot explicar fins que. I has tingut molta feina el dia d'avui? Sí, ha vingut bastanta gent. També hi ha dones, n'hi ha bastantes. Una és l'Aida Cossac.

No és la primera vegada que correrà una ultra.

Vaig molt a la muntanya, faig molt alpinisme, bici, escalada, i faig de tot. I el córrer és un més a més que faig durant el dia a dia. És la quarta vegada que m'apunto a l'Ultra Pirineu, a la de Cent, bàsicament perquè visc aquí a vegades fa gairebé quatre anys i és la cursa de casa i m'agrada córrer pels camins on surto a córrer sempre.

Per a la Núria Piques, multipremiada de trail, l'Ultra Pirineu és la cursa que la va veure créixer. Va ser ella qui va obrir camí.

És la cursa de casa i la que em fa posar la pell de gallina en cada edició, estigui a la línia de sortida o no. És la cursa que em va veure néixer com a corredora d'ultradistància el 2011. I és la cursa que va canviar la meva trajectòria esportiva i esclar, la porto al cor i sempre que les cames funcionin d'alguna manera o altra estaré a vagar a primers d'octubre.

Aquest 2026 no corre, però ho viu des de l'altra banda. Avui és referent per moltes. Quan ella va començar amb la llarga distància no hi havia dones a qui seguir.

El percentatge va pujant, tot i així encara en falta, encara falta participació femenina. Quan jo vaig començar a córrer curses de llarga distància, el 2011 eren molt poques i de referents no n'hi havia. I ara això ha canviat, han passat més de 10 anys, més de 15. I per sort ara hi ha referents, les noies estan perdent la por, mica en mica anem guanyant terreny i sí, he donat un vol per aquí i la veritat és que n'hi ha bastantes i amb molta il·lusió.

Una de les inscrites que es dedica professionalment al trail és la Cèlia Balcells. Correrà la marató de 42 quilòmetres i entrena matí i tarda, cos i ment. Dedicat moltíssimes hores,

és a dir, fas molt volum, i jo el que vull és que el fet de ser d'aquí, he vingut a entrenar tot el recorregut, que els caps de setmana venia aquí a entrenar-la, i em conec cada pedra i cada detall de la cursa. La càrrega mental per mi és la clau, especificant l'entrenament, doncs això, sèries dos dies a la setmana, i entrenaments de llarga durada, dos mínim, i també ho combino amb elíptica. Des que va començar a competir,

també nota que la presència femenina s'ha disparat.

Jo he vist l'evolució, és a dir, vaig començar a córrer fa 7 anys, quan en tenia 20, i he vist una evolució increïble, és a dir, un canvi espectacular. Vull dir, nosaltres abans anàvem a córrer i és que eren 5 dones que ens presentàvem a la sortida, i en canvi ara és que, vull dir, la gent em diu, ai, és de les favorites, i no són de les favorites, vull dir, és que no sé si podré ni aconseguir un top 5, perquè és que hi ha molt nivell, i totes entrenem moltíssim, Ens hi dediquem moltíssim. Jo vaig anar a la Ulla de Núria fa cinc anys i els lavabos de dones estaven buits i els d'homes estaven plens i ara ja no. És a dir, ara tu vas al lavabo, que és una tonteria, però els de dones també estan plens, que abans no.

Corre Ultra es demana ser estricta, constant, vigilar amb l'alimentació i el descans. I això suposa una pressió afegida.

El tema alimentació, jo crec que hi ha molts problemes de l'alimentació, és a dir, jo he vist molts TCA's, hi ha molts problemes que no es veuen, però tant en homes com en dones. I tema la regla, hi ha dones que sí que els afecta molt la regla, a mi, per exemple, personalment no m'afecta, llavors jo entenc que si t'afecta la regla sí que és un dilema si el dia de la cursa la tens, la veritat. I tanta dedicació també demana renúncies. La maternitat també és un tema bastant complicat. Jo, per exemple, en el meu cas, jo no vull ser mare pel fet que vull córrer durant molts anys,

3 d'octubre, dos quarts de sis del matí. Encara és fosc i els 1.300 participants de la prova reina ja són a la línia de sortida. Les voluntàries comproven que portin tota l'equipació reglamentària i de seguretat. Que vagi bé. Mòbil, mandat tèrmica, impermeables. Impermeables d'aquests reglamentaris,

eh? Sí, sí, sí. Aquests queixallats. Sí. Perfecte. Molt bé. Endavant. Hola, bon dia. Aquí dalt, a dintre. Vale, aquí. Està tot.

L'Anna Tomàs s'estrena. Molts nervis, a més a més, més dels que crec que s'haurien de tenir. Jo pateixo molt, a vegades em pregunto si seré capaç de fer-ho, però és molt fort perquè un cop comença, res, salta l'alarma i es comença la cursa, desapareixen els nervis i allà ja passes a disfrutar i a gaudir de la cursa.

L'oropè de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell dilluns tindrà pacients. Avui té una muntanya.

La cursa de llarga distància és una cursa que ens hi encaixa bé, perquè és una cursa que també s'ha de gestionar una part molt mental. I penso que com a dones és un punt fort que tenim. No tant potser la part física a vegades, però sí la mental. Com tu has treballat això tu? Tot va començar fent una marxa de resistència i de veure que la podia acabar i que el cap tirava i de dir, si soc capaç de fer això, potser puc provar de fer altres coses i per què no provar-ho, no? I jo sempre soc de les que, en comptes d'anar pensant falta molt encara, és a dir, sempre penses el. No, hi ha falta menys.

