El cas de l'avi pistoler: com un veí jubilat de Sants es va convertir en un atracador

5 i 6 de la tarda, Rebeca Carranco, bona tarda, com estàs? Bona tarda. Veus que bé, estem amb molta energia, molta força, perquè necessitem força i energia, eh? I a més a més, avui hem portat un reforç. El presento ja, et sembla? Sí, m'encanta. Guillem Sánchez, com estàs? Bona tarda. Ets col·lega de la Rebeca en això dels successos i a més a més avui ens presentes un documental que podrem veure al Sense Ficció el cas de l'avi pistoler que ja amb el nom ja ens crida l'atenció després

parlem del nom jo tinc un trauma amb això després

afrontarem el documental però tu vas anar ficant cullerada amb el que ens explica avui la Rebeca

si tens algun apunt no, no, no, jo màxim respecte a les seccions de la Carranco. Havia sigut meva, també voldria dir-ho. Havia sigut la secció o la Rebeca? La secció. Durant quatre anys, que trobo molt a faltar. Era fantàstic venir aquí, la veritat és que sí. Perdona, doncs feu tàndem. No, no, no, la secció. La sou a la meitat, eh?

Això ho hem de parlar millor, eh?

Has esperat a dir-ho, està en antena, eh? No, no, la vaig haver de deixar per qüestions professionals, perquè al final ja no estava en el dia a dia. I era evident que ja no estava fent el que està fent la Rebeca ara, que ho fa millor que ningú, i jo havia de deixar-ho, ja està, però no vol dir que no trobi a faltar i que no tingués ganes de tornar, clar que sí.

Ara farem una mica de documental, però abans, Rebeca, hem de començar amb un cas que hem conegut fa molt poc, o com a mínim ho hem vist circular fa molt poc, una violació d'una noia de 22 anys a vidreres, què sabem fins ara?

A més, això és una violació d'aquelles que respon una mica al que tenim al cap, del que és una violació. És una noia de 22 anys que, com tu dius, estava a Vidreres, estava en una zona corrents, en una urbanització, hi havia part de Vidreres, era migdia de dissabte, i llavors aquesta dona, quan s'està fent esport, se li apropa un home que va armat i la viola. I sí que sembla que és un desconegut que la va abordar, mentre ella estava fent esport, a les 12 de la nit.

No sabem res ara mateix de qui és aquest agressor o qui podria ser.

Els Mossos l'estan buscant, sí que és cert que algunes fonts el que apunten és que potser és una persona que estava en aquella zona recollint arbustos, mantiscle, alguna cosa així, perquè anava armat amb una falsa. En aquell moment i se l'està buscant i és veritat que també s'haurà de poder escoltar la víctima, a veure què explica bé del que va passar, si ha tingut marge de reconèixer aquesta persona i poder-lo identificar plenament i detenir en una situació que provoca molta por perquè és d'aquelles coses que tenim una mica en l'imaginari de la idea del que és una violació que fa tanta por que vingui un desconegut i que et faci això. Portava una falsa a la mà, una falsa. Sí, que és la idea aquesta que potser està batallant alguna mena d'arbust que estigués recollint en aquella zona. I va fer servir la falsa en sentent per amenaçar-nos, no? Clar, exacte, per amenaçar aquesta dona i poder intentar evitar que ella resistís

d'alguna manera. I això que deies ara, tenim aquesta idea al cap del risc de que, especialment a una dona, la pugui violar un desconegut, però en canvi les xifres parlen que habitualment les agressions passen més entre persones que es coneixen o que tenen alguna mena de vinculació.

Sí. Sí, aquesta notícia de vidreres provoca molta preocupació. Jo tinc amigues de la zona que m'estaven trucant i què saps i on és i on està. Jo, precisament, intento com una mica insistir en això de. Normalment, el 60% de les violacions que es denuncien són de persones de l'entorn, de coneguts. També hi ha un percentatge, 20%, de persones que són de la teva pròpia família. I aquesta mena de violació, que insisteixo que no és menor i que fa molta por i que, lògicament, és normal que atemoreixi molt a les dones, acostuma a ser un 12% dels casos. Que no és poc, però que no és el més habitual.

