El Barça és el favorit a la Champions? Eufòria o prudència?

La milla mal, toca per Rafinha, Rafinha s'esmuny, Rafinha la controla, Rafinha se la prepara, retalla, Rafinha, xuta, Rafinha, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Deiemi la té. Atenció que pot trobar el xut. Xuta deiemi! Mami, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama, Atenció a la mínima, cap a la virada, cap a esquerra. La mínima alpenja la pilota, la rematada de Gabriel Jesús! No, no, no, no, no, no, no! El primer, el primer, el primer que fa Gabriel Jesús. Jesúset ha marcat el primer golet.

Déu-n'hi-do, Ramon Ves, Alea Tudel, Carles Planchard, Joel Díaz, Carme Barceló, bon dia. Bon dia. Ui, estàs ressacós. No, gent. Ressac emocional, que es diu ara. Quarta maneta del Barça. Quatre manetes en cinc partits. Ramon, motius suficients per ser eufòrics. Per creure que la Champions la tenim a tocar ja.

Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno. És un risc perquè t'acostumen a guanyar d'una manera que el dia que no guanyis per 5-0, aleshores, o per 5-1, la gent digui, bueno, ja ha passat, estan flaquejant.

L'Albert Toma hi deia que els catalans, que no som gaire de negar-nos de les coses, el millor elogi és una frase que és "no està gens malament". I que té tres negacions. No, gens i malament. Saps el que diu? El Barça porta quatre manetes del Barça. Amb cinc partits. No està gens malament.

I l'altra cosa també molt del culer és dir això va massa bé. Llavors aviam quan s'espatllarà.

Les lesions. Si va tan bé tan bé, alguna desgràcia ens caurà a sobre. Per això hem de discutir.

Perdó, però això està basat en la nostra experiència com a poble. No és una cosa que ens la inventem.

És que realment sempre passa així. Però seria absurd. Primer, crec que han estat els propis jugadors i l'entrenador, a diferència d'altres vegades, que han assumit la pressió. Han dit, anem per la Champions. Altres vegades haurien dit, en plan Simeone, partido a partido, ja veurem, no sé què però els jugadors diuen, no, no, nosaltres volem guanyar la Champions, i després si no es guanya, doncs ja passarem contes, per tant, és bo que el ritme i l'inertia que portes a la Lliga el primer partit de la Champions, doncs l'apliquis, i diguis, bueno, doncs això va oli molt llum, ara després has de mirar tots els altres resultats, veus que l'Arsen el guanya el camp del Nàpols, veus que el City, vull dir, els altres també van fent feina, però si hem convertit el joc. I el futbol en un espectacle i un entreteniment, avui dia, quan tu has de decidir què fas, vas a veure el Barça. Això és a la cartellera. Ara està de moda no sé quina pel·lícula, ara està de moda no sé quina sèrie. Doncs ara està la sèrie del Barça. La sèrie del Barça són capítols que a mi no m'agradaria perdre en cap. Perdona,

una cosa, però ara que diu el Ramon això, si realment el Barça fos una sèrie, el guió és increïble. Fa cinc anys estava marxant el Messi i aquí estàvem tots pensant que viuríem en la misèria. 5 anys de misèria i llavors l'argument és acollonant ve un grup de nanos joves tiren del carro arriba un entranyable senyor alemany amb el cabell blanc que venia aquí a retirar-se resulta que no és com una mena de conte de fades jo com que sóc català,

sóc barcelonista i sóc barcelonista ara veuràs vull ser més prudent a les portes de la Diada Nacional de Catalunya. No, què farem per anar a celebrar la Champions, eh? Ja posarem els nostres reptes. No es tracta d'això, es tracta que hem de disfrutar de la situació, però que les dades ens diuen que hem de ser molt prudents. Perquè si tu mires les dades i et diuen que espectacle gol és 1,63 i fots 5 gols, no és una cosa normal. Vol dir que has fet 9 remats a porta. I n'hi ha hagut cinc que han sigut gol i dos que han anat al pal, dius, no és massa normal. Hem d'analitzar-ho tot. I ens hem de preparar pel pitjor? No, això és la posició del barcelonista i el català.

També, Carles, l'any passat tampoc era normal xutar tant i no marcar mai. Vull dir que estàvem al contrari. L'any passat era tot el contrari del que passa ara.

