Dalmau culpa Trump de l'augment de la inflació: "Té a veure amb un moviment ultra amb aliats aquí"

Dos quarts i mig de deu, a aquesta hora l'àgora amb David Madí, amb Nacho Corredor, Amea Pomares, Montserrat Nebrera i Artura Puente. Ens acompanya també el conseller de la presidència, Albert Dalmau. Conseller, bon dia. Avui tenim el país amb tractors que van cap a Barcelona, amb una inflació disparada, amb moltes queixes i amb una vida que cada vegada és més cara. Què és el que pot oferir el govern, exactament, perquè pugui lleujar la situació a aquests pagesos que avui surten a reclamar la seva situació, però també a molta gent que veu com queda més que passa i hi ha més dificultats per arribar

a final de mes. Jo crec que avui la primera, no? És un sentiment, sobretot, d'empatia amb tot el sector de la pagesia, amb tots els pagesos del nostre país, també amb els pescadors de casa nostra, amb els ramaders, amb els quals aquest govern crec que ha tingut una actitud d'amestesa, de posar solucions damunt de la taula, amb moltíssimes qüestions, no? La gent que ve avui a Barcelona en aquestes manifestacions hi ha la plataforma dels afectats pels coneix, a tota la zona de Verdú, de l'Urgell, que és una plaga que fa malbé als conreus. El govern ha estat fent un pla de control poblacional, hem estat fent captures després de molts anys que no se'n feien. La qüestió principal que té el sector de la pagesia en el nostre país és l'aigua. És l'aigua, és el regadiu. No hi haurà sector de la pagesia si no som capaços de modernitzar i d'ampliar les zones de regadiu en el nostre país. Hem passat d'invertir uns 40-45 milions que es feien en els últims 10 anys, l'any passat en vam invertir 146 en transformació dels regadius. Això vol dir el Xerta Senya, el canal de Pinyana, el canal de la Conca de Trem. I malgrat tot, malgrat tot, hi ha una sensació de tothom que no n'hi ha prou, perquè estem fent front a un enemic que és invisible, que és que cada vegada que un ha d'omplir el dipòsit d'un vehicle normal o el del tractor, o comprar fertilitzants, les coses són més cares. I això té a veure amb una inflació que se'ns escapa de tots nosaltres, està provocada per aquest desordre mundial que hi ha de guerres. A Rússia, de la guerra a l'Iran, del bloqueig de l'estret d'Ormuz, que són el que està provocant d'una forma exagerada aquest major cost de la vida que paguem els ciutadans i ciutadanes en el nostre món, i al final també ho he de dir, i al final això passa perquè hi ha una espècie d'internacional ultra als Estats Units, a Israel i aquí a Catalunya i a Espanya també té els seus aliats polítics que han fomentat aquest desordre que perjudica les democràcies, que perjudica la indústria, que perjudica la indústria amb els aranzels, que perjudica els pagesos amb els aranzels que ha posat els Estats Units, que perjudica els pagesos amb el preu de l'energia. Per tant, és cert, crec que el govern està fent els deures, està tenint una actitud d'escolta activa, fent front a augmentar els recursos entregadius, a reduir la burocràcia, a controlar tot el tema de la gestió forestal en el nostre país. Però, malgrat tot, no n'hi ha prou. I, per tant, nosaltres hem d'alçar la veu. Avui el president de la Generalitat està a Brussel·les, es veu amb el president del Consell Europeu, també transmetrà aquest missatge que necessitem mobilitzar més recursos per fer front a una situació important de descontent que el govern entén i es fa seva. Aquests dies, per exemple, estem veient moltes mobilitzacions

a França, és una mobilització molt centrada en el sector educatiu, però veiem com cada vegada s'està extenent més, s'està generalitzant més a França. El que està passant allà, diria vostè, conseller, que és un avís per a la resta de governs d'Europa, que la paciència de parts dels ciutadans ja està arribant al límit, que no n'hi ha prou en fer coses sinó que cal fer-les ja?

Bueno, jo crec que ho hem sentit dir moltes vegades, no? Hi ha aquest anàmic invisible que està fent front a totes les democràcies d'Occident, que té a veure amb què passa amb una ciutadania que, tot i que expliquem que tenim records d'ocupació, que hi ha més persones treballant que mai, que malgrat augmentem el salari mínim, a la gent cada vegada li costa més arribar a final de mes, li costa més pagar el preu de l'habitatge, li costa més omplir el dipòsit, i això es transforma en aquest malestar. M'ho han sentit dir, a l'ultradreta se l'ha de vèncer posant solucions en els problemes reals del dia a dia de la gent, fer front a la crisi d'habitatge, com crec que el govern de Catalunya està fent, fent front a la situació que pateix la pagesia. I malgrat tot, segurament no som capaços d'avançar tan ràpid com voldríem. I aquest és un mal que recorre Europa de dreta a esquerra. Hi ha moltes forces liberals, progressistes, conservadores, que es troben amb el mateix problema. I una de les qüestions que hem de fer, i crec que hem de posar damunt de la taula, ja que a França hi ha una amenaça de victòria de l'extrema dreta, és que tot això que passa també té responsables polítics. Aquest desastre que viu el món en format de guerres, augment dels preus dels fertilitzants, aranzels, que han desfet a l'ordre internacional, que era un ordre liberal de comerç, el preu de l'energia, té responsables polítics que es diuen Donald Trump en els Estats Units, que es diu Netanyahu, que són els que han provocat aquestes guerres que ningú volia, que ningú buscava. Recorden que aquí tenim un president que, diguem-ne, s'ha fet famós per ser l'únic en oposar-se d'alguna forma tan clara a la guerra com la guerra de l'Iran, i que tenen aliats polítics també a Espanya i a Catalunya, que es diuen Vox i Aliança Catalana. I per tant, ho dic perquè a vegades es genera una certa confusió. Cada vegada que omplim el dipòsit i ens surt més car, cada vegada que anem al supermercat i surt més car, cada vegada que ens costa més fer front al cost de l'energia, té a veure amb un moviment ultra. Que està en el món generant desordre, que té també els seus aliats aquí. I recordin que de tant en tant tenim aquests crits de visca Israel, visca Netanyahu o visca Trump, sigui de Vox o sigui d'Aliança Catalana, que per cert són els responsables d'una part del que està passant. I és una obligació de les forces democràtiques, ho he dit, dels progressistes, els conservadors, els liberals, a fer front a això i sobretot enviar una resposta que si volem fer front a això cal fer que el país funcioni. Però això és responsabilitat seva.