Estem parlant molt de les armes de foc, també de les armes blanques, però de les armes de foc també. Cada cop n'hi ha més, cada cop en veiem més. I dijous la policia nacional va trobar a Figueres un arsenal clandestí amb 644 armes que estaven destinades a xarxes, s'entén, de crim organitzat. Sí. On té, això, allà, Figueres?

A un traster. Llavors, és una cosa, és una operació molt important, que tinc la sensació que amb aquesta actualitat que se'ns endú de vegades, no sabem. La diada i tot plegat. La diada, les dimissions a l'interior, tot el que ens ha vingut després. Però en aquest cas era un traster i aquí hi havia una persona que treballava amb armes que aconseguia rehabilitar o habilitar perquè poguessin disparar. Allò que hem explicat alguna vegada, armes de foguets que es canvien i que es fan que després puguin disparar o armes que a vegades estiguin utilitzades i que s'aconsegueix que estiguin després en funcionament, però en aquest cas, a diferència d'altres casos que també hem vist, en aquest cas no era cap mena de persona que tingués una col·lecció d'armes, sinó que era una persona que treballava per produir unes armes que després acabaven en mans del crim organitzat segons la policia. Llavors, és un cop molt important a una mena de, per dir-ho així, una fàbrica, eh? És veritat que una fàbrica està per casa segurament, no?, en aquesta mena de traster, però sí que a un lloc on es produïen moltes armes.

El principal investigador és un senyor de 61 anys, amb experiència militar a l'exèrcit rus, que ja d'entrada això espanta una mica. Com arriben a aquest senyor?

Aquí la investigació comença d'una manera una mica peculiar, que és per paquetaria. És veritat que ara tot s'envia per paquets i sembla que també les armes. Hi ha un moment que la Policia Nacional. Que les enviaven per Amazon? Les enviaven per paquetaria, no sé si ben bé paràmose o per una altra cosa, però sí que arriba, obren un paquet i en aquest paquet troben una pistola, un sofosell, un silenciador i un carregador d'alta capacitat. Bon unboxing, eh, aquest? Aquí comencen a fer tota aquesta investigació, és veritat que que és una investigació que dura uns mesos, perquè òbviament no l'envia directament aquest home des d'aquest traster de Figueres, però sí que aquesta investigació permet primer lligar que a València, a la comunitat valenciana, hi ha una persona que està fets aquests enviaments, fan una sèrie de detencions, i aquesta persona és la que després, és aquest home de 61 anys que havia estat a l'exèrcit rus, que se'n va a la zona de Girona, quan hi ha algunes detencions vinculades a aquests enviaments, i finalment és quan la Policia Nacional arriba aquest home i l'aconsegueix detenir.

I la policia diu que aquestes armes podrien haver acabat en mans de xarxes vinculades a narcotràfic, segrestos, fins i tot sicaris. ¿Es pot saber si alguna d'aquestes armes fins i tot s'ha fet servir en algun delicte?

Aquesta és la segona part que els queda. Hem dit 644 armes, algunes que estaven en procés de fabricació, d'altres que ja estaven fetes. Ara aquí una mica el que intentarà la policia és primer intentar buscar números de sèrie que normalment s'esborren per saber si aquestes pistoles havien tingut una vida legal o ni de quina manera. I després és veritat que avui en dia la tecnologia et deixa analitzar veines i les bales i això et permet també una mica saber en casos que tinguis oberts quina mena de pistola ha pogut disparar aquella veina o aquella bala. Els Mossos tenen ara mateix una maquinària que també els permet fer. Tot això i lligar casos. Llavors, aquí ara el gran repte és veure aquestes armes i d'altres que han recuperat si estan vinculades a això que ells creuen en crim organitzat. Però és una operació important perquè no acostumem a veure operacions directament contra el tràfic d'armes. És a dir, les armes ens acostumen a aparèixer en investigacions sobre qualsevol altra cosa, tràfic de drogues, i que troben una arma allà enmig.

Però això no. És a dir, perquè entengui. Normalment no hi ha aquestes investigacions perquè no era el focus o perquè no era una cosa que els interessés tant i ara de cop i volta com que hem vist que hi ha tant moviment, s'ha de fer com una línia d'investigació extra?

