David Balaguer a la consulta del metge

I si avui és dilluns, la solució té un nom i el sap tothom. David Balaguer, molt bon dia! Com estàs, estimat? Bé, bé, bé.

Mira, avui. Digues la veritat. De moment, tot el to malament.

Tot el to malament. A més, en David, com que sap que tinc un virus. Ja estic de sortida, per això vinc a treballar, home. Però s'ha posat lluny de mi. Jo li he dit, li he vist la cara i li he dit, David, posa't lluny. Em diu, sí, sí, no fa res, eh? I estava fugint. Ja estava a l'estudi dos. És que ara té ja cinc malalties.

Som a tres micròfons de distància de l'Elisenda Carota. Et veig molt lluny des d'aquesta localitat. No m'acaba d'agradar aquesta localitat. Però bé, avui farem el programa des d'aquí. I et diré que avui el dia ha començat. Avui he anat a fer-me l'analítica que em faig anualment.

Perquè hem de dir-ho que el David és un hipocondriac de manual, no, David? No. Per tant, el tema d'avui et fa posar els caps de ploroi.

Anirà sortint tot a mesura que avanci el programa, però érem aquí abans de començar i han sorgit aquí uns temes que he estat a punt de dir. M'empucen a casa meva, sisplau. És sublima, aquesta primera intervenció. Crec que. El David no es troba bé. Has tingut pedres, David? No, pedres no. Toca fusta. Jo t'he de dir que arribo als 50 anys, els faré d'aquí dos mesos, amb una estadística molt bona. Només he anat a l'oròlac una vegada. És bona o és negligent

per part del David? Teòricament, es recomana que tots els homes vagin a l'oròlac a partir dels 45-50 anys. Si és a partir dels 50, no està malament. No necessitis, no es contagia. Són bitxos teus que han entrat de forma anòmala a la teva oferta urinària.

Ella ha dit, ha entrat de forma anòmala anant d'un lloc a un altre.

Exacte. Sí, sí, hem fet un trajecte erroni, però, clar, això és molt interessant, perquè sempre tenim una tendència a culpar els altres de tot. Sí. I mira, són coses nostres. La primera lliçó que prenem aquesta tarda de la solució.

Que són coses nostres. És a dir, que l'epistitis no és una malaltia de transmissió sexual. Les malalties de transmissió sexual són una altra cosa. Sí, i hi ha molts aliments i medicaments que alteren el color de la orina i l'olor. La remolatxa. Per exemple.

Ui, sí, quin espant, el primer dia. Uns bolets, també. Jo no he menjat espàrrecs justament per això. De veritat. Estalviar-me en aquell moment que no m'agrada gaire. I, en canvi, els espàrrecs m'agraden molt. Imagina't. Però, David, si és un moment i et

tires de la cadena. Però no és dolent, eh? No m'agrada. No és dolent, per tant. Aquesta olor no és dolenta pel cos.

Fixa't que si se t'escapen algunes gotetes, que li ha passat a tothom, ho hem d'admetre, no ho negueu, sempre són quan jats a casa, dins del pis. No a l'autobús. És molt fort, això. No a tres carrers. Sí, a mi em passa que des de fa alguns anys, suposo que va lligat i vinculat a l'edat, Cada nit m'he d'aixecar en algun moment a anar. És una vegada només, per sort, és una vegada, però sempre passa. I llavors és un tema que a mi, sincerament, em toca molt els nassos. Però no hi ha algun truc a l'estil, per exemple, si a partir de les 7 de la tarda deixo de beure aigua, sí? Correctíssim. Sí, però jo moltes nits sopo sopa. Això llavors és un error. Sí, però és que a mi m'agrada. Sopo sopa i després em bec un litre i mig d'aigua perquè estava salada. Home, fill, clar que t'aixeques. Després passa una cosa que és molt bona, que a les nits quan t'aixeques per anar al lavabo, aquell recorregut que en realitat de la teva habitació al lavabo hi ha 5 metres de distància, es converteix en una travessa que ni Mickey Núñez ni Raquel Sangre. L'organisme ens ha donat la facilitat als homes de poder fer pipí de peu, i clar, quan vas a la muntanya o aquest tipus de coses, van molt bé, però sí que és cert, però també està muntat així, perquè els lavabos públics, els orinaris, són per fer-ho de peu.