¡Corredoras, corredores! ¡Sí, podrás!

L'ultrapirineu escurçada per la pluja segueix sent una prova de foc. Passa pel niu de l'Àliga, a 2.520 metres de la Molina, el coll de la Trapa i el refugi Serrat de les Esposes. Aquí l'Ariadna García, l'Anna Comelles i la Mireia Fernández, voluntàries, esperen les corredores amb aigua, menjar i molts ànims.

Quan arribem a primera hora el que fem és organitzar tot el control, portar totes les coses del refugi cap aquí, començar a preparar els entrepans, destapar-ho tot, que quedi tot ben ordenadet. Suposo que això no és una feina només d'avui, sinó que porteu dies organitzant-ho. No només és feina d'una persona, sinó que s'ha d'intentar trobar tot un grup de persones que estigui disposada a venir aquí, a llevar-se d'hora, dies abans, reunions a vegà, amb tot el que ve a ser la coordinació. I això, intentar trobar un grup que tingui ganes de pencar,

que estigui animat i. Com és l'ambient? Molt festiu, amb moltes ganes d'animar a tots els corredors que tinguin ganes, empenta, il·lusió i d'intentar-los ajudar amb el que puguem. Nosaltres quan arriben sempre toquem l'esquella per una mica ambientar i entregar-los si necessiten entrepans, fruits secs, fruita, les begudes que necessitin, una mica això, estar allà, recolzar-los i donar ganes.

Nosaltres estem aquí, com hem dit, som una família que hem format, som una família que ens agrada molt l'esport i el vincle amb la muntanya de Toralesa, l'esport, el poder ajudar la gent que s'esforça perquè tot això vagi endavant, doncs nosaltres fiquem el nostre granet d'arena aquí.

Centenars de persones s'apleguen als punts clau per animar-les, com la Margot. Aquests ànims són el combustible de l'última pujada.

I n'han passat ja moltes i van molt frec a frec, estan molt fortes, van molt potents i és meravellós veure-les, emociona molt.

Refugi de Sant Jordi, baixada fins al Coll d'Escriu, controla Greixa.

Què és el que us mou per dir, va, m'apunto a ser voluntària? Bé, jo crec que és la nostra terra i ens agrada com poder-la gaudir. Venir aquí i poder ajudar, poder fer créixer l'esport aquest de muntanya, doncs crec que és un plaer, no?, entre totes. Venen i després omplim les cantimblores, els softs aquests que porten. Els contestem preguntes també al pròxim refugi

quan és el punt. A cada avituallament important, les corredores tenen un contacte de referència que les ajuda a continuar. Ningú corre sola. Esperar la persona que

està fent la cursa per donar-li tots aquells productes, hidratacions, pastilles, canvi de plantilles, calçat o roba, si és necessari, per continuar les pròximes hores de cursa que li fem a l'altre avituallament. Allà espera la Clàudia Trems, corredora d'Ultrafons.

Sap què és arribar al límit. El 2022.

Em va fer créixer molt aquesta cursa. Als tres anys o així d'estar fent algunes curses curtes ja em vaig tirar a la llarga distància i em va enamorar. O sigui, a la llarga distància et dóna algo que no et dóna res més i és una sensació que s'ha de provar.

Màxima emoció per a Clàudia Trems després de ser segona a la prestigiosa Transgrancanària, del que trae el de 126 quilòmetres. L'atleta d'Ogassa ha sumat així el seu cinquè pòdic consecutiu en aquesta cursa. Trems ha pogut liderar la prova fins a.

És molt sacrificat, molt, més del que es pensa molta gent. Molta gent diu, bueno, és que això no és ni una professió. Bueno, jo crec que sí que és una professió i que s'ha de valorar molt. També perquè acabes hipotecant moltes coses i al darrere d'un esportista d'elit també hi ha negociar contractes. Són dies que no estàs amb la família, no estàs amb els amics, molts dies estàs sol. A mi estar sola és una cosa que se'm fa una mica gran i més quan estic fora de casa. O sigui, m'ho passo molt bé, disfruto molt corrent i entrenant i competint i sempre ho he dit, que el dia que jo no disfruti entrenant o que no tingui la passió que tinc avui en dia, deixaré de córrer, per molt que m'estigui guanyant la vida amb això, Però són moltes coses, perquè no és només l'entrenar, sinó també l'entrenar invisible de fer mobilitat, anar al físio, anar al podòleg, fer entrevistes, tota la part mental. No és una professió fàcil. La meva millor amiga va tenir dos bessones i potser li diria,

no us feu atletes d'elit. Al trail de muntanya femení viu una explosió. Més clubs, més aficionades, més dones a les línies de sortida. I també a l'elit, l'exigència i la dedicació són les mateixes que en la categoria masculina.

