Detalls sobre el decret d'habitatge que prepara el govern contra rellotge

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Dos minuts i tres quarts de nou del matí comença l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb la periodista del periòdico Sara González, amb el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, amb el Toni Bolanyo, periodista, i amb l'economista Pau Llong. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'àgora? Diferents maneres de passar un cap de setmana. El Toni se'n va a Don Hosti a menjar en Siam i la Sara se'n va amb ressaca de boda a veure els castells a Barcelona. En Siam has anat a menjar.

Sí, bueno, és el que et posaven de decoració en un tros de cara impressionant. O sigui, bé. No, no, la veritat. I una temperatura magnífica. Això sí, el cap de setmana estava una mica ple de gent en el Festival de Cinema. Molt bé. Home, un Festival de Cinema que. Ara parlarem també de la bola negra.

No sé si heu vist la bola negra o no. Sí, ahir ahir. La Sara, la Sara l'ha vist. No, s'està rient de mi.

Estava dient que no tenia cangurs aquest cap de setmana. No he pogut. Aitor, no?

Jo sí. La vaig anar a veure ahir i se'm van remoure moltes coses. I tu, Pau, l'has vist o no? No, la volia veure ahir a les 7 i no vaig arribar a temps. Perquè hi ha gent que li agrada molt i gent que no. Després en parlarem també a l'agora, al final de l'agora, perquè avui tenim temes importants també per tractar. Ara parlarem de les mobilitzacions que estan en marxa ara mateix del sindicat de llogateres per reclamar aquesta aprovació del decret d'habitatge. Unes protestes que culminaran aquesta tarda coincidint amb la presència també del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de Congressos de Catalunya. De moment el que hem pogut saber del que es prepara en aquest decret del govern espanyol, ha tingut accés al matí de Catalunya Ràdio, és que hi hauria bonificacions fiscals per llogaters i pels propietaris que baixin el preu del lloguer, que a més a més el decret també vol regular el lloguer de temporada, que s'està debatent també a pujar l'IVA als pisos turístics i a baixar-lo a la construcció d'habitatge que sigui protegit per sempre i que també es plantegen ajudes a la compra del primer habitatge. D'entrada, us demanaré una fotografia del que està passant. Com veieu aquestes mobilitzacions i si creieu que això tindrà prou de força per acabar també condicionant aquest decret que demà s'aprovarà al Consell de Ministres. Pau. A priori, començaria felicitant una mica especialment els sindicats de llogateres

a Catalunya però també arreu de l'Estat. S'ha tornat a fer cert allò que la transformació és impossible fins que és inevitable, que va dir un revolucionari que el van matar amb un cop de piulet, pobret. I per tant, fa una setmana semblava que no podíem sortir d'aquest marc en el que tots els problemes de l'Estat tenien a veure amb els migrants i amb Ceuta i tal, i ara en pocs dies i hores, per fi hem tornat a situar alguns problemes importants i a assenyalar els responsables d'aquests problemes. Veurem quin és el gruix de mobilitzacions aquí a Catalunya. La veritat és que en el cas de Madrid és una mica difícil que no ens ressoni tot plegat el que vam viure el 2010, amb les diferències de lideratges i amb coses que haurem d'anar veient com es configuren. A mi el que m'agradaria dir en aquesta primera intervenció per acabar és que de totes les mesures que veig, tant de les que proposa el sindicat de llogateres com de les que sembla que està proposant pel rei el decret al govern de demà, I trobo a faltar, és a dir, és un paquet que sobretot busca l'estabilitat dels llogaters que ja estan llogant però que no hi ha mesures d'accessibilitat. És a dir, protegeix millor la gent que ja està dins del parc de lloguer, però no sembla que serveixi o pugui servir eventualment per res perquè les persones joves, les persones que se separen,

que volen accedir a un parc de lloguer, tinguin més possibilitats de fer-ho. I ja no només en el curt termini, sinó en el mitjà termini. És a dir, que acaba, en certa manera, amb la demanda especulativa, però no garanteix l'oferta. Jo crec que s'haurien de pensar en mesures més profundes i més radicals, que podem anar desenvolupant, suposo, al llarg del matí, per donar aquest accés al que està fora, a un parc públic, i que no funcioni com a actiu financer. Perquè, si no, és difícil pensar que aquestes mesures serviran, insisteixo, per solucionar el problema d'accessibilitat que tenim a l'habitatge a l'estat, i especialment també a Catalunya. Serà.

Sí, a mi em frappa com hi ha formacions polítiques que de cop i volta han descobert que tenim una crisi urgent, galopant, de l'habitatge. Perquè fa més d'una dècada que estem així. Abans ho comentàvem amb el Toni, no?, des de l'any 2008, des de la crisi del 2008. No és que estiguem recaient en una nova crisi, és que des de la crisi del 2008 s'ha anat aprofundint i fent de caràcter estructural la precarietat de la societat amb el còctel que suposa l'increment dels preus de l'habitatge amb salaris que no pugen al mateix ritme. Aleshores, en termes polítics jo voldria destacar dues coses. La primera, la gran diferència amb el 15M de fa 15 anys és que en aquell moment hi havia una crisi de representativitat. És a dir, Què cridaven els carrers? No, no ens representen. Es va configurar una esquerra, aleshores, la traducció política del 15M va ser la configuració de Podem, o després l'evolució cap a partits com Sumar, i ara en aquests moments la protesta que hi ha al carrer és també. Contra aquesta esquerra que és filla del 15M. Vull dir que aquí em sembla que hi ha una diferència substancial. Es protestava aleshores contra una esquerra que estava fora del govern i ara es protesta contra una esquerra que està dins del govern. I sembla paradoxal, no?, veure fins i tot la vicepresidenta Yolanda Díaz fent crides a la mobilització en contra del seu propi govern. Una altra diferència substancial.

Ara el que demanen són solucions concretes. Abans era segurament una esmena més a la totalitat, a un sistema. Sí, sí. I ara aquí el que es demanen són propostes que en molts casos fa anys, com dius tu, que dormen als calaixos parlamentaris, als partits, no?

Exacte. Ara aniré a les propostes. Una altra diferència política. Ull, el PSOE, si veu en aquesta crisi o en aquestes protestes una oportunitat per revifar, perquè a Zapatero se'l van portar per davant una majoria absoluta del Partit Popular després del 15M de fa 15 anys. Sí. Vull dir que ull i no cometem els mateixos errors que aleshores. I després, el decret de demà. La qüestió és si el que farà és gestionar símptomes o si d'una vegada per totes anirà a les causes estructurals del problema de l'habitatge. Perquè quan estem parlant de frenar desnonaments, que és necessari i que és imprescindible, estem parlant ja de gestionar. L'última conseqüència del gran problema, que és qui pot comprar habitatge i a quin preu se'l posa a la ciutadania. Perquè el mercat de l'habitatge, s'ha de dir que funciona molt bé, funciona molt bé perquè considera l'habitatge un actiu, però funciona molt malament perquè necessita l'habitatge per viure-hi. Per tant, què ha fet el govern de Pedro Sánchez per impedir que els fons d'inversió comprin blocs sencers i posin els pisos a lloguers estratosfèrics? Què ha fet el govern de Pedro Sánchez? I de sumar o barra Podem per impedir que Blackstone tingui en aquests moments més de 20.000 pisos a les seves mans o que CaixaBank en tingui 20.000 més o que altres fons d'inversió tinguin milers de pisos on el que han fet ha sigut expulsar els veïns, on el que han fet ha sigut quintuplicar els preus dels lloguers. Per tant. Causes estructurals, s'abordaran o no s'abordaran a partir d'aquest decret? Jo crec que precipitadament és molt difícil abordar totes les causes. I també hem de veure quina és la política d'habitatge públic que s'ha fet en els últims anys. Perquè pràcticament és zero. I el problema és, a Catalunya, per exemple, s'estan intentant activar mesures, però són mesures que no donen solucions immediates. Ah. Que com a mínim s'han d'esperar 3-4 anys, i la gent ja no pot esperar més després d'una dècada on s'ha deixat vacant les polítiques d'habitatge pensades en pisos perquè hi visqui la gent, no pensades per pisos que suposin un negoci per a grans fons d'inversió.

Toni, que digui que estic d'acord amb la Sara no és notícia, però que digui que estic d'acord amb el Pau sí. A veure, jo crec que tant la socialdemocràcia com la dreta conservadora de tota la vida s'han perdut des del 2009, perquè demà el govern aprovarà el decret, no tinc cap dubte. I crec que se convalidarà en el Congrés dels Diputats. Les solucions, com bé deia ara la Sara, no seran immediates. A la qual cosa, el momentum polític que tenim en aquests moments seguirà. Un momentum polític que deixarà. Coix al Partit Socialista. O sigui, ahir quan veia el president del govern que en aquest eslògan d'izquierda valiente, dic, home, no sé qui li ha suggerit, però em sembla una errada important. També l'esquerra, de l'esquerra del PSOE, també s'està equivocant. O sigui, el de la vicepresidenta, Jolanda Díaz, cridant a la mobilització, això té una solució ràpida. Dimissió, sortir del govern i deixar el govern socialista diguem-ne sol però tampoc sembla que ho facin ja ho veurem, no? I després la dreta, el senyor Fijó encara no s'ha assabentat que a Itàlia la dreta conservadora ha estat passada per la Meloni i ara la Meloni s'hi teca en compte perquè també li passa la força més a la dreta.

A Alemanya ja sabem el que està passant, la CDU està en les raspes. A França, en fi, la senyora Le Pen té grans possibilitats i ningú li ha dit al senyor Fijó que a Espanya pot passar igual. ¿Per què? Perquè està perdent el vot jove. Compte, el vot jove. O sigui, li està quedant la reserva índia de la gent més gran de 55 anys. Però per sota dels 55 anys s'omença l'extrema dreta. A mi ahir a la nit em deien gent del PP que acabo d'agredir a la Sara en el meu boli perquè se m'acaba de disparar em van dir que davant d'això el més segur és que s'extindran en el decret això què vol dir? el decret es quedarà curt per la gent que està al carrer perquè no donarà solucions i la ruptura al PSOE. No el veig amb ganes d'arribar al fons. Perquè, clar, ara cridar que el de la Mari Carmen és una tragèdia, home, ja ho sabien des de fa molt de temps. A les quals coses, i això de no cometre els errors, els mateixos errors que el 2015, jo estic convençut que els cometrem. Però, ojo, el PSOE els cometrà, el PP els cometrà, però llavors tindrem un govern, perquè sempre és la història, es repeteix, mayo del 68, gran revolució, majoria absoluta de De Gaulle, un any després, maig del 2015, el 15M, vinga endavant, majoria absoluta del PP.

