Dormir al ras enmig del temporal: "Ens van volar les mantes"

I ara un apunt que potser no hi havíeu pensat, però imagineu que enmig d'aquest temporal no teniu sostre, que mentre es desborden els rius i els carrers no teniu un lloc on refugiar-vos. Doncs aquesta és la realitat de més de 2.000 persones que només a la ciutat de Barcelona no tenen llar. La Marta del Cor avui és al Centre Obert de Reals de Barcelona que acull aquestes persones que viuen al carrer. Marta del Cor, bona tarda. Bona tarda Garriga. I no sé quin panorama t'has trobat avui en aquest centre.

Doncs mira, t'he de dir que ara mateix un panorama de bastanta normalitat. Podria ser una tarda qualsevol en aquest centre. Hi ha més o menys una trentena de persones, algunes que s'estan dutxant, que estan fent un cafè, altres que juguen a cartes. Però sí que simarem el global del dia. Clar, pensem que ara a Barcelona ha deixat de ploure, però aquest matí plovia moltíssim. I si mirem l'afluència de gent al llarg del dia, el que ens diuen des d'aquest centre obert és que sí que ha vingut molta més gent, calculant unes 80 dutxes al llarg del dia d'avui. Dutxes, pensem, que és gent que ve aquí no només a dutxar-se, sinó a canviar-se de roba. Molts d'ells venien amb la roba completament xopa, que venen a assecar-se. I normalment en serien unes 60, i en total calculen que passaran per aquí unes 150 persones quan un dilluns normal en serien 80. Això és el que diuen les xifres, però més enllà dels números hem pogut parlar amb la Beatriz Fernández, que és directora d'Arrels Fundació, i ens explicava com afecta a les persones sense llar un episodi de pluges torrencials com el que hem viscut avui i també el cap de setmana, i això és el que ens ha explicat.

El fet que plogui força i que faci molta calor i que faci fred no és una novetat, malauradament, al carrer i a Barcelona. El que sí que ha sigut més sobtat és l'extrema violència del fenomen que a priori hi havia aquest cap de setmana o les pluges torrencials que han caigut. Sobretot pel fet que el que s'anunciava i el que s'ha produït en molts casos és aquestes inundacions a determinats llocs, que això dificulta també encara més el fet de mullar-se. O sigui, ja no és que només et mullis, sinó que potser llocs on pots estar no pots anar-hi perquè estan inundats. Llavors aquesta extrema virulència, correcte, això sí que és com més novedós. Però que també estem vivint d'un temps aquesta part. L'any passat també va haver-hi pluges torrencials a la tardor, aquest estiu ha fet molta calor i sembla que no serà nou, és a dir, no serà una cosa que serà puntual. Vull dir que ens estem començant a fer la idea que aquesta és una realitat.

Per tant, no és només en dies de molta pluja, sinó quan hi ha molta calor, qualsevol d'aquests episodis violents que estem veient en els darrers temps, aquí ho veuen i ho noten de primera mà. Però clar, hi ha molta gent que dorm a la intempèrie i que no s'apropa a aquests espais d'acollida. Jo et donava aquestes xifres, unes 150 persones, però n'hi ha moltes que dormen al carrer i que no venen fins aquí. Què passa amb aquestes persones? Doncs això és el que ens ha explicat la Beatriz.

Nosaltres també tenim un equip de carrer que funciona durant tot l'any, que el que fa és visitar aquelles persones que difícilment es desplaçaran no solament aquí, sinó a altres recursos de la xarxa. I el que fa el nostre equip de carrer és contactar amb aquestes persones, mirar de vincular-se amb aquestes persones, perquè és la forma que tenim també de que recuperi una certa confiança i poder-los oferir algun tipus de servei o fer algun tipus d'acompanyament.

I fins ara a Garriga, clar, ho estàvem deixant tot en termes genèrics, en xifres, en situacions, així com una mica globals, però hi ha noms i cognoms, hi ha persones que han viscut aquesta nit sota la pluja, que han arribat aquí completament mullats. És el cas de l'Omar Fontetxa, que ell és originari de Colòmbia, viu a Catalunya des del 2021 i fa 17 mesos que dorm al carrer. Bona tarda, Omar. Bona tarda. Com has viscut tu aquesta nit? On has dormit?

En la playa cerca del Hospital del Mar. Entonces ahí hay una. Como una sede de laboratorios de experimentos. Entonces, ahí como unos cubos para entrar uno ahí. Pero entonces, ayer hubo mucha fuerza desde el mar, mucha fuerza del agua. Y se entró ahí y a la mayoría se les mojó las mantas y todo, y compañeros. Y de ahí nos tocó salir como a las. Después de que pasó semejante. Tormenta, nos dejaron entrar al hospital del mar y ahí fue la única forma de protegernos.

Llavors vas poder protegir-te una mica de l'aigua i del vent, però entenc que aquest matí, quan han obert les portes d'aquest centre, tu has arribat i anaves completament moll. Sí, totalment, claro.

Sino que allà en el hospital de Mar no van entrar personas a pernotar, porque está prohibido, pero anoche sí nos dejaron ahí, pero sentados en la sala de urgencias, nomás sentados. Y en el otro lado, que no entra también el agua, como un. Que tiene un tejado grandísimo, que también se siente la gente también. Llego mucha gente allí.

Y aquí, Omar, en aquest centre obert de arrels, ¿qué es el que te han ofert?

Sí, acá, no sé, por lo menos ya me entregaron una. Una jaqueta, ¿no? Una jaqueta marró que veiem aquí impermeable, que t'han donat. Para salir ahí, para protegerme. Un plástico. Sí, que es completo, plástico completo, que es como una jaqueta de plástico.

I això és el que et permet, suposo, protegir-te una mica de l'aigua.

Sí, de l'aigua, para salir del día, porque me tocó salir de hacer un trámite, y eso me protegió mucho.

Aquí t'has pogut dutxar, t'han donat aquesta roba seca, però no sé quins plans tens, per exemple, per aquesta nit. Sí. Esta noche, ¿sabes dónde dormirás?

Pues ahorita nos vamos a ver si se puede ir, si no, pues vamos a mirar, porque yo anteriormente me quedé en el aeropuerto, y en el invierno pasado, pues en el aeropuerto no ocurrió nada, porque estamos en el parking, pero nos dejaron entrar a la fuerza pública, que podíamos quedarnos ahí, pero allá sí no entraba el agua. Hasta que un tiempo sacaron toda la gente que vivimos en calle y nos tocó buscar sitios diferentes.

És l'experiència d'algú que, evidentment, té aquesta dificultat afegida de no tenir un lloc on viure. Amb aquesta temporal, doncs, evidentment, encara es complica més la vida d'aquestes persones. Marta del Corno, abraçada, gràcies. Gràcies a vosaltres. Farem una pausa. Tenim la Juliana Canet i la Marina Porra ja rondant per aquí.