Desfeta històrica de Trump: els demòcrates guanyen les dues cambres

Lídia Heredia, bona nit. Com esteu? Que estàs a punt d'entrar per TV3, ara que comenceu també l'espacial de seguida.

Vaja, d'aquí una estoneta. Ara començarem l'espacial, efectivament, però acabo de veure que Donald Trump, que ja ho deveu haver explicat, acaba de concedir les eleccions, no?

Ah, amb aquest tuit. Home, jo trobo que sí, no? No ho havíem llegit així literalment, però certament és una manera de dir que he perdut. És una manera de dir, escolta, va a mi que m'he registrat. Això no va amb mi, no? Exacte. Com ho encararàs tu? És a dir, com ho explicaràs això a TV3?

Home, les nits electorals. Jo n'he fet unes quantes a Catalunya. T'haig de dir que tenen l'avantatge que no cal que especulis, que no cal que pensis que la notícia està passant davant dels teus ulls. I avui tenim una notícia de veritat.

¿En recordes cap explicada per tu tan contundent com aquesta?

No, no m'hi facis pensar, no ho sé, home, hem viscut nits electorals fortetes, eh? A Catalunya,

entre el 2010 i el 2022, en recordo algunes. Fortes totes, però amb resultats tan clars com aquesta, potser no.

Bueno, és que a més el nostre sistema electoral és molt diferent, però vaja, no sé, ara sentia abans l'Antònia que és veritat que deia, a veure, encara no tenen les quatre del Senat i malgrat que apuntarà que els tindran. Que no ens passi això que aconsegueixin els millors resultats de la seva vida en territori Trump, però que potser no siguin suficients pel Senat. No ho sembla per totes les projeccions. No ho sembla, però, home, els demòcrates, ara mateix, si algú tenia problemes per creure's aquelles enquestes que ho deien tan clar, jo crec que a hores d'ara ja se les deuen estar creient. Però per mi, a hores d'ara, el titular és que els demòcrates guanyen sobradament i d'una manera històrica, Però sobretot que Trump perd. Trump perd. Ell diu que no. Ell diu que no. Jo crec que no es pot fer només un titular. És a dir, un titular complementa l'altre. I els dos són dos cares d'una mateixa moneda del que acaba de passar aquesta nit. Les ha perdut ell. És que les ha perdut ell.

Però la piulada semblaria que faci veure que no ha passat res, més que enfadar-se que digui, jo vaig, jo és que això no va amb mi.

Bueno, ja ho heu explicat, que ha trucat a la CBS, em sembla, i que ha dit que. Que ell tirarà pel dret. Que tirarà amb el poder de veto. Ara he vist que el Robert García, que és un. Heu vist aquest tuit també del Robert García, el congressista demòcrata? Que serà el responsable segurament de controlar una mica. Exacte, i que fa aquesta cosa de lawyer up, que aquí els que porteu més anys, que és aquesta expressió que a mi m'encanta als nord-americans, que ve a dir que el seu bus. Busca't una book up book. Busca't un bon advocat, que això serà una sagnia. Bueno, és que jo crec que si ja donem aquest resultat per fer, ara això que ens passa als periodistes, que ens precipitem, ara ja estem tots pensant què passarà a partir d'ara.

El que veig que és superinteressant el que diu la Lídia comparant-ho amb Catalunya, perquè. Precisament Catalunya que ha tingut, jo ara no em voldria posar aquí en un jardí perquè no és la meva especialitat en la cosa catalana, però hem detectat que hi ha un espai polític a Catalunya que ha tingut una sèrie de vots i últimament no els ha tingut i això s'ha interpretat en que la gent s'ha quedat a casa. Aquesta gent s'ha quedat a casa. Això que li ha passat avui a Trump, que ha perdut, t'ho compro, però això és una reprobació descomunal a Trump, de la seva gent que s'ha quedat a casa. Per tant, allò que ens deia el Gustau abans, de com llegim això, només ho poso sobre la taula. És a dir, que no crec que els demòcrates puguin ser complements malgrat la dimensió històrica de la victòria.

No, no, estic completament d'acord. Jo crec que els demòcrates han guanyat malgrat ells mateixos. És a dir, que aquí qui ha perdut O sigui, per mi, a veure, no ens escolta ningú, no, ara, Garriga?

Home, espero que sí algú, que estem en època de Gemma, Lídia, perdona. No, però. Ara ja comença a llevar-se.

Que ara estem, vull dir, que vés a saber, no? Ara tindrem dies per analitzar totes les dades, qui s'ha mobilitzat o no. Però. Però tinc aquesta sensació que les ha perdut ell. És a dir, no sé si han anat els demòcrates a votar amb molta il·lusió de ser demòcrates o han anat a votar amb molta il·lusió de carregar-se Trump, de realment donar-li un correctiu. Hi haurà molts casos,

molta casuística, però per perdre Texas has de tenir molta gent enfadada.

El que penso és que el mèrit dels demòcrates és que no només han mobilitzat la seva de base. És a dir. O l'han mobilitzat ells o s'han mobilitzat sols.

I que han triat bons candidats en llocs molt concrets. A Ohio, a Texas, fins i tot a Iowa, que encara és molt d'hora però que pinta bé, a Kansas. És a dir, que aquí són molts elements i Trump també ha perjudicat posant els seus candidats potser en el pitjor moment possible. He vist una pirulada de John Conrin, l'ex senador, vaja, encara senador de Texas, que va ser defenestrat. Per tant, el que hauria hagut de ser el candidat, amb una fotografia del Capitoli de Texas, que cadascú interpreti què vol dir això, però aquest senyor ara mateix deu estar acariciant un gat a casa seva.

