Desfeta històrica dels republicans de Trump a les midterm

Especial Midterms, al matí de Catalunya Ràdio. I aquesta nit hem estat

molt pendents d'Estats Units, de les Midterms. Saludem de nou des de Washington, Francesc Garriga. Bon dia de nou. Hola, bon dia. Com estàs? Bé, una mica cansat, però bé, bé, home, bé. Home, ha sigut una nit emocionant, ara ho explicarem. També a la capital federal dels Estats Units, també hi ha el Xavier Vilach. Xavier, què tal? Bon dia. Què tal? Bon dia, bona nit, no sé què dir. Bon tot, bon tot, bon tot. Home, és que ha sigut intens, això, ara ho explicarem. I a Austin, també a Texas, l'Oriol Serra, el nostre corresponsal. Oriol, bon dia. Hola, bon dia, com esteu? Deixem començar per Texas, Oriol, perquè sentíem aquests clàxons, aquestes celebracions que hi ha al carrer. Com està ara mateix la situació a Texas?

Doncs mira, la situació aquí a la ciutat d'Austin és de festa absoluta. Sembla que hagi guanyat un equip de futbol local, un partit o un torneig, perquè és al carrer, la gent ha sortit, no diré massa, però déu-n'hi-do, sentim aquests clàxons. He vist gent ballant al mig del carrer i els cotxes celebrant tu tocant el clàxon. És a dir, hi ha un ambient de molta alegria, perquè realment el que ha passat avui a Texas és històric amb els números damunt la taula. És a dir, hi ha hagut uns ratats que han capgirat la situació política en aquest estat. On, recordem-ho, feia 38 anys que no sortia un escó demòcrata. També feia 31 anys que no hi havia un governador demòcrata. I tot això ha passat aquesta nit aquí, a l'estat de Texas, i una mica podríem dir que el que ha passat aquí ha tingut una repercussió, un efecte dominó, podríem dir, a la resta del país.

Fem un repàs, Xavier, de la fotografia d'aquesta nit, per saber on ens trobem. Quins són els estats clau que han decantat aquesta gran victòria demòcrata? Mira, les dues Carolines del

sud i del nord, Kansas, Texas i Ohio, són sis escons per la cambra alta recuperats pels demòcrates que donen a aquest partit el control del Senat. En tenien prou amb quatre, però han anat més enllà i encara hi ha estats en joc. Per tant, això fa que la victòria encara pugui ser més aclaparadora.

Clar, dèiem que són resultats històrics, per exemple, per diverses raons. En el cas de Kansas, és clau per controlar el Senat, no? Ha llegit el primer demòcrata en 94 anys.

Sí, es diu Adam Hamilton, és un pastor metodista, que serà el primer demòcrata, com dius, que anirà a la capital federal des del 1932. Una victòria que hem estat, per cert, explicant en aquesta casa in situ els últims dies, que està estretament vinculada amb l'enrabiada dels grangers de l'estat amb l'encariment del preu del dièsel. Pensa, Ricard, que a. En aquest estat a Kansas hi ha 55.000 granges sobre un territori equivalent a 6 Catalunyes. Imagina't, per tant, el que representa que els posin el dièsel a 6 dòlars i escaig, i això es trasllada a una conversa que vaig tenir amb un senyor, una benzinera, que omplint el dipòsit de camió va pagar 1.000 dòlars. I feia una cara d'estupefacció que va acompanyar quan li vaig demanar i l'any passat com vas pagar per això? I em va dir 600. O sigui, m'han pujat un 40% el diesel en un any. I diu, el meu negoci no ha pujat ni un 10%, perquè la inflació m'està matant. I aquí comencem a veure els motius del que està passant aquesta nit. Aquest és un dels ecos

que ressonen també a casa nostra, perquè ho estem veient també a Europa, no? Com el preu del petroli, per exemple, està condicionant també moltes butxaques. Molta gent l'altre dia a Liberació en titulava a França, no? O omplim el dipòsit o compro menjar. És a dir, o menjo o omplo el dipòsit del cotxe per anar a treballar.

I sobretot aquí, Ricard, hi ha un element que ho diferencia de França o del que ens pot passar a Barcelona, i és que els nord-americans poden fer una regla de tres. Puja el petroli. El nostre president bombardeja els que tenen el petroli, que són els de l'Iran. Per tant, home, doncs aquí deu haver-hi una correlació. No dic que hi sigui o no hi sigui, però el que han fet els nord-americans és dir, però com pot ser que estiguem bombardejant els del petroli si cada cop la gasolina és més cara? Per tant, fent aquest vincle entre una cosa i l'altra ha fet que a llocs impensables, ara fa tres mesos, com Kansas o com Carolina del Sud, ja no et dic Texas, avui hagin guanyat els demòcrates, perquè la gent ha volgut passar certa factura al president, més que certa, una gran factura al president.

