Doble alegria al CF Calders: gespa artificial i himne!

El melic del futbol, amb Jordi Meli.

Jordi Meli, què tal, com estem?

Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Avui, David, amb ganes d'explicar-te anècdotes amb la gent partidificial com a protagonista. Mira, recordes que el passat 8 de juny de 2024 explicàvem el retorn del Futbol Club Polòs? Club del 1923 que va cessar la seva activitat el 2017 i que arran d'organitzar precisament els actes del centenari van recuperar l'activitat la temporada 24-25 en Camp de Terra. Doncs el passat diumenge van estrenar gest artificial. Més curiositats de gest artificial. Des del passat 11 d'octubre el camp municipal de Vallcaire porta el nom de Tito Vilanova com a homenatge a l'entrenador del Barça nascut en aquesta població del Baix Emportà. Dien que també es va estrenar la gest artificial del camp. A la Monistrolenca. També s'està instal·lant GES Partificial en el seu legendari camp del Met. Recorda, club compromès amb la Fundació Per Sempre Marta per recollir fons per a la investigació del càncer infantil. I també GES Partificial, avui és el nostre tema del dia, el Club de Futbol Caldés. Doncs fantàstic, eh?

És sempre una bona notícia que els camps del futbol català es vagin modernitzant i que l'Àgis Partificial es vagi estenent, que al final és la manera més econòmica per poder mantenir els camps en bones condicions. Abans que m'expliquis la història del Club de Futbol Caldés, quin himne ens portes avui?

Precisament, el del Club de Futbol Caldés, un himne del 2025, un cat escrit, atenció, per Albert Estrada, un home de Caldés, però compositor i antic baixista dels Strombers. Recorda que darrerament els Strombers. Sí, surten molt, surten molt. Músic, ella ha fet la lletra i també ha cantat, però ho ha musicat a Mia. Per tant, no entrarà en el nostre concurs, tot i que avui el presentem. És un himne alegre, amb ritme i amb molt sentiment.

Un tastet. Va ser el 78 que començava a bategar el club de la meva vida, el club que porto a la sala.

Molt bé, doncs de seguida l'escoltem. Aquest himne d'alcaldés, ho hem explicat, eh? Ho dic perquè ara cada vegada n'hi ha més. Himnes, sigui la lletra, sigui la música, però si hi ha alguna part fet de miar, nosaltres els escoltem, passen a formar part de l'himne de futbol català, d'himnes de futbol català, que en realitat són cap barra d'himnes de futbol, però no tenen l'opció de guanyar el concurs. Després l'escoltem. Abans, tema del dia. I avui volem compartir l'alegria i la satisfacció del Futbol Club Caldés que ja disposa Mèlic de gest artificial, com deies, en el seu terreny de joc.

Una vella reivindicació de gairebé 20 anys que des de finals del mes de maig passat és una realitat. El mític Camp de les Escombes de Caldés, de terra des de l'any 1986, ja llueix una fantàstica gest artificial gràcies a l'esforç econòmic de l'Ajuntament i també de les administracions de la comarca del Moianès perquè això ha costat gairebé 400.000 euros. No ha estat fàcil, molts anys d'espera i moltes dificultats a l'hora de posar la gespa, també pel mal temps de finals de l'any passat, de 2025, que van complicar moltíssim les obres. La data prevista de principis de 2026 es va endarrerir fins al 24 de maig de 2026, quan es va jugar el primer partit. Sebastià Pujol és el president del club.

Realment aquest canvi ha estat ben bé com un part. Teòricament se'ns havia d'acabar tot el que eren les obres i havíem de tenir el camp disponible per de cara a finals de gener, principis de febrer. El problema va ser quan va arribar el Nadal, van venir dues nevades, moltes pluges després de Reis i clar, tot això va ser que. El camp fos una bassa d'aigua i va costar moltíssim que s'aixugués. Tot i que al final ho van acabar acabant i vam poder ajudar, per exemple, a la promoció a Caldés, en el mes de maig. Hi ha llocs que ha quedat força tou.

Parlava d'aquesta promoció, d'aquest primer partit, de no gaire bon record, perquè el marcador no va ser bo. Van perdre per 2-3 en aquesta promoció de sense tercer de catalanar contra el club de futbol Estación. A més a més, el 2-3 va arribar en el darrer segon. La inauguració oficial amb les autoritats va ser el passat 27 de juny en la cluenda de la temporada. El Camp de Terra ha estat sempre un topall pel club, no ha pogut créixer com voldrien, sobretot en la base. Tot i això, i amb esforços de tot tipus, el Club de Futbol Caldés, fundat l'any 1977, té ara mateix un equip a la Quarta Catalana, un Benjamín al Consell Escolar, una escoleta i un equip de veteranes. Amb aquesta estructura i amb la gespa artificial, veuen el futur amb molt d'optimisme.

