Dani Miret: "Aquest títol fa tangible davant l'afició la bona feina dels últims temps"

Molt bona tarda. I moltíssimes felicitats. Moltíssimes gràcies. Ja ho has assimilat tot plegat, el triomf de diumenge, la festassa d'ahir a l'Ajuntament de Badalona, ja ho has posat a terra, ja ho has aterrat, eh?

No del tot, diria que sí, o com a mínim jo ja m'he marcat aquest plaç per aterrar-ho, perquè ara hem d'aprofitar aquest cap de setmana increïble per agafar impuls. I que així sigui, que no ens vagi en contra el fet d'haver aconseguit un gran repte a l'inici de la temporada, que no ens vagi en contra en quant a tota la feina que hem de fer i que tenim per davant.

Des del teu punt de vista, aquesta victòria és més important pel que té de final de la sequera aquests 18 anys sense títols o pel que representa d'ell i estem aquí de cara al futur immediat?

Penso que és una mica el fet d'aquests bons moments que hem tingut darrerament en l'últim any, moltes coses ben fetes, poder representar-ho amb algo tangible. És a dir, el fet de poder-ho portar a casa, que ho vegi tota la teva afició en directe, que sigui. D'un nivell increïble per al que és l'inici de temporada. Crec que la final, com la guanyem, té molt de mèrit per l'esforç de tot l'equip, perquè tots els jugadors van amb molt de compromís i amb molta seriositat i disciplina fent el seu rol. I perquè realment com a espectacle el Barça també comença molt bé el partit i és un rival de molt de nivell. Com he dit abans, tot això ens ha donat un impuls perquè estem a l'inici de temporada, però al mateix temps és poder tenir alguna cosa tangible de moltes coses en què hem anat creixent competitivament com a club i com a ciutat en els últims mesos. ¿La provítola és el que ho canviarà tot? Sí i no. És a dir, crec que tenim un grup amb un nivell molt alt, molts jugadors, que fan una aportació per ser un equip consistent i competitiu que potser no es veu tant. I crec que el Nico té el talent perquè quan els seus companys ja el fan millor a ell i ell fa millor als seus companys, doncs sigui una de les tireretes, no? Però està clar que com a lideratge el Ricky, el Nico i el Alante es veuen molt, però crec que tenim una altra unitat de jugadors que els necessitarem i que ara mateix són més bons del que realment es pot concluir, sobretot quan tens actuacions del Nico tan destacades, però. Penso que l'Emir fa un partit de 10, per exemple, o de 9 i mig, i ningú parla de l'Emir. I si ara mateix estiguéssim en unes condicions normals de temporada de joventut, doncs estaríem parlant molt més de l'Alex Reyes, o de l'Emir, o d'altres jugadors, que penso que també ho estan fent molt bé ja, i jo penso que els que encara no han començat, rendint l'inici de temporada, també serem capaços de treure'ls un rendiment molt important.

En tot cas, ara que l'Ernest treu el nom de la provítola, tu ja tenies Ricky, evidentment tenies Ante Tomic, que són jugadors entre veterans i veteraníssims. En el moment en què s'obre la possibilitat de fitxar la provítola, entenc que la reps amb els braços oberts. És a dir, a tu no et preocupa el fet de tenir una plantilla, però sí una carcassa, aquesta nou de lideratge de jugadors molt veterans.

És una oportunitat per nosaltres de tenir tres jugadors que són veterans però que tenen un talent diferencial i que tenen una passió i tenen una motivació molt alta per jugar per la joventut. Enriqui està molt clar que és un jugador que ha fet una carrera d'NBA impressionant i a nivell mundial també amb la selecció espanyola i juga amb la penya, amb l'esforç i l'il·lusió com si fos un debutant. Per una sèrie de circumstàncies, el Nico també és un jugador que ha estat poc a la penya, una temporada i mitja, però juga per la penya com si hagués nascut a Badalona. I de sentiment, vull dir, ell és un jugador que el porta set temporades, és el capità, un jugador que ha canviat coses del joc d'Eurolliga i que el tens a la penya i també juga per la penya i cuida la gent al vestuari i et dona coses diferencials. Aleshores, el seu lideratge és molt important perquè la resta de jugadors. Creixin, es facin millors i que l'equip competitivament tingui fites reals i ambicioses perquè ells són jugadors que estimen tant el joc que tenen aquesta passió en el dia a dia no només competint sinó també entrenant, volen entrenar volen que l'equip millori i en aquest cas crec que tenim un bon equilibri de plantilla perquè la temporada vagi com esperem.