Jo ho veig com una cosa molt positiva, perquè som molt contundents, tenim molt de gol, i tal com està el futbol actual, això és molt bo. Hi ha una cosa,

no sé si ho comparteixes, Carles, però hi ha la sensació que l'equip està més unit que mai.

Hi ha molt bon rotllo. Jugui qui jugui, surti qui surti, juguin els minuts que juguin, tothom aporta.

Tu canvies jugadors, però el resultat és el mateix.

Sí, els suplents, o sigui, els teòrics suplents no són suplents, realment, és un segon equip. És un segon equip que tens a la banqueta i que surt quan.

Jo ara diré una tonteria, però hi ha gent que es mira com s'entrenen els que no han jugat. O sigui, quan es va acabar el partit ahir, entre la pluja i la història, tu vas mirant i els detalls, com dius, com ha de ser un entrenament, és curiós com ells. Veus que el rondó, la velocitat de la pilota. Recordeu quan va començar la. Bueno, els que tenim una edat. Quan va començar el rondo amb el Cruyff, jo recordo que als entrenaments la percepció era la velocitat de la pilota. Fins i tot quan el Busquets feia de jugador, el Busquets poter. I tu, en funció de si la pilota anava a una velocitat o a l'altra, sabies que aquell partit el guanyaries o no, perquè era la manera d'estar fi. La velocitat de la pilota. I ara potser també corren tant els jugadors com la pilota. Diguem que és un equip que té un poder físic que no tenien els d'abans, però la pilota vola.

És molt difícil. Hi ha una dada, Ramon, una dada molt. Molt important, que és que el Barça va fer 441 passes completats a camp del rival, però d'aquests només va haver-hi un 30% que va ser en l'últim terç. Què vol dir això? Que nosaltres anem de cara a barraca. El que es diu al català, diem de cara a barraca, doncs anem de cara a barraca. I això és aquest canvi que ha fet el Barça, el Barça de Flick, amb jugadors que són superverticals, surti que surti, superofensius, i que jo sempre dic que ara tenim l'equilibri més defensiu, perquè el fitxar Rodri ens dona el que. No ens oblidem, ahir mateix encara ens vam fer 2-1 contra 1, que va salvar el Joan Garcia i tot això. Això ens ha de donar molta alegria de pensar que estem en un camí molt positiu. I sensació de solidesa. I ara que esmentes el Rodri,

la dada d'ahir no la tinc, però la del darrer partit de Lliga, el Rodri i els darrers, tots els que ha jugat ha fet un 98% de passes perfectes,

encertats, sense màcula. I aleshores dius, ostres, No perdre pilotes, tenen una qualitat. Ahir el partit ho requeria, perquè et defensaven home contra home i era per acció individual que havies de marxar. Nosaltres això ho tenim, perquè ho tenim de tots els jugadors. No només diuen, no, és que tenim Alamint. No, tens Alamint, tenies a la Deyemi, tens el Pedri, que és capaç de desbordar el Fermín, el Mo Tots.

En aquesta sèrie que esmentava el Ramon, jo pensava, bueno, tens actors principals, en tens uns quants, no és un sol protagonista, no? Vull dir, al final tens un Flick, tens un Lamine, tens un Rafinha, ara tens un Rodri que acaba d'entrar a la sèrie, o sigui, tens una sèrie de persones que després després del debat del nou, de la necessitat del nou, del Julián, del Julián, que és el nom que ens ha acompanyat tot aquest estiu fins que va esclatar el tema Rodri, que va ser una sorpresa brutal, doncs ara tens un seguit d'actors que tots tenen un paper rellevant en aquesta història.