Sí, sí, sí, i no es formen cues,

aquestes cues que a vegades es formen als mans de les dones. Sí que és cert que jo, de matinada, quan em llevo per anar a fer pipí, ho faig assegut. Ben fet. Perfecte. No vull obrir el llum ni cap cosa així, em va millor fer-ho assegut. T'ho juro, eh? És sentir la paraula pròstata i em poso de mal humor, ja.

Sí, sí, la pròstata ens dona alguna alegria, però ens dona algun disgust a mesura que ens fem grans, eh?

Una pregunta molt interessant i molt important. Perquè tinc la Susana al telèfon, eh? No, no, tu primer. No, perquè és sobre la pròstata i.

Espera, espera. Susana, bon dia. Endavant. Hola, bon dia. Escolta'm, li deixes fer la pregunta al David? Vinga, va, va, espera't aquí, no pengis, eh, Susana? No me la baixis, no, que vagi comentant la Susana.

A veure, David, quina pregunta tens? He llegit múltiples vegades que per la pròstata hi ha una cosa que va molt bé, que és l'ejaculació freqüent. No, no, això ho he llegit moltes vegades,

però vull saber si això és real. Gran debat, gran debat. Mira, s'han fet molts estudis a favor i en contra de si ejacular molt o ejacular poc és bo per la pròstata, i no hi ha una solució concloent. Per tant, fes el que vulguis. No, no, que pots fer el que vulguis. Es pensava que.

No, no va a dir perquè, mira, pensava, si fos la resposta afirmativa, pensava, mira, una cosa divertida que ens deixen fer, perquè com que totes les coses divertides són dolentes.

Com un neli amb les laixetes, de vegades, perquè aquell soroll d'aigua l'estimula. I pss, pss, pss,

també es feia això, pss, pss, pss. Això és perquè crida un gat, David. No, perfecte. El pipí passava, això, també. I el tema de. Espera un moment, David, que està. Perdó, perdó, perdó.

Demana una consulta a Eurocat, home. Avui ha deforestat l'Amazones, perquè ha vingut amb 200 folis amb preguntes. Mira, mira, mira.

Hi havia un tema abans. Vull recuperar un tema, que és el de com podem aconseguir fer pipí quan no surt. El tema de riure, tu. Mira quines coses. No, no, perquè jo quan era petit m'havia arribat a pixar de riure. Això és un clàssic dels drets. M'havia arribat a pixar de riure i fins ben grandet.

Clar, això és la musculatura, doncs. Tot home que vingui a la consulta oral a fer

contacte rectal, això s'ha acabat. Ah, amic, doncs mira, bones notícies. Bones notícies perquè és un tema aquest del tacte rectal, perquè el dia que et fan un tacte rectal és un dia que la teva vida canvia de rumb. Has deixat de ser una persona jove ja. O com a mínim jo ho vaig veure així. La teva vida canvia radicalment després d'aquell dia. Home, pensa en contacte rectal. I a més és un dia acollonant, perquè és un dia que se't queda gravat al cap per tota la vida. Jo el meu tacte rectal, que va ser aquest dia famós que et dic. El recordo amb una vivesa, com si fos ara,

tinc el record molt fresc. Però sabies que t'ho havien de fer? Sí, clar. Et va explicar el per què i tot plegat, eh? Sí, i què? No, no, no, que si vas preparat, imagino que no t'agrada tant, no?

Però crec que ho estàs pintant molt traumàtic, eh? És a dir, els homes són molt poc soferts i aquest és.

És que t'anava a dir, jo quan vaig al ginecòleg, des d'aquests 14 anys. Hi ha un tracte vaginal.

Sí, els homes som gens sofers. Això ho demostra, però som fatals, els homes.

Si us fessin una citologia cada vegada que aneu a la visita del doctor O una mamografia que

fa molt mal amb el pit, de vegades. Els homes som molt pocs sofers si ens comparem amb les proves que els fan a les dones.

Jo crec que els homes som molt porucs. Molt més del que ens pensem. És un tema que un dia hem de tractar la fòbia en el mes de la fòbia i a fer-se proves. O sigui, deixar que vagi passant el temps i no atrevir-te per por un diagnòstic que no t'agrada. M'agrada molt com s'explica el doctor Esquena. Ho havia de dir. No, no, és que és molt important tractar aquests temes com els tracta el doctor Esquena. Amb naturalitat.