Damià Vidagany, Aston Villa: "Després de Guardiola, Emery és el tècnic més reconegut de la Premier"

Hola, què tal? Bona tarda. Com estem? Bé, la veritat que encantat d'estar a Barcelona i encantat d'estar també amb vosaltres a Catalunya Ràdio i encantat d'estar demà en este gran partit que és el visitar el Barça, com sempre.

Escolta, ara ja anem al partit, com és l'Aston Villa per dins, però abans, com acaba un periodista i exdirector de comunicació del València sent, per resumir-ho, l'home fort de l'estructura futbolística de l'Aston Villa?

No sé a quina hora acabeu el programa. Bueno, vaig intentar fer un resum. Jo vaig estudiar periodisme, com tots vosaltres, i vaig tindre la sort de viure anys molt bonics a la ràdio televisió, a més, pública a València, a Canal Nou i a Ràdio Nou. Treballant a la ràdio, fent el programa i disfrutant molt. I amb els ulls aguarts vaig acabar en l'any 2008 sent cap de Comunicació del València. I allí, en un obrir i tancar d'ulls, vaig passar a ser cap de marketing, cap de relacions externes i portar tot el que era la gestió del club fora del que era l'àrea esportiva. I allí vaig coincidir quatre anys amb l'Unai Emery. I ell va marxar, va anar-se'n a les seues aventures a Sevilla, París i Arsenal. Jo vaig quedar, vaig estar deu anys al València i quan vaig sortir del València i ja estàvem tots treballant amb el meu company i amic David Villa en l'empresa Divi7, una d'elles em va dir que li agradaria contar amb mi per al projecte de l'Aston Villa. Com a gestor de l'àrea esportiva i li vaig dir que sí perquè m'apassionava la vida de club i m'apassionava també la Premier, el poder tindre l'experiència a Anglaterra i aquella aventura que no sabíem molt bé en aquell moment com acabaria, ja portem quatre anys i. I jo crec que disfrutant i obtenint molts resultats i transformant un poc lo que era la realitat de l'Aston Villa del que arribarem al que és a dia d'avui.

Clar, has de passar de tasques comunicatives a ser el director d'operacions de futbol. Per tant, ve a ser allò molt somiat pels periodistes de pràcticament, sempre opinant des de fora, poder actuar des de dins. És tan fàcil com sembla des de fora?

Home, a vegades m'agradaria opinar també de les coses, però m'he d'aguantar i crec que és millor. És molt diferent, jo crec que pràcticament és quasi contradictori una cosa amb l'altra, intentar treballar amb discreció, tancar operacions, que les coses es sàpiguen, però, sense cap dubte, des de l'admiració a la comunicació i al periodisme, com un element fonamental per alimentar la passió per l'esport i pel futbol, que al final. Vosaltres sou transmissors del que fem els clubs, però també transmissors de la passió que hi ha per part de la gent als clubs i de l'interès que despertem. Per tant, jo crec que és una tasca diferent, però sense cap dubte també molt bonica. Durant molt de temps he tirat en falta els mitjans de comunicació. Ja han passat molts anys, han passat quasi 20 anys des que vaig decidir eixir del periodisme. Però continues sent un gran espectador, oient i lector, i m'interessa molt com veu el futbol vosaltres, encara que el percentatge d'informació que teniu no és tan alt com la gent pensa, com vosaltres penseu, però també saps qui està ben informat i qui no, des d'aquest costat.

Tasques diferents, i entre aquí i allà realitats diferents, començant per la realitat pressupostària que va llogar a la Premier, res a veure amb el futbol que vas deixar aquí?

No, desgraciadamente bueno, hay una diferencia cada vez más amplia entre el global de la Liga Española y lo que es la Premier League a nivel de. A nivell pressupostari, no tant el Barça i el Real Madrid, que continuen sentint-se dos transatlàctics i probablement els dos clubs més grans del món, això és una realitat, i admirats també, he de dir, a Anglaterra, però amb una competició, jo crec que en termes generals, si es diu allò que la riquesa d'un país és el nombre de gent de la seva classe mitjana, jo crec que. Anglaterra és una lliga en aquest moment més rica perquè hi ha més clubs que tenen il·lusions i aspiracions per jugar en Europa, per jugar a la Champions, per créixer i no tant per tanyar en un determinat estrat, com em sembla a mi, que està ocorrent a voltes a Espanya. Crec que també té a veure amb la presència d'inversors i de gent que està a Anglaterra volent tindre un club de futbol i invertir diners per a brillar. Però, sense cadupte, la Lliga Espanyola, amb tots aquests matisos, continua sent una gran Lliga, a la qual jo segueixo, òbviament, totes les setmanes, i que també té el seu atractiu. Jo em quedo en la Premier, i no perquè estigui allà, sinó perquè crec que cada partit hi ha més ocasions que els dos equis tenen opcions de guanyar i que els dos volen guanyar.

