El 2029 toca celebrar el centenari del Poble Espanyol

Perspectiva, l'arquitectura a Catalunya Ràdio.

L'any 2029 farà 100 anys de l'exposició internacional que es va celebrar a Barcelona l'any 1929, un esdeveniment del qual conservem fets, anècdotes i ressenyes inoblidables, com la construcció del pavelló d'Alemanya, el pavelló Mies van der Rohe, però també el teatre grec, la font màgica de Montjuïc, el Palau Nacional o l'Estadi Olímpic. Oficialment hi van participar una vintena de països i pel que fa a la mostra que havia de representar Espanya, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va projectar la recreació d'un poble ideal que plegués les principals característiques dels diferents pobles espanyols. A tal efecte, va muntar un equip de quatre persones que viatjarien per tota la geografia espanyola per recollir el material que hauria de servir per dur a terme el projecte. Eren els arquitectes Francesc Fulguera i Ramon Rabantós amb el crític d'art Miquel Utrillo i el pintor Xavier Nogués. A aquest poble ideal s'havia de dir Iberona.

Sí, però llavors el dictador espanyol Miguel Primo de Rivera va decidir que aquest nom era massa separatista. Que catalanejava massa o que estava poc alineat amb els seus paradigmes doctrinaris i va imposar que el nou espai es diria poble espanyol, tal com raja. Al final es van construir 117 edificis representatius de la geografia espanyola amb el propòsit que al cap de 6 mesos, un cop finalitzada l'exposició, se'n derrocarien. Però no va ser així i el recinte per viscut fins avui en perfecte estat de conservació, gràcies sobretot als ingressos de les entrades que es cobren a turistes, expats i visitants en general per entrar-hi o assistir als concerts i esdeveniments que s'hi organitzen. Ara que fa 100 anys de tot plegat, s'escau preguntar-nos seriosament si és això tot el que esperem d'aquest espai i quin és el seu veritable valor patrimonial.

Sandra Moliner, és un plaer tenir-te al Perspectiva, salutacions. Hola, bon dia. La Sandra Moliner actualment és professora de dibuix i representació gràfica a l'Escola d'Arquitectura del Vallès, oi? Resulta que l'any 2029 comemorem 100 anys de l'exposició de l'any 1929 i vinculat a tot això hi havia el poble espanyol, oi?

Així és. Jo fa uns anys m'interessava molt el món del dibuix, com a arquitecta que soc, m'interessava molt el món dels viatges i de tota la documentació gràfica que es recollia, sobretot els arquitectes quan viatjaven en el segle XVIII, XIX. Per fer el poble espanyol de Montjuïc s'havia fet un viatge per Espanya i vaig començar a despertar el meu interès a partir d'aquest fet.

Que de fet això està fins i tot publicat, hi ha fotos de la Francesca de la Roca.

Les de viatge estan a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Totes les fotografies estaven recollides allà. Recentment, el 21, l'Arxiu Fotogràfic va treure una exposició també on es mostraven aquestes fotografies. Però el que sí que no s'havia publicat, perquè era un material inèdit que vaig tenir la sort de descobrir, eren els quaders de viatge que van portar en el 1928. Uau, que bo. Cuadres de viatge de paper de l'època, cinc llibretes de viatge que vaig descobrir amb els esbossos amb l'alçada dels arquitectes i artistes que anaven amb mides.

Això avui dia és molt estrany, no?