Quan jo vaig començar no corria amb tantes noies, sí que és cert que ara cada cop corren més noies. Avui amb xarxes socials es pot conèixer molt més quines corredores hi ha darrere del món. Jo en aquell moment només tenia Núria Piques, que al final hem acabat fent una amistat. És una cosa que crec que entre totes estem construint. Si no hi hagués gent com jo o com altres atletes d'elit que estan corrent llarga distància, que ens estem afrontant els mateixos reptes que els homes. En altres esports les noies fan menys que els homes. A un Tour de França no s'estan fent 21 dies les noies. Nosaltres, que estem fent les mateixes distàncies que els homes, jo crec que inclús molts homes ens valoren molt i les dones és com, si elles ho fan, per què jo no ho puc fer? I cap a on avancem? De mica en mica es va igualant, també el tema de la retransmissió, s'estan ficant més diners, més càmeres, a la vera i més càmeres es poden dividir en femení i masculí, és com que estem fent grans entre tots l'esport.

La Ida Cusac, l'Anna Tomàs i la Cèlia Balcells acaben l'Ultra Pirineu, cadascuna amb la seva història, el seu ritme. Arriben cansades, emocionades, però no soles, perquè el trail femení no es fa en solitari. Darrere d'elles ja en venen moltes més.

Molt contenta, contenta d'haver-me trobat bé, d'haver rendit i amb ganes de fer la següent.

I l'animació que hi havia trobar-te amb els amics, la gent del poble, és enorme.

Molt contenta, molt contenta de les sensacions, molt contenta de la gestió de cursa i de poder mentalment aconseguir acabar-la i aconseguir aquesta quarta posició.

Les dones i els dies, la ràdio pública que et fa aixecar les orelles.

Quines músiques avui al programa i quines ganes de córrer. La veritat és que jo no puc parlar gaire amb autoritat perquè més aviat corro només darrere de l'autobús de Barcelona. Però per sort tenim la Marina Ramos, que és una d'aquelles entrenadores que ajuda moltes altres dones a córrer i a fer-ho de la millor manera possible, perquè m'imagino que és molt important la tècnica i no sé si dir estratègia. Marina Ramos, bona nit, com estàs? Bona nit, molt bé, moltes gràcies per tenir-me aquí. Marina, escolta'm, clar, d'entrada, tot el que he sentit a mi m'ha impressionat moltíssim, perquè no m'imagino què és el que significa tenir la força i sobretot tenir la resistència per pujar aquestes muntanyes de les que dèiem, però d'entrada allò per podríem dir per principiants, la pregunta que ens fem, córrer, per exemple, és un bon esport per una dona? Sí, bueno, per mi. Al final no és tant,

potser és donar una resposta directa que pot ser complicada, dir sí o no, però al final jo soc de pensar que si tu vols fer una cosa, La pots fer, per tant, si la persona vol córrer, anem a veure com podem arribar a córrer. Dir de primeres, és el millor esport per a una dona, depenent de la situació. Ara, hi podem arribar si volem? Estic 100% segura que sí.

Em deia la Cèlia que tu també havies estat aquests dies a l'Ultra Pirineu. Sí. Vull dir que pots parlar amb. Sí, vaig fer la marató.

I tant, i tant. Bueno, és una passada aquesta cursa. Tenim un pati aquí a Catalunya increïble. La veritat és que una passada. I moltes dones. Molt guai, molt guai.

Molt especial per tu. També molta gent amb la que tu treballes, amb les que tu entrenes, suposo. Ara dèiem això, no? Si algú vol aconseguir-ho, pot fer-ho. Per on comencem? Si algú, per exemple, ens està sentint i diu "Doncs mira, vull començar a provar-ho". Què li diries allò per començar, però a nivell bàsic? Comencem de zero. A mi sempre m'agrada

dir que al final, a l'inici, potser no ha de ser mai córrer, sinó que hem de preparar el cos per poder córrer. I a mi m'agrada dir això, que a vegades ho escoltes i dius, jo, no puc començar directament corrent, no? Però no, al contrari, no podem pensar, vull córrer, em poso a córrer. Què puc fer abans? Potser he de fer un treball de força previ, depenent del cas, potser hem de fer abans un estudi, Però si directament volem començar a córrer existeixen moltíssimes maneres de fer-ho. Ja segurament heu sentit a parlar del caco, que és caminar i córrer. És una tècnica que va perfecta perquè pots jugar amb ritmes, pots jugar amb temps, pots jugar amb el que tu vulguis una miqueta i et pots muntar un bon entrenament de dir, doncs avui surto a fer, m'invento, 5 repeticions, intentaré córrer un minut i després de cada minut descansaré un minut caminant. I és una bona manera per començar a córrer i tampoc per fer-ho de cop i anar acostumant de mica en mica el cos. I també aquí segurament podràs veure on estan les teves limitacions. M'he sentit que em feien mal el genoll i la cadera. I segurament això també et dona. Alguns tips de cap on has d'anar amb el treball de força, amb el treball de mobilitat, amb el que sigui, bàsicament.

És important tenir pistes, el que deies. A mi m'ha sobtat ara que potser la gent pensava que córrer és un esport de cardio, podríem dir, i que dius, potser hauríem de començar a fer força, perquè si no hi ha força, costa més córrer?

I més que costa, és què et pot donar, perquè precisament, ara que parlàvem d'aquesta cursa del cap de setmana, Estic segura que hi ha gent que l'ha preparat moltíssim, però també hi ha gent que potser no l'ha preparat tant. I jo sempre ho dic, al final, si tu ets una persona que més o menys ha anat entrenant sempre, segurament les curses les podràs acabar. Però per mi el més important és com estàs el dia següent. Per mi això et diu moltes coses. Aleshores, si has fet un bon treball de força, si has portat la has fet un volum de quilòmetres, segurament, a part d'aconseguir allò que t'havies proposat, acabar-la, i potser també en un ritme determinat, potser el dia següent pots baixar escales, pots tenir una vida normal i no t'has fet mal. Que no estiguis destruïda el dia després. Que depèn del que vagis a buscar, potser estaràs destruïda igual. Però sí que és veritat que un treball de força al final et prepara la musculatura, et prepara les articulacions i és la millor base que li podem donar al cos. Totes les edats són bones per començar? Per mi el que ja deia, que em sabria greu ser molt general, però em repeteixo, si tu vols, una edat no t'ha de limitar.