Ara parlava, traies una mica de l'equació lliga al Barça i al Madrid, però per exemple, és veritat que heu venut per més del que heu comprat?

I l'Atleti de Madrid, perdona Jordi, també hem d'incloure l'Atletico de Madrid perquè està clar que és un club gegant i un gran club.

Anava a dir que el Vila aquest any és veritat que ha venut per més del que ha fitxat però inverteix 360 milions en fitxatge 300 milions perdó d'euros en fitxatges que és més que el Barça o el Madrid o l'Aldètic insisteixo és veritat que ha venut per molt més però vaja no sé si l'exigència va d'acord amb aquestes xifres econòmiques.

És una anormal, també t'he de dir, perquè nosaltres, per exemple, la passada temporada invertírem 40 milions i venérem per 60 i l'anterior, però és pràcticament igual. El que passa que després de l'èxit que hem tingut en les últimes temporades, aquest estiu ha sigut un estiu on hem rebut ofertes grans per jugadors que ja començaven a tindre certa edat i, des del meu punt de vista, per a qualsevol club, siga l'Aston Villa o el Barça o el Madrid, s'ha de saber comprar però sobretot s'ha de saber vendre i s'ha de vendre en el moment en el que els jugadors tu creus que a lo millor estan maurs ja per a poder anar a un altre club i tu poder reemplaçar-los amb gent que vinga amb esforç o amb més energia que és un poc el que ha passat este estiu però ha sigut un any anormal en qualsevol cas des de la nostra arribada a l'Aston Villa. Vos diré que nosaltres som el club número 9 en inversió neta en fitxatges i som el número 4 en punts en la Premier. No som un club que se caracterice tant per la compra, sinó per el desenvolupament dels jugadors. Aquest Aston Villa

té un segell molt marcat a la banqueta, que és el nom d'un AI Emery, ja queda clar que el coneixes molt bé. Què el fa diferent? I et preguntaria també si consideres que està a un punt infravalorat, Emery, perquè és el rei de l'Europa League, però potser en Champions no té tan bona fama.

No ho sé, Sonia. Jo crec que la infravaloració ha de segmentar-la en dos aspectes. Un és la infravaloració que pugui tenir el públic de Barcelona o de Madrid o els periodistes o tal. I l'altre és el que poden tenir els professionals. Jo crec que una llemeria entre els professionals del futbol. És un dels entrenadors més reconeguts perquè a cadascun dels clubs que ha anat l'ha millorat, li han venut jugadors i ha aconseguit títols. I aquesta és una situació que és anòmala perquè hi ha molts entrenadors que aconsegueixen títols però que van per davant en una llista d'exigències o d'inversió. Jo crec que a ell li agrada millorar el futbolista i. I treballar el millor, i a partir d'ahir aconseguir els reptes. Per a mi, un any, fins a entrenar-se al PSG, ara sí a l'Aston Villa, que és un dels grans clubs d'Anglaterra a nivell de seguiment i d'aficionats, al València, al Sevilla, li falta una cosa per al reconeixement, li falta passar pel Madrid o pel Barça, perquè dona la sensació que si no has passat pel Madrid o pel Barça, segurament a Espanya te falta com un setgell de que has estat allí. No s'han donat les circumstàncies, Però jo he de poder dir, i ho dic sense por equivocar-me, que després de la llegada de Pep Guardiola probablement una gemella ser entrenador. Més reputada de la Premier League, és la millor lliga del món. No sé si aquest reconeixement, a nivell de gran públic, que pot ser, que tingues raó, li falta o no, jo crec que ell no el necessita. Aquesta és la meva opinió.

És a dir, ell ha fet feines extraordinàries, València, Sevilla, ara l'Aston Villa.

Villarreal, va ser el campió d'Europa, també, i semifinalista de Champions. I en canvi no li ha anat

tan bé ara parlaves del Barça o del Madrid a clubs de primeríssima línia el PSG, l'Arsenal no és que ell visqui més còmode en aquesta realitat de clubs d'una mica menys exposició.

No, jo crec que, bueno, hi ha d'entrar en dos matisos. Un és que el PSG, en nombre de punts i de gols, ell és el segon millor entrenador de la història del club, per darrere de Luis Enrique. Ell no guanya la Champions ni el PSG per dues circumstàncies, que segur que me preguntareu per una. Una és la remuntada del Barça famosa, i la segona perquè el segon any ell juga contra el Madrid que guanyava el triple de Champions seguides, contra el millor Madrid probablement de la història. En un partit també que se li mana el Bernabéu, 1-1 en el minut 88 i acaben perdent 3-1 en 3 minuts en eixe atac de fúria que té el Madrid segurament en alguns partits al Bernabéu. Però el PSG va guanyar 7 títols, 8 títols i l'Arsenal va clavar en una final europea i feia 20 anys que no l'atxafava. Crec que segurament brillar menys allí. Però els resultats que tenien Arsenal i Paris Saint-Germain estan lluny de no ser bons. De fet, a Arteta li ha costat 8 anys millorar els números d'Emery i ho ha fet amb consistència i, sobretot, amb moltíssima més inversió.