Sí, sí, perquè a més crec que buscava el seu cinquè o sisè mandat, no? Un republicà de tota la vida. Era un històric, era un històric.

Quina para la faràs servir? Tsunami? Unada. Fem inventar una altra cosa, no?

Doncs inventem-nos l'ara. Massacre, massacre. Massacre, perquè és molt bèl·lic. Et veig bèl·lic, eh? És que és el que ens deia l'Enrique Roig de Bloodbath.

És un bany de sang. Però clar, és que són molt lletges aquestes expressions.

Sí, però és molt americà, això. Aquí no hi ha terme mig.

Lídia, tu que ets més polarada, quina paraula va buscant la una?

No, és veritat que hem parlat molt de tsunami i de veure si aquest tsunami seria suficient o no seria suficient. S'està veient que sembla que serà suficient. No, podem dir-li tsunami o fracàs de tram. O patacada. Exacte. Llegeixo una piulada

per posar-li una mica de gràcia. Diu Bruno Massaes, que ara no sé qui és, és un escriptor, veig, un escriptor. Diu, doncs mira, resulta que hem tingut canvi de règim a Texas abans que a Teherán. És a dir, que aquesta nit passaran moltes coses i després de molt de temps també hi haurà gent que aquesta nit podrà fer bromes polítiques després d'haver menjat.

Ara que menciones l'Iran, Brasil, Sèrbia, Israel, que hem de veure com acaba, però que els partits àrabs sembla que estan més a favor de fer fora Netanyahu que no repetir les eleccions. És a dir, hi ha un cert moviment en aquest context en el que Trump era figura central i que se li està girant en contra.

I més, eh? Clar, serà també dies de moltes factures. Ara, Jake Sherman, que és un d'aquests periodistes de Capitol Hill que es passa el dia al Capitol i diu, fa dues setmanes l'Speaker Mike Johnson ens va dir això sobre que els demòcrates poguessin arribar a 230 escons. Vull que ho grabeu perquè m'enriuré molt fort de tot això. No té cap sentit. Ara mateix el New York Times no n'hi dona 230 ni n'hi dona 250. Vull dir que també aquí hi haurà molts polítics republicans que han parlat potser de massa i que

s'emportaran A veure, jo que allà al despatx veig la Fox i la CNN, realment és un casament i un funeral, eh?

Sí? Espera, espera, deixa'm punxar la CNN. Va, que els tenim a punt. A veure què diuen a la CNN.

A ver si el to a Fox News es diferent. No sé si podem treure gaires conclusions del to.

No, m'ha creat l'atenció que ells ja estaven parlant del 2028 i en algun sentit I han passat dos anys de cop. I anaven dient, home, no, perquè el que pot passar és que els demòcrates ara es passin de frenada, és a dir, la vessin en moltes coses i llavors oposin fàcil el candidat republicà del 2028. És a dir, ells ja estaven fent aquesta lectura.

Mira, això és com el Madrid que sale reforzado de las derrotas, no? Els republicans surten reforzats d'aquesta.

Saps que és molt interessant això que dius també en termes del debat a propòsit de si el moviment maga està per quedar-se, és a dir, si sobreviu a Trump o no? Perquè jo em vaig quedar estupefacte, jo estava convençut amb tothom que havia parlat que es que era per quedar-se, i recentment un antic cònsol nord-americà a Barcelona em va dir en una trobada en petit comité que no, que Maga s'acaba amb Trump, i a mi no em quadra això, no sé què en penseu vosaltres, però t'ho dic perquè a propòsit de pensar en el 28 i qui ve i qui no ve, si bé dintre del camp republicà sembla més clar que o el vicepresident o Marco Rubio són els grans noms, No sé. Però mira què va passar amb el Tea Party.

El Tea Party semblava un moviment que havia de consolidar el Partit Republicà i després va derivar, sí, amb els Maga, però no és el mateix, jo crec que no són comparables.

Correcte. Mira, piulada del senador John Conrin a Texas, donant per acabada el recompte, tot i que som al 60%, els votants han parlat i vull felicitar James Talarico en ser elegit senador. Espero poder treballar amb ell i ajudar-lo en la transició, així com es prepara per servir els texans en aquesta nova legislatura. Un senyor, en comparació amb el que estem acostumats a veure. Bé, jo crec que en el fons no deixa de ser una bufetada a Trump i a tothom fer aquesta piulada ara en aquest moment, on segurament ho estaran passant malament. Però, és a dir, Talarico està. No està confirmat, no està confirmat. No, però està a 21 punts amb el 68%, eh? Però vaja, què serà? El New York Times el dona amb un 99%, però encara no el certifica. Lídia, a la teva hora ja ho podràs dir, això.

Recordeu que a Hillary Clinton li donaven el 93%, sí senyor. Però no tan avançat.

Molt bé, Gustau. Posa prudència. Vosaltres pensàveu que estaríeu aquí tres hores fent xau-xau sense notícia i mira tu quina nit has tingut, Garriga.

Faran un segon, deixem acomiadar a Lídia, que ha d'anar a preparar-se també per TV3. Aquesta nit de corresponsals no podia faltar també la corresponsal de TV3 a Washington.

I l'Oriol Serra i la Sílvia Eres viuran una nit històrica, si això es confirma, Austin, eh? I ens ho explicaran.

Sí, sí, ara ja anirem cap allà també perquè ens ho expliquin. Lídia, que vagi molt bé i demà ens acomiadem abans que marxem cap a Barcelona. Bona nit i tapa't. Vinga, bona nit. Bona nit.