Però de fet ho dèiem abans que hi ha dones a l'Ultra Pirineu que tenen 60 anys. I tant, i no les agafes, hi ha moltes.

O sigui, al final és com prepares el teu cos. I per mi l'edat no és un indicador per res. O sigui, evidentment, depèn en alguns casos, et pot donar una limitació, Però una altra vegada, si tu t'has cuidat, si tu portes una bona alimentació, inclús si comences amb l'edat que comencis, si ho fas amb una bona base i seguint uns bons passos, hi arribaràs, és que n'estic segura.

Embarassades, què, les embarassades, sí, no? Fins quan? Ja ho sé, que t'estic fent preguntes una mica tramposes, perquè clar, depèn de cada persona, depèn de què, no?

Embarassades, sí, clar que sí. Jo sempre ho dic, evidentment sabem i totes ens ve al cap, al ja però estic corrent, ja impacta, sol palbià, sí, un sí a tot. Què podem fer? Per això estic jo, per això hi ha mil persones que som entrenadores, hi ha fisioterapeutes. Corre embarassades? Sí. On és el cas on jo moltes vegades dic anem a mirar-ho bé? Persones que es queden embarassades i volen començar a córrer. Aleshores, això pot ser diferent, que no t'estic dient que no s'hi pugui arribar, però aquí hi ha un canvi, perquè és començar una activitat que al final té un impacte, no estàs acostumada a córrer, per mi s'ha d'agafar i has de dedicar bastantes hores més a poder començar. Jo tinc moltes noies que entrenen amb mi i es queden embarassades i. I continuen, no? Evidentment, s'ha d'adaptar i continuen. És veritat que ha d'haver-hi una revisió prèvia. Evidentment, s'ha de veure tot, però no hi ha problema. I, de fet, jo reivindico molt que moltes vegades passa que potser al metge et diuen no, aquesta ara para, perquè és el primer trimestre i a vegades és pitjor, no? Per salut mental que et facin aturar-te que seguir de manera controlada, 100%.

I si hem estat mares fa poc, quant de temps, perquè tu m'imagino també quan entrenes a moltes dones que més porten anys entrenant i de sobte s'han d'aturar pel que sigui, i quan hi tornen, en el cas d'embarassos, etcètera, poden tornar a tenir la forma física que havien tingut anteriorment? Com ho feu això?

Sí, per mi, a la tornada ha d'haver-hi A mi m'agrada que hi hagi un que et donin l'ok, el bicicleta de la persona que t'hagi portat. Exacte. I jo sempre que puc, que hi hagi un pas per fisioteràpia de sol palbià. I en el moment en què et diuen que sí, evidentment és una progressió. I et diré que a part d'un treball físic, aquí hi ha un treball mental molt important, perquè veure't, és com quan una persona es lesiona, en el moment en què tu estàs tornant, veure que el teu cos no està com estava, Toca, perquè no és el mateix en el moment en què estàs embarassada que en el moment que saps que ja tornes i veus que està costant. Però al final és un treball i crec que també és la màgia que tenim els entrenadors i les entrenadores que ens dediquem a això. Que segurament la intel·ligència artificial no pot fer i per mi és la màgia de la feina que tenim,

fer aquest acompanyament, sí, sí. Acompanyament, imagino que també hi ha tota una part psicològica en el fet d'entrenar, tenir algú que et faci companyia, que jo crec que és important quan potser dius podré, no podré, aquesta part psicològica és importantíssima.

Moltíssim. De fet, jo cada vegada més m'adono que a mi m'encanta ser entrenadora, però m'encanta molt per davant ser persona i escoltar la gent. I és una cosa que per mi no m'ho dona res. Molta gent em diu, treballes mil hores. Dic, però és que m'agrada tant. I et dic això i m'emociono, saps? I penso. És que, realment, sentir que pots ajudar tantíssim amb la teva feina i que persones. Al final, tenir un objectiu d'aquest tipus. Imagina't dir la Marató de Pirineus. Sentir que és un objectiu que tu havies fet fa uns anys i que ara, després d'estar embarassada, t'hi tornes a presentar i haver tingut aquells dubtes de podré o no podré i acompanyar aquella persona i fer-ho, és que és preciós, de debò. Ja et veig que t'emociones, Marina Ramos.

Marina Ramos, l'entrenadora d'altres corredores, de professionals i no professionals, m'imagino, de tothom que tingui ganes. Tu tens un Instagram, m'han dit que ets bastant famosa. Que tens bastants followers i bastanta gent que treballa amb tu. Escolta, ara que em parlaves, sí, sou molt discretes sempre, però jo ho sé, jo ho sé que si parleu amb dones i dies que sou de qualitat. Marina, tenia el dubte, ara quan m'explicaves aquestes històries tan maques, d'acompanyar aquestes dones a aconseguir el que volen, m'imagino que d'històries d'aquestes en tens moltes. Explica'ns-ne alguna. Si vols, no diguis el nom, però alguna història bonica de superació d'una dona que hagis acompanyat.

