David Pino: "Has de saber on vius per si es pot inundar"

David Pino és catedràtic del Departament de Física de la Universitat de Politécnica de Catalunya. David, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Ara posàvem sol a la taula diferents elements d'entrada. Parlàvem de zones inundables. A Catalunya, un 9% de la població, això vol dir 700.000 persones, viuen en zones inundables.

Sí, efectivament, això és una dada que coneixem i de fet és una dada que és important que tothom sabem on vivim, és a dir, on està casa nostra. Com ha comentat un dels vostres tertulians comentaristes, clar, has de saber on vius, bàsicament per saber quin és el risc. Que la teva casa s'inundi. Això és fonamental i això són dades que són públiques, és a dir, no només públiques a nivell d'administració, sinó que hi ha hagut arrel de l'Aden a la València, evidentment, hi ha hagut molts mitjans de comunicació que han publicat mapes de zones inundables de tota Catalunya i de tota Espanya. O sigui que això és fonamental.

Quan dius i apeles a la gent que ha de saber on viu, vols dir, recollint també el que estàvem comentant, que hi ha una certa despreocupació general.

Bueno, saber on està Casa Teva. És a dir, saber quina probabilitat d'inundació o, bàsicament, quan ha de pujar el nivell del riu o quan ha de ploure per saber si es pot inundar Casa Teva. Bàsicament, és a dir, no estic dient que ningú canviï de casa, perquè això seria, com ha comentat un 2% de la població catalana, canviar de domicili. Seria una bogeria i no ho podem fer. Però almenys ser conscients de quins són els perills que ens envolten. I aquestes dades són públiques. I un comentari respecte, m'ha agradat molt el comentari que heu fet sobre les cases d'Alcanar. De fet, no serien els primers refugiats climàtics de Catalunya perquè el 1982 es va canviar un poble del Pirineu català del costat del riu Segre, Pont de Bar. Pel mateix motiu que les tres d'Alcanar, perquè es va inundar de manera recurrent i es va canviar el poble de lloc, bàsicament. El 1982, bàsicament per una dana que va passar al novembre d'aquell any. I van decidir, i ara et vas i el poble està en un altre lloc diferent. Clar, això es pot fer en un poble petit, potser es pot fer en les cases del Canà, no ho sé, però no és factible fer-ho amb tota la població que viu en zones inundables.

Clar, penso en població, però podem parlar també de quilòmetres quadrats. Es calculen 1.300 quilòmetres quadrats i això inclou també, per exemple, vies de tren, vies de tren que van per la costa.

Sí, sí, sí. Bueno, clar, la línia R1 és un elefant a l'habitació, també. La línia R1 va ser molt afectada amb el temporal Gloria del 2020, del gener, si no recordo malament, del 2020, i és una infraestructura que sabem que, no només amb les pluges, sinó amb la pujada del nivell del mar, que també és un efecte del canvi climàtic, és una infraestructura que està afectada o que estarà afectada en el futur sí o sí, o si no hi ha una altra solució. Per tant, hem de fer alguna cosa allà perquè és una infraestructura que, a més a més, afecta molta gent, molta gent que agafa l'ERU, bàsicament, per anar a treballar o fins i tot per anar a les platges o això, o sigui que és una cosa que hem de parlar, però és un projecte de nou, és un projecte de país, és un projecte. A llarg, mitjà termini. O sigui, no ens podem quedar asseguts, però és una cosa que implica unes inversions molt importants i que implica tenir un acord clau perquè el que no podem fer és tenir aquesta infraestructura, per exemple, entre altres, posada en risc cada cop que plou o cada cop que hi ha un temporal marítim,

per exemple. Marta.

Amb aquesta reflexió i a la fi la planificació també és importantíssima de cara a intentar. No evitar perquè és inevitable, perquè el canvi climàtic és així i aquests fenòmens jo crec que se repetiran molt al llarg dels anys i cada volta més. I una prova molt clara és com el Mediterrani aquest estiu, especialment, l'aigua et clavaves dins i era com estar, no sé, atacàs a una banyera sota l'aigua més. Més calenta, però crec que és importantíssim això, tenir consciència d'on vius, que a mi això em sembla superimportant, perquè és cert que jo crec que els anys, especialment 80-90, es va construir se sentint en compte l'entorn en el que estaves i amb plans urbanístics que avui no s'aprovarien, evidentment. I ja que estàs allà, perquè evidentment no tot el món pot canviar de casa i vius on vius i on pots permetre viure, doncs posar mesures o almenys ser conscient de quina és la teua circumstància i de com pots fer-li front. I també, evidentment, Ser capaç d'intentar, des del teu punt de vista personal, que jo crec que ahí sí que és important no només fiar tot a les administracions, perquè les administracions ja ho hem vist, fallen, i no són infalibles, i crec que això també s'ha ficat molt ara al debat públic. Tu ser conscient d'hasta on pots arribar i si has de cancelar determinats plans, ara parlàveu, per exemple, del partit del Barça, jo crec que ha d'estar suspès. Evidentment, no és una decisió fàcil, molts aficionats se van a queixar, però governar també o prendre mesures també és prendre decisions. Que saps que no van a estar bé o no van a estar bé a determinats sectors, doncs jo crec que això és molt important a l'hora de fer una prevenció bé en bones circumstàncies, en situacions com ara anem a patir, i anem a patir molts anys, jo crec.