Ara que has citat aquella famosa remuntada del Barça davant aquell PSG d'Emery, aquests dies que li tocava tornar a jugar contra el Barça, n'heu parlat? És una cosa que ell la té oblidada a la seva memòria i que li recorden més aviat els periodistes que no pas ell? O realment és una nit que ell la té molt present?

Unai té una malíssima memòria per a les victòries i té una gran memòria per a les derrotes, inclús per a les jugades que no li agraden en grans victòries. Quan nosaltres guanyem un partit i entra, podem estar dues hores analitzant, conversant sobre el partit i només se'n recorda de les errades. És una persona molt perfeccionista i quan un és tan perfeccionista segurament se'n recorda de les coses negatives perquè no s'hagin de repetir. Aquell partit nosaltres no l'hem comentat aquesta setmana. Sí que l'hem comentat moltes vegades. Jo tinc la meva opinió i vos la donaré si me la pregunteu. Crec que és una nit que efectivament a ell li va fer mal, però de la mateixa forma d'aquella nit va sortir més fort, perquè des d'aquell moment només que ha anat cap a dalt ja ha guanyat dos títols europeus.

Respecte al Vila que veurem demà al Camp Nou, clar, està molt canviat pel que fa l'any passat, ha sortit gent molt important, diria, si no em dius al contrari, una columna vertebral, el Dibu, Morgan Rogers, Konsa, Ollie Watkins, és veritat que heu incorporat jugadors molt interessants com Mazambi, Goretzka fins i tot, Nikos Jackson. L'equip arriba ja en un punt amb tant canvi de maduració per fer front al Barça?

Jo diria que estem lluny encara d'estar al nivell d'assolir el nivell d'estabilitat que teníem l'any passat amb els jugadors que teníem. Crec que tenim un punt més de talent i de profunditat de plantilla. Però aquell grup treballava quatre anys seguits i per tant crec que farà falta un poc de temps per intentar assentar algunes qüestions, sobretot d'estructura. Però ha sigut un estiu complicat després de l'èxit de l'any passat i de classificar per a Champions en Premier, una fita històrica tenint en compte la competència que tenim i de guanyar l'Europa League, hem rebut moltíssimes ofertes per jugadors, la gran majoria dels que estaven ja fregant 30 anys. Per responsabilitat, i jo crec que això és un tema no de l'Aston Villa, sinó del Barça o del Madrid o de qui sigui, quan tens una gran oferta per un jugador al qual ja li queda. Difícilment una travenda, has de gestionar-te per a fer-ho i hem tingut la sort també amb el treball de Roberto Olave, del nostre director esportiu, intentar fer-hi ser canvi a una plantilla més jove i amb jugadors de talent i des que estan més assenyalats com a futures promeses en el futbol mundial i en això està un any, intentant millorar els jugadors per a obtindre resultats, que és la jove màxima, millorar sempre el jugador.

Damià, acabo. Aquest duet, aquesta dupla que formeu Emery i tu, durant un temps va ser un trident amb Monchi, que ara farà un any va marxar del Vila i fa poc s'ha incorporat a l'Espanyol. Aquella sortida és un pèl estranya. Tot bé amb Monchi?

Monchi és com un germà que tinc jo en Sant Fernando, com un germà que tinc a Cádiz d'un valencià. És una debilitat meva com a persona, ha sigut el meu company, hem estat colze en colze. Hi ha etapes professionals que acaben, Monchi i Joneta m'estiguen en Junts de Sevilla, tingueren molt d'èxit. I n'hi ha canvis. Fa un any va vindre Roberto Olave, en aquest moment és una elecció també òbviament donar perquè el coneixia de Donosti, havien treballat junts inclús al Mer ja fa temps i són etapes diferents, però a Montxí l'única cosa que li puc desitjar és que estiga molt de temps en l'Espanyol perquè si li doneu temps va a fer un gran treball. És un magnífic professional i crec que l'Espanyol té una gran sort de tindre a Montxí i ojalà que puga plasmar-ho.

Doncs Monchi ara és a l'Espanyol i Damià Vidagany i Uri Emery continuen a l'Aston Villa, que demà s'enfronta al Barça al Camp Nou. Damià Vidagany, moltíssimes gràcies. No per demà, però sort a la temporada amb l'Aston Villa.

Molt bé, gràcies a vosaltres i un plaer haver-vos compartit aquesta estoneta amb vosaltres i amb el Gran Marcos. Gràcies. Igualment, Damià, una abraçada. Adéu.