Deixarà seqüel·les la derrota contra el Madrid?

Ha marcat Mbappé, sense voler, quan ja l'allunyava Gerard Martín. L'Arda busca una passada amb profunditat per Camavinga, i arribarà abans Covarsí, no, i ha arribat Camavinga, compta amb Camavinga, fa l'assistència enrere, la rematada a Mbappé i al segon del Madrid. Marca Mbappé al segon del Madrid, marca l'1-2, gerra d'aigua fredíssima al Camp Nou.

Doncs sí, perquè amb l'1-1 semblava que la cosa podia reflutar, però no. Carles Panchar, bon dia, com estàs? Bon dia, què tal? Joel Díaz, bon dia. Bon dia. I Ramon Besa, bon dia. Bon dia. El Madrid va ser millor que el Barça, Carles? Home, millor no.

Simplement jo crec que va fer un plantejament de partit que va atrevar molt, o va dificultar molt, el bon joc del Barça i va crear una sèrie de mecanismes que va fer que el Barça no pogués donar la seva millor versió. O sigui que va ser millor. A nivell de plantejament, però no crec que el Madrid sigui millor. I a nivell individual segueixo dient que estem

molt superior. El millor partit que ha fet el Madrid fins ara de la temporada, això sí.

Va saber fer un bon plantejament, de dir quines són les coses que han de fer perquè el Barça no llueixi o el Barça no doni el màxim rendiment, i ho van fer. Rabón.

Per casualitat i per feina, crec que Mourinho ha acabat trobant un equip que és un punt de partida diferent del que venia jugant fins ara al Madrid. Jo tinc la sensació que el partit del Camp Nou li va fer veure a Mourinho una cosa que era domini públic. Que per poder competir has d'omplir el mig del camp. Si juga Valverde a la banda dreta, com a lateral, ajuda també el centrecampista. Si juga Bernardo Silva, ajuda el centrecampista. Si juga Guller, fa més joc. I aleshores el Mourinho es va vestir d'entrenador i va fer un pla per atacar el Barça. Un pla que ja és conegut, que com explica el Carles, és, sobretot, intentar que el Barça no jugui al mig del camp. Si tu anul·les a Rodri i a Pedri, li fan marques individuals, el Barça té molta més dificultat per fer joc, perquè és un equip que sap córrer cap endavant, però no cap enrere. Aleshores, cada pèrdua, si tu no acabes les jugades, encara que no sigui un gol, el Barça ha d'acabar la jugada rematant. És a dir, la pots fotre al corne, la pots fotre fora, on vulguis, però no perdis la pilota, perquè córrer cap enrere no tens les cames que has utilitzat per córrer cap endavant. I això no és un problema que hagi passat contra el Madrid. Si fem una història recent, va passar contra el PSG i ha passat altres temporades contra l'Inter de Milà, contra. Contra els equips que ens han dificultat per l'home a home. Just. Aleshores, crec que una cosa és el que costa de pair a nivell de l'aficionat, és lògic, però jo crec que també és una lliçó perquè l'entrenador i el cos tècnic d'alguna manera repassin com evitar que el replegament sigui més ràpid i més efectiu del que és fins ara.

A la pregunta que li has fet en el plan xart, jo crec que sí, que el Madrid va ser millor que el Barça, bàsicament perquè. La primera part, potser. Perquè, bé, crec que en general. Sí que és veritat que a la segona part al Madrid li comencen a fallar les forces per seguir executant el pla de partit que tenia des del principi, això és veritat. També és veritat que nosaltres no sabem aprofitar aquesta baixada de forces, ni el momentum que ens dona l'empat, no sabem aprofitar res d'això, però sí que crec que el Madrid ahir va ser millor és perquè. Perquè el seu entrenador va ser millor que el nostre. Em sap molt de greu, però es va. S'ho ha reforçat, Mourinho, no? I tant que s'ho ha reforçat més que res, perquè d'entrada la gent esperava que Mourinho sortiria amb tota la càrnica, tot el múscul, no va ser així. Va jugar amb molts més migcampistes dels que semblava a priori, perquè Valverde pensa com un migcampista, perquè Guler és migcampista, Béligame és migcampista I va afegir Bernardo. Bernardo és migcampista. I amb el Suomeni només de stopper. Llavors això ja jo crec que això devia sorprendre molt a Flick però és que a part van aconseguir fer el que Mourinho no és tonto Mourinho ja ha vist els partits quan el Barça perd partits com els perd i el que va decidir fer és el mateix que ens va fer Luis Enrique i el que ens havia fet anteriorment l'Inter de Milà i el que ens fan bàsicament els equips que ens guanyen que és els equips que ens obliguen a tenir una precisió. I una claritat d'idees al mig del camp, que si aquell dia per mala sort no la tenim, com va ser ahir, perquè Pedri i Rodri no estaven ni gaire a prop del seu millor nivell, doncs és molt difícil. Fa molta gràcia que ens queixem, no?

