El Barça femení és imparable?

Pina es dins l'àrea, pot carregar la cama. Pina el xoc! Gol! De Barça! Fayor va contra Belanderson, és dins l'àrea, costa dret. Fayor retalla cap a dins. Continua Fayor, continua Fayor, continua Fayor. Queda morta Pina el xoc. La pilota enrere cap a Clàudia Pina, controla amb la dreta, deixa la pilota a la frontal, ara sí, Pina, és Islària Pina, el xoc, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, Més dins l'àrea, Graham pot fer el quart. Graham retalla el cuan, el cuan, el cuan, el cuan, el cuan. El quart, Quícolas. Quícolas, Quícolas, Quícolas. El quart de Graham. Quina acció combinativa de Graham Empire. Fa el cuan al Barça. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Ara el Tebame va a entrar a Paiuri. Pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, pina, p. ¡El Sinque! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. El setè del Barça, gran gol de Sidney. Barça 7, Madrid 0.

Està guai, la cançó, el tema que ha triat avui el Salva Pou per arrencar aquest Tot Costa. Avui que havia de començar aquest cicle de concerts de les Ocas Grasses per acomiadar-se dels escenaris, però com sabeu, a aquesta hora ja, i ho sap millor que ningú la Marta Corredera, el concert d'avui, per qüestions meteorològiques, s'ha hagut d'ajornar el dijous. Vaja, no canvia gran cosa, perquè han de fer. 4 aquesta setmana abans de tancar la barraca dijous. El Salmurri rivalitzant amb els Castells de Tarragona i aquests 7 gols del Barça femení rivalitzant amb el 9 de 9 de la colla de Vilafranca en una. Un vespre, havia de ser una tarda que va acabar sent un vespre un cop més brillant pel Barça, també per Clàudia Pina, després en parlarem però vaja, ens preguntàvem divendres quin era l'equilibri de forces tenint en compte la fuita de jugadores importants del Barça. I se suposava que l'edició de talent del Madrid, però anava a dir, som allà mateix, no, pitjor, perquè el 7-0 és el. Millor pel Barça.

No s'hi havia arribat aquesta xifra en cap dels 26. Previcien el primer contra el Tacón, però encara, diríem, el nom oficial, tot i que ja era en propietat del Real Madrid, era Tacón. Per tant, podem dir que aquest és el primer cop que el Barça li enclava set al Madrid.

No m'atreveixo a dir-ho així, però tenint en compte que al descans la cosa anava 5-0 fins que diria que el Barça va frenar, o com a mínim s'ho va prendre amb més calma.

A mi, la segona part, el ritme del partit va caure una mica. Per cert, que he dit hat-trick de pina, perquè ja m'he quedat amb que anava amb la pilota, però van ser quatre, que si no, no arribem al set. Van ser 4 de Clàudia Pina. Sí, sí, la primera part és que a la mitja hora jo crec que ja eren 4-0, i va acabar amb 5-0, i és veritat que la segona, no et diré, però amb els canvis i tot plegat, el ritme va fluixat, però el Barça encara va fer 2.

No, no, però encara va fer 2. No, no, és que sembla que vagis a criticar la segona. Home, no. No, no, no l'he criticada en cap moment.

Si el Barça manté el ritme de la primera. Tot feia pensar que la cosa seria encara més dura.

A mi em sembla que va fer un partit meravellós. O sigui, la primera part és increïble. I la segona, acabant aquell golaç, o sigui. Sí, sí. El nivell de joc, el nivell de pressió, el nivell d'eficàcia, el nivell de contundència, el nivell de focus, de concentració, és meravellós. El que està fent aquest equip em sembla increïble. O sigui, canvies entrenador, canvies director esportiu, marxen jugadores. La capacitat que té per reconstruir-se en un temps molt limitat, em sembla que. No som conscients del que és aquest equip.

I amb jugadores, Marta, que van fent passes endavant, jo crec que no és el cas de Pina, que ja hi era. Vaja, no feia quatre gols contra el Madrid, però ha estat una jugadora important ja els últims anys. Per exemple. Sí que ha aparegut en el radar Shenterleip, que ha passat de ser una jugadora residual a ser titular en un clàssic i a més a més al mig del camp. La porta estava exultant i deia que han marxat jugadores importants però no han arribat unes altres que ens fan mantenir el nivell.