Que el país funcioni és responsabilitat del govern, en aquest cas de la Generalitat,

dels ajuntaments, del govern central. I fem front en aquestes qüestions, ho he dit, quan un sector com el de la pagesia, després de tant de temps en els que, per una qüestió essencial com és l'aigua, en el que si no assegurem l'aigua no podrem garantir la continuïtat del sector agrícola en el nostre país, hem passat d'invertir 40 milions cada any, que és molt poc, a invertir-ne 148 a l'any 2025. En qüestions que són concretes, com és el cas d'habitatge, el 46% de l'habitatge que s'està incorporant al parc protegit a tot Espanya s'està incorporant a Catalunya. De tot Espanya, el 46% vol dir la meitat del que s'està incorporant a tot Espanya s'està incorporant a Catalunya. Es fa amb polítiques que afectin la butxaca de la gent.

El PSOE porta 8 anys a la Moncloa. És a dir, aquesta crisi habitacional ha estat el detonant segurament també de la situació que estem vivint ara, que ha forçat també l'avançament electoral a Madrid. Com l'explica vostè a un ciutadà que no pot pagar el pis, que amb els socialistes tindran la clau per resoldre,

donar la volta a aquesta situació? La gent sap fer comptes. Els treballadors que han vist que el seu salari mínim s'ha augmentat fins a 1.200 euros saben perfectament d'on veníem. Saben que veníem de menys de 800 amb el Partit Popular i que hem passat en aquesta xifra. Quan saben els pensionistes que s'han revaloritzat les pensions i s'han equiparat a l'IPC, saben que això ha sigut possible. És que, evidentment, aquest és un camí continu de transformació del país que el govern d'Espanya ha fet les seves polítiques i que Catalunya. Que a tot Europa estem passant per una crisi habitacional, és cert, nosaltres, i crec que davant d'això hi ha dues formes de respondre, no? La llei d'habitatge existeix a tot Espanya, a Catalunya som els únics que l'apliquem, estem contenint els preus en l'àmbit del lloguer, a Madrid no. Aquí estem sent la comunitat que més esforç està fent en la construcció d'habitatge públic, també en la construcció d'habitatge lliure, també en facilitats perquè la gent pugui llogar, però també perquè la gent pugui comprar, com hem fet amb els prèstecs d'emancipació donant crèdits al 0% per facilitar l'entrada a més de 2.000 joves que diuen, escolta, jo puc pagar la hipoteca però no puc pagar l'entrada del meu pis. Això té a veure amb respostes de governs que estem preocupats per quins són els problemes de la ciutadania i això forma part d'una estratègia que necessita temps per anar-se desenvolupant, però que crec que la gent sap. Quan mira la butxaca i veu que el salari mínim s'ha pujat, quan veu que les pensions s'han revaloritzat, quan veu que Catalunya es construeix al 50% de l'habitatge protegit. Doncs és molt diferent de la política de Madrid, on el preu de compra-venta puja un 24% front un 9% a Catalunya, i la cosa més notòria que hem tingut és la compra d'un àtic per la senyora Ayuso versus aquí en la construcció de 50.000 habitatges protegits.

Clar, mentrestant, per això hi ha una ofensiva. La dreta s'organitza, per exemple, ara hi ha la decisió del Suprem de suspendre aquest dret a vot als nacionalitzats amb la Llei de Nets. Vostè hi veu aquí un nou capítol d'aquella famosa frase també d'Aznar de el que pugui fer que faci?