És que hem perdut moltes pilotes. Tothom deia el mateix, no? Que se n'han perdut moltes. Però és que també hi ha un rival que també juga i precisament et posa aquestes dificultats. Ja som una mica escassos en quant a nivell de joc. Sempre dic que les individualitats marquen el joc del Barça. Si a sobre et fan home a home, tens més dificultats per poder fer passades de mèrit i aquesta precipitació fa que perdis moltes pilotes. Això no és allò de dir, i ara què fem? Ah, doncs diem, ara no perdrem pilotes. No és tan fàcil dir no perdrem pilotes. També hi ha un rival que també juga, no?

I sobretot pots recuperar-ne poques perquè no pots fer la pressió que normalment fas. Exactament. Aquest és un cas també veritable. Però crec que la intervenció de Mourinho, a diferència del que va passar amb Ancelotti, que són aquests entrenadors que ja porten moltes batalles, porten molta guerra, ell sí que s'ho ha cregut el paper d'entrenador. O sigui, posats per les circumstàncies que estava, estaven parlant que el Madrid havia involucionat, estaven parlant que el Madrid era un equip desfet, ell va aconseguir primer que un equip que gandulejava treballessin tots. I això va coincidir curiosament amb que no jugués Vinícius. Però clar, quan el Madrid té 10 jugadors que defensen o que van darrere la pilota, és un bon equip. Quan el Madrid té 3 jugadors a dalt despenjats, és un equip més vulnerable. I ahir Diomandé va treballar en defensa, Mbappé d'alguna manera va córrer per tapar espais, Guller a la dreta va ajudar molt més els centrecampistes. Llavors el Madrid no va gandulejar, sinó que va treballar. I si el Madrid treballa, et pot complicar la vida, i aquest crec que és el gran mèrit de Mourinho, haver aconseguit fer equip, i per més, com coincideixo molt amb el Joel, en el sentit que jo crec que també s'han de fer lectures positives, que ens va sorprendre per bé pel Madrid, és a dir, és un entrenador que ha decidit actuar, no ha decidit deixar-se portar per la corrent, més enllà, perquè el creiem tots molt identificat amb el discurs dels àrbitres, I ahir, per exemple, va ser un partit net, no havia d'intervenir ni el VAR, o sigui, és un partit que com a partit de futbol. Hi ha dues o tres possibles grogues a Cucurella que haguessin. Podia haver estat alguna intervenció, però en cap cas és. Va tenir una continuïtat de partit de futbol que és una mica el que ens agrada als clàssics i als europeus. Això és també com passa de vegades, n'hem parlat alguna vegada, amb una pel·lícula de cinema o amb les sèries. El Madrid fins ara era un equip més de sèries. No era un equip que tingués continuïtat en el joc, era un equip molt més de moments. I aleshores ahir va tenir una continuïtat que no li havia vist. Al Barça hi estem més acostumats i és veritat això que li passa que no sap tancar els partits. I aquesta lectura és perquè s'hi ha incidit molt en que si el Barça per defensar bé ha d'atacar millor. Si ataca bé, llavors li és més fàcil defensar,

potser no malament. Però nosaltres el que creiem, o el que de fet jo encara espero que passarà, és que l'arribada de Rodri ens havia de donar aquest pla B, aquest element que et permetrà contemporitzar millor, saber quan parar, quan engegar, però clar, el que no t'has d'oblidar és que estem jugant, el plan Xartu sabrà millor que jo, estem jugant amb un 4-2-3-1, I al final això vol dir que tens dos tios al mig del camp. Perquè el tercer és Fermín, que és un tio que quan agafa la pilota l'únic que veu és la porteria rival. És qui no veu res més. I és molt bo fent això. Però al final tu, fixa't quines coses té la vida, estaves en inferioritat al mig del camp amb el Madrid. Estaves dos contra tres.

Això és el que estem parlant ja fa setmanes. I a sobre penalitzat encara perquè et fan home a home i aquests dos jugadors poden participar menys de lo normal i poden ser molt menys efectius de lo normal.

