De tres amigues emprenedores a un fenomen viral: l'èxit de les Can Putades

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, com esteu? El Món de Demà ens espera. Avui comencem amb una història que sembla de pel·lícula, però és real.

Primavera del 2026, és a dir, fa mig any. Ens situem a l'Àrtic, a prop d'Esvalbard. Conjundilles noruegues situades entre Groenlàndia i Rússia. A l'exterior tot sembla en ordre, però sota l'aigua del mar, tres submarins russos es mouen amb molta discreció.

Perfecte, avisa els altres, prepareu l'arma. Recordeu, no volem deixar cap rastre, volem ser invisibles.

L'arma és secreta, però l'objectiu sembla clar. Els tres submarins russos volen sabotejar dos cables submarins de fibra òptica que permeten la connexió a internet i l'enviament de dades. Per sort, a milers de quilòmetres.

Submarins russos detectats a la zona d'Esvalbard. Activitat sospitosa.

L'OTAN va detectar la presència dels submarins i els va seguir durant un mes per esbrinar què hi feien. Finalment, va enviar vaixells i avions en una acció coordinada entre els Estats Units, el Regne Unit i Noruega, per disuadir-los de les seves intencions. Segons l'OTAN, volien sabotejar els cables submarins amb una arma secreta que no deixa cap rastre. Sembla una pel·lícula, però ha passat. Sabotejar aquests cables submarins hauria suposat una caiguda de la xarxa d'internet. Penseu que el 99% del trànsit mundial de dades viatja a través d'aquests cables. Vosaltres ho sabíeu? Avui en parlarem al Revolució 4.0 de seguida. Benvinguts al món de demà. Comencem a revolucionar-nos.

Avui al Revolució 4.0. Rebem tres amigues que són tot un referent en la creació de contingut en català. Són les Canputades. Parlarem de com la intel·ligència artificial pot ajudar-nos a buscar feina i a ser millors candidats amb Carol Lorenzo, directora d'Orientació Professional de Barcelona Activa, i Xavier Rodríguez de la Rúbia, cofundador i CTO de Blindstairs, una plataforma que utilitza la IA per ajudar a avaluar candidatures. Sabrem per què són importants els cables submarins de dades i per què els russos els intenten sabotejar amb Àlex Carballo, director de Vodafone a Catalunya i a l'Aragó. I al final del programa ens centrarem en descobrir com una ciutat connectada pot ajudar-nos a millorar la gestió dels nostres residus i a preparar-nos davant d'episodis d'aiguats i pluges torrencials. Amb Roger Comas, director de negoci de Nexus Geogràfic.

Fa una setmana 3Cat ha anunciat que crearà una vintena de canals temàtics a YouTube per arribar a nous públics. L'objectiu és reforçar una comunitat de generacions joves i adaptar-se als nous hàbits digitals de consum. En aquest entorn a Catalunya hi ha tres amigues que, com les tres bessones, s'han convertit en unes creadores de continguts referents. Al 3Cat hi han fet No Cardis, un videopodcast que ja té tres temporades on debaten sobre tot allò que els joves desitgen que algú els expliqui. La seva és una història d'emprendedoria i de com, amb un mòbil, una idea i sentit de l'humor, han sabut construir-se una comunitat i una marca.

I saludem a les tres camputades, la Ona Jou, la Joana Cabratosa i la Núria Simón, les camputades de Girona. Què tal, com esteu? Molt bé.

Que joves que sou, quina edat teniu? Jo en tinc, ara a punt de fer-ne 25, mira, el dissabte. Jo 25 ja fets. Jo ja 26. Com us definiríeu?

Hi ha molta gent que ja us coneix, però per a la gent que no us coneix, com us definiríeu? Què em diríeu? Nosaltres sempre diem que som creadores de contingut. Creadores de contingut?

Sí, y amigos. Ah, bueno, sí. M'he deixat aquesta forma molt important.

Molt bé, com va néixer aquest grup? Perquè primer us escoltem a les xarxes i ara m'expliqueu com va néixer la idea d'aquest grup.

Paraules catalanes que s'estan perdent i que volem tornar a fer servir. Botzinar per renyar algú. Quan algú ha fet algo malament i li dius t'hauré de botzinar o et botzinaré o he hagut de botzinar-lo.

A ver, també quan toquem el pito del cotxe també podríem dir no toquis la botzina. Seguim amb clenxinar, o anar enclenxinat, o totes les mil versions que pots fer d'aquest verb. A partir d'ara intentarem no dir, m'he fet un clínluc, no sé què, sinó que vaig ben clenxinada.

I per últim, una que ens encanta és estar empiocat, o estar pioc, que vol dir estar malalt. És que és boníssim, no és? Com va? Sí.

A veure, Camputades, aquestes tres noies, com vau convertir-vos en creadores de contingut, de renom? Com ha anat sorgint la idea? Qui m'ho explica? Jo mateixa, va.

Doncs mira, nosaltres vam venir ara fa set anys a Barcelona per estudiar les nostres carreres. I érem quatre noies que compartien pis i la Joana, que ja feia un any, perquè és un any més gran que nosaltres, que està aquí a Barcelona, estava tot el dia a casa nostra perquè, clar, érem les seves amigues i ella vivia amb altres noies amigues, però nosaltres érem les seves amigues i estàvem tot el dia compartint pis juntes. I va venir la pandèmia, que de cop les xarxes van començar com a no sé. Petar-ho, molt. Tothom feia vídeos i nosaltres vam sumar-nos al carro i vam fer un vídeo que se'ns va fer molt viral que nosaltres venim de la Garrotxa i no estàvem gaire acostumades a parlar castellà, de fet no ho estem gaire encara, i hi havia traduccions així espontànies que no ens sortien, com per exemple, jo què sé, dèiem com es diu pèsol en castellà? I no ho sabíem fer. És que no ho sé dir ni ara, de fet.

Garbanzo, jo ja 15 anys a Barcelona.

¿Cómo es diu? Guisante. Bueno, i doncs això, veus com aquesta cosa ens passava i va fer molta gràcia, tant els catalans dient-nos que feien pena com els castellans dient-nos que feien pena. I a partir d'aquí vam començar a penjar vídeos.

Molt bé. I com funciona? És a dir, viviu d'aquest grup? Quina és la vostra feina? Explica'm.