Mira, la veritat és que ara estic portant bastantes embarassades en aquest moment i dins de tot puc dir-te que està sent un moment fàcil perquè tot està sortint molt rodat. I parlant-te d'un cas d'una persona que porto que és mare, tinc una noia que a part puc explicar i li podré dir perquè sé que a part s'ho escoltarà, que la veritat que ella m'està fent, perquè jo també tinc molts moments en què dius, guau, vaig molt a tope, potser hauré de deixar alguna cosa, i després parlant molt amb ella, li dona molt de valor a la meva feina, i és una noia que és mare de dues nenes, Ha estat una persona molt ràpida fent espalda, fent muntanya, fent de tot i ara la meva intenció màxima és que ella recuperi aquesta mega passió que ha tingut i de fet teníem d'objectiu la mitja que al final no es va poder fer aquest cap de setmana. I ha sigut com un moment una miqueta trist de dir, teníem aquest objectiu i no s'ha pogut córrer, però mira, per mi això jo crec que li pot donar ànims perquè al final és una persona que entra a treballar molt d'hora, es desperta encara més d'hora per poder entrenar i crec que s'ho mereix aquest moment d'aplaudir-la. I no és professional, té una altra feina. Ella té una altra feina i de fet ella acompanya moltes persones en. En moments durs i jo sé que ella el moment de córrer li dona la vida i la veritat que ella com a cliente me l'ha donat molt a mi també perquè al final que et valorin tant és guai.

Històries molt maques m'imagino. Escolta, per acabar, potser tonteries, no ho sé, però detalls, quina equipació ens recomanes? Bambes, sostenidors, malles, tot aquest món que a vegades es deixa a part, però a mi m'agrada que ens ho expliquis tu que saps de què parles. Parlem ara en general? Sí, sí, parlo en general. En general. Una altra vegada en general i sobretot per les que comencem, les que hem pensat després de sentir el reportatge de la Sala i Forment, que volem fer l'Ultre Pirineu.

Mira, i. Al final, jo és veritat que treballo amb una marca determinada, jo treballo amb Nike. Llavors, al final, el producte que jo puc recomanar, perquè és el que conec, perquè porto mil anys és d'aquí. Llavors, si ho porto a trets més generals, per treure-ho directament a aquest producte, sí que és veritat que a mi m'agrada molt l'estructuració que tenen, de si tu estàs buscant més activitat, més amortiguació. A mi el que m'agrada pensar, si vols començar, és, per exemple, si estem parlant de calçat, un calçat que et doni estabilitat. Per mi això és essencial, perquè ara també amb el tema del que es posa de moda, de cop.

Hi ha unes soles allà que sembla que vagis damunt d'una colchoneta de la platja.

Llavors està molt bé, però a vegades, si estàs començant, buscar, per exemple. Una sola que sigui molt amortiguada, però que potser et doni inestabilitat, doncs potser no és el que estem buscant. Perquè si el teu cos s'està acostumant a córrer, al final aquí, potser no ho hem parlat tant, però la base de tot això és com està col·locada la meva pelvis, per exemple, el meu sol pelviar. Si jo cada vegada que faig una passa soc molt inestable, això repercuteix en els genolls, en els malucs, en el sol pelviar. Llavors, per mi, començar sempre amb alguna cosa que et doni molta estructura, que sentis que estàs còmode a sobre de la sabata. Aleshores, a nivell de producte de roba, amb tot el que és tops per al pit, jo soc de les que pensa subjecció a tope. O sigui, potser inclusió m'arribo a passar una mica a vegades, però per mi és important. Tot ben agafat. Sí, per mi quan corris, sí, tot ben agafat. I després, mira que a mi, ja has dit-ho a l'Instagram, i jo que penjo moltes fotos i de tot, i m'encanta, però la comoditat va per davant de tot. O sigui, per mi la comoditat va per davant de l'estètica. Jo mirava els vídeos d'aquest cap de setmana fent la marató i dic, què em vaig fotre el cap? O sigui. Però vaig fer un monyo com vaig poder. O sigui, al final, prioritzar algo que sigui còmode. Jo sempre ho dic, sobretot, persones que fan una primera cursa, no proveu res aquell dia. Unes setmanes abans, prova aquella samarreta, prova aquella malla, aquell pantaló, perquè imagina't que et rosa, que et fa una llaga, saps? Tot això per mi és molt important. Res d'invents, eh?

Volem seguretat, tranquil·litat, estabilitat i anar a poc a poc. Doncs escolta, Marina Ramos, si la gent té ganes d'entrar al teu Instagram, pot ser un bon lloc per posar-se en contacte amb tu? I perquè a cada persona els puguis fer un pla individualitzat. M'imagino que treballes tant a distància, però també acompanyant físicament.

