Eder Sarabia, al descobert: mètode i curiositats

Aquí comença Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.

Al menos días escuchaba y decía, es que este equipo no es para Eder y su modelo. Pero ya después de que en Villarreal pasaron cosas, ya empezaron a decir, ah, pues igual sí, igual sí que es para Eder porque está preparado. Para mí es un equipo que tiene mucho talento, que tiene muchas alternativas, que seguramente cuando lo conozcamos más pues iremos siendo capaces de sacarle más rendimiento.

¿L'Espanyol pot jugar al que vol Eder Sarabia? Sembla que sí, ell ho té clar. Així ho ha explicat durant la seva presentació a l'auditori de l'RCD Stadium. Un Sarabia més madur, molt il·lusionat, que s'ha tornat més flexible amb les seves idees futbolístiques i que també tindrà la capacitat d'adaptar-se als futbolistes de l'Espanyol.

No sé si sistemas, estructuras, para mí no es demasiado importante, para mí el fútbol son relaciones y distancias y un día jugaremos de una manera, otro de otra, presionaremos de una manera, defenderemos de otra, nos replegaremos con un dibujo, con otro, atacaremos de una manera, de otra. Entonces, bueno, que el futbolista vaya entendiendo por qué hacemos las cosas y que fluyan todos.

Sarabia no s'ha escapat de polèmiques més o menys recents, com quan va criticar l'ofició perica en un espanyol Andorra de fa dos anys i mig. Ha aclarit que sempre li ha agradat molt venir com a rival a Cornellà i ha demanat perdó als aficionats que puguin sentir alguna reticència

cap al nou tècnic. El día de Andorra, si tengo que pedir perdón a la gente que se sintiera ofendida, pues pido perdón. También les digo a esos que lo nuestro ahora es el Real Club Deportivo Español y que lo vamos a defender a muerte. Con nuestro trabajo, con nuestra energía, con nuestras emociones, para llevarlo donde entendemos que tiene que estar, porque es un club grande, con una grandísima historia y con una grandísima afición. Dissabte no el veurem

encara a la banqueta davant del Depor. Dirigirà l'equip el seu segon, Joel López. Ens ho passarem bé a Meder Saravia. Avui li dedicarem bona part de l'Espanyol Reservat. No us ho perdeu, que descobrirem coses molt interessants.

Aquí comença Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.

Què tal, com esteu? Obrim el quart capítol d'aquesta temporada de l'Espanyol Reservat, el podcast perico de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. Quins dies, quins dies. L'Espanyol ha viscut una de les etapes, diríem, més intenses, més frenètiques dels últims anys. En poc més d'una setmana, l'equip ha passat de l'abisme a l'esperança. Una mena de terratrèmol que ha sacsejat el club i que probablement serà un punt d'inflexió aquesta temporada. La sacsejada va començar amb la derrota a Santander el 24 d'octubre i ha culminat amb la presentació del nou tècnic Eder Sarabia aquest dimecres 4 de novembre. L'Espanyol ha passat en 10 dies de tocar fons a generar una mena de clima de revifada, d'optimisme, gràcies en part a la victòria de Villarreal i a l'arribada del nou tècnic. En tots aquests dies convulsos hem viscut, imagineu-vos, una derrota dolorosa a Santander. L'eliminació humiliant a la Copa davant del Sestao, la destitució d'un entrenador estimat com Manolo, l'arribada d'un nou projecte esportiu, el nomenament d'un nou tècnic, la victòria de Mèrit a Villarreal, que treu l'equip de la zona de descens amb un interí com Sergio García, i la presentació d'Eder Sarabia. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Eudald Serra, què tal, com estàs? Molt bé, Sergi. I trobes a faltar alguna cosa en tot això o no, Eudald?

No, no, anava a dir que sort que és l'Espanyol i que aquests Dragon Cants ja hi estem acostumats. Sí, noi. Perquè probablement en algun altre club ens estranyaria, però l'Espanyol lamentablement. Episodis d'aquest tipus n'hem viscut i uns quants els últims anys. I tu,

que l'has seguit durant dècades, m'imagino que no hi ha res que et sorprengui especialment, perquè situacions d'aquestes les deus haver viscut, però Déu-n'hi-do, eh? No n'hi ha per menys, eh?