Sí, ara mateix vivim de fer publicitat per marques a l'Instagram. O sigui, nosaltres a l'Instagram fem. Quants seguidors teniu? 118.000. 118.000 seguidors? Sí. O sigui, fem el nostre propi contingut per xarxes, però aquest contingut no ens dona diners, perquè sí. Si alguna marca ens contracta, nosaltres fem un vídeo o un reel o el que ells vulguin, i això és la nostra font principal d'ingressos. Després, a vegades, també. Bueno, ara tenim una festa que es diu T'estimo. I ja està, no? Què passa d'aquesta festa que es diu T'estimo? A Girona? A Girona aquest divendres que ja haurà passat és increïble hem fet un concepte molt bonic perquè estimar està molt bé i pots trobar l'amor o venir amb el teu amor o enamorar-te o el que sigui o passar-te super bé amb els teus amics

i amigues i amb qui vulguis Tu vas estudiar periodisme, què és el que voleu fer? Què voleu ser de grans, ara us pregunto? No sé.

Què volem ser de grans? De moment, seguir sent amigues i seguir tenint un projecte juntes, això està claríssim. Nosaltres sentim que hem trobat el nostre lloc en aquest món fent això de campotades. Vam créixer en un moment això a la universitat, post-pandèmia, era un moment que hi havia moltíssima incertesa i vam decidir deixar les feines que teníem en aquest moment i apostar per aquest projecte. I ara ja fa gairebé, o no, ja fa quatre anys que estem vivint d'això. No sabem molt bé què ens espera en el futur, però sabem que estem superorgulloses del que hem creat, això segur.

Anem a escoltar-les amb més històries que expliquen aquestes tres noies catalanes a la xarxa.

Paraules catalanes al gimnàs. No diguis sentadilla. Digues escuat, com el limoni. No diguis mancuerna. Digues pesa.

No diguis tinc agulletos. Digues estic estallado o tinc cruiximents.

A més, vau tenir clar que l'objectiu també era la defensa de la llengua catalana, no? És a dir, heu plantejat també molt de contingut en català, sí?

O sigui, tant com defensa, és naturalitat, perquè és la nostra llengua. Nosaltres no sentim que estiguem, no sé, lluitant contra la llengua espanyola. No, simplement som catalanes i fem contingut, igual que ho fa una persona castellana en el seu idioma, nosaltres que som catalanes, exactament igual. Sí que és veritat que. Com que som de la Garrotxa, vam començar també fent molts vídeos sobre la nostra manera de parlar, potser una mica diferencial de l'àrea metropolitana, que feia molta gràcia, hi havia moltes paraules que la gent no estava acostumada a sentir, o no sé, els nostres deixos garrotxins que tenim, i a partir d'aquí també vam començar a fer molt de contingut relacionat amb la llengua catalana, però no en el sentit de militància, sinó de.

No, simplement perquè és el que sempre ens ha sortit. Mai ens hem plantejat, hem de fer el contingut en castellà? No, perquè si mai nosaltres hem parlat en castellà, seria la cosa més estranya del món que de cop ens poséssim a parlar en castellà.

Bueno, i que fèiem contingut al final del que vivíem. Si nosaltres anàvem a la universitat, parlàvem amb gent catalana i de cop dèiem qualsevol paraula i no ens entenien, per nosaltres era molt curiós i d'això n'acabàvem fent un vídeo.

Exacte. Era com natural. Aquest estiu heu sentit parlar de la crisi dels influencers, ha parlat d'una de les raons d'aquesta crisi, el fet de presentar anuncis o publicitats camuflats com a continguts. Com heu viscut? Vosaltres, us ha afectat d'alguna manera? Què en penseu, també, d'aquesta part dels influencers?

O sigui, jo crec que això ha passat perquè hi ha molts influencers que tenen milions de seguidors i són milionaris o tenen moltes cases que no són conscients del seu privilegi i després diuen coses per Instagram que la gent es queda, però tu en quin món creus que estàs visquent? No tant per fer publicitat, crec. Nosaltres no ens hem sentit gens.

És que tampoc ens considerem com influencers, al final hi ha una mica de diferència entre ser influencer i ser creadora de contingut, i sí que és veritat que hi ha moltes influencers que creen contingut, però al final elles es dediquen a ensenyar la seva vida, ensenyar les seves cases, ensenyar la seva família, i és això que diu la Núria, que estan com tan fora del que és el món i com està ara mateix la societat, amb tots els problemes de vivenda, de mil altres problemes que hi ha, que no són conscients del seu privilegi, i deixen anar coses, que la gent s'enfada. Clar, i es cansen. Clar.

Anem a escoltar més contingut d'aquestes influencers que han putades.

D'on ens han dit que som? Pel nostre accent. El més típic, ens diuen moltíssim, és si som dels sesillos. Però pel nostre neutre. Clar, nosaltres veiem una claríssima diferència. Ho veus des de fora i jo sí que penso que la sonoritat és bastant semblant com el.

Vull dir que és bastant un elogi perquè és senyal que no ens ha canviat gaire l'accent.

En segon lloc, i això és un tema que a mi sempre em descomposa, és que em diguin si soc de Lleida. A veure, tenim accents pràcticament oposats. O només has sentit el parlar de Barcelona, que no ho puc entendre com. Algú de Lleida que parla a Xina, et confons i et penses que som com els de Girona que parlem completament diferent. És un tema que m'explota

el cap. Per últim, un altre que ens diuen bastant és de Vic, que personalment no m'afecta perquè sento que és bastant similar, però realment és diferent.

És molt diferent. Diuen com, hola. Ells dirien culot, i nosaltres diem culot. No diferenciem l'o, i en canvi ells sí que fan molt. Escola per l'o.

A veure, Girona, Girona, què us diuen els vostres fans, els vostres seguidors? Què us diuen de vosaltres? Què em diries? De nosaltres.

A les seguidores, les fans. Que són molt simpàtiques.

Ah, bueno, sí, moltes vegades, sobretot quan ens trobem al carrer, ens diuen com, ua, sou iguals. Que això, clar, per nosaltres és normal, perquè evidentment som iguals, però sí que em xoca que la gent li xoqui que siguem iguals.

També l'humor és un altre dels vostres punts forts. En aquest vídeo, per exemple, parleu de les línies vermelles.