Sí, ara, al moment, estic a Barcelona, estic en un centre que, de fet, per iniciar, ho recomano moltíssim, perquè amb elles portem running, que és fitloves, i fem, tant a l'inici com al final, fem activacions de sol palbià, fem kegel, expliquem. Sí, sí, coses que s'han de saber abans de córrer, eh? Sí, exacte, perquè al final, quan correm, evidentment hi ha un canvi en la nostra estructura del sol palbià, en la musculatura, que això no vol dir que estigui danyada, però sí que és veritat que hi ha un canvi, llavors li hem de tornar a dir, no podem pretendre anar corrent tota l'estona en contracció, però sí que podem ensenyar-li el nostre cos abans, i al final com fer-ho. Doncs estarem pendents,

estarem pendents. Marina Ramos, moltíssimes gràcies per haver-nos fet 5 cèntims, sé que és difícil, t'agafem per telèfon, estàs en un dia molt boig d'esdeveniments, és tard. Però vaja, que moltíssimes gràcies i vaja,

per molt futur. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. I no ho he dit, però ens podeu trobar a Half Runners, també. Half Runners, eh? Sí, també, tots els dimecres. I allà som un munt de dones i d'homes, de tot, i fem entrenaments molt guais, també.

O sigui que també és un bon lloc per lligar, oi? Sí. Això és el que em volies dir. No, no, això no. Que us reivindiquem molt, eh, nosaltres. Sí.

No, no, entrenar, entrenar. Entrenar, res de lligar. No es pot lligar perquè.

No tens temps, clar, és normal, ja és això. Moltíssimes gràcies, bona nit. Gràcies a vosaltres. ¡Hasta la próxima! Canvi de tornes absolutament. Aquesta dona no sé si fa pinta de córrer. Berta Prieto, com estàs? Com estàs, Montse? Mira, jo d'això de córrer. Ets una pobilla de cuixa forta. Ara sí?

Ara em diràs que vas a córrer cada dia? No, t'ho juro que no. Però jo l'únic esport que faig és. Vaig a caminar 30 minuts a la cinta del gimnàs i jo em sentia molt orgullosa d'això fins que l'altre dia al meu costat hi havia una iaia supervella que anava més ràpid que jo i vaig pensar que tenia un problema, realment. Supervella, per què ho dius? Perquè tu en tens 25, no? No, jo en tinc 28, però la senyora en tenia molts, molts més.

99, 99. Exacte, algo així. Doncs, escolta, no parlarem de senyores que corren al gimnàs, sinó que parlarem del tema d'avui. Ja sabeu que cada setmana Berta Prieto, dramaturga, escriptora, vegectriu, moltíssimes coses, està a punt d'estrenar una sèrie. Exacte, Caminadora de Cinta està a punt d'estrenar una sèrie a Filmin, serà, no? Que es dirà segona temporada i que, si teniu ganes de veure els dos primers capítols abans que ningú, 23 d'octubre al Cine Maribau. Sí, dins del Festival dels Serializados, es pot comprar les entrades. Molt bé, acabada la promo, ara ja podem parlar del

tema que ens interessa. Bueno, jo estic aquí per parlar de l'actualitat, ja ho saps. Perquè tu normalment no t'enteres de res. Jo estic tot el dia, ja ho saps. Au, total. Sí, soc vella. Soc gairebé tan vella com aquella senyora. Com la senyora caminadora. No tant. Una mica menys. No, la setmana passada et vaig parlar de la flotilla de les famoses, que suposo que ja deuen estar arribant a la franja de gasa, si no han arribat ja. Ara ja ningú li importa aquest esdeveniment perquè estem tots amb l'habitatge. M'agrada que parlis de

la flotilla de les famoses com l'esdeveniment, quan estàs parlant de gasa.

I ara parles de. Bueno, era una mica això el que va generar. Te'n recordes que et vaig explicar que faria un esdeveniment, que hi podies anar. Hi vas anar o què? No, no hi vaig anar perquè vaig anar a alguna manifestació per l'habitatge, perquè és l'esdeveniment que ens importa ara mateix.

Vol dir que tu ets d'aquestes famoses que et fas fotos en aquestes manifestacions.

A les manifestacions. Jo no soc famosa, Montse, jo soc reportera i per això estic aquí explicant de l'actualitat,

perquè si no t'enteres. D'acord, d'acord. Doncs escolta, avui ens parlaràs del sindicat de llogateres o de què?

No, no parlaré del sindicat de llogateres, avui us parlaré del que està parlant. Que em semblaria molt bé, em semblaria un tema candent. Sí, sí, i tant, i tant. Però hem de parlar d'una altra cosa, que és l'aplicació de moda, l'aplicació que està fent servir tothom, no sé si tu la tens, que és l'aplicació d'Ethic Idols. Ethic Idols. Ethic Idols.

O sigui, idols. Saps anglès? Sí, sí, sí. No vaig estudiar francès, ja soc una mica més jove. Éthic idols, seria ídols ètics, no? Ídols ètics, sí. Ho dic perquè això per ràdio, quan parles ràpid, no tothom té el teu anglès de Yorkshire.

Exacte, això ho estem fent per la senyora que camina la cinta. No, per tothom. Catalunya Ràdio és per tothom. Llavors, bueno, seguim. A veure, aquesta aplicació. No la tinc, no la tinc. Si m'ho estàs preguntant, no la tinc. Aquesta aplicació està en boca de tothom ara mateix i neix perquè, bueno, fa un mes o així, fa unes setmanes, va sortir a la llum que la Lena Dunham. Sí, la. Lena Dunham. Lena Dunham.

Bueno, parles anglès. Parlo un anglès boníssim, un anglès de gratallops

que no podria confondre amb una altra cosa. La Lena Dunham, creadora de la sèrie Girls i fins aleshores l'única yankee en principis, havia sigut mare per gestació subrogada, és a dir, havia comprat un bebè. Ja sabem que estem plorant des de fa tres setmanes, però no és l'única. No, no és l'única. A tu també et ratlla molt la Lady Gaga, no? Home, estic preocupadíssima. Ets una little monster.