De la temporada, mirant els títols que hi ha, n'hi ha un que no hi ha al Madrid, que és la Champions. Entenc que perquè és Europa i perquè l'any passat us veu cada quarts, aquest hauria de ser l'objectiu més immediat o més realista per un

equip com el Juventut, no? Sí, però està clar que amb ítems on tenim més possibilitats de guanyar, doncs seria el primer. Però ara mateix, aquest diumenge comencem jugant un partit a l'UOCA per classificar-nos per la Copa del Rei, per sèrie a la Copa del Rei, doncs és molt important. I penso que. La penya ha estat entre els millors aquests últims anys per un tema de consistència i que ara mateix per la nostra afició és molt important que estiguem presents a la Copa del Rei. Després podem pensar si tindrem més o menys possibilitats, ja ho veurem. Però aquest és el primer objectiu i el primer repte, que és classificar-nos per a la Copa del Rei. I després sabem que el format de la BCL és molt xulo des de l'inici però que a la BCL arriben uns quarts de final que el nostre objectiu és portar-los a Badalona i tenir el camp a favor. Llavors s'han de passar dues fases i l'objectiu és en aquestes dues fases fer-ho molt bé per ser primers de grup i poder tenir el. El camp a favor en els quarts de final i ser en aquesta Final Four, que és una miqueta l'espineta clavada que tenim de l'any anterior.

Ja hem parlat abastament de què representa aquest títol per la penya després de 18 anys de sequera. Què representa pel Dani Miret. Que està arrancant. Vaja, ja portes algunes temporades, però estàs arrancant, com qui diu, la teva carrera com a entrenador sènior. No sé si ho veus com una consagració, d'alguna manera.

No ho veig com una consagració. Penso que és la conseqüència a molts anys de preparació i de creure i de treballar-ho. Vull dir. Porto entrenant des dels 17 anys, equips de formació, ja ho sabeu, he estat a escoles, a la penya em porto 19, i penso que el més maco sempre és el camí. Penso que és com s'ha de viure en el dia a dia. Això ho veig com un punt, com una imatge que t'ha d'ajudar a nivell de treure forces en determinats moments, quan et pots encallar, Però crec que el meu talent ha estat donar valor al dia a dia, preparar-me, treballar-ho i intentar ser millor en alguna cosa en cada moment. Llavors, guanyar penso que és una conseqüència. I que no depèn tampoc de tu, perquè al final hi ha molts factors que tu no pots controlar. És tan difícil que ho veig com una cosa que no m'ha d'obsessionar. Evidentment, personalment, guanyar a Badalona a l'Olímpic una final contra el Barça i de la manera que l'hem guanyat, doncs això no m'ho treu ningú a nivell personal, emotivament parlant. Una experiència que ha estat una bogeria per com ho hem fet i amb qui ho hem compartit, perquè tenim, com dic, un vestidor amb molta gent de casa, una estafa amb molta gent de casa i davant de la nostra afició de Badalona, que és que. Jo he nascut a Badalona i faig tota la vida aquí a Badalona i realment poder escriure aquesta pàgina de la meva història en la carrera doncs ho trobo molt maco però no ho he pensat mai i no ho sento com a doncs ara estàs consagrat no ho expressaria així o no ho enfocaria així perquè realment el plantejament. De resultats en aquest món, crec que és, únicament per resultat, crec que és una cosa a la que no pots agafar.

Dani, visca la penya i visca Badalona, és el crit. Això més o menys jo ho tinc clar perquè fa anys que ho segueixo, el pavelló també, però ahir va haver un jugador que va dir visca la penya i visca Catalunya i la plaça es va ficar a riure. Qui era? L'Elijo Nendiae. L'Nendiae, aquest no vol tornar a Madrid, no? Aquest es vol quedar a Catalunya, sí?

Sembla que està molt a gust, però crec que va ser una sortida una mica esporàdica i sense pensar-hi molt. Crec que no hi ha un rerefons més enllà de l'emoció del moment i que a vegades. No sé si us vau fixar, jo ho he vist sobretot a casa, l'Ante Tomic quan parla davant de l'afició de la penya que omple l'Ajuntament s'emociona. Sí, sí, sí. És difícil, eh, fer emocionar l'Ante? Ui, tant. És un jugador que ha viscut de tot a màxim nivell i realment crec que vol dir molt per a tots nosaltres i pel club que a part de la victòria ho puguem compartir amb l'afició i que tinguem com a edat abans nous jugadors que per a ells és molt especial aquesta temporada i aquest equip i que tenen moltes ganes de disfrutar. Sobretot l'Ante, que porta un temps aturat i que té ganes de jugar en aquest equip i de poder tornar i estar a la pista amb nosaltres.

Doncs l'emoció d'un home habitualment fred com Ante Tomic, que ahir es va emocionar i és el reflex perfecte de l'alegria i l'emoció amb què s'han viscut aquestes últimes hores i dies a Badalona després de guanyar la Supercopa ACB diumenge. Dani Miret, enhorabona i sort per la temporada que tot just acaba de començar. Moltíssimes gràcies.