Doncs jo diria que és una barreja de les dues coses. Si no és fàcil trobar, començar en origen una investigació que sigui només d'armes, normalment és més fàcil trobar algú o un enviament de drogues i situacions així. I després és veritat que en els últims temps. Amb tot aquest increment d'armes. Sí, això ho estan mirant més. Això ho estan mirant més. Els Mossos tenen un pla operatiu des de 2023 que té molt el focus i la intenció, per exemple, d'anar a tot això, al tràfic d'armes, de poder anar a organitzacions que es dediquin específicament a això. I el que estan veient és que abans una mateixa organització buscava les armes, feia els seguiments, tot el que necessitava. I que ara estan compartimentant una mica. És a dir, que tu doncs jo em dedico al tràfic de drogues, subcontracto les armes a un altre lloc, hi ha una altra persona que si necessito potser que faci un homicidi, doncs també el subcontracto, no? Està tot com més. Que hi ha unes pàgines

grogues de la delinqüència. Més compartimentat. Aquesta operació són, quantes hem dit? 644, però és que al juliol ja va haver-hi una gran operació dels Mossos, no? Sí. Això vol dir que en algun moment notarem que falten armes, diguem? És a dir, que de cop i volta hi ha un descens o segueixen arribant?

Doncs mira, el que els fa una mica sentir als Mossos i a la Policia Nacional tot això és una mica el contrari, eh? És que hi ha un mercat que té més armes, que té més facilitat de tenir-les, que hi ha més gent disposada a manipular-les, a canviar-les, i que moltes venen de fora, que a fora es manipulen aquestes armes i que acaben aquí, no? Llavors la sensació és. Que n'hi ha més? Encara que em vagin trobant, és com un marc. Aquestes dues operacions són importants. És veritat que s'estan escapçant dos nuclis que poden ser sortidors d'aquestes armes, però veurem si tot això després té un efecte gran, important, en el que després veiem al carrer els tirotejos, aquests homicidis.

El que seria preocupant és que això es vegi que ja passa d'aquest crim, potser menys del dia a dia, a que això passi a delinqüents més comuns que comencin a tenir aquests també armes de foc, que ja deu començar a passar i que aquí és

on serà perillós, de veritat. Abans, qui tenia una pistola era una persona que formava part del crim organitzat i que era un delinqüent. I que ara qualsevol persona que estigui una mica en el món delinqüencial vol, aspira, té aquesta necessitat també de tenir un arma. I sempre l'origen el marquen amb el tema de la marihuana, com la gent comença a armar-se per defensar les seves plantacions.

Doncs ja que parlem de pistoles. D'armes, de foc, el documental que s'emet aquesta nit al Sense Ficció de TV3 va d'això. És un dels casos més cridaners a la Crònica Negra a Catalunya. Un jubilat, 70 anys, sense antecedents, i que d'un dia per l'altre comença a atracar bancs i farmàcies amb una arma de foguets.

Arriba la notícia que hi ha un atracament amb armament. Es disparen todas las alarmas.

Tres dies, podem dir, dues entitats bancàries, tres farmàcies i una perfumeria. Portar una mitja al cap.

Ens quedem tots sobtats. De fet, l'acabem anomenant Caspanti. No m'he vist debutar. Al capdelenco amb aquesta edat.

És el cas de l'avi Pistoler, un documental codirigit pel periodista de successos, el Guillem Sánchez. L'avi Pistoler, amb el nom.

Mira, jo puc començar explicant això, Guillem? No t'ho he explicat abans. El Guillem és molt bon periodista de successos i és d'aquesta gent que sense voler. Ara està fent una prèvia bona per fotre-li un pal, no? És d'aquesta gent que estimes molt i a la vegada després li dones una mania que no pots amb ella perquè és tan bo que et fa ràbia. Llavors jo recordo. És mutu, eh? Jo recordo, en aquest cas, el 2017, recordo la primera notícia que fa el periòdico que ja li posa aquest nom, l'avi pistoler. I ve la meva jefa i em diu, escolta, això que està traient a Guillem. La reacció, sense voler, natural i humana. Hi ha molta gent gran que cometa aquesta mena de atracaments, no? I és aquesta idea.