Jo soc una little monster, soc superfan, l'he vist en concert, jo no m'ho esperava això d'ella. No. I a més, sent italiana d'orígens. Clar, no, clar. Perquè l'excusa que ets yanqui,

no te n'enteres, ella no la té. No ho sé. A mi m'ha trencat el cor. Bueno, doncs tu estàs igual. Tu també tens el cor trencat o no? Jo el tinc supertrencat. Per això, etic idols, perquè tant tu com jo, com moltíssima altra gent, té el cor trencat i per això ha deixat de seguir massivament a l'Helena Dunham. Ella ha perdut moltíssims seguidors. Escoltem, de fet, el tall d'una seguidora de l'Helena Dunham que està molt, molt afectada.

Jo la vaig deixar de seguir perquè penso que hem de ser contundents. Si no m'agrada el que fas, un follow. Si dius alguna cosa mal que no estic d'acord, un follow. Hem de ser radicals amb els altres famosos, un follow, o fins i tot. Bloquejar, es que bloquejar, punto, es que no hi ha més.

Indignació, ja es veu, es respira. Indignació total als carrers, sí. Ostres, que radical, no, per això?

Bloquejar, en follow, sí. Home, tampoc és tan radical, eh? La gent ja n'està farta, saps? No tenim principis. Bueno, jo crec que estem en un moment on tothom està començant a qüestionar molt els nostres star systems, les nostres celebrities, els influencers. Suposo que aquest estiu sí que et vas enterar de tot el tema de la caiguda dels influencers i així, no? El què? Bueno, aquest estiu va haver-hi un tema que era la caiguda dels influencers. La caiguda d'on? Vull dir. La caiguda del pedestal, la caiguda,

la caída de la venda de los ojos, la caiguda. D'acord, d'acord, sí, sí, sí. De que ja ho perdrien tot. Ja, ja. Estan molt afectats també perquè ja no es poden fer fotos a la Costa Brava. Vull dir que tot.

Sí, tot lliga, tot va allà mateix. Exacte. Per això s'ha creat aquesta aplicació, l'aplicació Ethical Idols, que és una aplicació per crear ídols a demanda. D'acord, o sigui, tu pots fer una pantoja. Sí, te'ls fa l'aplicació. Ah, no pots triar, tu. Exacte, no pots triar. La cosa és que tu, en aquesta aplicació, els expliques els teus gustos, els teus límits morals, etc., i a través de la IA et fan el teu ídol perfecte, el teu ídol que mai et decepcionarà.

Sí, jo els dic, vull una noia simpàtica, guapa, intel·ligent, que acabi de fer una sèrie que està a punt de sortir filmint. I et faria algú semblant a mi. I et farien una Berta Prieto, és que ho estic veient.

Parlant amb Berta Prieto d'aquesta aplicació, que ara quan acabi el programa me la baixaré, Ethic Idols, us ho dic amb aquest anglès de Yorkshire que tinc. A veure, com funciona l'aplicació? T'estava explicant això,

que és aquesta aplicació que funciona, que et fa una enquesta, i et pregunta els teus gustos, quins són els teus límits morals, per exemple, comprar bebès, etc. Llavors et genera el teu ídol perfecte, el teu ídol que mai et decepcionarà, saps? Saps com el programa aquest de la gran cita de 3Cat, que ho va patentar en tal? Doncs jo m'imagino una mica així el funcionament. I llavors, aquests perfils generen contingut per les xarxes.

Però què vols dir amb la gran cita? A veure, que t'entengui.

No, que a la gran cita fan això, que et pregunten quins són els teus gustos i et troben la teva parella ideal. Doncs el mateix, però. El mateix, però amb el teu ídol ideal. El que passa és que aquests perfils es queden com a la xarxa i generen contingut de forma autònoma. I llavors pots pagar el prime, també, i que si pagues el prime poden interactuar entre ells, es lien entre ells, bueno, si pagues el prime et donen gòssip.

Molt fortíssim, això. Jo en trio dos o tres, teleñegos d'aquests, ho estic parlant com si fos de 1980, són els meus ídols, els tinc allà.

Els tens al mòbil, però els teus ídols normals ja els tens al mòbil. Vull dir, a la Lady Gaga no la tens al teu món físic, saps?

Què més et dona? I llavors tots aquests personatges d'aquest inframunt es barregen entre ells. Si parles el Prime.

Si no, només et surten a tu, en el teu timeline. Però bé, és una aplicació que m'estranya molt que no la coneguis perquè ja té molts més usuaris que Instagram. I de fet, ara la notícia sonada ha estat que hi ha una batalla oberta molt forta entre Meta, que és l'empresa d'Instagram, i OpenIA, que és l'empresa que ha fet aquesta aplicació d'Ethical Idols.

Estan en guerra perquè els estan prenent el negoci.

Sí, els de Meta estan molt agobiats perquè ells diuen que ells sempre han apostat per la naturalitat i que ells sempre han fet les seves aplicacions perquè la gent connectés entre elles de forma real. Em sembla que has parlat amb un directiu de Meta

i tenim declaracions. Sí, tenim declaracions.

Us en recordeu dels eventos

de Facebook o dels zombidos de Messenger?

