Dr. Carles Pedret: "Si el tractament conservador per a De Jong falla, cal tornar a començar"

Sí, sí, perquè ho hem sabut fa molt poca estona, Salmo, això. Eren quarts de set. Sí, sí, sí, i fins i tot una mica menys. Fa deu minuts. Comunicat mèdic del Barça sobre la lesió de Frenkie de Jong. En parlàvem ahir, diu el comunicat, i cito textualment les proves realitzades. El jugador del primer equip, Frenkie de Jong, han determinat que pateix un trencament del lligament lateral intern del genoll dret. S'ha acordat, diu, que el jugador continuï sota tractament i seguiment mèdic pendent de la seva evolució durant les pròximes setmanes. Aquí, diguem-ne que has de llegir moltes coses entre línies que intentaré anar-te explicant a poc a poc. El primer i el més important és que parlem d'un trencament del lligament, això és una lesió important. Segon, que no passa per quiròfana, es decideix optar pel tractament conservador i que el temps de baixa que situa el Barça són tres mesos i mig, quatre mesos. Paral·lelament a aquest comunicat del Barça, hi ha hagut un comunicat de Frenkie de Jong a les seves xarxes socials per expressar el seu malestar, entre altres qüestions, per expressar el seu malestar que ell sent que ha rebut aquests dies per part dels mitjans de comunicació. En el comunicat de Franky de Jong, en el seu personal, llegeixo textualment un parell de fragments perquè crec que expliquen bastant. Diu, durant el Mundial vaig patir una lesió al genoll. Després de les primeres exploracions, els metges em van dir que era una lesió lleu i que no empitjoraria si seguia jugant. L'únic inconvenient era jugar amb dolor, cosa que sempre he fet al llarg de la meva carrera. Durant les meves vacances, diu Frankie de Jong, vaig tornar a Barcelona per sotmetre'm a més proves. I aquestes van assenyalar que la lesió era més greu del que s'havia determinat inicialment. Diu, afortunadament, de moment no és necessària una operació. Subratllo aquest de moment perquè, diguem-ne que quan parles amb metges, esportistes, gent que ha tingut aquesta lesió. Diguem-ne que hi ha una coincidència bastant ample amb que l'única solució possible és el quiròfan. Què és la solució? Recordo que t'explicava ahir que al Barça li plantejava des del primer moment. Per tant, no descartis que I acabi passant. De fet, aquí és on et deia, tornem al comunicat del Barça, diu que s'ha acordat que el jugador continuï sota tractament i seguiment mèdic pendent de la seva evolució. Què vol dir això? Deixar una porta oberta. Que de moment anem per aquí, però ja veurem com acabem.

Mira, doncs saps què farem? Per què no ho demanem a un especialista? De seguida us demano l'opinió Marta Santi. Millor l'especialista. Millor l'especialista, no? Que sempre és una veu més autoritzada i més quan es tracta del doctor Carles Pedret, que és traumatòleg de la Clínica Fiat. Doctor Pedret, bona tarda. Bona tarda. Gràcies per acompanyar-nos al Tot Costa en aquesta jornada. Ara sentíem el Salmo que ens explicava aquesta lesió. ¿És prudent que seguir el tractament conservador i no passar pel quiròfan davant d'un trencament del lligament lateral intern del genoll dret?

Clar, a veure, el primer que hem d'entendre és, hauríem de saber quin tipus de trencament té aquest lligament lateral intern. El lligament lateral intern del genoll té una anatomia bastant complexa. No és un lligament com el del turmell, que és un sol feix. És a dir, té diferents feixos, i en funció dels que s'afectin, és més probable haver de passar pel quiròfan que no pas si se n'afecten d'altres. Aquí el que marca, sobretot, l'entrada a quiròfan. És si hi ha estabilitat o no d'aquest genoll. Aquest és el punt principal. I això és una cosa que el comunicat no deixa clar.

No ho especifica Salmo, això? No, no, no. I a partir d'aquí, tractament conservador, perquè el jugador ho vol així, ara ho deia, amb la porta oberta, és a dir, en quin punt? Com pot ser o com hauria de ser aquesta evolució perquè realment després s'acabi optant pel quiròfan?

