El Blat, l'únic gos del món capaç de detectar càncer de pulmó

La Virgínia des del 1932 aporten gustos.

És el Dia Mundial de la lluita contra el Càncer i justament avui s'ha fet públic -no sé si ho sabíeu -que la pròxima edició de La Marató del 3 d'aquest 2025 tornarà a estar dedicada a la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer, de les principals causes de mort al món. Serà la sisena vegada que La Marató es dedica al càncer. Catalunya, se ja ho sabeu, és puntera al món en recerca oncològica. Nosaltres, avui, i ens volem acostar a aquest camp d'investigació de la mà alerta d'un gos, d'un gos, d'un gos segur. Per on vaig. No us explicaré la història de l'únic gust del món capaç de detectar càncer de pulmó. un gos català que es diu Blat. Saludem la persona que el va descobrir, que el va formar en col·laboració amb l'Hospital Clínic de Barcelona, que és l'ensinistrador especialitzada en gossos d'assistència i detecció i directora de Argos Docs. l'Íngrid Ramon Íngrid. Bona tarda, per tant, benvinguda la tarda de Catalunya a Ràdio. Escoltem Íngrid perquè ens fem una primera idea del valor científic que suposa en blat. Ara, dèiem, és l'únic gos al món capaç de detectar càncer de pulmó. No n'hi ha cap altre.

Hi ha més cossos capaços de detectar

se d'acord, en altres tipus de casos, era el dels pacients amb càncer de pulmó.

Ho ha un segon paràmetre per valorar la seva feina, el blat. En certes, si algú té càncer de pulmó, un durant el seu alè, amb un 100% de fiabilitat, tot i que, científicament, li posaré un 95%. Perquè això, ingrid?

més d'un 90, 8, no perquè et facin amb un número de DNI actual, però no sabem què que pot passar. Però a dia d'avui té un encert del noranta-un per 100,

Brigitte, veure, ja tens preguntes, no, la boca oberta és molt forta. Primer, felicitar tothora, Ingrid, Ramon porque y yo En total li diuen totalment.

Y Així, tots som dubtosos y les tardes són textos. Com, com ho fa això, com ho fa a través de l'olfacte.

Si mira, els gossos tenen uns 2 entre 520 receptors olfactius. Comparació nostra, que tenim uns 7 milions. No sigui, la diferència és abismal. Aleshores, nosaltres rebem unes mostres de Lee Salat, tancades en uns tubs amb uns cotons especials que retiraran aquests volàtils. Hi ha, hi haurà el blat, li posem mostres de persones sanes i la mostra cancerígena. Y veure'ns, ens ha d'encertar quina és la cancerígena i d'aquí el 90, 8% que llueixen per 100 que té d'èxit ara.

Ara, a mi m'agradaria entrar en com descobreix l'Íngrid que en blat, aquesta capacitat i conscienciï vista en plata marcar això, perquè una cosa és que ho detecti, una altra cosa és comunicar-nos amb ell de dir com ho has detectat, Ingrid, si et sembla, expliquem la història del blat d'atur. I el blat, perquè, clar, es tracta a més a més d'un gos adoptat amb la sí.

Sí, la nostra associació, la majoria de gossos que tenim són adoptats o d'algun tipus de cessió preo. Quasi bé, tots són adoptats i el blat no n'és l'excepció, perquè en principi anava per costa. Assistència, auguren. Jo tenia un parell de persones que buscaven gos d'assistència. Buscant, buscant, vaig trobar el blat que el donaven en adopció i vaig veure que era molt vàlid, que era un gust molt intel·ligent, molt sociable, que li agradava fer cosetes, li encanta el menjar de tot el que sigui ensinistrar. Aleshores, aquests usuaris al final van caure. No va acabar com a gos d'assistència i me'l

vaig quedar jo per a mirar usuària o com a prova cional, diguem-ne,

com a professional, si jo vaig decidir desistir sense de moment.

No, no és exacte. El PDU, a veure com que jo tenia aquest projecte amb l'Hospital Clínic, que ja havíem començat a pujar per largo y donar-li forma. Va ser el moment ideal, noia, que va arribar al blat i vam veure que és el que tinc, que és un gos que li encanta tot el que sigui el menjar, li encanta aprendre coses i aquesta és la clau per ensinistrar un gos a fer el que sigui clar.