Quan participen ho fan molt condicionats. Van perdent confiança, van fallant passes i te'n vas a la merda. Llavors el que trobes a faltar des de la banqueta és un pla B.

I amb un altre condicionant, que totes aquestes contres, estem parlant d'un equip que les fa molt bé. Que sempre ha viscut amb aquesta idea sempre d'equip de contra i que a sobre tenen jugadors a dalt que et poden fer mal.

Resulta que ara tots els bons equips d'Europa tenen grans contres. Les té l'Inter, les té el Bayern, les té l'Arsenal, les té el PSG. Si no sabem afrontar aquests equips, juraria que no guanyarem la Copa d'Europa.

Tots els equips ens han arribat. Tots els equips ens creen jugades.

Ucurella va tornar a desactivar la miniaval, com altres defenses han fet quan hi ha partits importants. Això també haurem de començar a trobar la fórmula perquè.

Amb l'ajuda de Diomander, eh? Que l'ajuda de Diomander, que fer el dos contra un amb l'Amin I el problema també és que Cucurella va desactivar l'Amin Yamal, però l'Amin Yamal no va desactivar Cucurella

en cap moment. En cap moment. Però al marge d'una decisió individual, que potser no està prou fi, o el defensa que et marca és millor, o per les circumstàncies que siguin, crec que aquí també s'ha d'incidir molt amb les variants que ha de tenir. És a dir, l'Amin. Se la juga sempre amb un 1 contra 1 a la banda. La manera que queda retratat, com tots els extrems, quan tu fas un 1 contra 1 a un cantó del camp, o passes tu o te la treu el defensa. No hi ha solució. Aleshores, de vegades s'han de buscar zones més centrades, potser fer bellugar la defensa del Madrid. Els moviments que va fer el Barça eren relativament previsibles.

És que en els darrers partits hi ha hagut més mobilitat de la MIM. I intercanviaven fins i tot posicions i ahir va estar molt més estàtic i això dificultava molt més perquè amb l'ajuda de Diomander estaven allà moltes jugades de dos contra un i si tens un partit on pots desequilibrar doncs això també es nota.

Hi ha una cosa que al Barça no li ha sortit bé que ha afrontat els dos partits més difícils amb un pac PSG i Madrid les alineacions que ha dibuixat Flick o les cargues que tenia crec que no li ha acabat de sortir bé perquè a París va donar a entendre que reservava Rodri perquè volia pel Madrid, llavors ni el PSG ni el Madrid. I això és el més fumut, perquè amb un et pots sortir bé i amb l'altre et pots sortir malament.

Recordàvem que un dels triplets el vam guanyar perdent contra el PSG just el proper partit contra el Madrid. Si creus en aquest tipus de coses. El que vull dir és que és el principi de temporada i que tot això es pot corregir, Carles. Això sí, això sí.

L'eufòria col·lectiva que reinava fins ara és que ja ho havíem guanyat tot el mes d'octubre. Això és una dosi de realitat. Una realitat que s'ha de treballar i que hi ha moltes coses a millorar.

Però no criminalitzem l'eufòria. L'eufòria, des del punt de vista de l'aficionat,

sobretot està bé. I sobretot no podem fer que la cultura dels tribuneros o dels pessimistes de tota la vida, que és aquest culer de tota la vida, que ai, ai, ai, ai, ai, ofegui el que és l'esperit del jovent que ha vist guanyar el Barça. És a dir, ara es troba un joc generacional dels joves que han vist guanyar el Barça i que creuen que el Barça ha de guanyar el Madrid, i dels tribuneros o de la gent de tota la vida que diuen no ho celebris encara fins al final, estem a l'octubre, no sé què. Llavors aquest diàleg, que és molt català, i molt culer, jo crec que s'ha d'imposar l'optimisme, més que no pas la resignació i de dir, ja hi tornem a ser, no podem fer un pas enrere.