No, i per bé que l'Espanyol ha estat habitual els últims anys doncs bé, no deixa de ser una situació, en realitat, per una entitat, per un club, una mica anòmala. Tampoc és molt normal que passi això cada dos per tres, com està passant. T'agrada? Ara en parlarem, eh? T'agrada Eder Saravia? Mira, no sé ben bé què dir-te. És a dir, em va sorprendre el seu nomenament. Jo pensava que probablement l'Espanyol aniria per un altre tipus d'entrenador. És cert que tant a l'Andorra com, per exemple, a l'Elche ho va fer bé. És un estil de joc però molt diferent del que hem vist fins ara i per tant vull esperar, vull donar-me un temps per veure aquest equip com es va fent, la idea del nou entrenador. Sí que és evident que en principi la idea de futbol és atractiva, una altra cosa és que es pugui adaptar a la plantilla que ara mateix té l'equip.

Molt bé, com sempre comencem amb notes, amb les notes de l'Eudald. Un parell o tres de notes, avui en portes tres, eh, Eudald?

Sí, avui en porto tres i això vol dir que ja teca com és normal pel que ha passat una mica, com deies, aquests dies. Vinga, va, comencem.

Comencem, imagino, amb la de més nota, amb l'excel·lent o amb la més alta. Doncs mira, el debut,

encara que només hagi estat per un dia, de Sergio García com a tècnic del primer equip de l'Espanyol. La veritat és que el partit contra el Villarreal li va sortir immillorable. L'equip va sorprendre perquè realment després de les últimes actuacions va mostrar una cara absolutament diferent. Va guanyar amb tota justícia. Aquests tres punts i com sempre els resultats bons donen calma i tranquil·litat a qualsevol equip i a qualsevol club. I demostra que hi ha un entrenador en formació, però hi ha també en present a la casa, que en qualsevol moment pot ser un futur entrenador del primer equip perfectament. Per tant, és una molt bona notícia.

Molt bé, la nota més alta avui se l'endú, per tant, el tècnic del planter, bé, del planter no, del filial, Sergio García, bé, també del planter, perquè no. El satisfactori, Eudald. Doncs mira, jo volia posar-li una

nota de satisfactori a Manolo González, perquè per bé que segurament el canvi d'entrenador, el relleu, ara mateix era necessari per la dinàmica en la que es trobava l'equip i per aquest embut del qual no se'n sortia. Però si tirem una mica enrere no hem d'oblidar el que ha fet Manolo González i crec que s'ha de posar en relleu. A mi m'ha semblat un bon tècnic durant aquests dos anys i mig, evidentment que ha tingut èpoques que les coses no li han anat tan bé, però va aconseguir un ascens a primera divisió, permanència durant dues temporades, Crec que és un entrenador amb caràcter que li ha donat també una empremta a l'equip durant aquest temps. I tenint en compte la trajectòria del club els últims anys, aguantar dos anys i mig a l'Espanyol no és tasca fàcil. Per tant, vull posar, repeteixo de relleu, la feina de Manolo González, perquè em sembla que ha estat un bon entrenador per l'Espanyol.

Molt bé, i m'hi afegeixo, Eudald, merescudíssima. Aquesta nota perquè malgrat que hi ha hagut coses que no han funcionat la trajectòria jo crec que l'hem d'acabar valorant com a positiva de Manolo i acabem amb el suspès o si ho volem dir d'una altra manera el cal millorar.

Ja sé que el club ha anat canviant de propietat els últims anys, concretament en aquest SEMPLA 21 ha tingut tres propietaris, per dir-ho d'alguna manera, diferents, o tres màxims accionistes diferents, que hi ha hagut molts canvis en aquest sentit. Però hi ha una cosa que continua inalterable en aquest club, que és inestable a nivell esportiu. No pot ser, abans ho comptava, que amb l'entrada d'Eder Sarabia, i tenint en compte tots els entrenadors que hi ha hagut en aquest segle XXI, hi hagi hagut 29 entrenadors amb 26 anys. Això és una cosa que el club se l'ha de fer mirar. No és normal. I que es passi, a més a més, d'entrenadors d'un perfil a entrenadors concretament oposats. Això li dona molt poca estabilitat a l'equip, molta intranquilitat als aficionats i, sobretot, a nivell esportiu, fa que és molt difícil que tu puguis agafar una dinàmica una mica regular. De Pochettino, que està gairebé 4 anys, i de Manolo González, que ha estat dos anys i mig. Doncs la resta d'entrenadors, Paco Flores 2, Ernesto Valverde 2, hi ha hagut entrenadors que han durat mesos, però no un no, més d'un. I això per mi és un problema que l'Espanyol se l'ha de fer mirar, i ben mirat, perquè si no difícilment se'n sortirà.

