Dolors Líria, degana del Col·legi de Psicologia: "En el cas Andic, si cal, anirem per la via penal"

I és que abans de acomelladar-nos volíem parlar amb la Dolors perquè li voldríem preguntar per la investigació que ha obert el Col·legi de Psicòlegs sobre la pràctica professional de la terapeuta de la família Endic, Julia Lundervold, arran de la mort del fundador de Mango, Isaac Endic, un cas de sobres conegut. Va caure per un barranc durant una excursió amb el seu fill Jonathan. Aquesta excursió, però, podria haver format part d'una presumpta teràpia de confrontació organitzada justament per aquesta terapeuta. Dolors, en quin punt es troba aquesta investigació que heu obert vosaltres al col·legi? Bé, doncs, de moment,

la informació que tenim és la que ens esteu facilitant els mitjans de comunicació i en relació al sumari, i en aquests moments estem, doncs, hem obert aquesta investigació, estem buscant dades per corroborar si aquesta persona és psicòloga o no. No està col·legiada al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, no ens consta tampoc com a col·legiada a Espanya, però no sabem si és psicòloga o no ho és. I és una diferència substancial, perquè si fos psicòloga estaríem parlant, en el cas que es demostrin, totes aquestes informacions que estan sortint, d'un possible cas deontològic, i en el cas que no ho sigui, podríem estar davant d'un cas d'intrusisme professional.

De fet, com a part d'aquesta investigació, el col·legi ha sol·licitat al jutjat poder accedir al sumari per tenir tota la informació sobre aquesta suposada teràpia. No sé si us han respost.

Sí, no els hem demanat accedir al sumari, els hem demanat que si en algun moment troben que hi ha indicis d'intrusisme, ens ho facin saber. Dins el sumari, clar. Entenem que deuen estar molt enfeinats perquè el cas és molt complex i molt mediàtic, però si ens poden ajudar, doncs ho agrairem.

La resposta ha estat afirmativa? De moment encara no tenim la resposta. No us han dit res. Fa pocs dies que ho hem enviat. Com deies, la Júlia Londerval no consta en cap col·legi professional de psicòlegs, tampoc en cap col·legi professional de metges de l'estat espanyol. En qualsevol cas, la suposada teràpia de confrontació coll-bató,

com a teràpia, És que com a teràpia no existeix això. Evidentment que els psicoterapeutes confrontem els nostres pacients amb les seves contradiccions, amb les coses que van explicant els seus relats, però no és que existeixi com a tal una teràpia de confrontació com es descriu. Que els fets que es descriuen no corresponen a cap mena d'abordatge psicoterapèutic. S'ha parlat de si era psicoanalista o terapeuta de família, ni la psicoanàlisi ni la teràpia familiar consisteixen en res del que descriuen aquests fets.

És que es parla sempre de terapeuta, no?, en aquest cas. Hem utilitzat la paraula terapeuta, no psicòloga, no. Vostè com a psicòloga col·legiada, acreditada i presidenta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, què va pensar quan va assabentar-se d'aquest tipus de teràpia?

El que vaig pensar és que és molt preocupant el fet que la població a vegades, la ciutadania, no tingui la consciència suficient de la importància de demanar ajuda a un professional de la psicologia que estigui col·legiat o col·legiada. La garantia de bona atenció, perquè som professionals que estem, que reunim la titulació i també els requisits legals i competencials per poder atendre les persones amb garanties. Per tant, això aprofito per animar a les persones que necessitin ajuda psicològica que ho facin, poden buscar el nostre director i del nostre web, on totes les persones han hagut d'acreditar la seva titulació i la seva capacitació.

El fet que casos com aquest saltin als mitjans, estem dient que és un cas molt mediàtic, ajuda a entendre o ajuda a legitimar aquesta necessitat de professionals acreditats.

Doncs esperem que sí, malauradament, tant de bo que no hagués passat això, però realment esperem que almenys serveixi per prendre aquesta consciència de la importància que té buscar professionals acreditats. I per concloure, Dolors,

el que deies, si la investigació que heu obert des del col·legi conclou que sí és un cas d'intrusisme, la via penal és la via que seguirà el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya?

És l'única via que es pot fer servir en aquests casos, sí. Per tant, presentareu una denúncia per la via penal. Evidentment, si tenim els elements suficients, ho farem. Calcules quan els podeu tenir? Algun calendari? No. Malauradament no, perquè no depèn de nosaltres. Nosaltres estem fent tot el possible, però és veritat que no depèn de nosaltres tenir aquests elements. No sé si és clar,

ens estem centrant molt en aquest cas, no? Però ara dèiem, no?, com aquesta exposició als mitjans pot ajudar a entendre a molta gent que cal acudir a professionals acreditats. Potser hi ha més casos d'intrusisme dels que nosaltres coneixem?

Hi ha moltíssims casos d'intrusisme. És un problema de salut pública, això, eh? Perquè, evidentment, ningú es planteja fer-se una operació amb algú que no sigui cirurgià. Però, en canvi, tots els temes que tenen a veure amb la salut mental, doncs hi ha moltes persones que no tenen l'acreditació o la titulació per poder-ho fer i això és un problema per la salut pública.

Però probablement tots aquests casos d'intrusisme que dius més freqüents del que ens pot semblar a la població general no són tan mediàtics com aquest.

No, i segurament la majoria d'ells la persona no posa davant d'un precipici el client o el pacient. Clar, clar. Tot es pot parlar amb Núria Pujades i Domènech Subirà.