De la Fira Mediterrània a la Festa del Flabiol

Més Mants. Més Arrel. Més Catalunya Ràdio.

Bon dia, bona hora, aquest és el Mans, el programa de la cultura popular i l'associacionisme de Catalunya Ràdio, com cada dissabte al matí, tot arrel a la Ràdio Nacional. Una setmana després de la 29a Fira Mediterrània de Manresa, avui en farem balanç, recuperarem algunes de les propostes que hi vam poder escoltar i veure, perquè toca fer valoracions i conèixer projectes reconeguts amb els guardons sons de la Mediterrània i del Ficolomer. A més a més us parlarem de dansa des de molts punts de vista. Pel que fa a música us ho guardem per demà a l'ICAT Mans, a partir de les 9 del matí. I encara voltarem pel país, passarem per les festes de Sant Martí a Banyoles, el Pla de l'Estany, per Tordera, el Maresme, per conèixer la rotllana que no vam poder fer la setmana passada i que faran avui, si el temps ho permet, i que ha de ser de rècord. Coneixerem el póquer de canyes i l'actuació de Maria Castell a Rubí, al Vallès Occidental, i entrarem també a les fires de Sant Narcís. Tot plegat des d'ara i durant els propers 40 minuts, aquí al Mans, amb la Rosa Silloe, el muntatge musical, l'Andi Franco a la producció

i qui us parla, Quim Rutllant. Sona a poble, a plaça i a gent. Això és el Mans, i és de bon matí. A Catalunya Ràdio, amb Quim Rutllant. Som-hi, doncs, amb tota la rel a la Ràdio Nacional.

Les primeres notes d'aquest dissabte són per una veu que avui actua a Esplugues de Llobregat. És Magalissare, amb Descasada. A les 10 del vespre serà a la Sala Teatre Casal de Cultura Robert Brillas. La Malmeridada. La Malmeridada. Yo me picho como un gran

desivado, aquello hay mal mareado, yo hay mal mareado.

Cantó los cants lumingraos de un llavón que xoai mal maridado, xoai mal maridado, lo prengueri cap a l'hort. Dels pobles el mel picava. Ai, ai, ai, que jo, ai, mal maridado, jo, ai, mal maridado, el prenguer i el lavar, el riu, l'ull, em importava. Ai, que jo, ai, mal maridado, jo, ai, mal maridado,

Medellón del lunes girar, ella llueve infonsal. Medellón del lunes plorar, l'horribre més clar.

Medellón.

Lo roché mi mal grado, ay, que yo hay mal maridado. Ay, que yo hay mal maridado. Ay, ay, que yo hay mal maridado. Guay, mal, maridado.

La malmeridada era Magali Sara, que avui dissabte actua al Festival Arrela d'Esplugues de Llobregat, al Baix Llobregat.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets al mans, amb Quim Rutllant, a Catalunya Ràdio.

Entrem en Tamari una vegada més, anem cap a Manresa, perquè després de quatre dies intensos toca fer balanç de la 21a Fira Mediterrània, una edició que ha programat 85 espectacles amb un 60% d'estrenes i que ha tornat a batre rècords de professionals acreditats. 1.262 espectacles de pagament han assolit un 83% d'ocupació amb 20 sessions exaurides i malgrat la pluja de diumenge es va poder mantenir gairebé tota la programació prevista. La participació ha estat de gran èxit i ha sigut l'eix de la fira, que ha convidat el públic a deixar-se anar i no només ser espectador, sinó també entrar a cantar, tocar, ballar i ocupar les places. Jordi Foses és director artístic de Fira Mediterrània.

Tornem a estar per segon any consecutiu per sobre 2.200 acreditats, superant xifres de l'any passat, consolidant. Més que anar superant, la idea és consolidar i que es treballi. Aquests dos primers dies hem vist molta feina, molta activitat a l'àrea professional. Per tant, molt contents, molt contents, però sobretot d'aquest generar sector en torn de les arts de rel i que hi hagi aquest sector i aquest interès a nivell professional és el que, com alguns objectius, ha aconseguit.

Una de les eines d'aquest any, i que els hi vol insistir en els professionals, és la participació, la necessitat que la gent es trasllada a la cultura.

Exacte, ja que tenim aquesta llei de drets culturals al Parlament, ens semblava remarcar que la cultura popular és un gran generador de participació, de comunitat, i que per tant els professionals que vinguessin a la fira, no només que també està molt bé de comprar espectacles i concerts, sinó també en portar-se idea de contextes de participació, de generar projectes d'entorn de l'associacionisme de cultura popular, però també d'activar projectes de cantar, de ballar, de tocar, i que per tant puguis fer un ball participatiu, un dinar cantat, un serau, o que l'entitat de cultura popular del teu poble col·labori amb la companyia de dansa que hi ha al costat. Generar aquests projectes que creïn aquesta participació ciutadana. Això ho entenen? Costa molt perquè tenim uns marcs, si ens costa també a vegades entendre aquests projectes que són híbrids i entre diferents disciplines, aquesta possibilitat de generar contextos costa. Vam tenir una experiència molt agradable fa uns anys amb l'hostal Can Tota la Fira, que de cop es van descobrir els dinars cantats, Hi ha entitats que organitzen habitualment en el país, no? Però aquesta també és la feina de la fira, no? Ja sabem que hi ha entitats que fan ball participatiu, que hi ha entitats que organitzen dinars cantats, però crec que una de les coses bones de la fira és que de cop i volta t'ho posa en qualsevol entorn i qualsevol programador ho pot veure, no? Més enllà dels especialitzats que segurament estan fent aquesta feina, no? I és anar picant pedra, no? I. És a dir, hem volgut dedicar la fira a la participació, no perquè l'any que ve ja no en tinguem i que no n'haguem fet mai, sinó que hi hem volgut posar el focus aquest any, però que la idea és continuar desenvolupant-ho en aquests propers anys i continuar remarcant-ho.