Un gos en l'ensinistrament, en positiu, bàsicament, si li agrada molt menjar, ho té molt fàcil, perquè és anar-lo premiat. Ho tenen molt fàcil a veure. Jo no en té ni idea. Però és més fàcil si té una motivació. Si és un gos que no li agrada menjar, que no vol les carícies, que no és més difícil premiar amb en positiu, Llúcia. A mi m'agradaria sobre com es va ocórrer la idea que utilitzar un gos per per aquesta finalitat.

Bueno, primer primer, abans de de fer-ho jo ja hi havia hagut coses que de forma espontània havien començat a mostrar com comportaments estranys al voltant de de dels seus tutors, com apartar-se d'ells o tot el contrari i anar cap a la cap a una piga o picant li cops a una zona del cos, etcètera, etcètera.

Ni les persones que tenim gossos ja sabem, sección y

el pacte que tenen y estaven abans de que nosaltres, el que ens està passant. Si aquest persones van insistir als seus metges d'escoltar: mira, mira, miren, No estic boja al meu gust, m'està dient que passa alguna i molts cossos van ser agredides perquè precisament aquesta persona tenia algun tipus de tumor. No, i després d'això jo vaig estar vivint als Estats Units i allà vaig treballar també amb detecció de càncer d'ovaris i Anglaterra, amb el medicament de text són que també és una altra associació que també ho fa i llavors ens posa aquí: era qüestió de simplement que que algú fes cas de casa y nada i sèrbia. I així va ser el cas amb l'Hospital Clínic.

I aleshores tu ho dic per formar més, estic preguntant: M'interessa moltíssim tu dius, el blat és un gos molt intel·ligent. Crec que té un olfacte superdotat. Diguem-ne com ho fas el primer dia, és a dir: tu, dius, bé, vaig aprovar en blat, a veure si és capaç de detectar aquesta malaltia com, com és el primer dia. Al primer día, Calvet el primer día. El primer dia. Les 2 coses m'interessen. El primer dia que tu et veus detectar això,

que jo el veig surt de de casa seva com un Miura, no, perquè ja et dic, era un gos que donaven en adopció. I avui ens posen el gos, li faltava molta estimulació, molt d'exercici, etcètera, etcètera. I vaig dir: mare meva, tota aquesta energia, si la posem on toca i controlar, pots fer una part que és això un gos que responia, jo els faig certs tipus de proves i observo molt com es comporten, com són ja. Llavors, a partir d'aquí, si serveixen o no serveixen. I el primer dia que li vaig presentar el tub, els tubs, clar,

em va dir la història és una avaria a la, això que cau, premi Yago,

veuràs, tu és així, és com ells.

La impronta de YouTube.

M'invento, he escrit: tens 3 vials amb 3 tomàquets. Només un és positiu en el càncer i tu, quan ell detecta quin signe feia ell

de diferent En els altres. Això és més avançat en el procés. Primer havíem de fer sempre és una pregunta de l'olor i a través de solució positiva, complicant una miqueta més. No sigui el principi, simplement desenvolupar l'olfacte puro, però hi ha tota una feina darrere també de fer que els cursos que sàpiga sumar bé, perquè tot i que ells tenen un olfacte privilegiat als que molta gent et dirà: és que el meu gos és tonto, no sap on suma coses, no sap trobar coses. No, no és que l'olfacte s'entrena perquè ells poden sumar si algú està a la dreta o que s'hi està ja ara mateix, és si ha estat en el passat o si bé que porta el vent. Llavors, clar, hi ha tot un procés de previ, de d'estimular amb un autobús ja ensenyat li aquestes cosetes perquè sàpiga localitzar la súper superbé. I després, quan tot això ja està, als, ens cenyim a que ens ho comuniquin perquè, clar, ell pot trobar el càncer. Però si no m'ho explica l'Elisa que només serveix de veure 'ns posar-los ensenyat i amb moltes senyals, no, en el seu cas és una senyal passiva que quan troba la mostra, se centra davant i em diu: estar aquí i ja veuràs. mostra, Can suma, si és la cançó origina, s'assenta si és la primera aposta central, la primera.

I així Ha de ser bestial. No estic al lucinant del moment de descobrir ni de dir és que no fallen

Ja, ja, ja és que nosaltres portem fent molt de temps i encara ens anuncien cada dia increïble, que és complicat fer diferents proves, posar-li trompetes noves

si s'equivoca ara

i per tapar se a la llarga serà Aquests dies, indici, quedin,

vull dir, no era fàcil i ara no. Però sí que anem, per exemple, pujar càncer i malalties pulmonars. Puja ara persones que ja ha passat, persones que estan curades. Vull dir: anem veient

i el tio no falla, és Crack Ohio, el sommelier de la malaltia. A veure, justícia, tenis, preguntes, no, jo volia sobre després això, quina funcionalitat embaràs, podran acostar-nos al gos semblat i i sobre si també un càncer més endavant, si el tenim ara, serà una manera de detecció precoç del càncer.