Ara també, però no serà només el PP. O sigui, tindrem un Vox que jo començo a pensar que lo dels 70 diputats seran poquets. Llavors, per Catalunya, malament rai. Aitor? Sí, intentaré ser una miqueta sintètic,

més que res perquè soc el quart a parlar i sobretot perquè entenc que podrem esplayar-nos una miqueta més endavant. M'agafo només la intervenció del Pau, val? Estic molt d'acord amb ell, molt, que evidentment, i això també ho han dit la resta de companys, la Sara i el Toni, que això no s'acaba amb aquest decret. De fet, Aquesta és la legislatura dels decrets, no és la legislatura de lleis. I això explica molt bé un dels altres problemes que tenim, i és que les institucions estan pràcticament paralitzades perquè la cultura política no sap governar amb allò que han decidit els ciutadans lliurement i el resultat de les urnes, no? Aleshores, estic d'acord que això no acabarà aquí, i a més a més, no només estic d'acord, sinó que jo aquest cap de setmana, per feina, he hagut de xerrar amb diversos dirigents, per exemple, de Junts per Catalunya, que ara tornen a ser protagonistes de si això tirarà endavant o no tirarà endavant, i estan convençudíssims que això no servirà. Per res, però sí que és veritat que aquest decret, si tira endavant, en les condicions que tiri endavant, serà millor que no tenir un decret. I això crec que és un consens de mínims. Per tant, posats que no hi hagi lleis, prefereixo que estiguem aquí. Ara bé. Perquè ningú vol ser assenyalat. Un moment, un moment. Ningú vol ser assenyalat, Ivo. No estic d'acord amb el Pau quan diu que estiguem parlant d'aquest decret

i d'aquest tema, i no, per exemple, de la crisi de Ceuta, és com una cosa que ha sigut com espontània i que la gent de sota s'ha adonat que això és important. Això, com altres temes, forma part d'una operació interessada, que està molt estudiada, que és l'agenda setting, que és que necessitem que es deixi de parlar d'una cosa i anem a col·locar una altra. Perquè com molt bé s'ha dit, i de fet ho han dit els propis que diuen defensar persones com la Mari Carmen, de Mari Carmen n'hi ha moltes. Però de sobte ens ha interessat aquesta Mari Carmen. I això és pornografia del dolor. És pornografia de com està patint la gent. Perquè l'actitud voltor no només és exclusiva dels fons voltor. L'actitud voltor també la veiem a la política. I també la veiem en aquests pseudo-sindicats que intenten representar no sé què. També ho veiem i per això estem parlant d'això ara. Però vull recordar que, com la Mari Carmen i tanta altra gent, cada dia hi ha desnonaments. I el senyor Pedro Sánchez. Enmig d'una campanya electoral va dir que amb ell s'acabarien els desnonaments. I el Partit Socialista té un problema molt greu. Perquè una cosa era allò de ni amnistia ni nadader, i això la gent ho ha acabat tragant, i fins i tot hi ha gent que diu mira, doncs millor, escolta'm, anem a girar pàgina,

però en relació a l'habitatge i als desnonaments, és a dir, que el Partit Socialista es va comprometre a zero. Però llavors jo el que dic és, hauríem d'avaluar i confiar en els polítics no en funció de les seves intencions, sinó en funció dels seus resultats. El senyor Pedro Sánchez en una empresa estaria ara a l'INEM, estaria a l'INEM. I no només el senyor Pedro Sánchez, tots aquells polítics que han dit que representen molt bé a tota aquesta gent que està patint i que pateix molt, que tenen tota la intenció de protegir-los i que han estat incapaços de protegir, entre d'altres coses, perquè les mesures que s'estan aplicant no han funcionat, ni aquí ni en jo. Són les 8 i 57, ara en parlarem, farem també una ronda de connexions i també avui ens acompanyarà amb nosaltres un expert en habitatge, serà a partir de les 9 del matí, Javier Burón, expert en habitatge, que ens acompanyarà avui a l'Agora per parlar d'aquesta crisi en habitatge. Anem a fer un cop d'ull al temps perquè entre avui i demà al vespre hi ha un avís de perill per intensitat de pluges. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. I quan hi ha previst

aquest pic d'episodi de pluges? A partir, sobretot, d'aquesta nit matinada. És a dir, avui pot ploure, hi ha alguns roixets ara mateix sobre el mar, el que passa que avui tindrà un caràcter molt irregular. Avui gran part de Catalunya no plourà i puntualment hi haurà aquests xàfecs que poden ser forts al litoral i prelitoral, potser a la tarda n'arriben alguns també en altres llocs de l'interior, per exemple al prepirineu. I llavors aquesta nit i matinada és quan aquestes precipitacions sembla que s'organitzen més i arriben a més llocs del litoral i prelitoral. Primer al camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i comarques de Barcelona. I després demà durant el matí molts models ens indiquen que aquesta pluja podria continuar, podria ser persistent a moltes comarques i podria acumular encara més litres per metre quadrat. Aquí és on tenim la incertesa, perquè hi ha una disparitat immensa de resultats en els models que estem veient que s'estan actualitzant aquest matí. Per tant, molta precaució, Eloi, sobretot de cara a demà, eh? Sí, sí, sí, insisteixo. És a dir, hi ha models que ens estan marcant que a grans trets demà plourà entre 10 i 30 litres per metre quadrat. Però sí que els models que poden afinar més perquè tenen millor en compte el relleu, l'efecte que pot tenir aquest vent de mar cap a terra que preveiem per demà, la humitat en moltes capes de l'atmosfera ens estan marcant acumulacions de 100-150 litres per metre quadrat en algunes zones, per exemple cap a la zona del Baix Llobregat, en alguns punts del Camp de Tarragona, en alguns punts al voltant de la ciutat de Girona, 50-100 litres gairebé, i uns 50 litres o més en algunes zones al voltant del Montsec. Per tant, això és el que ens fa patir, aquestes tempestes estàtiques o aquestes pluges estàtiques que es van alimentant de la humitat que va arribant del mar per aquest vent persistent, i per efecte de les muntanyes que fan que les precipitacions puguin mantenir-se estàtiques en un lloc durant molta estona.

Gràcies Eloi, estarem pendents d'aquestes pluges i ara mateix també cop d'ull a les carreteres. Mireia Sala, bon dia.

Bon dia, doncs encara hi ha cua a l'accés a Barcelona per la Meridiana perquè les mobilitzacions per l'habitatge han tallat durant una estona els carrils d'entrada, tot i que ara mateix ja han aixecat el tall. A banda d'això, problemes a la P7 a la Roca per un accident que talla un carril. També hi ha un carril de menja a Vilablareix per un altre accident. En els dos casos han sentit sud. A la mateixa P7 hi ha retencions de Mollet a Barberà i Cua també a la C32 a l'Hospitalet, la B23 a Molins i Esplugues i la C58 a Ripollet en direcció Sabadell i d'entrada a Barcelona.

I el transport públic, Maria Fernández Noguera.

Doncs a aquesta hora l'R8 de circulació s'ha restablert entre Martorell i Sardanyona Universitat. Es manté el servei però alternatiu per carretera entre Martorell i Granollers. Estava tallat aquesta via a causa d'un robatori de cable de coure a Granollers Centre i aquest robatori també faleguitza l'R2 Nord. A causa d'aquesta incidència en la infraestructura entre Mollet-San Fost i Granollers doncs hi ha demores que poden superar els 20 minuts. També d'altra banda per una incidència operativa l'R7. Hi ha una circulació d'un tren per hora i sentit entre Cerdanyola Universitat i Montcada Bifurcació.

D'aquí a pocs minuts entrarem ja en matèria d'habitatge a l'àgora i també entrevistarem a partir de dos quarts de deu Ferran López, director general dels Mossos d'Esquadra. I de què més estarem pendents? Redacció, Sílvia Solanas.

Doncs del relleu del delegat del govern espanyol a Ceuta, que us avançàvem fa una estona a Madrid, Tania Tapia.

Bon dia. Bon dia, sí, la Moncloa ha preparat ja el seu relleu que es produirà demà al Consell de Ministres. Segons l'executiu, fa setmanes que va demanar ell mateix deixar el càrrec. És una decisió, diu la Moncloa, humana i personal, i destaca la feina immensa que ha fet aquestes setmanes complicades. Havia estat objecte de crítiques perquè el seu cap de gabinet va rebre missatges del CNI hores abans d'aquella entrada massiva parlant de moviments en xarxes i de la dimensió que tenien. Ell havia negat que li arribés cap avís.

Això a Madrid, a Brussel·les, d'aquí una hora comença la reunió de ministres de defensa de la Unió Europea amb un gran tema sobre la taula, com respondre a les amenaces híbrides de Rússia. Fa una estona ja ha avançat cap on pot anar la reunió la cap de la diplomàcia europea. A Brussel·les, Bruno Fortea, bon dia. Hola, bon dia.

Sí, Kaya Kales diu que avui proposarà als ministres de defensa europeus un protocol d'emergència per respondre de forma conjunta, a escala comunitària, quan hi hagi un atac híbrid contra, per exemple, plantes energètiques, fàbriques, aeroports o xarxes de telecomunicacions. Kaya Kales avisa que Rússia està preparant més actes de sabotatge en territori europeu i que ho indiquen, així ho indiquen, els informes d'intel·ligència.

I també pendents de la reunió entre el govern i els sindicats agraris, pel mal moment que viu el sector, l'horitzó ja ha convocat una tracturada de protestes d'aquí 15 dies. Lleida Estela Busoms, bon dia. Bon dia, sí,

el 14 d'octubre a Barcelona, convocada per Unió de Pagesos. De moment veurem si avui les explicacions del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeix, calmen els ànims de les organitzacions. S'ha compromès a mobilitzar tots els recursos. Que estiguin al seu abast i a la vegada demanar mesures extraordinàries a la Comissió Europea i al Govern de l'Estat. Tot plegat per fer front a una crisi derivada sobretot de l'augment de costos de producció, especialment dels combustibles, pels efectes del canvi climàtic i per uns preus a la baixa.

I avui arrenca el judici contra tres exalcaldes de Convergència per una trama de contractació irregular a vuit municipis.

Redacció, Marc Jurador. Sí, ho explica el periòdico. La Fiscalia demana penes que van dels sis mesos als 15 anys de presó. Pels tres exalcaldes i 16 persones més acusades. El jutgen a l'Audiència Nacional per una suposada drama que contractava i externalitzava funcions dels ajuntaments de manera irregular a l'empresa consultora EFIAL. El suposat frau puja a 8 milions d'euros. Va afectar els municipis de Torredembarra, Bandallós, Escó, Lamella de Mar, Tortosa, Llinas del Vallès, Laseu d'Urgell i Masquefa.

I cada dia també a aquesta hora analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Avui parlem de la notícia del dia, d'aquestes acampades i dels milers de persones que han sortit al carrer per demanar que s'intervinguin els preus de lloguer. Doncs sí, demanen contractes indefinits, acabar amb els de temporada, cap desnonament sense alternativa i sobretot, com dius, congelar preus. Tot molt respectable. Però la lletra petita ens diu que, tret dels pisos turístics, la resta va contra l'oferta. Congelar preus i fer contractes indefinits protegeix qui ja té pis, no qui el busca. Llogar o construir deixa de compensar i apareix una cua invisible. Més candidats per pis i propietaris triant amb lupa. I qui aconsegueix un lloguer barat no el deixa mai, encara que ja no li encaixi. Això genera menys mobilitat i també menys oferta. Aquest país aixeca 100.000 habitatges l'any, però crea 250.000 llars. I no es construeix més perquè no hi ha sol finalista, i preparar-lo triga 10 anys. Perquè els impostos graven un 20% del preu final. Perquè falten 700.000 obrers des que el 2008 es va endur el sector. I perquè el parc públic és un 2%, quan Europa és d'un 8%. Regular el preu de l'escassetat no elimina l'escassetat, només canvia com es reparteix l'escassetat.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil. L'Enigmarius, amb Màrius Serra. Divendres, l'arbre fruiter doblement productiu era nesple, que nesple, de nesples. Avui dilluns, un enigmàrius domèstic. El portes a l'altar perquè és un gran tenidor de cinc lletres. El portes a l'altar perquè és un gran tenidor. Cinc lletres. Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades. La senyora Garrapeta es diu improperis i barbarismes cada vegada que rep la factura de la llum. No ha contractat la llum a factor energia i no pot dir un 12,5% menys

d'improperis i barbarismes. Fàcil i ràpid. Contracteu tots la llum a factorenergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor energia. Empresa colaboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge.

De perdre la veu a Xambala, a perdre la por al nou passatge,

el Carnicero de Penitents. De beure a volar al Comte Draco, a volar a Coco Piloto. Veniu a viure el Halloween per tothom a PortAventura World,

on tothom es posa d'acord. Hotel Més Entrades amb fins a un 15% de descompte. Consulta les condicions a la web.

