El Dansàneu obre les portes i Sant Jaume omple el país de festa

Som mans, som l'arrel a Catalunya Radio.

Bon dia i bona hora. Comença una nova edició del Mans aquest dissabte 25 de juliol. Aprofitem per felicitar a tots els Jaumes, tot sigui dit. Avui fem parada a les valls de Nou, perquè el Dansà Nou ha tornat des d'aquest divendres a convertir el Pirineu en un gran escenari on la dansa, la música i el patrimoni dialoguen amb el paisatge. I serà fins al proper 2 d'agost. Completarem també el programa d'avui amb una agenda intensa de festes majors per a aquests dies, com en pobles i ciutats d'arreu del país, i recuperarem el treball safal de girada de les pitjorines, una mirada fresca a la tradició mallorquina. Som la gent del Mans, amb la Dolors Joanal a la producció i Quim Rullant a la locució.

Ets Mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.

Amb tota la rel a la Ràdio Nacional, Samir.

Obrim amb sardana d'Enric Cortí, que el demà sigui llarg, que és la joven Íbola de Sabadell. Aquesta formació serà avui el 22è plec de la Garrotxa, al Parc de la Canya, un plec que comença a les 5 de la tarda i on també hi haurà la Bisbal Jove i la principal Dolot.

Que el demà sigui llarg. Sardana d'Enric Cortí, que acabem d'escoltar, amb la juvení Bola de Sabadell.

Novetat ara que ens arriba des de Mallorca, les Pitjorines presenten Safal de Girada, un nou treball que revisita el cançoner popular i lleng, amb veus, percussió i mirada contemporània. Un disc que connecta tradició oral, sonoritats mediterrànies i el paper de les dones en la transmissió de la música popular. En parlem amb la cantant d'aquesta formació, l'Aina Tramulles. Bon dia, Aina. Hola, bon dia. Content de tenir-te com a representant de Les Pechorines una vegada més. Ja recordo en aquell moment, quan ens va arribar Un soc i no es gasta, ens va sorprendre, i va sorprendre molt el públic, d'aquella relectura que feu de les músiques de Reel, sobretot, evidentment, de les Illes de Mallorca, i que heu anat, no sé si d'una manera molt natural, heu anat assemblant-la, heu anat posant-la sobre pista, i ara el segon treball és com si haguéssim passat deu anys treballant juntes.

La veritat és que hem tingut l'oportunitat de fer molts bolos i en aquests bolos ens hem anat, bé, han anat passant moltes coses, no? Vull dir, hi ha hagut molt de moviments, el projecte s'ha fet gros, també hem anat definint bloques pitjorines per nosaltres de dia d'avui, com volem que el projecte sigui, i a part de totes aquestes coses, també hem pogut tenir molt de moments per fer música. Bueno, hem anat consolidant aquest so, que crec que a dia d'avui defineix prou bé el que es pitjorines i sa música que feim. O sigui que, en aquest sentit. Recordo fa un parell d'anys,

quan ens trobàvem per primer cop a l'estudi, que m'explicàveu que tu, per exemple, venies del cant jazz, de cantar jazz, l'altre venia més d'un altre estil, i va ser el punt de trobada, el mínim comú múltiple, va ser tot aquest imaginari mallorquí, que d'una manera bastant natural l'heu anat assumint molt més, i heu vist que hi ha tota una carrera per fer.

Crec que tampoc m'ha anat a cercar aquest so obert entre cometes. Simplement ha estat la manera que tenim nosaltres d'entendre o de voler crear amb aquesta música. Vull dir, les premisses segueixen sent les mateixes. Jo som cantant, que m'he graduat en jazz, però també canto altres músiques i totes també formen part d'altres projectes. A dia d'avui també compaginam aquest projecte amb altres coses. A part que, si volem ser músics i. I viure d'això també. Has d'espiular de molts llocs, no? Bueno, i que volem, o sigui, nosaltres som unes amants de sa música. Però crec que això també mos ajuda, llavors, quan mos juntam i diem, vinga, pitjorines, pam, anam a fer música pensant en pitjorines. En certa manera, que hi hagi totes aquestes influències i camins diferents, mos ajuden a definir molt bé.