És que això, Flick, des del principi, a banda de la pressió, parlava de la competitivitat. El primer any, lògicament, no ho va intentar, però no ho va. Van acabar jugant més titulars 12-13, que no pas el que li hauria agradat, perquè era el primer any. L'any passat les lesions no va poder fer el que li agradava la competitivitat, perquè jugàvem el que podia, i aquest any li està sortint bé, perquè els té tots bé físicament, han arribat tots bé, tots tenen molta gana, i Flick ha aconseguit el tercer any. Diríem, la situació ideal que he per ella és que Fermín o Olmo,

Gordo o Nadegemi. I amb això, dos. Això la creix a la plantilla. És curiós perquè el llevat del cas de Rodri i, diríem, de Lamín, els jugadors que han fitxat necessiten ser algú. És a dir, tu no fitxes com el Madrid, l'Imbapé o el Diomandé, que diu que no sé què. Bueno, Diomandé no és ningú, Ramon. Sí, en el moment no juga, o sigui. Però vull dir, Gordon, la gent diu, bueno, i aquest? Llavors el veus i dius, ostres, Rafinha, de nou? És a dir, tu la competitivitat la fas amb gent que l'accepta, no amb gent que digui, bueno, és que ara em fotran fora, no és que ara jugarà aquest, no? Doncs si són 16 o 17.

Que, per cert, l'aportació de Rafinha jugant de nou amb aquest canvi que fan ara amb l'Amin, que es van intercanviant les posicions, jo el trobo boníssim. M'he inventat un nom per això. Una improvisació en el joc que abans no teníem. Era molt més. Atac líquid.

Tu regalo, Ramon. Atac líquid. Atac líquid. Sí, home. Efectivament. No és gas, no s'evapora. És que hi ha una dada que és molt divertida. Hi ha una dada que és molt divertida i és que amb els diners que ens anàvem a gastar per Julián, hem fitxat Gordon, Adeyemi i Gabriel Jesús. És a dir, tota aquesta. No, però els diners els tens encara, eh? Sí, però I Rodri, si t'agrada. Parat, parat, Rodri. No, no, em vinc a referir que pel preu d'un davanter n'has fitxat tres. Sí, això sí. Llavors, potser sí que és veritat, hòstia, que cap d'aquests tres és Julián, però aquests tres tios que has fitxat et donaran la pluralitat.

El rendiment d'un jugador només es veu quan jugui amb aquell equip. O sigui, quan s'hagin donat els condicionants. I el Julián no se'l pot valorar perquè s'hauria de veure aquí al Barcelona. Jo crec que donaria molt més rendiment aquí que no a l'Atleti de Madrid. D'acord, però pel preu d'aquest tio n'has fitxat tres. Això és indubtable. El rendiment de. Dir que és un bon fitxatge és en funció de molts factors. I un d'aquests és el preu, està claríssim, el preu que hagis pogut fitxar.

I després hi ha una cosa, quan dius de cara a barraca, que és cert que potser més que l'any passat, aquest any estem com reconeixent més el Barça-Flic del primer any, que divertia tant, però és un cara a barraca més endreçat. Que el primer any era un cara a barraca que després ambugia. Intercàmpi de gols, hi havia 5-4, 4-3. Era molt boig. El rock and roll, i tothom ens divertia molt, però hi havia aquell. És un punt de vista que dius, ostres. Tenim un porter. I un cobercí amb més experiència.

Jo penso que tenim molt endavant, però també encara ens generen massa. Tenim un Rodri, tenim un gran porter, tenim, com diu ell, el cobercí que està platòric.

I tot això ajuda també en plan defensiu. Potser en els punts dèbils o coses a millorar, jo em fa patir molt con Déu. Perquè li costa molt agafar la forma i els gols o les entrades per banda venen gairebé sempre. Ahir va tenir un parell. I ahir també el Cancelo, que ja sabem, és molt ofensiu. I aquest paper que fins que el Gerard Martí no agafi la forma, el central escarrà també d'alguna vegada. Ara ja no ens fixem. Recordeu la empresa que es deia? No hi ha l'Iñigo Martínez. I al final el problema és que Covarsí jugava molt bé perquè hi havia Iñigo Martínez. Això es va acabar. Covarsí es va convertir en el millor central sense Iñigo Martínez. Però ara. És a dir, qui acompanya Íñigo Martínez per fer una bona defensa? Recordem que, per exemple, a la selecció espanyola el seu company era Laporte, que no era precisament un altre futbolista que tu fitxaries com a segon central, no? Aleshores, jo sí que aquí, aquests dubtes que havíem tingut amb Deco.

Jo penso que Eric aportarà molt en aquest aspecte. Sí? Tu creus que aporta?