Sí, i jo crec que aquesta és una de les riqueses d'aquest equip, no només aquesta temporada, sinó l'any passat quan van haver tantes lesions, Pere Romeu va tirar de la cantera, va tirar de les joves, i van respondre, no només Sidney, que de fet Sidney és una de les jugadores, i parlàvem la setmana passada a la TDG aquí amb la Sònia, ella mateixa va demanar més minuts al començament de la temporada, i tots dèiem que havia de ser la pròpia jugadora la que fes un passet endavant perquè sabia com has tancat. I ahi jo vaig veure una gran Sydney, un partit molt bo, tornant a la seva posició al mig camp. No és que em faci por, però em fa patir una miqueta que torni Aitana, en el sentit que segurament la que sortirà d'aquest 11 serà Sydney, i l'evolució que està tenint està sent molt bona. Òbviament hi haurà minuts per totes, però això la frena una miqueta, i és una obvietat. Ara, Serra i Jordi ahi tornen a fer un partit espectacular. Van Asten, una jugadora que ha arribat, que està creixent moltíssim al costat d'Irene, ahir, és veritat que tampoc tenen gaire feina les dues centrals, però fa molt bon partit, també amb pilota i molt concentrada, o sigui, és veritat que han marxat baixes molt importants, perquè jo crec que eren baixes molt importants, però les jugadores que estan, estan fent que no es noti tant.

Ara deies, si torna Itana, potser perd el lloc Sidney, però és que, per exemple, tens Vicky, que és una jugadora que semblava que era la següent generació i tampoc té ni molt menys el lloc garantit, és a dir, que competència, tot i la sortida de futbolistes,

n'hi ha. Home, hi falta Laia, que a veure si torna aviat de la llarga lesió. Falta també Kika, que és una jugadora que volguis que no també té minuts. O sigui, sembla que Pere Romeu a poc a poc va recuperant efectius i cada vegada se li fa més complicat fer onzes quan semblava

que aquesta temporada no s'havia dit així. És que el resum del potencial del Barça és precisament, per mi, la figura de Cindy, que ahir fa un partidàs, que és ella molt millor que qualsevol de les tres migcampistes que té el Madrid. Correcte. I que no és ni la primera, ni probablement la segona, ni la tercera opció de Pere Romeu en aquella posició. Que acabarà tenint minuts i, si fa partits com el d'ahir, potser sí que ho acabarà sent, la primera opció. Però que, en principi, un cop Aitana estigui al 100%, Aitana va per davant. Pel que havíem vist fins ara, Vicky va per davant. Kika estaria allà, perquè jo crec que en el cas de Kika van una mica en cas similar. Però, si ni aquesta temporada, ves aquestes jugadores que han de fer un pas endavant i l'estan fent. Sí, totalment.

I parlem del Barça, però jo també vull parlar una mica del Madrid. Jo si fos. És que em sorprèn molt que encara no hagin rodat caps. És que és una altra vegada, vull dir, jo si fos aficionada del

Madrid No, aficionada no, si fossis presidenta Si fossis presidenta i el masculí perdés 7-0 en un clàssic l'entrenador no arriba ni al director

El president del Madrid, segons tothom que és molt proper al president del Madrid no vull dir que se li enfot el futbol femení No, no, però se li enfot El té perquè no li diguin que

el Barça el té Jo no dic que se li enfoti Jo només dic que tinc claríssim Tinc claríssim que la diferència d'enfocament. De criteris.

De criteris és radical. I de talent, eh? I de talent i de treball. Aquí han passat molts entrenadors, molts directors esportius.

Per mi el problema està a dalt. És que s'ha de mirar més a dalt. Al final les jugadores són una miqueta també. Arriba un moment. Que fins i tot em fa pena, de veritat ho dic, perquè la inoperància de la gent que està més amunt és la que està portant a la secció a ser així de ridícula, entre cometes, i que la gent m'entengui. Jo ja et dic, si fos aficionada, si estigués, a mi, jo estaria cabrejadíssima perquè no és una vegada ni dos, és una vegada darrere l'altra i aquest any que dius, ostres, l'altre dia contra el City al Champions, al Madrid, jo considero que va fer molt bon partit, jo vaig veure el partit i, ostres, a mi em va agradar, va ser un equip que ben plantat amb actitud, però és que ahir, Ahir no tenien ni actitud, és que.