Bé, ara el futur el veiem amb molta il·lusió. Al final d'aquest any, ara hem pogut mantenir el Benjamín una altra vegada, estem creant una escoleta, que estan començant a entrenar, els veterans masculí, que estan començant a entrenar, per veure si de cara a l'any vinent també poguessin fer alguna cosa, i sobretot estem molt contents perquè hem pogut fer un veterànes femení, que la veritat és que estava molt demandat, i estem molt contents de tot el que estem aconseguint i esperem el que dèiem, de cara a un futur poder tenir més equips.

Estem escoltant el president, en Sebastià, que té 32 anys, és antic jugador del club, fins a la categoria de la Bisbard era molt jove, una lesió greu el va impedir continuar jugant a futbol. És president des de l'any 2022, rellevant el mític Pere Aguilar, una autèntica institució en el futbol de Caldés. Un president content per aquesta gesta artificial, per la bona marxa del club, que comparteix aquests èxits esportius, socials i econòmics amb tots els seus companys de Junta.

Gràcies a tota la gent que som podem organitzar tots els esdeveniments i tots els actes amb els que intentem fer diners perquè el club segueixi endavant i no hagi d'acabar desapareixent. I per acabar m'agradaria fer una menció especial al meu mentor Pere Aguilar, a un dels presidents que més ha donat per aquest club perquè en molts moments no desaparegui.

Una junta composada per l'Aleix, l'Ignasi, el Jordi, l'Esteve, en David, en Marc, en Pau, en Llorenç, en Josep i en Pau Pere. Des d'aquí una salutació a tots ells per l'esforç i la feina que han fet perquè al final el Caldés pugui tenir aquesta gespa artificial. I avui, com dèiem, David, presentem l'himne del Club de Futbol Caldés. Això ha vingut, gespa artificial i sota el braç, himne. Com ha passat aquesta història? Ens ho explica el propi president. Som-hi.

No ha sigut idea del club ni molt menys. Sí que sempre ho havíem parlat, que estaria bé tenir-ne un, però va ser concretament l'Albert Estrada qui ens va dir que tenia una sorpresa per a l'equip de petits, que en aquell moment el seu fill petit jugava aquí a Calders, i que era només per posar-ho amb ells. I la veritat és que quan me'l va ensenyar jo li vaig dir. Ostres, Albert, això ha de ser l'himne del Club Popular Calders sí o sí, i s'ha de posar a tots els partits.

Doncs l'himne del Club Futbol Caldés, que ara escoltarem, equip de la comarca del Moianès, serà el primer himne candidat del mes de novembre, perquè ara de seguida posarem ja a disposició dels oients l'opció de votar pel millor himne del mes d'octubre. Recordarem quins són els candidats. Himne del Caldés, club fundat el 77, has dit, eh?

Exacte, és l'himne número 340. L'himne dura dos minuts i 27 segons. L'himne comença d'aquesta manera.

Porto el caldés al cor, lluitarem fins al fiolet final, n'aprendrem de la derrota, no en rendirem mai, mai.

Molt bé, és important remarcar-ho, la lletra és cantada per ell, el que està fet a miar és la música.

Correcte, i és una lletra que ens recorda molt els himnes de tota aquesta gent de Strombers que estan col·laborant amb tots els clubs de Catalunya. La primera estrofa diu

A les Escomas,

que deu ser el nom del seu camp, eh?

Correcte, el camp de les Escomas, de terra des dels anys 70, i fixa't ara, ja és artificial. Això és com una doble tornada que té aquest final.

Passió pel nostre club Amuncaldez Amuncaldez Amuncaldez.

Amb un caldés. Doncs m'agrada l'himne del caldés, que ja podem dir-ho, és candidat a millor himne al mes de novembre. Podrà guanyar. D'octubre. D'octubre, perdó, és l'últim, el que tanca. Tens tota la raó. Correcte. És el que tanca l'octubre. Pot ser el millor del mes. El que no podrà, això sí, és guanyar el concurs. Això ja ho hem remarcat, perquè està fet a Mia, i aquí sí que vam marcar el criteri. Doncs mira, els podem repassar. Els tres himnes candidats del mes d'octubre. El primer, del Club de Futbol Alvesa.

L'himne potent, eh? Sí, del DJ Laro, recordem-ho, eh? De la comarca de la Noguera. Aquest himne sí que pot ser votat, eh? Tots poden ser votats, perquè pot arribar a la final del concurs,

perquè no està fet de nià. L'himne de la Unió Esportiva Avià. Avià!

És un registre diferent, eh?, el de l'Albesa. Correcte. Lletra d'en Joan Prat i Roger Coll. En Joan Prat era entrenador de l'època quan es va fer aquest himne, l'any 2011, i la veu d'en Jordi Costa, que crec que també té relació amb els Estronbers.

I l'himne que hem escoltat avui, que hem presentat avui, l'himne del Club de Futbol Caldés. Sergi, els nostres oients, si volen votar pel millor himne del futbol català del mes d'octubre, on han d'anar?

Doncs ara farem una piulada amb el link més ràpid, però si volen anar passant, doncs catradio.cat barra himnes futbol, catradio.cat barra himnes futbol, i tindran activa ja la votació per decidir el millor himne del mes d'octubre. Molt bé. Meli, gràcies.

Fins la setmana que ve, que vagi molt bé.