És difícil trobar el to en la prevenció, perquè, per exemple, en aquest mateix any, quan hi va haver un episodio de ventades molt fortes, es va tancar tot Catalunya, per entendre'ns, hi havia comarques com, per exemple, Girona, que paradoxalment estan molt més acostumades al vent, que es van queixar precisament del fet que aquell dia no n'hi havia i que els havien tancat per no res, perquè hi havia més vent, per exemple, a l'àrea metropolitana. O hi va haver l'episodi a Roda de Barà fa només unes setmanes, en el qual van morir dues persones, i en aquell cas no es va enviar un esalèrgica. Trobar el to entre l'alarmisme absolut, de que qualsevol cosa mereixi o suposi una alerta, i el fet de deixar la gent una mica a la mà de Déu, ja decidiràs tu, si has vist l'Eloi Cordomí o el Tomàs Molina, ja decidiràs tu què faràs amb el temps, doncs tot això és molt complicat, i després pel que fa més al. El paradigma de la planificació, el govern en la primera reunió després de l'estiu va analitzar un informe sobre tots els episodis meteorològics que hi havia hagut aquest estiu i la consellera Paneque va tenir molt d'interès i crec encertadament en parlar que cada vegada calia més anar cap a un doble debat, que són les polítiques de mitigació i les polítiques d'adaptació. La mitigació és solucionar les urgències, per entendre'ns. I l'altre és adaptar-se. I crec que qualsevol govern que no faci les coses en aquests dos sentits al mateix temps s'acabarà equivocant perquè els agafarà el doro.

Sí, i mira, t'agafo l'exemple del vent. Ens hem d'acostumar també que 70 km per hora al Cap de Creus és una cosa, 70 km per hora a Barcelona és una altra. Els efectes són absolutament I en plena sacadat és una cosa, perquè els arbres tenen més perill de caure i si esteu mitjans diferents. No, no, vull dir. El cap de Creus és l'habitual i a l'altre extrem també, a les Terres de l'Ebre. Per tant, no només s'ha de tenir una prevenció, sinó que s'ha de tenir una prevenció ad hoc amb el tema. I aquí vull trencar una llança a favor d'informar de Barcelona i quan passa Barcelona i aleshores els periodistes són molt barcelonocèntrics i tot això. Efectivament, podem ser molt barcelonocèntrics, però també siguem conscients del que aglutina Barcelona. És a dir, ahir, sense anar més lluny, es van paralitzar tres coses que només estan a Barcelona. Que és, el principal hospital de Catalunya, que està a Barcelona, no es va paralitzar, però va quedar molt afectat. Sí. Un invent que es diu Ronda de Dalt, i que és una connexió que només existeix a Barcelona, i el metro, que a Catalunya és una cosa que només hi ha a Barcelona. Evidentment que si té aquestes afectacions tan barcelonocèntriques és perquè a vegades són barcelonouniques. I, per tant, és lògic que en un entorn, a més a més, on hi viu un milió set-centes mil persones, aquestes notícies tinguin un punt més de ressò. Que després, a vegades, els. Jo no soc barceloní, però vaja, de l'àrea metropolitana de Barcelona a vegades ens mirem massa el malic, no et dic que no, però també és veritat que hi ha una concentració aquí de població que també fa que també la concentració de notícies i de previsibilitat.

400.000 nens, que són 400.000 famílies com a mínim, i per tant l'afectació és molt gran. Són 400.000 persones que aquell dia s'han d'adaptar a què faig amb els nanos, puc anar a treballar, no puc anar a treballar, com m'espavilo. David Pino, catedràtic del

Departament de Física de l'UPC. No sé si vol afegir alguna cosa.

Sí, simplement estic molt d'acord amb tot el que he comentat, simplement que el canvi climàtic està augmentant la intensitat d'aquests fenòmens, però inundacions a Catalunya han tingut des de sempre. O sigui, no pensem que això són les inundacions o sequeres, vull dir que hem patit una sequera per uns anys. El clima mediterrani és així, és a dir, o quan plou novament a la tardor o a finals de l'estiu plou moltíssim, concentrat en pocs mesos i produeixen inundacions. Tenim inundacions històriques a Catalunya. Hi ha pobles com Tàrrega, per exemple, ple de marques fins on va arribar l'aigua, o Tortosa, perquè ens fem un exemple, i això ha passat sempre. Què està fent el canvi climàtic? L'escalfament global, com he comentat, el que està fent és evaporar molta més aigua del Mediterrani, tenir un Mediterrani molt més calent, I fer que aquests fenòmens, d'ahir no ho sabem, però la lana de València, per exemple, sí que ho sabem, ja hi ha estudis, que la lana de València va ser d'un 10 i un 20% més intensa, amb molta més precipitació, amb molta més potencialitat del que hauria de ser sense un clima sobrescalfat. Per tant, que siguem conscients on vivim, que siguem conscients com plou aquí, com plou, i que siguem conscients tots, però especialment els que han de prendre les decisions, les administracions, que han d'adaptar-se i mitigar, com molt bé heu comentat, que el canvi climàtic està fent que el nostre clima mediterrani sigui molt més extrem. I res més. Moltes gràcies.