Sí que és veritat que és una setmana que t'ha servit per veure clarament, la part bona és que molt d'hora de la temporada, que és el que et falla. Hi ha coses que tenen solució i hi ha coses que no. Per exemple, no tenim un puto duro, no podem millorar la plantilla, sobretot a nivell defensiu. El que ens mata amb el PSG i el que ens diferencia més del PSG, sobretot del PSG en aquest aspecte, és que al PSG se li lesiona el millor lateral del món, que és Nuno Méndez, i surt un tio que és pràcticament igual de bo, que és Teo Hernández. Se'ls lesionen Carastelia i Dembélé, els dos millors davanters que té en el mateix partit, i en treu dos que són més o menys igual de bons. Clar, aquest nivell de tenir la plantilla completament doblada, amb jugadors top, top, top, això no hi podem arribar. O sigui, això no té solució. Però hem millorat moltíssim respecte a l'any passat. Sí, però se't lesiona Eric Garcia, se't lesiona només Eric Garcia i passa a tenir una defensa de circumstàncies. Només amb la lesió d'un tio. Quan Rodríguez o no,

canvia absolutament el joc. Sí, sí.

És possible també, no ho sé ara, jo no soc entès en la matèria, el Carles potser ens pot ajudar a tots una mica més, no sé si tinc la sensació que en aquestes nou primeres jornades el Barça anava tot drap amb un mateix equip gairebé. Ha fet rotacions molt limitades. Hi havia aquell canvi de Fermín Olmo. Hi havia el Cancelo Espar en un moment determinat, però ha jugat molt tots a tot drap. Em recorda molt l'any aquell del Tito, en què el Barça va dir que hem de sortir a tota pastilla i va sacrificar la Champions. El Barça va arribar molt favors a la Champions per voler guanyar la Lliga i la va acabar guanyant amb 100 punts i amb un desplegament extraordinari. Jo crec que per les circumstàncies que fossin, Flick tenia molt previst que havia de funcionar per octubre. Recordeu que va dir no obrem l'equip fins a octubre. Estem a octubre i justament l'equip en el moment que havia d'estar més a punt és el moment que no ho és. I aleshores no sé què ha passat a nivell de preparació, a nivell d'exigència, però que no és necessari. Crec que a més a més aquí sí que hi ha hagut un canvi de direcció. Va deixar. I ara hi ha un alemany que és més en sintonia amb el Flick i no sé si això ja ha tingut a veure o no, però a l'equip li va faltar un punt físic i fins i tot també, no només amb les carreres o amb la precisió, que això es nota quan estàs físicament bé, la pilota va més forta i tal, sinó en els duels individuals. Per exemple, pobret meu. Jo penso que això és

molt de perfil individual de jugadors. Jo penso que el Barça va estar molt bé a la segona part a nivell físic. Els que van baixar precisament a nivell físic van ser ells els que es van replegar molt més en l'àrea i tal. No penso que sigui un tema físic, ha sigut un tema que s'han donat uns resultats negatius i s'ha d'analitzar a vegades, jo sempre dic que és la base de tot, poder analitzar i ser una mica autocrític de dir el que ens ha passat ens ha passat durant tots els partits, inclús els que guanyàvem 4-0 durant els rivals de principi de temporada. Però no tenies la penalització de la gent que jugava ells a dalt, no et feien home contra home, someties el rival, tenies el control total del partit, feia que tens més temps per pensar i això fa que sense tanta precipitació també fas millors passades, no perds tantes pilotes. És un cúmul de situacions que, clar, jugant contra rivals del teu mateix nivell, Això també penalitza. I ahir es va donar, igual que el dia del PSG es va donar el mateix.

Patíem tot el partit pels cornes en contra i amb dos cornes a favor podies haver guanyat el partit. Un va ser gol i l'altre el Gerard. En aquí sí que s'han aplicat. O com a mínim a favor, ja no diré en contra, perquè tampoc el Madrid va fer cap gol de corna. En aquest treball en què incideixes jo crec que és la lectura que han de fer els tècnics. Com evitar. Que torni a passar una cosa que ja tenim molt vista i que saps exactament per què passa. La manera que guanyen la superioritat a la banda amb els contraatacs també és una jugada ja molt vista.

Ens agafa molt aquesta jugada, que és un passe paral·lel a la banda, des d'un lateral, entre cometes, a un extrem.

I generar mecanismes d'atac quan et trobes així bloquejat o amb defenses baixes o. S'han de generar més moviments i que no dependre tant de la jugada individual que cada jugador s'inventi per poder fer un gol. Has d'intentar buscar més jo. Jo sempre he dit que li trobo a faltar, és la mentalitat del Hansi Flick, perquè sempre ha jugat així, i ell és un, el que diem, d'atacs molt verticals i de jugadors molt individuals, i ell fitxa peces perquè li facin aquell determinat joc. Però no a nivell col·lectiu, sempre li he trobat a faltar.