Vaya merda de notícia que ha tret el Guillem. Això és un clàssic. Això és un clàssic. Quan la Carranco o la Pursi treien una operació policial i et demanaven explicacions de què és. És que és una més. Una més, una més, n'hi haurà més la setmana que ve.

Ja la traurem nosaltres, no pateixis. L'avi A més, és un nom molt bo.

És molt bo, això, el Guillem ho fa sempre. Sempre t'ho fa, això. Li posa un nom i una vegada ha posat el nom, doncs és igual.

Ja queda. Ja està, ja està. Ja queda, ja és seva. L'avi pistola és seu. Qui és l'avi pistoler? Perquè sona gairebé en nom d'acudit i, home, no era tan d'acudit la cosa.

No, no, no, mira, el que explica la Carranco comença així. A mi m'avisa, crec que és un company del diari, perquè estem parlant del febrer del 2017, que hi ha hagut en Renou, en una oficina de caixa banc de la Gran Via de les Corts, i quan vaig allà, arribo i acaba de passar i hi ha fora treballadors del banc. I el que em crida molt l'atenció és que diuen tots que qui els ha assaltat era un home gran. Un home gran que caminava amb dificultat, que portava una mitja de dona al cap i que ha marxat sin luchar, no sense cap cotxe ni res. I clar, no és habitual això. I llavors. És el que he dit.

Que això seria com un atracament. Estrany fins i tot, gairebé còmic, no? I com de molts anys enrere. Clar, tu imagina la cara dels

investigadors dels Mossos quan arriben, els de la Unitat Central de Atracaments, els expliquen això i, bueno, l'acaben anomenant Caspantis, perquè ells s'adonen que estan davant d'algú que segurament ja no tindrà antecedents i que cometa atracaments tal com ell s'imagina que s'han de perpetrar. Inspirant-se en la ficció. Veien les pelis, no? I les sèries, i. Sí, sí, llavors, quan ja la tenen, clar, perdona, jo, efectivament, aquesta notícia la titulo com el abuelo perfecto, el abuelo, el abuelo Pistoleiro d'Ael, el golpe perfecto, Que què puc fer jo amb això? Res, no? Buscar un altre cas, perquè aquest ja té nom. Llavors quan. Però clar, després t'agafa l'angoixa i dius, hòstia, i si és un impostor? I si és un tio que es feia l'avi i tal? Després venen els dies d'angoixa i tal. Llavors, quan el detenen, amenaçarem tu de que no només ha atracat aquest banc, sinó que després hi ha hagut un altre banc, farmàcies, perfumeria, etc. I decideixo anar-lo a buscar. A la Ciutat de la Justícia, per on surten les persones que després de detingudes passen a disposició judicial creient que sortirà, recuperarà la seva llibertat com passa tantes vegades i podré parlar i veure qui és i tal. Però ell se'n va directament a la presó model, ell se'n va directament a la presó preventiva. Com a anècdota dic que aquell dia em trobo un home que és el cap d'una banda de lladres albanesos que fan botrons, que són aquesta gent que entra per la nit rebentant les portes. Te'l trobes on? Esperant, ell està esperant que surti a la seva banda i jo estava esperant a la pistola. I el tio em diu, tu a quin esperes? I dic, pues mira, jo estic esperant a un

senyor que va A veure, un moment, però això què és? Com que va al súper, que es troba a la veïna del cinquè, tu et vas trobant al cap dels que fan botrons? Bueno, jo no sabia qui era el cap dels que feien botrons.

Jo estàvem dos esperant allà, i vam començar a parlar, i ell era un albanès que era líder d'una banda, que així m'ho va explicar. I em va dir, tu i jo no vas salir el 2005. I efectivament, els seus van sortir tots, a la seva banda, i va recuperar la seva banda en el complert, perquè ells no cometien delictes contra les persones i la epistolera anava amb una pistola. Encara que fos falsa anava amb una pistola. Llavors, a l'ambient a preventiva, i aconsegueixo que em doni una entrevista a la Model, llavors aquí és quan es comença a veure el documental a borda, en profunditat, o intenta fer-ho, i és que és un home que es converteix en la epistolera després de quedar-se a vidu i de viure una sèrie de circumstàncies que a molta gent a Catalunya, desgraciadament, li sonaran, que tenen a veure amb. Viure en una soledat no desitjada.