Per tant, diríeu que és un vot de càstig, Oriol?

Sí, és un vot de càstig sense cap mena de dubte, perquè efectivament els preus aquí han pujat d'una manera estratosfèrica. La benzina es paga cara arreu del país. A la costa est jo he vist com es duplicava el preu. Del galó de benzina en qüestió d'un any. És un país que està molt lligat a la carretera, al vehicle. A les zones rurals, com apuntava en Xavier, els pagesos estan amargats amb aquesta qüestió perquè el dièsel està impagable, efectivament, però és que també la compra del menjar. És a dir, la inflació afecta moltíssim a totes les famílies perquè anar al supermercat ara mateix als Estats Units s'ha convertit en pràcticament un luxe. La gent ha de mirar els preus tres i quatre vegades. Proliferen els supermercats de baix cost, alguns, de cadenes alemanyes que s'estan implantant aquí a base de bé. Les assegurances mèdiques, un altre dels drames d'aquest país. Tot plegat ha passat factura a Trump, evidentment, amb aquesta guerra de l'Iran que ell va prometre que s'acabaria en quatre dies, que amb el petroli no hi hauria cap problema, perquè aquí tenim les reserves més grans del món de petroli, però ningú les veu, ningú les veu a les benzineres, perquè el que acaba pagant la gent els afecta en el dia a dia perquè els preus estan disparats. I després hi ha la qüestió, evidentment, moral, d'actitud. De polítiques migratòries que han acabat sent rebutjades fins i tot des del mateix Partit Republicà amb totes aquestes actuacions dels AIS, detencions arbitràries, assassinats, etc.

Pactada no és, és directament el president que agafa el teléfono, té ganas de parlar, i truca, i evidentment si el truca no el posen en directe.

Diu que està arribant aquí el petroli a base de bé.

Y que el bloqueig de l'estret d'Hormuz passarà a la historia de los anals de la historia militares.

Y, you know, that oil is pouring into our country. Diu que està arribant a Mansalva l'oli, que és el petroli. We have to do something large. We do something that some people would love me to do. Some people would love to do that. I listen to Jack Keane and other people on your various shows. A lot of people would like to do the heavy hit. A lot of people wouldn't. Diu que a molta gent

li agradaria que fumés una bona bomba, un heavy hit, a l'Iran.

Le preguntan si ha cambiado la perspectiva respecto a Israel y el suporte militar a Israel. Aquest matí ha insinuado que se acabaría a finales de año.

Bueno, básicamente, donamos 4 mil millones de dólares al año a Israel, incluyendo 4 mil millones de dólares, que es más que en ningún otro país.

Diu que Israel no necessita que es fan rics a costa dels Estats Units.

I diu que ha dit a Netanyahu que a partir d'ara vosaltres mateixos us ho aneu fent tot. I diu que Netanyahu està d'acord amb això. Diu que aviat no els donaran ni un euro als israelíes. I mean, Venezuela. And again, look what we did with Venezuela. We don't get credit for that. We took over. Look about Greenland.

Y digo que ningú os dona el mérit pel que van fer Venezuela o pel que van fer Groenlandia.

And nobody talks about it. Greenland is massively rich. And we made a deal on Greenland. I didn't have to go to war to do it. That's what I do. I make deals. We've done things that. Think of it. Greenland is three times the size of Texas.

Diu que Groenlàndia és tres vegades el tamany

de Texas i que ho van fer molt fàcil, això, sense arribar a la intervenció militar. I que l'acord amb Dinamarca és per sempre. Estan intentant. Diu que l'Iran estaba a camí de la bomba nuclear.

Ahora está hablando de que los iranianos agafaban aviones, los tenían en los sellos y los cumplían de dinero, pero no sé de dónde salían esos dineros.

El missatge d'aquesta nit?

Un altre cursa del Senat cap als demócratas. El Senat ja són 52 demócratas, perquè Minnesota també s'assume el costat demócrata.

Ara es refereix a la nova senadora Parmina Sota. Aquí els republicans acusen de ser còmplice de frau. I diu Trump que és molt més important la gent

que compta els vots que no els candidats per

explicar aquestes derrotes republicanes.

Diu que és gairebé difícil d'imaginar que algú perdés les elecciones de Minnesota contra aquesta candidata.

Li pregunten si lamenta elegir,

per exemple, el candidat Ken Paxton a Texas.

La qualitat dels candidats. Diu que no va tenir més remei. I que no li agradava

el senador que hi havia abans, que era Conrad, que era un senador històric dels republicans.

