Fa més d'una dècada que en Chino Que va arribar a Barcelona. En aquest temps s'ha fet un nom i s'ha convertit en una referència en l'escena del Blues i el Swing. Amb un directe fresc i energètic Chino i els Big Bet proposen un Blues cru i contundent, inspirat en els primers passos del Blues elèctric. El trio està format per: Chino al Dobro i la veu, Rod Deville al contrabaix i Giggs Nother a la bateria.
Dani Nel·lo ens presenta el seu nou repertori. Abans que la guitarra elèctrica fos l'instrument rei de la música popular, el saxo va ser l'eina més utilitzada per fer-se sentir en les formacions de rhythm'n'blues i soul. King Curtis en va ser un dels màxims exponents. Els temes que sentireu avui volen ser un homentatge a aquest gran saxofonista que ha influït tants i tants músics. L'acompanyen Mario Cobo a la guitarra, Pere Puertas també a la guitarra, Santi Ursul al baix i Anton Jarl a la bateria.
Aquest jove cantant barceloní, amb esforç i tenacitat, s'ha fet un lloc dins l'escena del blues i el rock'n'roll a casa nostra. Agustí Burriel es mou amb solvència dins del doo-wop i el rhythm'n'blues vocal. Ho ha fet amb formacions com els Big Jamboree o els Velvet Candles. L'acompanyen Blas Picón a la bateria, Juanma Rodríguez al contrabaix, Enma Fernández al piano, Mario Cobo a la guitarra i Big Dani Pérez al saxo tenor.
Avui entren a "Blues a l'estudi" els Big Yuyu. I ho fan acompanyats de la secció de vent The Hot Nite Band. La banda mallorquina ja ha tret al mercat tres àlbums, i cadascun és un pas més per crear un llenguatge sòlid i personal dins del blues. El repertori que ens presenta avui surt de "Burnin' Up", l'últim treball que han gravat en col·laboració amb el cantant de Chicago Lorenzo Thompson. El seu estil és ple de ritmes ballables, melodies contagioses, i descarnades històries d'amor. Jordi Álvarez, a la veu i guitarra; Juan Amaro, al baix; Pep Lluís Garcia, a la bateria; Miquel Gayà, al trombó; Pep Grau, a la trompeta; Pol Prats, al saxo, i Llorenç Barceló, al hammond.
Un autèntic rodamón del blues i el rhythm'n'blues. Guitarrista, harmonicista i cantant d'origen incert, ha recorregut durant la seva trajectòria diferents estats del sud dels Estats Units i ha après en cada lloc els secrets de les llegendes més obscures del blues: Junior Kimburg, RL Burnside, i un llarg etcètera. Avui l'acompanyen Òscar Rabadán a la guitarra, David Giorcelli al piano, Daniel Nunes al contrabaix, Miss Lidia Lil a les maraques i als cors i Reginald Vilardell a la bateria.
Guitarrista de blues genuí i un dels pioners de l'estil de casa nostra. En aquesta ocasió, Casas ve en formació de trio i ens presenta una sessió en què repassa temes clàssics del seu repertori i estrena nou material que formarà part del seu pròxim disc. Matías Míguez al baix i Toni Pagès a la bateria acompanyen el guitarrista barceloní.
Xavier Soranells i la seva banda ens presenten el seu nou material. Un repertori en què sentirem blues rural, blues contemporani i alguns temes de textura més roquera. En cada tema Soranells i els seus busquen l'emoció, la intensitat i l'energia; evocant sons del rock-blues dels 60 i 70. L'acompanyen Eudald Boluda a la bateria i Miki Santamaria al baix, Abel Boquera als teclats i el mateix Xavier Soranells a la guitarra i veu.
Quico Pi de la Serra, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas es perden en un món de cordes i harmonies per presentar un repertori inspirat en els antics blues de Chicago i en els colors del blues del Delta i del blues de Louisiana. Els tres músics es reuneixen per presentar metafòricament la concepció que Pi de la Serra té del blues. Amadeu Casas a la guitarra, mandolina i el "lap steel"; Joan Pau Cumelles, a l'harmònica, i el mateix Pi de la Serra, a la veu i la guitarra.
Quan parlem d'aquest guitarrista ens ve al cap un so genuí que ens evoca "música d'arrel" i una autenticitat en el seu discurs fora de dubte. En la sessió d'avui, Mario Cobo ens presenta el seu repertori, en què repassa les seves infuències, que van del rock'a'billy al western-swing o del blues al country. Josep Lluís Pérez a la guitarra, Daniel Nunes al contrabaix i Marco Antonio López a la bateria.