Red flag és gravar-te pel carrer caminant com si fossis l'única persona que hi ha en aquest món.

Perdona, una red flag és dir red flag en anglès. Perdona,

els draps bruts es renten a casa, eh, nois? Avui us portem maneres de dir red flag en català. La número 1 és mala piganya, que és una cosa que sempre hem dit a la Garrotxa. La meva preferida és aquí t'hi faràs mal,

marxa corrents, no t'hi quedis. Jo us proposo gomet vermell. Per nosaltres és una paraula d'antes perquè ja ens la deien a la guarderia. I manera número 4, motxilla plena.

Perquè les red flags són els eixos de tota la vida. I els ixos es posaven a dintre la motxilla. Per cert, si voleu que fem el vídeo dels ixos, deixeu-nos-ho a comentaris i ja farem un altre vídeo.

Au, adeu. Gomet vermell, eh? M'ha agradat molt això. És cert que l'humor permet parlar gairebé de qualsevol cosa, però no totes les bromes provoquen la mateixa reacció. Com decidiu vosaltres posar els límits o aquestes banderes vermelles?

Sí, jo crec que la nostra vida personal no és una gran bandera vermella, però sí que és una cosa que no estem acostumades a fer. Com que som tres amigues, ens hem acostumat molt a parlar de la nostra amistat i no com aprofundir amb la vida de la Joana, amb la vida de la Núria. Sí, o també parlar.

O promocionar, per exemple, coses de tatuatges, o coses del físic, depilació. Encara que jo ho pugui fer, o el fum, ja no ho promocionarem, perquè al final és com que estem incitant a que l'altra gent ho faci.

Molt bé. Doncs ja que heu tret la idea del gomet vermell, vull plantejar-vos ara un repte. Us diré un seguit de noms i vosaltres heu de decidir si li poseu gomet vermell o un de verd, d'acord? A veure, viure amb les amigues i també treballar-hi. Gomet verd o vermell? Gomet verd, clarament. Les tones. Ens ha anat prou bé. O sigui que funcionar com una empresa us ha anat bé. Millor improvisar que tenir-ho tot guionat. Gomet verd o vermell?

Verd. I vermell. A mi m'agrada tenir una mica de planning.

O sigui, però teniu guió quan treballeu vosaltres o no?

Depèn, depèn del vídeo. I depèn del vídeo ens agrada més amb guió o sense. Però feu guions, també escriviu, eh? Sou guionistes, eh? Sí, sí, sobretot en public.

Molt bé. Els haters, també són audiència, Gomet, verd o vermell? Verd. Un comentari negatiu us pot fer canviar la idea? Un vídeo us ha afectat a vegades als haters? Sí, 100%. I què? Què us ha passat amb els haters quan us ha afectat?

Com ho heu superat? Res, o responent, o contestant una mica. Contestant, o plorar una miqueta, o O deixant passar res.

Al final, un dia t'afecta i l'endemà ja no, realment.

Haver de marxar del poble per estudiar o treballar, gomet verd o vermell? És un privilegi, però verd. Verd, eh? Que us diguin influencers, gomet verd o vermell?

Vermell, o sigui. Gomet neutro. Neutro, sí. Què us agradaria?

Com és la definició? Què us agradaria que us digui?

O sigui, a mi el que em fa ràbia és la càrrega negativa que hi ha a la paraula d'influencer, que és influencer, influencer. Llavors, preferir que em diguin creadora de contingut que no té aquesta càrrega tan de. Però no tant. No tant, per això.

Molt bé. Què publicitat d'una marca que no faria servir si no et paguessin? Gomet verd o vermell? Depende del company. Depende de la marca. Sí. Sí. Acceptar que la marca us demani canviar una broma perquè no li agrada, gomet verd o vermell? S'ha de fer verd. Crea avatars vostres amb intel·ligència artificial i que facin ells els vídeos. Verde o vermell? Vermell. Fa por. No us agrada la intel·ligència artificial?

A mi em fa por, o sigui, el xat GPT encara si li vols preguntar què m'ha sortit al braç en vez d'anar al metge, vale, però A mi els robots i tot aquest tema em té cagada de por.

No, però justament el de fer-ho servir com a metge també és molt perillós. No, en general. No us agrada, eh?

Sou joves que no us agrada la IA. Exposar la vida privada per connectar amb l'audiència. Gomet verd o vermell? Vermell. Vermell, eh? No parleu de la vostra vida privada. I parlant d'explicar coses vostres, aquest és un vídeo vostre explicant coses ràndoms de vosaltres.

Coses molt ràndoms que no sabies de nosaltres. Jo per saber si una paraula porta accent o no porta accent faig servir la normativa. Agudes, planes i esdrújules. A la Joana especialment li fa molt de riure. Però a mi em sembla una cosa bastant normal.

Riure, tio. A veure, padrí. Per què padrí porta accent? Perquè és aguda i acaba amb vocal.

És que això és. Va, Núria, quina diferència hi ha entre un iat i un diptong? Un iat és Núria, que Núria és esdrúixola, perquè la tònica és la primera vocal, és Nú-ri-a. I com que hi ha dos vocals, les dues vocals es separen i formen dues síl·labes, i això és un iat. En canvi, el diptong és quan les síl·labes no es separen, vull dir, les vocals no es separen i formen part.

Vosaltres, que sou tan joves, ara us fareu una pregunta més de reflexió. A veure, amb qui us heu emmirallat? Qui admireu? Quines, no sé si són noies de les xarxes, comunicadores, periodistes, amb qui us agrada? Siguin de Catalunya, d'Espanya Internacional, amb qui us heu emmirallat? Què en diríeu?

És que, a mirallar-nos, o sigui, trobo que som bastant diferents a tot el que hi ha a les xarxes, perquè, bàsicament, almenys quan vam començar no hi havia un grup d'amigues i, no sé, trobo que el nostre contingut és molt complicat que s'assimili a algú altre, perquè és molt diferent fer contingut tres persones que el contingut una persona. Igualment. Hi ha gent superpotent a Catalunya i no sé, podria començar a enomenar gent que em sembla una crac. Digues, digues, digues, dos o tres.

