De dormir al metro de Barcelona a canviar la vida de milers de joves africans amb la tecnologia

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio. Hola, ¿qué tal?

¿Com esteu? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. Avui al Revolució 4.0 comencem amb una història que dura 5 anys i que és tota una història de supervivència. Som a Gana, a quasi 4.000 km de distància de Barcelona. És l'any 1998 i allà un nen de 10 anys somia en ser emprenedor, de moment, però juga a futbol al carrer i veu passar un avió.

Algú li explicarà que només les persones de pell blanca poden viatjar en avió, però comença a pensar que el món no pot acabar-se on viu i decideix que vol conèixer el País dels Blancs. El que no sap encara és que el dia que es decideixi fer aquest viatge en la cosa serà molt diferent.

No sé si tinc 9, 10 o 11 anys. Només sé que vaig néixer un dimarts. La meva tribu és més important recordar el dia que vaig néixer que l'any.

Dues anys després de veure l'avió volant, aquest nen treballa de soldador al port d'Acre, a la capital de Ghana. Allà en un bar veu una tele per primera vegada a la vida. Retransmetia un partit del Barça. Les ganes d'anar a conèixer els blancs se li tornen incontrolables.

Diuen que soc un migrant, però soc un explorador. No passava gana. Me'n vaig anar de casa per curiositat, com Cristófor Colom.

El nen va sortir de gana dins d'un grup de 56 persones, però no és un adulte que hagi calculat els riscos d'una travesia com aquesta. Van haver de travessar el desert del Sàhara, van caminar durant 21 dies i es van quedar sense menjar ni aigua. Quan van arribar a Líbia, dels 56 que van sortir, només en quedaven 6.

A Líbia, els immigrants negres com jo eren maltractats. Un gos tenia més valor que nosaltres.

Després de quatre anys a Líbia, algú el convenç per portar-lo en pastera fins a les Illes Canàries, a canvi d'uns 1.500 euros.

Em van dir que només trigaríem 45 minuts. Mentida. Eren mafiosos. Ens van obligar a construir les nostres propies pasteres.

El primer intent de sortir al mar una onada va volcar la pastera i va morir 10 persones, entre les quals el seu millor amic.

Jo no sabia nedar. La nostra pastera va quedar destrossada. Vam trigar més d'un mes a fer-ne una de nova.

En el segon intent la pastera va sortir al mar i va aconseguir arribar

a Fuerteventura. Em van fer el test del canell per saber la meva edat, però jo només sabia que havia nascut un dimarts. A Fuerteventura es va

passar un mes a la presó, després va saber que l'estat espanyol l'acolliria i el van portar en avió fins a Màlaga. Allà li van preguntar on volia anar i ell va recordar el partit del Barça. Li va dir Barcelona. Va arribar l'any 2005. El nen de gana ja era jove, de quasi major d'edat. El seu viatge al País dels Blancs va durar 5 anys. I aquesta és la història real de l'Ousmane Omar, un nen de Ghana que ha passat de travessar el desert buscant un futur a convertir-se en un emperador social que està transformant la vida de més de 60.000 joves africans a través de la seva organització. Avui parlarem amb ell, ja el tinc aquí, estava emocionat, estàs emocionat una mica?

Bueno, costa realment veure la teva vida d'aquesta manera reflexat i de la manera que, de fet, també l'heu resumit, la veritat és que costa creure-ho.

Molt bé. Doncs amb els teus ulls comencem. Amb els teus ulls emocionats. Comencem. Benvinguts al Món de Demà. Comencem a revolucionar-nos.

Avui al Revolució 4.0 descobrirem la història de supervivència, superació i emprenedoria social de l'Osman Omar. Parlarem de les dones TIC més influents de Catalunya amb la Laia Arcones. I descobrirem una nova manera de regalar els lots de Nadal amb Roger Rafel i amb l'Esteve Nomé.

Doncs, oients, ja hem sentit aquesta història de com va arribar fins a Barcelona. Han passat 26 anys des que l'Osman Omar va emprendre aquest duríssim viatge per arribar des de Ghana fins a casa nostra, però la seva història no acaba aquí, perquè un cop a Barcelona l'Osman ha començat una gran transformació que l'ha convertit en un gran emprenedor social. Ha fundat NASCO Feeding Mains, una organització que està aportant tecnologia i educació digital a les zones rurals de Ghana, precisament per evitar que els joves. Hagi de marxar d'allà en busca d'un futur millor.

Osman Omar, benvingut al Revolució. Què has sentit quan escoltaves aquesta història a l'inici?

Ja te costa molt creure-ho. Jo crec que una cosa és veure la documental, la pel·lícula, sobre una realitat inventada o el que sigui, i l'altra és veure la teva pròpia pel·lícula, vida narrada com si fos una història inventada. I el pitjor és que aquesta història és veritat i costa creure la veritat.

Lo peor es que es real. Pagaria lo que sigui, perquè això ha sigut una estrada de pelicula i que no hagi passat. Però la realitat és lo que és i no es pot canviar. Però també és veritat que el problema no és lo que t'ha passat, sinó com prens tu o com adaptas tu lo que t'ha passat. Intentar buscar la part positiva sobretot.

Ja. Després de tot el que has viscut i ara han passat 25 anys, pots mirar enrere amb calma? Tornaries a emprendre un viatge com el que vas fer, diries?