I tant, difícilment creixerà i s'estabilitzarà, que és el que tant li reclamem a aquest Espanyol. Avui abordarem, sobretot en aquest podcast, la figura de Dersaràvia.

Aquesta hora saludem l'Adrià Vilanova, futbolista, ha format el Barça, va passar per l'Hèrcules, el Mallorca, l'Andorra, el Corcón, però ens interessa sobretot avui la seva trajectòria, la seva etapa a l'Andorra, perquè amb Sarabia, a Meder Sarabia, Adrià Vilanova va jugar gairebé 100 partits. Del 2020 al 2024 a l'Andorra. De fet, entre aquests partits hi comptem l'ascens de primera ref a segona. Aquest ascens de primera ref a segona. Adrià Vilanova, què tal, com estàs? Què tal, bon dia, com anem? Bé, molt bé, i tu? Bé, bé, bé. Escolta'm, a veure, Adrià, com definiries Eder Sarabi en poques paraules?

Ers Sarabia, un entrenador amb caràcter, com ja hem vist en altres situacions, però també un entrenador que té una filosofia de joc molt semblant a la filosofia del Barça, de tenir protagonisme amb la pilota, de pressionar dalt. I sobretot tenir el màxim de temps possible la possessió de la pilota per així també afavorir que el rival no t'ataca.

El que més el defineix futbolísticament és això, diries que la seva gran idea mare, quan a vosaltres us agafa per primera vegada, quan arriba a l'Andorra, ¿qué és el que us trasllada?

Bueno, sobretot que tenint la possessió de pilota, el rival no t'ataca i no et genera perill. Llavors, a ell li era igual, com si teníem que tindre la pilota com 10 minuts seguits, li era igual, mentre. Tenint la pilota i que el rival no la tingui, llavors a partir d'allà provocar situacions per arribar el més ràpid possible a l'àrea rival i fer una jugada de gol. Al final és sortir des del darrere amb el porter i els centrals, prendre situacions de risc, tercers homes i llavors intentar arribar al camp contrari i prenent els majors riscos possibles. En tal de tenir la possessió. I després, a nivell defensiu, és un entrenador que sobretot li agrada molt anar a l'home per intentar recuperar la possessió el més aviat possible.

Aquí, Adrià, hi ha probablement una pregunta que es deuen fer els aficionats de l'Espanyol, i és que arribant a meitat de temporada, o bé, quan ja portem unes quantes jornades disputades, i venint d'un estil de joc diferent, com era el de Manolo González, Amb la teva experiència a l'Andorra i amb ell, tu creus que els jugadors de l'Espanyol poden absorbir ràpidament el seu sistema en poc temps o realment s'ha de deixar passar un temps? Ho dic perquè, clar, estem parlant que això normalment en una pretemporada d'estiu seria diferent, però ara estem ja en plena competició, no?, Clar, això dependrà molt dels

jugadors si tenen aquesta capacitat per saber adaptar-se a jugar aquest tipus de joc. Al final. Jo crec que amb els entrenaments és el que t'has dit, una pretemporada seria més fàcil, doncs amb el menor temps possible, amb els entrenaments i els exercicis que faci Eder, intentar adaptar-se el més aviat possible. Al final, també són jugadors de primera divisió, o sigui, haurien de poder adaptar-se fàcilment, perquè al final és un estil de tenir la possessió i a primera divisió hi ha molta qualitat i. I entenc que s'haurien d'adaptar ràpid.

Tu dius que a tu no et va costar, perquè venies ja d'una filosofia de joc igual, però a nivell d'equip, ¿us va costar a l'Andorra assumir el que ell us demanava?

No, perquè a l'Andorra, abans que estigués ell, havia vingut Gabri, havia vingut Nacho Castro i també. Potser Gabri més plantejava una filosofia més semblant a la d'Eder, Gabri que venia del Barça sobretot. Llavors, la veritat és que l'equip ja estava confeccionat com per jugar aquest tipus d'estil i quan va arribar Eder sí que va posar els seus matisos i va canviar algunes coses, però la idea era bastant semblant.

