Catalunya al dia

El català, "suplent" a l'esport barceloní

Durada: 5 min
21/09/2026
Només una de cada deu converses entre joves esportistes de Barcelona és en català. Un estudi fet en 10 clubs esportius de la ciutat i 4 espais juvenils del districte de Sants conclou que l'ús del català es reforça quan la conversa és entre entrenadors i jugadors, però que cau dràsticament quan és entre els joves.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Parlem de llengua ara. Només una de cada deu converses entre joves esportistes de Barcelona és en català. Una de cada deu. Un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans, en col·laboració amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, conclou que l'ús de la nostra llengua es reforça quan la conversa és entre entrenadors i jugadors, però que cau dràsticament quan es produeix entre joves.

00:24

Anna Escura, bon dia. Bon dia, mira, l'estudi s'ha realitzat en 10 clubs esportius de tot Barcelona i 4 espais juvenils del districte de Sants. En total hi han participat persones de 12 disciplines esportives diferents, 1.400 jugadors i jugadores, prop de 200 entrenadors i entrenadores i uns 60 joves i uns 10 dinamitzadors i dinamitzadores socials. Les dades són molt clares. Els entrenadors i múnitors parlen sobretot en català entre ells, però quan s'adrecen als joves la cosa canvia i el castellà va guanyant protagonisme. Mentre només el 31% de les interaccions són en català, quasi el 44% ja són en castellà. I quan la conversa es produeix només entre els joves, l'ús exclusiu del català baixa, com deies tu, al 11%, mentre que el del català puja al 76%. L'estudi arriba a la conclusió que si els entrenadors i monitors actuen com a referents lingüístics i mantenen la llengua, influeixen en les dinàmiques comunicatives dels joves i s'incrementa l'ús del català. I per això, l'IEC ha definit vuit línies d'actuació orientades a generar dinàmiques positives per l'ús del català als clubs i als acompanyaments municipals. I en col·laboració amb l'Òmnium i l'UFEC, estan treballant en l'elaboració i distribució de materials que donin recomanacions pràctiques als diferents centres, tant esportius com de lliure.

01:39

Per tant, passa una mica com a les escoles, que probablement l'ús de professors cap a alumnes és en català, però això surt en el pati. I després et veis que la cosa es complica molt. Molt bé, doncs gràcies, Anna. Mira, per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona, tot això considera que l'esport i el lleure són espais estratègics per reforçar l'ús del català entre els més joves. I a aquesta hora podem saludar la comissionada d'ús social del català, que és la Marta Salicru. Senyora Salicru, bon dia. Hola, bon dia, Estel, com estàs? Amb aquestes dades, molt bé, gràcies, amb aquestes dades a la mà, els han sorprès el que diu l'estudi? Els preocupa?

02:15

Ens preocupa, però no ens sorprèn. Les dades ja les coneixíem. De fet, fa mesos que estem treballant en aquest conveni amb l'Institut d'Estudis Catalans i, per tant, de les dades ja en tenim coneixement des de fa mesos i, a més, responen a. Diguem que donen validesa empírica a unes intuïcions que ja teníem. Simplement parant l'orella escoltant els joves. I per tant, arran d'aquesta intuïció que li ha posat Ramell, treballant amb l'Institut d'Estudis Catalans, necessitàvem de totes maneres que qualsevol acció que féssim estigués basada amb dades i, per tant, a partir d'aquest diagnòstic i també de les propostes que ja sorgeixen d'aquest mateix projecte, doncs bé, hi posem fil a l'agulla per combatre aquestes

03:09

dades negatives. I com ho faran? Amb aquestes dades a la mà, què hi pot fer l'Ajuntament i què vol fer?

03:14

A veure, d'entrada, el projecte de l'Institut d'Estudis Catalans, a banda de la diagnosi, el que treballa és també la incidència. Mentre es realitzava aquesta diagnosi ja s'està fent incidència en clubs esportius i en equipaments juvenils, en els quals ja s'ha estat donant, per exemple, explicant i acompanyant de cara a crear un compromís de protocol lingüístic per part dels centres. Crear protocols lingüístics que s'estan comunicant en els centres que han format part de la diagnosi. Donar formació específica als entrenadors. El que ens indica l'estudi és que la figura dels entrenadors són claus. Estableixen que poden marcar la diferència que la llengua vehicular de l'activitat esportiva o de lleure sigui en català. Si bé tenim detectat que la comunicació entre joves cada vegada és menys habitual que sigui en català, el fet que des d'aquestes figures que lideren les activitats. El català és la llengua de l'escola. El fet que aquesta diagnosi hagi incorporat la incidència és que ja hi estem treballant.

04:59

Doncs n'hem parlat amb Marta Salicru, que és la comissionada per la llengua, per conèixer una mica més la implicació també de l'Ajuntament en totes les accions per promoure l'ús del català. I avui ens havíem fixat en aquestes dades que recull l'IEC sobre equipaments esportius i sobre la importància que els monitors, com ara ens deia la Marta, actuïn d'influents perquè la llengua vehicular també en aquests espais sigui el català. Gràcies, Marta Salicru. Bon dia. Moltes gràcies.

Àudios