A veure, principalment, el blat no va pel carrer dient-li a la gent re.

Afortunadamente.

I no estar molt estereotipats.

Orange és aquí, al nostre centre, amb els tubs d'aquesta manera, etcètera, etcètera. Però la idea hi ha hagut vàries, no durant el procés. Lo primer era el professor, com s'ha de dir, Aquesta és la teoria. Les dades ens diuen que això pot passar i científicament ho has de demostrar, si això ja està altament demostrat, no només per nosaltres, sinó per altres gossos que hi ha al món fent-ho. I després, el que ens ha demostrat en blat és que la seva gran gran capacitat és en demostrar, en trobar canses en estadista emprats. No ha arribat a trobar nòduls pulmonars de mm. A persones no gaire grans. Clar, el K 6 és de pulmó, és dels que més persones mata, perquè sempre es troba en estadista. Si no hi, aleshores el fet de que el gos pugui trobar estadio 2, imagina't, no el retira d'èxit que pot ser per per de cara a la persona, a veure'ns, hi ha una part que el gos pugui estar fent els clínics inicials que ja sospites ho han passar algú que et puguin fer aquesta prova. I a dia d'avui estem fent tot el contrari, no començant pel final, veure que què passa a persones que ja han operat malalts intervinguts a veure si queda alguna resta dolor, perquè donaria ni ara que s'ha de vigilar de prop.

Aquesta persona és més eficaç en blat amb el seu olfacte que algunes proves diagnòstiques.

Si malament. Jo, la veritat, i Carlos,

Podria semblar que semblés que la pregunta és frívola. Però si el blat va pel carrer, ara té roba i detectant gent pel carrer. Però pot ser que passi això, que el blat s'acosti tenir una actitud diferent envers una persona que té una malaltia d'aquestes, només de veure 'l creuar massa pel carrer o fins i tot a la mateixa habitació durant una estona.

Y que sé que algú, algú que està molt proper perquè clar pel carrer, pensa que hi ha 1.000 Olors i també va concentrat amb altres coses. el moment, és el seu moment de lleure total i és molt concentrat amb l'aler. A mi, per exemple, cada dia del món pel dematí, quan ens despertem,

i el primer que fa és vendre la tisorada una mica.

Però jo estic tranquil.

Aquesta neteja se Era un canvi anar pel carrer

i ha focalitzat en això. No perquè ahir va distret amb coses d'agost al pis actualitzant el Facebook. Bé, està fent la seva, Carlos.

L'altra pregunta, el blat. No sé si es pot reproduir i si s'ha reproduït, les reproduiré.

Tecnologies ha anunciat, Si el blat malauradament taca,

es presenta los a abandonar cap a la clonació, anar cap a la clonació.

El que fa falta és més diners per poder ensinistrar més gossos, bàsicament SG americana.

La capacitat que tenen alguns altres, Ingrid, m'imagino.

La clau sigui el blat. El blat no és un superdotat, ni molt menys. Ja sigui el blat és un gos amb la capacitat olfactiva que tenen moltíssims gossos. Simplement és que se'ls ha ensinistrar i se'ls ha, se'ls ha de treballar. En aquest sentit,

engega el procés d'ensinistrament d'un gos com el blat. Ja no per fer-lo gos d'assistència, perquè l'altre dia parlàvem amb la Maribel Vila, que crec que us coneixeu a més a més, ens deia que per un gos d'assistència, 2, 3, 4 anys podrien arribar a requerir per ensinistrar un gos que arribi a ser tan professional com el blat. Quants anys d'ensinistrament necessiten,

no depèn de l'edat que els $$'s.

No, per exemple, nosaltres, que som l'entitat que tenim més gossos d'assistència, ensinistrats, nosaltres ens qüestionen de 6 mesos màxim un any, els ensinistrament, perquè els ha fet. Són gossos adoptats, els agafem ja no ens agafen de cadells, cadells que es diuen mai que sigui una situació excepcional, i ja ens plantem amb gossos d'un any, amb 6 mesos. Un any. Els tenim ensinistrats, no per fer el que vulguin, ho facin i des el mateix gent entre entre 3 i 6 mesos ja poden estar treballant al 100% i que cal que mereix.