Deixem-ho aprofundir una mica. És a dir, qualsevol equip de primera divisió ha de poder-se, en major o menor grau, adaptar-se al que vol Eder Sarabi. És a dir, un equip com l'Espanyol, diríem, s'hi pot adaptar encara que no estigui acostumat a fer-ho així, eh? Clar,

potser començant des del darrere, no? Potser el porter abans estava acostumat, pilotant llarg i assumim els menors riscos possibles i ja després de segona jugada, comencem a jugar. I aquí a Meder segurament el porter haurà de tenir un bon joc de peus per poder filtrar, poder jugar de tercers homes, igual que als centrals. Als centrals potser en un moment determinat pilota cap amunt i així m'estalvio problemes. I aquí no. Aquí hauran de dividir, jugar tercers homes amb el pivot, hauran d'assolir riscos, perquè al final. Aquest estil de joc tracta d'assolir molts riscos, però és veritat que després tens un tant per cent de possessió, que és el que comentem, que això fa que el rival no tingui la pilota i et generi menys ocasions.

Has comentat al principi, Adrià, o has destacat dos trets importants de Sarabia. Per una banda, la filosofia de joc que n'estem parlant, i de l'altra, un entrenador amb caràcter, que és una cosa que ja està clara. ¿Fins a quin punt influeix això en el grup a nivell d'esperonar els jugadors, de motivar-los, amb la teva experiència que has tingut amb ell?

Jo crec que ha d'haver-hi un terme mig entre un entrador que no imposa i un entrador que imposa molt. Tot depèn del grau i això és com es porta cadascú un vestuari. A mi, sincerament, jo crec que és important que un entrenador tingui caràcter perquè també hi hagi una distància entre jugadors i entrenador. Que sí que pot haver-hi aquell punt d'amistat, però que també ha d'haver-hi una distància per saber també qui mana, perquè després, si no, els jugadors a vegades tenen molt de poder, també. A mi m'agrada un entrenador que tingui caràcter i que imposi el que toca i el que vol.

Ara que parlaves d'això, del caràcter, del poder, com a gestor de vestidor, en surt bé, o què? Sí, sí, sí, sí.

Té una bona gestió de vestidor, al final, però bueno, també. Portar un vestuari mai és fàcil, perquè sempre hi haurà uns jugadors que juguin més, uns jugadors que juguin menys, i tindre tothom content és impossible. És veritat que una de les claus del futbol és que si tu tens tot un vestuari content, les coses normalment acostumen a anar millor. A la que es trenca una mica aquesta relació és quan els equips normalment van cap a pitjor. Llavors, bueno, és la part complicada de ser entrenador, saber portar la gestió del vestuari.

És dels que necessiten tenir-ho tot sota control, aquests entrenadors tan, no sé com dir-ho, tan meticulosos, tan maniàtics, no sé si.

Tipus de perfecte de pes i nutrició i tot això?

Bé, en general, no només això, sinó que és d'aquests entrenadors una mica, salvant les distàncies, però a l'estil guardiola d'aquesta gent tan meticulosa, tan maniàtica, amb tenir qualsevol aspecte de la seva responsabilitat sota permanent control, per entendre'ns, saps?

A ver, ella era una entrenadora bastant perfeccionista, sobretot en la fase de possessió, això sí, o sigui, li agradava que fos perfecta, però bueno, després els resultats estan allà, o sigui, jo m'he trobat molts equips que ens venien després i ens deien, wow, vaya meneo nos habéis metido, o sigui, que envidia como jugáis, o sigui, no saps la quantitat d'equips que et venien i et deien això. I equips que potser et guanyaven, perquè després tu pots jugar així i pots perdre, no pots posar-ne una, el rival t'arriba a una d'aquestes poques que té i perds 0-1 i et quedes amb aquella cara de, joder, si hem sigut millors. Però bé, a nivell de pes i tot això, a veure, és un professional, però tampoc és. És tan estricta com escoltar, per exemple, Marcelino.

No sé si el. És a dir, si el temps que tindrà Eder Sarabia permetrà, diríem, tenir la llibertat d'anar. És a dir, per bé que facis bons partits, de no anar aconseguint resultats. No sé fins a quin punt ell és molt tossut en això, és a dir, en la seva idea. I serà inflexible o també té una certa flexibilitat. Si veu que la cosa no acaben de sortir els resultats. És a dir, en aquest equilibri entre joc i resultats, fins a quin punt ell pot donar una mica el braç a torsa, també, no?

Bueno, això ja serà una cosa seva. Jo crec que en principi ell és molt fiel a la seva filosofia i morirà amb això, encara que les coses no vagin i surtin malament. Però bueno, em sembla que ara hi ha un parón de seleccions i tindrà més dies, no?, per.