Són la Raquel de Carles. Tens un impacte per a Brisa? Un cop l'has vist, ja no deixes de veure'l una vegada i una altra. Demana cita a Carles Punes i ho arreglem en 30 minuts. A més a més, t'ajudem a fer els papers

de l'assegurança. Cargles canvia, Cargles repara. Una illa i vuit parelles de gent coneguda. De veritat, Mallorca era platja, tio. Torna la travessa 3K. Prepareu-vos per descobrir la Mallorca més salvatge. Va, que aquest és el nostre terreny, rei. Vaig al límit amb tu. Aquí la fama no serveix de res.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

El Matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell. 9 i 7 a l'àgora amb Sara González, Hector Arriaga, Toni Bolaño i Pau Llong. Estem i estarem molt pendents durant tot el dia de les mobilitzacions que hi ha ara mateix a Catalunya. Redacció, Maria Fernández Noguera, bon dia. Bon dia. Això quan falten 24 hores perquè s'aprovi aquest decret de l'habitatge. Ho farà el Consell de Ministres i què sabem a aquesta hora dels detalls del decret que inclou?

Ara mateix, fonts del Ministeri d'Habitatge ens expliquen que el decret oferirà protecció contra els desnonaments, si bé de moment no detallen com es farà aquesta protecció. També diuen que s'estabilitzaran els contractes de lloguer per protegir la població davant de les renovacions. També, una altra mesura que inclouria el decret és que es prohibiria als fons voltor la compra especulativa d'habitatge, A més a més, l'executiu també vol que hi hagi bonificacions fiscals per als inquilins i per aquells propietaris que redueixin el preu del lloguer. També es preveu abaixar l'IVA a la construcció d'habitatge protegit, sí, aquesta protecció és per sempre, i de fet es vol blindar el parc estatal i que els pisos protegits no puguin acabar al cap d'uns anys al mercat lliure en mans d'un fons inversor. I d'altra banda, la intenció és regular el lloguer de temporada i apujar l'IVA els pisos protegits. Tot plegat per preservar els drets dels inquilins, segons diuen des de Moncloa. A més a més, el decret també planteja ajudes a la compra del primer habitatge.

I ha tingut accés al Matí de Catalunya Ràdio en aquest decret quan falten 24 hores perquè s'aprovi a Madrid. I anem ara cap allà, cap a la campada de Puerta del Sol. Madrid, Tania Tapia, bon dia. Què tal, bon dia. Què és el que t'expliquen els concentrats?

Doncs mira, tots estan aquí amb el mateix objectiu comú, que és pressionar socialment les forces polítiques perquè aprovin dimarts mesures eficients, profundes, que protegeixin aquesta alçada sense fred als preus. Molts estan aquí el cap de setmana sencer, alguns estones, d'altres matinaven per anar a treballar i tornar a la tarda. Tots pateixen en primera persona el drama de l'habitatge i ens deien això.

Aquí la gente trabaja, aparte de acampar, solo que también estamos implicados en esto. He conseguido encontrar una habitación con ventana por menos de 500 euros y me llamaron loco, pero lo conseguí.

Pues he descansado y llego aquí desde ayer sobre la una.

¿Cuánto se te va del sueldo? Más de lo que cobro.

Doncs mira aquesta última noia que es gastava més en viure que el que guanyava. L'Ajuntament ha demanat a la delegació del govern que desallotgi aquí l'ambient, però és molt tranquil. De fet, no hi ha ni presència policial. Hi ha unes 350 tendes, molt de pancarta, també tendals. Hi ha previsió de pluja a Madrid avui i tota la setmana. Ara ja amb el dia en marxa, el pol de la ciutat es barreja sense problemes amb la campada. Ens diuen aquí que no es pensen moure, almenys fins demà, a l'espera del que acabi aprovant el

Consell de Ministres. Aquesta és una pregunta, si s'acabarà o no aquesta mobilització un cop s'aprovi aquest decret. La segona és què passarà a Barcelona, perquè l'objectiu era col·lapsar la ciutat, però ara per ara no hi ha grans problemes. Diagonal de Barcelona, Jordi Canal, bon dia. Bon dia, on et trobes? Doncs som aquí a la Cruïlla de Còrsega, diagonal Passeig de Gràcia, a la plaça dels Cinc d'Horos, que sí, la intenció era tallar-la, però la protesta que hi havia aquí ha acabat fa una bona estona, cap allà a dos quarts de nou. Han estat tallant el trànsit, mitja horeta, de vuit a dos quarts de nou, del carrer Còrsega, que és per on venien una cinquantena de manifestants que hi havien, Els Mossos els han tallat el pas al final del carrer Còrsega, a l'entrada d'aquí de la plaça del 5 d'Orus, i aquí ha acabat la protesta al cap de poca estona. Això sí, crits, pancartes a favor d'aquest decret anomenat Mari Carmen. Doncs aquesta és la situació a aquesta hora del matí, en aquest cas a la Diagonal i a la Meridiana. Anna Escura, bon dia.

Hola, bon dia. Doncs mira, fa mitja hora que s'ha dissol la concentració que hi havia aquí, al carril d'entrada de la Meridiana, davant de l'hipercor, a la cantonada del carrer Dublín. Com pots sentir, el trànsit ha recuperat l'absoluta normalitat, passen motos, passen ambulàncies, se circula amb absoluta normalitat, com si no hagués passat res. Durant una hora, entre 40 i 50 persones han tallat la Meridiana. I aquí la concentració s'ha produït perquè el sindicat de llogaters ha denunciat els propietaris del número 374 de la Meridiana per no voler renovar els contractes. I ara, a partir d'ara, com amb la resta de concentracions, la propera convocatòria és aquesta tarda al Palau de Congressos, aprofitant la visita del president Pedro Sánchez. Gràcies, Anna. Fins ara. Bon dia.

Ara de seguida deixo parlar a Pau, que volia respondre també a l'Hitor d'abans, però abans, Carme Arcarazo és portaveu del Sindicat de Llogateres. Carme, bon dia. Hola, molt bon dia. I gràcies per acompanyar-nos. D'entrada, quin balanç feu de les protestes d'aquest matí?

El missatge que voleu fer arribar al govern espanyol és clar, però fins on ho voleu fer arribar?

El missatge és clar, però no l'està arribant a tothom. És a dir, el decret Mari Carmen no és un decret antidesnonament, sinó que és un decret que el que hauria de plantejar és una solució estructural que es diu contractes indefinits. I és per això que hem de ser milers i milers de persones. Vam veure fa uns dies manifestacions a Madrid de les vores de 300.000 persones i aquesta tarda hauríem de ser molta gent a Barcelona. També que a Patina hem vist 90. Aquests materials eren talls molt puntuals precisament per inaugurar el dia d'avui, però la mobilització on s'esperen milers de persones és a la tarda, a la set de la tarda davant del Palau de Congrés.

I fins on ho voleu fer arribar? Contempleu, per exemple, una acampada també a Barcelona, al centre de Barcelona?

No, per ara no contemplem cap acampada, és una manifestació habitual davant del Palau de Congressos.

Entre les mesures també hi ha, com deies, la renovació automàtica dels contractes de lloguer. Això s'hauria de produir sí o sí en el decret que es firmi demà?

Sí, nosaltres pensem que estem davant d'una oportunitat única, és a dir, no crec que hi hagi gaires més oportunitats durant la legislatura. De fet, portem gairebé quatre anys de legislatura i aquest govern no ha aprovat ni una sola mesura en matèria d'habitatge. I realment ens preocupa molt perquè portem una legislatura on l'únic que s'han fet són anuncis grans brindis al sol que no s'han traslladat en mesures contundents i mesures concretes. I llavors jo crec que és molt perillós anar fent això tota l'estona. Tu vas anunciant coses que sonen fantàstiques però després no tenen cap efecte i això el que genera és desafecció i el que fa és abocar la gent a votar l'extrema dreta. I per tant el que pensem és que cal fer poques mesures però ben fetes i contundents que funcionin, que canviïn la vida de la gent i prou de mesures estètiques que són grans anuncis però després el lloguer segueix pujant, ens segueixen fent fora de casa. I com que sabem que això al PSOE li costa, perquè el PSOE tendeix a voler fer molts anuncis i poques mesures tangibles, per això hem de ser moltíssima gent aquesta tarda.

També demaneu protecció davant dels desnonaments. Quan parleu de protecció, a què us referiu? És a dir, s'hauria de prohibir tots els desnonaments o només el de les persones més vulnerables?

La mesura que proposem és una mesura estructural, per tant no moratòries que s'hagin d'anar renovant cada 6 mesos, sinó una mesura molt clara que el que digui és que no es pot desnonar a cap persona vulnerable sense una alternativa digna i adequada. Què volem dir amb digna i adequada? Doncs que, per exemple, no s'ha de poder desnonar algú per enviar a tota una família sencera en una pensió. Que és el que està passant ara mateix. Ara mateix, l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, es gasta milions d'euros cada any en pensions lamentables on allotjar famílies senceres que viuen en molt pocs metres quadrats. Llavors, pensem que això no ha de poder ser el cas, sinó que un gran tenidor no ha de poder desnonar a una àvia si no hi ha una alternativa digna. I, per tant, això és el que estem proposant.

És Carme Arcarazo, portaveu del sindicat de llogateres. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Pau Lloc. Sí, no, jo volia contestar a l'Hitor, perquè, primer de tot, jo crec que les seves declaracions han vingut a negar l'agència dels sindicats. O sigui, ha vingut a dir, ho diré més matocerament que ell, per ser més breu, però que hi ha una mica de conspiració. És a dir, que si això ha sortit ara, no és casualitat, que és una manera de dir que hi ha una conspiració, algú darrere està anegant aquests fils, i això vol dir que. Ni la Carme Arcarazo, ni els portaveus de Madrid i tots aquests sindicats estan instrumentalitzats. Jo crec que això no es pot dir sense demostrar-ho i que és completament fals, en aquest cas. Evidentment, el PSOE intentarà capitalitzar aquest moviment. Ja ho va intentar ahir amb això de l'Esquerra Valenta i tal. El que passa és que la gent no és idiota. La gent se'n recorda que el PSOE no va voler votar la llevitatge, que la van votar dient, literalment, en entrevistes al senyor Pedro Sánchez, que estava en contra d'aquesta llei. I que era per pressions dels seus socis que l'havia hagut d'aprovar. La gent se'n recorda també del ministre Òscar Puente dient a Twitter oh, com poden dir que Espanya és el bolchevisme i tal, si mira com venen els de Black Rock, traient pit de que tots aquests fons voltors venien a l'Estat. Per tant,

la gent sap perfectament que, i entendrà perfectament, que que ara vulgui capitalitzar aquest real decret al PSOE és pornogràfic. Però això no vol dir que sigui el PSOE el que està darrere d'aquestes mobilitzacions. En tercer lloc, l'Hitor deia. Carai, disculpeu. Què passa si hi ha moltes Mari Carmens? Per què ara? Hitor, la política funciona així. La gent no va amb excels per la vida mirant a veure si els desnonaments passen de 1.000 o de 2.000 o mirant taxes d'Europa i de pobresa. Hi ha narracions, hi ha moments de patiment, hi ha vides, biografies amb les que la gent connecta i diu. Això és intolerable. Clama al cel, que diríem en termes quasi religiosos. No puc suportar que aquesta dona sorti aquí, vaig a sortir al carrer. I la gent no està pensant. Ah, mira, si ja n'hi havia d'Americarmen fa un any. Bueno, a vegades les coses vessen. I això és el que ha passat aquí. I això no implica necessàriament que hi hagi una mena de conspiració del PSOE i l'esquerra per fer sortir la gent al carrer. I per acabar sobre les dades, que abans ho he mencionat, però m'agradaria entrar-hi amb una mica més de detall. Intento ser molt breu. Crec que és una bona metàfora per entendre el que passa amb l'habitatge, és imaginar-nos una banyera, una banyera plena d'aigua. El parc d'habitatge de lloguer és l'aigua de la banyera. I el que ha passat durant molt de temps és que

hi havia l'aiguera oberta i no hi havia cap tap. Lloguers d'habitació, lloguers turístics I si per molt habitatge que tu posessis, i això ja va passar a l'Eraznar, per molt habitatge que posessis es van construir durant 10 anys més de 4 milions d'habitatges, s'anaven tots els habitatges per la demanda especulativa. Què intenta fer aquest Real Decret? Fixem-nos. Posar un tap a l'aiguera. Posar un tap? És a dir, què és renovació automàtica? Posar un tap. No perdem aquest lloguer. Que el propietari ara no pugui dir, doncs mira, ara me'l venc o pujo el lloguer. Això és un tap. Què és congelació de la renda? Un tap. Què és moratòria d'esnonaments, com molt bé explicaves? Un tap. Ara bé, com s'omple el parc? Sí, perquè si tu poses part. Ho intentava explicar abans, i amb això insisteixo O construeixes o agafes del que hi ha. O tens part públic o part del que se te n'ha anat per la iguera ho converteixes en part pública. Això no hi ha més. O mobilitzes habitatge buit, que també n'hi ha. Que és el que se te n'ha anat per la iguera, efectivament, o construeixes més part pública. I això és el que no veiem ni a la llei d'habitatge ni al reial decret. I, per tant, calen mesures en aquest sentit. I cal, per exemple, posar sobre la taula, avaluant, evidentment, la constitucionalitat. I en parlarem amb el Javier Borón després si fa falta.