Diu que Conrad no era un fan d'ell i que, per tant, no li podia donar suport.

Diu que li podria dir al periodista el mateix que li va dir a Conrin, que no sempre que el va necessitar i va ser i que per això el va deixar de banda.

Diu que el Partit Republicà, tots són maga, tots són del seu moviment. Y no debería decir esto, pero Abraham Lincoln estaba en 8%, Ronald Reagan estaba en 13% y Trump estaba en.

Ara es posa per davant de Lincoln i de Reagan en popularitat. No és això, Xavier?

Sí, sí, és això.

Trump fent de Trump, vaja.

Absolutament. I una mica perdut, barrejant coses, contestant per pomes i respon peres.

Ara diu que les enquestes eren falses i que tot el que havien vist al New York Times era fals.

Acceptarà els resultats

i intentarà treballar amb els demócratas. I diu que sí.

Si els demócratas volen treballar amb mi, ho faré.

I ja li pregunten ja pel 2028 les presidencials. ¿A qué vol dir si volen treballar amb mi? ¿Ho acceptaré? Si ho accepto o no ho accepto, no?

Bé, sí, sí.

Li volen preguntar per successors.

Diu que tenen molts possibles candidats, diu que és massa d'hora.

I que començarà ara a ser el temps per pensar-hi. Tenim molta banqueta, diu.

I demanar si

volen que hi hagi un procés de primàries.

Creo que sí. Diu que. Es diu que qui jo trii serà el que serà el candidat. Qui serà? Qui vulgui Trump, diu. I això podria ser veritat. Qui és el millor dels demócratas? I diu que prefereix no

dir-ho per no donar-los propaganda i que no el trien,

el millor demócrata. No fos cas que tinguem un rival de veritat. I diu que sí, que tenen bons candidats.

És una masterclass de canviar el relat i no parlar del que està passant.

Té un missatge final per aquesta nit, del que extreu d'aquesta nit?

Wow, caram. Feia 11 anys que esperava en aquest moment els demócratas. I els felicita. Hem tingut

els millors dos anys de la presidència de la història en tots els termes possibles. Això no anava amb mi.

Fa dos mesos estava tot molt ajustat. Ara parla que ningú està arribant ja a la frontera del sud, però que això no és res en comparació amb tot el que han fet.

I si veus que Europa s'està morint, el que està passant a França, el que passa a Itàlia,

estan passant moments molt dolents, i potser no sobreviviran. I nosaltres estem superant-ho. Enhorabona als demócratas, han treballat molt dur i molt temps.

I, fixa-te, we appreciate you calling, apreciem molt, li agraïm que ens hagi trucat, com si fos la nit dels ignorants.

Sí, sí, Donald Trump a la Fox. Però en fi, sorprenent, perquè és veritat que no t'esperes. Els ha felicitat, que a mí m'ha sorprès, eh? Sí, no és habitual. És imprevisible, és imprevisible. Sí, sí. Sí, sí, és notícia. És la seva virtut, aquesta imprevisibilitat que li ha donat resultat. És una manera de reconèixer el resultat electoral.

Però això trenca, Ricard, amb el mandat essencial de Trump, que és mai, mai concedeixis un error. Jo mai estic equivocat. Jo sempre tinc raó. Això és l'ABC de la mentalitat d'aquesta persona. Per tant, és bastant estrany que aquesta felicitació. Aquí hem de pensar-ho, això. Aquí hi ha alguna cosa que ens estem perdent ara mateix, perquè això no correspon al modus operandi del president.

A la CNN anuncien ja que Mayne també serà pels demòcrates. Per tant, Susan Collins, que és una veteraníssima senadora, que. Sempre que estava a punt de perdre acabava guanyant, ni que fos de passada, doncs la CNN ja dona per fet que Maine també és pels demòcrates, 53 pels demòcrates, ara mateix ja tenen dos escons més dels que necessitarien

per tenir el control. 7, 7, han recuperat 7, necessitaven recuperar 4 i han recuperat 7.

I encara no coneixem el resultat de Michigan ni el possible resultat d'Alaska, que no han començat pràcticament ni a comptar allà.

És una nit històrica, és una victòria absolutament aclaparadora. Hi ha falta de saber com es tanca el recompte a la cambra de representants. S'està parlant de un guany de 45 escons pels demòcrates. Ens hauríem de remuntar 30 anys enrere per veure

una cosa així. I el marge, eh? A Texas, Talarico guanyant per 12 punts amb el 88% escrutat. A Kansas no ha estat ni ajustat. 5% d'avantatge parada amb Hamilton. A Iowa, 5% per Josh Turek, també el demòcrata. A Ohio, que havia de ser molt ajustat, aquí potser una mica més, un 3%. Però vaja, que hi ha hagut victòries aclaparadores, inesperades, com la de Carolina del Sud. Annie Andrews, 4 punts més que la seva rival.