La part artística, un espectacular espectacular, uns espectacles del que hem pogut veure de nivell molt alt, n'esteu satisfets del que va dient la gent?

Sobretot d'haver facilitat que els artistes puguin arribar amb bones condicions a crear, a produir, a ensenyar-se a través d'aquest obrador i tots els programes que hi ha llavors el risc artístic hi és evidentment i per tant coses que poden sortir millor però estem molt contents. El dret de sortida amb aquest terra de guapes de la Sandra Montfort crec que va ser espectacular, que és el que vol ser la Fira, artistes com la Sandra, que em deia un programador italià que la va descobrir el 2019 a la Fira, en una casa molt petita amb el trio Marala, allò que eren 30 programadors mirant la Sandra, això fa 6 anys enrere, i, per tant, posar-la en aquest marc, ja després de sis anys, un artista que ha fet carrera també vinculada a la Fira, que pugui ja llançar-se a fer aquest espectacle de gran format, que inauguri la Fira i que posem nous noms. Aquests dies també hi ha molta gent que em pregunta i els caps de cartell, la Fira no hauria de tenir grans noms? Crec que la feina que estem fent és aquesta altra, de noms com l'Anna Ferrer, com la Sandra Montfort, o el cas. Ja més paradigmàtic, que fa deu anys la Rosalía estava actuant al Ciel. Aquests són els moments, segurament, que la Fira ha d'anar trobant aquests artistes, com a Fundació Pública que som, per anar-los posant al damunt de la taula i a descobrir-los. Tengo un amor mariner

Tengo un amor mariner Que me regala las zonas Me enseña caminos vastos.

La Fira també és un espai per descobrir, acompanyar i fer créixer nous projectes. Un dels reconeixements que s'hi concedeixen és el concurs Sons de la Mediterrània, que enguany ha arribat a la 19a edició. Al certamen l'impulsen el grup Andarroc, el centre artesà Tradicionarius, amb la col·laboració de la Fira. Al jurat hi participen també representants de la revista Sons de la Mediterrània, del grup Andarroc, el Tradicionarius, la Fira de Música Vila del Vendrell, el Fim PT de Vilanova i la Geltrú, l'Etno Catalània de Banyoles, la Fim de Vilaseca el corre que toquen de Blanes i també aquest programa que escolteu, el Mans. La guanyadora d'enguany ha estat Laia Rius d'Igualada, la noia amb el projecte Nestallat. La seva proposta parteix de les estructures i mètriques de la música tradicional dels països catalans i les trasllada a un llenguatge electrònic en el que ella mateixa defineix com electrovall de bot. El Premi Sons inclou la gravació d'un disc amb l'acompanyament d'un productor, una campanya promocional valorada en 3.000 euros, l'entrada a l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània i una gira per als vuit festivals i circuits d'aquest any 2027. Vam parlar amb Laia Rius just després d'anunciar el premi.

Laia, bon dia. Hola, bon dia. Felicitats, contenta? Gràcies, sí, molt contenta.

Com ha anat l'experiència en general? A veure, ha sigut un procés llarg, perquè sí que volíem fer-ho, o sigui, volíem que fos molt xulo, i que en 20 minuts, com resumia en 20 minuts, tot el que és el nostre directe i que es veia una miqueta tot. Llavors ha sigut de repensar tot i a més a més jo he fet un treball com de jo estar més còmode i de passar-m'ho bé a l'escenari perquè una cosa que em passava és que estava com molt nerviosa sempre i no connectava tant i he fet com tot un treball de, com a nivell de coreografia diguéssim, o sigui no coreografia però com ball i he pogut com, m'he permès ballar dalt de l'escenari que era una cosa que no havia fet fins ara i m'ho he passat super bé. Sí, és que ha sigut el concert que m'ho he passat més bé i jo crec que per això va anar tan bé després. A més, amb els músics estàvem molt connectats. Molt bé, molt bé.

Per tancar el tema d'aquesta final, més enllà de les teves tècniques, que van haver de dir petits drames a l'escenari, els tres grups eren de nivell de guanyar tranquil·lament

el concurs. Sí, no, no, jo he de dir que jo pensava per mi el premi ha sigut, quan vam acabar, el premi ha sigut fer el bolo i haver-m'ho passat tan bé i llavors a partir d'aquí cap a d'aixòs. No sé què passarà perquè és que els altres dos també eren molt bois.

Concurs vol dir un munt de festivals i vol dir disco?

Ai, em fa una il·lusió. És que em fa molta il·lusió. Teníem moltes idees. La cançó era com. Ojalá guanyeu, perquè tinc ganes de fer-les, però és que. Fer un disco és un esforç molt gran, sobretot a nivell econòmic, però també a nivell de. Bueno, sobretot a nivell econòmic, sí. I d'esforç. I d'esforç, sí. Per això sí que, si et fa il·lusió, ho tires endavant, però. Però de la il·lusió no es treu el culler. Llavors, amb això jo crec que ens anirà molt bé poder-ho tirar endavant i poder-ho fer. Ara a disfrutar-ho, Laia. Moltes gràcies.

I de la música passem a la dansa, perquè durant la fira també es va donar a conèixer el guanyador de la vuitena edició del Premi del Ficolomer, un guardó que destina el millor projecte de creació i producció en dansa d'arrel tradicional i que està dotat amb 32.500 euros, que s'han d'invertir íntegrament en la producció de l'espectacle i ofereix acompanyament, residències, presentacions del treball en procés i un circuit posterior d'actuacions. El projecte guanyador s'estrenarà a l'ES Dansa el 2027 i també passarà, entre d'altres, per Fira Mediterrània, Dansa Metropolitana, Figueres Es Mou, Dansà Nou i la programació de l'Ajuntament de Tarragona. En guanyar el premi ha anat a parar a Bolangera Llarga, de l'Esbart Maragall de Sant Andreu de Palomar. El jurat n'ha destacat la voluntat de reconceptualitzar una sola dansa popular, la bolangera, i de rellegir alhora el llenguatge propi de l'Esbart. En parlem amb en Marc Odina, membre de l'Esbart Maragall.