Amb un estil enèrgic i desenfadat, Giorcelli repassa el seu repertori, que evoca l'ambient dels Honky Tonks i Barrelhouse a l'Amèrica dels anys 50. Avui ens presenta una formació molt original, amb Llorenç Barceló a l'orgue Hammond; Jordi Llaurens a la guitarra, veu i harmònica; Reginal Vilardell a la bateria i la presència de la seductora Ster Wax.
August Tharrats ha estat el pianista pioner del blues i el boogie-woogie al nostre país i ha format part de les formacions més representatives d'aquests estils en el context català. Des de fa anys, lidera el seu propi trio, amb què ha gravat tres àlbums i ha creat un blues amb accent de swing, que ens orienta al jazz clàssic. L'acompanyen Jaume Badrenes als saxos, Jordi Mestres al contrabaix i Anton Jarl a la bateria.
Guitarrista, compositor i productor musical sabadellenc que, després del seu debut discogràfic en solitari, ens presenta el seu nou repertori. Del blues més clàssic al funk més contemporani, Martínez combina l'essència d'aire blues, sempre present en els seus projectes, amb lletres que ens mostren un univers molt personal. En aquesta ocasió, entra a l'estudi acompanyat de Josep Buch al baix, Marc Buch a la bateria i Lluís Coloma al piano i l'orgue Hammond.
El pianista barceloní és un del màxims exponents del blues i el bugui-bugui, no tan sols a casa nostra, sinó a tot Europa. Amb cadascuna de les seves formacions, Coloma ens ofereix un repertori personal que uneix tradició i originalitat. L'acompanyen: Manolo Germán, al contrabaix; Marc Ruiz, a la bateria; Pep Pasqual, al saxo alt; Dani Pérez, al saxo tenor; Jaume Badrenas, també al tenor, i Joan Chamorro, al saxo baríton.
Aquesta banda barcelonina s'ha anat consolidant a casa nostra amb un repertori propi, fresc i a la vegada tradicional. El seu fort és el directe, on despleguen la seva força interpretativa i on combinen amb bon equilibri arranjaments i improvisació. A Contra Blues són: Johnathan Herrero a la guitarra i veu, Albert Noël a la guitarra, Héctor Martín també a la guitarra, Joan Vigo al contrabaix i Núria Perich a la bateria.
Picón ofereix un repertori clàssic, però a la vegada amb una veu pròpia. En la seva música, el sentiment està per damunt del virtuosisme, i l'honestedat i la simplicitat, per damunt dels malabarismes musicals. Blues i Rhythm'n'Blues apassionat i enèrgic. L'acompanyen en la sessió d'avui: Òscar Rabadán a la guitarra, Johnny Pedraza també a la guitarra i Reginald Vilardell a la bateria.
Cece Giannotti ja ens ha demostrat la seva destresa a l'hora de canviar d'estils i passar del rock al pop, o del jazz al blues sempre amb el seu segell inconfusible. Ara ens presenta el seu nou disc "Deja Voodoo" amb arrels de Nova Orleans. L'acompanyen Francesc Chaparro a la percussió i teclats, Jordi Picazos a les guitarres i Matías Míguez al baix.
Miguel Talavera és un guitarrista incansable a l'hora de defensar el seu so i la seva visió del blues. El Power Trio és aquest format de banda que es va definir als anys seixanta i setanta com a rock-blues. Talavera és un músic que ens pot dur des de la tècnica del finger-picking, més pròxima al country, fins al blues més profund i ho farà juntament amb Miki Santamaría al baix i Miguel Ballester a la bateria.
Cantautor del Regne Unit que ens presenta un repertori a cavall del blues i el folk americà. En ocasions ens pot evocar atmosferes de rock acústic com les de Ry Cooder, Kelly Joe Phelps o Amos Lee. Però, sens dubte, Philips té un estil propi. Caspar St. Charles a la bateria, Thomas Kent Warburton al baix, Abel Boquera als teclats i el mateix David Philips a la guitarra i veu.
El contrabaixista serbi és un dels músics més treballadors dins l'escena del blues a Catalunya. Després d'onze anys a casa nostra, es presenta per primera vegada amb una formació sota el seu nom. Ho fa acompanyat d'uns músics de primera línia: David Pastor a la trompeta, Toni Solà al saxo, Bernat Font al piano i Roger Gutiérrez a la bateria.
Sens dubte, els germans Puertas són el millor duo de blues acústic de tot l'Estat. Influïts per duos mítics com els de Sonny Terry i Brownie McGhee o Paul Rishell i Annie Raines, els Suitcase han desenvolupat un estil propi, ple de força i sentiment. Pere Puertas a la guitarra i la veu, i Víctor Puertas a l'harmònica i la veu, són els fantàstics Suitcase Brothers.