El cas Gisèle Pelicot al Regne Unit

Música rabiosa per parlar d'una notícia o de diverses notícies que ens fan caure en la ràbia aquí a les dones i als dies. Ja sabeu que l'Eva Ontiveros és la nostra corresponsal a Anglaterra, una dona que he viscut 30 anys, que ha estat molt de temps vivint allà, treballant a la televisió britànica, a la BBC, i tenim ganes de parlar amb ella sempre que passen coses com les que sentirem ara. Eva Ontiveros, com estàs? Doncs molt bé, gràcies. I vosaltres? Bé, bé, tot i que ens has d'explicar una cosa que ens va deixar esfereïdes fa unes setmanes. Llegíem que ha començat el judici a Anglaterra d'un crim que recorda moltíssim el cas Pelicó i em sembla que no és l'únic a Anglaterra en els últims mesos, oi que no?

No, doncs tristament no és un cas aïllat. El cas aquest en concret és el cas d'un home de Stockport, que és molt a prop de Manchester, que ha estat acusat de drogar i violar la seva dona durant més de 20 anys, però no només això, sinó que també havia convidat a 13 homes més a abusar sexualment d'ella a la seva pròpia casa. De violar-la, d'agredir-la, de filmar-la, de fer-li fotografies. L'identitat del marit en aquest cas no s'ha fet pública senzillament per protegir l'anonimat de la víctima, de la seva dona, perquè identificar el marit automàticament identificaria la dona, però la resta dels homes sí que han estat identificats amb noms i cognoms i tota mena de detalls. El marit s'ha declarat culpable de 60 delictes contra la seva dona i els més recents van ser comès tan aviat com l'estiu passat. I la resta dels homes, la resta dels acusats, només 4 s'han declarat culpables fins ara, però és una cosa que va canviant dia a dia.

Podríem dir que funciona d'una manera semblant que va funcionar el que explicó, alguns encara ho neguen a dia d'avui, alguns comencen a acceptar-ho, i el que sembla evident és que l'ex parella d'aquesta senyora, doncs com a mínim sí que ha acceptat que ha comès un delicte, vaja, 60 delictes contra la seva dona, no vull ni imaginar. Les edats dels homes, també per esfereir-nos, com sempre, molt dispars, però.

Molt disperses, tant les edats com els perfils d'aquests homes. Van dels 28 anys al més jove, als 74 anys al més gran. I són senyors, perquè sempre que parlem d'aquests agressors la gent es pensa en gent malvada, amb cares. Com de còmic, gairebé, però és que no, són senyors que viuen entre nosaltres. D'això, doncs, de 28 a 74 anys, doncs, alguns que treballaven a la universitat, alguns que eren jubilats, alguns que eren estudiants, un que era un rodamunt. Fins i tot un que portava una ambulància. Sí, un que era un paramèdic, treballava en un equip d'ambulàncies, i que se sospita que entre. D'altres crims que ha cometit aquest senyor, a part de les violacions i els atemptats de violació i les agressions sexuals, també era procurar somnífers i altres drogues per deixar aquesta pobra dona inconscient.

Déu n'hi do. Acusacions molt greus i més si tenim en compte que no fa res al món descobrir esgarrifat la magnitud del cas Pelicó. El que passa és que no és l'únic cas. Aquest és el nord d'Anglaterra, però fa uns mesos també es va parlar d'un altre cas al sud d'Anglaterra. A mi el que m'interessa més de tot això, més enllà del que hem explicat, que són potser els detalls més escabrosos, és saber com ho viuen a Anglaterra i com ho senten, perquè aquest cas anglès està tenint repercussió, se'n parla, perquè em fa la sensació que al·lucinem més a la resta de països que als llocs on passen aquestes coses. Quan vam anar a França, pel cas Pelicó, i vam fer el programa des d'allà, anàvem al mercat i ens trobàvem que la gent ens deia no en volem parlar, és una cosa íntima, que passa a les cases, i nosaltres no ho enteníem. Aquí passa una mica igual a Anglaterra?

Doncs sí, és una cosa molt curiosa perquè va haver-hi molta fascinació amb el cas Pelicó, se'n parlava moltíssim, era la portada de tots els diaris, era el que obria tots els informatius a ràdio i televisió, Pelicó per aquí, Pelicó per allà. I es per aquest cas singular i monstruós i únic. I després n'han estat sortint bastants més. Com has dit tu, va sortir-ne un fa poc, també a Swindon l'any passat. Una parella bastant més jove, exactament el mateix. Aleshores, a mi el que em sorprèn és que no se'n parla gaire. No sé si hi ha un efecte de, això ja ho hem vist, o si hi ha un efecte de. Com passava a França era molt interessant parlar-ne, ara que passa a casa no. Apareix a la premsa, apareix als mitjans, però es tracta bastant de passa que t'he vist. Tot i així el que t'he de dir és que el que sí ha canviat en com es tracta en aquests casos, en el cas britànic, és que hi ha diferències molt importants de com es feia abans a com es fa ara, com per exemple, l'èmfasi recau 100% en els acusats, nom i cognoms, lloc de procedència, quan se sap l'adreça, s'ha difós l'adreça, les fotografies de tot són dels acusats, això és una cosa que abans era impensable, quan hi havia qualsevol cas així, les fotografies sempre eren de la víctima, el nom que se'n parlava era de la víctima, i. Tots els detalls sempre anaven a exposar a la víctima. En canvi, ara l'èmfasi està en els perpetradors, en els agressors.

I tu diries que hi ha un canvi, per exemple, en la societat britànica? Perquè, clar, tinc entès que hi ha un cert puritanisme, o si més no, la sexualitat és un tema que es tracta molt de portes endins a Anglaterra. Per exemple les angleses no parlarien mai de la seva vagina o diuen down there, allà baix parlen dels baixos, sembla tot un llenguatge una mica d'una altra època creus que hi té a veure també com aquesta mena de puritanisme britànic en aquest sentit? Moltíssim,

moltíssim tenen mil eufemismes per parlar de les seves vagines, de fet quan tu fas servir la paraula penis i vagina et miren com si fossis boja o metgessa. Són paraules útils i específiques que no es fan servir en el dia a dia i que a més a més es senten com ridícules fins i tot. Ara, eufemismes absurds n'hi ha moltíssims. És un tema tabú i és un tema molt parlat al mateix temps. La sexualitat es viu d'una manera molt curiosa, si ho heu vist des del punt de vista mediterrani. Per una banda és de tot arreu, per una banda. Hi ha un desprecio i una misogínia, un desprecio cap a les dones i al cos de les dones i al món de les dones i les necessitats de les dones i una misogínia palesa. És una societat encara profundament sexista i això es veu moltíssim no només. A nivell mèdic o a nivell legal, sinó com les dones i els crims contra les dones han sigut coberts en els mitjans de comunicació, tot el que siguin casos de serial killers, sobretot quan són dones i sobretot si hi ha violència sexual. Això és el suc, és la salsa de la notícia i és on s'hi ha recaigut més i on. Han disfrutat molt desvetllant aquests detalls, però a l'hora de parlar-ne seriosament, a l'hora de discutir-ho seriosament, a l'hora de posar noms específics a cada cosa, doncs es passa molt de llarg, exactament. Doncs de llarg,

ja sabeu que no ens agrada passar a nosaltres, ens agrada explicar aquests temes a les dones i als dies. Eva Ontiveros, moltíssimes gràcies per fer-nos aquest retrat, també una mica sociològic, que a vegades les notícies no són només el que llegim als diaris. Moltes gràcies. A vosaltres Bona nit, merci.