Eines d'IA al servei dels ajuntaments catalans

Aquests dies ressona per tot el món un crit d'alerta sobre els perills de la intel·ligència artificial. És innegable que la IA creix a tota velocitat i que això aporta riscos associats, però en tot aquest soroll costa saber què hi ha de real i què respon més aviat a una estratègia econòmica o geopolítica. Però avui no mirarem tan enllà. Us proposem que ens quedem aquí a casa per veure algunes aplicacions d'intel·ligència artificial als nostres pobles i ciutats. I és que a Catalunya alguns ajuntaments ja incorporen la IA per feines que fa uns anys ni podien imaginar-se. Benvinguts a Això és el Radar de 3Cat Info. La Núria Pereires, delegada de Catalunya Ràdio a Girona. Hola, Núria, com va? Hola, què tal? Escolta, Núria, sabem que molts ajuntaments petits de casa nostra tenen poc personal, tenen pressupostos baixos, per tant, també tenen recursos limitats. I, de fet, per això, la intel·ligència artificial els pot ajudar en molts àmbits, per exemple, en feines com la recollida i l'anàlisi de dades, de grans volums de dades. I, de fet, aquest és el primer cas que ens vols explicar tu ara, no? Una intel·ligència artificial, en aquest cas, sobre dades turístiques.

Sí. Sí, perquè, clar, hi ha moltíssimes dades. La qüestió és poder-ne tenir accés, poder-hi treballar i que, al final, aquestes dades et siguin informació útil per gestionar el turisme, que això és el que ara volen els ajuntaments.

I com funciona aquesta idea? Com funciona i qui aporta?

Per què serveix? Doncs mira, us parlo d'una plataforma que es diu Datur i que l'ha ideat una empresa catalana de roses, Vim Consultors. Aquesta plataforma es nodreix de dades de telèfons mòbils, dades que té l'Institut Nacional d'Estadística i que gràcies a la IA es poden organitzar i es pot llegir aquesta gran quantitat de dades. Miren els mòbils que passen de la tarda fins al matí en una població. I per tant tenen dades dels turistes que s'allotgen i poden saber si s'allotgen en un hotel o en un allotjament turístic. Per exemple, pots saber també la procedència dels turistes. Ens han explicat un cas que és que en alguns municipis s'entien a parlar molt anglès i deien, ostres, sí que tenim turistes anglesos, però després mirant les dades vam veure que eren d'Irlanda i no ho sabien pas que hi hagués aquest boom d'irlandesos i això els va permetre saber-ho.

Veus, dades que aporten informació i que permeten també prendre decisions a partir d'aquesta informació, d'aquest nou coneixement. I justament això et volia preguntar, un cop ja tenen tota aquesta informació, tot aquest volum de dades, què en fan d'això? És a dir, quins ajuntaments, el sector turístic que treballa amb això, quina utilitat hi poden donar? Per què els serveix això?

Sí, sí, clar. Mira, per exemple, en les campanyes de promoció, saber si són efectives, no? I seguint amb l'exemple dels irlandesos que et comentava abans, doncs quan se'n van adonar van poder decidir, doncs mira, potser podem fer promocions destinades a aquell país i també podem mirar què els agrada més als irlandesos. I si, per exemple, sabem que els agrada caminar, doncs podem promocionar més el senderisme i no tant, potser, les platges. Tota aquesta informació és el que els permet fer aquesta gestió que es diu, del turisme. Això que diuen,

que la informació és poder. I justament una de les coses que han descobert gràcies a aquesta eina d'intel·ligència artificial és que està augmentant el turisme fora de temporada, que en molts pobles de la Costa Brava cada vegada tenen més visitants a la primavera o a la tarda o fora de l'estiu, vaja. I clar, això per ells és una informació supervaluosa, és molt revelador per aquestes destinacions turístiques.

Clar, clar, mira, nosaltres vam estar parlant amb la gent de la plataforma i ens van ensenyar una mica les estadístiques que passen als ajuntaments i vam mirar, per exemple, dades de Blanes, Platja d'Aro i l'Escala i vam veure aquesta nova tendència, que en els últims anys veuen que el mes de maig ha crescut el nombre de turistes que tenen i això també comença a passar al juny. De fet, parlant amb el tinent d'alcalde de Turisme de Blanes, Joan Felip, ens explicava això, que llavors això ho tenen en compte, perquè. Si potser la forta calor fa que la gent no vingui tant a l'agost i venen més al maig, doncs també ells començaran a promocionar activitats que es poden fer en aquesta època de l'any.