Clar, mira, aquí partim des del començament. Aquí no tenim un punt de lesió concret. És a dir, no veus una acció determinada que el jugador, o almenys a mi no em consta, que el jugador en un partit concret tingui una entrada brusca, se li quedi clavat el genoll, taxa la gespa, faci una rotació i diguis, hòstia, aquí ha passat alguna cosa grossa. És a dir, això és una lesió que probablement és evolutiva. Això ja ens diu que no és excessivament traumàtica ni aguda, evidentment. Llavors, a partir d'aquí, s'ha d'anar veient com evoluciona l'estabilitat d'aquest genoll. Probablement aquest agreujament que diu el jugador que ha patit durant el Mundial i que veient aquí s'ha vist que és una lesió una mica més greu del que semblava, probablement sigui un trencament més aviat de tipus crònic o més aviat agut sobre un lligament ja que estava tocat d'abans, però que no li genera una inestabilitat en aquest genoll. Llavors, si això se senta des d'aquest punt de vista i l'estabilitat es manté, no caldrà passar pel quiròfan. Si això no cicatriza adequadament i hi ha inestabilitat en aquest genoll, llavors hauríem de passar pel quiròfan. Doctor,

parlava vostè de lesió evolutiva, diguem-ne no lesió, traumàtica, sinó lesió evolutiva. Però clar, quan llegeixes el comunicat del propi jugador a les xarxes socials, ell explica, diu, em vaig fer les proves amb els metges de la Federació i parlaven d'una lesió lleu i que no empitjoraria si seguia jugant. Però una lesió evolutiva seria una lesió que empitjora si va jugant.

Sí, sí, sí, està clar. O que té possibilitat d'empitjorar o de reaguditzar-se si va jugant, això està clar.

Per tant, pel que diu entenc que aquí, diguem-ne, s'assenyala un mal diagnòstic, en aquest cas per part dels metges de la Federació Norlandesa.

Probablement el que assenyala el jugador sigui això. Això és més discutible, però probablement el que ells van veure és que es podia apretar, degut a que era un Mundial, que això ho hem fet moltes vegades durant, i en aquest Mundial ho hem fet moltes vegades, i es va arribar a un acord de dir, bueno, sí que pot ser, però crec que pot seguir jugant, i el jugador digui ok. Això és una cosa que es fa molt habitualment. I una altra.

Pel que fa als terminis de recuperació, quina diferència hi ha entre el tractament conservador i el quiròfan?

Aquesta és una bona pregunta. El quiròfan sempre allarga una mica més els terminis perquè hi ha una agressió directa. El que passa és que et garanteix que això cicatriza bé. El tractament conservador és una mica, sí que hi ha uns períodes que no baixaran segur de vuit setmanes, per no dir més, però fins i tot en el cas més optimista estaríem parlant d'unes vuit setmanes, si tot evoluciona perfecte. I si no es genera una inestabilitat en el procés. A mesura que anem avançant i que anem marcant xecs a les caselles d'augmentar la intensitat i augmentar el volum de càrrega i augmentar coses, aquí es veurà si aquest genoll ens aguanta o no. Clar, una cosa que ens podem trobar és que optem pel tractament conservador. Estem 6 setmanes, 7 setmanes, intentem apretar càrregues, aquest genoll no ens aguanti i ens plantem en 8 setmanes i haguem d'anar a quiròfan.

I després, un cop ja recuperat, hi ha més risc de recaiguda amb el tractament conservador?

No, eh? No, si està ben recuperat, es fa un tractament correcte, el lligament cicatritza bé i l'estabilitat es manté correcta, el lligament és una estructura relativament noble i que respon bé a les agressions posteriors i està ben recuperat. És a dir, no hauria d'implicar més risc de tornar a lesionar-se.

Jo li volia fer una pregunta, doctor. Quan deia això del tractament conservador, anar superant càrregues, fent els xecs, durant un període que ha dit vostè de sis setmanes, més o menys, i veu que no funciona i es passa al quiròfan, es torna a la casella de sortida i aquelles sis setmanes s'han perdut?

Sí, sí, clar, això em refereixo. Bona aquesta. Per això ho explicava d'aquesta manera.

És a dir, el problema que tenim amb el conservador és una decisió arriscada.

Bueno, depèn sempre del tipus de lesió. És a dir, si tu ara em diguessis s'ha lesionat el fascicle superficial i el fascicle profund complet, llavors jo et diria és molt arriscat anar a conservador. Si em diuen, no, és que només és un tros del superficial o és el superficial complet però els dos profuns es mantenen íntegres et diria, probablement iríem conservador si ho fem bé.

