
Dani Alves i Joana Sanz se separen: la religió, el motiu de la ruptura
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
A veure, punt. Actualització lingüística. Sortir trasquilats, que no s'ha de dir. Sortirem escaldats. Sortirem escaldats avui, Marta Montaner? Jo sí.
Jo segur que sí, perquè sempre em poso de mal humor fent aquesta secció. Hi ha molts candidats, perquè aquest cap de setmana n'han passat de grossíssimes. I ja t'aviso que d'un no en vull parlar, d'un dels candidats que m'han fotut la tarda en l'aire. Un dels candidats a guanyar aquest premi. És que les diria massa grosses i m'hauries de lligar i posar Morrió. Per tant, ens conformarem amb la segona opció que tinc jo apuntada. A veure qui t'ha fotut la tarda en l'aire. Qui m'ha fotut la tarda en l'aire és l'alcalde de Vigo,
Abel Caballero. Cinco, cuatro, tres, dos, un, cero! Acaba de arrancar. ¡La Navidad del planeta! ¡Acaba de avanzar la Navidad del planeta! ¡Viva Vigo! ¡Viva la Navidad! ¡Vamos! Al sonar la música de este árbol, empezará la Navidad en el planeta. Así que ahora, John Leno, ¡Happy Christmas! ¡Vamos! Se ve una cosa bassa d'aquest senyor.
Ha aconseguit que Vigo, que, home, està molt bé, eh?
Aquest senyor s'ha entès del que va al món, de la tonteria sopina que ens envaeix quan s'acosta Nadal, i ha jugat les seves castes. Quan s'acosta Nadal, Marta Montaner?
Ha començat el Nadal al planeta. Tu vas ser a Washington i allà ja devia ser Nadal. No, no era Nadal. No, m'estaven esperant el cap de Vigo. No, perquè primer. Perdó. Digues, digues.
La primera vez es el Thanksgiving. No, y primero Vigo. First Vigo and then we'll see.
Aquest senyor va arribar a dir vam inventar-nos el Nadal del segle XXI. Veus? És una cosa molt grossa.
A més a més als Estats Units el Nadal comença quan encenen l'arbre al Rockefeller Center i la Maria Carey va i canta això era abans, ara és
John Lennon Happy Christmas
a part li dona pas com si hagués d'aparèixer això és el que hauria de passar això sí que hauria estat una sorpresa.
Això tampoc seria notícia perquè cada any ho diu això.
I cada any em fot la tarda en l'aire a mi. Perquè encara no és Nadal. I escolta'm, tu ves-los col·locant, aquests 12 milions de llums LED repartits en 500 carrers.
Jo vull saber qui era el candidat original de la teva tarda en l'aire. Aquest no te l'acabo de comprar.
Per què no? Garriga és una proposta molt més simpàtica que la primera. És un senyor al final molt pesat, obsessionat amb el Nadal, creient de debò que Vigo és més important que Nova York, avançant-se un mes i mig a les festes. Per què no em deixes parlar d'això? Proposta simpàtiqueta, que ja va bé oxigenar una mica l'actualitat i la tarda, que entre la campanya del 29N i les males notícies que ens explica constantment,
això entra molt millor. Marta, ara em poso seriós. L'actualitat és la que és, i aquí tenim un compromís amb l'audiència de la tarda de Catalunya Ràdio. Ens mereixem saber de debò qui t'ha fotut la tarda en l'aire.
Ara et diria allò de, senyor, deixi'm anar al braç, sisplau, deixi'm marxar. Però tu ho has volgut. El nom original que tenia el guió era Dani Alves.
Home, doncs potser sí que te'l canvio per Abel Caballé. Ara me'n penedeixo. Jo també. Però ara em deixes seguir amb el guió que ja tinc apuntat?
Ja que ho tens fet, sí. Dani Alves, qui no el recorda, oi? 43 anys, exjugador brasiler del Barça i d'altres equips. Personatge que queia tan simpàtic a tothom. Fins que al gener del 2023, una noia de 23 anys el denuncia per violació al lavabo del reservat de la discoteca Sutton de Barcelona. Recordem-ho, per estirar una mica del fil. Alves va ingressar a presó al cap de 20 dies, encara sense el judici fet, presó preventiva. I al febrer del 2024 l'Audiència de Barcelona el va condemnar per agressió sexual a una pena de quatre anys i mig de presó.
Pena que no va complir perquè primer Alves va pagar la fiança i després va quedar sol.
Correcte. El març del 2024, Alves va pagar el milió d'euros de fiança que li demanava el jutge per sortir de la presó i al cap d'un any, el 28 de març del 2025, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va absolve l'exjugador brasilè per unanimitat. Consideraven que no s'havia respectat la seva presumpció d'innocència i que hi havia inconsistències en la sentència anterior. Sentència que tampoc és encara ferma. No, perquè de fet es podia recórrer al Tribunal Suprem i de fet així es va fer. I encara no tenim novetats al respecte, perquè jo preguntava avui, i què se n'ha fet? Sí, ho hem mirat i no. Fa un any i mig que no es mou res i segons ens diuen els nostres experts en tribunals, el tribunal no té pressa i aquest recurs encara trigarà a resoldre's.