D'acord, jo l'únic que li demano a Hansi Flick és que no es quedi a mitges. O sigui, si ell és, entre cometes, un temerari, que ho sigui del tot. O sigui, perquè el que és molt perillós és que el Barça jugui. A mig camí entre ser un equip en què el mig del camp és una zona de transició que no s'hi fan massa tocs, d'acord, si jugues així, ves a fondo, perquè el problema que va tenir ahir el Barça és que el pla de partit era el de sempre, Però hi havia com una prudència, una indecisió, una inseguretat en els jugadors que ens han de fer jugar d'aquella manera, que és el que ens feia absolutament inútils. El fruit del treball del rival, el fruit del plantejament del rival. Sí, i també el que crec que té marge a millores, per mi, la parella Rodri-Pedri, en alguns moments dona la sensació que se solapen fent les mateixes funcions. És a dir, el Barça de Flick no venia jugant amb un doble pivot tan clar i fent tots dos jugadors el mateix, per entendre'ns. Venia jugant amb un mig al camp que era molt mòbil, molt aposicional, hi havia una constant rotació de jugadors, allà es generaven moltes

opcions de pas. El no jugar amb aquest doble pivó que dius Rodri i Pedri, que potser s'assemblen més amb el tipus de mentalitat de joc, feia que juguessis amb un altre jugador que podia ser Olmo, podia ser Fermín, podia ser aquest tipus de jugadors, que era més el tipus de jugador que s'assembla més al perfil d'atacants, més davanters. O jugaves amb un sol defensor, que per això després teníem problemes o més problemes defensius.

Però generàvem moltíssimes ocasions. Però és que ara sembla que estem en un entremig que això no ens portarà enlloc.

Bueno, hem de veure també en la línia centracampista si aquí poden aportar Frenkie de Jong, que hi va tornar i molta gent no li acaba d'agradar, però va tenir la jugada aquella que va bloquejar el Hausen, que si aquella pilota va allà, doncs és el moment, no? De vegades de sort, no de sort. Tenim Gabi, o sigui, hi ha altres alternatives. Bernal. Bernal. Hi ha un punt de partida per això que jo crec que no hauríem de perdre de vista, que és que des que va arribar Flick va fer creure que érem molt millors del que nosaltres creiem. És a dir, la sorpresa flick, va dir, escolti, vostès són un equip molt millor, si aquí estan donant voltes, d'aquí no se'n sortiran. I l'èxit va ser immediat. És a dir, dues lligues, i tot això va fer una progressió, a punt de guanyar la Champions, un gol que et separa de la final de la Champions, que potser no l'haguessis guanyat, no ho saps, Llavors allò va ser tan ràpid que aquesta rapidesa ens ha fet perdre perspectiva i pausa. És a dir, anem tan embalats, anem tan de pressa que ja no és que aquest any la Champions. És possible que hi hagi d'haver un punt d'inflexió i de dir de pausa i de dir, escolta, això que vosaltres ho han trobat amb dos anys que tot això anava tan bé, és possible que haguem d'ajustar, que hem de redefinir, hem de veure quin perfil

de jugadors podem fer. Hem de parlar que tenim un gran nombre de jugadors

que són molt joves. I en això, en la cultura Barça, que tu la coneixes tan bé, sempre hem defensat que. És la tesis, ho hem repetit algunes vegades, del Paco Sairulo, que és que la velocitat i la força té un límit. Les associacions, o sigui, saber jugar i combinar el mig del camp, no. Això ha estat sempre un segell del Barça. El Barça era un equip que feia de la posició, molta gent creia que era inútil, però eren les associacions entre jugadors. Per això, quan ara el Joel diu. Hem d'intentar que Rodri i Pedri s'entenguin. Això és buscar les associacions entre ells amb qui es comuniquen més. També havíem dit que Xavi i Iniesta no podien jugar plegats. També havíem dit que el Busquets moltes vegades era massa lent. Moltes coses d'aquestes. Però això és la comunicació que hi ha entre els jugadors al camp. Jo crec que això sí que s'ha de reportar.

I a més tens el referent de Vitinha i Joao Neves al PSG amb Fabian, que és exactament l'exemple de com ho hauries de fer. Ho hem de deixar aquí.

Ramon Besa, Carles Planxar, Joel Díaz, gràcies. Avui pilota d'or. Veurem què passa amb la Minyamal. I dissabte Barça a la Besa a les 9. Gràcies. Adéu.