Dictaba ya di. Això, malgrat un joc, és un joc.

I miri que el que posi diners aquí ho dic per fer ja la crida,

perquè clar,

qui vulgui, Les farmacèutiques donant als hospitals beques, qui vulgui, que posi diners o no, Més que no fa ni cap.

Ni em sorprèn que això no es faci des d'un estament públic, bàsicament perquè la detecció temporada dosi inicial, en estadis inicials d'una malaltia pot estalviar molts quartos. A mi, encara que ho mirem només, ja no des del punt de vista humà, que és evident tota la càrrega que hi ha, sinó des del punt de vista econòmic.

També seria un estalvi moltíssim per la Seguretat Social, seria enorme si amb una prova que és primer de tot, és zero invasiva, perquè és una mostra de després de totes les proves que els hi fan els malalts de càncer de pulmó. Això és un regal com aquell que diu: no només tens que bufava un i ja està i i deixa, començant per aquí, que la mostra és massiva, és fàcil obtindrà, és fàcil de mantenir, és fàcil la de tastar, ja que si hi hauria un estalvi brutal i més quan tenim en compte això, no es podria detectar abans i aleshores s'estalviaria a la Seguretat Social i a tot el sistema moltíssims diners i la persona per salvar la.

Sí que ara parlem de càncer específicament, però quines altres malalties, a part d'aquesta, poden detectar els gossos formats específicament?

doncs, mira, jo ara mateix estic ensinistrar gossos per la detecció de dipòsit, per ser més per persones diabètiques, també per evitar-los en crisis epilèptiques. També tinc l'únic cost del món que hem ensinistrat per fer sucs anafilàctic. No que no hi ha reacció química, també es té o no que em segons et pots morir. També ensinistrat gossos per detectar les urgents que se li cau other diferents al·lèrgies. Qualsevol cosa que pugui ocórrer el gos la pot detectar perquè tot fa olor. I si fa olor, algú es troba aquí,

L'àrea dels gossos, és ella en els gustos. I veure si ens gossos per fer de tot.

Simeone, ja que li volia preguntar si té en cantera molts més gossos que a banda del blat,

hi ha més gossos a la pedrera de Argos,

De de Bono, de gossos d'assistència, tenim una cinquantena que estan treballant. Ja veurem, ja estan treballant des de des, de persones amb autisme a persones sordes, persones cegues, persones amb mobilitat reduïda, gossos d'alerta mèdica. No sabem què són aquests últims. Mencionava sí, que si n'hi han, n'hi ha una cinquantena,

però n'hi haguessin més treballant ingrid,

Estem al lucinant amb els gossos, però fent recerca sobre el cas de l'Íngrid. I ha semblat. Hem trobat notícies d'un cavall que es veu que també és capaç de detectar persones amb càncer a França, un cavall que es diu pe, jo no em penso que és el nostre, que aporta la unitat de cures pal·liatives de l'Hospital de Calella perquè acarona els malalts allà on tenen càncer. I és el cas d'aquest cavall.

Sí, sí, sí, sí, sí, ja ja en vàrem dir, inclús a moltes residències. Tenen el típic gos o gat que que s'apropa la gent que està pitjor o no, i potser amb uns dies ja no hi és, no hi tenen. Aquesta sensibilitat, no, és una combinació de moltes coses. No la capacitat d'observació que tenen d'escoltar-nos, poden sentir el bategar del cor, l'olfacte, o sigui, és. I a més, el vincle que creen amb els humans, a vegades penso que no ens el mereixem, Però els mosquits, Una passada que els animals ens poden ensenyar als animals. 2 potes, jo, de veritat,

creu, de Sant Jordi per l'ingrés a Sant Jordi per l'Associació ARC, lesió per al blat.

Ni Déu ni lo bueno y nunca le 11, ja ens ha semblat.

Mira, el blat, no ho diries mai si el veiéssim, però acaba de fe.

Israel y Hasta un chaval.

Y tras 11 anys, quina esperança que és un ens, un llaurador.

Ya americano esta fosa y Llauradó.

14, 15 anys. Ben bé, jo sempre penso la meva, que és un Llauradó, i 15, 16, Si fos per mi 55, la veritat. A Íngrid Ramon, administradora especialitzada en gossos d'assistència i detecció i directora de Docs, moltíssimes gràcies, una abraçada molt forta i moltes felicitats per la feina,

gràcies a una abraçada de tots els jugadors.