Dani Forcadell, arrossaire: "Hi haurà pagesos que a final d'any no podran pagar els proveïdors"

Els arrossaires del Delta de l'Ebre adverteixen que fan números i els comptes no els surten. El preu que cobren per fer per l'arròs ha caigut un 38% en només dos anys, mentre que les despeses de producció augmenten. I denuncien que treballen sense poder cobrir costos. Reclamen ajudes urgents per continuar cultivant. El que hi ha en joc va més enllà de les explotacions. Els arrossars també, al final, són paisatge i una part de la biodiversitat. Del Delta de l'Ebre. L'aldea Jordi Barranca.

Això passa, per exemple, per ajudes directes. Només aquest any les pèrdues són de més de 800 euros per hectàrea. Toni Almuseve, president de l'Associació de Productors del Delta.

Tenim en compte que venim el 2023 d'una sequera molt grossa, el 2024 en unes restriccions de fitosanitaris molt grosses, i el 2025, el 2026 anem en unes llavors que tractem les males herbes diferent, però no donem la qualitat estimada.

I això que enguany s'ha produït més arròs, Josep Antoni Vidal, d'Unió de Pagesos.

Ja pots fer quilos, però si no tens preu, no serveix de res. Els arròs nous no han donat les expectatives adequades i tenim informació que hi haurà pagesos que no arribaran ni als 300 euros total.

També demanen més implicació d'agricultura en la lluita contra el cargol poma i que el Ministeri sigui més flexible en l'ús de certs fitosanitaris.

En podem parlar amb Dani Forcadell, és arrosser del Delta, membre de la sectorial de l'arròs d'Unió de Pagesos. Dani, bona nit. Hola, bona nit, Agnès. Agnès Manel, també, i la teua productora, Elisabet. Aquí estem tots, efectivament. Aquí tots junts. Escolta, Dani, ara en Jordi Barranca ens explicava una realitat amb diversos factors, que és complexa, però explica'ns-ho tu. Denuncieu pèrdues d'un 38% en només dos anys, i per entendre bé aquesta xifra, què és el que heu perdut, exactament? Heu perdut producció, heu perdut ingressos, la rendibilitat que us donen,

Sí, bueno, al final és una mica una mescla de tot. Ja fa uns anys que des de la sequera o així aproximadament que la corba de les despeses es va apropant a les ingresos, però el que ha passat en guany no havia passat mai de la vida. Esta caiguda tan gran d'ingressos, sobtada, absurda i una mica inexplicable, no? Bueno, inexplicable tampoc, després ja aniré explicant a poc a poc a què es degut, però és que la corba de les despeses són molt exagerades, són molt exagerades.

Doncs explica'ns, què ha canviat específicament en aquests dos anys, en aquestes dues últimes campanyes?

Sí, bueno, és que inclús la notícia, jo inclús, de fet, estava allí, passa que no podíem parlar tots, també he vist la vostra companya Jordi, és que inclús se queda justa, o sigui, es queda curta. Nosaltres calculem, com un pagès, que estem al 50% en dos anys. En un any mateix ha baixat en preus reals un 32%. Si ja l'any passat havia baixat ja un 20 i pico percent, és que estem situant a preus de pràcticament el 50% de fa dos, tres anys. Però és que les despeses s'han pujat ben bé el doble i això es fa totalment inassumible. I per què han pujat gairebé el doble les despeses? Bueno, sobretot pel gasoi. El cultiu de l'arròs, el problema que té molt greu és que és un cultiu molt car. A ser un medi aquàtic, tota la maquinària que tenim és tota doblada, sempre és doblada. La que va per dins de l'aigua i la que va per fora. I això és usar tecnologia a punta per optimitzar al màxim fitosanitaris, els adobs. I sobretot el consum de gasoil i tot això va encarint, va encarint, va encarint. Però el que passa és que t'han guanyat el gasoil i a vegades no, és que m'han dit un estudi, un tècnic, m'he posat un paper. A veure, jo soc propietari d'una cositxadora, d'una cegadora d'arròs, vull dir, puc dir-ho en persona pròpia, no? He passat en campanyes com més gastem de la temporada, lògicament, ara la campanya que hem fet ara al setembre, I jo he passat, i parlo en persona pròpia, no m'ho invento, de gastar 600 euros de gasoil al dia a gastar-ne 1.000. 1.000 euros avui, imagina't tu, 1.000 demà, 1.000 dijous, 1.000 divendres, 1.000 dissabte, així 22 dies seguits. O sigui, això, com ho pots repercutir? El pagès este que està fent menys arròs i que li pagaran a mitat de preu, com ho repercutis això? Jo crec que hi haurà gent que no podrà. A final d'any no podrà pagar, perquè tot això al final anem tirant els adobs, els fitosanitaris, el gasoil, anem tirant de cara de darrere, els pares de tu proveedor, vas tirant i els promets que a final d'any, lògicament, liquidaràs, que aquesta gent també s'ha de guanyar la vida, lògic. Estem veient que molta gent no podrà pagar.

Clar, clar, clar. Estem veient, efectivament, està molt bé que ens expliquis el teu cas particular perquè així també ens ho podem imaginar més. Perquè després, amb totes aquestes despeses que teniu, que s'han multiplicat, s'han duplicat, dius, a quin preu us paguen a vosaltres el quilo d'arròs?