Mira, Chantal, sí. Sincerament, jo crec que qualsevol que ens estigui escoltant dient que un xaval de 10-12 anys que va sortir amb una tribu. Analfabeto, pràcticament sense saber llegir a escriure. Y que haya conseguido llegar a donde estoy, a donde he llegado. Acabar la ONU donando discursos y tal, me parece que, ostras, esta historia acaba bien. Y la gente esperaría que diga que lo volvería a hacer. Pero te aseguro yo que si alguien me puede garantizar que hay dos vidas, llavors jugaré el treia amb la primera. Però sabem que només hi ha una vida, Crec que ningú mereix la pena patir el que patim en aquest camí. Has patit molt, has explicat moltes vegades

que molts joves africans no tenen les mateixes oportunitats que els joves europeus. Creus que el lloc on neix una persona continua determinant massa les possibilitats i això encara passa, no? On ara la intel·ligència artificial pot permetre que un jove de ganes aprengui, programi una empresa, però realment és molt difícil, no? Per la gent que neix on has nascut tu?

Sí, jo crec que és important reconèixer que néixer un lloc o l'altre no és mèrit nostre, és una pura casualitat, és una sort. I desgraciadament a vegades donem per fet que és nostre dret. Et podia haver tocat, és una gran loteria que ens ha tocat. Sincerament, Ningú escull el lloc on neix. Desgraciadament, les oportunitats de poder fer una cosa o l'altra segueixen tenint código postal. I justament la meva missió és treballar l'origen del problema perquè altres nens que no han tingut, no és culpa seva haver nascut en unes condicions tan precàries, però com a mínim tinguin oportunitats.

Ara, a més a més, tu ets un emprenedor social que vols ajudar els joves del teu país. Has fundat Nasco Feed-in Means amb la idea de portar aquesta educació als joves a gana. Què és el que fas exactament? Explica'm tots els projectes que fas.

És molt senzill, crear escoles digitals a zones rurals perquè els nens tinguin accés, formació, informació i una oportunitat de poder treballar a casa seva. Ningú es marxa de casa si té alternatives. El 75% de las empresas españolas subcontractan a la India, América Latina, Europa del Este. Los cadáveres que llegan al Mediterráneo a la costa cada día no son indios. Són africans. Llavors, jo l'únic que.

Com estàs veient tot el que passa a Ceuta? Com et sents quan ho veus?

Fa més de 15 anys que estic dient que la solució a la migració existeix. No està al mar ni aquí, està a l'origen. El que has de fer és alimentar la seva ment. Ningú neix après. Ningú neixerà pres. Si donem alternatives allà, ningú vindrà. A sobre, treballaran per ajudar nostres empreses, per fer-los més competitius globalment. Que és justament lo que Nazco portó 15 anys fent allà.

Però ja falta inversió, és a dir, no? Hi ha inversions i per això venen cap aquí, clar.

Des de fa cinc anys vaig crear una empresa que es Tech Talent Africa. El talent no té color, és qüestió d'una oportunitat. I les primeres que eren capaços de programar, vam crear una empresa per treure el brillo, per potenciar una mica la capacitat de programar i oferir els seus serveis a empreses espanyoles.

Mira, sincerament, jo crec que és important reconèixer que això no té cap mèrit de tot el que he fet. Yo simplemente he tenido la gran suerte de estar yo correcta en el momento oportuno. Sin personas que me hayan dado la mano, hace cuatro días yo estaba durmiendo en el carril de Barcelona, comiendo la brosa. Al carril Navas de Tolosa es donde dormía. He estat més de dos mesos vivint al carrer de Barcelona. Ni al desert em vaig sentir tan sol com al carrer de Barcelona. Com surt un xaval analfabet, pràcticament tenia entre 17 i 18 anys, no sabia llegir ni escriure, ni català i castellà, parlava wala, gunja, hausa, sisala, txui, anglès, arabe. I com vas sortir? Qui et va ajudar? Pues personas que realmente crean que nuestras diferencias es simplemente una oportunidad y esperanza en la humanidad. I qui et va ajudar? Es pot saber? Pues la persona que em va donar un cop de mà per solidaritar el carrer Montse és avui la meva mare. És de Valldoreix. En la vida havia anat a peu pel carrer Navas de Tolosa. Aquell dia Montse estava al carrer Navas de Tolosa. A part que ella havia rendit a demanar ajuda, perquè quan intentava demanar ajuda la gent s'apartava el bolso, el mòbil, etc. Aquell dia algun missatge em va arribar a dir aixeca't i parla amb aquesta dona, t'ajudarà. Tot i que Montse només parlava català i castellà, jo en aquell moment no tenia ni idea de català i castellà. Com has dit que es diu? Montserrat Roura Pierre. Avui és la meva mare. Em van acollir perquè pràcticament ja tenia gairebé 18 anys, per tant, eren els meus tutors legals per complir els 18 anys, però estaven tan compenetrats que per mi són els meus pares. No calia tenir un document firmat que són els meus pares per creure-ho. Encara patim el racisme a casa nostra? És una pena, però sí. Jo prefereixo veure el got mig plegat que mig buit.

Quina història, eh? Ara m'estic emocionant jo. Amb la teva història, a més, estàs ajudant a Ghana, no? És a dir, has impulsat 17 aules digitals que donen oportunitats a 58 escoles de Ghana. Per tant, com et va néixer la feina de dir sempre la do, ajudar. Et va ajudar la teva mare o va sortir de tu de dir doncs ara vaig a tornar, no? I jo tot això també al meu país mira Chantal,