Marc, primeres dues felicitats. Moltes gràcies. Explica'ns el projecte que heu endegat amb el Maragall i que heu presentat en aquest Alficolomer.

Doncs sí, les del Maragall hem guanyat el premi d'Alficolomer, que això ens impulsa a fer aquesta nova producció que es titula Bolangera Llarga. On volem explorar la idea d'una sola dansa que sigui el propi espectacle, és a dir, un espectacle d'una dansa o una dansa que sigui un espectacle. Una volantgera, en aquest cas, que duri 45 minuts i que ens faci viatjar per molts estats i per moltes maneres de veure la dansa tradicional sense marxar de la pròpia dansa. Sabent que és una volantgera, imaginar-se-la de 45 minuts crea dubtes. Clar, la bolanjera és una dansa que tenim molt incorporada i juguem amb aquesta idea del cercle, que ens ajuda a entrar en aquesta mena de bucle, però de cop una bolanjera pot ser una cosa íntima de dues persones o de dues parelles i de cop també tenim un grup que en aquest cas són 24, el cor de dansa de les Bermaragall, que també pot donar molta força i com veure-la de moltes maneres sense deixar de veure-la mai. El fet de participar al Telfé Colomer vol dir que és una proposta

que ja teniu en ment des de fa, com a mi, un cert temps. Veniu d'un fosc fa, res, dos anys, que ha de recordar. Vull dir que hi ha hagut una tasca aquí de fot uns anys, fot uns quants anys, d'acostar les barres sense deixar el tradicional, acostar-ho cap a uns

llenguatges que no serien habituals. Sí, la Tema de Gall mantenim les dues línies, mantenim la línia tradicional i fem espectacles tradicionals i des de fa dos espectacles ja vam començar a incorporar la mirada contemporània i la mirada d'arrel des d'una altra banda. Primer vam fer Nues el 2019, va ser la primera aproximació d'aquest tipus de llenguatge i després en Foz el 2024 vam anar una mica més enllà i ara també assumint la direcció d'un nou equip prenem el relleu de totes aquestes experiències prèvies i t'assem com anar una mica més enllà o aprofitar tots aquests coneixements per desenvolupar aquests projectes. Doncs Marc, felicitats i bona feina. Moltes gràcies.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Si creus que la cultura popular és cosa de quatre, és que no ha sortit mai del teu algoritme.

Nosaltres continuem recuperant algunes de les descobertes que ens va fer la Fira Mediterrània de Manresa. Ho fem amb dues propostes que parteixen de gestos i elements molt presents en la dansa tradicional per portar-los cap a nous llenguatges escènics.

La primera és Bo, el nou projecte i espectacle dels Brodes Bros. El títol pren la paraula japonesa que designa el bastó, l'objecte que es converteix en el centre de tota la proposta. La companyia parteix del ball de bastons i es posa en diàleg amb la dansa contemporània i amb els llenguatges urbans que han marcat la seva trajectòria, el hip hop, el popping, el locking i el brick dance. En escena, 8 ballarins que exploren totes les possibilitats del bastó i amb ells, 4 bastoners de la colla de Sant Cugat. Una proposta que va deixar entusiasmats a tots els nois i noies que ho van poder veure. La idea original i la coreografia són dels Brodes, amb Lluc Suïtos al capdavant de la direcció artística. Amb ell hem parlat d'aquesta proposta, d'aquest bo que van presentar a Fira Mediterrània.

Doncs mira, jo soc de Sant Cugat i la veritat és que també he tingut un nen i t'arreles més, no sé, hi ha alguna cosa que m'ha cridat l'atenció a l'arrel i a la tradició catalana i vaig conèixer els bastoners de Sant Cugat, els vam proposar de fer uns tallers i de cop vam veure que teníem molt a dir, teníem molt a conviure amb ells i a intercanviar. Vam tenir moltes ganes de cop de crear un espectacle sobre això, no estava previst, i ens hi vam tirar a la piscina i ha sigut una experiència molt xula. Bastoners de Sant Cugat ens han obert les portes de casa seva, les seves coreografies, les seves músiques i a partir d'aquí hem començat a investigar i ha sortit el que ha sortit. Quan agafes les ballerines de brodes i dius un dia farem bastons, i tots animats, tots així, ostres, que divertit, no sé què, tal, tal. Tot va començar amb la broma, amb la broma, i al final va ser com, buah, és que realment treu una part diferent de nosaltres, no? Nosaltres ja tenim una energia molt de carrer, i el ball de bastons també ho té, i en aquest cas, doncs, crees aquesta comunicació directa amb la persona que tens davant, nosaltres potser de vegades veiem més de cara al públic, no?, més frontalment, I en aquest cas, ostres, ens ha anat molt bé trobar aquesta comunicació amb tot el grup a la vegada, mirant-se, amb atenció, perquè clar, és perillós al final, vull dir que has de vigilar, no? I a partir d'aquí hem creat coreografies que són diferents de les que estem acostumats a fer.

Però un procés d'aquestes característiques no pot ser una anècdota. Explicàveu que heu estat més d'un any treballant. A més a més, he estat molt cuidat, fins al punt que el vestuari típic de Brodas, aquí no hi és, i he anat a buscar l'essència dels vestuaris del Bats de Bastons. Explica'ns aquesta immersió més enllà de la dansa en si.