Ja ho veieu, eines d'intel·ligència artificial que es van estenent a molts nivells de la societat, també en aquests petits municipis, aquests petits ajuntaments que l'utilitzen, com dèiem, per gestionar el turisme. I ara em volia fixar també en un altre cas que pot salvar vides, literalment, que pot salvar vides. De què es tracta en aquest cas,

Núria? Doncs mira, ara et parlo també d'un sistema que funciona amb una càmera. Una càmera que està pensada per ajudar els socorristes a les platges. És una càmera que es col·loca apuntant al mar on hi ha els banyistes. La càmera no grava, mira el mar, on hi ha els banyistes, i se li aplica la intel·ligència artificial a sobre de la imatge. I aquesta intel·ligència artificial és la que detecta persones que s'estan ofegant. Un exemple, a Roses han posat una càmera a la platja de Santa Margarida, en una zona propera a l'Espigó. La càmera envia la senyal en directe a un centre de control. Allà hi ha un socorrista mirant les pantalles amb la informació de les càmeres que li arriben i quan la intel·ligència artificial detecta un ofegament l'avisa i aquest socorrista ho verifica i avisa el socorrista que està a la platja perquè actuï.

Que fort, és que és exactament això que dèiem, una intel·ligència artificial que pot ajudar a salvar vides. Clar, m'imagino que això, si ho han fet és perquè havien detectat alguna mancança, alguna necessitat, no? Com és que han impulsat això?

Doncs mira, sí, bàsicament ens expliquen per dos motius. El primer, perquè una càmera enfocant al mar pot controlar molta més gent a la vegada que no pas l'ull d'una persona. I el segon motiu, i el que ens diuen que és més important i que de fet va motivar tot aquest projecte, és que està pensada per detectar els ofegaments que són més difícils de veure i que alhora ens diuen són els més comuns. I quins són aquests? Doncs mira, són els ofegaments de les persones que perden la consciència dins l'aigua. Val. Perquè clar, un cop perds la consciència no pots avisar, no pots reaccionar, no pots cridar. Et quedes al marc caigut i per tant et vas enfonsant. I aquests són els que els costa més detectar, sobretot si hi ha molta gent a l'aigua. Perquè quan t'ofegues perquè t'arrossega una corrent o perquè estàs cansat pots cridar, avisar, fer moviments. Però en aquests casos d'ofegaments silenciosos, clar, si no ho veus en el moment, costa molt de detectar i aquí la rapidesa sempre és molt important. I precisament, com que aquest perfil és el més freqüent, doncs per això en aquesta empresa de socorristes li va generar la necessitat de dir com podem abordar-ho això, com ho podem fer perquè ens sigui més fàcil detectar-los.

És una manera molt efectiva per detectar això, aquests ofegaments silenciosos que poden passar més desapercebuts per nosaltres, però que en canvi la màquina el pot detectar gràcies a aquests sistemes de visió per computador, aquesta intel·ligència artificial, tal com explica el seu impulsor, que és l'Oriol Canals.

És un sistema de visió per computador, d'intel·ligència artificial, que el que fa és detectar patrons de comportament. De persones que estan en el medi aquàtic que són compatibles amb un possible ofegament. Per tant, el que hem fet nosaltres és recrear-lo, teatralitzar-lo, entrenar aquesta visió per computador, aquesta tecnologia i preparar-la per posar-se a treballar amb condicions reals.

Aquesta intel·ligència artificial, de fet, ja s'ha provat a algunes platges de Roses, de Badalona, fins i tot en piscines de Barcelona Ciutat. Però, clar, Núria, jo ara m'estava imaginant l'escena d'un centre de control, no?, on la intel·ligència artificial vigila els banyistes a distància, i, clar, això ens aboca a un escenari en què ja no s'hauran de contractar vigilants o socorristes a les platges, perquè, clar, ja ens vigilaran les càmeres i la IA, no? No sé si ens hem d'imaginar aquest escenari.

Ells diuen que no i, de fet, per exemple, quan parlant amb el regidor de Platges de Roses, que és un dels que ha decidit provar-ho, també ens deia que no. Ells tenen claríssim que això és un servei de suport al socorrista que hi ha a la platja, perquè, de fet, si passa alguna cosa, no deixa de ser aquella persona que ja està allà la que haurà d'anar corrents a l'aigua a salvar la vida d'algú, no?

Bé, és veritat que en aquest cas, si més no en aquest cas, no podem utilitzar aquest argument que la intel·ligència artificial ens traurà la feina, perquè almenys aquí sí que seguirem necessitant els socorristes. Bé, ja ho veieu, que tot i els dubtes i les alarmes mundials, la intel·ligència artificial també té aplicacions positives que ja es fan servir als nostres pobles, als nostres ajuntaments en diversos àmbits. Avui n'hem citat aquests dos exemples amb la Núria Pereira, delegada de Catalunya Ràdio a Girona. Núria, gràcies, fins aviat. Vinga, gràcies a tu, Eloi. El muntatge musical és de Luis Ángel Alonso, jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.