aquella després gairebé dos mesos al carrer de un dia per l'altre estava en una casa portava dos mesos sense dutxar amb la mateixa roba menjant la brossa de un dia a l'altre estava en una casa a Bedreig, calefacció roba neta un plat calent, ja no me recordava el gust de tenir un plat calent a la taula Montse em va acompanyar a l'habitació com si fos un nen de 5 anys em va donar la roba de su marit Armand el meu pare. Quan em va fer aquest petó per dir bona nit, allò va ser el que em va desmuntar. Què havia fet malament per mereixer tanta tortura? He matat? Per què Moussa no va arribar a viure? Per què el seu pacient va morir? Allí mateix, mentre intentava dormir, el xaval sortia de la discoteca, em venia a donar una patada per vacilar les nenes. On estava Montse per protegir-me? Què he fet malament en aquesta vida? Fins l'endemà al matí, que vaig arribar a la conclusió que prorar i preguntar-me per què havia patit tant, No m'aportava res. Havia d'intentar deixar de preguntar per què he patit, sinó per a què em serviria l'experiència que havia adquirit. Jo no vaig sobreviure per ser el més fort, era un nen quan vaig sortir. I per què sobreviure? Per la teva actitud vas sobreviure? Vaig sobreviure per contribuir, per complir el meu propòsit de vida. Jo crec que tots estem aquí perquè tenim alguna cosa que contribuir en la vida. Amb un nen de 12 anys, Vaig sobreviure per pura casualitat. Homes molt més forts que jo tots van morir. A Líbia vaig estar a la presó moltes vegades i vaig sobreviure, no sé com.

I et vas tornar a aixecar. La teva actitud és qui escriu el teu demà. Has sobreviscut, tot està per començar. Tornes a notar que ningú et podrà.

Què et recorda aquesta cançó, Osman?

Doncs vaig tenir la gran sort de conèixer el bus i casualment el seu fill havia llegit el meu llibre a l'escola i li va quedar tan impactat i va voler conèixer-me i, bueno, em sé que ha agraït que la meva història, la meva realitat segueix inspirant com el grup del bus, que puguin fer una cançó inspirada basada en el meu llibre. Estic molt afortunat, la veritat.

Jo estic molt contenta de compartir amb tu aquesta cançó, perquè vos, eh, vas explicar diferent realitat, jo vaig superar el càncer de mama, tu, i m'estic emocionant aquesta entrevista amb tu, ho estàs notant, no?

Em sap greu, però la realitat és lo que és, no podem enganyar-nos, a vegades intentem, no volem veure la realitat, però hem d'intentar treure aquestes capes, no?, perquè és que la gent es fa més humans.

La teva actitud és qui escriu el teu demà. Has sobreviscut, tot està per començar. Tornes a notar que ningú et podrà aturar.

Osman, què diries que has après com a emprenedor social? Que no hauries après mai si t'haguessis limitat només a explicar la teva història de supervivència.

Però és que en el món hem d'entendre que la nostra vida no és només per nosaltres. Hem tingut la vida que ens ha tocat per poder donar la mà als altres. Creus que la gent s'ajuda prou avui en dia? Es pot fer més, sens dubte. Es pot fer més. Perquè si cadascú A Espanya crec que hi ha 40 milions de persones. Si cadascú ajudés una persona. Només una. No demano que ayudes dos. Només ayude una persona. Son 40.000 personas que ayudaría. ¿Te imaginas? Sí, sí. 40 milions de persones que ajudaria.

Sí, sí. Cal ajudar moltíssima gent. I m'agradaria saber, en el teu cas, la tecnologia i la intel·ligència artificial ens ajuda, sí? Com a humanitat, què et diries?

Mira, vaig crear aquesta empresa Tech Talent Africa i fins l'any passat havia arribat a tenir gairebé 30 persones treballant com a programadors des de Ghana per empreses d'Espanya sense pujar cap a estera, no? Però la intel·ligència artificial, quan va arribar, òbviament, he perdut molts contractes. I a poder pensar, ostres, quina putada, quina merda, per què no. Però jo crec que és una autèntica oportunitat, perquè això vol dir que també hem d'aprendre a pujar aquest tren. Es una auténtica oportunitat d'adaptar-nos a aquesta nova era que és. África ha perdut el tren de la revolució industrial. Hem perdut també la revolució del puntocom, l'internet. Ara estem en la era de l'intel·ligència artificial. No podem perdre, és un motiu més per demostrar que realment tenim l'obligació i la necessitat de fer tot possible per pujar aquest tren.

El 2021 et van concedir el Premi Princesa Girona, gràcies al teu projecte. Te l'esperaves, què vas sentir en guanyar-lo, no? Què en diries?

Realment va ser una gran sorpresa, t'ho asseguro jo, que em van demanar més de tres vegades i sempre passava de dir que mai donaran un premi. A una persona emigrant que ha arribat amb patera, que no, que no, que no, que això no va. Però vaig adonar-me que a la tercera va la vencida, llavors una persona que va tenir molta cura amb mi i em va insistir que sí, que havia de presentar perquè mereixia la pena i sí, sí, sorpresa, va ser una gran sorpresa, no m'esperava pas.

Quins són els teus pròxims projectes i objectius, em diries?

Conseguir adquirir una fàbrica que donava feina a més de 1.500 persones a gana, processant anacardos, i es portant-lo a Europa, i està tancat des de fa cinc anys. I estic buscant socis, col·laboradors, treballant dia i nit per poder adquirir aquesta fàbrica, que és un senyor danés, que de fet just aquesta tarda tinc reunió amb ell, per poder. Va néixer a Ghana, però és danés, i ara està tancat des de fa sis anys, i estic treballant per aconseguir revivir això. No seran 1.500 persones, sinó són 1.500 famílies, i cada família són cinc membres.

Molt bé, per anar acabant, has passat de venir a Europa a buscar oportunitats a crear-ne a l'Àfrica, això completa tot el viatge d'aquell nen que va sortir de gana als 12 anys?

El camí encara queda molt per fer. Sincerament, jo crec que estic agraït i estic molt content del que he pogut aconseguir i del que falta per fer, però repeteixo, això és un camí de molta gent. Cal mans perquè la Fundació mateixa a dia d'avui no reben subvencions públiques, per tant, només socis de persones individuals que ens ajuden. I cal tothom per poder seguir alimentant-nos per construir aquesta oportunitat en origen.