Doncs ben bé que tot ha sigut com algo molt natural i algo que ha sigut aquesta hibridació, que tu dius. Nosaltres en cap moment hem volgut perdre la nostra essència, o sigui, ens hem volgut mantenir sent qui som. Hem volgut respectar també els ideals dels bastoners de Sant Cugat, que són molt tradicionals i mantenen la música tal com és i tenen aquesta cosa, tot i que són molt innovadors també en les picades. Llavors hem buscat això, hem buscat, per exemple, amb el vestuari, que hi hagi l'essència de brodes, els pantalons amples, la cosa aquesta així més ampla, però, per exemple, el mocador, que porten també els bastoners. Ostres, doncs els de hip-hop no els recortem. Nosaltres podem servir el bandana, però l'incorporem com un mocador de bastoners. Amb tot, hem fet aquesta doble volta. Ens hem anat a un lloc que no és el nostre, mantenint la nostra essència. Què és la cosa que us ha costat més? Doncs jo crec que aquí el procés més difícil és trobar l'ordre de l'espectacle perquè les peces clueixin d'una a l'altra i que puguis arribar a música totalment tradicional o a una música supercanyera electrònica. Això és el que més ens ha costat, poder transicionar les coses d'una a l'altra perquè realment no et xoqui que de cop estem veient hip hop i de cop estem veient ball de bastons. Doncs això ha sigut el què d'aquest espectacle. Quan ho vam trobar. Vam respirar. Vau patir molt de mans o no? Vam patir, hem patit bastant. Sí, sí, hi ha hagut cops, hi ha hagut picades, hi ha anècdotes, hi ha hagut històries, però bé, bé, tot bé. M'han dit que aneu a la Xina? Sí. Amb aquest espectacle, amb els bastoners, com ho fareu? Amb aquest encara no, però tot apunta que pugui ser un espectacle bastant internacional. Tenim gira a Alemanya al gener. A mi em fa molta il·lusió portar el ball de bastons a fora i que realment l'altra gent pugui veure una dansa catalana i barrejada amb el que nosaltres fem. I tinc molta curiositat per veure com respira tot això a fora.

I ara que heu obert el pal, evidentment dit de bastons, s'obre un món dintre del trànsit o no?

Doncs no ho sé, perquè nosaltres som persones molt canviants que sempre ens agraden els reptes i no és la primera vegada que fem alguna cosa estranya, però tan estranya, no sé si havíem arribat. T'agraden molt i l'energia tradicional t'aporta alguna cosa molt diferent que realment és molt forta i ho veus també amb la connexió amb el públic, que com vibren amb coses que ja coneixen, que ja saben, que ja han respirat i que tenen un punt afegit. No és una música nova, sinó que és una cosa que et sona, que t'emociona, que quan la poses ja és pell de gallina, no sé. Jo crec que sí que hi ha alguna cosa molt xula, ho veurem, ho veurem.

Per construir aquest bonet entre la dansa urbana i la cultura popular, Brodas Bros no ha treballat sola. El projecte ha comptat amb la col·laboració coreogràfica dels bastoners de Sant Cugat, que han aportat la seva experiència i el coneixement dels codis, els ritmes i els moviments dels valls de bastons. Aquesta trobada, a més a més, ha permès que els dos llenguatges es relacionessin sense que cap dels dos perdés la seva identitat. Una de les participants i membre de la colla bastonera de Sant Cugat és la Alba León.

Doncs mira, ens va contactar el Lluc, que volia entendre una mica el que era la dansa previsional d'aquí de Catalunya, i a nivell del ball de bastons, per aprendre un estil de dansa que aprengués més el poble i a més. Vam estar fent uns tallers perquè aprengués una mica i els hi va agradar tant. Vam decidir que el seu pròxim espectacle m'hauria lligat amb els bastoners i amb aquest ball de bastons, les nostres picades, i aleshores han integrat dintre del seu espectacle coreografies nostres. I d'altres de creació que hem anat juntant ticades, diversos que també hi mirem més i aleshores al final tot el que és per aquí a prop estem aconseguint fer aquesta col·laboració i que nosaltres també puguem participar

d'ell si es fa poquet. Quan es fan aquest tipus d'espectacles a vegades pot passar la sensació aquesta de venen els tradis, venen els contemporanis, en aquest cas el maridatge és espectacular.

La veritat és que nosaltres el que és el món tradi el controlem bastant, el que és el món aquest més urbà, hip hop, tal, no en teníem tant de coneixement, però el Lluc ha sabut juntar les dues versions moltíssim, utilitzant les nostres bases, el seu estil per sobre. I fent aquesta barreja de cultures que al final, a la conclusió que vam arribar és que són dos mons que neixen del carrer i que al final tampoc són tan diferents. Què és el que més us ha costat a vosaltres? Bé, d'entrada, que no estem molt acostumats a que la música només soni graia i timbal i, clar, tenir aquestes bases amb més instruments i tal, aquests bombos, que alhora també ens han motivat moltíssim, no estem acostumats a pujar a escenaris, nosaltres som gent que actuem al carrer i llavors al final també és tot un repte les llums, centrar-nos molt més en unes marques que tenim i normalment no estem acostumats a això.

No heu fet cap apostament vosaltres a una manera de tocar, a una manera de picar diferent? Us han proposat?

No, de fet han agafat molt més ells les idees, el que nosaltres els hem proposat, o sigui, volien que nosaltres els ensenyéssim i que ells a partir d'aquí creessin en la nostra picada perquè es veiés com l'origen del veí de bastons com a mínim de Sant Cugat, perquè al final cada colla de veí de bastons veia una mica diferent i han volgut agafar com la nostra essència i transportar-la al seu espectacle.

I del so dels bastons passem a un altre repic, el de les castanyetes, el de les castanyoles, els objectes, instruments i peus dels quatre intèrprets de Radicela. Repic va ser una de les estrenes absolutes de la fira, una peça breu de carrer que proposa una relectura contemporània dels repics presents en moltes danses d'arrel. Els sors converteixen el moviment i el ritme serveix per articular els cossos i les relacions entre els ballarins. La castanyola hi ocupa un lloc central, no només com a instrument musical, sinó també com a objecte o com a prolongació del cos, fins i tot. Repic ha format part de l'Orberador d'Arrel i del programa d'Impuls de la Dança d'Arrel. I la direcció artística, així com la coreografia, les comparteixen Laia Santanac i Radicela, amb la música de Carlos Martorell. A Manresa vam conversar amb els quatre intèrprets de la peça, la Irene Mata, l'Eduard Roca, en Roger Cusidor i la Sònia Serra. Proposta de l'espectacle, des de la proposta de l'any passat cap aquí, com ha evolucionat el grup?