No, però sí que tenim els referents que hi eren quan nosaltres vam començar, com la Juliana, en Sir Joan i tots aquests. Sí que eren els que nosaltres. La Juliana Canet, que treballa a Catalunya Ràdio. Ens emmirallàvem per molt que. Són els que coneixíem,

a més que nosaltres ho féssim. Sí, veiem un sostre. O sigui, són els que van fer-nos creure que algo així era possible. Sí. Jo que penso.

Però clar, sí que és veritat que com a grup això no ens hem emmirellat, a no ser que ens emmirelléssim amb les Kardashian, no hi ha com un grup de.

No, jo crec que miràvem com que viure de la creació de contingut era possible. I no sé, hi ha molts creadors de contingut en català que m'agraden.

Clar, també som tres i al final a cadascú, no? Tenim els nostres propis referències dintre d'aquest món. Els teus quins són? Els meus? Ui, en tinc moltíssims. Doncs digue-me'n tres. Tres? Ai, ara m'he quedat temblando.

Nenes, ajudeu-me que penso. A veure. A veure, espera-te, catalans. Bueno, jo et diré que la gala Castelltor m'agrada molt els vídeos que fa. M'agrada després així més tema de moda la Jordina Cot, m'agrada molt sobretot com edita els seus vídeos i tot el que explica. I la. L'Aila Madison. I la Tania Carretero. Ai, sí. També un molt crac.

Molt bé. Escolta'm, al futur, no us imagineu, 2026, d'aquí 10 anys, què us agradaria que passés? O no agradaria que estigués camputades? Un programa de ràdio, un programa de televisió, un videopodcast, a les xarxes, contingut. Què us agradaria?

Doncs mira, qualsevol del que has dit estaria molt bé. Ara, qualsevol altra opció en la que puguem seguir juntes també estarà molt bé. La nostra idea és anar tirant, anar tirant endavant, anar veient. Som molt joves i tenim moltes idees.

I ser feliç. I ser feliç i estar juntes, sí, i tenir salut. Molt bé. Tu on t'agradaria ser-hi? Què t'agradaria que passés?

A mi m'agradaria que. Sí, que no ens enfadem mai.

És veritat, això. Sí, que és molt complicat. Ha passat alguna vegada, però ho heu fet les pautes. Sempre, sí.

Jo crec que és complicat, però no és tan complicat. Jo, de veritat, no m'imagino mai que poguéssim acabar enfadades com per enfadar-nos per sempre, saps? Crec que, en plan, totes faríem l'esforç com perquè això no passés, saps?

Molt bé. Doncs escolta, m'agrada molt conèixer la Núria, la Ona, la Joana. 25 anys? En una mitjana, sí. En una mitjana. Moltes coses us queda per fer. Moltes gràcies per venir a explicar el vostre fenomen a les xarxes del Revolució. No hi ha dubte que aconseguir ser virals a les xarxes d'una forma constant és una feinada i també un mèrit que exigeix, sobretot, originalitat, humor, molta dedicació. Jo us desitjo molta sort. Què passarà els pròxims anys? Jo crec que quan hi ha talent, treball i tenacitat s'aconsegueixen coses. Per tant, ara us toca a vosaltres seguir ramant i gràcies per venir al Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio.

Moltes gràcies a tu.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0. El món de demà, amb Chantal Llevina.

Netflix ha anunciat aquesta setmana l'acomiadament de quasi 1.000 treballadors. Serà el seu reajustament de personal més gran des del 2022. Buscar feina de vegades és una necessitat i d'altres pot ser una il·lusió professional. És a dir, pots tenir feina i buscar-ne una altra que t'encaixi més, si com sigui a l'hora de buscar feina potser t'ha passat pel cap demanar-li ajuda a la IA. I aquesta setmana s'ha celebrat precisament a Barcelona el Saló de l'Ocupació i un dels seus punts entre els ha sigut precisament aquest. Com la IA està canviant la manera de buscar feina? En parlem. I per parlar d'aquest tema hem convidat la Carol Lorenzo, que és directora d'Orientació Profesional de Persona Activa. Benvinguda, què tal? Bon dia, Xantal. I Xavier Rodríguez de la Rúbia, cofundador i CTO de Blysters, una plataforma que utilitza l'EIA per ajudar a avaluar candidatures. A veure, Carol, comencem per les persones que estan buscant feina ara mateix. Fan bé d'utilitzar la IA per trobar feina?

Ens pot ajudar, sí, a buscar feina? Sí, i tant, que ens pot ajudar a buscar feina i fan bé d'utilitzar la intel·ligència artificial per buscar feina. Però el que és important, cal saber com utilitzar-la i fer-ho bé. Actualment, més del 80% de les persones que estan en aquests processos de recerca de feina ja l'estan utilitzant, però han de ser molt curosos i conèixer quina estratègia per utilitzar-la amb el màxim profit. Si la sabem utilitzar, sabem que podem ser més eficients, podem enviar més candidatures en menys temps i a la vegada també som més eficaços perquè podem tenir més oportunitats i arribar a més entrevistes de feina. Clar, ens explicaràs com,

tota la gent que estigui buscant feina, com, perquè el Xavier, a més, té una plataforma que fa servir la IA per avaluar aquests candidats, no? Posem-nos a la pell d'una persona que busca feina, que no és un moment fàcil, que és un moment psicològic complicat. Quines tres coses li diries, no?, que tinguis en compte a una persona que busca feina a l'hora de presentar la candidatura, no?, Doncs ja que estem parlant de la IA,

li suggeriria que la utilitzés com a un entrenador personal per practicar les entrevistes en diferents idiomes, per que li ajudi a veure quines són les seves capacitats i a quines feines podria encaixar. També, evidentment, per deixar el seu currículum més maco però sense amaguillar-lo. I després, efectivament, revisar tot bé que no t'estiguis dient res que pugui ser incert i que després et pugui generar un problema a l'hora de tenir l'entrevista.

Clar, perquè si ara dius mentides, la IA també té les teves dades i pot dir, mira, aquest senyor ha dit una mentida, no? Per tant, quina eina dia li recomanaries per millorar la seva presentació com a candidat? Us dic, els dos, sí?

Jo crec que les ies generalistes que hi ha, el CLOT, el GPT, van bé, depèn del que vulguis fer. L'important és com l'utilitzes, no l'eina que utilitzes.

Claro, la IA et pot redactar un currículum molt atractiu, però també pot acabar fent que tots els currículums s'assemblin, no? Com podem aprofitar sense perdre la personalitat de cada un?