És que jo crec que hi ha un factor mental aquí. És evident que quan en sis partits de la temporada passada et claven 25 gols i només en marques dos, per molt que hagis canviat jugadores, aquest vestidor sap que arriben aquests partits i que.

Hi ha un factor mental pels dos costats, perquè per les del Barça també és l'únic partit de Lliga que les motiva. Perquè si el Barça volgués. A l'Atleti de Madrid també li en faria 10, clar. A l'Atleti li en faria 14. Clar, clar. El que passava el dia del Madrid, surt tothom com llops.

Exacte. I després, i una segona cosa per mi respecte al partit d'ahir, que és que Pau Quesada no va ajudar les seves futbolistes perquè el plantejament d'anar a buscar el Barça. Quan no els robes la pilota i el Barça cada vegada que sortia de la pressió tenia tot l'espai del món. És que era un regal. És el plantejament que hauria demanat el Barça. Fes-me aquest plantejament que et rebentaré.

Pregunto per desconeixement. El Madrid entre setmana va jugar al Camp del City. Va fer això d'ahir o va fer una altra cosa? Va fer això, va ser valent. El que dic és que ell potser com a entrenador no vol plegar-se a. Vaig al camp del City.

Has de tenir un plaer. Al gol sempre has de tenir un plaer i et fiquen un gol al menú 4, et fiquen el segon, tu el tercer i has de juntar línies, jugadores juntetes,

hi havia tants espais. Marta, tu has dit abans, s'ha de mirar més amunt perquè ens el fotíem de Toril. Va marxar Toril, ara ha vingut aquest senyor. I abans de Toril, David Aznar. Vull dir que no és un problema d'entrenadors. No, no, no. O és que els trien molt malament. És un problema de la directiva,

que jo crec que aquí hi ha gent molt incompetent al mando, als volants d'aquesta secció, que a Florentino ja li va bé, perquè és gent que no molesta.

Perquè la directora esportiva, corregeix-me,

ja és la que hi havia al tacón. Sí, sí. Ana Rossell, però si mires. Que són molts clàssics, vull dir que no és que

sigui el primer o el segon, és que ja. Potser ja s'acaba aquesta vida. I em sembla acollonant que al Madrid, a la secció que sigui, es permeti aquest nivell de poc rigor.

Però el Madrid no és un mal equip. El que vull dir és que ells sí que han invertit. El problema per mi és que les fan pitjors del que són. El Madrid va donar la cara al camp del City que és el campió anglès i que és un dels aspirants en teoria a la Champions. El problema que es troba és que la seva competició probablement es troba el millor equip del món. Fins i tot amb les baixes que hi ha hagut. Aquesta temporada.

Sí, però, Sònia, el segon pressupost més alt de la Lliga no es pot permetre aquests resultats contra el seu rival directe. Per molt que tu diguis, ostres, és el Barça el que t'anula, perquè és una realitat, el Barça et treu la pilota i et mata, i et fa córrer, i et cansa, i no té opcions. Però tu has de construir un equip capaç de guanyar el teu màxim rival. O de sobreviure. Exacte, o menys de sobreviure, o perdre per la mínima, no cada vegada perdre per més gols. I el Madrid ha tingut set anys, set, Per construir això.

Per mi el principal problema és aquest, que canvies de projecte any rere any. I aleshores és molt difícil construir res sòlid. Però si és pel que fa a jugadores, jo crec que tenen millor mig del camp que l'any passat. Però és que en canvi a les tres del mig del camp. I la davantera també és millor que la davantera. Però no són un equip. No, exacte. No els he donat temps a construir un equip.

I és impossible que el Barça ho puguin fer. El Barça té una idea de joc i es demostra

cada any que tens baixes importantíssimes i l'equip ho aguanta tot.