La veritat que hem fet un gran salt a nivell professional, ja que vam voler posar-nos un recte i vam agafar la Laia Santana com a direcció artística i la veritat que és una peça molt física que ens ha duit als extrems i estem molt contents amb el resultat perquè creiem que hi ha hagut una evolució molt positiva. En set mesos hem creat aquesta peça i la veritat que la disfrutem molt i ens ho passem molt bé. El concepto, la idea,

és a treballar com utilitzem el cos, com utilitzem elements de la dansa d'arrel per percutir,

per percutir. El punt de partida del plantejament que es veu a Repic és, ostres, que ens vam adonar que realment hi havia altres instruments de percussió que van tenir un boom a nivell mediàtic, que es van tornar a posar en l'escena actual. Menys la castanyola. Llavors vam dir que, ostres, realment sí, dansant és l'element que més utilitzem dins de la dansa. Llavors, repic, parteja la idea d'aquesta també de ser un reclam de la castanyola com a instrument de percussió actual i amb tota la història que té darrere. A partir d'aquí vam començar a jugar amb deconstruir-la. Amb l'element que està creat, quins diferents ritmes hi ha, com ens permet aquesta percussió, aquest ritme, el comunicar-nos entre nosaltres, com ressona en el propi cos. I a partir de tot aquest univers ha sorgit la peça de Rapic. Una de les coses que es veien,

evidentment, a l'altra peça i ara, és que vosaltres seguiu fidels.

Teniu tot molt clar on és la rel. Sobretot és jugar-la i gaudir-la, que crec que és com en totes les festes populars, que es gaudeix i es viu. I sobretot aquest punt de mai oblidar la rel o les danses populars. Com hem vist amb Rapic, passem des d'una moixiganga, des d'un ball de bastons, des d'un ball de gitanes, des de maneries de castelló, boleros, jotas. Passem per tot això, però amb una lectura més nostra que volem gaudir-la en el moment que estem vivint ara.

Porteu dos anys amb molta feina, dos espectacles en dos anys, a més a més conceptualment nous d'alguna manera. Dèiem que veníeu molt de l'arrel, teníeu clar una mica on són els límits o fins on voleu arribar. Ara on apunta després d'aquest repic?

Mira, apunta que això no pot parar. Llavors, tenim molt clar que hem creat una cosa meravellosa com a equip, perquè som un equip que som amics ja, i creiem que això no pot parar aquí perquè realment hem tingut la sort que ens està funcionant, que això no ho pot dir tothom, i que tenim. Tant de ganes que això no pari, perquè quina pena, no? Tanta feina perquè s'acabi aquí. Llavors, bueno, es venen els projectes, òbviament. Estem ja pensant en el següent. És veritat, no, sí, sí, és que això no es pot parar, perquè hem d'estar a la parador sempre, perquè si no, malament. I res, amb moltes ganes de seguir treballant com a equip.

Pregunta filosòfica, on és el límit? Volguem nosaltres, jo diria. Sí. Com a grup, vale, però.

Exterior, mira, hi ha gent que el límit el posaria molt més a baix, hi ha gent que el límit el posaria molt més amunt, llavors crec que la qüestió és nosaltres disfrutar-ho per gustos colors i crec que nosaltres tenim prou formació i prou criteri, ens estimem prou la dansa d'arrel com per saber-li trobar el límit que nosaltres creiem que hem de trobar.

Catalunya Ràdio. La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio.

Mans. Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio. Seguim ara amb tot l'arrel, continuant recordant algunes d'aquestes propostes que vam poder descobrir a la Fira Mediterrània. Obrim ara la mirada més enllà de Catalunya, amb dos espectacles que parteixen de la dansa tradicional per parlar del present. El primer és What the Folk, un projecte de recerca coreogràfica amb artistes procedents d'Eslovàquia, Eslovènia i Latònia, que a Manresa es va presentar per primera vegada a l'Estat. La peça no reprodueix danses tradicionals concretes, sinó que les desmunta per observar-ne els elements essencials, el ritme, l'ús de l'espai, els centres de moviment, la música i la relació entre cossos. A partir d'aquests materials es construeix un llenguatge contemporani que vol connectar passat i present. What The Folk neix també del treball amb comunitats locals i del diàleg entre generacions. Em vam parlar amb Peter Sabel, coreògraf, d'aquesta proposta que porta per nom, com us hem dit, What The Folk. Primero, felicidades por la energía

que se ha contagiado. Ay, muchas gracias. Sí, es lo más importante, la energía y la conexión.

Una de las cosas que nos pasa cuando hacemos una cuestión colectiva, en el momento de lanzar, es la pregunta que lanzáis,

what's the folk, ¿no? Sí, what's the folk, entonces, ¿qué hacemos con el baile folklórico? ¿Qué hacemos con tradiciones en una Europa o en un. En Europa y en el mundo. Que está tan con tensiones políticas de derecha, de extremo, de fascismo y todo eso. Y que abusa también ese narrativo de tradiciones folklóricas. Y entonces nosotras preguntamos ¿qué tiene el baile o la tradición folklórica que nos junta a todos y todas? Y entonces es lo que me gusta compartir.

Claro, una de las cosas que tiene la danza tradicional, el folclore, es que es una manera de presentarse en el mundo.

Eso para nosotros es muy importante. Es que tratamos también de hacer un espectáculo de baila contemporánea que se conecta con la gente en una manera como se conecta a la baila folclórica. Entonces por eso también es la introducción y para mostrar que es muy fácil que está haciendo, que es una baila muy natural, como se puede decir.

Hoy hemos descubierto que vosotros, sin saberlo, habéis hecho figuras que son tradicionales catalanas.