Però què passa amb aquestes persones que tenen milers i milers d'habitatges? No es pot tocar aquesta propietat i sense modificar l'estructura de la propietat del sector immobiliari és impossible solucionar això en el curt termini. Per tant, el que deia la Carme, generarà frustració. Amb tots els respectes, generaran frustració les quatre mesures només del sindicat de llogateres, que crec que es queden curtes. I generarà I tot el que està plantejant Esquerra Republicana, també Junts, generarà frustració, perquè no millorarà l'accessibilitat del mercat de lloguer. Què passa, per tant, amb la propietat que hi existeix? Què passa amb la gent que té milers de pisos? Què passa amb la gent que en té més de 10? És tan impensable posar un límit d'habitatges per particular? Establir un termini per vendre l'excedent a les empreses i si no que hi hagi preferència de compra pública i si no, parlar directament d'expropiacions. Que jo sàpiga, i després ho volia preguntar al Javier, el Tribunal Constitucional, l'Estat espanyol, no obliga a pagar aquests actius a preu de mercat, sinó un preu en equilibri proper al valor del bé. Per tant, es pot començar a parlar ja de com s'estableix un part públic? Què és el que realment farà que es continguin els preus i que hi hagi més oferta i que la gent tingui més accessibilitat? Perquè si no. Altra vegada, pa per avui, gana per demà, i efectivament arribarà el PP. Arribarà el PP igual que després del 15M.

Només un apunt, perquè. Un apunt, Toni, sobre el decret que hem explicat, que hem tingut accés al matí de Catalunya Ràdio. Sumaia ha reaccionat i ha advertit que l'acord del TEC segueix molt lluny del que hauria de ser.

A veure. Us en recordeu del 15M,

A veure. Us en recordeu del 15M, el que es deia en aquell moment? Que Alfredo Pérez Rubalcaba era el que estava muntant les acampades de. De la Puerta del Sol. Va, va, va. O sigui, ara no podem repetir el mateix discurs. I el PP també s'equivoca si ara trasllada això a un problema de seguretat perquè hi ha tendes de campanya sol. O sigui, a mi ahir em va semblar una mica increïble. Però també s'equivoca el sindicat de jugateres si es pensa que estan al capdavant. No, no, no. Això és una manifestació espontània. Hi ha grups de tota mena. I la prova la tenim avui, o sigui, avui, han punxat aquest matí, no ens equivoquem. Però la gent va contra el PSOE, contra el PP, contra Junts, contra Jusso, que Jusso està posant-se de perfil a Madrid i ja veurem com acaba, perquè al final la gent està farta del sistema. No dic que siguin antisistema, sinó que estan farts del sistema. I contra Somar. I contra Sumar, perdó.

És que aquí em sembla el factor diferencial respecte al 15M de fa 15 anys. És a dir, que aquella esquerra que en aquell moment reivindicaven que no tenia representació, ara resulta que l'hi té. I per això veiem aquesta imatge surrealista. La Sumar no es presentarà. Es presentarà amb un altre nom.

Bueno, perdó, quan la marca no funciona és perquè segurament l'organització no ha funcionat. Toni, Toni. Toni, sí. Ho dius per junts, també, suposo.

Només dos apunts. Què ha guanyat a Berlín? Sí, sí. Proposant socialització del parc. Exacte. Nacionalització de més de 200.000. En mesures similars a les que estic plantejant. Totalment. De 200.000 habitatges a Berlín. Ja ha guanyat. O sigui, d'una forma aclaparadora. On està el Partit Socialista? Tocadet. I no li quedarà un altre. On estan els verds? O sigui, les altres dues esquerres. O sigui, que tothom aquí té molt, molt a perdre. I mira. Dintre de l'esquerra, l'únic que ha dit moltes vegades que aquest govern no caurà per seuta, no caurà per els casos de corrupció reals o inventats, caurà per la dictatxa, es diu Gabriel Rufián. És l'únic que ho ha plantejat con escaso èxito, com diria aquell, però ell ho ha plantejat moltes vegades i el govern. No ha tingut la valentia d'anar a la ruptura, ha anat a petites reformes, intentar pactar amb Podem i Junts, perquè l'aritmètica parlamentària és complicada, no ens enganyem, i jo crec que aquesta vegada ningú vol quedar senyalat com el culpable, i sí que hi arribarà a acord, encara que els dos grups, PP i Junts, s'extinguin i es posin de cantó, inclús Podem. Vostè m'ha gravetat que

vull parlar també del Javier Borón, que haurà de marxar també aviat. Aitori serà. Sí, no, li volia respondre al Pau, evidentment, que jo no soc conspiranoic, no he plantejat cap tipus de conspiranoia, el que he plantejat és que hi ha una estratègia que es diu agenda setting, que no és exclusiva del que està passant ara i de la gent que hi ha darrere ara, sinó que ho fan tots, és a dir, ho fa tothom. De fet, els propis mitjans de comunicació, quan decideixen de què es parla, en quin ordre es parla, estan influint sobre què es parla a nivell públic. Vull dir, no és res dolent. El que jo vinc a dir és que és evident que avui estem parlant de la Mari Carmen. No només perquè existeix una dona que desgraciadament hem vist com la treuen i la treuen i la posen en una ambulància i tot el que tu dius, que jo hi empatitzo totalment, sinó que sí que és veritat que hi ha forces que utilitzen això pel seu propi rèdit. I per això hem vist, per exemple, coses com la senyora Yolanda Díez cridant a manifestar-se contra el govern si fa falta, sent ella vicepresidenta d'aquest govern. Dit això. Clar, és que el sindicat, o jo li dic pseudo-sindicat, perquè no és un sindicat, parla del model del Regne Unit, en relació als contractes indefinits, per agafar només un dels temes, que de fet tu has recuperat,

que és una de les paraules que ara se'n parla molt, contracte indefinit. Però clar, parlen del contracte indefinit com a solució, però no parlen que en el cas del Regne Unit, el propietari pot posar un cop l'any el preu segons el mercat. No hi ha control de preus al Regne Unit. I un cop l'any el pot actualitzar el preu en funció de la llei de l'oferta i la demanda. I d'això se n'obliden, per exemple. Jo, no sé, que també m'agrada mirar altres països, doncs jo he vist països com, per exemple, el Canadà, que han fet coses que em semblen que són molt interessants. Més que res perquè no només no han controlat el preu, és que han aconseguit que en un any baixi un 21%. I, per exemple, no consideren que els privats, els promotors. Privats, no voltors, sinó un privat que efectivament vol guanyar diners construint, si ho vol fer per posar de lloguer, li treuen el 21% d'IVA. I per tant l'administració, que per mi l'administració en el mercat de l'habitatge és una administració voltor, perquè està recaptant 54.000 milions d'euros i sent l'habitatge el principal problema només destina d'aquests 54.000 milions d'euros 7.000 milions d'euros a habitatge. Per tant, igual que els fons voltors s'estan forrant, l'administració també s'està forrant mentre tenim Mari Cármens. Doncs el Canadà ha aconseguit que es baixi un 21%. També agilitzant els permisos.

Escolta'm, jo l'altre dia estava en una reunió amb arquitectes i em deien, tenim un cas a Gràcia, al districte de Gràcia, que hi ha uns petits inversors que han decidit agafar un habitatge que avui només és un habitatge, als seus voltants hi ha habitatges de sis pisos, I la normativa diu que només es poden fer dos pisos. Per exemple, porten tres anys perquè l'administració els digui què és el que poden fer i què és el que no poden fer. I al final aquests petits propietaris han hagut de parar, s'han anat a Madrid i han acabat abans els pisos de Madrid que els de Barcelona. I això està passant aquí. I finalment, si això és una pandèmia, si això és una pandèmia i teníem uns consells d'assessors que eren científics, ho sento molt, però el sindicat de llogateres no pot ser el president d'aquest comitè científic. L'hem de saludar a aquesta hora. Ara deixo parlar Sara. Ara deixo parlar, però abans, Javier Borón, que és expert en habitatge i exgerent d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Javier, què tal? Bon dia. Bon dia, Ricard. I també a la resta de l'agora. Gràcies. Digues quins aspectes de la crisi d'habitatge pot abordar a curt termini, immediatament, el decret que devan aprovar el govern espanyol. Primer, no és un decret, és un decret llei. I és un matís tècnic, però és important. Per què? Perquè té força de llei

des del moment que el Consell de Ministres ho aprova i després s'ha de convalidar pel Congrés. Aleshores, el que hem de vigilar és quina és la majoria del Congrés. I he escoltat el debat, que com sempre és interessantíssim, però jo he de dir una cosa, que també suposo que tindrem alguna responsabilitat els ciutadans, perquè l'equilibri de forces polítiques que tenim al Congrés no sembla el més favorable per una política europea d'habitatge. I hi ha coses que. És una mica antiintuitiu. Però aleshores, Javier, el que hauries de fer és convocar eleccions i construir una nova majoria per aplicar un decret que abordi polítiques d'esquerres d'habitatge, per exemple. Sí, no. Això que me negueu vosaltres sona molt periodístic, però hem de dir que la competència d'habitatge és autonòmica. Sí. I jo crec que està ben triat per la Constitució. Els ajuntaments se'n cuiden del sol, la política d'habitatge és territorial, regional, nacional, com volem anomenar-la, i hi ha instruments d'arquitectura jurídica i d'arquitectura econòmica general que són estatals. I el problema que tenim ara és que hi ha la majoria de les comitats autònomes. La seva visió és que el que cal és oferta de qualsevol tipus d'habitatge i aquesta oferta s'anava al mercat i hi ha un petit grup. Un 20% de la població d'Espanya viu a comunitats autònomes, on pensem que hem de desenvolupar eines per reduir el rendisme i l'especulació i per augmentar

l'oferta d'habitatge assequible, permanentment assequible. I per fer alguna d'aquestes operacions calen eines jurídiques i econòmiques estatals. Aleshores, no és tan senzill com, bueno, convoquem eleccions i ja està. És un problema multigober, de multinivel, I cal decidir si volem un model més a l'europea o un model més a l'americana. Perquè la política d'habitatge estatal ha de passar tant sí com no per una combinació de construir habitatge públic i a l'hora regular l'habitatge privat? Ha de passar per enfrontar l'emergència, que és un problema de curt termini i la gent que estem una dutxa al dia i tres comides i tenim un sostre, a vegades desprecient, però clar, la gent que està en l'emergència, el problema que té és de molt curt termini i de supervivència. S'ha d'enfrontar a l'emergència i s'han de construir. Eines més infraestructurals a mig i llarg termini, i això suposa despesa, inversió pública, però també público-privada, capacitat de gestió, suposa crear un ecosistema per una infraestructura. I hi ha comunitats autònomes que estem fent esforços en aquesta direcció, que és una direcció molt, diguem, europea, i altres que no. I necessiten una combinació de plans. Necessiten esforços autonòmics i, a la mateixa vegada, recolzament estatal. Javier, ¿hi ha prou dades oficials que expliquin com està repartida la propietat de pisos a l'Estat? L'oferta de lloguer, que és una de les dades més importants, està estudiada només en alguns territoris, no és casual.