Bueno, avui en dia els arquitectes continuem fent la mateixa funció, podríem dir-ho, quan anem a una obra que hem de rehabilitar, fem un aixecament, cal dir. Sí, però molts ja van amb la tablet i ho fan amb la punta del dit i no sé què. Ja tenim altres mecanismes, no? La tablet, llavors pot venir també el dron, però, bueno, arrel d'aquestes llibretes, I de tota aquesta documentació de fotografies vaig investigar i vaig treure la meva tesi doctoral, que és on comença tot aquest projecte. Tota la documentació que he tret relativa al poble espanyol l'he trobat en l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, com hem comentat, aquestes llibretes inèdites que estaven, també una cosa molt bonica, en l'escriptori del Ramon Rabantós que va viatjar en el 28 i me les va cedir el seu fill, Ramon Rabantós, que també és arquitecte. Llavors, tota la documentació de plànols i cartes que es van enviar amb els organitzadors de l'exposició i, a més, durant el viatge, estan recollides en l'Arxiu Administratiu de Barcelona i en l'Arxiu Històric. També tenen documentació en el propi arxiu del Col·legi d'Arquitectes, perquè ells tenen tot el fons del Francesc Folguera, que és un arquitecte que també va anar en aquell viatge. Llavors, alguna documentació també tenen aquí.

D'acord, i veig aquí que tu a poc a poc vas descobrint això, en el context també de la teva tesi doctoral. Fins que l'OPC signa un acord amb el poble espanyol per poder ja treballar seriosament en tot plegat, no?

Exacte, això vol dir que a partir d'ara tota la feina que estem desenvolupant ja té una base sòlida i la podem projectar de manera més formal cap al 2029 que és una mica el punt final de tota aquesta feina.

Molt bé, el punt final, i suposo que també una projecció una mica més enllà, perquè, esclar, també hem de parlar del per què es va crear el poble espanyol, i suposo que això també convida a pensar que en fem de tot plegat en el present, no?

Totalment, totalment. De fet, el principal objectiu de tot això és posar en valor el recinte del poble espanyol com a patrimoni, com que forma part del patrimoni de la nostra ciutat. Tenint en compte que és un recinte que havia de ser enderrocat un cop finalitzada l'exposició del 1929 i que encara avui es manté viu, fa que sigui un exemple especial i digne d'investigació. Viu i delicadament restaurat. I delicadament restaurat, exacte. En paral·lel també a tot aquest projecte cultural i treure'l una mica de la frivolitat amb la qual s'ha assumit durant els anys, per donar com aquesta vessant més científic-tecnològica d'alguna manera, S'ha celebrat una primera jornada amb experts en la qual hem parlat de la gènesi del poble espanyol de Montjuïc i una segona taula rodona que es celebrarà dins del recinte del poble espanyol també el 22 d'octubre, orientada més a parlar de temes més arquitectònics, constructius i de què hem de fer amb aquest patrimoni i de quina manera conservar-lo.

Home, fes-nos algun espòiler. Cap a on pot anar tot això que acabes de dir?

Bé, el tema de la rehabilitació del recinte al poble espanyol és un tema candent actualment perquè qualsevol rehabilitació que s'hagi de fer, que són constants, rehabilitacions de façana, rehabilitacions estructurals, Sí, sí, és un no parar. Vas allà i està tot a punt de revista. Tot això s'ha de fer de la mà d'aquest Departament de Patrimoni i de l'Ajuntament de Barcelona perquè no es pot rehabilitar de qualsevol manera. I també nosaltres com a investigadors tenim aquesta doble funció en la qual el poble espanyol també. Ens ha fet partícips d'aquesta rehabilitació. És a dir, en l'actualitat, jo amb el meu equip d'investigadors estem, per una banda, remant en la direcció de l'interès cultural, però també remant en la direcció del manteniment i de la rehabilitació del recinte arquitectònicament parlant.

És a dir, abans parlaves de tot el tema de la turistificació, que bé, això suposo que és inevitable, perquè passa, per exemple, amb tot el patrimoni gaudinià de la venda d'entrades. És d'on surten els calés per fer tot això, però esclar, per fer què, no? Perquè, esclar, si hem de muntar restaurants temàtics per vendre sangria o sales de concerts o patis interiors per celebrar esdeveniments festius, està molt bé, però potser no cal que ens hi matem tant i potser podríem fer-ho tot més de cartró pedra, no?