Es que bueno, eso es un suceso, un gran suceso. Es que nosotros tratamos de completamente utilizar los principios del baile folclórico y entonces tratamos de buscar las cosas que pueden evocar los bailes diferentes de ellos. Todos los países esperamos que del mundo y entonces que cada uno de tus espectadores pueda ver las cosas que reconoce a su mismo y a su propia cultura. Qué bueno que has visto.

Muchas veces ya hablas de la sociedad, del movimiento que vivimos. Seguramente el mundo sería mejor si bailásemos más.

Esperamos totalmente eso. Pues el baile es una colección total, es un apetito total y no nos preguntamos por qué un chico baila, por qué se da una vuelta. Es un placer y se comparte ese placer y eso tratamos de hacer en un mundo tan de tensión.

Si What The Folk investiga els mecanismes col·lectius de la dansa tradicional, Fran Sieyra utilitza la real gallega per entrar en un terreny més íntim. Benquerer, amb Camano i Meixeiras, és el primer espectacle de dansa en solitari del ballerí i coreògraf Begallec. L'espectacle parla de l'autocura emocional, de l'estima pròpia. Sieyra es pregunta si és possible estimar plenament els altres quan abans no hem après a respectar-los. I ho fa a través, precisament, d'un llenguatge coreogràfic que combina els gestos i els passos de la dansa tradicional gallega amb moviments contemporanis i d'avantguarda. D'aquesta manera ens explicava els micròfons del Mans de Catalunya Ràdio. Hablas de cosas muy íntimas

utilizando el lenguaje de danza tradicional pero llevándolo también hacia la vanguarda.

Para mí la danza tradicional del baile gallego es el movimiento que conozco desde niño, entonces para mí no se me hace raro hablar desde ahí, expresarme desde ahí. Se me hace muy natural, para mí es digamos que el movimiento más genuino que conozco, entonces para mí es una como que me ayuda mucho expresarme desde estos movimientos.

Quizá utilizar las raíces te hace al fin y al cabo más cercana a tu vivencia. Sí, al final estamos hablando

de mi experiencia vital, de este niño, entonces eso me lleva a recordar a aquel niño y aquel adolescente que pasó por sus cosas y al final es decir, autoquiérete un poquito.

Exacto, el Benquerer. Pero ¿en qué momento se choca con la vanguardia? ¿En qué momento en tu vida empiezas a decir, quiero que esto vaya un paso más allí o que

se encuentre con los otros lenguajes? Bueno, para mí es como abrir nuevos caminos para el baile tradicional. Yo creo que el baile tradicional es un baile que siempre va con la sociedad, que al final es vanguardista. Siempre vivió de la sociedad actual, de cada tiempo, y yo creo que no podía ser de otra manera. Parar de saber nuevos caminos para el baile tradicional, buscar nuevos públicos, nuevas maneras de utilizar este mecanismo de surfación.

Hoy tenemos aquí en Fira Mediterránea, últimamente tenemos como una especie de galleguitis en la fila, porque Camaño y Mejeres ya estuvieron, Garano, uno u otro pasáis por aquí. ¿Qué representa para vosotros estar en un

escenario como este o un espacio como este? Bueno, para el Teciaren es la única fila a nivel estatal que está desde la raíz. Para mí es fundamental. Poder presentar nuestros trabajos en un espacio como la Fira Mediterránea. Pero es que creemos que es un escaparate a nivel nacional y internacional. Entonces, para mí, que trabajamos desde la raíz, digamos que es la Fira por excelencia a la que deberíamos aspirar. Entonces, estar aquí para nosotros es un honor.

Deixem ja la Fira Mediterrània i obrim agenda d'aquest cap de setmana.

Banyoles, el pla de l'estany immersa en les festes de Sant Martirià, gran cap de setmana, prop d'un centenar d'activitats fins dilluns, amb la cultura popular, les barraques i la música de coble com a grans eixos. Avui, per exemple, hi haurà dianes, repic de campanes i a tres quarts de dotze una ballada dedicada als compositors banyolins, amb les cobles, la principal de Banyoles i sol de Banyuls. A la mitja part, l'esbarfa encoberta recuperarà la filosa de Banyoles. A les 5 de la tarda començarà la Rua de Festa Major amb gegants, cavallets, capgrossos, nans, el drac i el ball de passada. També hi participaran la colla sardanista Nanúfars, les barfons coberta i els bastoners peltrucs. A dos quarts de sis el Pabelló de la Draga acollirà la competència d'orquestres amb la Salvatana i la Maravella. El foment de guanyoles té un paper central en aquesta programació i treballa perquè la música de coble no quedi limitada a un únic públic ni a un únic format. Xavier Rodoreda, president de l'entitat.

La base principal de la nostra festa, la nostra cultura. I algú l'altre dia també m'ho preguntava, diu, com és que hi hagi tantes coples i que d'allò? I no sé ben bé la resposta, però potser seria que ens agrada o n'estem orgullosos de la nostra música, perquè a vegades hi ha gent que organitza una festa major i pensa en de tot, menys en la teva música, en les teves tradicions. I per això nosaltres ho entenem així, i per això intentem, dintre del possible, posar-hi el màxim de coples i de música de copla.

Demà diumenge a les 11 es disputarà el 86è concurs de colles sardanistes i a dos quarts de cinc començarà la competència de cobles amb la ciutat de Girona, la principal de l'Abisbal, la principal de Llobregat i la Salvatana. Entre els noms propis d'aquest final de festa hi destaquen Adrià Dilmé i Germà Negra. Dilmé dirigirà demà a les 8 Somnis Tereofònic, amb les quatre cobles tocant al voltant de la plaça Major, a les Fosques i amb centenars de bengales entre el públic i dilluns, A dos quarts d'onze, Germà Negra s'assumirà a les tres coples a la Festa de la Música per a Copla, en el Gran Concert de Sant Martirià.