Hi ha administracions que no volen discursar de dades o fer-les públiques, però l'Observatori de l'Habitatge de Barcelona té un laboratori específicament dedicat a mesurar qui oferta quin tipus d'habitatge en lloguer i està consolidat perquè porten 6 anys o una cosa així. I altres administracions també. No sé si serà la imatge de tot l'estat, però jo crec que a àrees metropolitanes la realitat serà molt semblant, que tenim una propietat atomitzada però en concentració. Que la divisió no és persones físiques empreses, perquè hi ha grans tenidors que són persones individuals, i aquest és el meu punt de vista. A mi no m'interessa gaire si la propietat és gran o petita. M'interessa el que fa. Si fa rendisme o fa especulació, el petit propietari també és un problema, perquè està atomitzada, però hi ha molts. I si assolim grans propietaris que col·laboren amb l'administració i fan habitatge assequible, permanentment assequible, evidentment guanyen calés. Però amb uns beneficis controlats, segurs, a llarg termini, etc. Això és positiu, precisament, en general. Hem de baixar uns russos i incrementar uns altres. Perquè, per cert, i aquesta sí que és una dada comuna a totes les àrees metropolitanes de l'Estat, i és una dada de Catalunya, també. Tenim més de 560 habitatges per cada 1.000 habitants. I és un dels nivells més alts d'Europa. Aleshores, tenim una manca d'habitatge permanentment assequible, que no vol dir no només públic, no només de lloguer, no només social,

sinó assequible de moltes maneres. Sí, tenim una mancança d'aquest tipus d'habitatge, però el problema no és un problema d'immobles, tenim molts és un problema d'usos i de prioritats i de quantitats.

Sí, senyor Borón. Jo tenia un dubte que li volia plantejar. Catalunya sap que s'està impulsant una llei per limitar la compra especulativa d'habitatge i el Consell de Garanties Estatutàries ha determinat que és inconstitucional i estan veient com poden esquivar aquesta qualificació. Clar, ara el decret que demà portarà el govern espanyol o el Consell de Ministres s'està plantejant que es prohibeixi la compra d'habitatge per part dels fons d'inversió. Quines garanties tenim que això no s'estabelli. En els tribunals?

Bé, la. No estic fent acudits, però expropiació i limitació de la capacitat de compra són coses que exciten el cel periodístic i és comprensible. Però, a veure, la jurisprudència del Constitucional és molt consistent. Hi ha una protecció a la propietat viva en Espanya, per suposat, la propietat té una funció social. Cada tipus de propietat la llei defineix quin és l'abast d'aquesta orientació social. En el cas de l'habitatge, és una certa combinació de lleis estatals i la llei autonòmica d'habitatge. Cal, si s'imposen límits a la propietat, han de ser proporcionals a l'objectiu d'interès general que s'està perseguint.

A més, s'han de conservar unes

certes capacitats de la propietat per. Per decidir econòmicament quin tipus d'explotació en fan, per tal que els gestors més eficaces aconsegueixen beneficis majors, que el comportament econòmic de l'operador sigui rellevant. Aleshores, limitacions sí, però encara han facultat. Pròpies del propietari. I a més, a l'administració l'exigeix un test no només de proporcionalitat, que les mesures siguin proporcionales a l'objectiu que es persegueix, sinó també de seqüencialitat. I això què vol dir? Vol dir que tu tens un programa d'habitatge, que fas construcció, que fas tanteig i retracte, que tens borses de lloguer per mobilitzar habitatge buit. Que tens ajudes al lloguer, que tens un diàleg habitual amb propietats per tal de crear programes de col·laboració público-privada, que has ofert mesures de tot tipus, econòmiques, fiscals, etc. Aleshores, tant la limitació a la capacitat de compra com l'expropiació no és el principi d'un camí. És el final d'una pràctica administrativa. I el meu parer, és la meva opinió, són eines molt quirúrgiques. Crec que no són per aplicar. A tot arreu. Dit això, la limitació de la capacitat de comprar, comprar per viure, que no vol dir comprar només locals, si un estranger vol viure, també és correcte, i tampoc vol dir comprar només particulars, perquè si hi ha empreses que fan l'habitatge assequible, permanentment assequible, i a més amb un acord amb l'administració, tampoc seria un problema. Dit això que són eines molt quirúrgiques, per exemple, avaliars, Usted no es una aina tan quirúrgica. No m'atreveixo a dir què faria a Barcelona, però. És el tema, Javier, sí, sí. Ara també en parlarem a l'Agora. Javier Burón, gràcies. Sé que vas tard. També gràcies per l'espera i per atendre'ns. Javier Burón és expert en habitatge. Digues, digues. Moltes gràcies a vosaltres, com sempre. Una abraçada. Ara també en parlarem a l'Agora, però avui també ens acompanya el comissari Ferran López, nou director general de la Policia. Senyor López, què tal? Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Molt bon dia. Parlàvem d'habitatge. Sempre que parlem de seguretat ho vinculem en molts altres àmbits. Segurament l'habitatge és un problema que també atempta contra la seguretat dels ciutadans. Sí, ho tenim clar.

D'aquesta crisi, jo el primer que volia dir és que el que ens preocupa d'entrada és la dimensió social del fenomen. Perquè estem al món i sabem el que significa això per a la gent que està patint aquesta situació. I a partir d'aquí estem molt pendents de saber quin és el nostre paper en aquesta situació. Aquesta situació, que és un paper que està marcat per la justícia, que tenim un marge relativament petit, però que estem intentant explorar per saber de quina manera ajudem a la resolució d'aquesta situació.

Ara entrarem a parlar d'assonaments, per exemple, que el cos de la policia sempre té un paper destacat també en la fotografia final, però abans a Madrid hi ha persones acampades, com sap, a la Puerta del Sol reclamant mesures davant de la crisi de l'habitatge. Si això passa a Barcelona, què farà vostè? Doncs ja veurem.

Jo li puc dir el que estem fent fins ara, el que hem fet avui i hem fet ahir amb el sindicat de llogateres, que es va parlar amb ells i amb elles des d'ahir. S'ha pactat la situació dels fallos d'avui, que estan aixecats, i anirem parlant dia a dia. No em puc avançar a situacions que encara no s'han produït. Hi ha gent que ja està pensant en simetries amb altres acampades a Barcelona. Jo hi era a aquelles acampades, sé el que va passar, sé el que es va fer i es va fer malament. Intentarem, si passa això, no repetir errors, però insisteixo, a partir d'aquí haurem d'anar dia a dia. Però, per tant, no s'aventura dir si l'evitarien o no aquesta acampada. És que no l'hi puc dir perquè no ho sé encara. Parlem de coses que ens estan passant i llavors sí que puc parlar d'això, del que pot passar en funció del que passi, del context, si hi ha més administracions. Per tant, no tinc veu jo per dir exactament què farem en aquest cas. Anem als desnonaments. Quan un jutge ordena un desnonament, què és el que pot decidir realment un director general dels Mossos? Doncs molt poc, perquè els Mossos que estan allà estan com a policia judicial. És més, sempre que veiem una unitat d'ordre, que és la foto que comentaves abans, la foto de l'ordre públic davant de la vivenda, això vol dir que abans, en la gran majoria de casos, hi ha hagut intents en què s'ha intentat fer el desonament sense cap força policial, o s'ha enviat només una patrulla, no s'ha pogut fer, i llavors finalment arriba un ordre d'un jutge que ens demana explícitament. Que vol ordre judicial per fer aquell desdonament. Per tant, el director general de la policia, en aquest cas, zero. Sí que es pot fer i ja s'està fent. Incentivar que l'àrea de mediació intenti fer de manera terapèutica el que pugui, abans, amb les famílies, si amb menors, que la situació no desbordi, parlar amb la gent que està manifestant, intentar que la resolució d'aquell cas sigui el més pacífica possible. Però pel que fa a la presència d'agents del cos i uniformats, I d'ordre públic, ni nosaltres, ni el director general de la policia, ni la comissaria en cap, ni ningú. És el jutge el que està decidint què s'ha de fer. El que sí que poden fer és no executar un desonament quan veuen que això portaria un conflicte al carrer. Sí, per això li comento que l'àrea mediació és la que se n'ocupa d'això. I estem molt atents. Jo mateix també li puc dir que, igual que li dic que el marge és molt petit, segurament tenim marge. Jo també li puc dir que les primeres dues reunions que he d'oficiar demanat és amb Hàbitat 3. I amb la Fundació Reals, per conèixer el fenomen amb tota la seva complexitat i per mirar d'explorar algun petit espai que ens permeti fer les coses d'una manera més amable per a tothom.

Vostè, com dèiem, és el nou director general de la Policia. De fet, vostè ha estat molts anys als Mossos. Expliqui'm quines són les seves prioritats com a nou director general de la Policia. Què és el que canviarà, vostè, al capdavant de la

Policia Catalana? D'entrada, parlant de canvi, el que m'agrada dir aquests dies és que em congratulo que després de molt de temps el relleu al capdavant del cos i també de la direcció general de la policia hagi estat orgànic, hagi estat pacífic, que sigui voluntat d'aquestes persones que han volgut marxar del càrrec, que igual que estan ocupant el càrrec el podien ocupar, i feia molt temps que no passava això. Per tant, la meva primera afirmació és aquesta, que em congratulo que el relleu hagi estat per causes orgàniques i que en res tenen a veure amb causes ambientals. A partir d'aquí, la resta de la pregunta. Canvis no és un relleu per fer canvis, és un relleu. I contesto la seva pregunta. D'entrada, per donar continuïtat a aquelles coses que s'estan fent i que estan fent bé, és a dir, l'arquitectura de les polítiques públiques no canviarà, ja estan marcades. Estem a la meitat de la legislatura i no venia a fer grans canvis d'això. Tots els projectes, tots els plans que ja coneixíeu perquè s'han parlat de la via pública, de les armes, tot això no m'estenc. Tot això seguirà en marxa. Intentarem posar alguna capa més si és el cas, per adaptar-les, per adaptar canvis legislatius, normatius, etcètera, però d'entrada aquestes coses que ja funcionen no es tocaran. Si parlem d'horitzó més llarg termini, doncs, home. Jo crec que hem de posar les mires en un sistema de seguretat pública de l'Estat.

Intento explicar-ho molt ràpid. A l'Estat no hi ha un marc normatiu que reculli l'actualitat que hi ha avui. Hi ha una llei del 86 que ens vincula a tots, que té 40 anys i que està més que superada. Llavors, per portar el tema als acords del 94 amb l'Estat, és a dir, el repartiment de competències que van ser l'estat es queda sobre comunitàries i Mossos es queda la resta, això ningú vol canviar-ho, no es tracta de demanar un nou paquet competencial. Aquest repartiment està bé i ens agradarà a tots si estem còmodes, però sí que el que volem és exercir aquestes competències amb igualtat de condicions que els altres. És a dir, no només és el territori físic, sinó que l'Estat té organismes des dels quals aquestes competències que són pròpies es poden exercir. I poso exemples. De la nostra part governativa, dependència governativa i dependència judicial. Dependència fiscal i judicial a l'Estat i en Fiscalies de Sala especialitzades, a les quals arriben investigacions que poden tenir a veure, que tenen a veure amb competències, són de Mossos, però que arriben a l'Estat, a la Fiscalia de l'Estat. En aquella Fiscalia de l'Estat fins ara hi havia unitats escrites que eren policies i guàrdies civils. Llavors el que diem és, on hi ha unitat d'aquestes que arriben a casos que poden ser competència nostra, volem una cadira com els altres. D'acord, si arriba una inversió de medi ambient o de

trata o de qualsevol tema que és competència de Mossos, insisteixo, no noves competències, però que són nostres, que exercem aquí, doncs Mossos ha de tenir una cadira en aquella institució. És a dir, que s'entengui que els Mossos és també una policia de l'Estat. Exacte. Una policia espanyola. Que és una policia d'estat en les seves competències en el territori de Catalunya. És a dir, que la policia d'estat, per aquelles competències que li va transferir el 94, és Mossos d'Esquadra. Hi ha espais governatius i de dependència fiscal i judicial que encara. S'han d'acabar de resoldre. I aquest és una mica el llarg.