De fet, se'ls emporta olot, Adrià, en un estatge.

A nosaltres també se'ns va emportar algun cop allà. A Olot també. Sí, sí, sí,

allà a les instal·lacions de Royal Vert. Ah, mira, doncs evidentment ho deu haver demanat ell i ho deu conèixer. Sí, sí, sí. I clar, aquests dies, com són, són dies que ell aprofita, suposo, per introduir en vena tot això que ara estaves comentant,

no? Sí, bueno, es fan dobles sessions, també et serveix per fer coalició de grup, de vestuari, de conèixer-te tots millor, suposo, d'estafes i jugadors. Crea vincles, ell creia molt en la relació entre els jugadors. A nosaltres, per exemple, a l'Andorra, moltes tardes, que no és el normal en un equip de futbol, treballar a les tardes, ens citava i feia. Com sessions de coaching per tenir una millor relació i vincle entre tots. Ah, mira, curiós això. Sí, no sé si ho segueix fent, però a l'Andorra sí que feia aquestes sessions.

Motivador, prepara discursos, els recordes especialment com un bon motivador o no?

Sí, sí, sí, sí. Té bon discurs, parla bé, és motivador, sí, sí. Això és un entrenador que hem comentat que té caràcter.

¿Recordes alguna conversa individual amb ell que t'hagi marcat o que recordis especialment alguna cosa de les que t'hagi dit en la teva etapa de jugador?

Recordo un partit que recordo que havíem guanyat una 0 a casa al minut 90 i el tio em va vindre i em va dir has jugado el peor partit de tu vida em va dir has sido muy cagón, no sé què i clar, jo venia de l'eufòria d'haver guanyat una 0 a casa, portaria 0 i em va dir això i hòstia saps. Molt bon tio, li tinc un gran apetit. Ha sigut dels millors entrenadors que he tingut. M'ha fet arribar al futbol professional. Tinc una gran estima.

Molt bé. No sé si heu dalt alguna cosa més o el deixem aquí. No, l'únic que m'agradaria preguntar-li a ell a nivell personal si espera poder tornar. Podrem tornar a veure aviat jugant a futbol o s'ha de tenir una miqueta més de paciència?

Bueno, ara mateix no et sabria dir perquè la veritat és que porto patint temps amb aquesta lesió i. I no sé fins a quin punt em permetrà tornar a jugar. Però bueno, veurem en els següents mesos. Molt bé.

Escolta, t'enviem, Adrià Vilanova, una abraçada molt forta. Desitgem que aquesta recuperació sigui el més ràpida possible. I moltíssimes gràcies per haver-nos acusat una mica més des del punt de vista futbolístic la figura de Sarabi. El seguiràs, no? M'imagino, encara que sigui l'espanyol, eh?

Sí, sí, intentaré mirar. Sí, sí, a sobre si. Si és ell practicant bons jocs, intentaré mirar-me algun partit. Li has dit alguna cosa, no, aquests dies? No, la veritat és que no. Potser intercanviar algun missatge per Instagram i tal, però no parlem directament ni tal. Però bueno, potser me'l trobo per Barcelona o ja li diré alguna cosa. Molt bé, molt bé. Adrià Vilanova, moltíssimes gràcies.

Una abraçada molt forta. Igualment, que vagi molt bé. Que vagi bé. Adéu-siau. Adéu.

Tots els secrets de l'Espanyol a Espanyol Reservat.

Tenim a l'altra costat del fil de la Zónic, el pare de la criatura, Manu Sarabi, el pare d'Eder Sarabi. Manu, ¿qué tal, cómo estás? Muy bien, gracias. No sé si desde la distancia te encontramos, donde en el País Vasco me imagino, ¿no? Sí, sí, estoy en casa, sí. Muy bien. No sé si desde la distancia has podido seguir la presentación de Eder. ¿Tú qué crees? Que sí, ¿no? ¿Qué te ha parecido? Bueno,

casi no necesita que yo le presente, ¿no? Si viniese alguien de fuera que no sabe quién es él y se ha oído lo que él ha dicho, pues ha dejado bien claro cómo es él y qué es lo que él quiere, lo que le gusta. Lo que le apasiona, lo que le hace trabajar con más intensidad y sobre todo, yo diría que la pasión que tiene.

