David Oliver: "És un pas més per als infermers, però necessitem un règim de jubilació més específic"

Doncs és un nou Estatut Marc que també regula les condicions laborals de les infermeres, com ara explicàvem, ja hem sentit els metges molt crítics. Volem saber també quina és l'opinió d'aquest col·lectiu. Podem parlar amb el portaveu de Satsi Catalunya, que és el David Oliver. David, bona nit. Què tal? Bona nit. Quina valoració feu vosaltres d'aquest nou Estatut Marc?

Bé, per nosaltres és satisfactòria. És un pas més per l'aprovació d'un estatut marc que fa, com dèieu, més de 23 anys que no s'havia negociat i, naturalment, la sanitat en 23 anys ha canviat moltíssim. I, per tant, nosaltres la valoració que fem és positiva, tot i que l'aprovació d'aquesta norma que s'ha fet avui incorpora millores, però encara hem de considerar també que aquest text pot i ha de millorar durant la seva tramitació parlamentària.

Doncs comencem per les millores. En què creieu que s'avança?

Bé, claríssimament en el tema de la nostra professió, enfermeria i fisioterapeutes, el reconeixement professional, d'acord amb la titulació acadèmica que tenim i les competències exercides i que se'ns han anat posant, doncs és una reivindicació històrica. A més, fa justícia molts anys de reivindicar que realment nosaltres se'ns havia d'adequar a la realitat actual de les professions sanitàries. Les infermeres i els fisioterapeutes desenvolupem unes funcions de molta alta responsabilitat i és lògic i de rebut que el marc normatiu que avui ha començat a ser la seva reputació reflecteixi aquesta realitat.

I el que queda pendent, el que hauria de seguir millorant, segons vosaltres?

Bé, principalment el tema de la regulació més favorable en quant a la jubilació. El col·lectiu d'infermeria i fisioterapeutes, doncs, som un col·lectiu que cuidem els demés i que, per tant, necessitaríem un règim de jubilació més específic i això està en la norma, però pensem que es podria desenvolupar més favorablement tot el tema de la jubilació anticipada i una definició millor de la jubilació parcial, que saps ja manifestar del seu desacord amb com està redactat actualment, però encara hi ha la porta oberta a poder parlar amb grups parlamentaris perquè s'introdueixin millores durant el tràmit del Congrés, que és el següent pas que ha de fer aquesta norma. I, per tant, ara estem estudiant aquest document d'avui i no hauria de ser massa diferent el que es va pactar i, per tant, estem en un procés d'anàlisi i estarem molt amatents, sobretot, al tema de la jubilació pel col·lectiu d'infermeria i de fisioterapeutes.

Ara sentíem els metges que no els agrada i reclamen un estatut propi. I estan d'acord? A vosaltres també us agradaria tenir un estatut separat pel cas d'infermeria? Com ho veieu?

Nosaltres aquest Estatut Marc ens regula les condicions de tot el col·lectiu. S'han millorat gairebé 100 apartats de la nostra professió i per tant ho considerem que és un estatut que regula les millors de tot el col·lectiu. Els metges reivindiquen un conveni propi, això sí que no ho reflecteix l'Estatut, però si es llegeix l'Estatut Marc es veu realment que aquest col·lectiu mèdic també té unes millores i per tant és legítim que cada col·lectiu professional valori el text des de la seva perspectiva. Però el SAT-C el que fem és analitzar l'impacte que tindrà sobre les infermeres i fisioterapeutes i la resta de professionals sanitaris, perquè això, aquest estatut marc, com dèieu molt bé a la introducció, afecta a tothom, doncs el nostre objectiu és continuar treballant perquè el text final s'aconsegueixi amb el màxim consens possible i millori les condicions de tots els professionals de la sanitat pública. És a dir, aquest estatut marc ha de servir per millorar les condicions laborals i acabar amb la precarietat, la inestabilitat i la sobrecàrrega del nostre dia a dia de tots els col·lectius, mèdic, infermeria. Tècnics, etcètera, etcètera. Tothom. Ara li demanarem que

no penji perquè volem explicar una notícia que hem conegut avui, unes dades, però que afecten també a la seva feina durant aquest estiu. Ho expliquem i després ho comentem. Són unes dades impactants que volem explicar bé. Txell Garriga, bona nit. Bona nit. A veure, aquest mes a Catalunya hem sabut que a l'agost, el mes que acabem de deixar enrere, més de 1.100 persones haurien mort per causes atribuïbles a les altes temperatures. I que són gairebé la meitat de totes les morts que s'haurien registrat a Espanya per aquest mateix motiu, per la calor. Expliquem bé d'on surt aquesta dada, Txell.