Clar, això depèn si ets de cooperativa, de quina cooperativa, i si ets de comerciant i a qui li vens. Perquè, bàsicament, en números redons, una tercera part de l'arròs del Delta va a la cooperativa de Rosaires, és a dir, la de l'esquerra. L'altre 30%, i et dic en números redons, la tercera part a la càmera arrossera del Montsià. I la tercera part se'n va al comerciant, a l'industrial que ve a comprar-te, un senyor de València, Herbes, que és el màxim comprador d'Europa, i llavors cadascú cobra una mica diferent, i al llarg dels anys, i al llarg dels mesos, diguéssim. Però podríem dir que l'any passat se liquidava a 0,42 o 0,44 el quilo i avui estem a 0,31. Clar, la baixada és molt, molt important, a 70 més del 30%, però és que aquí se suma una cosa, clar, que fa molt mal explicar les notícies d'això a la gent que no ho entén. Clar, quan surt alguna notícia, jo crec desafortunada, dient que la producció d'arròs al Delta és superior de l'any passat, és una notícia bastant absurda i fictícia, que jo no l'entenc, la veritat. Perquè l'any passat necessitaves un quilo i mig per fer un quilo de blanc, és a dir, evidentment nosaltres quan cosegem el nostre arròs no és blanc per posar el paquet, té una càscara, una cofolla, això passa pel molí i es converteix en blanc. Hi ha unes pèrdues, depèn del rendiment que tingui el grau. L'hem passat necessàriament un quilo i mig d'arròs càscara del meu per a fer un quilo de blanc, i en guany, segons, depèn de varietats, necessitem estar tres quilos d'arròs blanc. És a dir, al final necessitem ben bé el doble. És a dir, és fictici dir els quilos en bruts si en blanc realment te sortirà la meitat. I pa colmo suma-li que ha baixat un 30% el preu de l'arròs. És a dir, jo crec que inclús hi ha països que, com liquiden més tard cooperatives i al llarg de l'any, potser no són ni conscients de cap on anem. I això és una cosa que té diverses explicacions, una mica complexes, no?

Però sí, sí. I a vosaltres, Dani, també us passa, com veiem en altres sectors de l'agricultura, us fa mal l'arròs que arriba de fora i compatiu amb les mateixes exigències de producció? No,

és que este és el principal problema. Jo crec que en general tots els pagesos de Catalunya, com en Sant Pasar Rosers, que en el quart formo part, a treballadors i a professionals, jo crec que els pagesos de Catalunya ningú els guanya. Però si et peguen un tir al peu, tu no pots caminar ni pots córrer contra ningú. I això és una mica el que està passant. El que està passant és això, és a dir, ja no parlem de fitosanitaris o no fitosanitaris, és que al final tot va més enllà. Hi ha un acord preferencial, un exemple, perquè Mercosur ens afecta, però menys comparat amb l'acord que hi ha preferencial, per exemple, Niamar. Que estem més d'una guerra civil, no tenim ni pa menjar, massacres brutals, tot tremendo, i ens arriben tonelades i milions i milions de quilos d'allí, i dius, home, m'estan triangulant països tercers, des de Tailàndia, Estats Units, tot on triangula per allí, i així és la porta d'entrada a Europa de l'arròs. És a dir, d'una altra manera, Agnès, t'ho diria molt clar, Europa és deficitària en arròs, nosaltres, els europeus, sobretot Espanya i Itàlia, produïm el 40% del que es consumeix a Europa d'arròs, és a dir, que s'importa arròs i ens està bé, no passa res, és normal, doncs tot i així no tenim collons de vendre el nostre arròs a cap preu de les animalades d'importació estranya i irregular que s'ha fet totalment. És a dir, és difícil treure'n arròs, jo tinc arròs i no el puc vendre. Què s'està fent malament a la Unió Europea perquè jo el meu arròs, en qualitat i en inspeccions constants que tinc, que em sembla bé, no el pugui vindre a Europa? Què estem fent malament? És per a plantejar-te-ho, això?

És molt interessant aquesta radiografia que ens estàs fent i els motius pels quals feu aquest crit d'alerta, demanant ajudes i més implicació a les administracions per vigilar justament aquestes coses que ens expliques. Dani, per acabar avui, si més no, Posat en el pitjor dels escenaris, perquè hi deu haver pagesos, aquí efectivament no els surten els números. Les característiques de les terres del Delta són molt particulars, però us permetrien fer altres cultius, redreçar a què dediqueu les vostres terres?

Per ara no. Antigament es feia una tercera part del delta horta. Avui en dia, degut a la salinització tan gran, l'escassitat d'aigua i l'empenta enorme que tenim per part del mar, seria molt complicat fer un cultiu que no sigui arròs. Seria fer una reconversió tan gran i tan cara. Que ara per ara queda totalment descartada.

Doncs tots els esforços dedicats, per tant, a intentar que aquesta situació que ens acabes d'explicar millori, millori definitivament. Dani Forcadell, gràcies per atendre'ns. Ell és arrosser del Delta, membre de la sectorial de l'arròs d'Unió de Pagesos. Que vagi molt bé. Gràcies.

Gràcies. Bona nit.