Sí, però estaríem no sent successors del que es pretenia. Si volem ser honestos i realment mantenir l'objectiu principal del poble espanyol que l'equip de quatre persones que van viatjar i el van crear volien, que era precisament fer un poble que durés molts anys i van lluitar per això, estaríem menyspreant aquesta primera idea i jo crec sincerament que el poble espanyol ha d'anar enfocat en aquest sentit, no? És a dir, ja que el volem mantenir a la ciutat, que sembla que al llarg de cent anys ha sigut així, ningú se li ha podit enderrocar-ho, que era el que hagués hagut de passar. Donar-li aquest valor patrimonial, però no només al recinte, sinó a tot allò que passa al recinte, jo penso que farà que tant els turistes com el turisme local, els propis ciutadans de Barcelona, nosaltres entre ells, el valorem més. I també sempre he pensat que conèixer una cosa és el primer esglaó per estimar-te-la, d'alguna manera.

Bé, sí, més enllà de poder veure, sobretot a través de les façanes, evidentment, com era l'arquitectura a la cornissa cantàbrica o a Andalusia o allò on sigui, també hi ha una investigació sobre tècniques constructives, no?

Efectivament, hi ha la investigació de les tècniques constructives que es van fer en aquella època que com a curiositat una de les coses importants que segurament van contribuir a la seva permanència és que primerament hi havia una estructura de fusta projectada en el projecte original. Però finalment es va fer de formigó. Aquest és un fet important i interessant de conèixer. Llavors, abans de conèixer realment com es va fer el projecte, hi ha tota una investigació, com et deia abans, de com hem de rehabilitar, utilitzant unes tècniques que ja el propi Ajuntament i Departament de Patrimoni de Barcelona ens indica, i que els arquitectes que ens dediquem al món de la rehabilitació som coneixedors, no podem fer servir segons quins materials o segons quines tècniques. Després també hi ha un tema molt interessant que apareix en el poble espanyol i és que era una imitació, és a dir, hi ha una reproducció que no segueix unes tècniques constructives exactament, perquè pel darrere aquest poble espanyol està buit, per dir-ho d'alguna manera. Però quan hem de rehabilitar alguna cosa, a nivell tècnic ens hem trobat que quan no has pogut recuperar, per exemple, la colorimetria d'aquella façana tal com la vam fer el 29, llavors com rehabilites allò? Suposant el que es va fer el 29 o anant al lloc d'origen per veure el que hi havia i intentar imitar-ho? Vull dir, es generen debats interessants que m'interessen molt. Parlant aquesta segona taula rodona a nivell constructiu en la qual intentarem portar persones expertes en aquest aspecte

per donar resposta, no? Bé, i una de les particularitats i un dels incentius de tota aquesta investigació és que estàs reeditant aquest viatge inicial, no?, i amb els alumnes de l'Escola del Vallès cada any aneu a veure tots aquests espais, no?, in situ, no?