Després d'aquests dos, tres anys, una vuitantena de concerts arreu de les illes, arreu de. El Principat se us ha acollit moltíssim. Heu fet bolos internacionals, fins i tot, cap a Cerdanya, que comptaria per aquí a la bona. País Valencià també l'heu trepitjat. No sé si quan us ho vau començar a plantejar, perquè recordo, o crec recordar de memòria, que la primera trobada va ser una mica, va, anem a fer això, molt més casual del que després ha anat desdevenint, no?

Sí, sí, 100%. O sigui, xer com a eina, però també crec que és una opinió de tot el grup. Per res mos esperàvem estar on som a dia d'avui i crec que encara mos costa un poc ser conscients. Som conscients quan de sobte passen coses grosses però que les podem viure, no? Fem una estrena i de sobte hi ha un teatre ple i hi ha una implicació d'un equip que, clar, que a Pitjorines se va fent gran i també el nostre equip de projecte va creixent i crec que és en aquest moment en què nosaltres som conscients de les dimensions i sempre és una alegria poder treure la música de casa i fer-la girar. A Catalunya, en el País Valencià, també vàrem anar a Cerdanya I jo espero que sigui un inici d'aquestes coses, no? A mi m'agradaria molt.

Tira-li cossetes en este vental Tira-li cossetes en este vental No els hi tiris fortes que li faràs mal No els hi tiris fortes que li faràs mal Revolta, nina, te revolto.

Revolta la dreta.

Entrem en el disc, perquè ara estem fent el genèric. Has dit tirar-li cosetes. Ostres, amb la Miquela Lledó. Sí. Que bé. Molt, molt.

És que la Miquela, sempre ho dic, que l'admiram molt i és una gran referent per a nosaltres. Estic contenta perquè ara sent que hi ha una onada de projectes que li fan un homenatge en certa manera i crec que se li ha de fer perquè.

Bueno, és pionera en moltes coses. Ho ha representat molt, exacte. Sí. I ha sigut una baula entre totes les generacions que ara esteu recollint, que anar-la a buscar és ben bé declarar-li amor, d'alguna manera.

Sí, i que a dia d'avui ella segueix fent concerts i segueix cantant i no m'agrada pensar que és una referent però que ja no és tan vectiu. No, no, o sigui, és que ella segueix la seva carrera i això també forma part de la seva carrera. I que segueixi, no?

Una altra col·laboració, per citar-ne, n'hi ha més, eh? La Judith Nederman heu anat a trobar per aquest Pere Gallerí. Sí. Molt bèstia, que això és de diferència del primer disc, potser es veu més, el joc de polifonies que jugueu.

Sí, teníem moltes ganes de cantar juntes, és que nosaltres cantam molt juntes, i. I mos agrada molt cantar i al final sa música popular, o sigui, estable de lletres i de melodies. I en aquest cas, na Carmela, que et setxellista del grup, va fer aquesta proposta d'arranjament i record que, bueno, pensàvem també en vas disc, un poc en s'imaginari de pitjorines i varen contactar amb na Judit i varen dir, bueno, home. Que dirà. Home, que dirà, saps? A veure si mos contesta, perquè també jo que sé. Fa com a cert respecte, perquè la Judit també és una gran cantant amb una carrera preciosa i plena de coses i a veure, saps? I li vam proposar i tot d'una ens va dir, clar, parlem-ne. I a la reunió ens va dir, no, no, nines, és que això passarà. No passeu pena, perquè això passarà i vindré a Mallorca a gravar i ja que hi som, fem un vídeo i serà preciós. I sempre estarem superagraïdes de la Judit. Sí, sí.

