David Balaguer, molt crític amb la calor

David Balaguer, molt bon dia! Avui hem fet un tema que va a toc amb tu, eh? Aquest el necessitava. Avui has vingut molt acalorat, perquè l'he trobat aquí el David, l'he trobat a menys 5, abans del butllet informatiu, escoltant la Renaixença, a menys 22 graus aquí a l'estudio. Refugi climàtic?

I encara estic passant calor. Encara? No sé què passa amb el tema aquest de la calor. Jo he de dir, encara que la gent es pensa potser que faig comèdia, però no, Jo he arribat a plorar desesperat, eh? Per la calor? He assegut el sofà de casa meva. Perquè és que és com. Estàs atrapat en un laberint. Fa por, eh, David? Sí, fa molta por. I avui ja fa un dia bastant insuportable, tenint en compte que és una temperatura molt més dòcil que no pas la que ha fet darrerament. Però tot i així ja és un dia bastant insuportable. Per què? Perquè portes una acumulació important, perquè l'altre dia vas refrescar una mica i ja et vas fer il·lusions.

L'altre dia, quan va fer una mica de fresca, jo em vaig relaxar vitalment de dir, d'acord, la fi del món s'apropa, però potser no està tan a prop com em pensava, perquè en aquests dies de calor no teniu aquesta sensació.

Aquest dia que tu dius va ser un dia meravellós. Vaig tornar a sentir-me una mica feliç. Vaig tornar a detectar felicitat en mi. No estic parlant de conya, estic dient la veritat. Una cosa que li vull demanar al Francesc Mauri, sisplau, i als homes del temps en general i a les dones del temps. Que deixin de fer allò de 10 graus per sobre del que tocaria en aquesta època. És que això em genera molta ansietat i a més perquè potser, sí, gràcies per aquest cop, perquè potser ara ja no és el que tocaria. Hi ha coses que són inadmisibles i que directament voregen el maltractament. És a dir, si jo, per exemple, vaig caminant per Barcelona i estic suant mig marejat, com aquesta senyora que contestava al micròfon de la Líbia, que s'havia marejat, que és una cosa que ens ha passat a tots, i aleshores tu estàs veient uns països fent obres. Amb el sol incidint contra els seus caps, contra els seus cossos. Això, directament, per mi, vorejar el maltractament.

És que això no hauria de passar. Avui hem estat mirant aquesta plataforma Crema en les Aules, les Aules Crema, disculpa, 38 en 6 a l'Escola Sant Jordi, avui mateix a l'Hospitalet.

Això és absolutament així. O sigui, no et surten les paraules, estàs espès, no pots aprendre coses. Que també hi ha un altre tema, que és que a 38 graus, tots sabem el que passa, també, augmenta la crispació, estem antipàtics, estem de mal humor. És impossible. Sí, és impossible. O sigui, jo, durant els mesos d'estiu, aquests 3-4 mesos que ha durat aquesta calorada, jo he estat molt més antipàtic. M'he sentit una pitjor persona, t'ho prometo. La meva paciència ha caigut en picat, he estat molt malcarat amb la gent. Jo no vull ser així. Jo vull ser el David simpàtic i agradable de la tardor, de l'hivern, de la primavera. El posarem en remull. Hem comprovat que discutir suant no és el mateix que discutir si no estàs suant, si estàs en sec. I això és així. I jo aquest estiu, en alguna ocasió, amb la meva família, amb amics meus, amigues meves, he dit, estic suant molt, no vull discutir. No vull discutir perquè acabaré dient disbarats.

Si no tens aire acondicionat, com ha canviat? Abans anàvem amb els cotxes als anys 80 i 90, jo que recordo jo, i no teníem aire acondicionat, i baixaves finestres i respiraves, però com diu la Montse, baixes la finestra i.

No, no, i que quan algú tenia aire ho veies com una extravagància i fins i tot com un acte d'elitisme. I ara, clar, és que ara si no tens aire és que pràcticament no podràs viure, és un dels temes. Vull dir, s'hauran de fer invents perquè la gent pugui aguantar aquesta calor. L'aire acondicionat, i va haver un moment de la història de la humanitat que no existia. Justament s'inventa per trobar. No hem d'atendir a que la gent se senti més còmoda. No es pot viure, com ens està explicant aquesta ulleres, que és impossible. A la Montse hem viscut aquest estiu. David, volies dir alguna cosa? El tema de la suor és per fer-ne un dia un programa. Perquè hi ha una cosa que és la suor en estàtic, sense fer res, que és una cosa que no suporta. Una de les pitjors coses que existeixen. Perquè la suor sempre ha pensat que tu te l'has de guanyar. Te l'has de guanyar a través d'un esforç. Quan jo jugava a futbol i suava, m'encantava regar-li mà. Suant estàtic és una cosa desesperant, i suar menjant, encara pitjor. Sobre la transformació. Ui, sí, sí. Tinc unes ganes de dormir tapat, que és un dels grans plaers de la vida, i hi ha una cosa que és la transformació, ja ho estem veient, com la calor ho ha transformat tot. Fixa't si has transformat coses que també has transformat els gustos de la gent. Perquè l'estiu, que sempre havia estat l'estació preferida de la gent, estic convençut que ara si fas una enquesta ha perdut molts adeptes, ha perdut seguidors, ha perdut followers.

Balaguer, ens sentim dilluns. Sí, que vagi molt bé. Surto a passar calor. Visca!