Exacte, estem reproduint aquests viatges que es van fer en el 28 per anar a visitar tots aquells exemples que es van acabar reproduint per documentar-los amb tècniques actuals. És a dir, anem allà, portem drons, portem escàners, portem càmeres fotogràfiques. Per recollir tota aquesta informació, per documentar cadascun d'aquests edificis i treure conclusions, tant primerament del que es va fer, perquè tampoc es van fer reproduccions exactes en aquella època, podrem veure què es va fer i què no es va fer, com un altre tema molt interessant, que és veure com estan aquells edificis originals avui en dia, perquè ens hem trobat amb coses sorprenents, com per exemple que aquells edificis que es van captar en el 1928, avui en dia ja no existeixen o han estat alterats, amb lo qual només els pots veure en el poble espanyol actualment, perquè ja han desaparegut en el lloc d'origen. Llavors es generen aquestes reflexions, no?, de ara quin és l'original, quin és la còpia, quin és el valor patrimonial que aquesta còpia té avui en dia, perquè només la pots veure allà. Hem fet tres viatges fins ara, el primer viatge vam fer Catalunya i Aragó, El segon viatge vam fer des de l'Aragó tot a Castella, és a dir, hem anat seguint la ruta que ells van fer, que va ser des de Catalunya fins a Galícia, tornant per Extremadura i Madrid, fins a Catalunya un altre cop. I aquest any que hem viatjat per tot el nord, hem fet País Basc, Cantàbric i hem arribat fins a Astúries. Llavors ens queden, el repte és acabar de fer els dos viatges que ens faltarien per acabar aquest cicle, que seria arribar a Galícia i l'últim que seria fer Andalusia perquè és un viatge que ells també van fer l'últim perquè primerament Andalusia no havia d'estar reproduïda en el poble espanyol però finalment amb una visita que van venir a fer el rei Alfons XIII i Primo de Rivera, es van sobtar de que Andalusia no estigués representada, els viatgers del 28 van anar a veure Andalusia i nosaltres ho hem deixat també com a final de viatge per anar a veure Andalusia al final i tot això poder concloure-ho abans del 29 que és quan es pretén donar a conèixer al públic tot aquest treball.

Esclar, la gran cosa que podríem criticar d'aquell projecte de l'any 1929 és que estava molt centrat en la façana, en la pell, no? Però en canvi, al darrere d'aquestes construccions, què sé jo, hi ha tècniques tradicionals d'arquitectura bioclimàtica, mil coses que en aquell moment no es devien contemplar, no? I aquí és on suposo que hi ha molta feina a gretar i a descobrir, no?

Sí, el projecte del Poble Espanyol és un projecte d'espai públic, tot l'interior no era important, és a dir, únicament es van evitar les plantes baixes per poder tenir els locals comercials i uns quants edificis que sobretot estan concentrats a la plaça on sí que es va construir un forjat per poder ser trepitjat des de la part de dalt. Amb l'objectiu que durant l'exposició poguessin sortir les figures importants de la ciutat. L'alcalde que pogués sortir al balcó, l'Alfons XIII, Prima de Rivera i tota la gent que va inaugurar el poble espanyol. Però, com tu ben dius, tot a l'interior. Una altra funció que tenia era, per exemple, per incloure tots els diogrames que es van fer. Llavors, clar, tot això necessitava d'espais molt grans, no dividir. Exacte, és més espais amagats de matxa, però com et deia, els interessava la façana i l'urbanisme, l'espai exterior del recinte.

Doncs ens encantarà d'aquí al 29 anar parlant de més detalls, perquè esclar, encara falten tres anys, o dos i escaig. I suposo que pel camí trobareu sorpreses que ni vosaltres mateixos podeu imaginar ara mateix i que, evidentment, quedaran en aquesta exposició.

Segurament. A més, la part bonica d'aquest viatge, a banda del que anem a veure, és el que trobes, poder veure aquesta arquitectura original in situ i les anècdotes que et van explicant la gent que trobes als llocs.

És molt interessant. De fet, tenim un petit testet, primer, que és una exposició comissariada per tu mateixa, que actualment es pot gaudir dins del poble espanyol fins al 29, no?

Exacte, concretament a l'edifici de l'Ajuntament que està al mig de la plaça Major hi ha una exposició a la primera planta on es pot veure un recull de fotografies del viatge del 1928. Que es van portar de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el qual ja havia fet una exposició prèvia, la qual jo vaig ser una de les dues comissàries d'aquella exposició, on es van mostrar per primera vegada. La del poble espanyol estarà oberta fins al 2029, any en què se celebrarà, com hem dit abans, el centenari de l'exposició internacional.

Fantàstic, Sandra Moliner, doncs, escolta, ens encantarà quan arribi el moment de l'exposició i suposo que també acabarà materialitzat en alguna que altra publicació, tot plegat, no? Doncs anirem parlant.

Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies per tant, bona feina. Gràcies, moltes gràcies. Una abraçada. Adéu.