Sí, l'Eric. L'Eric no el volem de lateral. No el volem de lateral, perquè el Condé no ens acaba d'agradar. Jo el veig més de lateral.

Ja ha demostrat que pot jugar a totes les posicions.

Ja ha demostrat que pot jugar a totes les posicions. I el que no està malament tampoc és Christensen, eh? Jo crec que el que li estem veient a

Christensen A veure, sí. És una mica lent.

A mi em sembla un jugador molt correcte, però lent. 100% amb ell, eh? És pel camí mandit. Quan ha de córrer enrere. També ha estat molt temps aturat a les lesions.

Que tingui continuïtat. Ritme competitiu, clar.

Però bueno, vas veient detalls que es pot millorar encara, perquè diuen, què pot passar? Per exemple, si Gordon tingués el gol d'ADM, tindríem l'11 perfecte, no? Perquè la velocitat d'un i la màgia, i al Gordon li falta el gol. I l'ADM no té la visió de la jugada de Gordon.

Gordon és el que ha fet més assistències. Estem parlant que és una combinació de molts.

I ara és curiós perquè el càsting de Rafinha, el primer gol, jo em va semblar que era Romario gairebé. La jugada que fa, si Rivaldo i a altres moments sembla Ronaldo, és a dir, com si s'hagués vestit, a la TDT feien una mica aquest exercici d'un nou vestit de diferents maneres, perquè és un nou totalment, no saps com es veu.

Porta vuit gols, que és la meitat dels que va fent tota la temporada l'any passat. És una barbaritat. Jo no crec que mantingui

aquest ritme, però està demostrant. Jo crec que pot arribar a tenir unes xifres golejadores molt altes, molt altes.

Dic d'efectivitat, és que pràcticament tot el que xuta va a dins.

Però és que també Rafinha, que és un jugador que mentalment, com ho podríem dir, és voluble, canvia molt i depèn molt del context, doncs està més baix anèmicament, o sigui, necessita una mica el context favorable. Això Flick, que coneix molt bé els seus jugadors i cadascú fa contractes personalitzats i sap molt bé què necessita cada jugador, Rafinha l'ha empoderat aquesta pretemporada. Ella el va agafar, el va fer capitar li va dir, tu seràs el nou davant la circumstància, i jo crec que això a ell li ha donat una confiança que Rafinha també necessita, més enllà que evidentment el talent que tingui o que esportivament el camp el que veiem, i ella ha respost, de moment li està sortint, i quan et surt una cosa que diu l'entrenador, doncs entenc que, ostres, això et fa créixer, i després el rol de capità. O sigui, això és una cosa que li encaixa, que li encanta, que ho fa amb la Mint,

és el pare de la Mint. Sí, li surt natural. Té una part molt paternalista, ho veus amb Fermín, ho veus amb molts jugadors. I ara que dius això de Capità, o sigui, ahir, per exemple, el fet de veure un tio de 19 anys com la Mint, que a més està en un moment, jo crec que ja està en aquell moment fantàstic, amb el braçalet de Capità, ostres, això tampoc ens ho esperàvem. Això és una cosa que tampoc esperàvem veure-la ara.

I estem al setembre, eh? I tot et surt bé, perquè el gol que fa I tot és fantàstic. La tanca defensiva que foten aquells és de perriure, no? Vull dir que no. És un guió quasi perfecte, no? Però diria que fins i tot en la gestió de les coses que et poden fer descarriar, com per exemple ha estat el cas de les declaracions de Rodri sobre el València, que llavors tot plegat dius, bueno, això serà un incendi. No, surt el Rodri ahir, fot una intervenció i s'ha acabat. I tanca el tema, sí. Vull dir, no. En això vol dir que l'equip està per la feina, perquè tu busques que no trobi les pessigolles, no? Perquè la declaració aquella, tu ara imagina't que és veritat que la gent de València crec que han reaccionat i, bueno, al cap i a la fi ha dit. Té raó, té raó. Nunca es triste la verdad,

lo que no tiene es remedio. Si Rodri hagués dit aquestes declaracions sent jugador del Madrid, el debat no s'hauria fet tan gros. No passaria res. O haurien dit, no, és normal, parlava amb un company.

T'aparta la boca, és de primera futbolista, eh?

Ell ve de la Premier, ve un altre.