Jo crec que. La frase d'Aznar s'ha explicat per si sola. Hi ha hagut una mobilització de tot de forces del país que no han suportat un govern que s'ha enfrontat als poderosos, que ha defensat els interessos de la gent treballadora, de les classes mitjanes del nostre país, que ha volgut canviar les coses, que ha dit que no augmentar el PIB en defensa fins al 5% perquè creiem que estaríem hipotecant l'estat del benestar i, per tant, els recursos de pensions, de sanitat d'educació del nostre país. I després, doncs, bueno, les decisions judicials, li he de dir que em toca tenir respecte per les decisions judicials. Ara bé, també li he de dir que en algunes qüestions em sorprenen, perquè crec que s'han inventat una nova categoria de ciutadans amb nacionalitat espanyola sense dret a vot. Crec que això no ho reconeix ni la Constitució i per tant aquesta és una qüestió que haurem d'analitzar i que s'haurà d'estudiar bé perquè això de tenir passaport espanyol, haver pogut votar en les diferents eleccions i ara no poder exercir el teu dret a vot, també ho he de dir que és una mica estrany que no haguem tingut cap problema. Haver incorporat en la nacionalitat espanyola les persones sefardís que van marxar fa 300 anys o 400 anys del nostre país i tinguem problemes en incorporar els nets dels represaliats de la Guerra Civil que van fugir d'Espanya després de la Guerra Civil. Hi ha algunes coses que en aquest país ens obliguen a fer una reflexió amb molta profunditat. Què si juga Catalunya

en aquestes eleccions del 29 de novembre? Ho dic perquè hi ha molts temes que han quedat aparcats en aquest avançament electoral. Penso, per exemple, en el finançament, no sé en quin punt està. Penso, per exemple, en el FLA, la condonació del deute del FLA, que per Catalunya suposava més de 17.000 milions d'euros. Això també feia mesos que estava acordat, però s'havia d'aprovar crec que aquesta tardor. I penso també en Rodalies, no sé el traspàs en aquest sentit com queda.

Jo crec que Catalunya, deixi'm que l'hi digui així, s'hi juga tot. Tinc l'esperança i crec que hi ha una possibilitat que el president del govern i el Partit Socialista Obrer Espanyol pugui mantenir el govern, pugui guanyar aquestes eleccions. Crec que honestament és una possibilitat, però en tot cas. On hem de veure-ho durant els propers dies de campanya, però sí que és evident que els ciutadans de Catalunya ens hi juguem, no? Ha sigut útil augmentar el salari mínim pels treballadors del nostre país? Ha sigut útil pels pensionistes augmentar les pensions a corte a l'IPC? Ha sigut útil augmentar els recursos per les beques? I en termes de Catalunya, doncs, és evident. És que hem pogut pactar amb el govern d'Espanya ampliar els Mossos d'Esquadra fins a 25.000 agents, tan rellevant per reduir la seguretat. Els delictes a Catalunya, ampliant 91 nous jutjats a Catalunya, que és el que ens està fent que a la ciutat de Barcelona haguem passat de jutjar al judici ràpids de 10 mesos a 10 dies. Té a veure amb les inversions, per exemple, que hem de fer en el canal d'Urgell, que és una qüestió importantíssima. Té a veure amb el nou sistema de finançament, 4.700 milions més per Catalunya, per la sanitat i l'educació. Té a veure amb projectes que el govern ha apostat a Catalunya, com ha sigut la Gigafactoria d'Intel·ligència Artificial Amor a la Nova. És que la gent pensa que és el mateix un govern del Partit Popular amb Vox per Catalunya que un govern progressista encapçalat per Pedro Sánchez, que s'ha manifestat de forma clara en fets en favor dels interessos de Catalunya, que ha sigut possible, per exemple, l'amnistia, gràcies també als acords amb Junts i amb Esquerra Republicana. Jo ho he dit moltes vegades, crec que aquesta legislatura ha valgut la pena perquè ha sigut una legislatura de venços pel país, per la gent treballadora, per les classes mitges i sobretot per Catalunya. Això ha sigut possible gràcies a una majoria plurinacional i per això crec que és tan sorprenent que algunes decisions hagin precipitat aquest final de legislatura.

Però una de les coses que li traslladava, no sé si també una de les conclusions que vostès treuen d'aquesta relació entre el govern català i el govern de Madrid, també socialista, és que el que cal és marcar potser més bé els terminis perquè s'aprovin les coses. Ho dic perquè, per exemple, en tema de finançament, l'acord PSOE-Esquerra per investir Sánchez ja feia tres anys i ja preveia impulsar el 2025 les reformes legislatives necessàries. Per exemple, el Consell de Ministres va aprovar fa més d'un any la condonació del deute del FLA i s'havia d'aprovar aquesta tardor. No sé si en aquest sentit creu també. Vostè que una lliçó que s'ha d'aprendre d'aquesta relació és que cal potser