El que m'està dient és que les competències al final no s'han exercit en plenitud perquè vostès havien de demanar segons quina informació perquè no els hi donaven directament.

El que estic dient és que hi ha òrgans de l'Estat en els quals he posat l'exemple de fiscalies, no només fiscalies, el Banc d'Espanya. Per exemple, si el Banc d'Espanya ha de fer investigacions. De blanqueig de capitals, de temes que tenen a veure amb Catalunya, doncs que hi hagi una cadira per Mossos. Si el Ministeri de Justícia té un organisme que fa investigacions patrimonials d'investigacions que han fet Mossos d'Esquadra, doncs que tinguem una cadira per Mossos d'Esquadra. Si l'Estat té un organisme, que ja en té, que és CITCO, per coordinar investigacions, que és una cadira de Mossos. Si l'Estat té un organisme que recull totes aquelles vendes sospitoses del que es diu precursors que serveixen per fer explosius, probablement, doncs que tot allò que té a veure amb Catalunya, Mossos tingui una cadira. Aquest és una mica l'horitzó a llarg

termini.

Si ese traspaso de competencias implica aumentar los Mossos d'Esquadra, pues no nos van a encontrar. Si quitan. ¿Pero vostè creu que aumentar los Mossos d'Esquadra comporta un comportament racista? Por supuesto, implica una visión de la migración donde lo que le ofreces como sociedad y como instituciones a las personas migrantes es palos. ¿Qué le responde?

Jo no volia respondre a la senyora Montero, primer, perquè no he sentit l'entrevista sencera ni el context. Però així d'entrada no havia sentit això. Dues coses. Em sembla que és el sentit comú, que sí, quina sigui la competència, si hi ha algú que deixa de fer coses i l'altre ha de començar a fer-les, hi ha d'haver un traspàs de persones. Em sembla que això és bastant evident. I després, pel comentari del racista, seré com he dit, és a dir, el que diu la senyora Montero està en amistat amb els fets, amb la realitat i amb la història del cos. No hi ha episodis. Ni en dades ni en situacions que permetin que ningú faci aquesta afirmació. Al contrari. Com sap, també a tot això Catalunya

té un problema de percepció de seguretat. És cert que les últimes dades de delinqüència ens diuen que els delictes en general han caigut els últims mesos, però per què creu vostè que la gent no se sent ara més segura? Què està canviant i què estan fent també des dels Mossos per canviar aquesta percepció? És un tema delicat i

li posaria dos exemples de la setmana passada amb l'alcalde de Lleida i l'alcalde d'Hospitalet. Són dues ciutats. Que estan baixant dades, que tenen dades delinqüencials que són més bones de les que tenien l'any anterior i un període més llarg. A Lleida hi havia sensació més d'inseguretat que ens passava l'alcalde que tenen a veure amb episodis puntuals que han passat a la ciutat de Lleida una meitat del mes d'agost i l'altra recentment de baralles amb mames blanques doncs és així les dades són bones i està bé que ho siguin però la percepció no era del tot bona per causes que jo ara m'allargaria molt i no és el moment d'explicar-ho però hi passen coses que fa que això canviï. En sentit contrari, a Hospitalet, les dades estaven baixant i l'alcalde estava satisfet de la percepció que tenien els seus ciutadans perquè no havien passat coses que moguessin això. El que haig de dir també amb això és que no són vasos comunicants, que no pensem que quan baixen les dades s'ha de baixar la sensació d'inseguretat, que depenen de casos puntuals, de sensacions concretes, de coses que ens expliquen. Depèn de cada cas, de cada situació, i el tema és aquest.

A més, hi ha uns delictes que són més cridaners que d'altres. Penso en els tirotejos, per exemple, o els homicidis. I molts d'aquests fets sí que se'ns ha explicat des dels experts que estan relacionats amb el crim organitzat. Per què diria vostè que aquestes organitzacions han trobat en Catalunya un bon lloc per instal·lar-se i com es combat això a partir d'ara?

El perquè és complicat. On posa el punt zero és complicat. Aquí hem tingut una causa que és bastant local, que és la marihuana. El fet de la marihuana, que des del cos de Mossos fa anys que estem advertint que la implantació de la legalització de la marihuana i aquesta visió més benévola de la marihuana podia portar a problemes. És a dir, la implantació de bandes en un lloc on no hi ha club cannàbics, doncs és. És l'espai més gran que no amb una que sí que ho ha legalitzat i que d'alguna manera té una visió més comprensiva del producte i dels seus usos. I a partir d'aquí estava avisat el que passaria i la situació és aquesta.

Per exemple, les últimes setmanes hem vist una altra derivada d'aquest crim organitzat que són els segrestos. Hi ha hagut tres segrestos en un parell de setmanes. Temp que aquesta tipologia de delicte comenci a proliferar a Catalunya?

D'entrada són detencions il·legals, no es poden parlar de segrestos, és una detenció il·legal. I hem tingut tres, jo amb això demano també sèries llargues per entendre el que passa, perquè és veritat que tenim una acumulació, tenim molta densitat en una setmana, però hem de mirar què passa en un any. Però ens preocupa, està passant, i d'entrada no ens preocupa que això passi, és a dir, és un fenomen que es dona entre bandes. Pel control del producte, pel control dels diners, i no tenim la sensació ni està a prop que això salti fora d'aquest fenomen que és entre bandes criminals. Sí que pot passar que de manera, doncs, com a un tiroteig o qualsevol acció d'aquestes, que la gent que està a prop algun dia tinguem algun ferit o algun accident. Això sí que ens preocupa. Però que salti de l'esfera entre ells, en principi, no està en el nostre pensament.

Eduard Sallé, excomissari en cap dels Mossos, alertava fa uns mesos en aquest programa que hi havia riscos que sorgís una màfia autòctona. Detecta algun indici que vagi en aquest sentit?

En principi no tenim dades que ens apuntin a això. És una situació de risc que es pot donar, però en principi dades jo no tinc que apuntin a aquesta direcció. Li preguntava per la

percepció de seguretat. Aquestes últimes hores també hem sabut que l'Ajuntament de Lleida, per exemple, s'ha plantejat prohibir el vell integral i el burc en espais públics per un tema de seguretat. Vostè que té dades? Lleida, realment hi ha un problema de seguretat ara mateix amb el vell integral? Jo crec que això ho ha

explicat l'alcalde, ho ha explicat molt bé, i jo no tinc més a res que dir a l'alcalde per explicar-ho. Per tant, l'alcalde ho ha explicat, i jo amb això no tinc res a dir. Tens a dir perquè és un àmbit més polític, vol dir? Perquè és un àmbit que és de competències municipals de l'alcalde, i ho explicarà, ho ha explicat de la seva manera, i jo no tinc res a dir respecte a això.

Però sí que és un tema que s'aborda a la seguretat, per això li pregunto directament si portar un vel és un problema de la mateixa seguretat a Catalunya.

En principi, no seria un problema de seguretat, depèn de com i depèn d'on. Però cada situació concreta s'ha de resoldre en cada cas.

Li he preguntat també d'un cas que sé que tampoc em podrà donar detalls, que és el cas a Endic, però sí que li vull preguntar si estarà especialment sobre aquest cas vostè.

Estem especialment com la resta de casos. No hi ha res del cas a Endic que ens hagi provocat més temps ni més dedicació en absolut. Res, ni ho estem fent per demostrar res, ni que tothom és igual, ni en absolut és a dir, insisteixo, nosaltres total confiança amb la unitat d'investigació de Martorell que està tractant el cas del principi, amb el seu sergent que malgrat seu va sortir a l'esfera pública, no era la seva intenció ni molt menys, però se'l va posar. Al debat públic, als seus comandaments de la comissaria, a la gent que està portant la investigació, 100% de confiança en la seva feina, que és la mateixa que es fa en altres casos, a la diferència que no es fa pública, però la dedicació és la mateixa. I ja per anar acabant,

vostè, com s'ha destacat també aquestes últimes setmanes, va assumir el comandament dels Mossos després del 155. Entenc que hi hagi que encara el veu com l'home que va substituir Trapero per ordre de l'Estat,

i com això li pesa també en el seu dia a dia. A mi em pesa zero això. El que pensi la gent d'aquella situació, doncs hauríem de parlar amb la gent que pensa això. A mi això no em pesa. Sí que aquests dies hi ha molta gent que m'ho recorda, però són casos que tenen tantes diferències, són tan poc comparables que no tinc res a dir amb això. Però aquests mesos com el recorda? Vostè va treballar amb Llibertat, per exemple? Els mesos aquells del 155, els mesos d'abans i els mesos de després, fins que va acabar l'última de les causes judicials que havia obert contra Mossos, van ser mesos molt difícils. Per mi, que estava al capdavant i que era la cara més visible, i per la resta d'organització. Recordeu que van ser mesos i anys molt complicats. Molt complicats. Per què? Jo crec que tothom sap el que va passar al país aquells dies, que les institucions van quedar sota el paraguas, diríem, de l'Estat. I no cal que jo detalli el que va passar perquè ho sabem tots Sí,

però m'ho estaves dient en una situació personal que van ser mesos molt

difícils personalment i pel cos de policia Personalment pels efectes que hagués pogut tenir pels agents del cos que van treballar sempre amb el parell de la llei i que es van trobar immersos en situacions penals, causes judicials que insisteixo, fins que no es va tancar l'última no vam respirar tots I acabo, només una última pregunta Què voldria haver canviat d'aquí a un any? Dels tres del curt, el que li he comentat que aquests plans que s'han posat en marxa des del principi haguem sigut capaços de fer-los efectius. De fet, participar més institucions, més administracions que ens ajudin a que siguin efectius. Del llarg, que l'he comentat abans, que d'aquí el temps que sigui siguem més cadires amb organismes de l'Estat que ens permetin exercir de manera més efectiva les competències que ja tenim assignades. I pel camí, doncs, intentar millorar l'atenció al ciutadà, millorar la relació del policia amb la ciutadania, que això és un tema que ens preocupa a tots, però que espero que fem alguna millora a poc a poc. Farran López, és nou director de la General de la Policia.

Moltes gràcies i molts encerts. Molt bé, moltes gràcies. Ara tornem.

A casa tenim quatre fills. Més que una família, som com una start-up. Molt d'entusiasme, només despeses i un munt de beneficis. Emocionals. El repte de veritat va arribar aquest setembre amb les extraescolars. Van fer números i allò semblava el pressupost del Barça. Però van pensar, som un equip. I què fan els equips? Buscar patrocinadors. Vam anar a les botigues del barri amb una proposta. Si ens pagaven la meitat de la quota, posaríem el seu logotip a la roba dels nens. Les botigues van acceptar. Això sí, quan surten de casa, semblen pilots de Fórmula 1.

Si ets família nombrosa o monoparental, demana el títol i podràs accedir a beneficis i descomptes. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

100 concursants demostraran aquesta setmana si coneixen bé els nostres municipis. Viladrau. Guissona. Salou. I si ens poden arribar al cor amb una venera.

Només en quedaran 50. Torna a Sóc i Saré.