Una de les col·laboracions que et dèiem, els temes del disc trepitgen tonades, ritmes que ens poden portar molt cap a la terra i me fa molta gràcia perquè almenys me sorprèn la manera que teniu de treballar les cançons que són com petites suites. Ja ho fèieu en el primer disc, no? De juntar dues cançons. Aquí també heu jugat a agafar dues temàtiques o dues melodies i posar-les donant-hi una continuïtat

sorprenent moltes vegades. Sí, bueno, és que clar, intentar. Sí, en aquest disc també hem volgut anar un poc per temàtiques, per exemple, xerrant. Sobretot xerrant de l'artesania i de les coses fetes a mà, com són els oficis, no? Tenim aquesta primera cançó que obre el disc que se diu Oficis, que hi ha la Molinereta, el Carbone, el Sabater, i és guapo també anar-ho enllaçant. Aquest arranjament el va proposar Rosa Garcías. Sí, és una manera un poc curiosa que tenim. També hi ha la cançó de 3 i 3, 3 i 3 i 3, que són jocs i cançons de fer penades. Hi ha la cançó de 3 i 3 i 3 fan 9, 9 i 3 fan 12. I les penades que. Que és la cançó que posa nom en el disc, que és la falda girada. Que les nenes de Manacor duen la falda girada. Clar, això és una cançó de rodar i votar corda. I això també ha traçat un poc la línia narrativa del disc.

M'agrada anar fent petites suites, si se pot dir així, o anar narrant petites històries, però que donin continuïtat.

Per comentar algun dels temes, d'aquests nou temes que hi ha en aquesta falta girada, amb la ximbomba, evidentment comenceu amb una ximbomba ben sonada. Atenció als cants de ximbomba que ven trobats. Com us trobeu amb en Tomeu Paveres, cantant-hi i seguint-hi. Aquest estil de cantar que és tan peculiar?

Bueno, el cantó meu és increïble el cantó meu és un cantador de sa poble increïble i puc contar una anècdota del disc durant sa gravació perquè el cantó meu i la Maria havien preparat aquesta intro que fan a l'inici del tema i després en el final hi ha un petit espai on deim el darrer dia et sona i el darrer dia et sona. I hi havia com uns, crec que eren vuit compassos, buits, que no hi havia res, i li vàrem dient a en Tomeu, bueno, buits, vull dir que no hi havia lletra, i li vàrem dient a en Tomeu, Tomeu, escolta'm, pensa qualque cosa per posar aquí, si vols. I va dir, uf, bueno, no ho sé, ara ho escolto, ho escolto. I va estar com tres o quatre voltes escoltant-ho, i ja sé que va fer cinc o, bueno, lo que sigui, no? Quan va entrar va cantar una cosa preciosa i va ser allò el que ha quedat perquè va ser un moment molt guapo crec que ha estat dels moments més guapos que hem viscut a l'estudi i també és una cançó bastant especial dins el disc crec que té un pes que potser a vegades a nosaltres ens agrada molt volar i ser molt alegres però aquesta crec que hem pogut aconseguir un pes i una serenor. Gràcies a Nantomeu, que també ha estat una col·laboració que ens ha emocionat molt. Ai,

que vols cantar una mica i que no t'he sentit mai.

És aquest nou treball de les Pichorines, el Safal de Girada, que avui l'Aina Tremolles ens ha vingut a explicar. Aina, dèiem 80 bolos que heu anat fent, segurament algun més. Com es belluga aquest estiu? Sabem que, vaja, comentàvem abans d'entrar a l'entrevista, que toca fer gira internacional, no? Bueno. Tornar per per Sardenya.

A veure, a veure, jo crec que hi ha coses des de l'aire que aniran sortint, però tinc la sensació, i tinc un poc la certesa, que et traurem a girar aquesta falda, la falda girarà, i com sempre, tenim la sort de poder fer concerts a Mallorca, que ens agrada molt sortir, ara ho explicaré, però tocar a casa també és un regal, sobretot perquè tenim un públic meravellós, que cada concert és com un xuter d'energia preciós, i estarem a Mallorca, també venim a Catalunya, tornam en Espais Valencià, que ara fa poc et mos hi hem estrenat, i va ser també una alegria. Pot ser tornar a anar per Cerdanya, crec que també farem alguns concerts per sa península, pel nord i pel sud, i això, la veritat, és que mos faria molta il·lusió.

Escolta, ara que deies que us agrada cantar a casa, cantar a casa és un repte també, i més quan són tonades com aquestes. Des del minut zero, la gent ho ha rebut bé. Jo tinc la sensació que sí.

O no us ho han dit. A veure, crec que a mi no m'ha. Si no ho rebem bé, a mi no. Aquesta informació no m'arriba. O sigui, crec que hi ha de tot, eh? Però tenim sa sort que hi ha un públic que mos estima molt i que s'estima molt el projecte i jo estic molt tranquil·la tocant a casa.