Mira, al documental hi ha moltes veus, per exemple, veïns, veïns que descriuen així l'avi pistoler.

I el Jesús ha sigut una persona molt educada, o és, perquè és educat, sempre saludava molt bé, i ha sigut com si tinguéssim un vigilant al terrat. M'entens? Vull dir, hem tingut com una confiança.

Però vull dir, bueno, era una d'aquestes persones. Que la coneixés tota la vida, de conviure a l'escala. I us esperàveu que un veí així fes el que va fer? No, no. Ens va agafar de sorpresa. Ens va quedar de pedra. Fa una mica esta gràcia.

El que fa gràcia és això de saludar, va perfecte, és allò, un veí normal i corrent, que no esperes que faci això. No és un perfil habitual de delinqüent, un senyor de 70 anys que no ha comès mai cap delicte.

Que no ha comès mai cap delicte. Sí que és veritat que una vegada els atracadors, és una cosa que es feia molt als anys 80 i 90, i de vegades n'hi ha algun que surt de la presó, que en té 70 o que en té 80, i que reincideix, però sense cap mena d'antecedent, no.

Clar, aquest cas arriba a judicia, el condemnen a 16 anys de presó, va a Lladoners, i allà coincideix amb altres presos com Josep Rull o Jordi Cuixart. Jo feia teatre a la presó.

De fet, ell no es perdia cap de les funcions que fèiem. El Jesús sempre estava a primera fila. Hieràtic, allà al davant. Ell no estava en un mòdul, diguem-ne, ordinari. I després sortia per fer ceràmica. Jordi Cuixart feia ceràmica amb el Jesús.

I suposo que devia ser jo el que primer vaig parlar amb ell, però després ja sí que es va obrir bastant, la veritat, i penso, vaja, jo el considero un amic, espero que ell també em consideri un amic.

S'obta molt ara escoltar aquestes veus molt reconegudes, present del Parlament. O el Jordi Cuixart, que ha tingut un paper tan important, no?, els últims anys, i transcendent, clar, es barregen amb aquests casos, i allà la vida a la presó sembla que és com una altra esfera, no?, que iguala a tothom, i que fa coincidir personatges tan diferents. Sí, però nosaltres. Per ells parlar d'aquests companys que van tenir és una cosa fàcil? És a dir, costa molt convèncer el president del Parlament de parlar dels seus companys

de cel·la? La sensació que vaig tenir és que els agradava molt, que ells d'alguna manera, més enllà del que creguin que va ser una justícia el que van viure, el que van viure ells són persones intel·ligents i ho han integrat amb cert, jo crec que orgull, vull dir que ells no se n'avergonyeixen del seu pas per la presó, i tenen ganes, si els parles, de compartir tot el que allà dins hi van viure. I en concret, nosaltres els preguntàvem només per aquest episodi tan petit, que el protagonista d'aquesta història, l'avi pistoler, el Jesús. Jesús, sí. Jesús Montroig, quan ha vist el documental, ja ha vist que gent com el president del Parlament. Com el Jordi Cuixart, en parlava d'ella amb tanta estima, això l'ha emocionat molt, perquè al final ell era conscient que tenia moltes ganes d'explicar la seva història. Però que d'alguna manera explicar la seva història passava per parlar d'alguns fets que lògicament l'avergonyeixen. I quan veu que se l'ha entès fins a aquest punt i que hi ha gent que parla d'ell com ho fan dos personalitats com aquestes, això a ell li agrada molt. I és emocionant, eh? És molt emocionant veure com el rull i com el cuixart parlen del Jesús.

Van caure 16 anys, però al cap de quatre ja va poder sortir de la presó. Per què surt tan ràpid? És normal? Bueno, sí, sí que és normal.