De fet, l'IA ens ajuda en tot el procés de recerca de feina i en tot el procés d'un procés de selecció. Per exemple, des de conèixer el nostre mercat de treball en el que ens estem adreçant, el nostre sector professional, quines són les tendències d'ocupació en aquell sector, quines són les competències que es demanen, quins són els experts que estan parlant sobre aquell sector i que ens poden pistar molt de quines són, per exemple, empreses que estan demanant aquell perfil professional. Fins i tot ajuda a identificar les ofertes de feina. I després, per altra banda, ens ajuda a fer eines de contacte amb el mercat de treball molt més potents i que ens ajudin molt més a posar en valor la nostra candidatura. Des de redactar el currículum, que potser aquest sigui el cas més conegut, però també ens pot ajudar a millorar la nostra visibilitat a les xarxes socials amb els nostres perfils professionals. Digitals. I com no, i ara deia el Xavier, molt important ajudar-nos a entrenar l'entrevista de feina, que és un moment que sempre ens posa com nerviosos, sempre és un moment d'inquietud. I com podem entrenar-la? Doncs això al final és com tot amb la intel·ligència artificial. És el nostre company, la nostra companya en aquest cas, i el que hem de saber és interactuar amb ella i iterar. Hem de parlar, d'establir un diàleg amb la intel·ligència artificial. No si valen fer-li una pregunta o fer-li una petició o una comanda i que ens respongui i quedar-nos amb aquella resposta, sinó el que és bo és donar-li informació en el cas que estiguem buscant una feina. Doncs a qui som nosaltres com a professionals? Què és el que ens interessa? Què és el que hem aconseguit durant la trajectòria professional? Quins són els nostres punts forts? I a partir d'aquí, anar-la acompanyant de dir, doncs mira, si m'interessa amb aquesta oferta de feina i amb tot el que t'he explicat, ajuda'm a crear aquest perfil o aquest currículum que ajudi a posar en valor tot això que encaixa en aquesta oferta de feina i per tant en el que està demanant aquesta empresa que hi ha al darrere de l'oferta.

La teva plataforma, Xavier, ajuda a seleccionar persones, no? Com funciona la plataforma i quines decisions continuen en mans dels professionals de recursos humans i quina de la vostra plataforma?

Doncs mira, totes les decisions segueixen sent dels responsables de recursos humans. Nosaltres el que els ajudem és quan s'obre la vacant, és ajudar-los a definir uns requisits o uns criteris objectius per fer l'avaluació i que després serviran per fer l'avaluació de totes les candidatures de forma equitativa. Llavors, aquests requisits ens ajuden a després fer un backup de totes les avaluacions amb una evidència concreta, ja sigui el currículum, documentació, les entrevistes, etc. Tot es va retroalimentant constantment i va xocant contra aquests objectius, contra aquests criteris objectius per realment tenir una avaluació objectiva i que l'empresa pugui decidir en base a evidència, no en base a identitat o a viatgesos.

Perquè m'han explicat que una de les vostres propostes és ocultar dades sociodemogràfiques d'edat, gènere o nacionalitat, sí? Sí, és així.

És que la intel·ligència artificial és exponencial en els nostres viatges i el que fa és discriminar massivament la gent si no fem això. Llavors, no només amaguem totes les dades personals, sinó que reescrivim tota la informació que li arriba a ella i. Juntament amb el sistema d'avaluació objectiu aconseguim que no infereixin en els resultats les dades sociodemogràfiques.

Perquè, Carol, què és això que em diuen també dels sistemes ATS que gestionen i filtren candidatures?

Com funciona? Sí, són eines, és un software que utilitzen les organitzacions per tal de gestionar totes les candidatures en un procés de selecció, ajudant sobretot a fer aquesta criba curricular. I després també a fer tot el seguiment d'aquella candidatura en les diferents fases, en les diferents proves de la que consta un procés de selecció. De fet, nosaltres a Barcelona Activa tenim activitats en concret per ajudar a fer currículums que superin aquest cribatge primer que fan aquests sistemes els ATS.

Clar, és que a vegades la IA no detecta el talent de tot, perquè a vegades no tothom sap explicar bé el seu currículum, no? Correcte. Llavors, què passa? Com detectem aquest talent que no s'ha explicat bé?

Nosaltres, quan algú no ha demostrat o no s'està explicant bé, no posem que aquella persona no compleix aquells requisits o aquells objectius, sinó que posem que manca informació. Llavors nosaltres automàticament busquem aquesta informació amb la candidatura o li diem a l'empresa que cal investigar més sobre aquella part.

Ja, escolta, és molt interessant, perquè clar, és que ara tots quan anem a buscar feina o la gent que va a buscar feina, l'AIA entra en joc. L'altre dia dèiem, l'AIA entra en campanya, ara l'AIA entra a l'hora de buscar feina, per anar acabant, titular final, què diríeu? Que l'AIA és important a l'hora de buscar feina. És clau. És clau.

És clau, eh? I tu diries que ara. És clau per arribar a més oportunitats professionals, però sobretot cal aprendre a que sigui eficient amb nosaltres. I per això cal saber parlar, interactuar amb la IA.

Doncs buscar feina és un repte que demana paciència. En cert, i avui hem parlat de com està canviant aquest procés, que està molt bé, que jo crec que no hem d'oblidar que darrere dels currículums hi ha persones i que el més important són les seves persones, la seva capacitat de contingut que té, però la seva actitud també, l'actitud a la feina. Per tant, m'ha encantat. Carol Xavier, conèixer aquesta manera del futur de trobar la feina. Felicitats. Gràcies.

A Catalunya Ràdio 3CAT Revolució 4.0 amb Chantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0. Punt de xarxa.

Hem escoltat la història al principi del programa. Aquesta primavera passada vam saber que diversos països aliats de l'OTAN van detectar tres submarins russos entrenant-se per sabotejar dos cables d'internet que estan sota les aigües de l'Àrtic. I ara fa una setmana i escats vam llegir la notícia que l'Iran amenaçava detallar els cables submarins d'internet que travessen l'estret d'Ormuz si tornava a patir atacs per part dels Estats Units. Pot ser que pensem que aquestes notícies no ens afecten, però no és així. Avui ho descobrirem de la mà. De l'Àlex Carballo, director territorial de Vodafone Catalunya i Aragó. Àlex, què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. Escolta, a veure, aquests cables submarins són imprescindibles en el nostre dia a dia? Per exemple, quan enviem missatges de WhatsApp i no en som conscients.