Està bé, perquè és un lloc on compartir ja no només la O sigui, no és només estar a l'escenari, sinó que la gent te segueix segur cantant.

Sí, és que tinc la sensació que ja no és una cosa nostra, que és una cosa de tothom i que se fa comunitat en el final. El públic també participa en el concert i també canta, per tant, també hi forma part. O sigui, que a mi m'ajuda per ajudar a treure-me un pas de damunt i fer que la música estigui en el centre, no tant la meva persona, que diguem, o els set membres del grup.

Sí, sí, els set membres del grup, està clar. Escolta'm, marxarem amb un tema que té una mena de format d'audiocompte. Que és aquest val més matinejar que a missa anar.

Aquí haurà anat a missa.

I de Valmés Matinatxà, que a mi se n'ha, és una rondalla musicada, que la lletra i la música la va fent a Masai Hara. I les rondalles mallorquines són uns contes tradicionals. I la veritat és que va ser, primer de tot, va ser un encàrrec de Sociedad de Manacor, perquè vàrem fer un volo allà i mos vàrem dir, ostres, seria molt guai si poguéssim musicar algunes rondalles. I, bueno, aquesta. Ha passat com a. Es filtra cap al disc. Es filtra des temps, diríem, no? Que es filtra com. Que s'ha assentat en els temps. I de moment és dels pocs temes originals que tenim, però bueno, que ja n'hi ha dos, tres.

L'Aina Tremolles, que juntament amb la Maria Drober, la Rosa Garcías, la Carmela Font, la Maser Hara, la Sílvia Reixach i l'Abel Miquel formen part d'aquesta alenada d'aire fresc que ens arriba des de Mallorca, les pitjorines. Aina, moltíssimes gràcies, felicitats pel treball i esperem veure-us pel Principat i si no, vindrem a Mallorca.

Perfecto, moltes gràcies.

Enxasca el set de mar, reparar ses malifetes, ses persones satisfetes i en regals els obsequiar. Així se'n va i li compta i en l'auto tan vejós, se'maga dins sa cova i esperes sent dimoniós.

Val més matinejar que a mi cenar, són les pitjorines des d'aquest safal de girada.

Deixa't de manies. Mans, amb Quim Rullant.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Aquesta era la sardana a l'ombra del Bern de Joan Moliner amb la copla Maricel. Una formació que avui serà a les 8 del vespre a Calafell, a les audicions de Sardanes a la Fresca.

Aquest cap de setmana, Diada de Sant Jaume, marca bona part del calendari festiu arreu del país. Són molts els municipis que ho celebren amb aquesta festa major coincidint amb el 25 de juliol. El Baix Camp, Masriodoms, el municipi de Vandellós, l'Hospitalet de l'Infant, viu els darrers dies de la seva festa. Acabarà demà diumenge. També dedica la festa a Sant Jaume, Sant Jaume d'enveja, escalar el Montsià, que tot just comença aquests dies i s'allargarà fins al 2 d'agost. Una programació ben plena d'activitats populars. A l'Alt Penedès, Avignonet del Penedès, avui i demà, la Festa Major, també, mentre que Sant Jaume de Domenys, al Baix Penedès, la jornada d'avui concentra bona part dels actes festius i protocolaris. Al Maresme Mataró continuen amb les Santes, que s'allargaran fins dimarts o dimecres, amb activitats ben diverses. La seva gran Festa Major, que veu aquests dies, els seus punts àlgids i més emblemàtics amb la celebració de Santa Juliana i Santa Samproniana. També aquest cap de setmana celebren festes a Santa Eulària de Ronsant, al Vallès Oriental, a Sant Martí de Centelles, a Osona, a Arbúcies, a la Selva, a la Granja d'Escarp, al Sagrià, a Puigverd, a Lleida, també al Sagrià, i als hostalets de Piarola, a l'Anoi. Activitats per tots els gustos i per totes les edats.