Cada tarda anem més enllà de la notícia. El Departament de Justícia ens diu que descarten fer declaracions públiques sobre aquest tema, però ens asseguren que prendran les mesures necessàries.

Denunciem. Molta gent parlava de LGTBI-fòbia, però hi havia moltíssima catalanofòbia. Això 100%.

Fem memòria. Jo ho recordo cada vegada que passo per la Rambla. Evidentment, em ve al cap aquell 17 d'agost.

I si cal, ens posem romàntics. ¿Tenim l'exclusiva de tenir-vos per primera vegada junts en una entrevista?

Sí, sí, sí. Exclusiva.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

El Matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell. Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista del periódico Sara González, el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, el periodista Toni Bolaño i l'economista Pau Llong. I de seguida seguirem parlant d'habitatge, però abans, què us han semblat les paraules de Ferran López, nou director general de la policia? Sara.

A mi m'ha semblat elegant, no?, quan ha dit que els canvis que s'han produït a interior són per motius orgànics, i de fet, fa tres mesos que li preguntava justament al senyor Trapero si acabaria el mandat com a director general de la policia, i ell va dir que sí, i avui no hi és, no? I és una pregunta que avui no li hauria fet el senyor López. Per què? Perquè si li van fer en el seu dia al senyor Trapero és perquè sabíem que hi havia unes tensions personals i polítiques amb la consellera. Per això es produeix el canvi. Entenc que Ferran López no ho pugui dir, però sí que el fet que ell digui que hi haurà una continuïtat en les iniciatives policials que s'han dut fins ara, doncs denota que el canvi era sobretot per relacions personals o per discrepàncies polítiques i no tant per altres motius. I per una altra banda, sobre la qüestió de les competències dels Mossos. No ha aclarit altres aspectes clau que hi ha sobre la taula. Per exemple, fa un any i mig el president Illa va prometre que Mossos assumirien la seguretat de ports i aeroports. I ha parlat molt d'aquesta assumció de majors competències. S'ha referit al tema de la immigració sense. Voler polemitzar gaire a nivell polític. Imagino que també està prenent les mides del càrrec. Al final és un altre mosso, com ho era Trapero, que fa el salt a un càrrec que és de direcció política. Però en tot cas, sí que aquestes qüestions el govern ha de començar a posar-hi dates. Si promet fa un any i mig que Mossos assumirà controls de seguretat a ports i aeroports, no pot ser que un any i mig després una promesa que ha fet el president de la Generalitat no tingui una concreció. I jo crec que és una de les qüestions que en els propers mesos haurien de posar sobre la taula.

Sí, us parla algú que creu que Catalunya, no creu, sap que Catalunya és un país segur. Som un país segur, som un dels països més segurs del món. Però sí que és veritat que la sensació d'inseguretat que és creixent segurament és lògica, en part, perquè hi ha coses que estan passant en aquest país que estan passant més que abans no passaven, o que si passaven era de forma esporàdica, no?, Per exemple, els delictes contra la llibertat sexual, les baralles i lesions, el tema de les armes de foc, les armes blanques, el tràfic de drogues, que ens hem convertit en un país productor de marihuana i que evidentment la gent que produeix marihuana ho protegirà si fa falta amb aquestes armes de foc. És a dir, hi ha una sèrie de delictes que cada cop són més visibles i més coneguts i més normals, que estan fent que la gent se senti més insegura. I crec que m'ha sorprès quan li preguntaves, per exemple, que li has preguntat què t'agradaria que passés dintre d'un any. La primera resposta d'un director de Mossos hauria de ser que Catalunya sigui més segura. És a dir, tot i que sigui segura, que encara sigui més segura. És que no és indiscutible, que és la teva primera funció. Després, evidentment, pots anar a altres temes. Però clar, per exemple, a mi, com deia la Sara, crec que és veritat, no pot dir el que pensa realment sobre el tema del 155, però tampoc pot dir per exemple, que el relleu per primera vegada no ha estat per causes ambientals. És que això no ho pot dir, és que això és una mentida. És a dir, ho sabem tots el que ha passat, o més o menys. Jo no dic que li haguem de preguntar, a més a més no m'interessa, sobre especular quins són els motius que van portar el senyor Trapero a la seva dimissió. No cal que digui això. No cal que digui això. I tampoc cal que digui, al meu moda de veure les coses, quan li has preguntat pel 155, que amb el 155 bàsicament Catalunya, o les institucions de Catalunya, van quedar en el paraigües de l'Estat. Escolta'm, allò no va ser un paraigües, allò va ser una mena de gota freda. Bueno, més normal que va venir la gota freda. Sí, efectivament. Ja sabem que els socialistes amb això també tenen el bloc del PP.

Sí, sí, quan parleu de blocs, aquí el 155 és el PP-PSOE.

Davant del penya-segat i donant un pas endavant. I després ja hem vist que tot el que havien dit era una mentida. Vam prometre urnes i hi va haver urnes. No les vau trobar. Això al CNI, digue-li. Jo no les buscava. És del CNI, del PSOE i del PP. A veure si et situes. Jo no les buscava. Jo estic molt ben situat. Jo crec que el comissari ha estat on havia d'estar. O sigui, conclusió de l'entrevista, no vull ser protagonista. No vull ser protagonista. He vingut perquè l'haig de fer. No ha volgut posar el dit a l'anafra en el tema del Major Trapero. No ha volgut ficar-se en. Mira que li has preguntat tots els temes. El tema del Burka. A mi m'ha sorprès que ha deixat una porta oberta. On hi ha la legalització de la marihuana, la cosa es redueix. Fa temps que els Mossos estan estudiant això. Percepció meva. I després, en el tema de ports i aeroports, el que volen els Mossos primer és garantir tenir l'ampliació de les plantilles. Perquè si no tenim més plantilles, no podem tenir més competències.

El problema és que les promeses polítiques no

vagin de la mà dels recursos per fer les llaves. No, però ja s'ha tancat, ara tenim 25.000. Sí, sí, sí. Nos mosos tenim moltes jubilacions, cal donar, diguem-ne, estructura. I després, una altra sensació. No vull ser notícia perquè els mosos no han de ser notícia. En això ha estat molt clar. La millor entrevista per donar el càrrec judicial és la que no dona titulars. Jo saludo això. I menys mal que en el 2017 va arribar el senyor López. A on va arribar? I va aconseguir mantenir que no fes una trencadissa res.

M'ha agradat molt la resposta a Montero. Perdó, Ricard, vull ser just. Se m'havia oblidat dir-ho. M'ha agradat molt com ha respost a Irene Montero. És a dir, a vegades creiem que el soroll i aquesta mena que fan alguns polítics que es permeten segons quins privilegis he de reconèixer que tal com ha respost el director, ho ha fet molt bé en nom de tots els Mossos.

No entenc. Dependrà de la direcció de la policia. Clar, o sigui, és que no entenc res, però bueno.

A mi m'ha agradat un moment que tu li has preguntat, perquè clar, efectivament, porta dies contestant sobre la idea que la policia ha de ser una policia d'estat en la línia de recuperar les competències de platges, ports i aeroports. I tu li has dit d'estat espanyol. La policia espanyola. La policia espanyola. Aquesta és una contradicció que convindria explorar i que és la contradicció principal dels Mossos d'Esquadra. Carl Smith deia que Sobirà és qui exerceix el poder sobre l'estat d'excepció. En el 155, qui va exercir el poder és l'estat espanyol. Per tant, en el fons, això ens porta a una conclusió bastant senzilla, que és que la policia dels Mossos d'Esquadra, després del que va passar el 2017, és una policia espanyola a Catalunya. I potser hagués estat bé escatir quina és la seva opinió al voltant d'aquest tema, però vaja, va quedar evidenciat per la via dels fets, no? Llavors, bueno, aquesta contradicció entre ser una policia catalana, una policia que respon en principi, en última instància, a la voluntat dels catalans expressada en el seu govern i al Parlament, però que en realitat no és l'última instància, perquè l'última instància són els tribunals espanyols, doncs penso que al final sempre és la contradicció principal d'una policia que es diu d'estat, però que no clareix mai si vol ser de l'estat espanyol o de l'estat català. Són les 10 i 5, tenim una última hora. Atenció, roda de premsa convocada pels partits d'Esquerra a la 1 del migdia. I qui hi haurà pel foradada? Doncs pràcticament tots els que hi ha a l'esquerra del PSOE. Front Comú per pressionar Pedro Sánchez perquè el decret sobre habitatge que demà hauria d'anar al Consell de Ministres sigui més ambiciós, més ambiciós que l'esborrany que ha preparat la ministra d'Habitatge, Jaume Rodríguez, i que hem explicat avui a les 8 del matí. A la 1, roda de premsa conjunta de. Izquierda Unida, Moviment Somà, Més Madrid, Comuns, Podem, Esquerra, Bildu i el BNG i Roda Premsa davant de l'Hospital Gregorio Marañón, on des de la setmana passada està ingressada, recordem, la Mari Carmen. L'objectiu, diu la convocatòria, és exigir l'aprovació immediata del denominat decret Mari Carmen per frenar la crisi habitacional i prohibir els desnonaments a persones vulnerables. Aquesta també és una pregunta que en algun moment ens haurem de fer, de com l'esquerra capitalitzarà tot aquest moviment social que s'està veient als carrers, sobretot a Madrid, perquè Barcelona de moment encara no ho hem vist. Aquesta tarda hi ha una convocatòria que per la hora que és i pel que significa segurament serà més multitudinària del que hem vist aquest matí, però veurem en què s'articula i si és capaç d'això traduir-se en un moviment polític o si els que hi ha ara aprofitaran també aquesta força. Sara.

Sí, és que jo traçaria una diferència entre la situació a Catalunya i la situació a la resta de l'Estat. En aquests moments el sindicat de llogateres és un actor que està negociant amb el govern i amb els partits per impulsar mesures a qui s'ha regulat, per exemple, els lloguers de temporada i habitacions i s'ha fet de la mà del sindicat de llogateres i també per una situació política i és que hi ha un govern en minoria que ha de pactar amb partits com Esquerra Republicana i Comuns i és veritat que els dos socis i especialment els comuns que fan bandera de les polítiques d'habitatge han estat pressionant perquè hi hagi mesures sobre la taula. És veritat que el govern també és una de les poques comunitats autònomes on s'està aplicant la llei d'habitatge amb totes les escletxes que té la llei d'habitatge i que s'estan impulsant plans de construcció d'habitatge públic per molt que no pot cobrir l'urgència que tenim en aquests moments i s'hauran d'esperar anys per veure els resultats, però al Parlament de Catalunya efectivament s'estan prenent mesures per intentar regular el mercat de lloguers i d'habitatge. Per això hi ha una diferència i el sindicat de llogateres no planteja en aquests moments una acampada. A la plaça Catalunya, malgrat que jo crec que hi haurà partits polítics que poden tenir la temptació, pensant en les municipals, de pensar que els hi convindria una acampada. Però en aquests moments la tessitura és aquí diferent a la que s'està produint a Madrid i a la resta de l'Estat. Pel que fa a aquesta roda de premsa, jo estava mirant la convocatòria, no he vist encara convocatòria juntament amb Esquerra Republicana, Venegar i Bildu, em surt només. Però si és així, si és tots els actors, doncs és significativa la posada en escena, donat que fins ara no s'han produït, almenys en l'àmbit de l'habitatge, unes rodes de premsa o una pressió que sigui de caràcter conjunt i coordinat. Posada en escena has dit, que no postureig. Posada en escena perquè no sé. Perquè governen, des de fa anys. Qui? Venegar? I Bildu? No, no.

Dic que governen les esquerres i condicionen les extremes esquerres als governs. Ens governen des de fa molt de temps. Els catalans estem governats especialment per aquesta gent. Especialment. Els catalans som els on s'està aplicant aquest tipus de polítiques. I els catalans també estem patint, precisament, les conseqüències d'unes polítiques que poden

estar molt ben intencionades, però que tenen un resultat zero. Tu no regularies els lloguers de temporada, ni d'habitacions, ni prohibiries la cobra especulativa.