acotar-la més. Jo crec que també la política ha de servir per dir-li a la gent les coses tal com són i no fer pensament màgic. Les coses perquè passin triguen temps. Jo li puc assegurar perquè fem una escola ara. Ara posem en marxa, al final d'aquest. Acabem de licitar ara en el barri de la Minyamà, a Rocafonda, a Mataró. Acabem de licitar l'escola Les Cinc Sènies de Mataró, que és una escola que fa 10 anys que està en barracons. A mi m'agradaria que comencessin les obres demà mateix i que estigués feta en 6 mesos. Tardarem el nostre temps, l'important és que l'hem licitat ara, començarem les obres i per tant passaran un any, un any i mig i podrem finalitzar aquesta escola. Doncs el mateix passa amb les coses importants. El sistema de finançament feia 13 anys que estava caducat. El Partit Popular ha tingut majoria absoluta i ha sigut incapaç de posar una proposta damunt de la taula, amb majoria absoluta. El govern actual, el govern de Catalunya, en dos anys ha aconseguit acordar amb el govern d'Espanya una proposta, acordar-la amb Esquerra Republicana, una proposta que reconeix l'ordinalitat, que aporta 4.700 milions d'euros, que s'ha aprovat en un consell de política fiscal amb el suport de Catalunya i de Canàries, que havia d'anar al Congrés dels Diputats. Hi havia moltes coses importants en aquesta legislatura. Ara també li he de dir, tinc la confiança de que serà possible, perquè crec que els catalans saben que ens hi juguem en aquestes eleccions, i per tant tinc la confiança de que serà possible en una següent legislatura seguir endavant amb aquests processos. Ara, evidentment ho dic, el Partit Popular i Vox no seran sensibles, perquè ho han demostrat al llarg de la història amb aquestes qüestions que són capdals per Catalunya. I la qüestió de Rodalies és el mateix, no? Escolti, amb Rodalies hem passat d'invertir 180 milions. A invertir-ne aquest any tancarem amb 600 milions d'inversió de rodalies. Estem desdoblant la R3 entre Parets i la Garriga, que ens permetrà desdoblar els trens i augmentar la capacitat per dos. Estem canviant la catenària entre Figueres i Portbou, que ara acabarem a final d'any. Hem d'acabar a final d'any o a inicis de l'any 2027 la nova estació de Reus a Bellicens. Tot això té a veure amb una aposta a llarg termini de transformació del país, que és possible quan hi ha complicitats. I és normal, ho dic, ha sigut possible acordar tots aquests jutjats, tots aquests nous Mossos, perquè al costat hem tingut un govern que ha estat sensible a les demandes del país.

Parla de sensibilitat. Sí que hi ha la sensació, per això, que en segons quins temes vostè en parla de Rodalies. A vegades no es trasllada ben bé així. Recordo un caos de Rodalies, en aquest cas a Madrid, que va traslladar-se a l'associació del Congrés dels Diputats. Quan veiem el que passa aquí, miri, la setmana passada, amb la plantada de maquinistes, ni una entrevista del ministre, ni una declaració, ni una vintena de tuits aquell matí sobre la convocatòria electoral.

Bé, mira, jo com que he hagut de respondre moltes vegades al Parlament sobre la situació de Rodalies, li dic, sempre dic el mateix. La primera és una qüestió d'empatia i disculpes amb els viatgers, perquè ells no han de pagar, diguem-ne, el desobri de les administracions, ni que aquest sigui un problema que vinguem de lluny. I crec que també nosaltres ho hem de dir i ho hem de parlar sense ets niuts. Els usuaris de Rodalies mereixen les nostres disculpes. Ara bé, han de saber que el camí que hem emprès és l'únic camí possible. Per revertir la situació de Rodalies, i que quan acabem aquesta legislatura deixarem Rodalies molt millor que com ens la vàrem trobar. I que només hi ha un camí, que passa per tres coses. Fer les inversions que s'han de fer en les infraestructures, perquè avui tenim una infraestructura que està envellida, i per cert, mentre fem les inversions hi haurà molèsties, perquè estem tallant vies de tren, perquè estem canviant la catenària, estem canviant els sistemes d'informació. Dos, necessitem nous trens, perquè necessitem trens amb més capacitat. I dos, un dels problemes que hi ha en la xarxa de rodalies és que els trens són tan vells que s'enganxen els pantògrafs a la catenària, per tant, provoquen retards, etc. Necessitem nous trens que comencen a arribar el primer trimestre de l'any que ve per ser fabricats a Catalunya, a l'empresa Alstom. I tercer, canviar el sistema de gestió pel qual hem arribat en aquest acord per avançar en el sistema de gestió. I tot i que passem per moments de dolor que els estem passant, que els estem passant, i hi ha que dir-li a la gent, sí, mentre estem tallant la R3 entre parets i la Garriga, sí, mentre estem fent els túnels del Garraf, sí, mentre estem fent el túnel de Roda de Barau, el túnel de Rubí, hi ha molèsties, al final del camí ens en sortirem, i jo li demano a la gent que ens faci confiança perquè és l'únic camí que hi ha possible. Jo li podria dir, aquí hi ha hagut molta gent que durant molt de temps, és que fa de mal dir, s'ha enganxat en aquesta cosa del puta Renfe, quedar-se encallat amb la crítica constant, jo ho puc fer i fins i tot puc tenir empatia, però li asseguro que no solucionaré res. I que el camí que s'ha de fer per solucionar la qüestió de Rodalies en el nostre país és aquest. Fer les inversions que s'han de fer en les vies. Hem passat de 180 milions a 600 milions. Portar nous trens i canviar el sistema de gestió. I això no passarà d'un dia per l'altre. Ara, estem anant en la bona direcció? Malgrat tenir problemes que es veuen d'una forma molt evident quan hi ha un temporal com el de l'altre dia, que ha sigut molt excepcional. I aquesta és una qüestió que requereix, per part de la classe política, per part dels que estem al capdavant del govern, primer, solucions, i dos, empatia amb la gent que cada dia utilitza el tren i que es troba en una situació lamentable. Per tant, nosaltres hem posat tots els recursos que havíem de posar, de nous informadors, sapent que hem tingut.