Precisament ell corregeix, en canvi, i hem vist aquesta setmana. Com Mourinho recupera el perfil més agressiu en el que intervé necessàriament la premsa, els àrbitres, vull dir, el diccionari de sempre, no el diccionari tàctic, sinó el diccionari del Mourinho, que és que li passa sempre quan no va primer. En parlàvem la setmana passada. Com Mourinho, mentre va primer, no hi ha cap problema. El problema és quan no guanya, perquè la fi justifica els mitjans per ell. I el dia que no guanya, llavors és culpa de l'àrbitre o d'un jugador o tal. No per culpa seva, no perquè no hagi fet els canvis bé, no perquè no hagi preparat el preu.

El sistema li va en contra. A la vida de Mourinho hi ha un element distorsionador que és la crítica del públic. Que això s'està produint a una velocitat i en un temps molt curt.

A Florentino ja li va bé, ja té un escut.

És el mateix públic que. Que vol Florentino de president del Madrid. És a dir, jo és que el públic del Madrid no l'acabo d'entendre. A vegades s'enfaden perquè no juguen massa bé, però quan tenen una mínima oportunitat com a massa social de dir, a veure, què fem amb aquest club, ells estan contentíssims amb Florentino, fins i tot amb aquest Florentino que va fer. Un senyor que no coneixia

ningú va tenir un percentatge de vots important. Va treure un 30% de vots. Després de dos anys de no guanyar res amb un Florentino fent el ridícul. No hi ha res més. Al final no hi ha res més fins que no marxa el propi Florentino. És curiós la reacció del Bernabéu amb quatre partits. És molt bèstia. I guanyant. És a dir. Aquí hi ha de començar.

Però és que a l'altra banda veuen un Barça que va a 5 gols.

Aquest és el problema. I els hi venen flaixos d'èpoques passades.

Jo crec que l'únic camí per arribar a l'èxit precisament és aquest que està seguint el Barça des de l'inici. No només estem parlant que el Barça fa gols, és que hi ha molt bon rendiment de tal jugador o de l'altre. Ha d'haver-hi molts altres factors. El projecte. No sé com explicar-ho, el projecte. Veus un vestidor unit, veus un vestidor que tots disfruten, estiguin els que juguen i els que no juguen, tu quan comences a veure que jo no jugo, però jo vull jugar clar, vull jugar i faig mala cara i no m'implico en el partit, després quan surts és impossible que puguis donar un bon rendiment. Això es diu flic, eh? Això es diu flic. Doncs si el flic ho ha aconseguit, ho faig llorar fins a final de temporada, perquè és l'únic camí per poder competir totes les competicions.

La competitivitat entre Olmo i Fermín, per exemple, que és el cas més que pensaríem, ostres, Fermín sobretot és un jugador amb molt caràcter. Ahir abans del partit, Fermín Suplent va fer una entrevista a Movistar. I ell va parlar d'aquesta competitivitat amb naturalitat i el veus parlant i dius, ostres, això ho han entès molt bé,

no hi ha cap problema. Tinguem en compte que això és el més difícil, perquè ara tothom guanya, guanya el partit, tothom està content perquè portem quatre partits més un de Champions. Però això, si es va allargant, es va allargant, tots, tots volen ser pilota d'or, tots volen jugar, i això, portar-ho fins al final, i portar-ho en els moments

importants. Bueno, de vegades també hi ha el calendari, recordo molt les paraules de Flick que parlava de l'equip esvorar de veritat l'aturada de la selecció, recordem que ara al Barça li queda Llevant, li queda el Racing, i li queda Sevilla. I després s'aturen 15 dies, que aquestes coses foten més mal que una pedregada, perquè tot plegat tu vas amb un ritme, llavors embales a la selecció, canvi d'entrenament, no estic dient ara com no l'agrada. Pràcticament tres setmanes. Però clar, pares i després t'has de tornar a engegar, vull dir que

I el PSG, quan ens toca anar allà. Per mi aquest partit és el que ens donarà una mica la mesura de.

És la setmana del clàssic.

Aquella setmana. A més que és molt interessant la comparació amb el PSG perquè és un equip que juga molt similar a nosaltres. Que té un equip molt jove també. Jo crec que ara ja. No, no, hem d'acord. Ara hi ha d'anar. S'ha tret de Ferran, ahí, vull dir que, Déu-n'hi-do.