Aquesta és una barreja totalment bèstia. L'Adrià sempre ha estat un dels impulsors d'aquesta nova festa major que fa vuit o nou anys que estem fent entre tots, però ell ha estat un dels màxims impulsors. I ell entén, també com nosaltres, la cultura popular, però feta des de l'arrel i feta amb qualitat. I ell pot cantar al seu grup que té Germà Negre amb copla. Hi ha hagut uns arranjaments adaptats precisament a coses que cantaran ell allà. Serà copla, segurament seran les tres coples, i ell cantant amb el seu grup de Germà Negre allà a l'escenari. Pot ser una explosió de colors allò que podem veure a l'art de Sant Martí allà dintre el pavelló.

Avui dissabte recupera Tordera el Maresme, una activitat que la pluja va obligar a suspendre la setmana passada. La Nostra Dança, que celebra 50 anys, vol formar la sardana més gran que s'hagi ballat mai en aquest municipi. La convocatòria és a les 6 de la tarda i la intenció és omplir el nucli urbà i els dos ponts sobre la Tordera amb una gran rotllana de més de 1.000 persones. La jornada acabarà amb una xocolatada popular. Maria Vila-Geliu és el president de Nostra Dança.

Ho hem preparat amb temps, les institucions són per internet, nosaltres volem tenir un control encara que sigui aproximat del nombre de persones que hi haurà i del nombre de persones que necessitem. L'objectiu és arribar a 1.000 persones pel circuit que pretenem. A més a més, obsequiem a molts participants amb una xocolatada posterior.

Aquest cap de setmana també hem de destacar-vos que Arbúcessi celebra a la Selva la festa del Flaviol, avui dissabte i demà diumenge, que arriba a la 42a edició. Des de l'any 85 a la trobada reuneix Flaviol Aires, balladors, estudiosos, constructors i tota la gent vinculada en aquest instrument en un cap de setmana per tocar i escoltar el Flaviol i també per compartir reportaris, coneixements i experiències. La festa, a més a més, vol reforçar la seva vinculació amb Arbúcies i la gent del municipi. Per això, durant tota aquesta setmana, el Flavio Laire i Lluís Marmi han visitat les dues escoles i l'Institut de la Vila. Pau Benítez és Flavio Laire i membre de la comissió de la festa del Flaviol.

Un dels puntals que ha tingut aquest any la comissió és que volíem retornar a Arbúcies la feina. El fet que ens acollin i creiem que un punt molt important era anar a les escoles i als instituts.

Alumnes han conegut de prop l'instrument i han treballat diverses cançons relacionades amb la castanyada que posaran en escena aquesta tarda en una festa popular a partir del 7. Abans, però, la programació ja haurà començat. Durant tot el dia funcionarà l'escola de joves Flavio Laires i a dos quarts de dotze, a la plaça de la Vila, hi haurà l'audició de sardanes obligades de la copla Lluïsos de Taradell i fins a sis solistes convidats. A les 4 de la tarda començaran els 27 anys col·loquis del Fabiol, la part més reflexiva i divulgativa de la festa. I al vespre hi haurà concert d'instrument convidat amb Didac Martorell i Àlex Ibáñez i Xerimies Desprat. Una de les singularitats d'enguany serà precisament descobrir la manera com s'entén i es toca el Fabiol a Mallorca.

Hem decidit fer una cosa una mica estranya, perquè també és un flaviol, però convidar uns flaviolares mallorquins i que ens puguin parlar sobre el flaviol mallorquí i també, doncs, si és un altre instrument o és el mateix instrument o com ho entenen ells.

La jornada d'avui encara s'allargarà amb flaviols de mitjanit i demà diumenge a les 10 del matí fins a les 2 del migdia la Fira de Lutiers i Productors Flaviolístics. Els músics ocuparan les places i els carrers d'Arbúcies i hi haurà cercaviela mallorquina. Mostra de valls i una gran roda de flaviols. La peça conjunta serà un fragment dels valls de Garrofins de Mollà, escollit per homenatjar el flaviolaire Lluís Peregreda. La 42ena festa del flaviol acabarà demà a dos quarts de cinc de la tarda amb el gran concert de totes les coples, colles i solistes participants.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets al mans amb Quim Rutllant a Catalunya Ràdio.

Anem fins a Rubí, el Vallès Occidental, perquè el foment de la sardana posa avui en marxa els seus actes, els actes del seu centenari, una commemoració que s'allargarà fins al febrer del 2028. A tres quarts de sis de la tarda a la plaça de Catalunya hi haurà ballar de sardanes del centenari amb la Copa Mediterrània i a les vuit del vespre, després de l'acte institucional i d'una conferència de l'historiador Josep Maria Soler Sabater, es presentarà el disc "Poker de canyes". Una formació integrada per quatre tenores, Enric Urtí, Lluís Alcalá, Kirs Egea i Gerard Montsec, acompanyats de Bateria, Guitarra i Baix, un projecte que porta la sonoritat de la tenora cap a un format poc habitual. Ens presenta la proposta a un dels seus membres, en Lluís Alcalá.

Sí, mira, això, el Poca Regaña es va sorgir a la pandèmia, perquè a l'Enric Urtí se li va acudir fer un arrancament del tema aquell dels Stay Homers, que va ser tan famós durant la pandèmia, i va agafar els seus dos alumnes, en aquella època el Tirza i el Gerard, per cadascú des de casa gravar-se i editar un vídeo. Llavors arrel d'allò també ell després va voler fer una mica de conya i es va gravar en quatre trajes diferents, disfressat de manera diferent, i va fer un arranjament de Josep Serra, que era de, no sé si era una polca, que havia arranjat en Jordi Molina, i llavors va fer aquell vídeo amb els quatre orties, no?, I llavors va dir, hòstia, però si això vull donar-li continuïtat, segurament lo bo seria que féssim quatre persones, no? Llavors ja tenia els seus dos alumnes i, bueno, no sé per què, pues va pensar en mi, em va trucar, em va explicar la idea, i arrel d'allò, llavors, doncs vam començar a fer arranjaments de temes famosos de tota la història, sobretot del pop i el rock, no?

Senzilla ramo d'estiu, desitges que el foc caliu. Admiro i em fas calor, arras i canyella.