Tens informadors, però els informadors ho hem de veure en directe. No sabien quina informació donar, per exemple, fa una setmana. Deien que estaven esperant la informació de dalt. Llavors poses una persona allà a informar de què? En general, els informadors. Les pantalles fallen, conseller.

En general, els informadors informen. Aquell dia ho hem explicat d'una forma molt clara. El sindicat majoritari de Renfe va decidir que no operava els trens. I què ha fet el govern perquè això s'acabi? Vostès han obert un expedient, aquests maquinistes, aniran fins al fons amb això? Nosaltres intentem, diguem-ne, no posar-hi més llenya al foc per no perjudicar els usuaris de Renfe. I per tant mantenim un diàleg. I el conseller, qualsevol persona que

ens estigui escoltant, si no es presenta a la feina a preguntar si és segur i la feina diuen que és segur, perd la feina.

I nosaltres sabem que mantenim el diàleg, diguem-ne, molt exigent amb l'operadora Renfe, amb. Molt exigent amb l'operadora Renfe. Saben que hem reforçat el sistema de busos interurbans, que avui és qui està observant la xarxa de rodalies en el seu conjunt, i sobretot, el que hem assegurat és, doncs, miri, les pantalles, fins fa un temps, la gent es pregunta per què les pantalles no donen una informació correcta. Doncs perquè fins fa un cert temps les pantalles donaven la informació dels trens que estaven programats, no dels trens que estaven passant per la via. Des de fa unes setmanes aquest tema ja està canviat, s'ha canviat el sistema informàtic perquè les pantalles donin la informació dels trens que passen per la via, no dels trens que estan programats i perquè hi ha hagut una incidència, perquè no passen. Per tant, el que vull dir-li amb aquesta qüestió és, és veritat, la qüestió de Renfe i dels trens no estava en la situació que el país requeria, però que estem anant pel camí correcte, aquest va ser un encàrrec directe del president que va fer, diguem la veritat, fem els recursos que es necessiten i li dic, crec que amb el camí que hem pres sent constants, podrem deixar. La xarxa de rodalies millor que ens la vam trobar nosaltres. I per tant, com que la gent sap que portem una dècada parlant de la qüestió de Renfe en el nostre país, l'esforç que s'està fent en inversió, en canvi de trens i en canvi de gestions ha de poder donar aquest resultat. Ara, en els ciutadans, què li he de dir? Doncs empatia, evidentment, dels membres del govern del seu país i posar els recursos necessaris per minimitzar aquesta situació, especialment en els períodes d'incidència. També li dic, la situació de pluges. Jo vaig estar a Granollers la setmana de les pluges on hem tingut pluges amb registres de 360 litres. Recordin-se que els meteoròlegs estan parlant de si teníem un huracà a Catalunya, que vam haver de tancar mig país. He vist les cases de la gent inundades fins a la segona planta. Vull dir que hi ha hagut una afectació molt important per un sistema de vies que va a la intempèrie en el conjunt del país, que si a més hi afegim que és molt antic, doncs, evidentment, acumula problemes. Ara, vull enviar aquest missatge de confiança. El camí que hem emprès, si som constants i no ens aturem, Si passem de la queixa a l'acció, està donant resultats i donarà resultats. I, per tant, crec que anem en la línia correcta, tot i que partim d'un punt de partida que, evidentment, no és el desitjable.

Tot això tenim un repte demogràfic important al país. Hi ha debats també que veiem com es posen sobre la taula quan a vegades veiem que tampoc són urgents. Penso, per exemple, en el cas de Lleida, que van aprovar prohibir el burka. Quan comptes quantes persones portaven burka pel carrer, doncs no. No eren gaires. No sé si vostè també tem, ja no parlo del seu partit, sinó en general de la política, que hi hagi una contaminació de debats que no són prou importants ara mateix per a la ciutadania.

Bé, jo ho he dit en general. Jo, com que conec l'alcalde de Lleida, crec que és una persona que es deixa la pell perquè la seva ciutat funcioni correctament, per afrontar reptes amb la neteja, amb la seguretat, on estem reduint els delictes, per construir habitatge, per fer projectes d'activitat econòmica. I, per tant, això és arreu del país. Ara, en general, hi ha algunes formacions polítiques, en bon sentit dir. Crec que això passa a Europa, al conjunt d'Europa, a l'extrema dreta no se la combat imitant-la, se la combat solucionant els problemes de la ciutadania. I és veritat que el nostre país ha augmentat en dos milions de persones, la qual cosa ha sigut bona, entre altres coses, pel creixement econòmic del país, per persones que contribueixen amb els seus impostos a pagar les pensions, que treballen en el sector agrícola que avui veurem manifestant-se al conjunt del país, però també són els metges, els conductors d'autobús i també professionals liberals que estan al nostre país. Ara, el repte està en els dos milions de persones que han vingut o que no hem acompanyat el país en el salt que havia de fer en infraestructures i en serveis públics. Jo li puc dir que aquest govern en dos anys està obrint 25 centres d'atenció primària nous, nous o remodelats gairebé al 100%. Aquest govern començarà les obres del desdoblament de la C-55 entre Manresa i Castellbé i Alvilar. Ho farem a inicis del 2027. Comencem les obres de la variant de les preses Olot. Jo vaig estar l'altre dia a Salou, on estem fent el tramvia del camp de Tarragona. Acompanyar el país a fer aquest gran salt d'infraestructures, de serveis públics que necessita per la població que som, aquest és el repte de la nostra dècada. El repte de la nostra generació és acompanyar el nostre país. A fer aquest salt d'un país de 8 milions que encara arrossega uns serveis públics i unes infraestructures de 6 milions. Evidentment, ho faríem millor amb un nou sistema de finançament, que podria ser més perfecte, que podria ser d'una altra fórmula. El que hi havia possible eren els de 4.700 milions. I això és possible quan hi ha governs que posen les energies en els problemes de la ciutadania, que generen aliances amb altres governs que troben que són sensibles a la realitat de Catalunya, i si som constants. I si som constants, perquè ho he dit, perquè puguem fer la variant de l'Espressolot que porta, diguem-ne, una reclamació dels últims 25 anys, cal un govern que no només ho prioritza, sinó que té la capacitat de poder-ho gestionar durant els propers 4 o 5. I aquesta és la qüestió del nostre temps. La qüestió de Rodalies, estarem 4 o 5 anys d'esforç inversor per poder-li donar la volta i estar en la situació d'excel·lència que nosaltres volem. Ara, en aquest camí, hem d'anar generant millores pels ciutadans.