Negar-li la sol·licitud d'amistat a la teva mare? Estem perdent tot el que ens unia com a societat. A veure, aquesta directiva de meta,

Déu-n'hi-do, no? Aquesta directiva de

meta està caminant per la cinta, també. Però vull dir. Clar, suposo que com que és més antiga Meta, doncs ara els seus treballadors també han envellit. També tenen una edat, eh? Sí, però bé, els treballadors i les treballadores de Meta no són els únics damnificats per aquesta nova aplicació, sinó que també tenim moltes influencers que s'estan queixant de l'intrusisme laboral d'aquests nous ídols generats per la intel·ligència artificial. D'aquests nous. Perquè si te'n crees una mida, perquè has de volar l'autèntic. Correcte. Llavors, clar, estan baixant moltíssims seguidors, i sobretot les microinfluencers, les influencers més de nínxol, estan perdent tot el seu. Indignades. Bueno, tot el seu nínxol de mercat se n'estan anant a la merda. A veure què diuen.

I ara què hauré de fer? Dir el que penso? Si no penso res, jo. Jo no sé pensar, ho entens? La gent es queixa perquè els influencers no donen la nostra opinió. Però és que nosaltres no tenim opinió.

A mi ya me iba mal de antes. Últimamente fumo y bebo un montón. Me alimento a base de bocadillos. No hago ejercicio y me falta un riñón.

Banda sonora que només podria triar Berta Prieto. Quin criteri, quin bon gust, quina fascinació.

Penso que és molt acurada, perquè ara es queixen de totes aquestes influencers, però a elles també ja les hi va mal de antes.

Hi ha molt patiment aquí, jo veig que hi ha molt patiment. Hi ha molt patiment, sí. Escolta, exactament aquests ídols creats per IA, que estan a Etica Idols, què fan exactament perquè tinguin tants seguidors si tampoc diuen res?

Aquesta és la cosa, Montse, perquè la gent es queixa molt que els influencers o que els famosos en general no es mullen, però després quan parlen també es queixen. OpenIA i Ethical Idols han trobat la solució completa al nostre desencant, amb el nostre Star System, que nosaltres no és que no vulguem que no parlin o que parlin, nosaltres el que volem és que ens diguin el que nosaltres volem sentir, saps? És obvi. Nosaltres volem entrar a Instagram o a Ethical Idols o així i escoltar algú que ens doni la raó, saps? Sí, sí, sí. Jo, de fet, ja m'he fet a la meva. Tu t'has fet un? Jo m'he fet a la meva ètica idol. T'has fet una ídola ètica? Sí, la meva ídola ètica es diu Hannah Bale, viu a Nova York i és performer, escriptora i reflexiona sobre la performativitat de la identitat a l'era de les xarxes socials.

És a dir, em va a mida, em va perfecta. T'has quedat supertranquil·la, no, amb això? Sí, és que em va generant. No té cap defectet perquè li doni una mica O sigui, perquè tinguis ganes d'abraçar-la.

No, però ella, per exemple, no sé, potser té acne a la cara i no li importa, saps? Perquè com que a mi no m'importa, doncs a ella no li importa. Són coses que nosaltres puguem assumir, saps? Jo no puc assumir que compri un bebè, però puc assumir, per exemple, que em digui que no recicla, perquè com me la sudo al campi climàtic. Mira, aquest matí he penjat uns stories a la Hannah Bay que m'han fet sentir superbé i he pensat que aquest era l'objectiu dels nostres ídols i de les xarxes socials.

M'encanta el que fa la Berta Prieto. Avui he estat escoltant la seva secció a les dones i els dies i em sembla genial. Ah, i també volia dir que estic en contra d'especular amb l'habitatge. Vaga general ja.

Vaja, que li fas dir el que vols. Ho diu ella sola.

Ha sigut genial entrar a Instagram. Genial. Amb aquesta veu tan natural, tan poc artificial, tan dolça, tan ben ponderada.

Jo mateixa i la vaga general. Exacte, vaga general i verta prieto. Si és que quan ens interessa algo, ens interessa. Ja sabeu, si teniu ganes de ser com la verta prieto i tenir el vostre ninotet. Això. Ídol ètic, ja ho sabeu. Tu te'n faràs un o què, Montse? Jo estic pensant-me en fer un, però jo em faré un home que digui el que jo vull. Clar. Només et dic això. Potser que també t'he de pagar el prime. Exacte, jo també t'he de pagar el prime. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Fins aviat. Gràcies, Montse. Ídola nostra. La deixem aquí a la ídola, i nosaltres, terrenals, diem adeu a aquest programa que hem fet Roser, Pereira Moraga, Cèlia Forment, Mireia Izar, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo, i qui us ha parlat? Montse Virgili. I tornarem demà, perquè sempre som molt obedients, i fem un programa cada nit. De dilluns a divendres a les 11 del vespre. Bona nit.

Vamos solos al baño y retomamos lo que estamos empezando solo quiero conocerte un poco más supongo que no lo he pensado bien pero mañana seremos noticia en la TV que seas tú a quien le cuente mis mentiras tatuarme tu apellido querernos para toda la vida y no sé qué diablo. Vámonos ya de aquí, hoy soy toda para ti Él me dice que quiere divertirse Yo le digo

que los rumores vuelan Él me dice que no le importa estar con una superestrella. Es fácil enamorarse de una superestrella.