Encara serà pitxitxi de la Champions. Les rematades són amb el peroné, amb la tíbia, no són amb la gota a bota, però són tres gols.

En el debut a la Lliga va fer dos gols, Ferran? Sí. Per mi, com si marca 40, Ricard.

Home, no. Volia treure el nou a veure el nivell d'excitació del Joel. Volia veure el nivell d'excitació del Joel.

Volia fer un cast.

Al revés, al revés. Gràcies al gol aquell de la final del Mundial, hem tret uns diners per aquest nano que de cap manera els haguéssim tret, si no arriba per ser per aquell gol. Jo estic molt agraït.

I a la selecció espanyola. Amb el que deia la Laia, si tingués la meitat de la el Rafinha tingués la meitat de l'autoestima que té Ferran, aniria molt bé. No seria tan voluble, diguem, no? És a dir. Sí, sí. Allò de ser capità. És a dir, no, jo vull ser. No li caldria. Vull dir, sortir ahir, escolta, no estic ni a la llista de la pilota d'or, que cada cop s'està demostrant que també depèn, i crec que aquí apreta, perquè ara que són els finalistes encara hi ha temps per votar, a l'Amin li interessa que si hi ha algú que tingui algun dubte, el vot caigui per ell. I el Flick va estar molt bé ahir, crec que és la primera vegada que és un elogi tan gran de l'Amin. Va dir, home, és el meu jugador, és el jugador del club, i per suposat que la necessita, vulguis o no. Ara que són aquells vots que de tot plegats no saps d'on venen, perquè també si féssim un scouting de tota la gent que vota potser diríem, bueno, no sé fins a quin punt li hem de concedir tota l'autoritat o no, però bueno, tothom la dona per bona i crec que ell aspira d'alguna manera a poder competir,

veurem. Lamine. És per guanyar o mai, jo crec que és un dels grans favorits. Lamine aspira a guanyar la pilota d'or. I de fet, quan diuen els seus companys que aquests partits, que veuen Lamine, que busca el gol, que no el veuen. Ahir feia un bon. Des del camp no es notava que estigués capficat ni res, perquè estava fent un bon partit, no marcava, però vaja, tampoc I s'ho refinha i diu, no, és que l'hem vist que abans que es descarrilés que ja se n'anava del partit, va ser molt important que marqués, doncs segurament ell, internament, la pilota d'hora d'aquests dies,

que sap que les votacions estan obertes, ho té al cap. Penso que és un ferm candidat, penso que se la mereix com hi ha d'altres. Però penso que seria bo que no la guanyés. Tampoc aquesta anya, fins que no tingui quants anys. Al final. Està molt a l'inici. Ja sé que ho ha guanyat tot i que és un. Sí, però si veus els seus. No, no és això. Però penso que.

Pels criteris que es donen, que, per exemple, amb la comparació. Quins són, Ramon? La qualitat, el rendiment la temporada. Títols. Sí, també però els títols tu pots veure això va canviant, el Canabaro va arribar a la pilotadora perquè va guanyar el Mundial si no difícilment l'hagués tingut l'Embapé que la reivindica l'Embapé li han de donar la bota d'or i ja està la pilotadora és una altra cosa la bota d'or és un col·legiador nat a mi em sembla que és indiscutible que és l'Embapé pels gols però

des de Madrid estan fent campanya a mi em sembla perfecte. Això dels requisits aquest any, dels criteris, van canviar, o en el comunicat, quan anunciaven la gala d'aquest any, diu que el missatge va ser el rendiment individual ha d'anar per davant dels títols. Ah. Aquest any.

Llavors MAP, evidentment. Per això estan treballant la candidatura.

Jo he fet un gran any, no he guanyat títols, però he fet un gran any,

he fet molts gols. Bueno, i si no, ja ho saben, si no li donen, no hi aniran. Ah, sí, clar. Recordem que l'última del Madrid va ser,

si no li donen el Vinicius, van baixar tots a l'avió. Quan li donaven a un jugador espanyol? Va ser tremendo, eh?