Aquesta taula té una persona que és fan seu, que és el David Madí, que sempre que ve diu aquest conseller és un conseller que està en forma. Avui també, David, vaig portant-te-la de

tant en tant perquè posis el termòmetre. A mi el conseller de la MAU em genera una profunda simpatia perquè conec el lloc on està. Sé què vol dir estar en el seu lloc i és on li van aparar tots els merders aguts i per haver i els acaba sabent i ho acaba explicant jo crec que amb un grau de sinceritat quan ell explica això és que s'ha espatllat la pantalla i el sistema de la pantalla de no sé què quan tu ets conseller de president estàs allà i t'arriba això i un merder perquè la pantalla.

L'argument que ha donat, que no s'havia explicat fins ara, és a dir, que les pantalles tenien els temps programats i no els que passaven. Doncs això ja ho entenem. Si no ho sabem.

Que Déu-n'hi-do que sigui així fins avui. Però en tot cas, és una explicació.

Però quan li arriba això al conseller de BAU, no té. Vaja, estic convençut que abans que llegi el programa, tenir punyeta idea de com funcionen les pantalles el sistema de les pantalles dels trens t'arriba sobre la taula això i corre pressa i això és successivament tot així successivament tot així i per tant com que sé el que és això i veig que ho afronta sempre bastant de cara em genera aquesta simpatia. Només una cosa del que has dit referent als pagesos d'avui. És a dir, els pagesos no es van manifestar contra la internacional ultra amb tot això. És veritat que tota la inflació té aquestes causes internacionals molt directes, però aquí no és una cosa que la Generalitat hi pugui posar mà, però sí que políticament una de les queixes principals, que és, se'ns estan menjant els costos, l'increment dels costos que ens estan minant la rentabilitat, en aquest cas concret sí que hi ha una solució, i és una solució molt clara i molt fàcil, és a dir, els combustibles, la major càrrega del preu del combustible són impostos, i la manera d'ajustar això, perquè aquesta és una cosa que en aquest país no passa, quan passa. Tots aquests processos inflacionaris i tal, tothom ha de fer sacrificis, tothom s'ha d'ajustar els pantalons, menys les administracions, que ni deflecten els impostos, que ni rebaixen ni un punyetero impost, que és el que és més directe, són les solucions més directes d'aquest tipus de coses. Vol baixar impostos, de veritat.

Jo estic parcialment d'acord, però per què ho dic? És cert que a les administracions els costa més abordar la qüestió impositiva, entre altres coses perquè tothom va a picar la porta a les administracions perquè posi més recursos. Aleshores, jo no sé com dir-ho en català, però soplar i sorber no és possible a la vez. Aquesta és la paradoxa del nostre temps. Avui els pagesos ens reclamen a les administracions perquè nosaltres som els responsables de que posem més solucions. I en aquest sentit, ho he dit, el president de la Generalitat avui està a Brussel·les. També li he de dir, hem de tenir un president de la Generalitat amb capacitat de poder ser rebut pel president del Consell Europeu per parlar d'aquestes qüestions, que també forma part de la capacitat d'interlocució que tenim com a país. Jo ho conec. He estat aquest estiu amb el grup d'agricultors afectats per la plaga de conills. He estat a Itona recollint fruita amb la gent de les cooperatives d'Itona. I soc molt conscient de la qüestió que hi ha en relació amb. Els carburants, se n'està parlant amb el govern d'Espanya perquè saben que el sector de la pesca té unes bonificacions que no estan exteses a la resta de sectors i aquesta és una forma part del diàleg. Hem afrontat, ho he dit, hem afrontat qüestions que són vitals pel sector de la pagesia, que és les inversions, per exemple, en regadius. Ho he posat certa escènia.