Com a matí recordo que la posició del Barça sempre ha estat la de anem a quiròfan i que crec que en la lectura de comunicats avui queda bastant clar que és una opció que encara està damunt la taula. Que no hauria de descartar.

És el normal. Jo tampoc la descartaria en cap moment. El problema que té el conservador és justament el que deia el Santi. És aquest. Si a mig camí això veiem que no va, mig camí que hem perdut. Sí, sí.

Molt bé. Més que l'aigua.

Aquesta és la gran por que hi ha també de portes endins.

Clar que la normal. Bueno, és normal que hi hagi aquesta por. Sí, sí. Perfecte, doncs, doctor Carles Padret, traumatòleg de la Clínica FIAC, moltíssimes gràcies per posar una mica de llum i explicar-nos, doncs, bé, tot el que pot passar a partir d'ara amb la lesió de Frenck i de Jong. Li agraïm moltíssim. Moltes gràcies. Bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda. Tot costa. Amb Sergi Andreu.

És un quart de vuit, som al tot costa. La lesió de Frenkie de Jong ja diagnòstica en mà sobre la taula. Marta, Santi, Salmo, volies afegir alguna cosa més?

Sí, no, és només un detall colateral, diguem-ne, de tota aquesta qüestió, que és l'impacte que té això, perquè el Barça també s'ho mirava molt des d'aquesta òptica, en el fair play, diguem-ne. A nivell de compensació econòmica, per part de la FIFA, que tenint en compte que és una lesió que s'ha produït durant el Mundial, No hi ha canvis, és a dir, tu et compensen dia a dia, i com més dies estic lesionat, més compensació tens, però sí que hi ha impacte a nivell de baixa federativa. És a dir, el Barça, quan hi ha un futbolista lesionat a llarga durada, pot donar la baixa federativa i ocupar aquell espai salarial per inscriure nous jugadors. En el cas del tractament conservador, no hi ha baixa federativa, i per tant no generes aquest espai salarial. 4 mesos, no has dit? Sí, 3-4 mesos, sí. Seran més 4 que 3. Seran més 4 que 3. Això és una tradició del principi de temporada. El problema serà si no passa això que has dit tu, que no siguin més 6 que 4. I llavors et plantis dintre de 4 mesos sense poder fitxar.

En fi, que era un detall. Però és important, també. Està damunt la taula, tota aquesta qüestió. Marta, com ho veus plegat?

Malament. No es pot veure d'una altra manera. Malament, perquè és veritat. Jo que he estat jugadora, hi ha una part de responsabilitat de l'equip mèdic, òbviament. El RIC 0 mai existeix, mai. I menys quan tens una molèstia o quan tens una petita lesió. I és impossible que un equip mèdic et digui, juga, que no hi ha problema. És impossible. O sigui, segur que li van dir, hi ha una petita lesió, hi ha risc de trencament, hi ha un petit risc, i el jugador és el que té l'última paraula. El jugador és el que va dir segurament, no, no, jo vull jugar, és un Mundial, m'arrisco, el vam veure amb un envenatge, vull dir, són coses que.

I no tirava i no tirava això vol dir que ja estava

tocat i és una lesió evolutiva, òbviament no vam veure i ho ha dit perfectament el doctor no vam veure cap gest de trencament com els típics que tenim tot el cap del trencament del lligament creuat però és una lesió que mica en mica s'ha anat desgastant i ja sabem també com és Frenk i mireu amb el turmell quan va tornar no volia ficar la cama, no volia agafar riscos què passarà ara? Perquè com que el genoll no estigui estable i segueixi sense voler operar-se aquí hi haurà

un problema amb la relació del turmell que deia la Marta ahir vaig estar mirant em sembla que l'havien diagnosticat per dos mesos va estar més de 45 dies. Sí, va trigar molt a tornar. Crec que fins i tot es va comentar que es li havien demanat perquè va coincidir amb la part aquella dels partits decisius contra l'Atlètic de Madrid. Això parles d'aquesta temporada? De la temporada passada. Sí, de la passada, eh? Sí, sí, sí.

Que després va tornar i era quan estaven jugant el Casador, el Bernal, i que Lick va dir que no tenia lloc en aquell moment.

I aleshores els dos últims partits de Lliga va tenir una febre estranya i tampoc va poder jugar. Sí, és veritat.

Raro. Bé, veurem com acaba aquest serial. Alguna cosa més en relació a tot això de Dijon? Si no, anem a ADMI. No, no, no, no.