Doncs hem de dir que són estimacions, que està fent el sistema de monitorització de la mortalitat diària de l'Institut de Salut Carlos III de Madrid, que es coneix com a MOMO. Són morts, diem, atribuïbles a la calor, perquè el que fa el MOMO, de fet, és creuar dades. Quantes defuncions s'ha notificat, per exemple, en un mes i les compara amb els pics de calor. El resultat es compara amb les dades que tenim d'altres anys i l'accés és el que s'atribueix a aquestes morts per la calor.

Per tant, aquí tenim aquesta manera de calcular. El que sí que sabem també és que la calor ha tingut un impacte directe als centres de salut, Txell.

Sí, això sí, les onades de calor que hem tingut contínues s'han traduït, per exemple, en 5.800 casos vinculats directament a les altes temperatures als caps, 2.000 persones també han acudit a urgències i 300 han requerit un ingrés hospitalari per, per exemple, deshidratació, insolacions o bé cops de calor. El que està preocupant és que la calor sense pausa cada vegada comença abans. Ho ha explicat el doctor Jordi Mestres Lucero al matí de Catalunya Ràdio.

La majoria d'aquestes víctimes tindrien entre 65 anys i un gruix important supera els 85.

Doncs tornant al portaveu de Satze, David Oliver, ¿ho heu notat aquest estiu que la calor porta més gent als centres sanitaris?

Sí, indiscutiblement ha sigut així. Bé, és una dada molt preocupant i que malauradament ens hi hem d'anar acostumant perquè això sembla que va per aquí, no? És a dir, el canvi climàtic és un dels dos reptes que tenim els sanitaris catalans. Un és la intel·ligència artificial i l'altre és el canvi climàtic, no? El paper d'infermeria en aquest cas és crucial per reduir els efectes d'aquestes temperatures extremes. Nosaltres som els professionals de primera línia, per tant, ho hem viscut quan vam viure la pandèmia, el Covid, i nosaltres som responsables d'atendre aquesta primera línia i ens preocupa molt, com dèiem, aquestes dades, perquè cada any va anar pitjor. I nosaltres actuem des del punt de vista de la prevenció, detecció precoç i el tractament urgent a nivell d'hospitalari i a nivell d'atenció primària, identificant la població diana de risc, persones majors de 75 anys, amb educació sanitària. En fi, és un dels temes que ens preocupa i que ens haurem d'actualitzar perquè aquest repte del canvi climàtic afecta a totes les professions, però especialment a les de sanitat, perquè és un tema que, com s'ha vist a les dades, és molt preocupant perquè estem parlant de morts.

Ha dit que un dels dos temes que més els preocupaven segurament, l'altre ha anomenat la intel·ligència artificial. Avui en parlarem aquí al Catalunya Nit a partir de la segona hora, però com els afecta?

Bé, la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i, per tant, bé, tota la facilitat que té tothom d'accedir a la intel·ligència artificial per al tema de salut, tothom ho coneix, que molta gent ja ve a les àrees bàsiques o fins i tot a urgències, sapiguent el diagnòstic perquè li ha dit la intel·ligència artificial. Això, la veritat, és que nosaltres, com a professionals, ens preocupa i ens ocupa i, per tant, volem fer-hi front i, bé, ens ho hem d'estar formant i ho hem d'acceptar com van les coses i, sobretot, ser molt prudents a l'hora d'atendre els nous pacients que vinguin amb la intel·ligència artificial de casa, per entendre'ns, amb el diagnòstic, etcètera, que està creant aquesta dificultat de poder atendre el pacient com realment es mereix, que és amb la professionalitat de tots.

Perquè us arriben, entenc, dient, ja sé què em passa, tinc això i allò.

Sí, correcte. Sí, sí, vénen diagnosticats ja per la intel·ligència artificial, que és fàcil d'accedir-hi, i per tant moltes vegades ja t'exigeixen el tractament directament, en fi, la relació pacient-professional d'infermeria, fisioterapeutes i la resta de professionals està canviant en fruita d'aquesta intel·ligència artificial. Que ha vingut per quedar-se, com dic.

Sí, naturalment, els diagnòstics els han de fer els professionals, que són els que han estudiat, els que tenen la professionalitat de poder detectar això, i que, per tant, pensem que la manera és acudir, com s'ha fet sempre, al metge, a l'enfermera, al professional sanitari, que pugui resoldre el problema de salut que tingui, perquè a vegades pot ser que fent cas a la intel·ligència artificial s'acabi malament.

David Oluyer, portaveu de Satse, gràcies per acompanyar-nos al Catalunya Nit. Una abraçada.

Gràcies a vosaltres. Bon vespre.