El canvi climàtic podria costar-nos fins al 10% de l'economia mundial

Empresa Green Empresa

Green Una cosa que ja sabíem però que ha dit per una de les empreses més importants del món. Ens fa generar una mena d'incertesa de quin és el moment que estem vivint amb el tema del canvi climàtic. Una de les principals empreses del món, el gegant de les reassegurances, que si t'haig de dir la veritat, no sé què és una reassegurança. No, eh? Alert en un informe, però sí que sé que és un concepte que es remarca. Assegurances i reassegurances. El gegant de les reassegurances, que es veu que és on està el clic de la qüestió, és aquest sui re, alerta d'un informe que les amenaces del canvi climàtic a l'economia s'havien infravalorat. Què diu? La conclusió principal és que atenent als danys que estan causant els fenòmens meteorològics extrems, i no parlarem perquè Catalunya és un dels països que ho està patint en primera persona i que podria demostrar i combregar amb aquesta teoria, I amb els plans de reducció actuals presentats pels principals països emissors dels gasos d'efecte d'hivernacle, l'economia mundial, fent uns calcos, que això amb la IAT ho fa en mitja hora, l'economia mundial es reduirà entre un 7 i un 10% el 2050. Això em sona tant. Em sona tant a quan vam presentar l'informe extern que ens va caure com una llosa i que tots els mitjans de comunicació vam dir, aquest, aquest, el Nicolás Stern, Sir Nicolás Stern, un dels economistes més importants,

anava a dir Premi Nobel però ho desconec, però un dels economistes més importants del món, digués exactament això que acaba de dir Suir Ré, que cap a mitjans de segle, diu l'informe Stern, l'economia mundial, el PIB mundial, podria de caure un 10%, que ara t'ho digui una companyia que s'hi dedica a assegurar i a percebre i a posar diners per intentar apaibegar i compatibilitzar el desenvolupament amb els efectes de. Això és molt heavy, eh? L'informe dona dades de 48 països que han estat incloses entre les que hi ha les principals economies del món, Estats Units, Europa, o sigui, perdó, Unió Europea. Entre les economies que es veuran més afectades, diu, per la pèrdua de PIB hi ha la d'Indonèsia, que caurà un 30%, la Índia, un 27%, Xina amb un 18%. Això justifica molt la pressa que tenen ara des de Beijing per exilitzar la descarbonització de la seva economia. Austràlia, un 13%. I dins de la UE. Els principals afectats, França i Espanya, amb un 10%. El Japó perdria un 9% i Estats Units un 8% i el Regne Unit un 7%. És a dir, que els efectes, els impactes del canvi climàtic van per barris, que tothom pilla, com si diguéssim, però que aquí hi ha guanyadors i perdedors claríssimament. Aquí no surt Rússia, que es veurà la seva economia, es podria reactivar. Fins i tot ja no parlem d'obrir el corredor de l'Àrtic, que això ja seria un efecte multiplicador.

I l'informe destaca que tots els països s'enfronten a un dany econòmic molt menor, s'enfrontarien a un dany econòmic molt menor. Si aquest, te'n recordes de l'acord de París, que n'hem parlat tant?

On ha quedat l'acord de París? Uff, París, mon amour.

Fins i tot a mi em fa mandra parlar de l'acord de París. I quan es va fer, recordo perfectament que el François Solan, el Laurent Fabius, la Cristiana Figueres, la exministra espanyola i vicepresidenta de la Unió Europea Teresa Rivera, plorant, abraçant-se, dient "ho hem aconseguit". Estem per sobre dels 1,5 graus que vam pactar i no hi tornarem, tu saps perfectament. Home, no, hi ha una cosa que se'n diu inèrcia. En canvi, el cos d'aconseguir, diuen ells, d'aconseguir el que ens costaria, fer els ajustos necessaris a les economies, per intentar adaptar-nos i reduir l'escalfament entre aquest marge de l'1,5 i el 2, que ja ho contemplava la Guàrdia de París, seria de l'1% del PIB. Són molts diners, eh? L'1% del PIB de la Unió Europea són molts milers d'euros, i dels Estats Units i de la Xina ja ni t'ho dic. Però és que o ho posem això, o el que acabarem serà, pel banc, un 10%. Qui ho fa? Quina generació? Quin govern? En quin moment? Aquesta és la pregunta. Tots els moments són dolents. Clar, evidentment. Qui està governant ara, el Xi Jinping i el senyor Trump. El que vingui ja ho farà. Diran, no, el que vingui ja ho farà. El que haig de fer ara és donar de menjar a la gent i assegurar el seu benestar.

Quan la humanitat, com en diuen, procrastina, oi? Eh, eh. I aquesta és una tendència humana molt.

Bé, ara tenim un informe molt seriós d'una companyia important dient, senyors, anem cap a aquesta situació. Això és el que hi ha. Palmarem un 10% de PIB. Posem un 1% per intentar evitar que això I guanyem un 9%. És que són números, és que és economia. Sí senyor, sí senyor. T'he parlat de l'estern, però el professor Andreu Mas-Cullell, això ja ho venia dient, que és un dels cracs de la microeconomia mundial, i ja ho venia dient des de fa anys. Hem d'anar en compte amb els costos d'això que parlen el Mauri i la seva gent. Cuidado. Carai, escolta. Vinga. És tot un honor.