Sí, se nota cuando habla, vaya labia, qué discurso y lo claro que lo tiene todo. Bueno, eso es,

porque a la pasión que le pone en lo que más le gusta, que es el fútbol, Eso no se sostiene por sí solo, así sin más. Bueno, pasión, muchísima gente tiene pasión, ¿no? Pero luego es que en su trabajo, en su posición, él lo que tiene que hacer es, como lo ha dicho repetidamente y es uno de sus objetivos principales, es hacer mejores a sus futbolistas que entiendan cómo que juegue para beneficio no solamente del equipo sino para el beneficio individual de cada uno para que cada uno sea mejor jugador para eso hay que tener hay que saber mucho de juego del fútbol él deja claro cuáles son las cosas importantes los jugadores yo he llegado a aprender bueno estoy aprendiendo. Con Eder. A través de él estoy aprendiendo cosas nuevas en el mundo del fútbol. Te voy a hacer 70 años ya.

Pero seguro, Manu, que tú también le enseñaste muchísimas cosas a él. No sé en qué momento pensaste, ojo que Eder tiene madera de entrenador.

Bueno, un día llego a casa diciendo que había estado entrenando a unos niños de cruces. De Cruces ese es donde es el hospital más importante de Vizcaya. Porque él ya lo de jugar, desgraciadamente dos lesiones graves se lo impidieron. Pero su pasión era el fútbol y él pensaba, yo también, que iba a ser jugador importante. Porque yo cuando iba a verle en los cadetes. Y en los juveniles me veía un poco a mí también. Pero bueno, desgraciadamente no pudo ser. Fue un palo muy grande para él y para mí también. Ese día que me dijo eso, yo le pregunté, ¿y qué? ¿Te ha gustado? Dice, sí, me ha gustado mucho. Pues bueno, digamos que ahí empezó su interés por aprender, entender el juego, porque claro, era un chaval joven todavía, y por aprender cuantas cosas que le sirviera para hacer mejor a sus jugadores. Y de esa manera, para disfrutar más del juego y estar más contento y más feliz, pues él ha hecho cosas verosímiles. Verosímiles para eso, para hacer mejor a su equipo.

¿Crees que el Espanyol es un club que encaja con la personalidad, con la manera de entender el fútbol de tu hijo?

Yo creo que. Ese conocimiento del que te hablo, esa capacidad de convicción que tiene cuando lo que él quiere de sus jugadores se lo traslada y le entienden. Y como lo entienden, luego lo ejecutan bien. Y como lo ejecutan bien, juegan mejor, son mejores futbolistas, es mejor el equipo. O sea, él convence por muchas cosas, por muchas cosas, pero principalmente por sus conocimientos y por cómo se lo presenta a los jugadores cómo quiere jugar. Que eso no es fácil, no es fácil. Para eso hay que entender mucho el juego y tener muy claro qué es lo que tiene, qué es lo que quiere, lo que necesita. Y cada futbolista necesita cosas distintas al otro. No todos los jugadores tienen las mismas cualidades, ni juegan en la misma posición, ni juegan con el mismo rol. En cada una de esas posiciones, él tiene los recursos para que esos futbolistas sean mejores. Y al verse los futbolistas mejores, se atrevan a hacer más cosas. Y como consecuencia de eso, jugar mejor al fútbol, disfrutar. Primero, para hacer disfrutar a la afición, que es el objetivo quizás más importante, primero tienes que empezar por disfrutar el jugador ya de por sí. De disfrutar en los entrenamientos, de disfrutar en el calentamiento y de disfrutar en los partidos. Y de esa manera es mucho más fácil. Pero claro, es muy complicado.

Sí, sí, hay que estar ahí. Oye, y me imagino que estos últimos días habrás hablado, aunque sea poquito, con él, ¿no? No sé si te ha podido transmitir un poquito lo que se ha encontrado, el vestuario, el club, el ambiente. Pues sí, sí.

Además, con esa pasión y con esa alegría que siempre tiene. Es muy positivo él, siempre muy. Le gusta pensar en grande y trabaja para ello. Sí, claro que me ha contado. Yo soy mucho de ponerle pegas, de ponerle pegas para que él ante esas pegas trabaje y lo tenga en cuenta para mejorarlo y demás. Entonces yo lo primero que le dije es el equipo adecuado para hacer lo que tú quieres y para hacerle mejor y para hacerle crecer. Y me dijo, sin ninguna duda, sin ninguna duda, hay futbolistas de mucha calidad y ahí hay una plantilla para hacer un buen trabajo. Para hacer un buen trabajo y para hacer cosas importantes. Sí, sí, sí. Claro, con el tiempo y con mucho trabajo. Y con mucha paciencia y sin atropellos. Claro, sí, sí, me dijo. No tengas la menor duda.