Quants anys fa que teníem la infraestructura i no estava en marxa? Més de 16 anys. El canal de Trem, de la conca de Trem, on estem ampliant el ràdio, que és fonamental, entre altres coses, perquè siguem més resilients a les sequeres que estem tenint. Reduir la burocràcia. Que és un dels mals del nostre temps. No pot ser que tinguem pagesos que passen més temps omplint papers. Què em deien a mi quan jo vaig estar amb ells ara a l'agost a Verdú? Escolti, passo més temps omplint papers que fent la meva feina. Això té a veure amb una normativa ambiental que hem anat creant, creant, creant, creant, que a vegades no aconsegueix el seu efecte i l'única cosa que fa és dificultar les coses a la gent. I aquestes són les qüestions que el govern aborda. Ara també ho he de dir, també ho vull dir-ho, perquè al final, darrere de moviments molt extensos a la nostra societat d'emprenyamenta, perquè a la gent li costa arribar a final de mes o perquè omplir el dipòsit és més car, també hi ha que explicar, i crec que hem de fer una tasca de pedagogia, que això passa. Perquè hi ha unes guerres que nosaltres no hem provocat, de les que en paguem les conseqüències. Els ciutadans directament a la seva butxaca i les administracions perquè hem de donar resposta.

Jo li crec que és significatiu que a Espanya hi hagi hagut un dels pocs presidents que s'oposés en aquella guerra, que ha sigut un desastre. Que anaven a canviar el règim i no ha canviat el règim iraní, l'única cosa que ha fet ha sigut empitjorar les condicions de seguretat a tot l'Orient Mitjà, que els preus dels fertilitzants que majoritàriament venen del golf pèrsic estiguin disparats i que el preu de l'energia estigui disparat. Aleshores, això també hem de ser capaços de posar-hi noms i cognoms, perquè si no ens farem un mal favor, perquè del malestar de la gent hi ha formacions, especialment les formacions ultras, que se'n volen aprofitar. I crec que també forma part de la responsabilitat de la política assenyalar-ho. Perquè a tots aquests que se'n volen aprofitar, cal explicar que també per l'altre cantó són els responsables de crear una part d'aquests problemes. Ara bé, les administracions, ningú ens treu la responsabilitat d'arreglar els problemes del dia a dia. Podem no haver creat la guerra, però ens toca arreglar les seves conseqüències, i en aquest sentit, saben, el conseller Ordeig és algú que parla molt clar en aquest sentit, d'interlocució amb el sector de la pagesia, i. I atendrem les demandes que ens han fet avui com les que s'han anat realitzant durant el conjunt de l'any, perquè és un sector molt afectat. Com ho han sentit dir,

en el cas de la pesta porcina africana, per protegir el sector càrnic en el nostre país calia acabar amb la plaga de porcs anglès que hi ha. Que ha sigut enorme i descontrolada durant molt de temps, que ha d'acabar amb la plaga de conills que hi ha. La gent no es fa la idea de quins són els efectes de la plaga de conills a l'urgent. Hectàrees de camp de cereal destrossades i hectàrees de vinya destrossades pels conills. Ens pensem que n'hi ha 3 o 4. N'hi ha centenars de milers. Que estan descontrolats, perquè no s'ha fet control cinegètic durant molt de temps, centenars de milers. No estem parlant de centenars, no, centenars de milers, que es mengen sencers a l'esforç d'agricultors que estan fent la collita de celerial o de vinya. Jo he vist els camps de vinya arrasats per

la plaga de conills. Perdó, això mateix. La solució és això, que és palar conills a punta pala, parlant en plata. Però hi ha regulacions que no permeten fer aquest

genocidi de conills. I compensar els danys no és només pelar els animals,

és també compensar els danys. No, no, però el primer és disminuir la població. Podem dir més amable o menys amable, però és el que és. La població, sí. Estic totalment d'acord. Però les regulacions que no els permeten,

això s'ha aixecat? Jo li dic, hem fet control poblacional a aquesta zona des del 2025 amb més de 300.000 captures a tota aquesta zona. Ara bé, ha significat contractar equips que estan treballant juntament amb els pagesos, paguem l'amunició que molts d'ells han de fer servir, paguem els protectors que es fan servir pels conreus. Però ho dic perquè moltes vegades, amb una certa idea romàntica que tenim des del món de la ciutat cap al món urbà, ho dic, jo defenso molt els animals, però això no té a veure amb nosaltres, és que estem parlant d'hectàrees arrasades de cereal o hectàrees arrasades de vinya pels problemes que genera la fauna cinegètica en el nostre país o problemes que tenen amb malalties que poden entrar dintre de les granges, no? I aquesta és la nostra obligació,

Pots tenir com a 50 caos en un sol camp. És una cosa esperbarant. Però això no és conseqüència de cap política de Trump ni de l'extrema dreta mundial. I les persones que estan governant l'any 2025 i el 2024 també formaven part. Hi ha hagut una demonització del control cinegètic perquè a la casa són

tots uns desgraciats. Però no d'aquest govern. Aquest govern ha sigut molt clar amb això. Li dic molt clar.