I amb una coalició, Francesc i Ricard, àmplia i diferent. És a dir, es guanya Kansas amb un pastor metodista, un semiconservador camí del mig, i es guanya, possiblement, a Michigan, anem a veure, amb Abdul Al-Sayed, que està frec a frec. 51% i té un punt d'avantatge. Bé, no arriba ni a un punt d'avantatge,

però les projeccions del New York Times donen per gairebé segur que serà l'Al-Sayed.

Doncs, diguem-ho, dir, bueno, James Telerico seria més estil Adam Hamilton Kansas, però el que vull dir amb això és que les dues ànimes del Partit Demòcrata. No, Penny Flanagan a Minnesota. Estan representades en aquesta gran victòria i, per tant, ara el Partit Demòcrata té la feina de decidir quin candidat vol presentar el 2028 a la presidència. Si algú estil Mamdani a Nova York o algú estil Adam Hamilton a Kansas, que són la nit i el dia, vaja.

Tot això, Oriol, és a dir, quins efectes pràctics tindrà aquest domini demòcrata? Perquè ho hem explicat també aquesta nit, però potser pels audients que s'han incorporat a les 6 estaria bé explicar-ho. Oriol. Bé, ara el que ens quedarà

serà un congrés dels Estats Units amb molt de poder, les dues cambres, la cambra de representants i el Senat, amb tota probabilitat també en mans demòcrates. Això farà que el president, és a dir, l'executiu, tingui un govern. Lligat de mans i peus, amb moltes dificultats per prendre qualsevol tipus de decisió. De fet, fins i tot els nomenaments hauran de ser supervisats pel Congrés i, a més a més, les comissions d'investigació, que ara es podran obrir de manera. I aquí veurem també què passa amb qüestions punxegudes per Trump, com poden ser casos de corrupció o els mateixos documents Epstein que van quedar una mica arraconats després d'aquella falsa publicació, podríem dir, de 5 milions de documents, però la major part censurats. És a dir, que amb prou feines es podien veure les cares que hi havia en les fotografies a les festes d'Epstein. Molts noms s'han sortit en els e-mails. Veurem si aquí hi haurà una mica més de transparència i es podrà forçar que el Departament de Justícia col·labori amb les comissions d'investigació i veurem com anirà tot plegat. Però Trump podria tenir una segona meitat de legislatura molt complicada. Potser per això també el to aquest de felicitar el rival. Jo interpretaria que. Ella està intentant suavitzar la tensió, perquè fins fa quatre dies encara estava repetint, com un mantra, que li havien robat unes eleccions, que ell havia guanyat tres eleccions. És a dir, no reconeixent encara els resultats de les eleccions que va perdre contra Joe Biden.

Clar, la part judicial és important, Garriga, per entendre també potser la posició de Trump d'ara. És que no sé, també hi ha. Mira, el Jofa Llumar em diu, potser aquesta entrevista de Trump l'hauria d'analitzar també un psicòleg, eh? Vull dir que no sé si. Moltes coses necessitaríem el psicòleg aquesta nit, em sembla. Però potser també s'ha d'entendre en clau personal, no?, de dir, bueno, anem a entendre'ns una mica tots, perquè si no, prendrem mal.

Bé, és que Trump no té remei. No sé què comentava abans. Si no hi ha un cert mínim acord, que a mi em sembla difícil de trobar entre aquestes dues cambres i el president, li poden tancar el govern i deixar de pagar els treballadors públics ben aviat. Ben aviat. I això mai saps a qui perjudica més, si el que el tanca des del Capitoli o el que força el tancament des de la Casa Blanca, però això pot deixar el país en una situació de caos total.

I hi ha una altra cosa que hem de considerar, que és a propòsit del que diu l'Oriol i el que ens ha dit l'Enrique Roig durant la nit. Ara començaran a obrir-se comissions d'investigació als comitès del Congrés. I veurem desfilar el seu gendre, els seus fills. Jared Kushner, amb tots els contractes foscos que ha fet amb Emirats Árabs Units, el trànsit d'armes entre Israel i els Estats Units. Però la primera dama compareix per parlar de Quirto Monedas. Un per un. Un per un, fent passar tothom, i seran dos anys, en fi, que es consumirà el debat públic nord-americà en com es passa comptes els primers dos anys de Trump d'aquest segon mandat.

XB Vila, Francesc Garriga i Oriol Serra, gràcies per totes les explicacions. Que vagi bé. Fins ara.

Fins ara.