¿Qué le gustaría que la afición pédica descubriera de Eder más allá de su faceta como entrenador de estos tan meticulosos, tan tácticos?

Él es muy espontáneo, es muy natural. Normalmente lo que siente lo transmite. Porque lo lleva dentro esa pasión, esa energía, ese ímpetu, esas ganas de recuperar ese balón, ese remate que llega al fondo de la red, ese abrazo entre los jugadores con el cuerpo técnico. Que la afición, gozando y disfrutando del fútbol que hace su equipo y como consecuencia de él, pues vienen los resultados favorables y el soñar. O sea, transmitirle eso a la afición. Me parece que es de las cosas más importantes. Él juega, él juega para ganar, pero le da mucha importancia a cómo se juega y cómo se gana.

Y hoy lo comentaba él también, no sé si también lo percibes tú, que él no es el mismo Eder Sarabia que empezó como asistente de Kike Setién, después en el Andorra, en el Elche. Claro, él es joven aún, ha ido creciendo, dice que. Pues que ha aprendido a ser un pelín más flexible. ¿Tú le ves una evolución?

Es que te puedo contar una anécdota. Estando en el. En el infantil del Danok Bad, claro, en el Danok Bad, el Danok Bad es un club de aquí, de Bilbao, que trabaja muy bien la cantera y demás, él empezó ahí a entrenar, ¿no? Con un infantil, con un jugador, con un cadete y tal. Y un día me viene a casa y me dice. Ahí está, voy a ir a Durango, desde donde vivimos hasta Durango, que es un pueblo a las afueras de Bilbao, pues puede haber tres cuartos de hora o así en coche. Me dice, voy a ir a Durango, y le digo, a Durango, ¿a qué vas a ir a Durango? Y dice, voy a hacer un.

Un cursillo de vendaje de tobillo. Vendaje de tobillo. ¿Y tú para qué necesitas hacer esto y perder el tiempo o utilizarlo desde tiempo en otro sitio? Ahí está. Mira, en el DANOC no tenemos médico, ni tenemos fisioterapeuta, ni tenemos nada. Ahí hay un chaval que se cae, se tuerce una mano, se tuerce un tobillo. Y entonces se lesiona pero no le podemos atender. No le podemos atender en ese momento para aliviarle el dolor o para reanimarle para que pueda seguir jugando y tal. Y entonces yo sé hacer un vendaje de tobillo y sé cómo se trata el tobillo. Entonces, si se da esa circunstancia, luego yo le voy a ayudar al chaval para curar esa lesión lo antes posible, tratarlo lo mejor posible, y de esta manera se beneficia el niño, se beneficia el equipo y nos beneficiamos todos. O sea, un objetivo tan claro. En una cosa que parece no tiene ni la más mínima importancia pero ya lo creo que la tiene ya lo creo que la tiene él siempre está pensando en ser mejor y entonces él cuando ha tomado la decisión o tomó la decisión hace cinco meses. Que ya la tenía muy trillada, de parar, es porque él vio la necesidad primero que tenía de parar. Pero esa parada no era para frenar, era un paso atrás para dar un impulso grande hacia adelante. Para después, para cuando volviera, como es el caso. El ser mucho mejor, haber aprendido muchas

cosas y aunque parezca poco tiempo, pueda parecer a alguien, le pueda parecer que no tiene mayor trascendencia, ya lo creo que sí que la tiene. Ha aprendido hasta el punto de reconocer en determinadas circunstancias. Que los jugadores han sido muy importantes en el sentido de decir de lo que han aportado con sus comentarios y con su implicación. Porque claro, con todo este estado de ánimo que creas y ese ambiente de equipo que creas, todo el mundo quiere estar preparado. En cualquier equipo todos los jugadores quieren jugar, pero hay momentos que según las circunstancias. Pues cuesta más, ¿no? Bueno, pues que se viva en un ambiente positivo de todo el mundo aportar.

Aunque sea por la edad, Manu, tu perspectiva del fútbol español es mucho más amplia que la suya. No sé si le has tenido que matizar que el español es un club histórico y que. Y que ha habido grandes jugadores coetáneos tuyos, ¿no? Tomín Kono, Lauritsen. Que vaya, que no va a cualquier club. Es más, Eder, ¿eh?