Per anar acabant, si ara haguessis de demanar una sola cosa als governs, a les empreses tecnològiques i a les institucions educatives d'Europa perquè canviessin les oportunitats dels joves africans, què els demanaries?

Un plan marcial per a África, no caritat. Igual que després de la Segona Guerra Mundial va caldrar un plan marcial per reconstruir Europa, necessitam un plan marcial diferent, però un plan marcial de veritat. No caritat, basta. La caritat l'únic que fa és convenir la gent encara més pobres i més dependents.

Gana, una sola tecnologia que avui no té gana, i quina triaries? I per què? Què triaries que hauria d'arribar? Quina tecnologia hauria d'arribar a Gana?

Jo crec que Gana té un gran potencial, una gran oportunitat, perquè és un dels únics països de l'Àfrica subsahariana que mai ha tingut guerra civil en dictadures. Té estabilitat. L'única falta és capital per invertir.

Molt bé, Osman, i una última pregunta ja per anar acabant la teva història, no? És un cant, jo crec, que a l'esperança d'un món millor, per molts oients. Què et fa a tu ara mateix tenir esperança en el futur? Perquè tenim un món una mica complicat, eh? Què et fa tenir esperança, em diries?

No tenim dret per tirar tota la brossa. Jo crec que he tingut la gran sort de néixer tantes vegades. Que per mi cada minuto és una autèntica oportunitat per agrair la vida que ens ha tocat. Hi ha centenars de milions de persones que farien qualsevol cosa per estar al nostre lloc i desgraciadament a vegades no valorem prou.

Ja, els valors. Bé, escolta, la història de l'Osman explica molt bé, com tots somiem en un futur millor, les persones, les empreses, els països, ara bé, el futur hauria de dependre d'on neixes, no?, sinó del que som capaços de fer. L'Osman ho té clar, però també sap que no tots comencem, com deia abans, l'entrevista des del mateix lloc i que és en aquestes situacions quan la tecnologia, la innovació, l'emprenedoria de les persones com ell poden marcar la diferència, no? Feia temps que no m'emocionava tant en una entrevista, Osman. Moltes gràcies per compartir la teva història, els teus valors, per la teva força, per la teva actitud, i sobretot per aquesta iniciativa que treballes per ajudar els altres, perquè tothom tingui més oportunitats, i si tothom fes més Osmans com tu, hi hagués més gent com tu, el món seria millor. Per tant, cal divulgació i cal que vinguis a programes com el Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio. Per tant, m'ha robat el cor. De veritat, gràcies.

Gràcies a vosaltres. Si voleu conèixer la història, la pel·lícula ha sortit ara al Movistar Plus des del divendres, així que qualsevol que vulgui conèixer una mica més també podeu accedir. I sobretot, deixem. Per mi, a vegades la gent pot pensar, ostres, ets un cas d'èxit. Mira, l'èxit no és res més que una acumulació de fracassos sense perdre l'il·lusió. Jo només demano, sisplau, que no pren l'il·lusió, perquè jo soc un autèntic fracassat. L'única raó que vull estar aquí parlant amb tu és que mai vaig prendre l'il·lusió. I l'actitud. Moltes gràcies. A vosaltres.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Xantal Llevina. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

A Catalunya, les dones representen només el 21,8% de les persones TIC, és a dir, les especialistes i les especialistes en tecnologies de la informació i comunicació. I segons el baròmetre de la dona TIC a Catalunya el 2026, només el 19% dels càrrecs de direcció general de les empreses tecnològiques catalanes estan ocupats per dones. Avui volem parlar de dones punteres dins d'aquest sector amb la fundadora de l'Institut Homes Mujeres, que cada any elabora una llista de les 100 dones referents TIC a Catalunya i. Es la Laia Arcones que ha vingut a la revolución.

Què tal, Laia, com estàs? Molt bé, un plaer estar aquí, moltes gràcies. Igualment. A veure, com anem de talent tica a Catalunya amb el tema de les dones, em diries?

Jo diria que tenim una cara de dues monedes aquí, o sigui, una moneda de dues cares. Per un costat, les dades veuen com les dones segueixen sent una minoria i, per altra banda, veiem que tenim un talent extraordinari. I justament l'objectiu d'aquesta llista de 100 dones referents TIC el que vol és donar veu, visibilitzar totes aquestes dones que estan liderant projectes de diferents temàtiques, intel·ligència artificial, ciberseguretat, robòtica.

Molt bé. És la segona edició que publiqueu de la llista de les 100 dones referents TIC. Per què continua sent necessària elaborar aquesta llista específica de dones referents, em diries?

Doncs realment veiem que dues de cada deu persones especialistes en TIC són dones, o sigui que veiem que encara falta molt, hem de canviar aquest imaginari. I per mi hi ha algo molt important i és que no només volem captar noves dones a TIC, noves dones en el sector tecnologia, sinó que volem que les dones que hi hagin també puguin progressar i puguin promocionar i puguin generar aquests contactes que els permetin desenvolupar la seva carrera professional.

Diguem algunes d'aquestes 100 dones, si ens sembla repassem 10 dones d'aquesta llista i quines són aquestes dones que es dediquen al sector TIC i quina feina fan?

Doncs, bé, m'agradaria aquí mencionar la Susana Prado García, que segur que coneixeu molta gent, l'Eva García Ramos, la Meritxell Bautista, la Núria Castells Arinho, la Mònica Espinosa Garcés, la Núria Jordi Monçó, la Eli Tabat. La Magda Teruel, la Anna Navarro, la Núria Salán, són alguns dels noms que a més són honoràries, dones que s'han implicat també a amplificar, a donar veu a altres dones. I Chantal, tu també, no?