Dir-vos que a Blanes encara hi ha concurs de focs d'artifici tant avui com demà, com demà passat, en aquesta celebració de Sant Anna, demà diumenge, que arribarà al punt culminant de la seva festa major. Unes activitats on cada vegada més les entitats van prenent presència als carrers i a la festa gran del municipi. Acabarem en aquest cas de Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès, on avui dissabte celebren una nova edició del Terrasel de Gegants, una de les cites més singulars del calendari festiu penedesenc que combina la participació de les colles geganteres amb una posada en escena d'aquest espectacle que és el Terrasel, un espectacle de carrer que s'ha convertit en una gran festa, tot un referent de la cultura popular contemporània al nostre país.

Deixa't de manies. Mans, amb Quim Rullant.

Hi ha un xic que m'ha posat les ales a les mans. M'ha fet sonar a dins d'una caixeta. I m'ha guardat les vostres melodies i ha fet néixer esta cançó. Que no la tens a dins la caixa, que la tinc a dins del cor. No cal que toques la guitarra, aquesta te la canto jo. A tu que m'escoltes i em fas sonar, a tu que sones i em fas cantar, a tu que cantes al meu costat, a tu te canto, a tu. I hem obert una altra via per on vull caminar. Tinc les mans on les volia, està el foc a arribar. S'ha desfet la llunyania de que no podréu sentir. Tinc les mans on les volia i a batrosos tinc en mi. Hi ha un xic que m'ha posat les ales a les mans, difuminant tota la llunyania de tota l'esperança amarga. Que no em podreu sentir que tinc les ales a les mans que toco l'aire i miro dalt i tu la fusta de la terra i tu la terra dels meus anys a tu que m'escoltes i em fas sonar a tu que sones i em fas cantar a tu que cantes al meu costat a tu te canto a tu. I hem obert una altra via per on vull caminar. Tinc les mans on les volia, està a poc a arribar. S'ha desfet la llunyania de que no podréu sentir. Tinc les mans on les volia, ja va trobar.

Aquesta és Lia Sampai, des de la Magadalls de Llum. Anem a sentir la queixeta. Sentim la Java Blu.

C'est la java bleue La java la plus belle Celle qui en sorcelle Et que l'on danse les yeux dans les yeux Au rythme joyeux Quand les coeurs se confondent Comme elle au monde il n'y en a pas deux. Chérie, sous mon étreinte Je veux te ser plus fort Pour garder ton empreinte Et la chaleur de ton corps. Il est au bal musette Un air rempli de douceur Qui fait tourner la tête Qui fait chavirer les cœurs. C'est rancel qu'on aime dans ses bras On lui murmure dans un frisson En écoutant danser l'accordéon C'est la java bleue La java la plus belle Celle qui en sorcelle Et que l'on danse les yeux dans les yeux Au rythme joyeux Quand les cœurs. La Hora de la Verdad.

Com el món i n'hi ha una paret.

Montanyes regalades són les del canigó, que tot d'estiu floreixen primavera i tardor. Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor. M'ha donada un pastor. Ell se'n va a la muntanya, jo em quedo al rosselló. Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor. Ell veu de l'aigua clara. Jo em veig vilar el millor. Ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó. Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor. Ell menja pa moreno, jo en menjo del flacó. Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida demà.

Díden que em prengues, que em prengues, díden que em prengues a la man. Díden que em deixes, que em deixes, díden que em deixes estar. Trum laira, trum laira la ara, trum laira, trum laira la. Trum laira, trum laira la ara, trum laira, trum laira la.

Dígan que em prengues. Llamar.

Muntanyes regalades i esballant-ho de Salardú, des del Vall de Nit dels Vallaveu.

Els dissabtes de 6 a 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant.

Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio, com sempre en tota la regla de la Ràdio Nacional. Aquest divendres ha començat a les valls d'Anau, al Pallars Sobirà, una nova edició del Dansana o el Festival de Cultures del Pirineu. Que enguany arriba a la 35a edició, s'allargarà fins al dia 2 d'agost. Durant 10 dies aquest festival desplegarà prop de 40 propostes de música, dansa, patrimoni, paraula i arts escèniques en diversos espais del territori. L'edició d'enguany recull noms com en Andreu, Magalissari, el Petit de Calerí, el Centre Montfort, Sílvia Bel, Neus Borrell, Obeses o l'Orquestina Trama, amb un homenatge també a Jordi Fàbregas, un festival que continua reivindicant la creació contemporània, però sempre des de l'arrel i des del paisatge, la memòria i la cultura pirinenca. En parlem amb la seva directora, la Ruth Martínez. Bon dia, Ruth. Molt bon dia. Del 24 de juliol al 2 d'agost. Un programa que dona la sensació que cada vegada creix en programació, però d'una manera controlada. No voleu que se us en vagi de mare, no?