No marxem de Rubí perquè si avui hi ha aquest concert i tota aquesta celebració del centenari de la Sardana a Rubí, demà diumenge a dos quarts de set de la tarda Maria Castell presentarà Solstici, el Teatre al Casino, un espectacle multidisciplinari dirigit per Enric Vilageliu que uneix música en directe, dansa d'arrel i imatges per reflexionar sobre el canvi climàtic i el paper de les dones en la transformació del món. La Maria Castell ens presenta aquest Solstici.

Doncs bé, jo us vinc a presentar Solstici, que és una proposta de cantautora, on jo canto les cançons del meu disc, acompanyada també de ballarines de les barres d'ençai de Rubí. I a més a més, amb tres músics, una de les quals és la Cati Plana a l'acordió, la Naima Ventura als teclats i la Marta Laporta a la percussió. Tot això és un conjunt de dones escena que ens ha costat molt, però que estem contentes de poder-ho fer. Jo no només em vull quedar amb la cançó del Tom 6 sinó que tinc moltes ganes que la dansa, en aquest cas dansa real modernitzada, estigui molt viva de l'escenari i que la gent no només vingui a veure un artista cantar sinó que també puguin veure la dansa en moviment. Jo penso que a través de la dansa pot arribar molt més al missatge del disc que és poder posar de manifest una emergència climàtica que és ben evident avui en dia. I a més a més que som les dones que tenim molt a dir en aquest món canviant.

Acabarem a Girona els gironers que ja estan de fires de Sant Narcís. Fins l'1 de novembre la ciutat desplegarà prop de 200 propostes amb un pes destacat de la música i de la cultura popular. Avui dissabte, per exemple, hi ha matinades amb la falera gironina, la cercavila i la penjada de la mosca, jocs tradicionals, la tronada de festa major i sardanes amb la copla ciutat de Girona. A la tarda arribaran els castells de vigília i a dos quarts d'onze de la nit corre foc dels diables de l'Unyà. Demà diumenge a dos quarts de dotze la plaça del Vi acollirà la Diada Castellera amb els Marecs de Sal, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró. A les cinc de la tarda, també demà diumenge, els Capgrossos de Girona recorreran el barri vell. Més endavant encara arribaran la Dracofarra, la pujada del Pilar de Quatre per les escales de la Catedral i la gran trobada gegantera. Les fires van començar aquest divendres amb una de les grans novetats de l'edició, un somni a fires, un espectacle de llum i música amb 300 drons sobre la copa, inspirat en els símbols de la imatgeria festiva de Girona. Quim Ayat, regidor de Cultura, ens parlava d'aquest espectacle.

Girona és una ciutat que vivim i compartim durant tot l'any, però és durant les fires quan aquesta manera de viure-les es fa especialment visible. Amb un somni a fires volem portar aquesta experiència també al cel i explicar a través dels drons una part de la nostra cultura, de les nostres tradicions i de tot allò que forma part de la manera que tenim de viure a Girona. Durant 12 minuts, el cel de la ciutat ens proposarà un recorregut per a algun dels símbols que formen part de les fires i del nostre imaginari. És una proposta perquè la puguem veure plegats mirant cap amunt i compartint un mateix moment.

Reveli l'efecte foc, amor, passió, calor, sentir, vibrar per no desfer-me quan estigui al teu costat. Desig fer por per fer, crear, volar, buscar, teixir camins per descobrir-te i despullar-te lentament. La sort de coincidir, l'atzar de ser tu i jo, l'aroma del teu cos, va fer de dicta el teu verí. La sal, l'arena, els pits, el vent dels teus cabells, somiar després de caure el sang entre les nostres.

Mirades furtives de complicitat, tensió en l'aire pura electricitat. Presa als teus lladis color vermell, d'entrar en contacte pell contra pell. Sent que ens devora un impuls animal, rodole per terra entre besos i arrats amb tu.

No és el neguit pesar que mos regua el malson, plorar dormir per no velar-te si me trau la soledad, pensar raonar la nit, cridar per no callar, brollar, brotar perquè es de vinga flor, llavor que vam sembrar la sort de coincidir, l'atzar de ser tu i jo, l'aroma del teu cos, ma fe d'adicta al tuberi, la sal, l'arena, els pits, el vent dels teus cabells, somiar després de pedres en entre les nostres mirades. Entre las nuestras miradas.

Si el cel els porta al llum, la mar els du a l'amor, tots dos s'abracen per crear petites mans. Si el flaire de la mar atrapa el blau del cel, cauran tempestes que paran de l'alegria sempre al nostre parc.

Mirades furtives de complicitat, tensió en l'aire, pura electricitat. Represa els teus llavis color vermell, d'entrar en contacte pel contrapel. Sente'ns devorar un impuls animal Rodole per terra entre besos i arrats amb tu.

Hem sentit la sort de coincidir, són els Diluvi. Dijous que ve seran aquests d'un tinyent a la Copa, dins les fires de Sant Narcís a Girona, en una nit on compartiran escenari en teràpia de xoc i els amics de les arts.

Nosaltres que arribem al final d'aquest Mans d'avui, dissabte, hem fet balanç de fira mediterrània, hem reconegut algunes de les propostes de dansa que hi vam poder veure i hem repassat també l'activitat d'aquest cap de setmana Rego al País. El Mans d'avui l'ha produït l'Andy Franco, el muntatge musical hi ha estat la Rosa Silloe i qui us n'ha parlat és en Quim Rullant. Acabarem amb Franzina, una sardana de Francesc Mas i Ros interpretada per la Copa Girona. Sardana i coble, que avui a dos quarts de dotze del migdia podreu sentir, amb la ballada de sardanes de les Fines de Sant Narcís, al passeig de Francina Boris de Girona. Que tingueu un bon cap de setmana, ens retrobem el proper cap de setmana aquí mateix, a Catalunya Ràdio, amb tota la real a la Ràdio Nacional.

SENSE ÀUDIO PARLAT