Estàs en aquesta llista. Estic molt contenta, agraïda, perquè per segona vegada estic en aquesta llista i he de donar gràcies també a aquest programa, al Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio 3CAT, que des de fa 11 temporades, com saps, expliquem l'empraladoria i la tecnologia. Per tant, és un premi compartit amb l'equip i amb els col·laboradors i amb tota la gent d'aquesta casa. Per tant, molt contentes, però és necessari també aquesta llista de d'on estic referent, perquè. Clar, són dones que parlen d'intel·ligència artificial, de robòtica, de ciberseguretat, de recerca. El talent hi és, el problema és que no el veiem prou, o que no tenen les mateixes oportunitats de veure totes aquestes dones. Són moltíssimes, moltes passen per la revolució, però a vegades es veuen poc, es veu molt més el talent encara masculí.

Totalment. Al final el problema és de visibilitat i d'oportunitat. Jo crec que de les dues coses. A nivell de visibilitat no és només una qüestió d'imatge, col·locar dones perquè sembli que hi ha més dones en el sector, sinó que és també fer que aquestes dones en el dia a dia també tinguin aquestes oportunitats per estar a congressos, per estar a mitjans, per estar en llocs on mostrin que són referents, que puguin inspirar també altres nenes i normalitzar aquest tipus de professions per al talent femení. I també és un tema d'oportunitats, perquè al final una cosa va lligada amb l'altra i per tant crec que és important que les dones professionals que fan aquesta feina tan extraordinària tinguin aquest reconeixement i puguin tenir aquestes oportunitats.

I què passa amb aquest baròmetre de dones TIC a Catalunya? El 2026 situa les dones en el 21% de les persones especialistes TIC, 19% dels càrrecs de Direcció General de les Empreses Tecnològiques. Per què? Tampoc hi ha xifres de dones en els càrrecs, no?

Doncs veiem que hi ha un repte, que és el de captar aquest talent, però després quan aquestes dones estan dintre del sector també tenen un repte, que és que la seva veu sigui escoltada, siguin tingudes en compte, que estiguin liderant projectes que siguin estratègics, no només que estiguin en el sector TIC a recursos humans, sinó que també puguin estar en projectes tecnològics reals. I aquí encara veiem que hi ha un gran gap, que aquesta igualtat real no és efectiva i que tenim molt de canvi per recórrer.

On li costa, diries, accedir al talent femení? Al sector, al lideratge, a la progressió dins de la professió? On diries que li costa més?

Jo destacaria el tema de la progressió. O sigui, està clar que tenim poques dones, però moltes d'elles després quan entren són oblidades, d'alguna manera, aquí dintre, i no es tenen en compte per aquestes promocions, per aquests projectes visibles dintre de la companyia, no reconeix el seu potencial. Jo que em dedico a acompanyar moltes d'aquestes dones en programes de mentories en el meu dia a dia, és un constant a l'escoltar, que em sembla que ja hi ha un entorn igualitari, però les dones constantment estan remarcant situacions en les que pateixen aquest tipus de discriminació en les reunions, a l'hora de ser escollides per aquests projectes, a l'hora de ser tractades per clients i proveïdors d'una manera que moltes vegades les infravalora, i em sembla que falta molt, però realment encara estem en el camí d'aconseguir. De fet, no sé si heu parlat alguna vegada de la dada que posa el Gender Gap per arribar a la igualtat, a tancar aquesta bretxa de gènere, i parla de 171 anys.

Sí, impulsa des de l'Institut Homes Mujeres. Abans en parlaves de mentoria i deies que feies de mentora. Explica'm una mica aquesta feina. Quedes amb dones, parles amb ella, incentives a que siguin emparladores, directives. De què es tracta aquestes mentories que feu?

Jo en concret treballo molt amb grups de dones, amb mentories a través de les seves empreses, on el que fan són programes d'acceleració del lideratge, diguéssim, on seleccionen un grup de dones amb potencial i allà el que treballem són eines molt des de l'autoconeixença per entendre tots aquests patrons socials que de manera inconscient moltes vegades ens limiten. I no ens adonem com en petits gestos, en petites coses hem anat cedint la veu, l'autoritat a altres persones i no ens estem escoltant a nosaltres mateixes. Aleshores treballem molt a l'autoviaix, com evitar aquest autoviaix que al final és el que està dintre de la nostra àrea d'influència, que podem fer per deixar de boicotejar-nos, per pensar més en gran, per aprendre a posar límits, per aprendre a demanar el que volem i combatre aquests viaixos que hi ha en el dia a dia. Quines eines?

Explica'm una mica les eines que ensenyeu en aquestes manturies a totes aquestes dones.

La primera de totes és la d'aprendre a nombrar el nostre valor. Sembla molt evident, però moltes vegades quan li preguntes a aquestes super dones en què són molt bones, no aconsegueixen tenir una llista de qualitats en les que són bones. I realment, si tu ets la primera que no tens clar en què pots aportar un valor òptim, doncs no pots estar maximitzant el teu valor. Aleshores treballem molt tot el tema de l'autoconeixença, del teu propi valor, de la teva narrativa professional, de la teva marca personal i a partir d'aquí accions més tàctiques de visibilitat, de com actuo a reunions, de com posiciono per tenir aquesta autoritat també digital. Totes aquestes accions que són més externes, però jo sempre dic que la visibilitat neix de dintre. Són gratuïtes aquestes

mentories que feu des de l'Instituto Más Mujeres?

Nosaltres treballem en programes amb empreses. A través de les empreses, les dones formen part de formacions que ofereixen les seves empreses per elles gratuïtes. I després fem algunes formacions que tenen algunes subvencions. Llavors, aquestes també podem oferir-les de manera gratuïta.