No, la idea, una mica, a nivell de dies, anem sempre, ja fa tres anys, diem que anem amb aquests deu dies de programació, o sigui, que fan el que són dos caps de setmana i tota l'activitat de la setmana. Però sí que és veritat que hi ha aquesta intensitat de matí, tarda i nit, o sigui, tres actes mínim cada dia, i és veritat que n'hi ha alguns que aquest any per això n'hi ha més, que tenen alguna prèvia, o que hi ha tota una part de contingut que creix, que té a veure amb els debats, amb les taules rosones, i que d'alguna manera complementa el que és estrictament la part d'exhibició, de concert, d'activitat artística. Llavors sí que. Al separar-ho, realment sí que hi ha un extra, diguem, de programació, però sempre acotat, diguem, en aquests 10 dies, que ja per nosaltres és realment un esforç molt important des del punt de vista de producció i de mans, no?, de mans que fan les coses.

De la programació d'enguany, quin heu volgut que sigui l'eix vertebrador?

Mira, mantenim aquesta mirada de la dansa, la música i el patrimoni. Quan diem patrimoni, hi ha aquesta part de patrimoni material que és principal per nosaltres, però és evident que fem 35 anys i que, per tant, hi ha un punt de balanç, de mirada enrere, de veure on ens trobem, de com ha evolucionat i, per tant, sí que hi ha picadetes d'ullet importants, diguem, el que ha estat la trajectòria del festival fins ara. El que va ser la reformulació, el canvi de format l'any 2015 i hi ha un component de reconeixement a la gent que ens ha portat fins on som avui i una miqueta de balanç que toca perquè sempre els anys rodons afavoreixen aquest punt d'aturada i de veure cap on vols caminar.

Del 15 cap aquí, l'aposta ha sigut molt clara a nivell de, primer, posar en valor territori i després per fer arribar al territori propostes que potser serien difícils que arribessin. Totalment.

I sempre amb aquest punt et diria que encara sorpresiu, eh? El que ens acaba sorprenentment és la gent veure cap on hem d'enfocar la programació. Evidentment hi ha la part de cultura popular, l'origen del festival, la dansa, la dansa amb adjectius afegits i sense adjectius afegits, d'acord? Però el centre és aquest element patrimonial que ens parla de la terra, que ens parla d'un territori pirinenc amb mancances en el que és l'exhibició de propostes artístiques i això condiciona molt i cada vegada més el que és la proposta general del festival. Un lloc on no hi ha, per imaginar-nos, teatres, auditoris com els que puguem tenir al cap a les capitals, és evident que portaris segons quins projectes els portem a través del Danzaneu o és molt difícil que s'hi puguin veure. Però després tota aquesta feina més silent, més amagada, que són aquests 365 dies en què el Danzaneu fa feina en col·laboració amb altra gent, amb xarxes, importantíssims els projectes d'Obrador d'Arrel que estan programats, en alguns temps fins i tot hi hem participat en la producció, i per tant tot això hi és durant aquests dies de molta intensitat.

No ploris, no, no, que prou, ja ploro jo. No, no, no, no ploris, no, que prou, ja ploro si no dorms. No, no, no, no ploris, no, no, que prou, ja ploro jo. No, no, no, no, no ploris, no, que prou, ja ploro si no. Nuestra vaina si sent plorar un pobre infant a ca una soltera.

Si un esplodo.

Me he quedado tota soleta, però no sóc fabrina.

Recordem-ho que fins al 2 d'agost. I de noms, de caps de cartell, és que cada un tindria una cosa per explicar, cosa que no podem fer, evidentment, per antena, que ens porten des d'una Magalissare que ja ens presentava el Descasada a la Fira Mediterrània fa, vaja, el novembre, l'octubre passat, a uns obeses que tancaran gairebé la programació. Però és que pel mig hi ha Àngels Guinyalons i també podem trobar la Magda Oranic amb una conversa tan polièdric que agafa tot un sentit tot plegat. I això no és fàcil de fer-ho.