No li vull treure nivell perquè el té, però quan dius això de la idea penso en Serra Jordi. Potser Serra Jordi hagués aparegut i no jugaria al mig del Camp del Madrid per nivell individual. Però ha caigut aquí, se sap el guió, i des del primer dia. Entén el que ha de fer. Sembla una jugadora absolutament feta, tot i que és tan jove que ve del Mundial Sub-20. Jo crec que el Madrid té no només un problema, en té molts, i bé, en realitat ja se'ls arreglaran, però també és veritat que el gran partit de la Lliga F que es resolgui així, com a reclam de la Lliga, és una mica. No, no, no. És una mica complex. Però això no és problema del partit. No, no, no, per descomptat. Al Barça, les 40.000 persones que van anar al campo han passat molt bé. No és problema del Barça, però quan et trobes que hi ha jugadores que et diuen que se'n volen anar a fora a buscar competitivitat.

Compte, no se'n volen anar perquè el dia del Madrid sigui massa ampli el resultat. Se'n volen anar perquè les altres 18 jornades de dia surts al camp sabent que guanyaràs.

Però és que si al segon equip li fas 7, això vol dir que la resta de partits, com dèiem abans, els podrien guanyar 15-0, si volguéssim.

O sigui, hi ha equips que li planten més cara al Barça que no fa pas al Madrid. També perquè segurament plantegen un altre tipus de partit. Bueno, i perquè la barrera que està mental que dèiem és que també és l'escenari, és que és un Camp Nou, vull dir, ja vens a perdre molts partits, les jugadores.

I jo insisteixo en la diferència d'enfocament del Barça, que s'haurà de jugar la resta de partits de Lliga F d'una manera, és que, vaja, cal veure gaires partits, ja veus com surt.

Sí, amb la gana que surten, sí, sí. Però és normal, eh? Home, clar. És que és el que han de fer.

I ho fan bé, i ho fan bé, i ho van molt bé a futbol. I ho van molt bé a futbol. La primera mitja hora és extraordinària. El Madrid no passava en el mig del camp.

El Barça jugant com ahir, jo crec que també guanyaria tots els partits de la Lliga Anglesa.

Correcte. Podria ser, però segurament no per 7-0. Bueno, no, però 3-0. Però insisteixo que és

que el Madrid li va empatar al City, que és el campió.

Sí, Sònia, però quants cops li has fet 7 gols al Chelsea o al City?

No, però li has fet 4 en unes semifinals al City i 7 en el global de l'eliminatòria. El que et vull dir és que jo crec que hi ha

molta part del mèrit del Barça. No m'ho expliquis a mi, explica-ho a les jugadores

que són les que se'n van. Sí, sí, però té molt a veure perquè aquesta competició té molt a veure. El problema no és només la competitivitat d'aquesta competició. El problema és l'estructura en si, la llenguatge està molt millor muntada. Però jo dic que a nivell esportiu hi ha molt mèrit del Barça que és que és molt superior a la resta d'equips.

La competició està mal muntada, però entre altres coses perquè a Anglaterra juguen gairebé tots en l'estadi gran i aquí alguns juguen en ciutats esportives i en camps ignominiosos, però la realitat és que. Jo, quan parlàvem amb Patry a l'inici de temporada, penso. Com et pots motivar per una competició que al principi de temporada te la descompten? Bé, això és el que comentava ahir a Itarra o Matías. És que a Itarra n'està tipa de dir-ho.

Casi totes és ser tele-champions. Totes menys una, clar.

Però això ha passat històricament a l'hoquei del Barça, a l'envol del Barça, en altres ocasions que eren tan dominadors.

I a la Champions, perquè ara és el Barça, però abans era el Wolfsburg, era el Lyon. Clar, és que això tot són també etapes i arribarà un dia que el Barça. Però és això, és la vida i són els cicles mentre continuïs

seguint una línia i produint jugadores i un cicle en cobreixi un altre que jo no sé, ara venim d'aquest 7 a 0 i després arribaran les semifinals de la

Champions i ja veurem. Et pot passar i et podia haver passat l'any passat. És a dir, evidentment, quan arriben quarts, semifinals, finals, ja són equips que es poden eliminar. I la cosa és que el Barça ha arribat anys que ha estat tan superior que ha estat capaç de guanyar una a quatre al camp del Chelsea. Perquè el Barça és molt bon equip. Malgrat marxin jugadores. Que això també és molt de mèrit del Barça. Segurament el Madrid té la mala sort. A la Lliga Anglesa no estaria fent el ridícul, com el fa aquí.