Dones TIC, referents dones TIC, el paper que tenen els homes en aquest canvi, que es pot aconseguir que el lideratge femení no es percebi com una reivindicació exclusiva de les dones, sinó que també és una qüestió de qualitat, d'oportunitats i que els homes s'impliquin, que et diuen també els homes, perquè és veritat que no trobem llistes de 100 homes TIC, hem de sempre reivindicar les dones.

Necessitem que en els events de dones hi hagi homes, que d'alguna manera aquesta no és una causa exclusiva del talent femení, sinó que és una causa del talent en general, que moltes vegades pateix discriminació per gènere, per cultura, per edat, o sigui, hi ha diferents factors que influeixen a invisibilitzar aquest talent, i és imprescindible que els homes també formin part de visibilitzar aquest talent ocult, de combatre aquests biaixos, Nosaltres el que fem des d'institutor és fer moltes formacions gamificades. Per exemple, tenim un joc de room escape per combatre els viatges, per aprendre'ls, per ser més conscients, de poder exercir un lideratge més inclusiu. I al final això es tracta de, quan gestiones persones, quan treballes en equips, saber aconseguir que totes les persones puguin aportar el millor d'elles mateixes. I això també és una cosa en què tots i totes podem contribuir.

Què li diries a una noia que avui està pensant si estudiar Enginyeria, Programació o Intel·ligència Artificial però té dubtes? Què li diries, Laia?

Li diria que ho faci amb por però ho faci, que d'alguna manera ho provi, ho intenti, que busqui referents perquè al final és com la mirada que també triguem tenir i hi ha moltes dones, com dintre d'aquest llistat podem veure, que són referents, i no són referents perquè siguin les CEOs mundials d'empreses, sinó que són referents perquè lideren camps d'actuació, són especialistes, són expertes, i són un mirall que crea un efecte de trencar tots aquests estereotips al seu voltant. Per tant, li diria que ho faci encara que tingui por, que encara que tingui dubtes, que ho intenti, i que veurà que el seu talent allà també té molt a dir.

Molt bé, per acabar, la voluntat de l'Instituto Más Mujeres és donar a conèixer més dones del sector tecnològic, aquesta és la vostra fita més important, sí?

Tenim diferents fronts, jo sempre dic, més dones visibles, més dones líders, i això ho treballem des de diferents fronts, a través d'aquesta iniciativa de les dones sent dones referències a Catalunya, a través del rànquing de les millors empreses pel talent femení, a través de bones pràctiques que recollim d'empreses, perquè moltes empreses estan fent molt bones accions i també visibilitzem i ajudem a posar això en valor. Així que tenim moltes accions diferents que oferim a través també d'aquestes programes, d'aquestes formacions més innovadores, més experiencials, perquè la bona notícia és que sí que tenim molt a fer per canviar aquest paradigma.

Ser dona TIC és un repte, que recorda que el talent no sempre es converteix automàticament en visibilitat, ni tan sols en igualtat d'oportunitats, i encara que no ho sembli, cal que entenguem que el futur també depèn d'això, huyents, de potenciar el talent de tots i de totes i d'oferir les mateixes oportunitats. Per tant, Laia Arcon és fundadora d'Institut Tomàs Mujeres. Gràcies per venir al Revolució, gràcies per aquesta nova edició d'aquesta llista de dones referents del sector tecnològic a Catalunya i gràcies també per venir a revolucionar-nos. Moltes gràcies.

Les ments brillants col·laboren, com dèiem, amb aquest mantra. Així que fantàstic que els mitjans de comunicació també col·laborin a amplificar aquest missatge. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Laia.

D'aquí 9 setmanes serà Nadal. Per a alguns encara falta molt, però per a d'altres ja han de començar a planificar i prendre decisions. Per exemple, les empreses que fan l'os de Nadal per als treballadors, això no et sembla una tradició de tota la vida en què innovar era difícil, però no és així. Per exemple, totes les paneres han de ser iguals, és a dir, tots els treballadors han de rebre el mateix l'os, per exemple, perquè no tria cada treballador quin regal vol rebre el l'os, no? Què us sembla la idea? Us agradaria a vosaltres triar. Què ha de portar el vostre lot de Nadal? Doncs avui volem parlar de dos emprenedors de Barcelona, que són el Roger Rafel i l'Esteban Humet, dos emprenedors i cofundadors de l'empresa Petaca. Es tracta d'una plataforma innovadora de regals d'empresa nascuda a Barcelona i que està innovant com les empreses fan els lots de Nadal.

Què tal, com esteu? Com va?

Doncs ja estem a tope. Has dit 9 setmanes, però nosaltres ja portem, des que vam acabar l'última campanya ja pensant en aquesta, però muntant lots jo et diria ja quasi un mes.

Un mes, molt bé. Escolta, perquè d'on surt la idea d'aquesta empresa? Està o fars de rebre sempre les mateixes leules i els mateixos torrons? Què va passar? A veure,

a mi les neules m'encanten, eh? Jo soc un fan de les neules. Però sí que és veritat que ens adonàvem que era un sector dels lots que estava molt. Bueno, que ningú havia innovat. I si en alguna cosa creiem que les teves i jo som bons, és en les operacions i en la tecnologia. I vam dir, per què no agafem gent que en sap d'operacions i de tecnologia i veiem què podem fer en aquest sector. Per tant, m'han dit que vosaltres

dos vau comprar en Refruiting, un negoci de lots de Nadal que ja existia, i ara heu construït de zero una plataforma. Expliqueu una mica què fa la plataforma, què permet que abans no feia.