Doncs són molt més imprescindibles del que ens creiem. Efectivament, quan tu envies un WhatsApp. O fas una videotrucada, o et connectes a Netflix des del mòbil, doncs aquestes dades viatgen a través d'uns cables de fibra òptica de l'amplada d'un avantbraç, més o menys, que connecta els diferents continents del planeta. De fet, el 99% de les dades que s'envien entre continents van per cables sumarins.

Això la teníem. No som gaire conscients, perquè no hem vist aquestes obres. Jo crec que té poc glamur,

però al final és la columna vertebral d'internet.

Ja, o sigui, perquè el recorregut d'un missatge que surt del mòbil fins que arriba a l'altre costat del planeta, molta gent està convençuda que tot això va via satèl·lit, no?

No, doncs mira, a veure, fem una mica el recorregut així senzill, no? Quan t'envies un WhatsApp, què passa? Doncs des del mòbil surten unes ones electromagnètiques, unes ones, que van a una estació mòbil que hi ha en algun terrat o hi ha una torre que rep aquestes ones. A partir d'aquí, aquestes ones passen pel que es diu per la infraestructura de l'operador terrestre, va passant d'antena a antena i molt probablement es converteix d'ona electromagnètica en fibra òptica, en llum, i la clau és que arriben a unes centrals de cables, que diem que és. Seria com un búnker a la costa. I aquí entren dins l'aigua i entren amb un cable de fibra òptica en forma de polsos de llum perquè et facis una idea van a uns 200.000 km per segon. Aquestes dades. I. Aquestes dades se'n van a un altre continent i després tornen. Fan el mateix recorregut a la inversa. Bàsicament, perquè et facis una idea. Quina profunditat estan? Aquí depèn de l'oceà, però a centenars de metres de profunditat, sí, sí. Ai, perdona, qui decideix per on passen?

Tu dius, eh? Qui els construeix? Qui els paga? De qui són propietats? I qui decideix per on passen.

A veure, de qui són propietat? Aquí bàsicament hi ha quatre grans constructores de cables submarins, que són Subcom, Alcatel, NEC i HMN, que són empreses privades, i bàsicament qui contracta el servei d'aquestes canonades, d'aquestes fibres, són consorcis d'operadors, perquè pots imaginar que el cost d'aquests cables és elevadíssim, I darrerament, les grans tecnològiques. Estan apostant per construir els seus propis cables. Estem parlant d'Amazon, Meta, Google, etc. Després podem parlar de per què els construeixen, perquè té molt de sentit. Llavors, on es construeixen? Doncs jo et diria que aquí hi ha tres claus fonamentals per decidir per on passen. Seria la geoestratègica. La tècnica i l'econòmica. Bàsicament, tu no desplegues en zones on siguin volcànicament actives o zones de pesca important, perquè no passen, però el clau és la diplomàcia. És a dir, tu al final has de passar un cable per aigües territorials d'un país. Per tant, aquí has de demanar permís. Llavors, permís és la clau principal.

I una pregunta clau, Alex Carballo, a veure, ¿Catalunya té un paper rellevant en aquest mapa de cables submarins? És a dir, ¿ens pots fer algun exemple de cambre concret que arribi, passi per Catalunya, que connecta?

Doncs molta gent no ho sap, però som un hub molt important. Del Mediterrani Occidental en hubs de centres de cables. De fet, jo crec que hi ha tres factors de Catalunya que el fan rellevant, que és la geopolítica en el sentit que estem geogràficament ben situats, segon, tenim un ecosistema tecnològic important, I tercer, tenim un port de primera categoria. Per mi aquestes tres coses són fonamentals perquè Catalunya esdevingui un hub rellevant. De fet, estem competint amb l'altre hub del Mediterrani que és Marsella. Llavors, què hem de seguir fent per ser més rellevants? Doncs seguir invertint. De fet, em sembla que el 2022 la Generalitat va posar 10 milions d'euros per millorar. El centre de cables, que no sé si la gent ho sap, els nostres oients, que tenim a Sant Adrià del Besòs. A Sant Adrià del Besòs tenim un hub molt important. A Sant Adrià del Besòs, eh? De fet, jo he vist que a Sant Adrià del Besòs la conec bé, crec que l'aposta municipal ha sigut molt important. I com a dada, a Sant Adrià del Besòs passa el cable més llarg del món. Això és titular, eh? Perquè molta gent no ho sap, això. Té 45.000 quilòmetres de llargada. És el cable que es diu Tu África i que bàsicament connecta Europa-Àfrica i l'Orient Mitjà.

Doncs aquesta dada és interessant, perquè, clar, és a dir, sabem, per exemple, que la Comissió Europea ha impulsat un pla per reforçar la seguretat d'aquests cables, diu la Comissió que els cables de dades transporten molt de tràfic, i serà suficient perquè, clar, a vegades hi ha amenaces, parlàvem d'amenaces iranianes, sabotatges russos, és a dir, és molt important també la seguretat d'aquesta infraestructura. Absolutament.

De fet, de fet, A finals del 24 va haver-hi, de fet, una escalada sense precedents a nivell de seguretat dels cables submarins, sobretot en el Mar Bàltic. Crec recordar que el novembre del 24 es van tallar dos cables importantíssims, un que unia Alemanya amb Finlàndia i un altre entre Suècia i Lituània, i teòricament va ser un vaixell xinès. Que, segons vam dir, va arrossegar l'àncora i el va trencar. A veure, és difícil d'aprovar aquestes coses, jo crec més amb les causalitats que amb les casualitats. Després, al desembre del 24, també va haver-hi un tall important d'un patruler rus del cable que uneix Finlàndia amb Estònia, I al gener del 25, entre Suècia i Latònia, també es va trencar un. Per tant, aquí és on la OTAN i la Unió Europea va dir, ep, aquí està passant alguna cosa. Llavors, la Unió Europea té un programa que es diu Haste, de les sigles, si no recordo malament, Hidden. Haste is Hidden Endurance and Integrated Technology Submarine, que bàsicament és una tecnologia pròpia desenvolupada per la Unió Europea de videovigilància de cables submarins. Déu-n'hi-do.