No la has de convèncer, el Jordi. Jo crec, eh?

El que no em començarà és que el nivell de la Lliga Espanyola té res a veure amb el de l'Anglesa.

Jo crec que la diferència és que potser a la Lliga Anglesa hi ha 3-4 equips del nivell de Madrid.

La diferència és que no hi ha un equip com el Barça, que ha d'estar aquí per sobre de la resta. Aquesta és la gran diferència, però tampoc ens imaginem aquí que és una lliga que és la hòstia, malament parlant. Vull dir, és més competitiva perquè les jugades estan més repartides en la resta dels equips. I perquè hi ha tres o quatre equips. Exacte, i no hi ha un equip dominador

sobre la resta, per això és més competitiva. A mi m'agradaria veure el Barça a la Lliga Anglesa, en el dia a dia. O em dieu que allà els paguen molt més que aquí.

Bueno, però és que això és una evidència. Això és una evidència, Jordi. Que els paguen molt més que aquí, és així. Però això marxa. Però també hi ha un punt de competitivitat, però perquè tots els equips estan igualats, però per sota, no per sobre. Ho dic perquè jo no tinc cap interès en vendre la prèmia, simplement veig que passa cosa. El que jo vull dir és que no és que hi hagi tres o quatre equips del nivell del Barça, n'hi ha tres o quatre equips del nivell del Madrid.

D'acord, doncs és millor competició, perquè la paraula competir. Sí, però això ja no és responsabilitat del Barça. Qui és el seu millor equip d'Europa?

Segons l'any passat.

Exacte, ara mateix. No està a la Premier, per exemple. I també va palmar 4-0.

És veritat que el partit va tenir més història que el 4-0. Sí, sí, però no està a la Premier. Bé, en fi, que ja s'ho faran. Sònia Oleart, bona tarda. Hola, bona tarda. D'ahir, la votació del millor jugador, crec que la socissa la va votar Patri, però en general us vau rendir tots i totes al partit de Clàudia Pina, i no m'estranya.

Sí, sí, Clàudia Pina va ser l'estrella del partit d'ahir i ha estat mirant una mica els números des que va començar, per dir-ho d'alguna manera. Ha jugat, atenció, 225 partits oficials en totes les competicions amb el Barça i amb el d'ahir ha marcat 110 gols, cosa que suposa una mitjana de dos gols per partit, concretament són 2,04 gols per partit. A partir de la temporada 21-22, que és quan agafa.

Sònia, crec que és al revés. Si ha fet 110 gols en 225 partits, vindria a ser mig gol per partit, que està molt bé, però per fer dos gols per partit n'hauria d'haver fet 500. Si Pitágoras no menteix.

Sí? Bé, jo les matemàtiques no són el meu.

És que, hòstia, dos gols per partit són registres. Bé, però en tot cas, 110 gols en 225 partits, que és gairebé un gol cada dos partits, és una molt bona xifra.

A partir de la temporada 21-22, que és quan ella ja va agafant més presència a l'11, són sis temporades consecutives després de tornar del Sevilla, el Sala en aquest moment és molt evident, però arriba la temporada 24-25, les tres primeres fa 19 gols el primer any, 14 el segon, 16 el tercer, i ja la 24-25 en va fer 24. I la 25-26 també 24. Va fer 21 gols a la Lliga la temporada passada. Això la van compartir en Pichichi. Va fer 21 gols en 27 partits. L'any passat va fer més gols que a Pallor a la Lliga. Sí, sí, sí, em va fer 21. I aquesta temporada la Lliga ja en donou.