Jo estic a favor de la regulació, però no en aquest tipus de regulació. Doncs quina regulació? Doncs t'ho he dit al principi, hi ha països on sí que estan funcionant altres tipus de regulacions, que han canviat l'orientació, perquè hi ha una cosa que em sembla molt interessant, per exemple, en el reial decret que ha presentat Junts per Catalunya, planteja una cosa que em sembla molt interessant des d'un punt de vista de la qualitat de la governança. Diu, ei, i dintre d'un temps hem d'avaluar si això funciona. Avaluar, atenció, medir, mesurar, perquè si no funciona s'haurà de corregir. El que l'Hitor planteja és que hi hagi més aigua de l'aixeta, però que l'aigüera segueixi estant oberta, que és el que va passar els 10 anys de l'art. El Canadà han prohibit la compra estrangera. El Canadà no només ha anat per l'oferta, han prohibit la compra dels estrangers i han anat a pagar la demanda. Grans tenidors. Fins a un milió d'habitatges de l'estat espanyol només regulant aquelles dels. De les persones jurídiques i físiques que tenen més de 10 habitatges. Aquest tipus de discurs és el que s'ha de fer compatible amb el que dius tu de la construcció. Perquè si no, al final sembla que sigui un business as usual i un obrir l'aixeta que la gent segueixi fent negoci. I calen les dues coses. I a Catalunya s'ha de reconèixer que s'han fet algunes coses, però que s'ha quedat curta. I no és que no hagi funcionat cap. És que si no es fa. Efectivament. Per tant, el que estem dient sempre és que ha sigut insuficient el que s'ha fet.

El mercat s'adapta i tothom s'adapta. De totes maneres, Aitor, tu t'oblides d'una cosa, i és que en aquests moments no estaríem parlant d'alguns desnonaments si Junts hagués donat suport al decret d'habitatge. Per exemple. I estàs defensant les polítiques de Junts. Junts ara s'intenta apuntar al carro perquè si no es veu fora d'òrbita. Junts es veu fora d'òrbita i per primera vegada els escoltem parlar de fons voltor quan mai, mai de la vida hem sentit a Jordi Turull posar-se la paraula fons

voltor a la boca. És a dir, no s'ha de regular només amb decrets.

Una pregunta, qui ha de pagar l'escot social? Perdoneu, sou tres, deixeu-me dir alguna cosa només. L'escot social qui l'ha de pagar? L'escot social qui l'ha de pagar? Perquè té nassos que les esquerres diguin que l'escot social l'han de pagar els privats. Però no dèiem que els públics ho fan millor. Qui ha de pagar l'escut social? Si estan a favor de l'escut social. Del que no estan a favor és que els privats hagin de pagar l'escut social. Què vull dir? És a dir, si una família es declara vulnerable i és realment vulnerable, i reconeixem el dret que aquella família no se la pot fer fora, el petit propietari ha de poder seguir rebent els mateixos euros que rebia el mes anterior. Però qui ho ha de pagar és l'Estat, perquè els drets els ha de pagar l'Estat. Jo amb això sí que et dono la raó, és a dir, el petit propietari I el que va frenar Junts és que això no anava per aquesta línia. El petit propietari. Per favor, que a Junts no hi ha confeti en el seu partit polític, celebren que la gent la desnoni. És que es deshumanitza la gent. No, Toni, de veritat, tu creus que hi ha confeti? Ai, torna. Bueno, clar, l'altre dia l'alcalde de Girona et va haver de dir que Junts no. No és aliança.

Deixem acabar la Sara. El vas retratar ahir, no jo. Deixa acabar la Sara i deixo parlar.

Molt breu. Jo estic d'acord que no és el petit propietari qui s'ha de fer càrrec de l'alternativa habitacional d'una família que està declarada en situació de vulnerabilitat. Ara, també el que crec que s'ha de posar en el centre de la diana és que tampoc hem d'avalar que un petit propietari faci negoci posant lloguers estratosfèrics amb altres treballadors. Això tampoc, i això hi ha hagut molta barra lliure fins ara.

L'administració no ha fet l'habitatge que havia de fer.

Les dues coses són veritat alhora, és a dir, s'ha de fer habitatge públic, però també s'ha d'acabar amb la filosofia que qualsevol propietari, sigui petit o sigui gran, tregui la màxima rendibilitat possible a base de pujar

els preus de l'habitatge. No ens enganyem. El cas Mari Carmen és d'un petit propietari. És una societat limitada que té uns quants pisos, però no és un fons voltor. O sigui, no ens enganyem. És un petit propietari que, bueno, ha estat set anys litigant perquè potser el pecat està d'origen d'aquella llei que deia, bueno, això ho farem que s'acabin aquests contractes perquè la gent ja s'haurà mort. Alguns boicoteixen a l'estat i no es moren aquesta és la situació i no s'enganyem. Han hagut intents de fer coses? Sí. A Catalunya han hagut intents? Sí. I a Espanya també. Però escolta'm, els vots són els vots i no van sortir endavant segurament les petites coses. Però tornant a la pregunta del nostre director, que no li heu fet ni cas, o sigui, que consti en acta. És habitual, però està bé, està bé, és interessant. Que consti en acta. O sigui, tindrà una repercussió política allò d'avui? A veure, si algú es pensa que hi haurà una candidatura única d'esquerres, millor que agafi una cadireta i segui perquè em sembla que això trigarà. No sé si hi haurà una candidatura única entre sumar i Podem. O sigui que ja seria una candidatura àmplia. Però després Bildu, BNG i Esquerra Republicana aniran, diguem-ne, a la seva. Què aconseguiran? Ja acabo. Estan forçant. Una modificació del decret que serà un canvi gradual, però més, no una ruptura, que és el que està demanant la Generalitat. Llavors jo tinc els meus dubtes si aquesta esquerra sintonitzarà, perquè aquesta esquerra. També és establishment, i el PSOE no s'està adonant que és més establishment que aquesta esquerra. Bueno, llavors l'esquerra espanyola i catalana han d'anar amb compte, perquè l'únic que serà, com deia el Pau en la seva primera intervenció, que tornarà a guanyar el PP, però, insisteixo, en un box que estarà posant-se les botes, perquè els antisistema de la dreta també existeixen. Els vam veure dissabte a Madrid, eh?, al matí, amb uns cànticos magnífics.

Jo només volia dir que a Junts ens ha costat molt sentir que digués alguna cosa així com que segons el cadastre hi ha 27.000 titulars que tenen més de 10 habitatges a l'estat espanyol i que si sumes tots aquests habitatges són més d'un milió d'habitatges i que això se li ha de fotre a mà. Via socialització, via el que vulguis. I això no ho hem sentit. I sempre s'utilitza la narrativa de la iaia que té un piset i del petit propietari per tapar les vergonyes d'aquesta demanda especulativa, coi? I ara hi ha un cert gir, si es vol, progressista, que ja veurem com es plasma demà, però que és difícil no jutjar-ho com un punt d'hipòcrita perquè fins ara no hem sentit aquestes veus. I l'última cosa que volia dir és que cal recordar que el 73% de les llars de l'estat espanyol viuen de propietat. És a dir, és molt difícil construir una majoria social com la que es pretén construir quan hi ha tanta consciència de petit propietari com la que hi ha i la majoria té l'edat de la Mari Carmen. Efectivament. No, i a més a més, entre els menors de 35 anys, només en 10 anys ha baixat del 70 al 30% la gent que és propietària. Per tant, en realitat, sí que és cert que també és un conflicte en part generacional. De classe, però generacional. Perquè la generació que s'està precaritzant més i està patint més aquesta precarietat residencial és la gent jove. Per tant, no ens ha d'estranyar veure tota la gent jove que estem veient a les places, i que potser, espero, ho veurem avui a les 7, perquè també, i ara sí, l'última cosa per acabar, crec que s'ha intentat ridiculitzar una mica la capacitat de convocatòria d'aquest matí al sindicat. És un dia elaborable, la gent jove treballa, estudia, i ja veurem què passa avui a les 7 de la tarda. No obrim xampanya abans d'hora, perquè. La bonificació fiscal als estalvis dels joves està bé o no? La bonificació fiscal als estalvis dels joves podria estar bé. Hauria de pensar-ho calmadament, però podria estar bé. Són les 10 i 17. I ara arriba el moment de saber què han dit els altres. Gerard Jovany, bon dia. Bon dia. Mira, els altres diuen que els altres parlen del cas de la Mari Carmen per intentar que no es parli de Ceuta. En Los Santos aquest matí ho exposava d'aquesta manera.

Ahora nos toca hablar de los perroflautas. No digan Mari Carmen, digan Mari Ceuta y se entenderá todo. Lo de Sol es un montaje pataparro de Ceuta. Es evidente. Sí, claro.

Mari Ceuta. A la COPE, en Carlos Herrera, sostén la mateixa hipótesi.

Ya no hablan de Ceuta todos los gurús, toda la opinión sincronizada, solo de Mari Carmen, de los perroflautas de Sol y de las histéricas declaraciones de este sindicato comunista de inquilinas que me imagino que van a pedir la expropiación de pisos de alquiler. El viejo sueño húmedo de todo buen comunista, quitarle a los demás lo suyo y quedárselo.

Se ha acarnizado Herrera amb els acampats a la Puerta del Sol ni que tingués interesos inmobiliaris, que sí.

Con el permiso para acampar en la Puerta del Sol y luego decir que sea la policía municipal la que los saque de ahí, que los acabará sacando, supongo, porque es, bueno, el mismo aroma que el 15M, que es la basura ideológica en cualquier caso. Y de la otra, pues, ya saben ustedes.

Y a la SER, la Imar Bretos, pues. Muy buenos días, son las 6 de la mañana, las 5 en Canarias, y les saludamos ahora mismo desde la Puerta del Sol, en el centro de Madrid. Aquí están. Cadascú ha fet el que s'esperava que fes. El cas es que aquest matí tothom parlava de la Mari Carmen. Pedro Sánchez apela directament la Mari Carmen, a les emisores de ràdio s'anomena la Mari Carmen a tota hora, els manifestants han pres la Mari Carmen com un símbol, fins que arriba Carlos Verde, germà de, a una mobilització de suport a la Mari Carmen, i.

Bueno, esto es maravilloso, esto es solidaridad. Paquita no está sola. Mari Carmen no está sola.

No sé si ha anat alguna acampada o alguna manifestació, però aquest matí la companya del Matí de Catalunya Ràdio, Marta Viana, tenia la veu una mica tocada, res gairebé ni s'ha notat, eh?

Amazon Music, ¿qué me trae? Perdoneu. Que me he comido una almendra. ¿Qué me trae?

Però ha tingut un matí més complicat el senyor andalús que fa els esports a la copa i al programa de l'errera que avui, pel que sigui, no n'encertava ni una.

Bueno, mañana podemos, ya digo, conseguir la cuadragésimo 40 partidos sin perder. No, no vamos a volver. Vamos a dejarnos de pamplineos y tonterías. Pero hoy hay partidos también importantes que tienen su aquel. Hoy juega, por ejemplo, tengo un lío hoy con los papeles, de verdad. Vamos a contarlo de ayer, perdona, es que no veo. Me ha quitado la luz de detrás y no veo. Pero vamos a ver. Hoy juega Noruega y Portugal.

No, eso fue ayer. Ah, eso fue ayer. ¿Quién ganó? ¿Por qué mañana llevaba? No, no, no.

Aquí el problema es que, claro, vamos a ver, si es que me van a dar el premio de la ONCE, es que a esto lo hago yo sin luz. A ver si tenemos claro la cosa.

Son las 10 y 20, fins aquí l'Agora d'avui, amb Sara González, la directora Riaga, Toni Bolaña y Pau Llom. Gràcies per acompanyar-nos.