I escolta, Àlex, que sembla que les grans tecnològiques, és a dir, Google, Meta, Amazon, estan construint també els seus propis cables. Això no sé si és bo o dolent per la ciutadania. Què en diries?

Ara faré de gallec aquí. Doncs és bo i dolent a la vegada, sota el meu punt de vista. Bo, per què? Doncs perquè aquestes empreses inverteixen molts calés i, per tant, es veu millorada la qualitat del servei que presten els seus clients. De fet, mira, Meta té un projecte que es diu Waterworth. Que bàsicament serà el cable submarí més llarg del món. Si abans dèiem que hi ha Alto África, que són 45.000 quilòmetres, el Waterworld serà 50.000 quilòmetres i unirà els cinc continents. Estan en ello, els de meta. I segon, Google té més de 30 cables propis. Dels 500 que n'hi ha arreu del món, 30 són de Google. I em preguntes, i per què? Per què els volen? Bàsicament jo et diria que per dues coses, per control i per cost. M'explico. Al final, tu quan passes moltes dades per aquests cables, si els cables són teus, no pagues peatge. I clar, quan el 60% del tràfic mundial d'internet el generen Meta, Google i Amazon, doncs té tot el sentit que aquesta gent construeixi cables perquè l'eficiència en costos és extraordinària.

Molt bé. Doncs, escolta, per acabar, Catalunya es pot consolidar, com deies, Àlex, amb un hub digital, els cables submarins són molt importants, són la clau de tota la tecnologia que necessitem, ja a través del mòbil, a través de la intel·ligència artificial, i ara, quan envio un missatge, per exemple, hem de ser conscients que passen per aquests cables submarins, no? Àlex, per acabar, quin titular faries?

Doncs jo et diria que són absolutament rellevants els cables submarins, i ho aterro a Catalunya, perquè jo et diria que sense cables submarins no hi ha centres de dades, sense centres de dades no hi ha núvol sobirà, i sense núvol sobirà no hi ha sobirania tecnològica a Catalunya i a Europa, i per tant hem de seguir en aquesta línia.

Molt bé. Àlex Carballo, director territorial de Vodafone Catalunya i Aragó, gràcies per venir al Revolució i explicar tot el que tenim a sota el mar, que no som conscients. I aquests cables de tants, 45.000 quilòmetres. El futur passa per aquí. Gràcies. Gràcies a vosaltres.

Dos dies, els dissabtes quan vulguis a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Estem vivint una tardor de pluges torrencials a Catalunya i els aiguats han tornat a posar sobre la taula la vulnerabilitat dels municipis afectats. La Generalitat ja ha anunciat una inversió de 75 milions d'euros oients en ajudes i la pregunta que volem fer-nos avui al Revolució és com han reaccionat les ciutats intel·ligents o com han de reaccionar les ciutats intel·ligents en aquesta situació. És a dir, com les dades, que n'hem parlat tant i tant de temps durant tants anys, ens han d'ajudar a detectar, per exemple, inundacions i també la manera de gestionar els residus que s'hi generen. Avui en parlem amb el Roger Comas, director de Nexus Geogràfics. Què tal, com estàs? Molt bé, molt content de tornar a estar aquí al Revolució. A veure, comencem amb una cosa que tots fem cada dia, llançar les escombraries. Perquè ara s'ha convertit en un repte tecnològic per a les ciutats, per a l'Ajuntament. Com ha canviat la gestió de residus en els darrers anys i com ho podem fer millor?

Doncs s'ha convertit en un repte tecnològic primer perquè és un sector que tecnològicament parlant se'ls havia descuidat molt durant molts anys, eren els que recollien les escombraries. Però a la vegada també són el contracte més gran o dels més grans que ha de gestionar un ajuntament. Llavors, a mesura que va anar generalitzant-se el concepte de ciutat connectada, ciutat intel·ligent, se'ls va començar a posar en el punt de mira perquè es pugui millorar l'eficiència del servei utilitzant la tecnologia. I un altre punt molt important és que des de fa 4 o 5 anys hi ha un nou marc legal, que és una llei espanyola, que obliga l'Estat i per tant els municipis a assolir certs KPIs, certs indicadors de reciclatge que estan molt lluny de la realitat d'avui en dia. Per tant, això implica que hem de millorar com es recull i com reciclem i això ha sigut un catalitzador que ha accelerat aquest canvi.

Com s'ha millorat? I quines dades necessita un ajuntament per saber si funciona bé? Ara m'explicaràs també a quants municipis de Catalunya ja està funcionant així, està funcionant bé, però com funcionen aquestes dades i aquesta tecnologia?

Hi ha tecnologia a diferents nivells. La més bàsica seria posar un GPS en un camió per poder seguir les rutes que fan els camions i així les ciutats poden controlar si segueix el que s'ha planificat i per quins contenidors passa i per quins no. També hi ha uns sensors que detecten la recollida dels contenidors i quin pes tenen. Això et dona indicacions de cada zona, quins són els residus que se dipositen més, quins els que menys. Llavors, si anem una mica més enllà, inclús hi ha sensors d'emplenat en els contenidors. Per tant, permet optimitzar rutes i només anar a buscar aquells contenidors que realment cal passar-hi. O fins i tot càmeres amb intel·ligència artificial que es posen als camions que detecten si hi ha residus al voltant del contenidor. Per tant, vol dir que aquell contenidor ha sigut desbordat o s'ha sobrepassat el nivell. Alguns d'aquests casos els estem treballant ja en diverses ciutats de Catalunya. On esteu, per exemple? Per exemple, Vilaseca, Tarragona, Viladecans, Calonge, més a la zona de Girona. I ja pots saber quina ciutat ho està fent millor? La que està fent millor la recollida és Manlleu. Manlleu? Manlleu. Estic d'acord, això. Per què Manlleu? Per què? És un exemple d'èxit perquè fa anys van implementar un model de porta a porta a tota la ciutat. És la ciutat més gran que té un model complet de porta a porta i està comprovat que el porta a porta està al voltant del 80% de recollida selectiva, mentre que altres sistemes estan entre el 40 i el 50%.

Ja, perquè això de la recollida selectiva de moment no té un sensor, no? De moment no. Té un sensor perquè se sàpiga si?