Sí, para cuando yo le iba a hablar de Solsona o de José Mari o de algunos otros, ahora me acuerdo menos porque ya voy perdiendo la memoria, pero ya me los ha nombrado él antes que se los nombre yo. Sí, ya lo sabe él, ¿no? Porque seguramente cuando yo jugué contra el español en Sarriá unas cuantas veces, seguramente hablé de ese partido y le conté algunas cosas o él me preguntó y se quedó con esos nombres. Claro, de los grandes jugadores que ha tenido el español. Lo que yo quiero, por encima de todo, no cabe la menor duda, es que Eder sea feliz. Y creo que lo va a conseguir. Porque, como te digo, es muy positivo, es muy positivo y como lo da todo, como se entrega al máximo, como deja la vida, deja la vida porque para él no es solo su profesión, es que es un sentir. Él tiene que estar contento con él mismo. Si él está contento con lo que hace. Yo tengo muchísima confianza en cuanto a cómo va a jugar el equipo y como bien dice él no cuántas veces va a ganar pero desde luego que va a jugar bien que va a hacer disfrutar a la afición no tengo ni la más mínima duda para él el fútbol para esta familia el

fútbol es la vida Pues nada, habrá que seguir el español a partir de ahora desde el País Vasco. Además.

No, desde el País Vasco no. Hay que ir a Barcelona. Exacto, hay que bajar a Barcelona. Sí, señor. Hay que ir muchas veces

a Barcelona para. Te va a recibir Marañón y Tomi Encono, que no es cualquier cosa.

Bueno, Marañón. Sin haber tenido grandes charlas. Mano a mano, pero sí con pequeños detalles y con sobre todo gestos y sobre todo con pensamiento. Yo creo que hemos. Que hemos sido muy iguales a la hora de hablar de fútbol, de sentir el fútbol y de, como te decía antes, que el fútbol sea nuestra vida. Además, ahora estoy pensando,

él va a debutar, como está sancionado, va a debutar en San Mamés el día 20 de noviembre. Estaréis allí toda la familia, me imagino. Bueno,

piensa que Eder es socio de la CED. Y sigue siendo socio del Atleti. Igual que yo. Yo le hice socio hace muchos años. Y bueno, de hecho, al principio íbamos los dos al fútbol. Yo cuando tenía que trabajar no podía, pero bueno. Y del Atleti, y seguimos siendo socios del Atleti. O sea que. Ese día probablemente. ¿Corazón dividido o no?

No, no, no. ¿Ese día quién quieres que gane? ¿Eder o el Athletic? ¿Qué compromiso es?

No, no, compromiso ninguno. Yo primero te contesto con una pregunta. Si tú eres padre y te encuentras en esa situación. Lo tendría claro. Lo tendrías claro. Pues clarísimo. Clarísimo. Yo, piensa una cosa. Yo he sido jugador del Atleti. Bueno, afortunadamente he cumplido muchos sueños. En una ocasión, porque a los últimos años míos los jugué en el Logroñés, en uno de los pocos partidos que jugué con el Atleti, jugando con el Logroñés, el Logroñés ganó 1-0. ¿Sabes quién metió ese gol? Yo. Y lo celebré como todos los goles que celebré con el Atleti. Con lo cual, está muy claro. Por infinitos, por muchos motivos, mi hijo está por encima de todo. Mi cariño hacia el atleti será infinito, porque eso será para siempre. Pero la familia está antes de todo. Muy bien. Genial, Manu.

Pues un placer, la verdad, hablar contigo, a charlar contigo un rato, es una llegenda de l'Atlético de Bilbao, Manu Sarabia, que va jugar moltes temporades des de mitjans dels 70 fins a l'any 88 i després va anar al Logroñés on va jugar-hi 3 o 4 temporades més. Manu Sarabia, un placer, la verdad, muchísimas gracias por atendernos y hablar un poquito del hijo de Eder Sarabia, quien evidentemente todos los pericos le deseamos la mejor de las suertes.

Pues muchísimas gracias, muchísimas gracias y os va a costar poco el empezar a disfrutar sobre todo por lo que estoy convencido porque el. De no ser así sería una novedad. La afición va a sentir no solamente los que saltan al campo, sino los que están esperando para saltar, van a dejarse el alma en cada partido. Y eso se siente y se nota.

Muy bien, Manu, un abrazo muy grande. Gracias por todo. Otro para ti. Hasta luego.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.