Una cosa, hi ha un tercer soci que no ha pogut venir avui, que és el Sergio Blasco, que som els tres que estem. El saludem des d'aquí, sí. Al final, la plataforma el que et permet és l'empleat rep un enllaç, un únic, en el qual li dona accés a un catàleg de més de 1.200 productes i una quota de tokens. Escull i al cap de dues setmanes ho rep a casa. Bàsicament, a grans trets és això. El bo és que tenim en total més de 25 categories. Entre les quals hi ha tecnologia, regals i inclús també experiències.

A veure, has dit tokens ara com si tothom que ens escolta sap què vol dir tokens. Explica'm això, què vol dir tokens i com funciona.

Bàsicament, el token el que creem nosaltres és una moneda virtual i el que intentem és que no es vegi exactament quan es gasta l'empresa. Llavors fem aquesta conversió. Si l'empresa s'anava a gastar i s'havia gastat tota la vida amb 100 euros en el lot de Nadal, el convertim en uns tokens, que podrien ser 1.000 tokens, I d'aquesta manera, el que busquem és que sigui un regal, no que sigui, mira, s'han gastat només 100 euros o es gasten aquests 100 euros. Per això creem aquesta moneda virtual. Tu tries, eh?

Jo trio el que vull que em regalin l'empresa. M'han dit que l'any passat més de 36.000 treballadors de diferents empreses ja van fer servir la plataforma, vol dir que us va bé, no? I el vostre objectiu, quin és? És a dir. Arribar sobretot a un públic que era més tradicional? Quin és el vostre repte, em diríeu, com a emprenedors?

Jo crec que el repte és que el regal, o tornar a aconseguir que l'empresa faci un regal al treballador i que sigui algo agraït. Fins ara, quan tu parles amb les empreses i els presentes el model, els encanta, està clar, perquè els discusiones el problema de, és que jo feia un lot i a ningú li agradava i tothom s'encaixava. I al final es convertir en el lot en algo obligatori. I el que volem aconseguir és que el regal torni a ser un vincle entre el treballador i l'empresa. Que l'empresa tingui unes eines perquè, ja veurem, podem parlar però no només del lot de Nadal, sinó en qualsevol moment que tu li vulguis fer un regal al treballador, tinguis unes eines perquè sigui fàcil i el treballador estigui content.

Ara la pregunta com a emprenedors de Barcelona que us he de fer és si utilitzeu intel·ligència artificial en aquesta plataforma i en aquest procés de tria de regals. Sí? Utilitzeu?

De principi a fi. O sigui, a nosaltres, comparant aquesta campanya amb la de l'any passat, no té res a veure. O sigui, des de la creació d'eines internes per a nosaltres, que hem creat molt de software, perquè és un model operativament molt complex, el Roger es podrà donar bona fe d'allò, fins a de quina forma podem minimitzar els errors operatius amb el client o podem ajudar-lo a escollir de forma més eficient i que pugui capturar més valor dels tokens que té en la seva quota.

Per tant, la vostra plataforma funciona, m'han dit, també amb set llengües. Feu entregues a tot Europa, sí? Sí, no hi ha cap problema. Molt bé. Feu amb set llengües i entregues a tot Europa, eh? Tots els països han participat, sí? Quins països ja?

Jo crec que l'any passat uns 20 països, vam acabar entregant a 20 països. La majoria d'empreses són empreses d'aquí, però sí que és veritat que moltes empreses tenen gent a tot Europa i és una cosa que els podem donar, de dir, bueno, no pateixis, que podem entregar a la gent d'aquí, igual que si tens algú desplaçat a Polònia, doncs li farem l'entrega del lot a Polònia.

A veure, vosaltres m'han explicat que abans de petar que com a emprenedor heu conegut empreses de diferents sectors. El Roger, tu has estat director d'operacions de Naturitas i de Port Village, correcte? Correcte. I també director general de The Cowart i l'Esteban també vas cofundar Naturitas, no? Correcte. I que vas vendre. Per tant, escolta, vosaltres sou uns emprenedors, no? Què heu après, no? De com escalar un negoci sense perdre el control, no? De les operacions, què en diríeu?

Mira, i relacionat amb la IA, i dono moltes voltes, i sobretot aquests últims 6 mesos, jo crec que la IA és el millor aliat per a algú que vol escalar les operacions. És com l'amic perfecte que tens, no? Al final les operacions es converteixen, poder escalar operacions es converteix en poder, en posar tecnologia que t'ajudi a escalar les operacions. I la IA és aquesta tecnologia, no? I normalment les empreses tenen limitació tecnològica, no? És que no tinc desenvolupadors, és que tot va molt lent. La IA t'ho soluciona tot. Llavors et deixa, bueno, per mi és somiar tot el dia, no? Perquè qualsevol cosa que jo tinc al cap que es pot optimitzar, 24 hores ho tens executat.

Treballeu amb agents d'intel·ligència artificial? Tot el dia. Tot el dia. A veure, quants agents teniu? Perquè vosaltres, quan sou a l'empresa, quants agents sou? És a dir, jo ja pregunto persones i agents. Mira. Si es pot dir la veritat, eh?

Aplicat a la part de l'OTS, potser tenim, no sé, 50 agents en marxa a diferents parts de la cadena de valor de l'OTS, no? Però el que és més fort encara és que hem estat capaços de llançar una nova línia de negoci que és PKT Merch, que és tot allò que es pot customitzar per a empreses, és d'ampolles, motxilles, samarretes, tany més de 12.000 productes, però ho hem llançat en tres setmanes. I és autònom, o sigui, hi ha dues persones al darrere i la resta són agents que estan venent, estan fent propostes de disseny, es comuniquen amb fabricants, amb proveïdors, negocien preus per tu. Llavors, el límit el poses tu.

Ja, però no penseu que també està traient alguns llocs de treball, aquests agents d'intel·ligència artificial, com a emprenedors us dic, eh?