Correcte. En el cas del porta a porta, cada un dels bujols, dels contenidors que té cada persona a casa, té un xip. Que el treballador quan passa a recollir-lo es llegeix i per tant saben quan han passat per casa teva i quan no i com tu et comportes com a ciutadà.

Clar, a veure, tot això és important. Sabem que a Espanya hi ha la dada que recicla un 42% dels residus municipals, són dades que tenim publicades d'Eurostat, i és una xifra inferior al 55 en la normativa europea, no? Què ens falta per millorar? Perquè és que, clar, vivim el canvi climàtic, vivim tots els canvis. Evidentment, els residus, les escombraries, el nostre futur, és a dir, al final el GPS, els sistemes d'ascensors ajuden que els ciutadans vivim en un planeta millor, en unes ciutats millor. També ajudem que l'Ajuntament ho pugui fer amb un sistema també més fàcil. Què em diries? Com canviarà tot això?

Per una part, incorporar tecnologia en els sistemes de recollida i de gestió de residus farà que sigui més eficient el sistema. Més eficient a nivell que puguin detectar on és que s'ha de passar potser més freqüentment perquè els contenidors estan més plens o altres llocs on potser no s'ha de passar tant perquè els contenidors no van tan plens. I això també té una implicació en el cost del servei. Després també, una part molt important que crec que no s'està tractant prou és la comunicació i la conscienciació amb la ciutadania. Jo, per exemple, i mira que últimament estic treballant en aquest món, no sabria dir quin és el meu percentatge de recollida selectiva o quin és el meu percentatge de reciclatge. Per tant, no sé si he de seguir millorant o amb el que faig ja està bé. Llavors, fer aquesta comunicació i conscienciació cap a la ciutadania de quin és l'objectiu que hem d'assolir, com està comportar-se cadascú, ens pot ajudar, crec, a millorar.

Fins

demà!

demà! És alerta, ja el coneixem bastant, fins i tot ja ha hagut queixes que estem massa alertats, però evidentment la seguretat dels ciutadans és important. Llavors, a veure, et pregunto, amb la tecnologia, amb sensors, com podem preparar millor, diries, punts vulnerables d'una ciutat, ja sigui un poble, Barcelona, Sant Joan d'Espí, Castelldefels, etcètera, com els podem preparar millor?

El que funciona millor és uns sensors que es posen al carrer i que et permeten detectar el nivell d'aigua a nivell de carrer quan es produeixen aquestes inundacions. La clau està en trobar aquests punts vulnerables dins de la ciutat que et permeten. Detectar zones inundables o zones perilloses, per exemple, per al trànsit.

I com les detectes? Per exemple, hi ha una zona a l'Hospitalet que es va inundar un pàrquing, no? Com sabies que hi ha una zona? Com ho detectes tu per posar el sensor?

Aquí hi ha una zona perillosa. Aquí hi ha dues maneres. La de tota la vida, que és. Crec que tots sabem llocs de les ciutats, els pobles on vivim, on sempre s'inunda i sempre hi ha problemes. I l'altre és utilitzar les tecnologies dels mapes, dels bessons digitals, models de previsió meteorològiques, models matemàtics, per predir escenaris i cap on anirà l'aigua en casos d'aiguats com els que estem veient avui en dia. I d'aquesta manera poder detectar quins són els punts més crítics.

Clar. Per tant, aquí estem barrejant mapes digitals, dades de meteorologia i sensors, sí? Correcte.

Barrejant aquestes tres coses podem tenir. Predir tant possibles escenaris de què passarà si cau tanta aigua on cau tanta, cap a on anirà, i a partir d'aquí després tenim les dades a temps real dels sensors que ens confirmen o no ens confirmen aquestes hipòtesis que s'han plantejat. I on van aquestes dades? O sigui, aquestes dades on van a parar? Aquestes dades les utilitzen els ajuntaments de manera interna per intentar predir el màxim possible.

Però no estan connectades amb la Generalitat, eh? Aquestes dades no, queden amb els ajuntaments, eh?

De moment, amb els que hem treballat, no. Queden amb els ajuntaments, internament es coordinen amb policia, protecció civil, doncs per desviar el trànsit, per avisar els veïns d'una zona en concret que hi pot haver problemes. Clar.

On es col·loquen? M'has dit, a les parts més complicades, clar, no es veuen. Es veuen? No es veuen, no? M'imagino.

Els sensors es poden veure, l'únic que es posen a una alçada d'uns 3-4 metres en màstils, I d'on, a quins punts es posen de la ciutat? Depèn de cada lloc. Per exemple, a Vinaròs, que no és de Catalunya, està al País Valencià, ens van comentar que coneixen una zona. Una mica lluny del poble, una mica més amunt, que saben que allà quan plou comença a inundar-se una mica abans de Vinerós, per tant, si posen un sensor allà poden predir amb uns 30 minuts de marge quan arribarà l'aigua.

Molt bé, doncs per anar acabant, molt important, quant de temps pot guanyar una ciutat si detecta una inundació, tot just comença amb un sensor, és molt important, no? El temps que pot guanyar, no?

Per acabar, sí? Sí, depèn del cas, però hem calculat que uns 30-60 minuts de previsió. Molt bé.

Doncs en volíem parlar amb el Roger Comas. Les ciutats generen, com sabeu, dades constantment, aprofitar-les, i sobretot tant per tema de residus o tema de pluges, inundacions. Si hi ha un sensor, és molt fàcil, és molt més fàcil preveure el que pot passar i, per tant, protegir la ciutadania. Moltes gràcies. A tu. Merci per venir.

A Catalunya Ràdio 3CAT, Revolució 4.0, amb Chantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Acabem el programa avui amb una frase que m'ha fet pensar molt en tot el que hem parlat avui en el programa. Tot està connectat i ningú no se salva sol. La va dir el papa francès que arranca la pandèmia, però m'ha fet pensar que en un món global la cooperació i la suma de talent i la connexió entre les dades, les empreses, les ciutats i les persones són més necessàries que mai. Com sempre, moltes gràcies a l'equip, a l'equip molt important, al realitzador tècnic Xavier Llauradó, Clàudia Crua, Marc Amorós, Jordi Pi, Gerard Gil, i també un agraïment molt especial a les veus de Carles de Bo, Nilvia, Albert Mañà i Helena Miquel, que han sonat avui al programa. Gràcies, oients, una abraçada.

¡Gol!