Llavors, Dani Alves no té cap mesura cautelar i fa vida normal. Vida normal. Fa vida, diguéssim.
Perquè si tu, per vida normal, entens fer de predicador evangelista, llavors sí, fa vida normal. Perquè, clar, ja van fer-se molt virals aquelles imatges seves a una església de Girona, on es presentava com a deixeble de Déu, i al maig del 2026, per tant, fa ben poc, va ser un dels ponents protagonistes de l'esdeveniment The Change Madrid 2026, que se celebrava a l'Estadi Metropolitano de Madrid davant de més de 35.000 assistents.
Yo sé que ustedes saben que yo estuve detenido. 40 años, precisamente, estuve detenido. 40 años, pero en la cárcel Cristo me ha hecho libre. Yo no sé lo que ustedes están pasando en vuestras vidas, cuáles son las cárceles que ustedes están enfrentando, pero yo vengo aquí a decir que hoy, hoy Cristo romperá estas cárceles, derribará estos muros.
Fa por, eh? Sí, tot plegat fa por del
que ha passat amb Alves els últims anys. I a tot això, durant el judici per violació i després en el seu viatge espiritual, per dir-ho d'alguna manera, Dani Alves tenia una dona, des de feia 9 anys, una persona que havia estat al seu costat sempre. La model canària Joana Sant, amb qui va tenir una filla mentre durava tot aquest procés de tants canvis vitals, ara fa un any, i una senyora que va fer-li costat durant la seva estada a presó, una persona que el va defensar sempre, i que ara ha decidit deixar-lo. Això és nou. És molt nou, això és informació d'aquest cap de setmana arran d'una publicació d'ella a Instagram que contestava a un preguntes i respostes. Un usuari, un seguidor, li preguntava "acompanyes el teu marit als serveis religiosos?". I ella responia "no soc creient. Quan més veig el que fa, més m'allunyo de tot això". Aprofito per aclarir que portem separats un temps precisament per aquest motiu.
O sigui, la fe i la vocació religiosa de Dani Alves, segons Jonas Sanz, són els detonants de la ruptura.
Correcte, y el periodista Javi Hoyos explicaba en exclusiva que ja es troben en tràmits de divorci tot.
Ella me explica que entiende perfectamente la fe de Dani Alves, pero bueno, pues que entendería que leyese la Biblia, que fuese a misa, pero que la manera en la que ahora mismo él está optando por entregar su vida a la religión le está separando, según me explica Joana, de ella y de su hija, y que al final ella se siente sola en muchas ocasiones y que ha llegado un momento en el que ha dicho, basta, esto se acaba aquí. Home, sembla bastant definitiu i espera't.
Sobretot si veus que penja ella xarxes aquests dies, perquè avui, fa unes hores, poques, ha compartit un missatge a través d'Instagram que li ha escrit a Dani Alves. Un ha escrit on li diu. Jo no era capaç de negar-te aquest alè de calma que et donava que jo t'agafés les trucades. Et vaig visitar tot i que em queia el món a sobre. Vaig haver d'enfrontar-me al focus mediàtic de titulars que no em corresponien. Vaig gastar els meus diners per pagar els teus comptes i els teus deutes. Tot això després que tu em fessis merda i que em diguessis que em busqués la vida sola. Eres l'última persona del planeta que hauries hagut de rebre ajuda o bondat. Tots els que mantenies t'han girat l'esquena. A mi, que no em vas pagar mai un volt per visitar-te, ara em pagues amb desagraïment de manera pública. Vaig tardant a adonar-me'n, però millor tard que mai.
Bé, doncs la vida de Dani Alves, que ha fet un canvi molt brusc, i de ser idolatrat pels carrers de Barcelona fa 15 anys, ara, amb tot el periple pel mig, quedar-se en aquesta situació. Per saber una mica més d'aquest auge del fenomen evangèlic i de l'impacte que té, hem convidat l'Anna Mateo, membre de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Veiem que hi ha una auge d'aquests predicadors i que Alves, no sé si és un exemple de tants o seria un dels més prominents, el cas de Dani Alves, pel seu perfil.
Sí, probablement estem parlant d'un cas mediàtic perquè és conegut. Però jo crec que aquí coincideixen tres fenòmens, la immigració, la necessitat de comunicar i les noves formes de comunicació religiosa que tenim. Moltes d'aquestes esglésies han vingut d'Amèrica Llatina, d'Àfrica, amb la migració, però també ofereixen espais de pertinença per a tots aquests nouvinguts, d'acollida i de suport social. I, a més, amb les xarxes, doncs, òbviament, tenim una plataforma per amplificar tots aquests discursos i fer viral imatges que abans haurien quedat en una reunió de diumenge.
Però això ens hem de preocupar, és a dir, això és una religió com qualsevol altra, o aquí els missatges són especialment, no sé si dir contundents, o fins i tot poden arribar a ser foscos?