Estava encabida a l'aeroport, eh? Julián Álvarez? Ha jugat, ha tornat a jugar. Qui és aquesta persona? Titular va ser. Va jugar bé. Sí, va jugar bastant bé. M'alegro. Però això té perdó, té perdó això, perquè clar. De l'Atlètic de Madrid?

I tant, al futbol es perdona tot.

I a la vida a vegades també. I més quan el necessiten tant. L'Atleti de Madrid necessita moltíssima jolia, no es poden permetre tocar les nassos. És curiós perquè per

primera vegada el Xolo reconeix el que l'ha fet gran, que és que si fan massa gols hi han de defensar millor. És a dir, un cop tu has dit, bueno, destapem-nos una mica i siguem un equip més ofensiu, dius, ostres, avui ens n'han fotut dos, l'altre dia tres, l'altre dia dos, i ara pateix perquè l'equip no defensa com hauria de defensar. Quines peces ofensives traurà i quines ficarà defensivament aquesta temporada?

Reconduiran la situació, està claríssim,

i punto pelota avui al final. Per això parlàvem del Julián, que el Julián demostra que és un gran jugador, que té un nivell apte per jugar a Nou Barça, precisament per això, perquè jugar en l'equip del Xolo no és fàcil com a delavanter, únic punt allà que t'has d'espavilar. I això és una mica la comparativa que jo faig amb el Gabriel. El Gabriel ve de l'Arsenal, que per exemple amb el City ens va donar molt més que ha donat en l'Arsenal. Per què? Com juga l'Arsenal? És un equip que poc arriba. Ja farem gols, un corne d'estratègia i tal. El que juga davanter al final s'acaba avorrint, acaba no participant, acaba no tenint joc. I això es desgasta. En canvi aquí t'arriba un, t'arriba l'altre, tenen 25 ocasions de gol. El davanter. Amb els nivells que tenen acaben fent gols. I això és el que li passarà a Gabriel Jesús, que marcarà molt més gols i donarà molt millor rendiment que el que va donar l'any passat a l'Arsene. De tota manera,

no descartem que la història de Julián s'hagi acabat pel Barça. No ho descartem. Situem-nos al mercat d'hivern i veurem què passa.

El mercat d'hivern ho haurem de valorar si

ens interessa o no ens interessa. Per això dic que no descartem. Al Barça hi ha com un petit compromís amb el jugador, allò no el deixarem tirar, i el gener tornarem a intentar.

S'ha de veure com arriba Julián, com arriba el Barça. I hem de preveure que l'any que ve, a nivell de fair play i tota la història, serà més delicat, perquè el Barça ha de tornar a Montjuïc per la coberta i tota la història. Per tant, ara tens possibilitats al mes de gener d'acabar totes les finestres de fer un fitxatge.

Jo, ara mateix, crec que. Ja veurem com estem al desembre, però ara mateix. Cinq partits, Joel, cinc partits s'han jugat. Si tenim diners, potser convindria més reforçar una posició de central i un lateral, potser que no vingui Juliana Álvarez.

A veure com estan les lesions i tot això, perquè a mi m'amoïna aquest tema, també. Veus jugadors que dius, vas tan al límit, tens aquesta sensació de. Jo a mi Rafinha em fa patir, ja sé que això és molt tribunero i molt culer, molt pessimista i tot el que tu vulguis.

Però la història ens ha demostrat que Rafinha. Exactament, en condició normal sabem que el rendiment d'un jugador no pot mantenir aquest rendiment fins a final de tornada,

jugant tots els partits. Per això les rotacions.

L'aniran canviant a Rafinha, jo crec que controla molt la dosificació dels jugadors, i a més ahir al camp es veia Rafinha en alguna ocasió, li preguntava com està, o sigui, el pacte estava. El canvi estava pactat i faltava veure quan.

També s'ha canviat la preparació física. Vull dir, ja han introduït una sèrie de canvis aquesta temporada que l'any passat no hi eren. Veurem a veure què tal. Però a mi em fa patir.

Doncs veurem. Ramon Vés, a la gata del Carles Planchard, Joel Díaz, Carme Barceló, diumenge allà van Barça, dimecres Barça Racing i dissabte següent ja Sevilla-Barça. I després aturada. Vinga, i bon Nadal. Feliz any nou. Feliz any nou. Gràcies per acompanyar-nos.