Va cap a xifres de regla. I si no la canvien ahir,

sentencia el Pichichi ahir. Sí, sí. I ja va fer un hat-trick contra l'Alavés, a més, els quatre d'ahir. Ja no tinc més mitjanes perquè no me'n refio ara ja de mi mateixa, per tant. És la primera vegada que fa quatre gols en un partit. No, no m'atreveixo. A la Champions aquesta temporada ja ha fet dos gols, els dos que va fer davant la Roma. I a tot això, ella, com se sent? Ella estava ahir eufòrica, molt contenta, amb moltes ganes de celebrar amb les seves companyes, que li signessin la pilota, d'emportar-se-la a casa. Tot i així va estar molt prudent amb el tema de la pilota d'or, ni ara ni més endavant. És un tema que no ella diu, com a mínim. Que de moment no li treu la son, està molt contenta, està pels núvols i així va viure el partit d'ahir. Dins del partit estava

com en un somni, ha arribat un, ha arribat un altre, ha arribat el tercer però ja el quart, sincerament era com una mica estrany poder marcar quatre gols avui aquí a l'Spotify Camp Nou contra el Madrid, la veritat que un somni i molt feliç.

Era una mica estrany, tu diràs, fer quatre gols en mitja part, com per no trobar-se estranya. Una pina que, tot i l'arribada de Kerolín, és que aquesta posició de falsa extrem per anar cap a dins, és que sembla que n'hi ha fet a mida. Vaja, aquí ho dic evidentment en positiu per pina.

I de moment per la tapatxa irregular. Encara va perduda, encara s'ha tapat. Sí, sí, hi veurem. Però Pina sempre que

ha jugat en aquesta posició, no ara, sempre ha fet molts gols.

Sí, és que li va com a ella el dit perquè Pina necessita d'aquesta llibertat de moure's, de venir a buscar la pilota quan quan ho necessita de ser protagonista, d'entrar en acció, i després, i ho va dir per a Romeu ahir, quan Pina trepitja ària, és molt perillosa. De fet, l'any passat parlava de que va fer més gols que Pajor, i és que va estar lesionada, i va ser la pròpia Pina, si no recordo malament, la que molts partits va fer de davanter a centre, de fals nou. Això vol dir que és més la seva posició que no pas al mig.

Ella, quan jo vaig descobrir Pina, que jo crec que va ser en un Mundial Super 7, Pina

era la nou de la selecció espanyola. Ella es feia un tip de marcar les categories inferiors. D'ànima és davanteres centre. Quan puja el primer equip, de seguida l'enderrareixen d'interior. I d'interior és veritat que ja queda. Aquesta setmana Espera Romeu ha hagut de tirar d'ella en aquesta posició, però queda diluïda perquè perd una mica l'arribada que té.

I en canvi la posició de d'alfa als extrems és pelgada. I la definició que té. És que definint no és pitjor que Pallor. Pallor és més ràpida, segurament té més instint. Com gira el tornell. Però definint, vaja, és que ahí pilot acaba a tocar, pilot acaba a acabar dins.

I fixa't que coincideix aquest boom de Pina, perquè jo diria que és un boom, perquè és veritat que abans ja feia gols, però coincideix amb la marxa de Mariona. Al final, marxa Mariona, Pina és la seva posició, era Pina, de fet, no era ni pràcticament titular en aquell equip. I és marxar Pina i és quan ella agafa aquella posició i comença a sentir-se protagonista.

És que ja fa anys que ella està en moltes fases de la temporada sent titular, però que després. Els partits decisius, eh? Sí, la seva posició sempre acaba arribant a algú. L'any passat, recordem, a la final de la Champions, no és titular perquè Salma fa un últim mes espectacular. Durant tot l'any ho havia estat Pina, i Salma no estava bé, s'ha de dir, però l'últim mes de Salma Pina no hi va arribar, va participar de l'equip, òbviament apareixent a les segones parts, però no va poder ser

titular a la final, per exemple. Bé, doncs la sortida de Salma i el no encaix de moment de Caroline li va perfecte a Clàudia Pina i ho va celebrar ja amb aquest pòquer. Alguna cosa més, Sònia? Res més. Fins ara. Fins ara. Sobre el clàssic femení, aquest 7 a 0. Alguna idea que us hagi quedat al tinter? A la una, a les dues, a les tres. Farem una pausa i parlarem de Rafinha, un tema que apassiona Ramon Salmurri.