Jo crec que hem de distingir aquí entre protestantisme, evangèlics i diferents branques. El protestantisme va néixer en el segle XVI, amb Martí Lutera, amb la Reforma, i forma part del cristianisme, igual que els catòlics o els ortodoxes. Però el ves forma part d'això? Alves forma part de la branca pentecostal i neopentecostal que sí que apela molt més a les emocions, a les mostres físiques, fins i tot és molt més visible, però no necessàriament forma part de tot el protestantisme o del moviment evangèlic.
Hi ha gent que queda atrapada per discursos com aquests que fan Dani Alves i aquesta mena de predicadors més radicals? Pot arribar a separar-los de les seves famílies o dels seus camins professionals o.
Jo crec que són casos més aïllats, però de tota manera sí que el ser un discurs que apela molt a les emocions, que apela molt a crear aquesta comunitat i que busca recollir gent perquè tinguin aquest vincle en comú, sí que pot crear certes situacions que poden ser més compromeses. Però això no vol dir que ho siguin tots. Però el que fa Elvis, per exemple, no és liderar una secta. No, i aquí també s'ha de distingir entre que hi hagi algú que mencioni el seu testimoni, algú que s'ha convertit, o algú que lideri una església o un moviment, i per tant. No vol dir que Dani Alves, quan surt a parlar en algun moment en concret, estigui liderant un moviment o que lideri tota una església, perquè en el cas del protestantisme no hi ha un únic líder, sinó que hi ha diferents esglésies que s'autogestionen per si mateixes.
Palaces, costa de veure aquest viratge tan radical d'un futbolista que el veies fent el burro a les concentracions, penjant vídeos quan començaven les xarxes socials, que deies, vés a dormir, que demà jugues al Calderón. Burro, que de cop i volta surt perquè acaba condemnat i després s'absol per una violació. Són com molts canvis que són difícils d'entendre.
No et pensis, perquè això és la fe del convers. O sigui, la gent que no creia en absolut i ha tingut una revelació a la seva vida i ha. Converteixen en el més creient de tots, de la manera més abrandada i més impulsiva del món, i es posen al capdavant, i ells són l'exemple que fan servir, perquè, evidentment, quan parla Alves, mira, aquí estem.
Però el concepte aquest de revelació, com l'expliquem? Què és aquesta revelació?
Que neixa de nou. És el néixer de nou. Un cop que s'han convertit, doncs, no és que neixis de nou, evidentment, físicament, sinó que espiritualment comences un nou camí i el passat està oblidat entre nosaltres.
Per tant, hi ha d'haver un trauma
o una experiència. Molt dura. Això, per exemple, als Estats Units s'ha dit molt dels alcohòlics o de persones que han tingut determinades addiccions, que n'han sortit i aleshores han tornat a néixer. Els cristians renescuts, que en diuen en alguns casos els Estats Units. I clar, en una societat com la nostra, en què les emocions, ho estem veient en la política, és el que es fa servir per portar la gent a l'urna, doncs imagina't per portar
la gent a l'església. A casa nostra, predicadors d'aquest tipus, que els veiem molt a les pel·lícules, i si vas als Estats Units i vas a Església, allà són molt comuns, aquí fins fa relativament poc no hi havia grans comunicadors que prediquessin sobre religió.
No, de mediàticament així no, i és veritat que això ve amb els moviments pentecostals i neopentecostals, que també són importats d'alguna manera. De tota manera, sé que hi ha diferents. Vull constatar que el cas de Dani Alves també és un cas bastant aïllat. Les xifres de persones en l'Església evangèlica són molt àmplies i en aquest cas no recull a tothom. Però. Però sí que una de les coses que també es diu des de l'Església Evangèlica és que ser cristià no vol dir no penedir-se o fer servir el comodí de ser cristià per sortir de la presó o per sortir de qualsevol escàndol.
Doncs aquesta és la imatge que ens ha quedat d'un Dani Alves que ara, a més a més, la seva dona, que li havia fet costat fins ara, doncs ja sabem que ara ja ha dit que prou, diu que per culpa de la fe. Jo em quedo amb la seva frase de millor tard que mai. Sí, no, jo crec que llegint aquest missatge gaire bé comunicat d'avui queda bastant clar que Joan Assant va fer el que creia que havia de fer i potser ara s'ha adonat que es va equivocar fent-li costat. Bé, doncs, les revelacions.
Bueno, és el to també en què a vegades es fan els mítings, eh? Sí, sí, és un to de míting polític. Heu sentit Rufián dient als de Junts Malaïts, sigueu! Perquè, no? Malditos seáis! Que dius, perdoni, m'està demanant el vot? O estem aquí veient passar el foc a terra, no? Anna Mateo, de l'Observatori de
Blanca R, Comunicació, Regió i Cultura, gràcies per acompanyar-nos. Farem una pausa, i quan tornem, Bassas, tinc un dels homes més mediàtics de Catalunya per parlar. Caram. I dels que més ha voltat? Molt bé, doncs. No és predicador, no? Bé, però predica una mica. Però predica en positiu, en molt positiu. En molt positiu, molt bé.