Però el que està clar és que a Catalunya no ha governat mai el Partit Popular i que fa vuit anys que a Madrid hi governen forces d'esquerres. Nosaltres podem pensar que la inflació és el resultat del que fa l'extrema dreta en el món. És bastant cert, en el cas del combustible, sí, sí. Sí, bueno, com si no hi hagués hagut guerres mai i si no haguéssim tingut problemes d'aquest tipus mai. Sempre les afectacions, la geopolítica mundial ens afecta, però I si resulta que la causa d'aquesta onada d'extrema dreta no és aquesta inflació, si no és el contrari? Unes polítiques públiques socialdemòcrates en el món, sobretot a Europa, han acabat generant cansament perquè no veuen que les coses s'arreglin. Abans s'ha parlat de com s'ha aplicat la llei de l'habitatge a Catalunya. Catalunya són campions de desnonar persones, de que les qüestions en habitatge no s'hagin solucionat, i els que tenim contacte amb Madrid i Barcelona veiem que la situació és pràcticament la mateixa. Es pot dir que aquí s'han construït no sé quants habitatges, però si tenim un problema que hi ha dos milions de persones més, per molt que 50.000 semblin molts habitatges, resulta que no en són tants. El que vull dir amb això és, potser el que li ha passat a la gent és que ha pensat. No sé si equivocadament o no, jo no dic que això sigui cap solució, però potser pensa, si fins ara el que hem vist és que aquests no ho fan i els altres, que suposadament són el coco, fa tants anys que no governen, doncs potser hem de canviar i hem de tornar a donar-li carta de credibilitat a altres persones. Tenint en compte, i jo ho reconec, que això no és ni fàcil, i que moltes de les polítiques que es puguin fer no són d'ara per demà, i que la paciència ciutadana és petita, perquè nosaltres volem que tot es resolgui ja, i no es resol ja. Però, home, uns quants anys després d'estar en ja sigui per la pròpia el protagonisme del Partit Socialista, o per estar en col·laboració amb altre resulta que no s'ha. Que els conills han crescut 3 milions de conills. Però què ha passat? Ha passat que la gent no ha fet els deures.

Per acabar, conseller. Mira, com tot, la vida és complexa i la realitat del món encara ho és més. Que és una obvietat. O sigui, no és opinió, és real, diguem-ne, que la inflació, el preu dels carburants i dels fertilitzants està posant per una guerra que nosaltres no hem provocat i que això està provocat per un moviment ultra que governa als Estats Units i a Israel, és així. Tothom ho sap. Escolti, aquesta guerra, tothom sap com va començar. I ja han hagut guerres al món. Aquesta afecta, diguem-ne, l'epicentre de l'energia mundial. I està tot el món desendreçat. I uns aranzels que nosaltres no vam demanar. Per cert, són un desastre per l'economia americana, però també ho són per la resta del món. Això, diguem-ne, és cert, és així. El preu de l'energia de la indústria és menys competitiva per culpa d'aranzels, per culpa del preu de l'energia. Ara bé. El nostre país ha d'estar centrat en donar solucions als problemes del dia a dia. Crec que aquesta és una de les qüestions pel qual el president Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, intentant passar pàgina dels últims deu anys amb l'objectiu de centrar les energies de les institucions en els problemes que importen a la gent. Dient-li a la gent la veritat, les coses no se solucionen d'un dia per l'altre, però si som constants, si fem la feina, si tenim aliances amb el govern d'Espanya, amb les institucions europees, aconseguirem coses positives

per Catalunya que acabaran sent coses positives pels catalans. Ho he dit abans, acords amb el govern d'Espanya per ampliar els Mossos d'Esquadra, que per cert han fet que els delictes baixin a Catalunya un 7%, ampliar els jutjats, augmentar els recursos en l'àmbit agrícola, en els regadius, posar en marxa un pla en matèria d'habitatge. Bueno, són qüestions que requereixen temps per afrontar una transformació que és importantíssima del nostre país. Ara, vull dir, cal que les institucions posem les energies en resoldre els problemes de la gent, en atacar aquelles qüestions que són immediates, siguin els conills, siguin la qüestió dels trens, siguin l'aeroport, siguin les infraestructures viàries a casa nostra. Quant de temps hem estat discutint sobre si s'havia de fer la B40 entre Sabadell i Terrassa. I aquest govern ha pres la decisió que s'ha de fer, perquè si no el país estarà congestionat. Durant massa temps ens ha costat prendre decisions. Escolti, encertat o equivocat, això la gent ja ho jutjarà, però crec que ara hi ha un govern que pren decisions, que mana i que arriba a acords, amb l'objectiu de què? De tirar el país endavant i de poder-ho fer amb consens amb altres formacions polítiques. Perquè també li dic, en aquest combat que hi ha, entre els proinstitucions i els antiinstitucions, diguem-ne, i està cridat tothom. I està cridat tothom. Totes les formacions democràtiques en favor de resoldre les qüestions

per la via de la política. Ho diu per Junts. Bueno, ho dic en general perquè s'ha de fer política útil. Renunciar a fer política útil només alimenta els extremismes. I ho he dit, en el cas de Junts, crec que ha sigut un error enviar la legislatura a petar amb els dos decrets de l'habitatge, perquè crec que tenia moltes coses importants per seguir avançant. Què espero, no? Ara se'n permeten relació Junts, no? I van dir, bueno, és que no investirem un govern de Pedro Sánchez, però tampoc investirem un govern de PP i Vox. Bueno, aleshores, per què serveixen? Si aquestes eleccions van de si Espanya té un govern encapçalat per el president Pedro Sánchez amb una majoria progressista que sigui sensible amb Catalunya o una alternativa del Partit Popular i Vox, perquè serveix algú que ja diu d'entrada que no servirà ni per investir a uns o per investir als altres en les eleccions que són més dicotòmiques que mai. Conseller de la Presidència, Albert Dalmau, gràcies per acompanyar-nos. Ara ho comentem.