Dic una mica, la programació l'anem entrenant amb la gent, no? I també aquesta mirada que et deia d'intentar pensar aquesta gent que voldrien veure les valls d'àneu i no poden i facilitar-ho nosaltres. I això vol dir, doncs, que és a propostes que de seguida no s'han acabat d'entrar. Estic pensant, per exemple, no? La dharma on pam, no? Aquest projecte de la dharma que el sent pràcticament, que pràcticament si quides al damunt, no? I que evidentment són aforaments petits, 120 i pico, 150 com a molt, això evidentment esgotat, però després també propostes més de risc, però que la gent et fa confiança. Estic pensant en aquest projecte preciós de l'Obrador d'Arrel. De l'Avenidera, no?, que a més ha tingut també molts reconeixements dels Premis Max, però que és un projecte brutal d'uns ballarins, dos ballarins magnífics i que ens fa molta il·lusió que pràcticament ens porti a la conclusió de l'edició d'enguanyos i coses molt diverses, però després el dinar de cantadors, amb la gent del canto, o sigui, els clàssics bàsics que hi seran sempre, no?, l'Artur Blasco, aquests 25 anys de l'Escola Folx del Pidel de les Colònies, no?, De fet, recrearem les colònies, vindrà la gent, es xerrarà a dormir a l'escola llarg, l'homenatge, evidentment, a en Jordi Sàbregas.

Ai, teus elam benitoses, que per pobre m'han deixat. Que cavalem setcents duros a ponts no en trobareu cap. Que cavalem setcents duros a ponts no. Trobaré el cal.

És a dir, molta cultura també que està, i et dic, en aquesta gènesi, en aquests inicis del festival, i això mesclat o maridat amb propostes molt diverses, també posant valor a aquesta residència de la Núria Andorrà, que és una artista que parla de la terra, i aquest escallòrium, aquesta instal·lació sonora amb les estelles, que sonarà durant 10 dies, espero que els veïns i veïnes, que ja els hi hem explicat, tinguin pietat, diguem, i que ens convidi a jugar i, en definitiva, en participar també, no? És a dir, el futur del festival està en la participació, en què la gent se'l faci.

Convidem a tothom a fer un cop d'ull al web, perquè és que hi ha de tot, és dansanou.cat i una oportunitat única per visitar les valls de Neurut. Martínez, directora d'aquest Dansanou, gràcies per atendre la trucada del programa,

que vagi molt bé. Moltes gràcies i ens veiem. Gràcies, Quim. Gràcies.

La meua xiqueta es.

Mala sombra, en dihuela faraona, sí señora, soles se despachar chona.

Aquesta era Sandra Montfort. Des de la mona de nit, vendida dijous, serà Escaló, dins aquest dançaneu que us acabem de presentar. Som mans. Som l'arrel a Catalunya Ràdio. Nosaltres ho deixem aquí. Esperem haver-vos fet companyia aquest matí de dissabte i, sobretot, haver-vos despertat amb ganes de sortir al carrer. A la producció de Dolors Genola i qui us parla, Quim Rotllant. Marxarem amb Maria Arnal, que serà a Sant Feliu de Guíxols, avui mateix a dos quarts de deu del vespre. A l'Espai Port del Portaferrada actuant també amb Tània. Ens sentim Jo no canto per la veu des del 45 Cerebros i un Corazón. Que passeu un molt bon dissabte i que tingueu un bon cap de setmana. Fins demà a les 6.

Jo no canto per la veu. Ni tampoc per la seguida canto

per un amic meu que per mi donaria la vida i jo no canto.

Jo no sóc la que veieu ni tampoc la que s'espera.

Sóc un camí de moments que ballen a la foguera.

I jo no canto per la veu ni tampoc per la seguida.

Canto per un amic meu que per mi donaria la vida i jo. ¡Ah! ¡Ah! Amor mío, si te vas a avisar un día en antes, yo tendrá amor el camino. Yo te enramo en el camino de flores y de diamantes, amor mío, sí.