I també hi donem moltes voltes, i a més els dos tenim fills, no? I penses, què ens espera? Jo crec que hem d'esperar que la gent amb iniciativa canviarà el seu rol. Nosaltres hem canviat el nostre rol i potser abans estàvem gestionant gent i muntant equips i fitxant gent i ara el nostre rol és programar o pensar què han de fer aquests nous agents. Per tant, la nostra esperança com a emprenedors és que el que passarà és que es canviaran rols. El que abans passava factures, ara haurà de fer algun altre tipus de feina.

Expliqueu-me una mica, com a emprenedors, què vau estudiar vosaltres i si us heu reciclat també amb intel·ligència artificial i heu hagut de fer cursos també per adoptar aquesta tecnologia a les vostres empreses.

La veritat, bé, jo vaig fer, els dos vam fer telecos, el que passa és que jo soc un telecos frustrat i l'Esteve no. Jo em vaig reciclar una mica, me'n vaig anar a les operacions, llavors vaig fer un MBA i em vaig veure que no, telecos no, però que el negoci m'agradava. Sí. I jo crec que a la IA, la veritat és que mai hem fet un curs, jo he tingut la sort de tenir l'Esteve al costat, que sempre ha creat com l'entorn perfecte perquè la gent pugui fer servir la IA i n'aprengui. Però no hem fet cap curs l'hem integrat i l'hem ficat a dintre l'empresa com una nova manera de pensar, d'executar sense és que al final.

Però un emprenedor que us escolti digui com han entrat aquests agents d'allà com us heu preparat perquè entressin aquests agents?

És un tema de almenys per la part que em toca a mi com a CTO jo vaig començar sent programador encara soc programador tot i que ja fa potser un any que no pico una sola línia de codi. I és un tema d'investigar, dedicar-hi hores a llegir, i sobretot, i aquí el més important que hem viscut a dir a la companyia, és que. Ara el meu rol està més en habilitar els meus companys perquè siguin capaços d'utilitzar de forma eficient la IA més que programar o pensar en codi. I aquí és com realment tothom obté el màxim de valor d'aquest tipus d'eines. En setembre vau anunciar

una ronda de finançament, és correcte, de 1,9 milions d'euros per impulsar el projecte més enllà de Nadal, sí? Què és el que voleu fer? Quins són els objectius prioritaris d'aquesta nova etapa?

Doncs mira, primer, hi ha una part molt important que, com ja sabràs, el mercat de lots és molt estacional i això t'impacta en fluxos de caixa que, bueno, necessites avançar diners i cobres a final de campanya. Això ens ajuda a mitigar-ho, de certa manera. Però sí que després hi ha una part molt important, que és que hem d'aconseguir desestacionalitzar el negoci, perquè si no és molt difícil que escali. Llavors, mandant aquestes noves línies de negoci, tenim la de pecat a merx, que és el que hem parlat abans. L'any que ve volem començar també. Tota la línia de negoci d'ofsa, exavents, corporatius i tot això. És molt sinèrgica amb el que veníem fent de lots i merchandising i a partir d'aquí creixer com puguem.

Com a emprenedors, vosaltres creieu, ja que heu estat a diferents empreses i que ara amb aquesta petaca, aquests lots de Nadal de forma digital també sou innovadors, creieu que la hi ha d'entrar a totes les empreses de forma directa? Com ho esteu fent vosaltres?

És que jo crec que no hi ha marxa enrere. És a dir, és que no hi ha una altra I és molt curiós, però un exemple és que potser fa dos mesos que no envio un mail com a tal, que no redacto un mail. Tu fa dos mesos que no redactes un mail? De veritat. Jo crec que aquest és el canvi de paradigma i et diria que mai a la vida havia anat a dormir tan cansat com ara perquè abans quan tu redactes un mail tens un temps, bueno m'ho rellegeixo ara tot el dia estàs pensant amb 10.000 àrees a la vegada des de comptabilitat, finances, operacions negoci, investigar la competència llavors crec que et passes més hores pensant i menys hores executant amb coses més trivials. Molt bé.

Doncs escolta, tu també fa dos mesos que no envies un e-mail? No, no, jo. Els de Cat Ràdio els escric a mà. Molt bé, escolta'm, m'ha agradat molt conèixer la vostra història, el Roger i l'Esteban han proposat personalitzar l'experiència de fer aquest lot de Nadal de forma digital, petaca, i a més a més ens estaven explicant com funcionen també aquests emprenedors amb molta intel·ligència artificial, que sapigueu que tots els emprenedors que passen pel Revolució poden optar al juny a rebre Premi Revolució Emprenedors, o sigui que passeu a la llista de les votacions. Moltes gràcies. Felicitats per la feina, molts lots, molta tecnologia i molta sort en els vostres projectes. Moltes gràcies.

Desena temporada.

Acabem el programa, oients, avui amb una frase. Són les nostres eleccions les que mostren qui som realment. La va escriure JK Rowling i la va dir el mag més poderós de Harry Potter. Les nostres eleccions ens defineixen des de triar ser dona tic, triar quin regal volem per Nadal, també fins i tot quin futur volem per nosaltres i pels altres. Com ens ha ensenyat avui l'Osman Omar. Així que us desitjo a tots molts encerts a les vostres eleccions en les vides personal i professional.

Moltes gràcies, sobretot a l'equip, al Dani Expósito, la Clàudia Crua, el Gerard Gil, el Jordi Pia, el Marc Amorós i a les veus que han sonat al programa. Carles de Boi, Helena Miquel, que han sonat avui. Gràcies, oients, una abraçada.

We spent a lifetime running but we can't go anywhere We spent a lifetime waiting for a revolution.

¡Un saludo!