En aquest cas, quan has convertit una quarta part o un terç, ja comences a tenir el tercer grau i a partir d'aquí vas tenint permisos. Ell era una persona molt delicada de salut i això és molt important, el documental, perquè nosaltres, quan surt de la presó, ja li fem la primera entrevista, el 2020, perquè l'Oriol Gispert, que és el codirector, em proposa, que veu que estic fent aquest seguiment, i em proposa fer un documental. I. Clar, nosaltres teníem l'historia de l'avi pistoler, sabíem que hi havia alguna cosa que era molt important i que segur que interessarà molt a la gent que ho miri avui a TV3, però no sabíem exactament qui era. I com ho descobrim? Ens adonem que des de dins de la presó a qui truca és a nosaltres. És a dir, les persones de referència de l'avi pistoler quan està a la presó. Som jo i l'Oriol que també ha deixat el telèfon. Això que t'està dient, que és una persona que s'ha quedat vidu, que no té fills, que per tant no té un entorn a xarxa, i que els telèfons que té més a l'abast són de dos partidistes. I més enllà que això pugui ser. Doncs una cosa simpàtica que podem explicar aquí, sí que dona molta informació de la realitat que l'espera fora de la presó.

Home, i és trist. Per tu està molt bé, no? Però per la persona que es troba que no té més ningú més a qui trucar és una situació molt trista. És això, és això.

Clar, la informació que ens està donant és que no hi ha ningú que l'esperi quan surt de la presó. I per això quan surt doncs li anem a fer una primera entrevista Us

recomanem molt que el busqueu i entenc que estarà també penjat a trescat per tant el podeu recuperar o veure aquesta nit Només un fragment però em sembla que és molt destacable el moment en què el Jesús es troba amb un dels farmacèutics a qui va atracar.

Bon dia a ti i a qui ho sé. Bon dia. I per veure pel que va passar aquella vegada. Te recordes avui? El dia aquest? M'he estranyit, tot. Jo et demano perdó pel que va passar. Només volia dir que, bueno, que comprenc tot i la situació, tot el que va passar. I, bueno, ja està. Ja està.

Clar, en aquest món on amb la Rebeca parlem aquí de tants successos terribles, aquí ningú va a prendre mal en principi, més enllà de l'ensurt, no? No, ningú va a prendre mal.

És veritat que el Codi Penal el que diu és que sigui o no sigui real un arma suposa un delicte molt greu perquè si hi ha una resposta policial sí que pot ser amb armes de foc. Pots estar incitant a que hi hagi un tiroteig. Però no era la seva intenció i tenia clar que no volia fer mal a ningú perquè per això l'arma no tenia bales d'habilitat.

Al final el que queda també és escoltant Rull, Cuixart o aquest farmacèutic que diu al final hem entès una mica o aquesta comprensió que a vegades. Doncs en situacions desesperades pots cometre errades.

O sigui, ell va encanonar a treballadors del banc que, quan jo vaig parlar amb ells, estaven sotmesos a un estrès molt important. Vull dir que els treballadors no tenien per què saber. Clar, clar, clar, evidentment, evidentment. Vull dir que alguns sí que. No, i han passat quatre anys a la presó, no?, que diguem-ne que. Sí, sí, però que si després. Bueno, això la Rebeca ho sap de sobres, hi ha successos que en el dia a dia tu no t'hi pots apropar prou, però que si tens la sort d'acostar-t'hi, probablement descobreixis històries tan petites com aquestes que et parlen de coses molt grans, com és el cas de l'avi Pistoler.

Doncs el cas de l'avi Pistoler, aquesta nit a les 10, al Sense Ficció de TV3, la feina, quant temps heu estat per tancar aquest documental?

Ja et dic, des de la primera entrevista fins ara han passat 9 anys, des de la primera que agravem 6, i des que comencem el rodatge ja en sèrio ha sigut menys d'un any.

Bé, un treball amb diverses fases, i avui, home, ha de fer il·lusió, després de tant de temps treballant-hi, veure-ho ja a la pantalla, no?

Tenim moltes ganes que la gent conegui el Jesús, que conegui la seva història, i que l'avi pistoler quedi per l'història de la ciutat, per la crònica ja no negra, sinó social, del que es va viure el febrer del 2017. Aquesta nit,

un any intens el 2017, moltes coses.

Em van preguntar a la Marta del Cor, te'n recordes? He dit, ostres, deixa'm. Has hagut de recuperar i després.

Ah, el lloc del Guillem. Guillem, moltes gràcies per venir a la tarda, com sempre. Rebeca, també. Nos veiem la setmana que ve.